Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
És'que'n donant deanna els volumens,
Tour of Carte.
Quins demà!
Fins demà!
El casal, amb les cobles, jovenívola de Sabadell i la principal del Llobregat.
El proper dissabte, dia 6 de desembre, el 20, serà ho arteseng.
Artes al matí, concurs de colles al camp municipal d'esports,
a la tarda ballada al pavelló, amb les cobles, Sant Jordi i Ciutat de Barcelona,
jovenívola de Sabadell i Salvatana,
al vespre concert amb l'orquestra Meravella i la nit ball,
amb les orquestres Meravella, Salvatana i la principal de l'abisbal.
I pel dilluns, dia 8, el quart a plec de tardor de Manlleu,
a la tarda i al vespre al pavelló municipal,
amb les cobles, Marinada i Ciutat de Terrassa.
Colles, colles, colles.
Ara parlem de ballades de sardanes,
per avui mateix, a les 5 de la tarda, a la Selva del Camp,
al Parc Baix Camp, amb la coble Montgrins.
Demà, a les 12 del migdia, a Tarragona, a la plaça Major de Sant Salvador.
És l'última ballada del cicle, amb música enregistrada.
També a les 12 del migdia, a Cambrils, al Passeig del Port, amb la coble Sabadell.
Per diumenge vinent, a dos quarts de 12 del migdia,
al Mosté, a la pista, amb la coble Reu Jove,
ballada amb sardanes de 7 tirades,
dins la 23ena festa de l'Oli de la denominació d'origen ciurana.
Prèviament, a les 9 del matí, al Cossat de la pista,
s'oferiran rostes, llonganissa, cansalada, botifarra i arengades amb l'oli d'enguany.
Una festa ja tradicional, una de les festes de l'oli pioneres
a les comarques meridionals,
que des de sempre ha inclòs aquesta ballada de sardanes.
Passam ara el dilluns, dia 8, a les 12 del migdia,
a Reus, a la plaça del Teatre,
davant del Teatre Bertrina, amb la coble Reu Jove,
una ballada dins la diada del soci,
del patronat sardinista de Reus,
i les festes del barrer de la Concepció.
I pel que fa a concursos, demà diumenge, a les 11 del migdia, a Barcelona,
la Societat Coral i Esportiva de la Lira, al barri de Sant Nandreu,
el concurs individual de Sardanes Reveses,
la coble, la ciutat de Cornellà.
El migdia, també de demà diumenge,
hi haurà el que anomenen dinar del Rebassaire,
on s'aplegaran els seguidors,
els habitualment seguidors d'aquesta mena de concursos,
la Societat Coral dels Amics, de Terrassa,
organitzat per l'Agrupació Cultural Folklòrica,
al Monicrits, de Terrassa.
I dissabte vinent, a dos quarts de dotze del migdia,
Artés, al Camp Municipal d'Esports,
la onzena Copa del Sarau Artesenc,
per a Colles Lliures,
amb la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Ara parlem dels bars.
Demà diumenge, a les 6 de la tarda,
aquí a Tarragona, al Palau de Congressos,
trobada dels bars veterans,
organitzada per l'Esbar d'Ensaire de Tarragona.
I aquest mateix esbar, els dies 6 i 7 de desembre,
actuarà en un festival de danses a Saragossa.
I ja a nivell d'avançar coses,
d'avançar activitats,
i tot i que encara falten molts dies,
us recordarem el concert que ha organitzat el Casal Tarragoni,
però el proper dissabte 13 de desembre,
amb la Cobla Rau Jove,
i amb un interessant programa de sardanes
i música per a Cobla.
Després, a les notícies, en comentarem
algunes coses, alguns detalls, alguns canvis,
sobre el que també us havíem anunciat inicialment,
com a lloc de celebració,
i allí on es poden aconseguir les invitacions corresponents.
En un altre moment del programa d'avui,
parlarem d'un concurs musical amb força prestigi,
el que convoca en conjuntament els foments
de la sardana de Saret i de Banyoles,
i del que fa 15 anys es va publicar el veredicte d'aquest any.
15 dies, perdó.
Abans de parlar-ne,
escoltarem una sardana que va ser finalista
en la primera edició d'Aquest Sardament,
l'any 1985.
És la Torre del Fum, de Joan Lluancí,
que en aquella ocasió va obtenir el quart premi.
Joan Lluancí, fill del prestigiós compositor Lluís Lluancí,
no s'ha prodigiat tant com el seu pare
a l'hora d'escriure sardanes,
però aquestes mantenen un nivell similar
de qualitat i d'exigència.
La seva obra més coneguda és Igualada,
Ciutat Pobilla,
que va ser la sardana oficial d'aquell pobillatge.
Ara escoltem la Torre del Fum,
en un enregistrament efectuat en directe
del lliurament d'aquell primer premi
celebrat a Seret amb la cobla
la principal de l'abisbal.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguint amb les notícies, el patronat sardanista de Reus anuncia diverses activitats que està portant a terme en el terreny de l'ensenyament de Ballà Sardanes.
Actualment està realitzant un curset de 30 hores
al Centre de Recursos Pedagògics de la capital de Blaix Camp,
amb sessions cada dimarts de 6 a 8 del vespre,
especialment adreçat a mestres de les escoles públiques i privades concertades d'aquella ciutat.
I participen 17 mestres de diferents centres, docents de Reus i comarca.
El termini d'inscripció ja està tancat,
però davant de les bones expectatives creades per aquesta iniciativa,
ja es preveu que aquest curset tingui continuïtat en futures convocatòries.
A més d'aquest curset reservat als mestres,
el patronat sardanista de Reus n'està fent un altre aderçat
als alumnes de les 3 escoles públiques de Salou, Santa Maria, Europa i Elisabet,
als alumnes de 3 i 4 d'educació primària, en horari lectiu.
La cluenda es farà el primer diumenge de febrer de 2004,
coincidint amb la festa major de Salou.
D'altra banda, l'equip de monitors del patronat sardanista reusenc
també ensenya de ballar sardanes a una vintena de persones
de diverses edats a la vila de la Torre de l'Espanyol.
Les classes es fan cada divendres, de 7 a 9 del vespre,
a les dependències municipals del poble.
Aquest curset es va iniciar el 17 de novembre
i finalitzarà el dia 19 de desembre.
En els últims mesos també s'han fet curcels a Deltebre,
al Farada Carles, Falset i Porrera.
Finalment, en la mare de la campanya El País a l'escola,
el patronat reusenc porta a terme curcets de sardanes
al Col·legi La Salle de Torreforta
per alumnes de 4 de primària
i al Col·legi Sant Rafel de la Selva del Camp
per alumnes de 3 i 4 de primària,
sempre dins l'horari lectiu.
En un altre àmbit, el patronat sardanista de Reus
també anuncia que el proper dia 9 de desembre,
a les 8 del vespre, inaugurarà la seva nova secretaria,
que estarà situada a l'anex del centre cívic del Carlet,
al carrer de Duartó, de número 12.
En aquest acte es farà un reconeixement
a l'escriptor reusenc Xavier Morós.
Diumenge passat es va celebrar a Barcelona
el darrer concurs del Campionat de Catalunya d'aquest any.
Un concurs que, des de la perspectiva tarragonina,
va tenir un bon resultat, ja que va significar
la confirmació d'un bon resultat
per la darrera colla de la ciutat
que quedava per cloure la temporada.
Es tracta de la colla Tocs de Dansa,
pertanyent a l'agrupació seradanista Tarragona Dansa,
que ha aconseguit el quart lloc de la categoria
de colles veteranes, posició que cal considerar
com a molt positiva, ateses les seves perspectives
en iniciar la temporada.
Diumenge, però, les clasificacions encara van ser
més positives. A la primera sardana,
el primer lloc va ser per la colla Torroella,
amb 4 punts, seguida per la ressò, amb 6,
en tercer lloc i amb petades, amb 3,5,
les colles arrels de dintre del bosc
i toc de dansa, en cinquè lloc
la colla d'enceres de maig, amb 14 punts,
i en sisè, Núria, amb 18 punts.
A la segona sardana, el primer lloc va ser per la colla
ressò, amb 3 punts, el segon arrels
de dintre del bosc, amb 9 punts,
el tercer, Tocs de dansa, amb 12 punts,
el quart, Núria, amb 16,
el cinquè d'enceres de maig, amb 17 punts,
i el sisè, Torroella, amb 18.
I sapte passat es va celebrar l'acte de lliurament
dels premis i l'inauguració de l'exposició
del concurs fotogràfic Aplec Baix Camp 2003
que convoca la colla sardonista
Rosa de Reus. Els guanyadors
van ser els següents. En el tema de l'Aplec,
el premi d'honor a la millor col·lecció de 3 obres
va ser per a Vicenç Marí Borràs, de Reus.
El primer premi va correspondre a Josep
Olíba Oliac, també de Reus,
i el segon premi a Antònia Vázquez Balmonde,
de Mora d'Ebre. Es va aconseguir un excècit
a Pèpi Casanovas, Nadal, d'Arbúcies.
Pel que fa a l'apartat costums tradicionals
dels països catalans, el premi d'honor
va ser per a Josep Maria Genís,
d'Arana, de Vilanova i la Geltrú,
el primer premi per a Jordi Pinyol-Cerdà, de Reus,
el segon per a Pèpi Casanovas, d'Arbúcies,
i l'excècit per a Jordi Reix
Purgimont, de Solsona. L'exposició
restarà oberta de dilluns a divendres,
de les 19 a les 22 hores, fins al dia
10 de desembre, al local de la Colla
Castellera, Xiquets de Reus.
El casal de Regoní claurà
el seu programa d'activitats de l'any 2003
amb un concert de sardanes i música
per a Cobla, que tindrà lloc el proper
dissabte 13 de desembre a l'antiga
audiència. Es tracta, doncs,
d'una oportunitat de gaudir d'aquesta música
amb la comoditat d'una sala de concert
i amb una selecció d'obres d'un alt nivell
musical i no només sardanes, ja que
també es podran escoltar peces concebudes
especialment per a concert. Bona part d'aquestes
obres tenen una relació molt directa
amb Tarragona, com Tarragona, Ciutat
Pobilla, de Tomàs Gil, Tarragona, d'Enric
Casals i l'àvia Teresa i Joan Juncà
amb la qual es recordarà que és músic tarragoní
traspassat fa poques setmanes.
La Cobla encarregada d'oferir aquest concert
és la Reu Jove, una formació que en pocs
anys ha aconseguit un alt nivell de qualitat
en les seves interpretacions. L'entrada
del concert, que començarà a dos quarts de vuit del vespre,
és gratuïta, però cal reservar
invitació per tal d'assegurar-se un seient a la sala.
Els socis del casal ho poden fer
fins al divendres 5 de desembre a les botigues
col·laboradores següents, Segells
de Cautxus a Peres, al carrer de Lleida,
número 22, i Meta la Seria Jordà
a l'Avinguda de Catalunya, número 22.
Després d'aquest termini, les invitacions
s'oferiran al públic en general.
I remarquem aquest canvi de...
lloc on es farà el concert, no serà
el Castell de Pilats, com s'havia anunciat
inicialment, sinó en un lloc potser
més ample i més còmode,
com és l'antiga audiència.
A vegades,
en la part musical del programa, deixem
momentàniament davant de les sardanes per escoltar
altres músiques interpretades també per una
cobla o que hi intervé, poc o molt,
algun o més instruments característics
d'aquesta formació musical. Avui tornem
a visitar un disc que ja hem tingut diverses
oportunitats de portar al programa, i en el qual
els temes només són interpretats amb la
combinació de tenora i piano.
Són el Jordi Molina i el Ramon Escaler,
respectivament, que desenvolupen melodies
escrites expressament per a diversos músics
catalans procedents de diversos àmbits.
L'exemple d'avui el signa un dels
arranjadors preferits de Joan Manuel
Serrat, Ricard Miralles.
És la seva melodia per a tenora i piano
que, com hem dit, interpreten el Jordi Molina
i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
El Jordi Molina i el Ramon Escaler.
a la llum de la llum d'un Quickolon.
El proper any ja sabem que serà una revista, i potser més concretament les persones que van fundar la revista de cultura popular tradicional Som,
que està a punt de celebrar aniversari, seran ja uns quants anys de seguiment constant d'aquest àmbit de la cultura catalana,
i amb una sèrie de persones que porten una tasca no només d'aquesta revista, sinó en molts altres aspectes realment ejemplar.
Una bona iniciativa aquesta, la del casal tarragoní, de fer l'homenatge a la revista Som i els seus responsables.
I canviem, canviem de to. Ara ens n'anem d'un mitjà imprès a internet, i si sou habituals sardanistes dels webs sardanistes,
doncs haureu anat a pagar tard o d'hora de la grupació sardanista Tarrona Dansa, i allí dintre aquesta web el seu llibre Visites,
que darrerament ha agafat un to molt diferent del que havia tingut en anteriors èpoques de la seva història.
Si entreu de sobte, doncs això, us sobtarà molt les característiques dels missatges.
Més que un llibre Visites sembla un xat permanent, constant, entre dansaires, balladors, d'aquesta agrupació,
amb altres colles, amb una escriptura, ara m'apunta la la Rosa, molt particular, exigerada,
l'escriptura que s'ha portat de moda a internet, als xats.
Doncs, vaja, molt, molt estrany, us ho he d'aclarir.
Resulta que si pel que fa a les colles grans i amb altres uaps haureu notat més que en aquesta,
doncs hi ha mal rotllo, definitivament, pel resultat de les primeres colles.
Hi ha gent que això de la competició ho porta amb uns nivells i amb uns extrems potser massa exigerats.
Pel que fa a les colles juvenils, això és tot el contrari, realment s'ho treballen, competeixen,
arriben a la final ballant en la millor manera que poden,
però vet aquí que hi ha tan bon rotllo entre ells que fins i tot s'han muntat parelles,
entre dansaires, diferents colles i diferents poblacions.
Ara comentàvem, micro tancat, que fa anys, quan els que us parlem podien ballar en colles juvenils,
doncs això no existia, no diré que hi hagi aquella amistat que comentàvem algunes colles grans o algunes,
però no es donava això, almenys sempre s'han format parelles,
inclús hi va haver èpoques en què això d'anar a ballar sartanes en una manera de lligar,
una de les poques que hi havia, així amb més facilitat de contactar amb persones de l'altre sexe,
però ara doncs van les coses per una altra camisa, on sembla,
s'han format parelletes, ve a saber com derivarà tot això,
però sí, sí, que s'ho prenen en sèrio, no Rosa?
Sí, sí, s'escriuen, parlen, això d'internet va molt bé, perquè clar, la distància...
I completament desinibits, eh, que surti això per un mitjà així que hi pot accedir tothom.
No és res, mira, són les meravelles de la informàtica i d'internet.
I sobretot jo vull destacar això, que és bon rotllo que hi ha entre les colles juvenils,
realment ejemplar, i que fins i tot van proposar fer-se foto conjunta
totes les colles finalistes al concurs de ball.
I ara, pel que sé, hi ha alguna altra proposta a la pàgina web de l'Unió de Colles,
de si fer una acampada tots junts, i estan molt animats, molt animats.
Que donen exemple a les colles grans, veteranes en el sentit d'això, de ser més grans.
I si l'activitat sardanista trascendeix molt més enllà del simple fet de ballar sardanes,
doncs ja fa temps que es demostra també la participació amb altres activitats culturals i festives.
I aquí a la ciutat de Tarragona, sense sortir de la ciutat de Tarragona,
pràcticament des del primer dia també, que l'agrupació sardanista de Tarragona dansa
i els esbarts de la ciutat participen al carnaval.
I si encara hem d'arribar a Nadal, doncs ells ja estan pensant ara en com s'ho faran per Nadal,
ja estan fent reunions, ja pràcticament tenen decidida la disfressa de...
Almenys de la comparsa que coneixen més directament, la Patada, que ve de petits Tarragona dansa,
una de les més veteranes del carnaval de Tarragona,
i que dilluns vinent tenen previst presentar aquesta disfressa, almenys de la gent que hi participa.
Fins ara hi ha hagut... Sempre ja és una tradició així com a misteri,
i sembla que al final hi ha això, la presentació fins i tot.
Per cert, que és el desè aniversari de la comparsa Patada,
de 10 anys de participació constant i fidel al carnaval de Tarragona.
I si hem de parlar de coses positives, doncs també valgafar la colla veterana Toc de dansa,
una altra colla de l'agrupació Sernaista Terranada dansa,
que recordem-ho, es va muntar d'una manera singular, no dic que sigui l'única,
però sí que eren majoritàriament pares i mares de molts dansaires de les colles petites,
que havien d'acompanyar-los, i van dir, aquí som, no ens posem si seriosament,
i van organitzar aquesta colla.
Enguany han arribat a ser quarts del campionat de Catalunya,
cosa que és realment rellevant, crec jo, els ha costat molt, però ho han aconseguit.
I fins i tot per davant de colles formades per gent que ballava sardanes des que eren infants,
per dir-ho clar i directe.
Ells, la majoria, doncs van començar de zero pràcticament al moment de muntar la colla.
La nostra enhorabona, i si ho diem aquí a les xafarderies,
tot més informa-les perquè ens ha fet gràcia que el butlletí del patronal seranista de Reus,
on fa un resum de les activitats fetes al llarg de l'any,
parla del concurs de colles seranistes de Reus i els canvia el nom,
els diu Tocs de Festa, contes de toc de dansa.
També queda bé, la festa i la dansa sempre van juntes.
I acabem, acabem xafarderies,
anunciant una altra activitat extracardanista,
però també relacionada amb les colles,
i amb aquesta agrupació seranista terrona de dansa que avui hem esmentat tants cops.
Es tracta de futbol sala,
i és una activitat ja tradicional que l'agrupació organitza des de fa força anys,
és el Memorial Joan Maria Ferrer,
en el qual tot just acaba l'any, no, Rosa?
Crec que és després de Nadal, tot just?
Sí, el dia 3, avui hem estat parlant i serà el dia 3.
Al mig de les festes, pràcticament.
Doncs és un campionat de futbol sala totalment amateur, evidentment,
però en el qual hi participen no només jugadors de l'agrupació,
sinó sempre s'acostuma a convidar esbars, colles castelleres, colles sardanistes,
valls de dioles, grelles, etcètera, etcètera.
Què hi ha en guany d'això?
En guany, el que es vol fer, doncs aprofitar una miqueta d'això que parlàvem abans de les colles juvenils,
és convidar les colles juvenils aquestes que vinguin.
És a dir, que hi haurà més familiaritat que mai.
Sí, és que venen, si és que al final s'aconsegueix que es faci, doncs sí, suposo que estarà molt bé en guany.
Molt bé, doncs deixem-ho aquí.
I potser recte final del programa amb una sardana, però atenció senyors, una molt, molt bona sardana.
Sí, perquè tornem a donar pas a la música i serà altra vegada amb una sardana, com dèiem,
i una obra actual, no només des del punt de vista cronològic, sinó també estilístic.
Ja fa anys que les noves sardanes que, com de gotes, ens va oferint Jordi Molina
són molt ben rebudes pels músics i per bona part dels balladors.
Del segon disc, el mateix Molina promogut amb la seva obra sardanista completa,
almenys fins al moment de la publicació de l'enregistrament,
hem escollit la que porta per nom centenari, és la Cobla Marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del matí, d'aquest mateix programa
que ara acabeu d'escoltar.
Gràcies per estar amb nosaltres i fins al proper
programa.