Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte,
bañándonos con su luz.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
oíos y de su amor.
Si tot en el que podeu pensar quan sentiu la paraula veneres és en el meu avi,
aquí tenim el Javier que ve cada dijous per obrir-nos la ment,
per fer-nos veure que hi ha molts tipus de vaneres i fins i tot algunes ancestrals.
Javier, bona tarda.
Bona tarda.
Precisament avui iniciem el programa o l'espai parlant de zarzuela,
ja que aquest gènere musical va ser una altra forma de propagació de la vanera.
i és Marina, de Emilio Arrieta, estrenada l'any 1855,
si recordem era l'any de La Paloma,
de la primera zarzuela que tenim notícia on figurava una melodía en ritme de vanera.
Nosaltres escoltarem una vanera de la zarzuela Luisa Fernanda,
de Federico Moreno Torrova, estrenada l'any 1932.
Canta Lorfeo Donostierra, El Saboyano.
Canta Lorfeo Donostierra, El Saboyano.
Canta Lorfeo Donostierra, El Saboyano.
Canta Lorfeo Donostierra, El Saboyano.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allà on van començar a sentir-se les habaneres en el seu temps,
escoltar o cantar habaneres a Josep Cruanyes i Quintxena,
com aquesta de Quintxena titulada Allà al Port.
A Sant Pol, gent de la banda són,
els roses encara són dels reis,
a Canet són figatets i a Tossa són bastinals,
a Malgrat són carboners i a Pinet de bona gent.
Allà al parc mariners fiac,
tots tenen el seu amor en les zones de l'amor.
Més llavors,
em pura el desfet,
força tramuntant ahir,
i demà ja bé ho dirà.
a la taverna,
a la taverna les penes ens fem passar,
cantant, jugant i bevent,
en espera molt d'un temps,
a la taverna ens fem tot jugar i bevent.
Són gent de la mar que va tal i caldo fa el vent.
Allà al port,
flaire de sardinals,
a terra per fugir de vint novell,
la mar que no pot salvar,
ben gat ja va el patró,
que era quin esforç de cor,
per una pena d'amor.
Allà al port,
mariners fiac,
tots tenen el seu amor,
a les zones de l'amor.
Més llavors,
amb un alt desfet,
força tramuntant ahir,
i demà ja bé ho dirà.
A la taverna,
les penes ens fem passar,
cantant, jugant i bevent,
en espera del bon temps,
a la taverna,
cantem tot jugant i bevent.
som gent de la mar que va tal i caldo fa el vent.
a la taverna,
a la taverna,
a la taverna,
les penes ens fem passar,
cantant, jugant i bevent,
i bevent,
en espera del bon temps,
a la taverna,
que estem tot jugar,
i bevent,
som gent de la mar,
que va paricar,
bufa el vent.
Habaneres,
balsets,
balades,
boleros,
xotis,
entre d'altres,
eren els ritmes
que cantaven els pescadors
i els mariners
a les tavernes,
especialment els dies
que per culpa del mal temps
no podien sortir a feina.
T'agrada anar a pescar?
Sí?
Doncs escolta a Ànfora
un balset de Carles Casanovas
i Josep Bastons.
La xalana.
Quan canten les oranetes
a trenc d'alba el dematí,
quan el sol tot just desperta,
amb els amics fem camí,
la barqueta parellada,
tot a punt per anar a pescar,
el volentí s'agalleta
i la cuca per escar.
Com belluga la xalana,
no s'atura,
no s'equieta,
si no fos la tramuntana,
el va i ve de la barqueta.
quina angoixa
que m'espera
amb aquesta
suor freda,
marejat, sexejat i avorrit,
amb lo bé que podria estar amb mi.
Els companys pica que pica,
tot rient i tot cantant,
de serrans i julivies,
escovell van emplenant,
a mi no em piquen ni els combis,
només faig que badallar.
Si el mareig fos avenera,
jo en seria un recital.
Com belluga la xalana,
no s'atura,
no està quieta,
si no fos la tramuntana,
i el va i ve de la barqueta.
Quina angoixa
que m'espera
amb aquesta
suor freda,
marejat,
sexejat i avorrit,
amb lo bé que podria estar allí,
que per quatre serrans mal comptats
ja aniré a comprar els peix al mercat.
Doncs bé, anirem al mercat a comprar peix
en lloc d'anar-hi a pescar-ho.
El ron sol acompanyar les cantades de vaneres
i forma part del seu entorn,
però a vegades sembla que aquest líquid
no hi és present
per diferents motius.
Un podria ser
que no arribés a temps
per culpa del capità del vaixell
que el transportava.
Almenys és el que diu la lletra
d'aquesta manera antiga i popular
que ens canten els joves del grup
Els Cremats.
Salió de Jamaica.


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!