Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Inicían desde Tarragona Radio
Les Pai
Habaneras desde el balcón
Música
Les llàgrimes dels quins anys
Som gotes d'aigua florida
Com més sovintet se banyen
Més i més els ulls ens brillen
Esmina sóc
Les dels trenta
Que en poden anar així
Les pobres dies
Amb un dol que amants s'atreven
Per més que els glori la vida
Per més que els glori la vida
Música
Música
Música
Ulls cansats, mirem al cel, que la terra és massa trista.
Ulls cansats, mirem al cel, mirem al cel, que la terra és massa trista.
Ulls cansats, mirem al cel, que la terra és massa trista.
Ulls cansats, mirem al cel, mirem al cel, que la terra és massa trista.
Les llàgrimes de la vida era la manera que hem sentit cantada pel grup Alba,
com aquesta de Ramon Carreras, Calamongó.
El cel molt blau per taulada,
Parés de penya sagrada, les gavines fan iguades, en un racó rassarà.
Veuen com passen les barques, plenes de braus pescadors.
Veuen la mar sense onades, les barques aparellades,
sempre de dos en dos.
Calamongó, record de pau i de llum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
plenes de freuen.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau ióc raguades,
calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau,
i ben perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Calamongó, record de pau i perfum.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Recorda el més vell enzill, cala'm un gol, un trosset de paradís.
Pot ser aquesta gravació té més de 20 o 25 anys, però val la pena, perquè Alba va ser un dels primers grups davaneres, i dels primers també, que va gravar aquest tipus de cançó, records d'infants.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada



Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
La habanera més coneguda de Frederic Sirés, escrita en castellà l'any 1928 a La Habana i dedicada a una mulata.
Al tornar a Catalunya, ell mateix la va traduir al català, però oblidar, sembla, aquell amor impossible, la gavina.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
No tornaré
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
I escoltem
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
forta, contemplant
el vell mirall
on s'emmiralla la lluna
i el sol és més brillant
i arrenca reflexos d'or
que enlluernen
al mirar.
Quin delit de contemplar
aquesta gran meravella
qui mai no ha vist la mar
no té la vida
completa. Gràcies, Montserrat
Nadal, esta poetessa d'aquí de Tarragona
i escoltem
el grup d'Alba dins la barqueta.
De garbino
ben avança
ja saltança
cap al mans
la barqueta
per allà
de benestar
ja les bones
ondolant
se'l repan
ja van lliscant
la barqueta
que ens espera
salteu nines
i en dins va
el mar, el mar
el mar, el mar
el mar
el mar, el mar
el mar, el mar
el mar, el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
el mar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
C youroma!
Fins demà!
Fins demà!
Després passaren molts anys, la noia ve prou que els contava, i entre plors, i plors, i planys,
Ella, pacient, l'esperava.
Però un dia posta de sol,
el cor d'una vella salta
i de la mà d'un bastó
camina cap a la platja
i allà lluny a l'horitzó
una barca que se tanza
i només porto un patró
amb la cavallera blanca.
Ja barat a terra salta
abatut pels anys pel pes
i porta per cada gauda
sols un vest
i res més
i agafa des de la mà
cap a les gràcies se'n van.
La mare de Déu li diu a la vella
molt a prop i a cau d'orelles
perquè podrà estar
ja barat a terra salta
abatut pels anys pel pes
i porta per cada gauda
a la vella
sols un vest
i res més
i agafa des de la mà
cap a les gràcies se'n van
la mare de Déu
la mare de Déu
li diu a la vella
o la pròpia cau d'orelles
perquè plorà bastant
a la vella
a la vella