Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
les habituals ballades d'estiu, ja sigui per festa major, per cicles d'estiu o per qualsevol altre motiu,
les actuacions d'esbars, avui també pararem atenció amb un esbar que queda més lluny d'aquí de la ciutat,
que no pas el del Santa Tecla, que ens ocupava la setmana passada.
Anirem fins a la Garrotxa, amb un esbar força actiu que també aporta coses noves.
Parlarem, recordarem més aviat, un concurs de fotografia, ja tradicional,
que convoca la colla sardanista Rosa de Reus, concurs ja veterà, i que val la pena tenir en compte.
Això, evidentment, la música, la música per a Cobla, que és una gran protagonista dins el nostre programa.
Amb ella començarem.
I ho farem amb un disc de molt recent aparició.
Porta el títol de Singulars, i possiblement recordareu que quan vam anunciar la seva publicació,
per part de la mateixa Cobla que l'interpreta, la ciutat de Terrassa,
vam comentar la intenció d'aquesta formació d'oferir una selecció de sardanes interessants,
inèdites en disc o que havien estat enregistrades feia molts anys.
El resultat és un compacte amb un contingut molt variat, ejecutat amb correcció,
i que efectivament permet descobrir o redescobrir composicions atractives,
des d'algunes senzilles però balladores, a altres amb més ambició musical.
De moment, nosaltres ens quedem amb una sardana de Josep Maria Terrides,
de qui recordem un cop més, comemorem el centenari del naixement.
És una sardana escrita l'any 1931, encara que el 1935 l'autor la va dedicar a Maria Pepa Colomer,
la primera dona pilot de Catalunya, curiosament.
El títol de la sardana és, com el disc de la ciutat de Terrassa, singular,
la més maca de l'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
L'embalat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

...


...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...




...
...
...
...
...
L'apartant de les notícies de l'1,2 i seguit avui ens porta a parlar de les activitats d'un destacat de l'1,2 i seguit avui ens porta a parlar de les activitats d'un destacat de l'1,2 i seguit.
d'esbar i d'un concurs fotogràfic.
Es dansa és el nom del festival internacional de música i dansa de les preses a la comarca de la Garrotxa que organitza el cercle de cultura tradicional i popular marbolany des de fa 21 anys.
Aquest festival que ofereix un gran ventall de músiques i danses de diferents indrets del món es tren en guany una nova ubicació.
Es tracta del recinte Es dansa situat al centre de la vila de les preses ben a prop de la ciutat d'Olot.
En aquesta 21a edició d'Es dansa també es presenta un nou disc, el segon volum del treball Danses i Entremesos de la Garrotxa promogut pel grup Marbolany.
Els actes van començar dijous amb una trobada de cantadors i sonadors que va presentar un recull de melodies i sons recuperats de temps passats.
Venit d'ahir es va estar dedicada als espectacles de dansa catalana de rel tradicional amb l'actuació de les bars Marbolany, les bars Sarrià de Barcelona, les bars Manresà i les bars Sant Martí de Torrelles de Llobregat.
Avui dissabte a la nit hi actuaran grups internacionals amb danses dels pobles esquimals, dels orals, del sud, de Colòmbia i de Corea del Sud.
Finalment, el festival Es dansa de les preses es claurà demà.
Al punt del migdia, a la plaça Major hi haurà una sessió de presentació del compacte que us deia amb danses i entremesos de la Garrotxa volum 2.
A càrrec de la història de Josep Murlà, amb la intervenció de la Cobra Cadaqués interpretant les danses i entremesos que conté aquest nou disc, característiques de les poblacions de Sant Feliu de Pallarols, les planes d'hostoles, Tortellà, les preses, els hostalets d'en Bas i Olot.
A altra banda, a les sis de la tarda tindrà lloc la dansa jove, amb l'actuació dels grups internacionals de dansa infantils i juvenils presents a les preses, l'agrupació folklòrica Moncada, de València, el grup Crinitia, de Vila-Rússia, i els infants i joves de l'esbar Marvolent.
I ara un recordatori. El 37è concurs fotogràfic a Plec Baix Camp, que organitza la colla sardanista Rosa de Reus.
Està oberta a tots els aficionats a la fotografia i premiarà treballs en blanc i negre i o color, no premiats en altres certàmens.
Seran de qualsevol format sobre un pas per tu de 30x40 centímetres. Es pot presentar un nombre d'obres il·limitat, però cada concursant tindrà opció o un sol premi.
Els drets de participació són gratuïts. Com és tradicional, hi ha dos temes.
A Plec Baix Camp, un premi d'honor per a una col·lecció de tres fotografies realitzades el 37è a Plec Baix Camp, que es farà al Santuari de Migericòrdia de Reus el 21 de setembre.
Les col·leccions no premiades optaran els primers i segons premis dels dos temes.
I el segon tema és costums tradicionals als països catalans, sardana, dansa, ballet, castells, festes, gegants, bestiari, processons, etc.
I per optar al premi d'honor cal haver presentat una col·lecció de tres fotografies.
Les col·leccions no premiades optaran el primer i segon premi d'aquest tema.
Cada fotografia portarà al darrere el títol de l'obra i la identificació de l'autor, nom, cognoms, adreça, població i telèfon.
També cal que es faci constar la població on s'ha fet la fotografia.
Les obres s'han de tremetre fins al 31 d'octubre a la seu de la colla sardanista Rosa de Reus,
carrer de les Galanes 10 I, apartat 324 al 43 201 de Reus.
El veredicte, exposició i lliurament de premis, es farà el dia 22 de novembre, a dos quarts de nou del vespre,
al local de la colla castellera Xiquets de Reus, al carrer Rosic 4-8 de Reus.
L'exposició estarà oberta fins al 10 de desembre.
El jurat estarà format per 3 persones, expertes en fotografia i cultura popular,
que podran declarar premis d'exerts i concedir excèssits.
La colla sardanista Rosa de Reus també es reserva el dret de concedir excèssits.
Les bases també indiquen que la colla Rosa de Reus es reserva el dret de reproduir
qualsevol de les fotografies presentades a concurs sense abonament de drets.
Quedaran en propietat seva totes les obres premiades.
Les no espermiades quedaran en dipòsit de l'organització i passaran a formar part de l'arxiu fotogràfic de l'entitat,
de temàtica sardanista i de cultura popular, llevat que es comuniqui el contrari.
Les fotografies d'arxiu podran formar part d'exposicions itinerants sobre temàtica diversa al llarg de l'any,
cosa que efectivament es realitza sovint.
També s'acostumen a divulgar per mitjà del programa Nídia de TV3, generalment tancant aquest espai.
Podeu obtenir més informació al web de la colla sardanista Rosa de Reus a l'adreça esgeocities.com barra csrosaderreus
o bé per mitjà dels enllaços del web de la Federació Sardanista de Catalunya.
Bé, hem arribat al punt dels dos quarts, dos quarts d'una de la tarda.
Això és Tarragona Ràdio, això és el programa de sardanes, esbars i música per a Cobla, un dos i seguit.
Ara un espai particular i propi del programa, el que anomenem la Relíquia.
Si la setmana passada la Relíquia viatjaven al temps fins a l'any 1907
per escoltar un dels enregistraments més antics que es conserven de sardanes,
avui ens aturem en un moment en el qual la sardana, com a forma musical, ja ha assolit una gran maduresa.
També és una època de plenitud interpretativa d'una de les cobles més importants que hi ha hagut mai, la Barcelona.
Estem als anys 50, quan aquesta cobla la dirigeix el gran compositor Joaquim Serra
i el seu solista de tenora és l'excepcional Josep Coll.
Aquells que no van viure aquells anys ens queden uns discos amb una qualitat tècnica més que suficient
per comprovar l'exquisitesa d'aquells músics que sabien generar un son increïble
en uns instruments tan difícils com els de la cobla.
Escoltem gràcies a la recuperació que n'han fet els editors de la història de la música catalana,
valenciana i balear, de la dansa de Castell Tarsol,
amb un arranjament del mateix Joaquim Serra, a càrrec de la cobla a Barcelona dels anys 50.
i bé ça.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb la flama!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, aquesta no és la sardana que us havíem anunciat, però no us preocupeu, això tot es pot arreglar.
I ara sí, ara escoltarem aquesta composició com us deia d'una compositora jove,
compositora jove, que ja és difícil trobar dones
dins l'àmbit de la composició per a Cobla.
És la Isabel Medina, amb una sardana interpretada
per la Cobla Flama Farnés, nit de sardanes a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
Farnés a Vilassa de Mar.
d'unes colònies i pel que fa als més grans, els tocs de dansa,
he vist el programa d'activitats i us puc jurar que potser s'ho passaran tan bé o més,
tot i que no hagin oblidat la part de la part de Mar.
de la part de Mar.
que s'ho passin bé, que s'haguéssim bé, que s'haguéssim bé, que s'haguéssim bé aquestes dues colles,
encara que siguin aquestes dues activitats,
de manera sistemàtics de manera sistemàtics de manera sistemàtics de manera sistemàtica,
hem format a diccionari, doncs, pràcticament tots els compositors que poc o molt havien escrit sardana.
És una tasca més difícil de la que sembla, aquí d'entrada,
perquè al marge dels noms més coneguts, que fins a cert punt també és fàcil localitzar-los i recollir les dades,
hi ha hagut, i hi ha molta, molta gent que ha escrit, encara que sigui una sola sardana,
a vegades amb coneixements potser limitats, però té tot el seu mèrit,
i recollir tota aquesta informació va ser molt difícil.
Es va fer per mitjà d'un equip que va treballar de valent,
però també amb una extensíssima xarxa de col·laboradors que arreu del país
anaven aportant aquestes dades.
Evidentment, tot i que l'aportació d'aquella primera edició era important,
el segon volum del diccionari va ser molt més complet encara.
Hi ha mancances, però, hi ha anat sortint els pocs mesos després de la publicació d'aquest llibre,
lògiques per una banda, però potser no tant si veiem que aquella xarxa de col·laboradors
estesa per tot el país no es va tenir en compte,
o almenys no en la mateixa mesura que en el primer cas.
En tot cas, ja ho diuen també que rectificaràs de savis,
i en l'últim número de la revista Som, que al capdavall és l'editora també d'aquest diccionari,
s'hi inclou un anunci, un prec, diuen ells,
ha adreçat a tothom que tingui dades que manquin en aquest diccionari,
que té més de 2.000 entrades, 2.000 entrades, per cert, que poca broma,
a tothom que pugui ampliar aquella informació,
doncs estan disposats a publicar aviat una adenda
que complementarà i corregirà tot allò que no és correcte.
Es pot enviar aquesta informació a l'apartat de correu 198-17080 de Girona.
Ja ho deia fa un moment, malauradament, la quantitat de compositores de sardanes
no ha augmentat en la mateixa proporció que les instrumentistes femenines a les cobles,
on sembla que a poc a poc es va avançant en la normalització en aquest aspecte.
Fa una estona, però, us oferíem una sardana d'una compositora jove, l'Isabel Medina,
i ara ho farem amb una de molt més veterana,
Maria del Rió i Montfort, nascuda a Igualada l'any 1917.
Són dos exemples que demostren que, malgrat allò que dèiem,
de compositores, encara que poques en relació als homes,
sempre n'hi ha hagut, almenys en l'últim mig segle.
De la Maria del Rió, escoltem la sardana cinquantenari 1939-1989,
interpretada per la cobla nocturna de la seva població d'Igualada.
Escolteu-la.
La Maria del Rió
La Maria del Rió, escoltem la sardana cinquanta
La Maria del Rió, escoltem la sardana cinquanta
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
La Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
la Maria del Rió.
en els quatre versos finals.
la Glossa,
la Poesia a l'Empordà.
Glossa a la Poesia a l'Empordà,
millor dit,
que Jessen Verdaguer va dedicar
a la història d'un portanès Josep Pella i Forgas.
Aquest himne a l'Empordà
l'interpreten la Cobra els Mongrins
i la Coral Polifònica de Blanès
dirigits per Joan Casas.
De la pàtria veina i vaga
jo conec un vell record
que la veina i vaga
un record
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordà
Ampordat
Ampordà
Ampordà
Ampёл
De d'avanças unirana, a la patria s'he llagat.
Germano, fet arrullana, siguin veient la llibertat.
Germano, guanyar-se amb aquest passat.
Salud, salud, no, empurrà, salud, no, empurrà, salvanta ja, terrenena, salut, salvanta ja.
Aixiu jo amb el Juan, aixiu jo amb el Juan, aixiu jo amb el Juan, aixiu jo amb el Juan.
Aixiu el poet que un jo amb el Juan, que mi que es torni realitat, que es torni realitat.
d'aquest pastor i una sirena, una sirena.
Unisc per un sol amet, per un sol amet,
la piri i el pisar de tots units.
Encordar terra galana, ni d'animada de cos pairat,
ni d'animada de cos pairat,
la canigua que solerà un cant de canola de sol a l'espai.
Unisc per un sol amet, per un sol amet,
una gran plaça sempre que és la cana,
una muntana d'antorut germà,
per ballar una gentil, la cana,
per ballar, van allargats a cop a mi, les mans.
De dada ensasomirana, a la patria s'he llegat.
Germano, fet arruyana, si un vell de llibertat.
Germano, veritat per aquest passat.
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!