Sabeu, de vegades els humans, en el nostre afany per comunicar-nos amb els altres,
tendim a usar i abusar de certes paraules.
A nosaltres ja ens va bé la comunicació.
Si més no, ho intentem cada setmana, des d'aquestes zones de ràdio alternatives.
El que passa és que a les persones ens agrada posar etiquetes a totes les coses que belluguen o fan belluga.
Sense anar més lluny, ara mateix se'ns acut una paraula que ha patit abusos i etiquetes per donar i vendre.
Underground.
La seva principal i original acepció es referia als soterranis.
Després, els humans la van carregar d'altres significats.
Moviments clandestins, el metro, la cultura submergida, les coses que no ens agraden.
Ara, us he de confessar que nosaltres també hem pecat.
Potser sigui degut a la nostra ànima humana.
I de tant en tant, ens agrada etiquetar i, sobretot, escoltar la música Underground en la seva millor forma i estat.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Anem a encetar el programa número 204 de Radioactivitat!
Radioactivitat!
Un programa amb Afecte 2000!
Avui som a 10 de juny del 2003 i ja fa 1224 dies que vam estrenar el nou segle!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que la primera part de l'espai serà dedicada a aquest moviment underground, que com hem dit abans al començament ens agrada tant d'etiquetar.
aquí, parlant d'underground pur i dur, un grup que el 1980 va treure una cançó que es podria considerar dins d'aquest moviment.
Un grup que des dels començaments fins als finals de la seva existència musical va conreer aquest estil underground.
ens referim al psicodèl·lic forts que,
ens referim al psicodèlic forts que, torno a insistir, des de 1980 ens acompanyaven, ens venien amb una cançó anomenada Sister Europe, un paradigma d'aquest moviment subterrani.
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Equgnihin
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Un paradigma
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs sí,
en Morricell,
juntament d'Esmig,
el 1979,
facturava aquestes cançons tan estridents,
tan especials.
London és un pop rock alternatiu,
que deixava anar gotetes d'underground.
I un altre estil,
un altre estil que nosaltres sempre l'hem qualificat com pop rock sinistre,
però que també podia passar com underground,
si no fos perquè van tenir molt d'èxit,
doncs és el que sentiríem tot seguit.
The Cure.
Qui no ha sentit parlar mai de Cure?
Doncs bé, ells, als seus començaments,
eren undergrounds totals.
No es coneixia ningú, feien una música molt difícil,
però coses de la vida van triomfar.
Van triomfar en cançons com aquesta,
Cuts.
Bé, no posarem les més conegudes,
perquè ja sabeu que aquí a Redactivitat ens agrada una mica la veritat.
L'Ulavai seria el paradigma de The Cure,
però no.
Anem a escoltar aquesta del 87, Cuts,
i es farà una idea dels començaments de The Cure,
amb un pop sinistre,
però amb tocs també d'antregrau,
perquè estaven en aquells moments bastant a les catacombes.
1, 2, 3...




1, 2, 3...
1, 2, 3...
Efectivament, eren els començaments de The Cure,
en el seu pop rock sinistre,
amb algo d'underground.
1987, una de les primeres cançons, Cuts.
i ara, tot seguit, aquí a Redactivitat,
tenim l'honor de presentar-vos a una gent
que van ser abanderats del moviment punk a la Gran Bretanya.
Quan diem abanderats del moviment punk,
els que tinguin una mica de noció musical sabran
que ens referim als Sexpístols, i no van equivocats.
És el primer cop que els escoltem,
però sempre hi ha d'haver una primera vegada,
i des del 1979, una cançó que, com he dit abans,
no ens agraden els grans sexis, ens agraden les cançons especials.
I un tema que, bé, ens han entrat molt bé,
i que és el referent del punk
que es feia a finals dels 70 a la Gran Bretanya,
i bé, el mateix moviment ho diu, no?
El mateix moviment punk diu que eren bastant a banda,
bastant al marge, bastant subterranis, undergrounds, en el fons.
És a dir, la cançó escollida és Silly Thing,
una cosa tonta, i veureu que Sexpístols,
doncs en els seus millors moments,
feien cançons interessants.
作ует- exposé a les tribunals nois.
III
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La discusió a tu se'n poden matar.
I capaç de decidir
he pres la llei de debilitat.
La discusió a tu se'n poden matar.
Les emocions molt tracor m'ofenen.
La voluntat fa treure-se de fugir.
La raó composa tira en feira i ha pres la llei
de debilitat.
Un compromisso e un tri-suicidi.
Una ordra, un greu assassina.
La xama, pau, guida, formigas e a pres la llei
de debilitat.
La llei de debilitat.
El tema que hem escollit per representar
els músics undergrounds pop-rock fosc de casa nostra.
Els kits de formació de banyoles que encara segueixen en actiu
i que el 1987 en registraven la seva segona maqueta
i que dins d'ella podien trobar aquest tema tan, tan, tan fosc,
que s'esmarcava de totes les etiquetes, totes les sentències que hi havia aleshores aquí al nostre país.
Bé, doncs és una mostra de que a casa nostra també es podia fer música diferent.
Evidentment, evidentment, molt influenciada pel que es feia a la Gran Bretanya
perquè totes aquestes influències ens arriben des d'aquestes illes bitàniques,
com és el cas de la cançó que escoltarem per acabar aquesta primera part del programa de radioactivitat d'avui.
Un grup que sempre ens ha agradat, un grup que vam conèixer per una emissora
que a principis dels anys 80 era l'única que s'atrevia a posar aquest tipus de música.
Sí, ho direm, ho direm com toqui.
Es tractava de Radio 3.
En els seus moments, a comencements dels anys 80,
era l'única emissora que s'atrevia a posar cançons de grups com The Sound,
cançons com Golden Soldiers que ens recorden, doncs...
Sí, ens recorden que hi havia grups que se desmarcaven dels convencionalismes,
grups que no podíem sentir, evidentment, en les emissores convencionals.
Doncs bé, gràcies a aquesta emissora van descobrir The Sound i d'altres formacions que molt més tard van tenir èxit.
En aquest cas, The Sound no, no.
Però nosaltres creiem que cançons com Golden Soldiers s'hauria d'haver merescut molt més.
Bé, doncs és el tema que acabem avui i esperem que us s'agradi aquestes pincellades de pop rock fosc, alternatiu, sinistre.
Bé, en el fons, Underground.
Bé, en el fons,現ó al món.
M teu drap i veja?
Drumitzo.
T gr daar, em effutes.
Dasaña Tori.
Acces 아
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la sintonia que dóna peu a la secció que ens acompanya una setmana sí, una setmana no, la Núria Calbó.
La Núria, la Núria Calvó, la secció d'Alters Músiques Natives.
Bona nit.
Ui, em sembla que no s'ha sentit del tot bé.
Tornem a donar la benvinguda a la Núria. Bona nit.
Bona nit, per favor.
Sí.
Bé, doncs sembla que sé que tenim petits problemes,
però mentre estàs solucionant aquests problemes,
li direm a la Núria que si és, o sigui, preguntarem en aquest cas,
és una pregunta, si és conscient que és avui l'últim cop
que fa la secció a aquesta temporada.
Sí, se'ns acaba.
Doncs m'acabo de ser conscient ara mateix.
Sí, bé, són aquelles coses que ens agraden les sorpreses.
I sí, acabem el programa la setmana vinent,
una setmana abans de Sant Joan, i bé...
Com els nens de l'escola, no?
Sí, no sé si hem fet malbé els plans previstos,
però avui és l'últim cop que el tenim Músiques Natives.
Ens podem guardar el que teníem preparat per la propera.
Molt bé, doncs aprofita perquè...
Som-hi, anem a continuar explorant.
S'acaba la temporada 2002-2003 de reactivitat.
Si no hi ha res, no tornarem.
Tornaràs.
Tornarem.
Tornarem.
Bé, tot i...
Underground.
Underground.
Alternatiu i natiu de Tarragona.
És veritat.
Avui estàvem molt undergrounds al principi.
Sí, i per començar, un tastet d'Underground Spirit.
Bé, tot i...
veïvet.
O РАД eh.
olnique.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mentre ens acomiadem de Underground Spirit, recordarem que ha participat, com a Underground Spirit, en dues recopilacions recents fetes aquí a Tarragona.
Una és la denominació d'origen Tarragona 2001, en què hi posava la peça Change Your World, i l'altra és el recopilatori Un munt d'idees de l'Associació de Músics de Tarragona,
i en aquest cas el tema inclòs d'Underground Spirit es deia Secret Life.
Ell té material penjat a la xarxa, internet, i només cal borxar Underground Spirit i podrem descarregar-nos tot el que ens doni la gana sense cap mena de problema.
Ell encantat de la vida.
Sí, perquè el concert que va oferir Tarragona estava molt, però molt informatitzat, portava els dinadors a casa i es feia les músiques a través dels dinadors.
Ell posava la veu, i bé, doncs, evidentment la seva connexió amb la xarxa és molt potent, millor que la DSL, és segur.
Sí, està influïda la informació.
Canviem de tema, i de fet hem canviat ja de tema, perquè el que estem escoltant és d'Azul, són un altre dels grups marcians d'aquí de Tarragona,
també participen en l'última edició del Denominació d'Origen Tarragona, i són un altre grup de l'escuderia de Slow Color Records, com els Popille, que ja els vam posar l'anterior edició del Ter Músiques Natives, i Zul i Popille comparteixen membres, també.
En tenim el Cris, l'Ivan i el Gerard, que són part de tots dos grups. Ells van actuar la setmana passada al CAU, i bé, anem a sentir-los una mica perquè sapigueu com les gasten.
Fins demà!
En el borde de los sentidos y del tiempo, camino, en este momento, la rambla vacía.
Corre la sangre dura por la soga, el reloj del tiempo abrazado al cuello.
Dios es nada, el amor es suicidio. Corre el reloj por la soga del tiempo y dura la sangre abrazada al cuello.
Dios es suicidio, el éxtasis es nada.
El silencio es el golpe de la aguja en el reloj, que poco a poco inyecta su morfina.
La atmósfera se infecta y el aire, endurecido, desdibuja los espacios del cuarto.
Toda recta del tiempo queda inútil, imperfecta, curvada, suspendida.
Y se dibuja un nuevo pentagrama sin compás.
El golpe, repetido, ya no es nada, ya no es golpe.
No suena mucho más que los silencios.
Música callada.
El hombre está en el centro.
Barrabás haciendo ruido por llenar la nada.
Toda pregunta es el eco de un vacío.
Música
Borrones en el cielo.
De nuevo, Dios se ha equivocado al escribir.
Música
Los santos tienen envidia de la música.
Ella está más cerca de la nada.
Això són extractes de la coberta del disc, del compact disc d'Azul,
que es titula precisament El golpe de la aguja,
com ha sortit per aquí entremig d'aquests versos.
Aquesta gent es preocupen molt pel tema visual i inclouen samples en la seva música de Maya Deren,
que és una actriu que els té fascinats, de l'Urit, dels Armats, de Polenquicoptó, de Robert Gerard.
I també tenen una vena literària, com hem pogut sentir.
fins i tot tenen una obsessió per la nada, per el no-res,
i han fet circular per internet el seu manifiesto nadaísta.
Us podeu imaginar de què va.
Música
Títols d'aquest disc són Maya Deren,
La primera, Txar Gorri, que la dediquen a Pupille.
La tercera es diu Zero,
Zero, és la primera que hem escoltat,
i la que estem escoltant ara,
La estrella del porno jubilada.
I el disc continua amb
M'he da igual que sea impossible,
Nadie se acuerda de Portugal,
Ambigú 3,33,
Ambigú és un bar de Tarragona,
per qui no ho sàpiga.
La 8 té un símbol que torna a ser un zero,
però atatxat,
aquell símbol que matemàticament ens ensenyaven,
que era Conjunto Vacío.
I l'última cançó,
per tancar el disc,
no és una línia recta.
Música
Música
Música
Per aquí comentaven que aquesta música és relaxant,
que es pot qualificar d'ambient,
i jo li he dit,
espera, espera,
sentia el Cris cridant,
nada,
i és el que estem sentint de fons.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Això més que ambient,
seria un ambientasma,
sobretot quan en directe
es dediquen a colpejar
mentre es criden,
nada,
una planxa de ferro
amb un martell.
És molt emocionant.
Resumint,
que ens abandonem,
us abandonem,
fins a la propera temporada
del Terra Músiques Natives,
i espero que no practiqueu això del nadaísmo,
això no implicava cap idea,
cap suggeriment
de negativitat,
o de nihilisme,
o de destrucció,
simplement,
canvi qui pugui,
concentra.
Fins a la tardor,
no?
Quan
amainir les calors,
quan estigui el temps.
Sí,
quan ja es pugui respirar altre cop.
Això mateix.
Aquí estarem calentets,
i a fora farà fred,
i això està molt bé.
tinguin ganes d'anar a aquests ambients,
tan ambientassos.
Ambientassos.
Molt bé,
molt agraïts per la teva presència,
ara podem dir,
no tan sols per avui,
sinó per durant tota aquesta temporada,
i bé,
les altres,
però bé,
ens centrem només en aquesta,
la que tancarem la setmana vinent,
2002-2003,
de radioactivitat.
Ens sembla que portem-hi a cinc temporades,
vam començar l'any 93,
cert,
ja són anys,
i si n'hi ha res de nou,
sembla que podem tornar a la tardor.
Poden ser molts més,
segurament.
Sí,
però a la teva banda,
sembla que tens encara molt de material.
Jo encara penso durar una estona,
sí.
Molt bé,
doncs així t'esperem,
t'esperem,
quan torni la tardor.
Fins demà!
Tranquils,
no us espanteu,
estem encara aquí a radioactivitat,
i passen aquestes coses en aquest programa.
Passem d'un ambient a un altre,
i ara toca l'electrònica.
L'electrònica de la mà d'una veterana de la música,
perquè s'ha sabut transformar el pas dels anys,
s'ha sabut adaptar-se a les noves formes,
i ara la Madonna,
doncs,
ens arriba amb aquestes barreges
del seu darrer èxit,
l'American Life.
Sí,
és un mix que porta per títol així,
Walk and Fall,
Do Tempo,
Remix.
Sí,
estem sentint la cançó que ho sona,
l'American Life,
però molt barrejada,
i amb molt d'efectes electrònics.
i és la cançó que acabarà el programa d'avui,
ens hem tingut que saltar Miss Online per manca de temps,
però la setmana vinent,
últim programa de temporada,
esperem,
esperem donar-vos compte d'algunes notícies científiques.
Bé,
una que us podem dir,
que no estem contents,
és que l'Agència Especial Europea
també s'ha apuntat a això d'anar a visitar Mart,
els europeus,
també volem anar a veure què passa allà al planeta Mart.
La setmana passada van llançar una sonda,
i bé,
els europeus,
els americans,
els russos i els japonesos,
els trobarem allà a Mart algun dia.
Bé,
notícia que podem ampliar la setmana vinent.
Ara,
dir-vos que volem acabar amb aquest tema tan electrònic,
perquè,
precisament,
la setmana passada,
va tenir lloc la cluenda del Sónar a Barcelona,
aquest festival.
No sé quina edició porta,
teníem el que és la cinquena o la sisena,
i que està especialitzat en,
en això,
músiques especials,
músiques electròniques,
l'últim en l'electrònica.
I bé,
doncs,
mira,
la Madonna no és que sigui l'últim,
però,
el que dèiem al principi,
s'ha sabut adaptar molt bé,
i si ara,
el 2003,
toqui aquest tipus de música,
s'ha sabut acompanyar dels músics
que ho fan possible,
que soni tan,
tan,
tan moderna,
tan sonar.
Bé,
res més,
ens acaba el temps,
hem de dir que ha fet possible el programa,
al principi de tot,
la veu que ens ha acompanyat
durant tota aquesta temporada,
la Núria Cartanyà introduint l'espai.
Hem tingut avui la Núria Calbó,
que és la comunitat d'Àlter Músiques Natives,
de moment,
i com no,
des de fa unes setmanes,
la nostra tècnica habitual,
la Sílvia García,
que estem molt contents d'haver-nos retrobat amb ella,
després d'un petit parèntesi.
Res més,
salutacions cordials d'Ambeta,
i ens emplacem d'aquí a 7 dies,
aquí a Terrarona Ràdio,
per gaudir de l'últim relativitat de temporada.
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
Radioactivitat,
un programa de Tarragona Ràdio
produït per Beta75.
i'm not a Jew,
I'm just living out the American dream,
and I just realized that nothing is what it seems.
Do I have to change my name?
Am I gonna raise a star?
Do I have to change my name?
Am I gonna raise a star?
Do I have to change my name?
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me.
Oh, I need to know it's me yeah!
Oh, I need to know it's me.
Gràcies.