Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Un diumenge mes podemos escoltar Habaneras
a Tarragona Radio
per que iniciem
Habaneras desde el Balcó
A que esta canso no sabe
Que al amor la das parta
A que esta canso no sabe
Que al amor la vas puñar
Canta que canta
L'amor al mar
Canta que canta
L'amor al mar
Ya se'n ditzen els mariels
Sobre trempades fumuts
Arrepleguen tots la xarxa
I uaixan peixos de gent
Volen pesca i cap a casa
Arriban content Japón
Anul forse
Anul
A que esta canso no sabe
A que esta canso no sabe
Que al amor la das parta
A que esta canso no sabe
Que al amor la vas puñar
Canta que canta
L'amor al mar
Canta que canta
L'amor al mar
I a la taverna
Se sent cançons
Vespris llimple
Al borró
Avui fan grisca i bajada
Tornarem demà a la man
La dona i aixés la xarxa
Cançó en vals i bons sopars
Amunt, forse
Amunt, amunt i aixón
Amunt, forse
Amunt, amunt i aixón
El duet mediterrà i la habanera
L'amor al mar
Ells ens cantaran ara
Un balset de Carlos Casanovas
I Josep Bastons
La xalana
Quan cantan les uranetes
A trincades del matí
Quan ja està el sol des desperta
Amb els amics fent camí
La balqueta barallada
Tot a punt per anar a pescar
El volant i la gallera
I la cuca per escar
Quan belluguen la xalana
No s'atura, no està quieta
Si no fos la tramuntana
Si no fos la tramuntana
I el vaivén de las barquetes
Quines goxen
Que m'esperen
Amb aquella
Sua freda
Marajat, sacs, hallat
I avorrit
En l'obert
En l'obert
Que podria estar allí
Els companys
Pica que pica
Tots rient
I tots cantant
Dels arànsits
i anubies
Als uvets
Vas aux oplanant
A mi no em piquen
ni els ovlis
Només pots quedar gallant
Si el mar
Esprés avanera
Jo seria un recital
Com belluga
La xalana no s'atura, no està quieta, si no fos la tramuntana i el vaivén de la esbarqueta.
Quina esbuixa que m'espera amb aquella suor freda, marejat, succejat i avorrit, en lo bé que podria estar allí.
A pas 4, serra els marcuntats, ja aniré d'un prepeix a mercat.
Els cants de taverna només van arreglar en el seu dia pel litoral català.
Es marcava el ritme de les cançons cantades a capella amb els dills colpellant la taula de fusta
o en les culleretes del cafè picant els goig de vidre del vi.
De Ramon Carreras, Calamongó.
Al cel molt blau, puert aulades, parets de penes cegats,
Les cabines vaniguades, a un recorre serat.
Veuen com passen les barques plenes de braus pescadors.
Veuen la mar sense onades, les barques aparellades,
sempre de dos en dos.
Calamongó.
Calamongó, racó de pau i d'ayu.
Calamongó, racó de pau i parfum.
Parfum, Parfum, Calamongó, racó del més vell encís.
Calamongó, un bugí de paradís.
La lluna se'n va a la posta, les barques tornen a port,
les gavines bones mares arrencan d'un vol molt fort.
de les barques tot d'errere,
amb amb amb ja van buscant,
per qui amagats a la penya,
per qui amagats a la penya,
els fills no es morin de fat.
Calamongó, racó de pau i d'ayu.
Calamongó, racó del més vell encís.
Calamongó, un bugí de paradís.
Calamongó, un bugí de paradís.
Calamongó, racó del més vell encís.
De l'Antònia Vilàs és l'habanera
que ens interpreta el duet mediterrà de Begur.
Segur que alguns ja sabeu de quina parlo.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Entre el mar i la muntanya,
una mare al seu fill.
L'inculcat que fora ferrara,
a d'algun bel monestir.
Mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
Tot contemplant el blau mar.
Tot contemplant el blau mar.
Així sa mare li parla.
Mare, vull ser pescador.
No m'oprivis, dolça mare.
Ja sé en quant de buidor
et deixa l'amor del pare.
Mare, vull ser pescador.
Vull ser pescador i no farà ara
que sóc fill de pescadors.
i malgrat el teu dolor.
Jo tinc les penes salades.
Mare, vull fer-me la mar.
Mare, vull fer-me la mar.
I que embrecim les onades.
A un poble de pescadors,
davant la verge del karma,
prega una mare amb fervor.
Veient la mare abribada,
prega que torni el seu fill.
que marxa amb la mare en calma.
I mentre resa, plorant,
amb aquest precis instant,
que torna el fill i així li parla.
Mare, vull ser pescador.
No m'oprivis, dolça mare.
Ja sé en quant de buidors
et deixa l'amor del pare.
Mare, vull ser pescador.
Vull ser pescador i no farà ara
que sóc fill de pescador.
I malgrat el teu dolor.
Ja tinc les penes salades.
Mare, vull fer-me la mar.
Mare, vull fer-me la mar.
i que embresi les olores.
Una habanera escrita en el seu dia en castellà
i traduïda després pel seu autor al català.
És aquesta que sentirem cantada pel duet mediterrà
en les dues versions intercalades
de Frederic Chirés,
La gavina, la gaviota.
Oh, gavina voladora
que volteja sobre el mar
i al pas del vent mar en fora
vas voltant fins arribant
a la platja solellada
platja de dolços racons
un dia i nit i festat
de la nit dels meus amors.
quan la vegi sola
prop de quieta un arbre
don-li la besada
que li envio més fervent
diga-li que sento dolça malangia
i que penso en ella en tot moment.
Gaviota que muy ligera
vas volando sobre el mar
y con tu rápido vuelo
muy pronto vas a llegar
a la playa de mis sueños
donde mi amor estará
la niña de bellos ojos
la princesa de mi hogar
dile que la adoro
dile que yo quiero
ver su test divina
como un sueño evocador
y engañada tarde
cuando el sol desmaya
llévale mi recuerdo de amor
llévale
llévale
llévale
llévale
llévale
llévale
lévale
llévale
llévale
llévale
llévale
llévale
llévale
llévale
llévale
offices
i veure la imatge embruna
en el seu vell despertar
de la nina que entre somnis
és tan grà de carícia.
Quan la vegi sola
prop de qui té un arbre
don-li la besada
que li envio més per bé
diga'm i que sento
dolça malangia
i que penso en ell
en tot moment.
Oh, si igual que la gaviota
pudiera cruzar el mar
hasta llegar a la playa
de mi dulce recordar
y ver la imagen querida
en un suave despertar
de la amada que en mis sueños
acaricio sin cesar
dile que la adoro
dile que la quiero
ver su test divina
como un sueño evocador
y en callada tarde
cuando el sol desmaya
llévale mi recuerdo de amor
que la vegi sola
que la vegi sola
proda quieta un arbre
donde la besada
que li envio més per bé
di que di que sento
dolça malangia
i que penso en ell
en tot moment.
Camagüe, ciutat de Cuba
d'estenses plenures
que arriben vora la mar
i en magnífics callos
és també el títol
de la següent cançó cantada
pel duet mediterrà
Camagüe.
Camagüe, ciutat de Cuba
Camagüe, ciutat de Cuba
d'estat de Cuba
Camagüe, ciutat de Cuba
en un rico cafetà
que tiene la mera entera
ori Xueqra
Allí juntito
a una palmera
Te vi, mulata angélica, y desde entonces, sueño y delirio, por ti suspiro, muero de amor.
Camagüeyana, por Dios, ten compasión de mí, que mi desgracia es ser del Camagüey.
Camagüeyana, por Dios, ten compasión de mí, que mi desgracia es ser del Camagüey.
Camagüeyana, por Dios, ten compasión de mí, que mi desgracia es ser del Camagüey.
Te vi, mulata angélica, y desde entonces, sueño y delirio, por ti suspiro, muero de amor.
Camagüeyana, por Dios, ten compasión de mí, que mi desgracia es ser del Camagüey.
Camagüeyana, por Dios, ten compasión de mí, que mi desgracia es ser del Camagüey.
Camagüey.
Una manera escrita pel guitarrista del duet mediterrà, amb unes resonàncies de Latinoamèrica,
d'on es nascut ell, és aquesta.
Que belló lugar.
Muchos lugares hermosos he visto
En mi largo caminar, montañas, nevado, las selvas y ríos,
Hermosos palmares hollaron mis pies
Ansias curiosas de la lejanía
En el cielo me elevó
Cual ave migrante
Surcando los mares
Descendí curioso
En este lugar
Entornos distintos
Tan desconocidos
Cautivan mi mente
Arenas calientes
Se mojan pausadas
Con olas inquietas
Del mar
Del mar que se extiende
Allá en la distancia
Qué hermoso lugar
Gigantes rocosos
Defienden la costa
Voces que se estrellan
Dejando centella
Del agua salada
Que moja mis pies
La gente que veo
Me extiende en la mano
Qué bello lugar
Pregunto asombrado
Al que me recibe
Dime qué se llama
Todo este paisaje
Sonriendo contesta
El Mediterráneo
La gente es amiga
Su lengua es distinta
Parla catalán
Razón suficiente
Para convencerme
Que quien esto hizo
Le puso pinceles
Con manos de artista
Dejando el modelo
Cataluña hermosa
En ti se percibe
La mano de Dios
Cataluña hermosa
Cataluña hermosa
En ti se percibe
La mano de Dios
Unidente
Dejando la costa
La gastronomía
Dejando la costa
Los Neos
Times
Subtitul McConnell
Us diem adeu, Núria al control i Javier, qui us ha parlat.
Us esperem el diumenge a dos quarts de deu del matí
a Tarragona Ràdio al programa Habaneras, des del balcó.
En la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
oíos y de su amor.
Mulatae, la cubanita,
Y allá en La Habana me habló de sueños de caña dulce y de buen café.
Mulatae, la cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
yo le canté esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
boíos y de su amor.
Mulatae, la cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños de caña dulce y de buen café.
Mulatae, la cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron, tabaco y ron, tabaco y ron.