This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sabeu?
Des de sempre hem tingut una malaltissa curiositat
per les noves tendències musicals que ens arribaven de fora,
de més enllà del nostre país, Catalunya.
Així, d'aquesta manera, a principis dels 80,
vam descobrir unes noves maneres de fer música
que ens van atrapar sense remei,
la música tecnològica amb totes les seves variants.
Abans ja havíem tastat la música electrònica,
el punk, el new age i el pop rock alternatiu,
però el tecno es va enganxar de tal manera
que el vam viure amb tanta intensitat com l'aire que respirem.
Uns anys més tard, aquests estils també van arrelar a casa nostra
amb formacions que van tenir més fortuna que d'altres.
Avui, precisament, volem recordar els més desafortunats.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
doncs es van deixar impregnar per aquests estils que esmentàvem abans, al començament del programa.
Estils que van arrelar a casa nostra i en comarques com la que acabo d'esmentar, el Priorat.
Doncs bé, 10.000 al mes, el 1996, traient una maqueta que la van titular així, d'aquesta manera,
Ua, Ua, Ua, i és precisament el nom d'una de les cançons d'aquesta maqueta,
però l'escoltarem més endavant perquè ara és el torn d'una gent d'aquí,
una gent d'aquí de Tarragona, una gent que el 1994 treien una maqueta amb una cançó
que és la que està sonant ja d'entrada, el grup, soma, la cançó, tinc,
un d'aquells temes que nosaltres des del primer cop que el vam escoltar ens va agradar,
ens va atrapar molt, moltíssim.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el que significava soma, i nosaltres us les llegirem.
Trobem dues excepcions.
La primera és soma, que ve d'anatomia, de l'ànim, el cos,
especialment en oposició a la psique.
També té una excepció en el camp de la biologia,
que ve a dir que és la massa del cos construïda
per les cèl·lules vegetatives o corporals.
Però la excepció del diccionari que més ens agrada a nosaltres,
com hem dit abans, és la referent a aquesta droga sintètica
que no existeix, que és inventada, és fictícia,
però ve d'aquí que algun dia algú, en un futur no gaire llunyà,
descobreixi una droga sintètica capaç de manipular la gent,
com a la novel·la d'Aldus Huxley i la bateix i així, d'aquesta manera soma.
Diu així, soma, beguda ritual extreta d'una planta sense identificar,
anàloga al nèctar i a l'ambrosia dels grecs,
en connexió amb la inspiració, la saviesa i la immortalitat.
La copa de l'amor plena de gelat de maduixa amb una soma passa de mà a mà
i els llavis repetiren dotze vegades la fórmula BEC per la meva anil·lació.
Aldous Huxley, Un món feliç.
Doncs bé, és una declaració d'intencions per part d'aquesta formació tarragonina,
que sembla ser que també tenien aquest escriptor britànic
com un dels autors de capçalera del seu llit.
Doncs bé, nosaltres també som adoradors d'aquesta novel·la Un món feliç
i quan vam descobrir aquesta formació amb la seva bona música
ens vam implicar molt i avui us hem mostrat una mica de la seva música.
Després tornarem amb ells, tenim una altra cançó per mostrar-vos.
Ara, qui tornem són amb els del Priorat, els 10.000 al mes,
perquè el 1996 vam fer altres molt bones cançons.
És la que donava títol a l'amaqueta, Ua, Ua, Ua.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!!
!!
!!
!!
!!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!!
!!
!!
aquests moviments
alternatius, una cançó gens
convencional. Ens agrada molt,
està ben
feta i sona molt bé,
entra molt bé, sobretot.
Ara tornem, no tornem
als grups que hem escoltat, ho farem després,
ara tornem
uns anys més enrere, seria
el cas. Sí, perquè
marxem dels anys
90 i freguem
a finals dels 80.
1989,
el grup Piràmid,
una formació que
amb aquest nom només va treure
maquetes, casets,
després tindria
més sort i treuria ja CDs
amb el nom d'Aula Magna.
Doncs bé, amb el nom de Piràmid
no va tenir fortuna, però
això sí, va deixar un llegat musical
amb temes tan interessants com
aquest, visions.
i
tindria.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'estiu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nuit d'estiu, recordaràs els bons moments que estem passant.
Nuit d'estiu, estic pensant en un futur que mai vindrà.
Nuit d'estiu, estic pensant en tot.
Nuit d'estiu, recordaràs els bons moments que estem passant.
Nuit d'estiu, recordaràs els bons moments que estem passant.
Nuit d'estiu, recordaràs els bons moments que estem passant.
Nuit d'estiu, estic pensant en tot.
Nuit d'estiu, recordaràs.
Nuit d'estiu, no m'oblidaràs.
Nuit d'estiu, recordaràs.
Nuit d'estiu, recordaràs.
Nuit d'estiu, recordaràs.
Bé, doncs heu pogut comprovar que els clam deixaven anar uns sons una mica peculiars, diferents, alternatius.
Doncs bé, era una mostra de músiques ben properes a nosaltres, en aquest cas geogràficament i també, evidentment, musicalment,
perquè aquí a Radioactivitat ens agrada molt aquest tipus de música alternatiu i és el que fem cada setmana, mostrar-vos una mica d'aquí i una mica d'allà.
Doncs bé, tornem ara a la nostra ciutat, a Tarragona, al Soma, aquest grup que ens agrada tant pel seu nom i, com no, per la seva música.
1994, Lai.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, és la bona música que ens arribava des de la nostra ciutat, des de Tarragona, el 1994.
Els som amb l'AI, una formació que no va tenir fortuna a l'hora de fer el salt del caset de la maqueta al CD.
Però bé, nosaltres els recordem, ho hem fet avui i possiblement tornem i tornem un altre dia
perquè les bones intencions, la bona música, en aquest espai sempre tindrà un petit raconet.
I anem acabant ja la primera part de Radioactivitat amb dos temes.
Tornem amb els del Priorat, els 10.000 al mes d'aquesta formació.
N'escoltarem tres temes, aquest és el tercer, perquè va ser una maqueta força profitosa.
1996, el tema, ara en qüestió, porta per títol GIEA.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Bé, qui ho diria? No van acabar de triomfar en aquest sentit, però com he dit abans, el Soma i altres formacions, nosaltres aquí els recordem, perquè les bones cançons val la pena tornar-les a escoltar de tant en tant.
Com és el cas de la que tenim preparada tot seguit? Un tema que ja ho hem fet un altre cop, ja l'hem escoltat aquí a Radioactivitat, els Piràmids 1989, una formació que vam barrejar gairebé tots els estils, molt experimentals, però tenien un arrel tecno amb els seus teclats.
És un tema que ens agrada molt, compàs d'espera. No és el primer cop que l'escoltem ni serà el darrer. Podreu comprovar que la música té uns aires màgics, misteriosos, boirosos, fins i tot, com sortits de la boira, en s'omigineu, suposo.
És una música que acompanya. I el més bo també és la lletra, una lletra plena, plena d'intencions. Compàs d'espera, 1989.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El pas del temps també és igual, no, no és pas veritat.
No és el record d'uns anys passats, tu has de lluitar.
El pas del temps passats, tu has de lluitar.
Fes el que creguis millor i no et deixis dominar per aquells que ho saben tot.
És pitjor que els ignorants, que tot trobant resposta, tants consells volen donar.
Què hi ha hi ha hi ha hi ha hi ha hi ha hi ha hi hi ha hi ha hi ha hi hi ha hi hi
És el que creguis millor
i no deixis il·luminar
per aquells que ho saben tot.
Esteu escoltant Radioactivitat.
Esteu escoltant Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Doncs sí, efectivament, comencem la segona part una mica tard, però la segona part de Radioactivitat amb Mission Online.
Haureu notat que falta avui una part del programa.
Sí, avui tocava el Limbo amb les seves músiques, però per qüestions tècniques alienés a la seva voluntat no poder ser amb tots nosaltres.
Bé, el disculpem i l'esperem d'aquí 15 dies amb això, amb les seves músiques, que de moment van per Irlanda, van pels sudors. Serà d'aquí 15 dies, com ha dit.
I ara és el moment de parlar-vos d'aquestes petites grans notícies que van sortint, els mitjans de comunicació un dia, sí, i un altre també.
Avui anem a fer un viatge a Mart. Sí, ens agrada molt a nosaltres deixar volar la imaginació i volar altres indrets, altres planetes.
De moment encara la humanitat no ha posat el peu, però la imaginació dona per molt i nosaltres ja fa temps que hi hem estat, a Mart.
Fa temps que us parlem d'aquest planeta vermell que és el nostre veí.
Doncs bé, dues notícies referent a aquest astre. Una que porté per títol un nom per al robot de Mart.
Sí, perquè la NASA ja té preparat un explorador de Mart, però sense nom. I ells, els de la NASA, ens demanen un.
Ja des del començament de la cursa especial en els anys 50 del segle passat, la NASA, l'Agència Especial Nord-Americana,
va dedicar una part important dels seus recursos a donar a conèixer la seva feina als seus conciutadans.
Això, esclar, no ho feien només perquè fossin molt bona gent, sinó que l'autèntic desig de comunicar la ciència a la ciutadania
s'ho pressuposava la necessitat de justificar els diners fets servir.
La darrera iniciativa popular de la NASA, en col·laboració amb la societat planetària,
té a veure amb una de les ambicions més arrelades en el subconscient de la nostra civilització,
l'exploració de Mart.
Ja des dels primers astrònoms van fer servir els seus telescòpics
per observar la superfície del planeta.
El somni de poder trepitjar-la va començar a créixer en els seus cors
i ara, a la fi, tenim la tecnologia per poder apropar-hi una persona o unes persones.
A l'estiu de l'any passat, recordeu que ja som el 2003, els nord-americans...
Bé, no, en aquest cas, a l'estiu d'aquest any, sí, sí, sí, és una notícia recent.
Som confós, però ens perdonareu, és que la ciència, doncs, va més ràpida que les notícies de vegades.
Bé, aquest estiu, que encara ha d'arribar, doncs, els nord-americans llençaran cap al planeta vermell
dos cotxes, dos coets, que hauran de recórrer part de la seva superfície.
Això sí, però no ho podrà fer fins a començaments del 2004, data que arribarà el nostre veí, el nostre planeta veí.
El que encara no està decidit és el nom de les màquines,
que, professionalment, són conegudes com Mer A i Mer B, de Robert, explorador de mar.
La NASA, doncs, ha demanat als estudiants que proposin noms per als dos aparells.
Els interessats, que tinguin entre 5 i 18 anys, aleshores, hauran de proposar noms
i d'enviar aquest gener, que ja s'està acabant, un treball de 500 paraules en anglès,
és clar, justificant la seva proposta.
El guanyador no només tindrà l'honor d'haver batejat dos exploradors especials,
sinó que, a més, serà convidat a veure en directe amb la seva família el llançament del primer robot.
Si guanyeu, doncs, ja ens ho explicareu, com no.
És, doncs, una proposta que fa la NASA i que, bé, és molt interessant
a l'hora de popularitzar la cursa especial, en aquest cas, la cursa cap al planeta mar.
Doncs, teniu de temps fins que s'acabi aquest mes de gener
i, si sou afortunats, podreu posar el nom i substituir aquests provisionals de Mer A i Mer B.
Doncs, relacionat amb mar, tenim una altra notícia que diu així.
Europa també visitarà mar.
I és que, si els americans volen ser els primers,
Europa no es vol quedar enrere en la cursa especial
i mai més ben dit el de cursa.
L'Agència Especial Europea, l'ESA,
prendrà part activa en l'explosació del nostre veïnat vermell.
El Grup Internacional de Treball per l'Explosació de Mart
es va reunir el mes passat, el mes de desembre, a Helsinki
per tal de coordinar les campanyes marcianes de les diferents agències especials.
Visto Pelínen, president del Grup Internacional de Treball per l'Explosació de Mart,
va destacar la necessitat d'un esforç comú per portar a terme l'explosació de Mart,
ja que, segons va dir, ningú pot assumir-ne en solitari aquesta exploració,
tal com les darreres desgràcies, en referència als darrers fracassos de la NASA, ens han ensenyat.
L'ESA, l'Agència Especial Europea,
contribuirà al programa amb dues de les seves més ambicioses missions,
la Mars Express i la Beagle 2.
Pelínen va assenyalar que el programa europeu sembla molt prometedor,
sense sent la Mars Express, la missió de detecció remota més complexa que hi ha,
i la Beagle 2, el laboratori científic més sofisticat dels projectes proposats o aprovats.
totes dues missions partiran cap a Mart l'any 2003, aquest any 2003.
La Mars Express observarà el planeta des de l'òrbita amb sensors que estudiaran la composició de la seva atmosfera,
superfície i subsol, fent un especial esforç en la cerca d'aigua.
La Beagle 2, en canvi, aterrarà la superfície per tal de realitzar experiments de cerca de vida elemental
i per estudiar la composició química del Sol i la interacció entre la superfície i l'atmosfera del planeta.
Encara en espera, d'aprovació, es troben dues missions més per al 2007.
Un orbitador francès amb quatre mòduls d'aterratge que estudiarien l'interior del planeta observant
la propagació d'ones sísmiques provocades amb un efecte determinat
i un altre orbitador italià, Telemars, enllaç entre mòduls situats a la superfície i la Terra.
Queda patent, doncs, el compromís que Europa està assumint dins del projecte internacional
d'exploració de mar.
Ara, doncs, falta saber qui s'emportarà al gat a l'aigua.
Però bé, sembla ser que, pel que us acabo de dir,
que s'ha de tenir que unir esforços perquè una agència sola és molt difícil que ho aconsegueixi.
Anar a la Lluna no tenia tanta complicació.
Anar a mar, sembla ser que és molt, molt més difícil.
Així, doncs, sembla ser que la NASA, l'ESA i altres agències especials del nostre planeta blau
tindran que unir esforços per tal d'arribar al planeta vermell algun dia.
I ara acabem la secció i gairebé el programa amb una gent, uns bitànics, que van triomfar als 80, els comunars,
amb una cançó significativa del que acabo de dir aquí a Miss Online.
Txumorro-ho al demà, perquè el planeta de mar encara és una qüestió del dia del demà, però tot, tot arribarà.
Doncs sí, el dia de demà ens portarà moltes coses, moltes coses referents a l'exploració galàctica,
l'exploració del planeta de mar i d'altres planetes, qui sap el que ens portarà el dia del demà.
Doncs bé, nosaltres el dia del mar tornarem perquè avui, avui de l'activitat s'ha acabat.
Avui, recordem-ho, no hem pogut comptar amb el limbo, però el disculpem.
Causes de força major no ha pogut estar amb nosaltres.
L'esperem d'aquí 15 dies amb les seves músiques.
La que sí que ha estat, i ja fa una temporadeta, és la nostra tècnica habitual, la Núria Cartanyà,
que posa veu al començament del programa, és ella.
A més a més de fer-nos controls, col·labora activament prestant-nos la seva veu.
Qui sí que també ha estat, com sempre, és en Beta, que us emplaça d'aquí a 7 dies aquí, a Tarragona Ràdio.
Aquesta és la nostra adreça electrònica, beta75, arroba, tinet, punt o RG.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Beta75.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragon Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioあーatz, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio verde,
boa un programa de Tarragona Ràdio edit modelo V önceki a Tarragona Ràdio.
Là� columns del programa de Tarragona Ràdio.
aroundre.