Sabeu, tenim la sensació que molta gent pensa que vivim exclusivament del passat i no els manca raó, en part.
Nosaltres trauríem la paraula exclusivament del nostre vocabulari i n'afegiríem una altra que vindria a dir més o menys això.
Nosaltres també vivim dels fruits del passat.
I és que ens agrada, i molt, poder repassar amb tots vosaltres aquestes herències musicals dels 80,
ja siguin exmembres de grups tecno i alternatiu d'aquella dècada perduda
o ja siguin grups i cantants actuals que amb la seva música fan un cert homenatge a les sonoritats d'un temps passat,
però que moltes vegades és força present.
Aplaudint
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
năm
ternys,
I és una mostra del que deia la Núria al començament del programa,
que no tan sols vivim aquí, a Redactivitat del Passat.
Vivim dels fruits del passat, vivim d'aquestes herències musicals,
com és el cas del Dave Gahan, que ara, el 2003,
ha tret aquestes cançons que ens porten directament als anys 80.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
It's in the air for you and me
Radioactivitat
Hola, bona nit. Tenim a encetar una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat
It's in the air for you and me
Ens disposem a encetar el programa número 210 de Radioactivitat,
quan ja fa 1.378 dies que vam estrenar el segle XXI.
Vinti-o.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
És una col·laboració que van tenir els de Peixemot, el seu viatge als Estats Units, concretament als Àngeles, el 1998, el desembre del 1998, amb la veu del senyor Dave, bé, Billy Corgan, el cantant de Smashing Pumpkins, ara confoníem noms.
!
Doncs bé!
És una gravació, un registrament pirata, però com comentàvem ara el micròfon tancat, no perquè sigui pirata ha de ser de mala qualitat, la presentació és bona, el so no està malament, l'única diferència és que no té permís del grup ni de la companyia discogràfica, que aquí s'ha de demanar permís.
És una cosa estranya d'aquestes que nosaltres volem que vosaltres tingueu també al vostre abast, que ho compartim amb vosaltres.
Una altra d'aquestes regreses, ho dèiem abans, que escoltaríem dues cançons especials, ens ve des del 1900, no, des del 2001, aquesta és més recent, és des del 2001, és també un registrament pirata,
però més que un registrament pirata és, són versions alterades dels The Pace Mode, són cançons seves cantades per ells mateixos, però versionades per DJs.
I escoltarem la cançó A Question of Lust dels The Pace Mode, una versió que porta per nom One Canal Mix, per CEP, la nostra tècnica avui als controls, la Sílvia García, ja ho diem, no esperem al final del programa, ens ha demanat si pot ser escoltar-la sencera.
I com no, no ens podem negar, ho farem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una febiosa, ni dolbre cos, falses memòries.
Que no pufi mai més el maleït boner,
afogant les ànimes com si fossin suspens.
Des i ara ja fa 100 anys.
Estranya manera de no morir.
De la misèria, no feriosa,
i dolbre cos, falses memòries.
Fins demà!
Fins demà!
Podreu comprovar que això no és de pes mot ni molt menys.
Hem canviat, hem fet un canvi,
ara aquí a Radioactivitat,
per parlar-vos d'uns històrics de casa nostra,
els Kids, aquesta banda de Banyoles,
que des dels seus inicis, els anys 80,
van fer una mena de rock sinistre, rock gòtic.
Doncs bé, ells aguanten i duren i duren.
I la prova és que presenten aquest mes
el seu desè de treball discogràfic.
Sí, anem a explicar-vos d'acabar la cosa.
No abans dir-vos que el que estem escoltant de fons
és un dels seus temes històrics.
El vent dels déus, des de la seva primera maqueta des del 1987.
La maqueta que porta per nom Les Mosques.
Sí, doncs bé, amb aquesta música de fons,
amb aquest vent dels déus,
us explicarem d'acabar la història del seu desè treball discogràfic.
Doncs bé, el quartet de Banyoles,
de rock sinistre, gòtic, com vulgueu qualificar,
Kids, va actuar el passat 8 de novembre
al pavelló de Camós, a Girona,
per avançar les cançons del seu desè disc
anomenat Kids 8,
ens confonem les paraules ja,
que sortirà a la venda el 15 de desembre,
segons em va informar la discogràfica Ariana Records.
Segons aquestes fons, en aquest concert
ja es va poder aconseguir l'LP com a mostra de cortesia
cap als seus més fidels seguidors
i a més a més també es va poder comprar el compacte
o també es pot comprar,
perquè aquí ja no podem parlar de passat
sinó que hem de parlar de present i de futur,
es podrà comprar a través de la web
la triple doble B.Ariadna Records.com
Ariadna Records tot junt.
Doncs en aquesta web, que és la discogràfica dels Kids,
es podran comprar també el Kids 8.
Amb la particularitat que aquells que ho facin abans
de l'edat oficial de sortida,
que recordem-ho és el 15 de desembre,
rebran una còpia firmada pels quatre components del grup Kids.
Va tornar a l'escena musical l'any passat
amb l'edició de Kids 7,
aquell de la cràtula del Flam,
aquell anunci d'apostes de quan érem petits,
aquell Flam amb aquell mandarín.
Doncs sí, un disc, el Kids 7,
amb una estètica molt Kids, valgui la redundància.
Bé, doncs ells van tornar l'any passat,
després de fer un any sabàtic,
van tornar amb el Kids 7
i també van tornar amb els directes oferits des de llavors,
que han deixat clar que el grup
es troba en un dels seus millors moments
i més madurs moments creatius, mai més ben dit.
Formen ara el grup els banyolins Joan Pairó,
que està al baix,
el Lluís Costa Vella,
que és la veu i guitarra,
els històrics del grup,
reforçats per dos músics joves de salt
que són l'Àngela Bat a la bateria
i el Lluís Costa a guitarra.
Després de 18 anys d'existència
no el ponerem a musicar al català
i de nou discos oficials,
recordem-ho que són Les Mosques,
la cançó que estem escoltant de fons,
Capsa de Trons,
Kids, Kids 2,
Kids 3,
Kids 4,
Kids 5,
primer curs d'iniciació al fracàs
i Kids 7,
que és l'últim.
Kids estrenarà el desembre,
Kids 8,
enregistrat, mesclat i mestralitzat
als estudis d'Ariadna Records.
A Kids 8 figuran deu cançons
que insisteixen en el ventall estilístic
característic del grup,
ambients pseudo-gòtics
i lletres intenses i emotives.
i com nosaltres
no vam poder estar
aquest concert
que va tenir lloc
el passat 8 de novembre
al pavelló de Camus
per poder aconseguir el disc,
no podem estar tot arreu,
ho sentim.
El que sí us oferim,
mentre no s'arribi cançons del 8,
que esperem que sigui abans del 15 de desembre,
confiem,
confiem que sigui així,
escoltarem una de les peces
que estaven incloses en el darrer treball,
el Kids 7,
el de l'any passat.
Un tema que ens va agradar molt
per ser diferent,
per ser en marxa.
Sí, escoltareu que els ritmes
no tenen res a veure
amb l'estil pseudo-gòtic dels Kids.
Glaucoma és la cançó en qüestió
d'aquest Kids 7 aparegut el 2002.
Libertes!
M'hi ha la llum del carrer, que més m'estimo.
Sembla de colors, si l'admiro fixament.
Sembla que es mogui i em fa sentir defens.
Sol, tristament, ja em va.
I ja em torni temps.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
I es torna seca, com el blanc vola.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
El sol l'apaga, fins que l'esmorra.
Fars, són peces amb molta qualitat.
Peces per escoltar una i una altra vegada.
I que ho hem fet aquí.
A Redactivitat les hem escoltat i no deixarem de fer-ho.
volíem una mica de marxeta.
I per això hem escollit el Glaucoma d'aquest Kids 7.
Esperem, doncs, en candelates, que ens arribin les cançons del Kids 8.
I com he dit abans, esperem que sigui abans del 15 de desembre.
Perquè vosaltres podeu comprovar el que he dit abans,
que estan en forma.
I perquè no ha de ser així.
Doncs bé, canviem una altra vegada.
Sí, avui a la primera part de Redactivitat
no parem de fer canvis.
Hem començat, doncs, amb The Pace Mode,
una mena de revival del que va ser els seus primers anys,
versions especials, alterades.
Hem continuat amb els Kids,
una formació històrica de rock sinistre,
rock pseudo-gòtic, bé, com vulgueu qualificar,
però diferents, diferents a la resta dels grups
que han aparegut en aquest país.
I ara toca el torn de posar,
fil, la lletra,
allò que hem dit també al començament de l'espai.
Que nosaltres, sí, vivim del record,
però no exclusivament.
Ens agrada veure com l'herència dels anys 80
té els seus fruits ara, al segle XXI.
I ho fa, doncs, amb totes les estils,
amb totes les vessants.
I ho fa també, com no, amb la música dans,
la música de ball.
Sí, perquè si els de Pace Mode,
en el seu començament,
era la música discoteca del moment.
Sí, sí.
De Pace Mode, doncs, amb New Life i altres temes,
doncs,
feien ballar bastant les discoteques als anys 80.
Doncs ara, evidentment,
toca fer-ho la gent jove.
Gent jove com aquest grup,
que des de 2003,
ens arribava amb temes,
amb ritmes trepidants,
que, quan escolto els sintetitzadors,
els estaclats,
me transporten directament als anys 80.
Sí, perquè cançons com I Believe,
per mi,
són hereves d'album,
que va aparèixer fa més de 20 anys.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I doncs és una proposta actual que ens arribava des d'aquest any, des del 2003.
Era l'Àngel, l'Àngel que feia unes cançons, uns carrejaments pel grup Sistema 3.
I d'aquesta cançó tan actual, però que ens reporta tants records, una altra.
Una altra que vam escoltar fa uns dies, aquí en aquesta emissora, a Terramaràdio, els esports.
Era com una mena de careta per donar uns titulars i aleshores ens va semblar bastant trepidant un tema molt ben fet.
Vam indagar quina cançó era i al final, doncs gràcies a la col·laboració de la Sílvia, hem sabut que és el Secret Love de l'Ion Vandal d'aquest 2003.
Un tema que, bé, com el vam escoltar als esports, vam dir, ostres, és un tema que ha de sortir també reactivitat perquè ens porta directament fa 20 anys.
Gràcies a aquells pioners que van decidir arriscar-se a posar aquelles màquines que tenen aquells sorts electrònics,
cosa que avui dia, doncs, és la cosa més habitual com podreu comprovar i que, per cert, sona molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aires.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sisda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Felment!
Gratare!
Anem per la primera, la que teníem que llegir primer,
la que sóc havíem de comentar,
i que està tretat des del rebost de notícies tecnològiques
que podem trobar a tdxl.net,
aquesta pàgina web adreçada als joves,
però que gràcies al seu llenguatge entenedor
expliquen les notícies tecnològiques, científiques, de l'espai,
de manera tan entenedora que creiem que,
tal com estan ficades a la pàgina web,
jo us ho dic així perquè és el que he dit,
s'entenen bastant bé, és un llenguatge bastant jove, bastant obert,
i no es fan farragós,
que és el pitjor que pot passar a una notícia de gaire científic.
Per exemple, aquesta porta per títol On eres,
i va sobre un asteroide,
i podeu comprovar que el llenguatge és totalment jove,
pel que us diré ara tot seguit, perquè diu així,
Redescobreixen un asteroide que no s'havia vist des del 1937,
se n'havia anat de farra?
És el titular que hem trobat a la pàgina web de t6cl.net,
com deia, un llenguatge molt entenedor,
però que us farà una idea que les coses es poden explicar de moltes maneres,
i aquesta creiem que és bastant bona.
Seguim, no us passa de vegades que perdeu alguna cosa
i que després d'uns anys gairebé sense voler la torneu a trobar?
Doncs als astrònoms els passa el mateix,
i a tall d'exemples seguiu escoltant.
L'any 1937 els astrònoms van descobrir un asteroide
el qual encara de manera no oficial el van batejar com a Hermes.
Malauradament, però, només van poder seguir-lo durant cinc dies,
abans de perdre'l,
i durant un temps va semblar que la història se n'oblidava.
Aquest mes d'octubre passat,
malgrat el temps transcorregut,
es va anunciar el descobriment d'un asteroide
amb una òrbita força similat a l'antic Hermes,
la qual cosa semblava indicar en un primer moment
que es tractava de redescobriment d'aquest cos.
I com és que ha estat perdut durant tant de temps?
Doncs per la seva entremaliada òrbita,
que al llarg d'aquests anys l'ha apropat força
tant a Venus com a la Terra en vuit ocasions.
Això, esclar, ha propiciat que l'atracció gravitatòria de la Terra
el desvies del que, en altres circumstàncies,
hauria estat el seu recorregut normal.
Com ja imaginereu,
aquest asteroide no pot ser observat a simple vista,
però, per sort, en aquesta ocasió,
comptem amb una imatge presa
per l'astrónom Sebastià Torrell
des de l'Observatori de casa seva.
És una imatge que vosaltres, aquí a la ràdio,
que, evidentment, no podreu observar
perquè està a la pàgina web,
però us explicarem
que la imatge es pot veure
una lleugera línia discontinua cap al centre.
Doncs aquest és el rastre de l'asteroide.
És el rastre que ha fet
que puguin relacionar aquest descobriment recent
amb el del 1937.
El temps d'exposició, és a dir,
el temps durant el qual la càmera
va estar exposada al negatiu, a la llum,
d'aquesta fotografia va ser de 45 minuts,
així que el que, en realitat, es pot veure
és el moviment de l'asteroide
respecte al fons d'estrelles del cel.
És d'aquesta manera, de fet,
com se solen buscar els asteroides,
identificant el seu moviment,
que és diferent al de les estrelles.
En tot cas, benvingut de nou
el nostre cel Hermes,
o sigui que li donem una altra vegada
la benvinguda a un asteroide
que sembla ser que s'havia perdut,
però que per la seva irregular òrbita
que l'acostava a Venus,
tant a Venus com a la Terra,
feia que els astrònoms
no l'acabessin de trobar
fins que, gràcies a les noves màquines,
aquest octubre passat,
han pogut relacionar-lo
amb aquell que es va descobrir el 1937.
Bé, una notícia d'un asteroide
que es perd d'aquests objectes
que volen per l'espai
i que de vegades s'han fet pel·lícules
apocalíptiques,
que poden fer predir la fi del món.
Bé, no és el cas d'aquests,
perquè sembla que no és perillós.
Doncs una notícia d'aquelles,
d'asteroides que creiem força interessants.
Sobretot, quan es parla
que se perden i es tornen a trobar,
com és el cas que us hem de parlar també
d'aquí a uns dies,
de la nau estel·lar,
la Mars Mariner,
que sembla que encara està donant els seus fruits,
perquè ha sortit del sistema solar
i encara està enviant senyals
i pot ser que algun dia
ens porti alguna sorpresa.
És una notícia que va aparèixer fa poc,
però que intentarem ampliar,
perquè sabeu
que de vegades es donen per perduts objectes,
com és aquest cas, aquesta sonda,
la Mariner,
i que no,
no està perduda,
ha sortit del sistema solar
i pot ser que algun dia
ens doni alguna sorpresa.
Doncs bé,
ens queda poc temps,
tenim de fons
una música especial
que la seguirem escoltant
fins a final de programa.
Fins demà!
especial perquè és una col·laboració
del Brian Eno
amb el David Byrne,
que va ser el cantant
del Talking Heads
i que, bé,
van decidir
en un cert moment
de les seves vides
fer una petita col·laboració.
Va ser l'any 1981
i aquest treball,
aquest fruit
d'aquesta col·laboració
va ser el disc
My Life
in the Bush
of Ghost.
És una d'aquelles
músiques experimentals
que van quedar
així,
en cercles reduïts,
però que nosaltres
recuperem
de l'oblit
per mostrar-vos
a vosaltres
que existeixen
també altres tipus
de músiques.
Per cert,
el tema,
estem escoltant
diversos temes
d'aquests de la P,
però el tema
amb el qual
acabarem el programa
d'avui
porta per títol
Mea culpa
i no sona gens
malament.
doncs sí,
el veieneno
ficava les seves
particulars músiques
minimalistes
i el David Ben
va ficar
la seva
especial
veu.
I bé,
doncs,
ens hem de marxar,
ens hem d'anar
perquè el temps
mana
i vol dir
que ens tornarem
a retrobar
d'aquí a set dies
aquí,
no abans
sense recordar
que he fet possible
el programa.
Hem tingut
la petita
col·laboració
molt especial
al començament
del programa
des de ja fa
força temps
de la Núria
Cartanyà
que ens diu
quatre paraules.
Hem tingut
avui un altre cop
com a tècnica
la Sílvia García
ja us hem
desballat
abans
el secret
però ho tornem a insistir
estem agraïts
a la seva
bona manera
de fer
a la hora
de posar els discos
es posa el del dret
i res més
salutacions d'en Beta
i el que he dit abans
ens tornem a escoltar
d'aquí a set dies
aquí
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
Aquesta és la nostra
adreça electrònica
beta75
arroba
tinet
punt
org
radioactivitat
un programa
de Tarragona Ràdio
produït
per Beta75
d'aquí a Trabajosa
end
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!