CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
El CBT viatja cap a l'elit.
El viatge cap a l'elit del bàsquet a Tarragona
el va iniciar el CBT la temporada 2000-2001.
Però d'això ens en ocuparem en un proper capítol.
Avui volem valorar el pas endavant
que la Junta presidida per Rafa Pintado va voler donar.
Per deixar va ser un equip de l'EVA
i passar a ser un equip respectat.
De fet, es va aconseguir convertir-se
en el sisè equip de bàsquet de Catalunya.
La Junta, de Bracet amb l'Ajuntament, va augmentar el pressupost,
va estructurar el club de manera més professional
i va iniciar un procés d'implicació a la ciutat amb el bàsquet,
basat en el recolzament de les diferents escoles de bàsquet de la ciutat.
La tasca va ser feixuda.
Es va haver de competir amb el futbol del Nàstic,
llançat cap a la segona divisió A,
i el bòli del Sant Perí-Sant-Pau assentat a la Lliga C-Bol,
la màxima categoria val bòli estatal.
A partir d'aquí, van començar a sorgir les enveges
d'altres clubs de la ciutat de bàsquet
que veien com els esforços econòmics de les institucions
assentraven cap al CBT.
El projecte va anar sortejant entre bancs
i en tres temporades es va deixar l'equip sènior masculí a l'Alepu,
pòrtic de l'ACB.
A canvi, es va haver de sacrificar l'equip sènior femení
i deixar-lo en un segon planell,
i els equips base també van patir els retalls pressupostaris,
però el desig de disposar a un equip d'elit
ja era tota una realitat.
Els socis van superar per primera vegada la història el miler
i el pavelló del Serrall ho va viure amb un bon bàsquet.
Tarragona ja disposava d'un equip
per mirar a entrar en la lluita per l'ascens a l'ACB,
però amb la mancança d'un pavelló digne
i amb els requisits indispensables per poder-hi jugar,
la cosa es feia esperar.
L'alcalde Nadal va oferir la possibilitat
de cobrir la plaça Batoros
a imitació de Vista Alegre a Madrid
i les opcions van començar a prendre cos.
El viatge cap a l'elit del bàsquet estatal
ja tenia data de sortida.
Mancava només la consolidació
i la professionalització, encara més, del club,
perquè d'aquesta manera podria assolir el darrer objectiu.
Entremig encara hi hauria la possibilitat
de dimensionar més el club cap a la celebració
dels actes del 25è aniversari.
Un club, doncs, modest com el CBT,
començava ja a respirar les inquietuds
dels clubs grans del bàsquet nacional
i veia com aquella inquietud
d'uns joves aficionats al bàsquet
d'ara feia 25 anys
prenien cos
i tenien unes possibilitats de realitzar-se.
B�éPE, Bébé, Bébé, Bébé
Hola, molt bona tarda.
La setmana passada recordàvem en aquest programa de Tarragona Ràdio
aquella fase de 100 de l'any 1991 a Càceres.
L'equip sènior masculí del club basca a Tarragona
no podia aconseguir l'objectiu de pujar a la primera B.
Però la temporada vinent, la 91-92,
tornaria a tenir l'oportunitat de jugar la fase de 100.
I aquesta vegada sí, va poder assolir l'objectiu que s'havia marcat.
Aquesta setmana, doncs, en aquest programa de Tarragona Ràdio
dedicat als 25 anys d'història del club basca a Tarragona,
ens situem en el mes de juny del 1992
i a la població valenciana de cada dia.
Allà es va jugar aquella fase de 100.
Avui els convidats d'aquest programa són els jugadors Jordi Canals.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda.
Un altre Jordi, Jordi Tombas.
Bona tarda, Jordi.
Hola, bona tarda.
També ens acompanya un soci i actual membre del patronat
de la fundació del CBT, Àngel Morós.
Àngel, bona tarda.
Bona tarda.
El directiu Paco Franco.
Paco, bona tarda.
Bona tarda.
I a través del telèfon saludem també
un jugador d'aquella temporada del club basca a Tarragona,
el Miquel Anton.
Miquel, també, bona tarda.
Bona tarda.
Ens situem, com dèiem, en el mes de juny del 92,
o millor dit, podem fer una prèvia en la temporada 91-92,
en aquella temporada,
que després del descens 6,
de la fase d'ascens de Càceres,
doncs se situa un altre cop
amb possibilitats de jugar la fase d'ascens a la primera B.
Jordi Tombas i Jordi Canals,
què recordeu d'aquella temporada?
La prèvia a la fase d'ascens.
Va ser fàcil?
La veritat és que es fa difícil,
després de tants anys,
entrar en detalls de la temporada aquesta.
El que sí que és cert,
jo penso que és la segona temporada
que realment el club va apostar
per fer en equip competitiu.
El primer any,
ja havia estat l'any anterior,
va ser l'any que a Càceres ens hi vam classificar,
va ser una temporada bona,
però a la fase final també venen els equips més importants
de tots els grups
i no se'ns va sortir gaire bé.
Penso que també va patir una mica la baixa
en aquella ocasió del José Martínez
que teníem amb nosaltres.
I l'any següent, a més a més,
el club es va prendre decisions difícils
per dependre'n quan va marxar
algun jugador emblemàtic del club,
jugadors que portaven temps,
com l'Ambros Domingo,
com el Carles Torruella,
el Tito Vidaller,
el Tito Vidaller potser en portava tants,
el Jaume Mallafré,
i el Jaume Mallafré,
i el Jaume Mallafré,
i el Jaume Mallafré,
i el Jaume Mallafré,
i el Jaume Mallafré,
són decisions difícils de prendre en aquests casos,
i són coses que a l'hora hi afegeixen pressió,
perquè van venir a més a més ja en aquella temporada,
teníem dos jugadors de fora,
que eren el Miquel Antoni i el Jaume Andrés,
i a l'hora s'hi van afegir l'Edu Bonet i el Xavi Puig,
i a l'hora van fitxar un jugador dels importants d'aquí,
de la província de Tarragona,
que era el Jordi Canals.
amb la qual cosa el club apostava fort,
però també prenia decisions difícils,
i al final de la temporada es va acabar pujant,
per decisions també federatives,
però bé, va ser una temporada on hi havia un equip força competitiu.
Jordi Canals,
Com recordes aquella temporada?
Bé, jo recordo,
em passa el mateix,
que em costa una mica situar-me ara en el temps,
perquè realment fa bastants anys,
però recordo que teníem un equip a priori molt competitiu,
aquí abans d'anar a les fases vam fer una temporada
en la qual ens vam classificar per les fases,
i allí no vam acabar de lluir del tot les fases,
vam fer uns partits que ens van permetre la classificació i el pujar,
el que passa és que no vam acabar d'exprimir potser
el que podia haver donat aquell equip.
Potser també, o segur que el fet d'incorporacions noves
i haver de rodar ràpid a la gent que no es coneixia
i totes aquestes coses també dificulten moltes vegades
el que un equip no és el mateix que un equip que juga des de fa anys junts.
I el Miquel Antón, com recorda aquell any?
Bueno, primer, bona tarda a tots
i enhorabona a tots els que han participat tantos anys
per aconseguir això.
I després, dir-te que evidentment,
siguint un poc el que diuen tant Jordi,
bueno, els dos Jordis,
pues evidentment passo això.
Jo ho que sí que recordo que fos unes fases
molt complicades a nivell de físiques,
o sigui, que havíem de jugar 7 o 8 partits,
amb molt poca margem de temps de descanso,
i això se acaba pagant,
i ho acaben pagant tots els equips en general.
Nosaltres, quan ja veïm més o menys
la clasificació cerca,
doncs, que te relaxes
i evidentment ja te lo tomes d'una altra manera.
Fue una lástima, perquè podríem haver aconseguïm
més coses, perquè sí que, com dice Jordi,
éramos un equip competitiu,
el que també és veritat és que durant l'any,
f'è un any també complicat,
éramos quatre jugadors de fora,
i aquest any ocurrió que alguna vegada
o més d'una vegada
es que tuvieron que fer entrenaments
diferents, o sigui, la gent de casa
i la gent de fora,
perquè ocurriu que hi ha hagut
molts atentats en Barcelona
i esat d'una manera terrible
el que és la ciutat,
i entonces también, digamos, más tarde
en algunos entrenamientos
y eso pues provoca a veces
una un poco de inestabilidad
en cuanto a trabajo, ¿no?
Pero en los demás, pues sí,
recuerdo unas fases un poco duras
en ese sentido, ¿eh?
El Jordi Tombas deia al principi
que d'alguna manera la directiva,
el club, havia apostat
per mantenir la competitivitat.
Paco,
després d'aquell descensís
que comentàvem la setmana passada
de Càceres,
el que fa el club és això, no?,
mantenir una aposta per pujar.
Sí, sí, del primer moment
quan vam tornar de Càceres
el plantejament es va fer
de cara a, bueno,
a tornar-ho a intentar
i confeccionar en equip
amb unes mínimes garanties
de poder, pues bueno,
tindre, guanyar unes fases
per tornar a repetir l'experiència
i anar amb més garanties
de poder aconseguir
el que s'estava pretenent, no?
El que passa és que, bueno,
l'experiència de Càceres
també ens vam aprendre
i això també ens va donar
en peu a fer recogent,
o sigui, a reconsiderar
algunes coses, no?
Jo recordo que, bueno,
el fet de...
En Pic vam conèixer
que s'anàvem a les fases
a Gandia,
doncs en vam anar
quatre persones,
el Jaim Mas,
el Vicenç Neuja,
el Jesús Sant José i jo
a buscar allà hotel
per no trobar-nos
a l'experiència que vam viure.
Amb els problemes
de l'any anterior, no?
Sí, sí, sí.
I sí, sí, vam trobar un hotel
amb garanties
d'estar molt bé
i el que passa és
com ha dit el Jordi
i com ha dit el Miguel
va ser una temporada
bastant dura
i les fases també van ser
molt dures
perquè, clar,
no estàvem acostumats
a jugar
gairebé cada dia, no?
I això va donar peu
a que, bueno,
vam començar
una miqueta
pensant
en els pròxims partits
i segurament
que això també
ens va donar peu
a no fer un bàsquet
que en antros
durant tota la temporada
havíem practicat, no?
I des de la grada?
Un soci
i una aficionada
com l'Àngel
com veia l'equip?
Home, la classificació
vull dir,
es va lluitar bastant
perquè em penso
que el Reus
va fer una primera
part de classificació
de la Lliga
bastant bona
i després
l'equip
va anar
remuntant
i llavors,
doncs, bueno,
vull dir,
els fitxatges
que s'havien fet
tipus
Onet
que havia jugat
amb el Barça
i el Javi Puig
que tenia més experiència
vull dir,
després van
amb els moments
que jugaven
també donaven
una mica més
de confiança
a la gent
Ens trobem
amb un vestidor
i amb un equip
en què per primera vegada
segurament entren
amb força jugadors
de fora
abans ja ho heu comentat
Això
per la gent
una mica més
vinculada a la casa
a la terra
com va?
I nosaltres
en el nostre cas
érem bastant jovenets
els que érem d'aquí
els que hi havíem
a més es va adonar
la circumstància
aquell any
que hi havia
els tres equips
de la província
jugant en la mateixa categoria
es van haver d'enfrontar
amb el Valls
amb el Reus
clar, nosaltres
com que la club
havia fet una aposta
força gran
portant jugadors
des de Barcelona
semblava ser
que havíem de guanyar tot
i això és una pressió
que s'estafegeix
fins i tot
es va perdre
algun partit
amb el Reus
aquí a casa nostra
i al Camp d'Ells
és que de fet
el calendari
és com que els han canviat
tan assiduament
en el món del bàsquet
que fins i tot
em sembla que
si no recordo malament
en el Reus
aquell any
es van afrontar
quatre vegades
hi va haver
dues victòries
per cada un
sembla
i en quant a això
de la gent de fora
sí
sempre
és un risc
que prens
a l'hora de portar
gent de fora
perquè s'han d'involucrar
en un nou conjunt
però bé
jo normalment
no acostumo
a trobar problemes
en aquest sentit
en els vestuaris
Jordi
bé home
és llei de vida
no
quan vols
quan vols
quan vas
assolint
noves categories
amb qualsevol equip
passa
que has d'anar
renovant
amb qualitat
moltes vegades
no ho pots fer
amb la gent que tens
i doncs
un cop vas pujant
vas incorporant
gent
que sigui competent
i que ja no té a veure
si és de casa
o no ho és
i en aquest cas
al CBT
li va passar el mateix
jo no sé
em sembla que la temporada
anterior
ja havien començat
amb el Jaume Andrés
i el Miguel Anton
Miguel
buenas noches
què tal
com estàs
no et dic nada
muy bien hombre
bueno
estamos siguiendo
el curso
de las entrevistas
y bueno
ya tenemos tiempo
para hablarnos
dejarnos teléfonos
y cosas así
muy bien
estava mirando
a las estadísticas
Miguel
de fet
ho parlo
amb tothom
veia que
en algun partit
de la fase regular
de la Lliga
evidentment
tu vas ser
el màxim anotador
de l'equip
i estava veient
que fins i tot
en un partit
de la fase
d'ascens a Gandia
també va ser
el màxim anotador
contra el Náutico
Tenerife
clar que el Jordi Canals
també va ser
el màxim anotador
contra el de Roca
i clar
d'això ja
ni us en recordeu
evidentment
això s'ha de mirar
al llibre
de l'Enric Pujol
bueno
a ver
yo creo que son
aspectos importantes
que el equipo
como tenemos comentado antes
es un equipo competitivo
y cuando uno
no estaba mejor
lo fino
que tenía que estar
pues salía otro
eso era una ventaja
lo malo era
cuando estamos todos mal
pero
la verdad es que
en ese sentido
cuando un jugador
mete más puntos
que otros
es porque también
ha habido un trabajo
de parte de los demás
y tampoco hay que ser
muy prepotente
en ese sentido
sino simplemente
felicitar a cada uno
en su parte
también Jordi
mete puntos
Bernie Álvarez
etcétera
entonces todo eso
contribuyó
yo también quería apostar
una cosa
que antes
quizás hemos acabado
de comentar
que era el tema
de que también
no solamente hubieron
jugadores nuevos
sino también
un entrenador nuevo
y con inquietudes nuevas
y con filosofías nuevas
entonces el equipo
se tenía que adaptar
a toda esa nueva filosofía
que se quería involucrar
y que bueno
de alguna manera
pues yo creo que salió
yo no me quedo con
es que parece que
todos estamos hablando
de que no se hizo lo posible
o que se hizo lo posible
pero no se consiguió
de aquella manera brillante
a ver
la liga es muy larga
los jugadores
pues había momentos buenos
y momentos malos
el equipo en sí
lo que es
compañerismo
excelente
excelente
porque además
nos hicimos muy amigos todos
muy amigos todos
y la verdad es que
en ese sentido
yo creo que
se hizo
una muy buena campaña
evidentemente
se perdieron partidos
contra el Reus
contra el Valls
también ganamos
en el último segundo
si no recuerdo mal
también en Valls
etcétera
etcétera
pero esas son cosas
que pasan
que pasan
lo importante es que
el club
y el equipo
en su momento
pues consiguen la clasificación
hola Miguel
¿cómo estás?
hola Paco
¿qué tal?
mira
¿cómo ha dado?
¿sigues igual?
no, un poco mayor
pero bueno
eso siempre
estoy en el sentido mayor
me estaba sonriendo
cuando habías dicho
me estaba sonriendo
pero bueno
pero bueno
como había buenas
cuando había buenas mujeres
ahí sirviendo
pero bueno
vamos a dejarlo ahí
vale, vale
sí, no entrem
en qüestions personals
¿todo bien Paco?
bien
¿y que se la junta o no?
bueno, no
vinculado
estás vinculado
estás vinculado
bueno
estás colaborando y tal
muy bien
hombre
me alegro mucho
¿qué volies comentar Paco?
no, es que el Miguel
com que era de fora
perquè les estadístiques
estiguessin més bones
quan feia una citeria
li apuntaven 4 punts
no 2
ah sí?
sí, per això era
ah, per això surt a vegades
com a notador
ja podes ver que sigui igual
entonces
está mayor
está mayor
l'equip aquell d'aquella temporada
Jordis
Jordi Canals i Jordi Tomàs
més o menys jugueu tots bastant
no?
no hi havia per dir
d'alguna manera
cap estrella
és cert
hi havia un equip
força ampli
veiem les posicions de pipos
on hi havia el Miguel Anton
el Paco Borrell
el Jordi Canals
el germà del Jordi i l'Edu
en els hores hi havia el Jaip Uig
que donava una mica d'experiència
sobretot una notadora
també era el Jaume Andrés
que aquell de les dues temporades
doncs clar
el jugador
en quant a punts
també una de les referències
no?
el Berni Albrez
que es començava a destacar
ja a les hores
i en les posicions de base
doncs l'Edu Bonet
i un servidor
no?
o sigui que era un equip
molt ampli
que com comentava el Miguel Anton
doncs
el que passa en aquests casos
és que a vegades
doncs
hi ha molta compatibilitat
dins l'equip
i si no ho està fent bé
un un
doncs normalment
no ho està fent bé un altre
i moments bons
i moments dolents
per molt bon equip
competitiu que tinguis
doncs
al llarg d'una temporada
hi són
recordo a més a més
l'arribar a les fases descents
que doncs
va ajudar
doncs
dues circumstàncies
que no són
ni anecdòtiques
sinó que van ser importantíssimes
el fet que el José
també va arribar
més legionat
en aquell alçades
i la pèrdua
del Jordi
en els dos primers partits
que estava
tres del Jordi
que estava sancionat
doncs
si no recordo malament
però una tècnica
desqualificant
o així
i són coses
que ja comences una mica
que era molt dur o què?
eres molt dur o què?
que t'havien desqualificat?
no
i entres una mica
doncs
amb el peu coix a les fases
i són coses que evidentment
tenen molta importància
i bé
anem de deixar enrere
doncs
que allí
fan cap als millors equips
normalment en unes fases descents
i pot passar de tot
eres molt dur o no Jordi?
home sí
però
dur però net
el que passa és que
l'últim partit
de
crec que va ser l'últim
que vam jugar
de la Lliga regular
doncs
en aquell partit
van desqualificar
i llavors
m'havien fer
pagar la sanció
els tres primers partits
de la fase
cosa que et fa arribar
que arribes
amb un mal peu
increïble
però no arribes més descansat
perquè ara
el que us anava a preguntar
és que clar
ens trobem en una fase
de sense
en què jueu cada dia
ens trobem en el mes de juny
és a dir
final de temporada
després d'una
això
d'una lliga regular
bastant llarga
d'una temporada dura
i jueu cada dia
jo no sé si això
recordeu que va ser
en fi
un element encara
de més
pressió
per dir-ho d'alguna manera
més complicat
que superar
per superar
o no
tots els equips
tenien
el mateix
handicap
jo crec que
quan vols
estar dalt
tens que demostrar
davant de totes
les circumstàncies
jo de fet
me'n recordo
d'una cosa
i és que
bueno
al fi i al cap
vaig haver d'anar aquí
com a responsable
de l'expedició
i vaig veure que
la feina que hi havia
entre entrenadors
preparadors
metges
era un treball
amb el qual
estava pràcticament
tot sincronitzat
sabien el que s'havia de fer
en cada moment
sabien l'hora
que s'havia de menjar
cada dia
perquè cada dia
al dematí
dient
els entrenadors
i el metge
què és el que s'havia de menjar
durant el dia
i quantes hores
s'havia de descansar
que cadascú
teníem una habitació
exclusivament
si mal no recordo
per fer
els typings
i els massatges
i tot això
o sigui
que va estar
jo penso que
ben preparat
i ben organitzat
sí, sí
torno a repetir
el que he començat
donada l'experiència
de Càceres
doncs aquest any
ens ho vam plantejar
donar
o sigui
molt més serió
i amb més garanties
de poder aconseguir
el que s'hi esperava
l'Àngel
es va
veure en directe
a tots els partits
de Gandia?
jo
vaig
i vam baixar
el divendres
després de dinar
vam sortir de Tarragona
uns quants cotxes
d'aquí
i bueno
i quan vam arribar
doncs
pràcticament
com que
s'havien produït
una sèrie de resultats
vull dir
l'equip
estava ja
classificat
hi havia poca emoció
per dir-ho d'alguna manera
no, bueno
vull dir
arribaves ja més
més tranquil
a més a més
vam jugar
amb uns madrilenys
d'aquests de la Roza
i em penso que
hi van perdre
sí
amb les Rozas
es va perdre
després es va guanyar
el d'Aroca
i es va acabar
i es va acabar
guanyant també
el Torre de la Vega
un equip de Cantabria
el diumenge
van jugar
a mig del matí
llavors
va ser
una tornada
va ser relativament fàcil
la fase d'ascens
aquells partits
ho recordeu?
no
hombre
el que sí que va passar
aquell any
és que
no sé per quines circumstàncies
però van pujar
bastants equips
7 em sembla
perquè van canviar
llavors em sembla
que de 16
4 van anar
en un grup
i 4 van anar
en un altre grup
és a dir 8
de 16 van pujar
la meitat
dels equips
llavors això
per una reestructuració
d'aquestes
que fan
portem molts anys jugant
hem vist
categories
les fan
les desfan
amb el pas dels anys
que ni vosaltres mateixos
les enteneu
sí
al final no te'n recordes
ni dels noms
de les categories
com passa ara actualment
llavors
va ser una fase
que va ser relativament
va ser bastant més senzill
que en unes fases
en les quals
per exemple
de 16 equips
n'apugin
3 o 2
creieu justament
que si
l'ascens
hagués estat així
de 2 o 3
equips
el Club Escatarrona
hagués tingut
serioses possibilitats
de pujar?
home
a priori
nosaltres
sempre hem anat
amb la intenció
de quedar primers
amb la qual
jo crec que no
haguéssim estat
en les posicions
d'haver pujat
si sol haguessin pujat
dos o tres
però clar
segurament els que
van quedar dalt de tot
també devien tenir
un equip força competitiu
per estar dalt
l'any següent
hi va haver aquesta
reestructuració
coses que
no sé
el que comentàvem
l'altra vegada
que vaig venir
són decisions
que no he mai intès
tantes variacions
al llarg
dels anys
però bé
ens va anar molt bé
perquè l'any següent
recordo que
ens vam ficar en el grup B
va ser un dels millors anys
de la història del club
en quant a
l'ambient que hi va haver
dins del club
en quant a jugadors
públic
la gent de Terragona
que s'hi va volcar
vull dir que
al cap i a la fi
va ser molt bo
pel club
Miquel, què volies dir?
No, que jo apostant
un poc de l'any
que deia Jordi
evidentemente
en una fase
d'ascenso
en la que
se clasifican
dos o tres
para conseguir
esa clasificación
evidentemente
las mentalidades
cambien de los jugadores
y de los entrenadores
¿no?
Entonces el planteamiento
ya es muy distinto
en el sentido
de que
bueno
haces menos dotaciones
vas a asegurar
quizás más
el resultado
juegas más
con los mismos jugadores
en determinados momentos
y logras
una clasificación
y luego
los jugadores
evidentemente
la mentalización
si tú sabes
que tienes que jugar
ocho partidos
por delante
o juegas cuatro
y de esos cuatro
literalmente
los dos primeros cruces
son los importantes
la mentalidad
la mentalidad
tendría que ser la misma
pero la intensidad
con la que afrontas
el partido
es mucho mayor
Ángel
aprofitant aquella temporada
i aquella fase
de 100 gandies
quan es produeix
també al voltant del club
un moviment
més gran de socis
a l'entorn del club
es veu un més moviment
d'aficionats?
Home la gent
va gaudir
de bons partits
va
va veure
que la feina
que no s'havia aconseguit
a Càceres
pues
amb més esforç
i més dedicació
i tothom
recolzant més
pues
va sortir millor
i llavors vull dir
jo crec que
tot això
va influir
positivament
el que passa és que
després
sempre hi havia
uns problemes
típics econòmics
que
bueno
vull dir que
condicionaven
bastant
els èxits esportius
que
que es podien
aconseguir
a la pista
i la directiva
com
vivia
aquella temporada
aquella fase d'ascens
tenia un cert amor
que es pogués produir
repetir el cas
de Càceres
o ja anàvem
molt més preparats
no no
vaja
home
havia de passar
algú
fora
de lo normal
no
però anàvem
predisposat
i anàvem preparats
per tornar
de Gandia
amb la plaça
amb l'ascens
no
home
sempre
pots tindre
bueno
el desencer
que no ho pugueu aconseguir
no
però vaja
anàvem preparats
el que passa és que l'ascens
a més suposava
imagino un mal de cap
de cara a la temporada
següent
perquè pujar de categoria
volia dir més diners
més infraestructura
potser millors jugadors
no
no
el que passa és que
aquella junta directiva
suposo que la d'aquí
i la que d'ara
doncs també
tenen el mateix
el mateix
tan onà
és
si aquesta temporada
pateixes
la pròxima temporada
tens que patir
una miqueta més
no
i la pròxima
una miqueta més
si no
no seríem
nantros
aquest club
sempre s'ha basat
en això
en què
no ens agraden
les temporades fàcils
les hem de patir
i contra més patir
més
no sé si més
disfrutem
però és així
i a la plantilla
tot i la joventut
de la majoria dels jugadors
éreu conscients
que potser estàveu
obrint
d'alguna manera
la millor pàgina
de la història
fins a aquell moment
del club Escatarragona
amb aquelles scents
home
jo el que comentava abans
jo crec que era el segon any
que el club realment apostava fora
amb unes intencions
de tirar per amunt
des d'aleshores
el club s'ha regit
també sempre
en aquesta línia
i potser un parèntesis
dels dos treners
que van estar lligués
una mica així
amb el club
una mica més deixat
però bé
la línia sempre
era anar per amunt
i penso que això
que comentava
o això ha de ser
el mal de cap o no
el mal de cap
segurament la directiva
el volia
perquè si no
realment a principi de temporada
no es configura un equip
d'aquella manera
són mals de caps
d'aquells que agraden
o que es traspassen fàcilment
a la ciutat
Jordi?
Sí exacte
jo crec que
a veure
la temporada
la temporada regular
jugava aquí
a Catalunya
realment
el fet de marcar història
no ho estaves fent
tampoc
ni obrir pàgina
perquè estava jugant
la lliga
que s'havia jugat
l'any anterior
el fet de pujar
va fer que realment
s'obrís pàgina
en la temporada posterior
és a dir
és a partir de Gandia
que jo crec que va ser
la consolidació
quan a veure
un equip
ja una mica
en el que era
la semi-elit
del bàsquet estatal
quan comences a jugar
amb equips de fora
de tota Espanya
i estàs en una
categoria
pre-elit
no?
el que passa és que
després
clar
ara es torna a estar
a la ciutat
en una categoria
pre-elit
però
les categories
que hi ha
intermigio
són molt nombroses
perquè
abans potser
tenies la CB
després tenies
el que era
la primera B
que és on
vam aconseguir
pujar nosaltres
i abaixaven
les segones
després van desdoblar
la primera B
amb dos grups
ara inclús
entre la segona divisió
que és l'Ecopa Catalunya
actual
fins a l'ACB
hi ha en quatre categories
enmig l'EVA
l'ELEP 1
l'ELEP 2
al final
però en aquells moments
realment va ser
la temporada següent
el que va
jo crec
obrir pàgina
en la història del club
Miquel
i tu també
tenies aquesta sensació
de començar a escriure
una miqueta
la història més important
del club?
Evidentemente
evidentemente
mira
ya desde el primer año
en las fases
de Cáceres
que se han nombrado
un par de veces
yo creo que las fases
de Cáceres
fueron un regalo
un premio
a un buen trabajo
y luego
con el segundo año
se consiguió
pues evidentemente
lo que ha dicho
Jordi Tombas
y Jordi Canals
de que
evidentemente
el equipo
había conseguido
una meta
y un objetivo
muy importante
para el club
y el club
se veía abocado
la junta directiva
a tomar decisiones
importantes
entonces
tenían que achuchar
al ayuntamiento
había que achuchar
a los sponsors
y entre todos
tirar del carro
entonces
como mal de cabeza
o no
pero sí que
realmente
los directivos
pues bueno
tenían que ir
un poco más
de culo
en ese sentido
y bienvenido
bienvenido
evidentemente
los años
que más se disfrutaron
fueron los siguientes
a nivel de
público
a nivel
de que conseguimos
un americano
muy bueno
uno que se involucró
muchísimo
que era Smith
y luego conseguimos
que el grupo
de más jugadores
de fuera
junto con los que
habíamos
pues de alguna manera
de alguna manera
llegamos a ser
bueno
uña y carne
había un ambiente
increíble
o sea
era una fiesta
era una fiesta
el vestuario
en el sentido
de la palabra
no fiesta
en otras cosas
y había
pues evidentemente
mayor competitividad
y eso pues
lógicamente
provocaba
un mayor bien
para lo que era el equipo
podríamos continuar
hablando durante
mucha estona
de aquella fase
de ascens
a Gandia
pero se nos acaba
el tiempo
a mí a los convidados
m'agradaria
que demanen
una imatge
un record
que tengan
de aquella fase
de ascens
que els vingui
molt personal
Paco
no sé
una imatge
un moment
sí
siempre se me ha quedado
grabada
una imatge
en la cual
yo sortía
del paballó
cuando ya sabíamos
que habíamos
conseguido la victoria
y que habíamos
pujado
y ver al final
del carrer
que venía
el Javi Mas
la suya
la mea
y no sé
qui más
aquella imatge
la tinc
grabada
per sempre
Ángel
molt breu
jo
o sigui
jo era
dels cotxes
que arribàvem
i que llavors
va sortir
el Paco
amb l'explosió
que el caracteritza
i ja diem
que
estava
aconseguit
l'ascens
Miguel
bueno
yo tengo varias
pero si me tuviese
que quedar con una
fue el apoyo
de las novias
en su momento
me imagino
que alguna mujer
que hay ahora
de alguno de nosotros
y luego
de la afición
yo me acuerdo
de eso
de eso
de que evidentemente
eran muchas horas
incluso había un pavión
que hubieron goteras
no sé si os acordáis
y estuvimos esperando
y calentando
un montón de tiempo
y un frío que hacía increíble
coincidió con una gota fría
y entonces
bueno
son cosas
que te acuerdas
sense acabar el temps
Jordi Tombas
doncs jo
amb l'arribada
de tot l'equip
aquí
amb el blotocar
aquí a Tarragona
doncs pitant
amb el blotocar
i tal
i sí que hi havia gent
que estava al corrent
del que estàvem fent
però hi havia gent
que realment
doncs
alucinava
alucinava
no sabían lo que era
no sabían lo que era
lo que decía abans
realment la ciutat
es va blocar
amb l'equip
l'any següent
jo molt ràpid
tres coses
una festa a la piscina
quan vam aconseguir
l'ascens
un partit
a les 9 del matí
amb uns trasnutxadors
quan el pavelló
estava buit
que anaven
amb alguna copa de mesi
sol se'l sentia
amb ells
i també recordo
el patiment del José
en aquelles fases
quan li tenien que
treure líquid del ginoll
per poder jugar
així acabem
no hi ha tens part més
Miguel Anton
Jordi Canals
Jordi Tombas
Paco Franco
Àngel Moros
gràcies
bona nit i fins la propera
adeu-siau
gràcies
Miguel
bones noches
gràcies