Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Redactor, en aquest cas, del diari A.
I, per tant, una persona també que creiem prou acurada
i amb prou saviesa per comentar una miqueta
el tema, en aquest cas, que tratarem aquesta nit.
Sergio, buenas noches.
Bona nit, com ha dit?
Bé, amics, doncs comença amb aquest moment
després d'aquesta petita pausa al Tarragona en blanc i blau.
Recordar-vos, recordar-vos, avui no tindrem a ningú per telèfon
perquè teníem previst tindre amb algun personatge important del club,
en aquest cas, algun conseller.
Suposo que els motius pels quals no podem tindre aquesta nit
ni el telèfon ni l'estudi, un consell d'Espanyol, estan plou clares.
Com he dit abans, en aquesta hora estan reunits dins de les oficines del club
i, per tant, no serà possible.
Per tant, també vull recordar-vos el telèfon de l'emissora de Tarragona Ràdio,
que és el 977-24-4767.
En tot moment podeu trucar amb aquest número,
torno a repetir, 977-24-4767,
en aquest cas, per donar la vostra opinió al vostre parer
sobre qualsevol cosa que afecti l'Espanyol.
I bé, amics, sense més preàmbuls,
anem a comentar una mica, molt breument,
perquè el tema del dia de la setmana,
potser de fa més d'una setmana,
però en concret avui el tema del dia,
és aquesta famosa reunió.
Intentarem des d'aquí analitzar les possibles conseqüències
que poden sortir d'aquesta reunió del Consell del Real Club Deportiu Espanyol.
Molt breument, Pau, els partits,
hi ha hagut una setmana en dos partits que hem tingut,
un al camp del Racing de Santander,
el passat diumenge contra el Real Saragossa de l'amic Paco Flores,
soci de l'Espanyol Paco Flores,
per si hi ha alguna persona que encara no ho tenia prou clar,
soci de l'Espanyol Paco Flores.
Quins resum?
Perdó, 4.300 i pico.
Molt bé, correcte.
El 714.
Correcte, gràcies, gràcies, Sergio.
Pau, quin balanç pots fer molt ràpidament,
perquè torno a repetir el tema d'avui,
està en un altre lloc,
quin balanç pots fer d'aquesta setmana futbolística?
No, ràpidíssim,
perquè ja va sentència,
o sigui, ja era el final.
La mica de llumeta que vam veure el dimecres,
que jo no vaig veure tan llumeta,
perquè el partit va ser desastrós igual que els altres.
Però bé, quan es va guanyar,
dius, va, una mica de claretat.
I després, el del Saragossa ja,
paga i vam-nos.
O sigui, és el top i final, això ja.
I a partir d'aquí,
les conseqüències que vinguin.
Molt bé, Pau.
Prevismament,
Ignasi Prats acaba d'arribar en aquest moment,
també un company habitual del Tarragona,
amb l'any i blau.
Ignasi,
quina valoració pots fer de la resposta
que va tindre l'afició al final del partit?
Doncs, és que, clar.
La resposta,
jo la resposta va ser que
la meva filla de 10 anys va acabar plorant.
Però tal qual.
Va acabar plorant.
I la resposta del públic,
doncs és normal, la gent està cansada.
I a mi ha passat el que em sap molt greu que hagi passat, no?
Que és que tot això és quixar cap al Dani.
Em sap greu,
perquè em segueix sapigant greu,
perquè penso que és un bon paio
i que ha fet moltes coses,
però és que ha passat el que hauria de passar.
Perquè després de tant de temps
hem sentit les mateixes frases
de que farem el que podrem
i que tal i que qual,
i és normal que la gent s'ha cansat.
I que s'ho ha buscat una mica.
No, la gent s'ha cansat
i en sap molt greu.
Però més greu em va saber
que era la meva filla 10 anys plorant, eh?
Però plorant,
quan va haver-hi al final del partit,
la gent cridant,
i això és...
segur que no devia ser l'única persona
que estava el domençal.
Això em va arribar a dins,
i t'ho dic de veritat, eh?
Perquè jo el futbol està per
disfrutar de les victòries,
que no ens en recordem gaire
del que és això.
Sí, no.
i intentant sobreposar-te a les derrotes,
però clar,
és que jo la resposta
crec que va ser la lògica i normal,
és que l'afició de l'Espanyol
porta molts anys
a aguantar moltes coses, no?
Això et volia comentar,
Josep Maria.
Per cert, sobre aquest tema,
sabeu que els últims 10 minuts
pràcticament del partit,
l'afició de l'Espanyol,
si no més ben dit,
un sector de l'afició
va començar a cridar directiva, dimissió.
Jo crec que va seguir,
si no tot el camp,
les 20.000 persones
que estàvem a Montjuïc,
que al final,
potser de les 20.000,
unes 15.000 o 11.000,
molt poques persones
s'ha van callar,
van continuar corejant
aquest eslògan
de directiva, dimissió.
Creus que en aquest cas,
com ara deia l'Ignasi,
la gent de l'Espanyol,
els socis,
els aficionats de l'Espanyol
sempre s'han distinguit
per dues coses, no?
Una cosa és la paciència
que hem tingut,
sempre que hem tingut molta paciència,
i l'altra,
que sempre hem criticat aquí també,
des d'aquests micròfons,
és el conformisme
que sempre també hem tingut, no?
Creus que això,
el que va passar d'umenge,
que crec que és el més destacat
que podem comentar
del partit del Saragossa,
a part de la bufetada
que ens va fer l'amic Paco Flores,
a part d'això,
creus que el soci de l'Espanyol
ha canviat aquesta actitud?
Pot influir aquest canvi d'actitud
de que ja està farda,
que potser ja està farda,
que li prenguin el pèl,
i ho dic amb majúscules,
i si aquesta fartesa,
per dir-ho d'alguna manera,
creus que pot influir
en els canvis
que possiblement es poden produir
aquesta nit dins de la directiva del club?
El soci de l'Espanyol
n'està fard de tot això,
però en aquests moments
n'està fard
de lo malament que s'ha fet
diguem aquests últims dos anys,
i n'està fard
perquè veu que l'equip
se'n va segona,
però el que em sap també greu
és que si l'equip,
ara guanyéssim dos,
tres partits
i es quedés el 12-13,
per molta gent ja estaria bé,
i aquí és on
no ens hem de conformar,
i d'una vegada,
vull dir,
la gent que es posi
al davant del club,
o si segueix el Dani,
qui sigui,
vull dir,
a veure,
que hem d'anar per amunt,
però no és que hàgim d'anar per amunt,
és que hem de mirar,
hem de tindre
una mentalitat més
positiva,
més envejosa.
Això és molt difícil,
avui dia.
És molt difícil,
però s'ha d'intentar aconseguir.
Jo sempre recordaré,
el primer any
que anem a celebrar
a l'aniversari
de la penya nostra,
va ser el mateix any
que vam guanyar
la final de la Copa del Rei,
i estàvem,
llavors estàvem
a quarts de final,
o sigui,
que a quarts de final
vam eliminar amb el Celta,
no havíem fet encara
el partit de tornada,
i em recordo
que, doncs,
quan vaig fer allò
les quatre paraules,
vaig dir,
home,
m'agradaria
que l'Espanyol
es mirés una miqueta
amb el Depor,
i que veient
el que ha aconseguit
el Depor
en pocs anys,
mirar d'aconseguir
d'antos posar-se a dalt.
I vaig sentir perfectament
com un penyista,
el president d'una penya,
reconegut,
va comentar,
ai, nen,
quin, quin...
és somiar.
Això ho heu comentat
alguna vegada.
Us ho heu comentat
amb el gràfon tancat.
Home,
per l'amor de Déu,
vull dir,
vull dir,
és que...
A veure,
per què somiar?
Que m'ho expliquin.
Però és que, clar,
llavors aquí algú et pot dir,
escolta,
és algú que no tingui memòria històrica
o que no...
que no hagi mirat...
Digui,
el Depor és el Depor,
sí,
però què és el Depor?
El Depor porta 25 anys
de primera divisió.
Exacte.
És una ciutat...
És que el Depor
està a la segona part.
És que és aquí el Depor.
És una ciutat de 250.000 evidants.
És aquí el Depor.
Llavors també et diuen,
sí,
però ells no tenen el Barça.
Olvidem-nos del Barça.
Però és que el problema
no és el Depor, eh?
Sí, Sergio.
El problema és que hi ha el Villarreal,
que és una ciutat,
que és un barri,
i s'ha passat pel davant.
El Murci ens ha fitxat el Michel,
tu.
Per això,
és que aquest és el problema.
Ens prenen jugadors...
El Darío Silva,
setmana al Mara...
Això ho han comentat
moltes vegades ja,
Ignasi,
i crec que...
El Darío Silva...
i seria una altra vegada.
Ens l'han passat,
és que ens han passat...
Raitarà sobre el mateix...
Però és que ell ho ha dit,
és que a clubs,
a ciutats de 200.000 habitants,
ens han passat per davant.
Ciutats de 30.000 habitants.
De 30.000 habitants.
És que l'hem de Villarreal, eh?
Molt bé.
A veure,
per acabar aquest primer torn
d'impressions
dels nostres comentaristes,
dels nostres companys,
Sergio,
no sé si quieres comentar
alguna cosita
sobre los dos últimos partidos
de l'Espanyol,
i a parte,
una cosa que nos tiene
a nosotros un poquito intrigados,
¿no?
¿Por qué el señor Clemente
tiene un cariño,
un cariño entre comillas especial
hasta...
hacia vuestro diario?
Y si crees que esto,
pues es un poco
el sentir general
de la...
Yo tengo una altra pregunta.
¿Per qué le demanes en castellà?
Ya la farás después.
No, no,
¿que per qué le demanes en castellà?
Uy, disculpa, sisplau.
Disculpa.
Yo es que, perdoneu,
a mí,
com sabeu,
me es igual, ¿no?
Como Sergio,
siempre que nos hemos visto,
han parlat en català.
Procuraremos,
procuraremos
parlar en català.
Es que se me parla en castellà.
Repito, Sergio,
per acabar ya...
Per acabar aquest...
Perdó,
per acabar aquest primer tor
d'impressions
dels nostres companys,
dos cositas.
Vuelvo a repetir,
torno a repetir,
perdó.
T'he posat en un problema,
m'anel, eh?
T'he posat en un problema.
En un bret.
En un bret.
Algún comentario
sobre estos dos últimos partidos
i aquest cariño especial
que té el señor Javier Clemente
cap a, en aquest cas,
el vostre mitjà de comunicació.
Lo de Clemente
es que, bueno,
ya ve de la época
de la selección,
va a ser de la época
de la guerra digital
entre que Clemente
estava amb el Botano
i això ja és una historia
molt bella, saps?
I a part,
en el cas de Tomàs,
doncs ja,
aquestes discrepancies
ja venen també
de l'època
de la primera etapa
de l'Espanyol.
O sigui,
se clemente este cariño
perquè Clemente
no oblida mai
i se clemente
a la gent
que li posa la creu
se li posa la creu.
I també és cert
que, bueno,
que també ha estat
una mica
una cosa mutua.
No és només
estar Clemente
fins al mitjà,
sinó també mitjà
fins a Clemente.
Lo que passa
és que, a més,
és clar,
que el diari
quan l'any passat
estava malament
i ara
no han demanat
la destitució
de Clemente.
Bueno,
en algun moment
puntual sí que s'ha pogut demanar,
però que ara
no s'està
per la destitució,
el que s'està
és per una clima
en una política esportiva.
I en contra
l'altre tema,
el tema dels dos partits,
mira,
el raci
vam tenir molta sort,
moltíssima sort.
Estem d'acord.
I el de Paco,
home,
a mi em sap molt de greu
que s'hagin guanyat 0-2
i a més a més
Paco Flores
perquè això
ha agravat la crisi
bastant més.
A mi em sap greu
per l'Espanyol
però m'alegro
pel Paco.
No sé si estaràs d'acord
o no estaràs d'acord.
I em sap greu
per l'Espanyol,
ojalà li hagués
pogut fer 5 gols.
Ja,
però bueno,
aquí el problema
que hi ha és,
clar,
que Flores guanyés,
s'ha fet molt mal,
molt de mal,
molt de mal.
I bueno,
però el problema
és que hem fixat malament,
no tenim equip,
cada vegada tenim
un pitjor equip
i clar,
per molt que diguin
que la Tia
estava morta
fins que en Clemente,
hòstia,
jo el que vaig veure diumenge
no és una plantilla
que està molt amb el seu tècnic.
Això està clar.
Llavors,
jo crec que avui
haurà de passar alguna cosa,
el problema és que què passarà
perquè Dani no està
per destituir-lo
i segons el que faci
es poden donar uns consellers
o uns altres,
o ningú.
Molt bé,
molt bé, Sergio.
Doncs aquesta és l'opinió
del nostre convidat
aquesta nit.
Intentarem,
doncs,
tu mateix has tret el tema,
després d'aquesta petita pausa
entrarem directament
en el tema d'avui.
Avui també,
una altra vegada més,
per desgràcia,
per desgràcia,
es presenta un programa també,
un Tarragona en blanc i blau,
calent, calent, calent.
Ara continuem.
Tarragona en blanc i blau,
el programa de l'Espanyol
a Tarragona Ràdio.
A la grada i a la gespa
L'Espanyol ens ha unit
L'esportiva,
la baguera,
l'atma cori,
l'aura esprit
Són colors pujats
en la noblesa
Bé, amics,
doncs, com ho hem comentat abans,
entrarem a continuació
a debatre una miqueta
sobre les possibles repercussions
que poden existir
o que poden
influenciar
en el desenvolupament
en el futur
del Ràdio Deputatiu Espanyol.
Per fer una miqueta
d'història del tema,
avui,
com us he dit abans,
hi ha una reunió
del Consell de l'Espanyol
en el qual,
com sabreu ja,
sabreu,
sabreu informat,
hi ha,
com si diguéssim,
dues postures
ben diferenciades.
estan per una part
els que veuen
que Clemente
hauria de presentar
la dimissió
com a solució
del mal joc,
en aquest cas,
i de la mala classificació
i de la mala política esportiva
en general
que ha portat el club,
i per altra banda
està el nostre president,
el Dani Sánchez Llibre,
juntament amb el Joan Collet
i el Ramon Condal,
vicepresident Ramon Condal,
que en aquest cas
pensen defensar
a capa i espasa
el manteniment
del nostre tècnic actual,
del nostre tècnic,
el Javier Clemente.
Hi ha molta oposició
arrel dels tres últims
o quatre partits,
hi ha hagut,
com dic,
dues postures
molt diferenciades
dintre del Consell
i aquesta nit,
a part d'altres temes
com pot ser
la confirmació
del Sergio Morgado
o la possible destitució,
millor dit,
del Sergio Morgado
com a responsable
dels fitxatges
en aquest cas
en el club,
poden passar
a tenir moltes coses.
La principal cosa
que pot passar
és que
el pròxim dia 11 de desembre
hi ha una reunió
d'accionistes
de l'Espanyol
en la qual
el president
Dani Sánchez-Libre
pensa presentar
la seva dimissió
com a president
del nostre club.
Una dimissió
que es pot fer,
es pot fer,
possiblement,
torno a repetir,
efectiva
aquesta mateixa nit
si veu que el propi
Dani Sánchez-Libre,
el nostre president,
no pot convèncer
la resta de membres
del Consell
en aquest cas
que continuï
el senyor
Javier Clemente.
Pels nostres
radioients
que en aquest cas
no estan informats,
cal dir que
el 23%
de les accions
del club
estan en mans
de la família
ara,
que crec que jo
també hauria de dir
alguna cosa
en aquest cas
sobre aquest tema.
a l'1,7%
com a segon
major accionista
està el Ferran Martorell
i a l'1,5%
el té el Daniel Sánchez-Libre
per aquest ordre.
I la resta d'accions
està en mans
dels petits accionistes
que han presentat
una proposta
al club,
al president
en aquest cas,
dient que si en 48 hores
no es prenen
alguna sèrie
de mesures
en aquest sentit
per provocar
la millora
de l'equip,
doncs que,
repeteixo,
simplement han dit
que hi hauria
una sèrie
que en 48 hores
el club no feia
una sèrie de mesures
tot i no repetir
doncs podia passar
alguna cosa
dins del moviment
de les penyes.
Bé, amics,
fent aquesta petita introducció
anem a sentir
l'opinió
dels nostres comentaristes.
Tenim una persona
al telèfon.
Sí?
Bona nit.
Bona nit.
Moixés Llorenç.
Bona nit.
Bona nit.
Molt bé.
I tu?
Sembla que estàs aquí
fent guàrdia
davant de les oficines
del club.
Així és.
Molt bé.
Això és una reunió mediàtica.
Reunió mediàtica.
Sí, sí, sí.
Perquè estan repartint
xupa-xups,
han repartit poma...
Home, amb això
us assembleu ja
amb uns altres, no?
El que passa
és que els altres
donen paella
i aquí amb xupa-xups,
gaspatxo i paella
com diu l'Ignasi, no?
Saps què passa?
que capravo i condis
sembla que comencin a donar fruit
a l'aficionat i a la premsa
que cobreix l'Espanyol, no?
Si no posen els diners
per fitxar jugadors,
però sí que posen diners
per contribuir amb la premsa.
Molt bé, home.
O sigui,
amb quatre xupa-xups
ja n'hi haurà que correu, eh?
I si us porteu malament,
ni un xupa-xup, eh?
No un xupa-xup us donaran.
No estem malament garrots.
Molt bé.
Però bueno, digues.
Molt bé.
Moixés, bueno,
suposo que els nostres oients
coneixeran també
un vell amí del programa.
Ha estat alguna vegada
nosaltres en directe.
El Moixés Llorenç
també és redactor
en aquest cas del diari,
del diariàs, no?
I Moixés,
estàs fent guàrdia,
com has dit,
davant de les oficines de Montjuïc.
Ens pots comentar una miqueta
com ha anat la cosa?
Se sap alguna cosa,
a hores d'ara,
de les possibles decisions
que ha pres la Junta
en aquest cas,
que, o sigui,
en el sentit
que se'ls sap algú,
se'ls sap algú ja,
així, notícies fresques
del club?
No, en principi...
Encara estan reunits.
Sí, sí,
encara estan reunits
i això presumeig que...
T'es ronda bé.
Exacte.
Això jo crec que
més que xupa-xups
el que podríem treure
són uns cuvates, tu,
perquè així ens arreglaríem
tots una miqueta, no?
Però ara no,
ara parlen en sèrio.
Sí.
Es preveu que serà
una reunió llarga,
perquè hi ha molt
que debatre.
Dins del Consell
hi ha gent
que està
molt, molt,
molt enfadat
amb el president
pel no haver cessat
abans
de Daniel Sánchez Llibre.
Hi ha gent
que l'apoya,
com és el cas
de Sergi Fidalgo,
que el teniu aquí
amb vosaltres,
em consta.
Sergi,
saludos,
hombre.
Molt bé.
Aquí recolzo,
a Dani.
No, a Clemente.
A Clemente.
Sí, bueno,
jo penso que la culpa
no és només seva,
també hi ha culpa
a les més a dalt,
però bueno, sí.
No, no, no.
La veritat és que
hi ha una divisió interna
bastant important.
O sigui,
la divisió ja no és
a la grada,
solament,
sinó que hi ha
una divisió interna
força important.
I jo crec que aquí
és el cuit de la qüestió,
no?
Aguantar una setmana
més a Javier Clemente,
anar a Bilbao
i ja pensar
en malament
Pedro a Bilbao,
què vol dir?
Doncs afrontar
un paró
de 15,
una aturada
de 15 dies
de competició
com és la Lliga.
Sí.
Perquè recordem
que la setmana
que deia la selecció espanyola
serà jugada
contra Noruega
per anar a l'Eurocopa.
Sí, sí.
De mal ambient,
15 dies de mal ambient,
farà cas
Daniel Santiribre
a les amenaces
de la Federació de Penyes,
que,
com tu molt bé deies,
en 48 hores,
solament el Siquiira 24,
destituirà
Javier Clemente?
Hi haurà algun moviment?
Aquesta, perdona,
aquesta és la mesura
que ha pres
a la Federació de Penyes?
Jo he entès
que només
si el club
no feia cap mesura,
però no han dit
quina mesura.
i quina mesura...
Home,
el lògic
és pensar
que és la destitució
de Javier Clemente.
L'altre és
que limiteixi
Daniel Santiribre
i fins al dia 11 de desembre
no pot fer-la
i d'aquí a l'11 de desembre
falten moltes hores,
més que 24.
O sigui,
l'única solució
és aquesta,
fitxatges
no podem portar
ara,
en aquest moment.
Fins a l'1 de gener.
Fins a l'1 de gener.
Ara s'ha retrasat
el plaç també.
Exacte,
és molt complicat,
és molt complicat,
hi ha molts diners en joc.
Josep Lluís Marcó,
després del partit
del passat diumenge
contra Saragossa,
tremolava,
tremolava.
Jo em vaig apropar amb ell
i vaig dir,
Josep Lluís,
hi ha diners
per sassar aquest home?
I em va dir,
no em facis parlar.
Bueno,
també tenim el cas...
Està claríssim,
està claríssim.
Avui el Fidalgo
m'explicava a la redacció...
Deixa'l explicar amb ell,
home,
deixa'l explicar amb ell,
que t'has de parlar.
Explica'l,
explica'l,
explica'l,
explica'l.
Sí, digues, digues.
Que el Botet bramava,
el Pere Botet bramava
dins del túnel de vestidors,
dient que no hi havia diners
per poder sassar amb aquest home,
que si no hi havia un dèficit zero
i marxava.
O sigui,
jo què sé,
és que és molt complicat,
hi ha molts diners en joc,
més que diners,
hi ha una història en joc,
hi ha un prestigi,
hi ha un sentiment,
hi ha uns colors,
hi ha un escut,
hi ha una afició,
hi ha moltíssimes coses
que aquesta nit s'estan debatent
en aquestes oficines.
En un despatx,
n'hi ha 10 o 12 persones
parlant en aquests moments
del futur de l'Espanyol.
O sigui,
no és el futur immediat,
és el futur proper.
És ara mateix,
d'aquí dues hores,
ja començarà el futur.
No, no,
està clar,
o sigui,
s'ha de prendre una decisió,
o sigui,
o fem fora aquest home,
intentem canviar les coses,
la història d'aquesta temporada,
o,
jo crec que quan reaccionem
pot ser tard,
o sigui,
mentre hi ha vida hi ha esperança,
això és totalment d'acord,
molt bé,
però el futbol,
si no puntuós,
et vas avall,
o sigui,
també és molt clar.
Està molt clar, Moixés,
està molt clar.
A veure,
aquí el tens del Fidalgo,
que et vol comentar una cosa.
Moixés,
mira,
una pregunta,
si escolta en veus altes,
crits,
o tothom molt tranquil.
És la segona persona,
fa un moment m'ha trucat el Tomàs Guaix,
i em deia,
sentim crits?
Doncs no,
no sentim crits,
o sigui,
Fidalgo és a l'escola de Tomàs,
o sigui,
és un home,
però, bueno,
jo el que vull fer
és passejar per fora
de les oficines,
aviam si sentim
algun crit,
però, bueno,
suposo que també sabran
que estan a la guaita,
aquí hi ha més,
hi ha moltíssima premsa
avui
que ha vingut a cobrir
l'aconteixement,
o sigui,
la notícia,
no ho sé,
suposo que n'hi ha d'encalma
de fotre algun crit,
o sigui,
pensa,
aquí estan totes les televisions
d'àmbit estatal,
Javier Clement és un personatge
molt mediàtic,
és un personatge
que arrastra molt,
recordem que
des que
va deixar,
si no recordo malament,
l'àl·lec de Bilbao,
o sigui,
amb la selecció
que va ser destituït,
des de llavors,
no ha acabat
o no ha començat mai
una temporada
amb el mateix equip,
o sigui,
no ha complert mai un cicle,
o sigui,
mai ha agafat un equip
a principi de temporada
i ha acabat la temporada
amb aquest equip.
No, no,
sí,
està clar,
està clar,
és un home
que ell mateix ho ha reconegut
que després de 500 partidos
en primera divisió
ja ha perdido la pressión,
i no ha sigut cap a la presó.
No, no, no, no.
Vull dir,
això és una bajanada, no?
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no.
Jo seré molt sincer
que he estat szicits
fins ara...
Bé,
bueno,
fins fa midja hora
a la redacció.
Pel que em consta
pels companys fotògrafs
del diari
que han pujat aquí,
que evidentment
a les 6 de la tarda
ja estaven aquí
per veure
tota la gent entrar.
He vist
les fotografies
dels fotògrafs
dels consellers
entrant.
No he vist foto
del Dani Vallart.
No sé si serà,
no sé
si veritablement
avui té
partit competició
i per tant no ha pogut venir, però jo em consta que hi seran tots avui.
Bueno, em consta, crec que hi seran tots davant la magnitud
i la importància que té la nit d'avui.
Jo m'atrevaria a qualificar-la, si em permeteu,
com una nit històrica per l'espanyol.
Això estem d'acord, i ho han dit a la presentació del programa.
El club s'està jugant avui pràcticament un munt de coses,
com has dit tu abans.
D'avui pot dependre el futur del club, pràcticament.
Se poden prendre una sèrie de decisions que poden afectar realment
el que és, com has dit tu abans, la història, a tot el que fa referència al club.
És que és molt greu.
Si l'espanyol tingués la gràcia de baixar segona divisió,
què faríem amb el camp?
És que el projecte il·lusionant de la facció espanyolista
vindria a terra, se n'aniria a terra.
O sigui, els fonaments es vindrien a terra abans que es construïssin.
I això és una desgràcia.
Ja està clar. I crec que és molt trist que tinguem la il·lusió aquesta,
quan la primera il·lusió, en aquest cas, seria veure l'equip més alt a la tabla classificatòria.
Sí.
Aquí tenim el Sergi, perdó, l'Ignasi, que també et vol fer algun comentari.
Sí, a mi.
Moïcés, una cosa, a veure, si una de les decisions que es poden prendre avui,
que per mi, o sigui, és sincerament, eh,
tot el que ens estem jugant i tot el mar de fons és la menys important,
que és el treure clemente o no treure clemente,
jo el que sí que tinc clar és que algú s'ha de fer
i penso que al clemente se li ha acabat el discurs,
o sigui, el tinc més clar que l'aigua.
A més, jo vaig tindre la sort o la desgràcia o la circunstancia d'estar a Santander
i vaig veure el partit i vaig estar allà en directe
i vaig veure el pes específic que tenim,
doncs, assentats al costat de la gent del Santander,
o sigui, som a l'últim equip,
o sigui, tenim el prestigi per terra.
O sigui, els 103 anys d'història la gent ni se'n recorda.
La gent se'n recorda de la història dels tres últims anys de la Lliga, no?
Però, Ignasi, perdona aquest tall un segon.
Sí.
Però és que fa tres anys l'Espanyol va ser campió de Copa, eh?
Perdó?
Que fa tres anys l'Espanyol va ser campió de Copa, eh?
Sí, sí, d'acord, dos, d'acord, sí,
però tenim aquest parèntesi i els últims cinc anys,
cada vegada hem anat tenint menys equip,
cada vegada hem anat patint més,
i vam guanyar la Copa, és evidentment,
que jo moltes vegades penso que no sé si ens ha fet mal,
no ens ha fet bé aquesta Copa, però això és un altre tema.
I la pregunta és, se sap o se sap o s'ha sentit fermament
en cas que el Clemente se'n vagi, qui vindrà o qui ho agafarà?
Han sortint noms.
Han començat a sortir noms, evidentment.
Però hi ha algú més, diguem,
algun que se sàpiga que pot estar avançadot, això?
Sí, aviam,
Fa setmana i mitja, dues setmanes,
vaig estar dinant
amb un agent
important del futbol espanyol.
El Princesa Sofia,
aquí de la Barcelona, em va convocar,
vull dinar amb tu, anem a dinar.
O sigui, no per vendre'n cap moto, ni res.
Perquè tenim confiança, tenim amistat,
l'home em va citar i jo hi vaig anar.
Molt bé. Està al dinar,
i si no és veritat que caigui mort
ara mateix aquí Rodó, o millor dir
que està allà la comunicació,
perquè així no moriré jo tampoc,
va arribar un missatge
al mòbil d'aquesta persona en qüestió,
d'advocat
de Luis Fernández.
I el missatge deia
Luis está dispuesto
a escuchar a l'espanyol
en caso que lo crea necesario.
O sigui, jo crec que, molt bé,
és l'aposta més
forta econòmicament.
Bueno, me n'he demanat 300 milions,
o sigui, va demanar 300 milions al Mallorca,
que ho veig d'una barbaritat.
Però, bueno,
jo crec que Luis Fernández
és un home que s'estan
meditant
en el cas
que es prengui la decisió
de cessar
a Luis Fernández.
S'està meditant amb força,
i és un nom
que, per aquí, per Montjuïc,
pels passells dels Cents
amb força,
el nom
de Luis Fernández.
Però, per exemple,
avui,
la televisió
pública catalana,
TV3,
ha soltat el nom,
ha comentat el nom
de Víctor Muñoz,
que va preferir
a Ballesteros
abans
que a Colochini,
pel seu projecte
amb el Villarreal.
Sí.
Ara,
evidentment,
els agents
s'estan movent molt,
l'estan oferint molt,
també es parla
de Radomín Antich,
es parla de Pep Moré,
es parla de Luis Fernández,
es parla de...
Sí, però mira,
ara mateix,
jo,
tot això que estàs dient
em sembla,
però veus les reaccions
que estem tenint aquí?
Cada vegada que dius un nom
ens fotem la mà al cap,
però és que no podem escollir.
No, no, no.
És que...
Amb un nom
s'han posat les mans al cap.
No, no,
no, amb dos,
i quan em dius antic,
i el Víctor...
Jo potser en aquest nom
posaria...
que nosaltres també
estem molt acostumats.
És que aquí el problema
és d'estructuració,
perquè l'entrenador
no ha de ser tan important.
Ja.
Perquè és que arribem a un moment
que nosaltres també
ja qüestionem
tots els entrenadors
que venen.
No, no, això està clar.
I qui vindrà?
Oh, doncs a mi
el Luis Fernández,
d'entrada,
com que estic segur
que el Luis Fernández
si ve no vindrà
amb quatre canyes,
i si ve dirà
vull això, vull això, vull això,
d'entrada,
és que jo ja començo
a tenir ganes
de veure bons futbolistes.
És que començo
a tenir ganes, tu.
El primer nom
que comença a sonar
és el de Mauricio Pochettino.
Bueno, doncs no em sembla malament.
No em sembla malament
perquè és un tio
que sent els colors
i que és un gran jugador.
Aquesta és la clau.
Que servirà per a Salvanza, no,
perquè en necessitem més.
Més.
En necessitem més.
Però a mi em sembla bé
i que s'esquerressin
per buscar bons jugadors
gastant-se els calés,
però a mi que negocin,
que negocin
per rebaixar
X milions de pessetes
per un bon jugador,
sí, hòstia,
però és que anar a fitxar el Bobson
i negociar
3 milions de pessetes,
vull dir, això és que és ridícul.
No, no, és lamentable.
És lamentable.
Jo, si ve Luis Fernández,
em sembla bé
perquè aquest tio vindrà amb jugadors
i tinc ganes de veure bons jugadors
i bon futbol.
No, i saps què passa?
Tinc ganes, eh?
Saps què passa?
Perquè ojalà tornessin
aquells temps
que m'avorria molt Flores, eh?
Ojalà, eh?
Home, ja comences a vindre la meva.
No, però que m'avorria,
però ojalà.
No, no,
i hi ha un altre tema,
hi ha un altre tema
que deixa l'anar,
perquè, sincerament,
vosaltres creieu que el Màlaga
té millor equip que l'Espanyol?
No, és que això, clar,
ni per Màlaga
o Sassuna,
bueno, Villarreal
ha fet bons fitxetes, també.
I tant se'ls han de mirar
mirant cap a dalt.
Jo et parlo del Màlaga.
Sí, sí,
i l'entrenador te l'has deixat,
Juan de Ramos,
que aquí no valia res.
I què ha passat?
Què ha passat amb
Juan de Ramos al Màlaga
en aquests moments?
Que Juan de Ramos
va entrar al Màlaga
i li van dir
vostè tranquil,
vostè ja sap
el que té que fer,
té un equip
de Cantaranos,
un equip
que l'hem desmembrat
tots,
som conscients,
vostè no pateixi
pel seu lloc de treball.
Collons,
li han donat tranquil·litat,
li han donat
la possibilitat
de poder
treballar
amb els xavals
des de l'inici
amb certa comoditat,
i aquí tens els resultats.
El Màlaga
a la zona tranquil·la,
el Juan de Sassana
s'ha vengat personalment
de l'Espanyol,
guanyant aquí
un o dos,
i ja està,
la mare tranquil,
que ningú el molesta.
De totes maneres
jo tinc aquí,
aquí podríem fer
un debat filosòfic
sobre el futbol
i sobre la vida,
però aquí hi ha una cosa,
nosaltres segueixo dient
que el nostre club
és un club molt còmodo
per als futbolistes,
donant en compte
que estem parlant
d'entrenador,
de junta directiva
de projecte
i els jugadors,
els estimem
i els adorem
quan guanyem
i quan perdem
no ens en recordem d'ells,
i ells també tenen
una certa responsabilitat
aquí de puta mare,
també,
perquè és que
algú els ha d'explicar,
algú els ha d'explicar
que els que fiquen la pilota dins
són ells,
algú els ha d'explicar,
i tenen pressió,
però és que la pressió
la tenen a tot arreu
i aquí es viu molt bé,
perquè una vegada més
si salvem la temporada
faltant un partit
que ojalà que la salvem
que aquest any
ho veig malament,
els jugadors
hauran complert,
i aquí mai parlem
dels jugadors,
mai,
els elevem,
ens entusiasmem amb ells,
els estimem
quan guanyem,
que ja no me'n recordo
quan era això,
i els deixem a part
la culpa de Clemente,
la culpa del Marcó,
la culpa del Daniel
i els jugadors,
que són els que juguen,
els deixem volar,
perquè si estem dient
que el Màlaga
no té millor equip
que nosaltres,
no només la culpa
és del Dani,
del Marcó i del Clemente,
i ells.
Hi hauria molt
que parlar
sobre la plaquilla.
Hi hauria molt
que parlar.
Moisés Llorenç,
suposo que aquí
on esteu
no fa massa fred,
no?
Home,
jo estic a l'aire lliure,
tu.
Estàs a l'aire lliure,
així sí que deu
fer fred per aquí dalt.
Escolta,
guarda'ns uns quants
xupa-xus
i vint el dimarts
aquí se'ns dóna uns quants,
home.
Com ho tens?
Personalment,
anar allà,
ho tinc complicat.
T'han fotut.
Ho tinc complicat,
sí,
però bueno,
em faria il·lusió.
Perfecte.
Em faria il·lusió.
De totes maneres,
si pots vindre,
saps que aquí serà
sempre benvingut,
aquí a l'estudi
de Tarragona Ràdio.
En tot cas,
ens tornarem a posar
en contacte amb tu,
per telèfon,
en tot cas,
ja et dic,
si pots vindre,
doncs millor que millor,
perquè ens comentessis
una miqueta
com ha resultat
tota aquesta reunió
que ara mateix
està mantenint
encara,
com has dit,
la Junta de l'Espanyol.
Correcte.
Quedem així,
doncs, Moixés?
Jo, si voleu,
quan faltin 5 minuts
perquè acabi el programa,
no sé quan us queda ara
perquè acabi el programa.
Ara, en aquest moment,
passen 36 minuts
de les 9 i mitja,
a les 10 en punt
tanquem el programa.
A les 10,
si voleu,
a les 10 menys 5 em truqueu,
us faig una valoració,
no,
us explico més o menys
com estan en això,
perquè si hi ha hagut una reacció,
jo ja sabeu que cap problema,
tot el que sigui,
per tirar endavant l'espanyolisme,
apujaré a muerte.
Perfecte, Moixés,
quedem així, doncs.
Una abraçada.
Perfecte,
una abraçada a tu també.
I un missatge al Fidalgo,
Fidalgo.
Vinga.
Disme.
No la lies mucho, eh.
No, no,
jo soc normal tranquil.
El tenim aquí controlat, eh,
no et preocupes
que el tenim aquí controlat entre tots.
Moixés Llorenç,
moltes gràcies,
fins ara.
Moltes gràcies,
Molt bé,
continuem
després d'aquesta
petita pausa.
Participa a Tarragona
en blanc i blau,
al telèfon 977
24 47 67,
Tarragona
en blanc i blau,
el programa de l'Espanyol.
Bé, amics,
doncs com ja heu pogut saber
fa escasament dos minuts,
contactarem en directe
una altra vegada,
Moixés Llorenç,
que està a la punta,
punta,
punta de la notícia.
A veure si ens pot comentar
alguna de les decisions
que s'han pres
en aquesta nit important,
importantíssima,
més ben dit,
pel club en general,
pel Real Club Deportiu Espanyol.
Aquí m'estava comentant,
Josep Maria,
que volia fer algun comentari
sobre,
en aquest cas,
sobre els jugadors,
que sempre han dit
que voldrien parlar d'ells
de la part de culpa,
en aquest cas,
que podien tenir per això.
A veure,
comenta'ns alguna cosa.
Què és el que penses tu?
Perdona,
podeu intervenir en aquest cas
sempre que vulgueu, eh?
Una cosa que ha comandat
abans el Sergio.
El Sergio ha dit,
diu,
jo, no sé si la plantilla
està amb Clemente,
diu,
perquè veient el que vaig veure
el diumenge,
sembla ser que no estan amb ell.
Llavors jo em pregunto,
aquesta plantilla,
en quin entrenador hem d'estar?
Perquè amb Juande,
no estaven amb ell.
Amb Moia,
tampoc.
Amb Clemente,
ara resulta,
bueno,
llavors,
a veure,
a mi que m'expliquin,
perquè,
i en Paco Flores...
La meitat no hi estava.
I en Paco Flores,
la meitat no hi estava,
i el Paco Flores,
quan jugàvem fora de casa,
es queixava,
el mateix Paco,
de quina actitud
tenien els jugadors
fora de casa.
Vull dir,
a mi,
això que m'ho expliquin.
Això per començar.
segona,
quina diferència hi ha
entre l'espanyol
que li vam oferir
l'any passat amb el Juande,
un espanyol que li van dir
aposta per gent de casa,
i el Màlaga actual,
que m'expliquin la diferència,
perquè quan l'any passat
va arribar el Juande,
a l'espanyol,
el primer que va dir,
no em serveix ningú de la cantera.
El primer que va dir...
Això ho serveix.
Ha anat al Màlaga
i jo no sé...
Home,
sí que té un juvenil
que va guanyar a l'espanyol,
el juvenil espanyol,
ens va guanyar
a la final de la Copa de Reia de Màlaga.
I té l'equip de segona divisió.
I té l'equip de segona divisió.
Però,
ostres,
l'únic filial que té...
Ara,
que té millor equip
al Màlaga a Canantros,
això és cert,
almenys té dos jugadors
al mig camp que la toquen
i té un delante centruó.
I la tercera és,
que ho comento també
perquè no sé si ho sap el Sergio,
i em penso que ja us ho vaig comentar
la setmana passada,
un jugador
del primer equip
de l'espanyol
l'any passat.
El diumenge,
el dia del Celta,
ens va comentar
que
un dels jugadors
més emblemàtics
de l'espanyol,
i diré aquí
que és el Tamudo,
el dia del Madrid
no va voler jugar.
I ho dic ben clar.
No va voler jugar.
I això m'ho va dir
un jugador
de la primera pantilla
de l'espanyol.
I no solament això,
sinó que ens va dir,
i el que hauríeu de fer,
perquè allà eren
8 o 10 aficionats
a fora a la sortida
de darrere
del camp de Montjuïc,
diu que és vindre aquí
70 o 80 xavals
i quan surtin
un per un els jugadors
es crida-se'ls
i apretar-los.
Diu que això
és el que es mereixen
molts jugadors
d'aquesta plantilla.
Això ens ho va dir
un jugador
que acaba d'arribar
a l'espanyol
aquesta temporada,
que és dels que ha arribat,
dels que,
diguem que és estimat,
quan ens va dir això,
amb mi i els que érem allí,
hi havia també
el Josep Prós allí amb mi,
és que ens vam quedar
de pedra,
que no ens haguessin tret sang,
que ell mateix
denunciés això
que estava passant
dins de la plantilla.
Per tant,
que m'ho expliquin
i que perquè,
vull dir,
és que jo no sé
si el Sergio sabia alguna cosa,
però ell segurament
que alguna notícia té
que a dins del vestuari
les coses
no van com haurien d'anar,
però...
la problema d'aquest vestuari
ja ve d'antic,
hi ha massa capilletes,
hi ha massa grups,
em sembla que a l'època de Floris
n'hi havia 4 o 5 grups
i encara s'han mantingut.
Aquest és un vestuari
molt complicat
i a més a més,
com dius tu,
resulta que és un vestuari
que no té pressió,
amb la qual cosa
és junta,
diguem-ne,
que cadascú té per lo seu
i ningú apreta,
amb la qual cosa
fan el que li dona la gana.
Bueno,
recentment ja sabeu
que hi havia gent
de la curva jove
que estava pensant
no de Càceres,
sinó d'anar amb càmeres de vídeo
per segons quines discoteques
de Barcelona
per gravar
a jugadors
que van de copes
i volien anar amb la càmera
per gravar-los,
saps?
No allò de...
I s'havien les discoteques
i els dies.
Sí, però Sergio,
els del Madrid també
se'n van a faltes de compleany
però van primers.
A veure,
una copa se la pot prendre
i els de l'Ossassuna
agafen cada merda
que baixa l'etapa,
tu hi van quarts.
El tema no és sortir,
si un tio sale cada noche
i cada noche...
Però si potser públicament
se'ls hi diu
potser a l'hora de jugar
acorraran més.
Sí, però no...
Que sàpiga i no en sabran més
perquè si no en saben més
no en saben.
El problema és el compromís
amb el club
i que algú hi ha de dir això.
Ah, vale, vale.
I que algú hi ha de dir
que no és l'entrenador Pau,
és algú de dalt,
és algú de dalt,
és el club,
és el que significa això.
Però a veure,
però és una cosa,
mira,
jo sabeu que no era partida
d'allà del Torres
però des que se'n va anar
al Torres
no hi ha hagut cap responsable
de la comissió esportiva.
La va assumir directament
amb la qual cosa
és com no assumir-la.
Ara tenim a collet.
Però durant un any i pico
no hi ha hagut cap directiu
que portés la comissió esportiva.
Clar, malament.
Perquè la comissió esportiva
és precisament
la comissió més important
d'aquest club.
I sembla que durant un temps
hauria de ser.
Com hauria de ser.
Hauria de ser.
Però sembla que durant un temps
hem volgut potenciar
l'àrea econòmica
i l'àrea patrimonial
i ens hem oblidat a l'esportiva.
I aquest és el problema
que hem tingut.
Això és el que ha passat.
I ho van comentar
a Telecores, Pau,
quan vam estar al sopar
de l'aniversari de Martorell.
Per tant, amb un consellent
ho va dir, no?
Que el Dani havia estat
més pendent en aquest cas.
Dedicat a ajuntar
els diversos estaments,
Generalitat,
Ajuntaments de Cornellà,
Ajuntament del Prat,
que, ja t'ho dic,
ho va reconèixer
un propi directiu.
Però el que heu dit...
Més que pensar
en el que és l'aspecte
de l'equip,
l'aspecte esportiu, no?
Però el que diem
apunta tot a cara a el mateix.
En aquesta...
és que falta un mando.
Falta un mando.
Ara tu dius que no ha de ser
com a ment.
Però escolta,
si els jugadors...
Perdona,
si els jugadors
no estan involucrats
amb l'equip,
qui us ha de fer
involucrar amb l'equip?
Sí, sí,
però és que de copas,
si sortien,
sortien amb el Juande
i sortien amb el Flores.
Però el tema
està acabant...
El Madrid va de copas
i guanyen la Lliga
i nosaltres no estaven de copa
i eren floristes.
Sí, i pel del Bosque?
No, perquè hi ha algú
allà arriba que dice
tu, no per el del Bosque,
però algú, una estructura
i que ells entenguin
el que és això.
El que passa, amics meus,
el que passa
que des de l'època
que va marxar el Camacho
i van guanyar una copa del rei
i ja ho sé,
però des de l'època
que va marxar el Camacho,
que el Camacho
estava amb el Torres,
des de l'època
que va marxar el Camacho,
aquí, per el que sigui,
és que tenim molt clar
que quedant als sets
n'hi ha prou
i ells ho saben
i això ens transmet
i ells ja ho saben
i per mi és lamentable,
vull dir,
és lamentable
que els jugadors
ho fotin tan malament,
és que jo
no havia vist mai
jugar tan malament
com diumenge,
mai, impossible,
i això clarament
tindrà el 90% de culpa,
però l'altre 10,
almenys el 5
la tenen els jugadors,
perquè sempre
els deixem en pau
i se'ls ha d'exigir
una mica més.
Això estem d'acord.
El que passa
que em sembla
que també cada vegada
això que dius tu
els estem deixant
menys en pau.
Se'n recordeu la...
Bueno, no cal parlar
de Bome,
que amb un mes
porta ja dues expulsions,
estic d'acord
en que aquest jugador,
si no una sanció econòmica
per el part del club,
se mereixeria estar
un quant de temps
a la banqueta
sense jugar, no?
Si recordeu l'any passat,
l'any passat,
perdó,
la setmana va,
el diumenge passat
contra el Saragossa,
l'autoexpulsió de Morales,
per no dir-ho més clar
i més català, no?
A veure,
jo crec que ara també
la gent està una mica,
doncs,
està més en...
No està tan a favor
dels jugadors.
Tamudo,
aquí ho han discutit
també moltes vegades,
la gent li està veient
el plomero
des de fa molts anys
amb aquest jugador, no?
Clar,
és una cosa,
una situació molt complicada,
no?
Com ells mateixos diuen,
som nosaltres els que hem de tirar
la cosa endavant.
Però clar,
la cosa no tira.
Quan es repeteix massa vegades
aquestes frases,
Manel,
és que això no va.
Això està claríssim que no va.
Quan es repeteixen
tantes aquestes frases...
fixeu-vos que tenim un problema molt greu
que no s'acabarà solament
fent fora el Clemente
i que,
de fet,
no sé qui s'hi posarà al davant
si se'n va el Dani,
però hi ha molta feina per fer
perquè s'ha de canviar el club
de dalt a baix
a nivell de jugadors,
a nivell de secretaries tècniques,
a nivell d'empleats
del futbol base,
etcètera, etcètera,
i podríem seguir
perquè n'hi ha per explicar.
Josep Maria,
fins al punt de baixar segona divisió?
Mira...
Ho estaven comentant abans.
Jo crec
que si potser l'Espanya
el baixés a segona
farà una manera de començar de zero.
I en contra del que molta gent...
Jo tinc una teoria.
La meva teoria és
que el senyor José Manuel Lara
està a sus cuarteles d'invierno
i que en aquella famosa
junta d'accionistes
que tots els petits accionistes
van fer fora
el grup del Lara,
que el Creueres va marxar
i a petició del Lara.
Jo crec que el Lara
allí va dir
jo tornaré un dia o altre,
però...
O sigui...
Quan estigui tot xafat.
Quan estigui tot xafat.
O sigui, a veure,
aquí una cosa està clara.
Lara té el poder econòmic,
Dani té el poder social.
El Lara
té clar que no pot entrar dintre
mentre hi hagi un poder social
tan fort
que no el vulgui.
L'única manera d'entrar
quina és?
Que el poder social
faci fora Dani.
quan l'hagi fet fora
llavors entrarà a ell.
I pel camí que va
pel camí que va
em sembla que això
no tarda a anar massa.
I l'ara està esperant això.
Desgraciadament.
I encara que l'equip
baixi segona,
encara que baixi segona,
estic segur
que el senyor Lara
llavors posaria,
diguem,
la seva gent,
es gastaria
els que es tingués
que es gastar amb l'equip,
possiblement el senyor Camacho
vindria de Benfica,
que es posaria
no d'entrenador,
sinó de secretari tècnic
i posaria un entrenador
i potser en un any
tornaria a estar dalt.
A veure,
que també
el camp
deixem-ho estar ara.
El camp és una altra història.
Perquè si ens passem
un any a segona
i tornéssim a pujar
ràpidament a primera,
el camp es podria fer.
El tema del camp
deixem-lo percat ara.
però és que
potser
l'única manera
perquè si ara
ens assalvem,
no ho sé,
imaginem-se que
de la reunió d'avui
no passa res,
segueix Dani,
es fa fora Clemente,
ve un entrenador nou,
ens assalvem,
pam, pam,
i quedem el 18
o el 17
i ens assalvem.
Escolta,
l'any que ve
trobarem a estar igual.
Això està clar.
O sigui,
ho hem d'acabar
d'una manera o altra,
potser la manera
és cremar-ho tot
i començar de zero.
Sèrgio.
A veure,
jo pensava bastant com tu
però a veure,
ahi vaig sentir una cosa
que va haver-hi un debat
a la Penya Manigua
que va sobre la cultura
i l'espanyol.
Un dels escritors
que estava a la taula
és una persona
que ha publicat molt
en Planeta
i que coneix bastant
la família.
Va dir textualment,
textualment,
el que hi ha ara,
l'ara que queda,
no només li importa
un pitó al futbol,
li importa un pitó a l'espanyol
i a més,
les seves accions
estan immobilitzades
i dubta
que en els propers mesos
facin res.
Jo no sé si és veritat
o no és veritat.
però que penso això.
Fins el que ha demostrat
fins ara pot ser veritat.
O sigui,
no és que no estiguin
ni esperant res,
és que potser
simplement ja passen,
com a fin de compte,
allò són 50 quilos
que per ells això no és res,
potser estrenen allà
i poden passar 4, 5, 6 anys
sense que ningú les mogui.
I això per què, Sergio?
Per què això?
Això no ho va dir,
però bueno.
Això aquí ho va dir
un sàbils mateix, potser?
Jo no ho dic,
no perquè no hem tret el diari
perquè no van,
saps?
Però bueno,
és com allò del jugador
que estava allà
que no l'ha dit
jo no ho puc dir.
I això per què?
Perquè aquí moltes vegades
han criticat,
tant que han criticat
com han defensat
el senyor Lara,
els que el criticaven
poc menys
deien que era un senyor
que tenia banyes
i rabo.
Jo tampoc ho he entès mai.
Per tant,
aquesta postura,
quina raó
va donar aquest home
que has comentat tu?
Però pot ser un tema
de testament,
saps?
Perquè clar,
el pare,
suposo que sí que
el pare dins
de la saps
espiritualitat
s'estimava molt
l'estanyol.
I ahí
poden haver-hi temes
d'aquest tipus,
de tema de testament,
temes que no es poden
fer segons quines coses.
No ho va acabar
d'explicar,
però el que va dir
que de moment
no comptem massa
amb aquestes accions.
Ni per un sentit
ni per un altre.
Com el dia
de desembre i assemblea,
allà es veurà.
Clar, està clar,
aquestes accions
aniran a favor
en aquest cas
de la majoria
que vol dir
que està claríssim
que Dani es quedarà.
I si es queda Dani,
es quedarà Clemente.
Perquè Dani
està escarmentat
d'una cosa.
Dani està escarmentat
també d'una cosa
que no hem comentat
aquesta nit.
Quan va confirmar
el Ramon Moya
la temporada passada,
el va confirmar
després d'un partit.
Un dilluns
el va confirmar.
I el dimecres,
el dimecres
el senyor Ramon Moya
va ser destituït
com a entrenador
del primer equip.
Pot ser,
pensi això també.
Jo crec que el duet
Dani-Clemente
és inseparable.
Si marxa un,
marxarà l'altre.
A no ser que aquesta nit
els consellers
en aquest cas
que estan a favor
o en contra
en aquest cas
de tot aquest tema,
potser convencin
a uns
o convencin als altres.
Però hi ha un problema.
Si l'aguantem
i guanyem a Bilbo,
perfecte.
Però si perdem a Bilbo,
què passa?
Tornarem a tenir
la mateixa situació?
No, no.
És que a veure,
jo crec que més que buscar...
A veure,
es tracta de buscar solucions.
Més que de buscar culpables,
es tracta de buscar solucions.
Ara,
quina és la solució?
Fem fora Clemente,
mantenir Dani com a president?
A veure,
i què?
De vegades sempre hem comentat...
Canviant el secretari tècnic?
Sí, no,
Morgado pagarà segur, eh?
No,
això està claríssim.
La caiguda d'aquest senyor
està cantada.
Està cantada.
És un cap de turc.
De fet...
Sí, perdona.
No, no,
de fet,
tornant una mica
a lo que ha comentat el Sergio
amb el tema del Lara,
a vegades hem comentat aquí
que què deu tindre el Dani
a vegades,
o qui deu ventre el Dani
i el Lara
que faci,
doncs,
que a vegades
la postura aquesta del Lara
no la veiem clara, no?
I hi ha alguna cosa
que hi ha d'haver,
perquè encara avui
una persona,
diguem,
a prop de l'entorn del Lara
ha comentat
que l'ideal
fos que Dani
seguís de president,
però automàticament
tota la Junta fora.
Perquè tots els que l'envolten
estan xupant d'ell
i el faran anar amb ell malament.
Que ell segueixi,
que posi gent nova dintre,
amb ell al davant.
Això una persona
de l'entorn del Lara
ho ha comentat avui.
Jo estic d'acordament amb això, eh?
Sí, sí.
Per mi el Dani
es traia bé
però tota la gent
que té els seus sorredors
tots són duents.
Tots són per canviar.
Canviar tot el seu sorredor.
El Lara,
ui,
tinc el Lara al cap.
El Dani
l'única cosa que no s'ha pogut fer
ha sigut rodar-se de gent
que sàpiga portar un club.
Aquest és el defecte del Dani.
Jo crec que hi ha gent
com Cullet o com Ballard
que són vàlids, eh?
Bueno,
algunes excepcions,
perdó.
Hi ha algun més,
però bueno,
ja per anar.
Bé,
amics,
tenim en aquests moments,
com us hem promès,
a veure si hi ha alguna notícia nova
sobre aquesta reunió
de la Junta de l'Espanyol.
Mossés Llorenç,
de nou,
bona nit.
Bona nit,
aquí estem.
Vinga.
Hi ha notícia, eh?
Hi ha notícia,
vinga, doncs.
Sí.
A veure què ha passat.
Uns bollicaus, ara.
Uns bollicaus.
Bueno,
ja no milloren.
Guarda'm un.
No,
no,
no,
notícia no hi ha cap,
encara.
Continuen aquests homes reunits
a la futura de l'Espanyol,
com comentàvem abans,
i a l'espera,
a l'espera de...
Promet, eh?
Promet que sigui històrica,
jo crec que els penyistes
han posat un límit de 24 hores,
però ens estem marcant ja
un límit de dos.
Si surt a ni no diuen res,
Montjuïc pot ser cremat
aquesta mateixa nit.
Bé,
notícia en aquest cas
a tenir en compte, no?
No, no,
no,
la veritat és que
sona una mica catxondeo,
o sigui...
No, no,
a veure,
de catxondeo,
a veure,
és que intentem fer el programa
així una mica de catxondeo
per no avorrir la gent,
no?
Però en aquest cas
jo crec que mai en la vida
hem parlat més en sèrio.
No, no, no,
o sigui,
com et diria,
sembla que catxondeo
que estiguin reunits
tantes hores,
que sàpiguin
que hi ha
tants mitjans
de comunicació
aquí reunits,
que hi ha moltíssima gent
a l'expectativa
del que succeeix,
com per no poder sortir
i dir,
nois,
el tema està així,
la situació és aquesta,
tingueu calma,
tingueu tranquil·litat.
O sigui,
aquestes reunions
ens les coneixem massa,
molt bé,
aquestes guàrdies
ja són archiconegudes
a la premsa
que crudim
l'espanyol a diari
i ens temem
lo pitjor
que sigui
que surtin
i que...
Aquí no ha passat res,
continuem amb la unitat,
han d'estar més units que mai,
el club sortirà endavant,
l'equip tirarà...
Desgraciadament,
això pot ser el que pot passar,
però clar,
esperem notícies.
Josep Maria,
comenta alguna cosa.
No,
jo li volia comentar al Moixés
perquè en aquestes reunions,
encara que hi ha un secretisme total,
a vegades els periodistes,
els que esteu allí,
sentiu algun rumor
o veieu que la tendència
va acabar amb una banda.
No heu sentit res?
No us imagineu
que la cosa,
com pot anar?
Aïa,
saps què passa?
Que aquí hi ha el joc
de la rumorologia.
O sigui,
l'únic que pots fer ara
és
jo he sentit això,
jo he sentit l'altre,
però del que has sentit,
del que has dit,
jo crec que et pot les ganes.
Entens?
Ja.
No,
o sigui,
en aquests moments
és que no hem vist,
solament hem vist el Rafa Ramos,
el cap de premsa,
que és la persona
que ens ha facilitat
les pomes i els chupachups.
Jo és que hi cal,
res més.
Ha estat Sergio Morgado,
Sergio Morgado ha marxat.
Ha marxat.
I ha marxat del club.
Per sempre ja?
No ho sé.
Jo crec que no és gens culpable
de la situació.
No, no, no,
a veure,
t'ho dic per sempre,
en aquest cas,
si ha sigut com a fruit
d'alguna decisió,
d'alguna mesura
que s'ha aplicat.
No, no, no,
en principi...
Ha marxat de moment.
No, no,
anem a sopar amb el Ricardo Cabas.
Tenim mala llet aquí.
No, no, mala llet no.
Bona llet tenim aquí.
No, no, mala llet,
però...
que està molt bé el comentari.
Sí, sí, sí.
Ha tingut la seva gràcia.
A l'Ignasi,
segur l'Ignasi.
No, no, no,
sóc així,
jo sóc així.
Amb els comentaris.
És molt durer aquest home.
No, però saps què passa?
Avui és dia,
avui és dia de veritat,
per allargar-ho, això, tu.
Per allargar el programa.
O sigui, no podem demanar...
Ara li preguntarem a la Sílvia
si pot fer un hora extra més.
M'ha dit des d'aquí que no.
Ho sento marrondirant.
No pot ser, no?
Carai, tu, quina pena.
Mira, ara estic
a una part de les oficines
des de fora
a la qual m'assomo
i no veig a ningú.
O sigui, per les oficines,
per dins del que és les oficines,
dins, diguéssim,
el que seria l'estómac,
les entranyes de les oficines
de l'Estadi Olímpic,
no es veu a cap persona,
no es veu cap moviment,
deuen estar tothom reunit
aquí dins.
Hauran portat càtering i tot, no?
Pensant que potser
hi ha el supermercí.
Ah, espera, que la segona pot ser
que hagin demanat càtering
i que estiguin veient el futbol, eh?
Que estiguin veient el Madrid
i el Celta.
No pensis malament, Moixès,
no pensis malament.
No pensis malament.
Tu et podries ser, eh?
No pensis malament.
Aquestes guàrdies me les conec jo, eh?
Mira, farem una cosa.
Si quan acabi el partit del Madrid
i del Celta,
quan acabi la jornada de Champions d'avui,
triguen 10 minuts
en sortir
és per delatar-ho.
Aprofitaran per anar a pixar
després del partit
i després cap a casa, no?
Clar.
No ho sé, ja veurem.
Ja veurem què és el que passa.
Moixès,
digues, digues, digues.
Demà, sé que és publicitat el meu diari.
La gent que...
Aprofita, collons.
Sí, home, sí, clar.
Demà fem un...
Si Clemente és assat,
fem un reportatge històric.
I amb botella de xampanya incluïda?
No, no, això no.
No.
Això no, tu no has de dir que amb el mal de ningú.
Vaja, home, no és un mal,
és un benefici per l'espanyol.
Es mostren uns números
de Javier Clemente
impressionants.
No, no, ja, ja.
Impressionants.
Si és assat,
cal complin,
que ho llegiran els lectors
i els vostres oients
perquè és sensacional.
Vinga, doncs,
recomanem doncs als nostres amics
que ens estan escoltant.
Demà, mireu el diari IAS,
mireu el diari IAS,
que, tal com diu aquí el Moixès,
pot ser molt bo també, no?
Per cert,
el Fidel ho ha fet un article avui memorable, eh?
Sí?
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Perfecte.
Moixès, estem ja a la recta final
del Tarragona amb l'any blau.
Gràcies una altra vegada de nou
per atendre la nostra trucada
i torno a repetir.
Guàrdia'ns alguns xupatxurs
pel dimarts que ve, home.
No patiu.
Eh?
Vinga, doncs.
Bona nit, amic.
Una abraçada
i molt bona nit a tots.
Molt bé.
I força espanyol.
Gràcies, força espanyol, per supost.
Bé, amics,
queden ja pràcticament dos minuts,
quasi dos minuts
per acabar el programa d'avui.
Com abans ha dit el Moixès,
avui hi hauria per estar aquí
fins que acabés la reunió.
Malauradament,
la Sílva ja ha posat mala cara
quan l'he comentat abans.
ens agradaria parlar
d'unes altres coses,
de lo bé que va l'equip,
de flors i violes en general, no?
La situació és aquesta.
Aquesta nit és crucial.
Torno a repetir pel futur del club
i doncs resta res més
que ràpidament despedir
els nostres companys d'aquesta nit.
Pau Martí, avui has parlat poc, no?
Sí, molt poc.
T'ho hauràs de va pel dimarts que ve, no?
Sí, molt poc.
Vinga, doncs.
Bona nit, Pau.
Ignasi Prats, bona nit.
T'esperem aquí un altre dia.
Jo també he parlat poc.
Bona nit.
Vinga, doncs.
Ui, avui sí que és veritat.
Josep Maria, bona nit.
Bona nit.
I Sòrgio Fidalgo,
que no sigui l'última vegada
mai tornat a colar,
perdoneu, perdoneu,
que no sigui l'última vegada
que et vegem aquí
al Tarragona en blanc i blau.
Quan pugui tornaré, ja ho saps.
Amics d'Ullens,
el control trànic ha estat
la Sílvia García
i que us està parlant,
us ha parlat en aquests moments
Manel Sant-Romà.
Bona nit i sobretot ànim.
Pericús.
Tarragona en blanc i blau.
El programa de l'Espanyol
a Tarragona Ràdio.
El programa de l'Espanyol
de l'Espanyol
a Tarragona Ràdiorabicana
i da na demi.
PraMarai, bona nit.
Ag самых de Tarragona e육ala
per enlectaid,
i 와 ambLY Olis
Growler
i Raúlia
i portat-te
la Sòrgio
eslax en bottles,
esоки
pinca
i l'Ispanyol
i vincol
de la Sòrgia
i la Carragona
i la Scénol
i behaved
robazuje
que a tus