CBT, CBT, CBT, som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat sempre...
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
Periodistes.
Ai, els periodistes.
Són les persones que jutgem en un instant
el que tal vegada ha costat setmanes, mesos, anys en consolidar-se.
El primer que hauríem de fer els periodistes és haver jugat a bàsquet,
conèixer el reglament i fer un seguiment acurat de l'equip.
Però això és molt difícil en una ciutat provinciana com Tarragona.
En aquest capítol voldria parlar d'una persona que ja no hi és entre nosaltres
i que va ser el periodista que va donar el bàsquet al protagonisme,
la projecció, la dimensió que es mereixia.
Es tracta del prorat i bon amic Fermí More d'Iglésies.
El Fermí va començar amb mi a Ràdio Cabena
i sempre em va fer veure que el bàsquet era un esport de pujança,
un esport que mereixia un tractament igualatari amb el del futbol.
I a base de la insistència, ben bé que ho va aconseguir.
Tant el nou diari com a diari a Tarragona,
el bàsquet va passar a tenir un espai minúscul i ridícul
a disposar d'una pàgina sencera.
Van començar a treure estadístiques
i nosaltres també vàrem tenir la sort
de ser els primers a enrelatar un partit de bàsquet en directe
per l'emissora de Ràdio Cadena.
Va ser el febrer de 1980,
un derbi nàstic CBT molt emocionant
amb les veus de Fermí Moreira i d'aquells part l'Enric Pujol.
Ell, el Fermí, va posar la primera pedra
perquè d'altres, posteriorment, seguissin les seves petjades.
Aquesta emissora, Tarragona Ràdio,
de seguida es va alinear amb el bàsquet
amb la persona del Joan Andreu Pérez
i va seguir la serra amb Xavi Cacho
i més televisió amb Rafa González.
I el dia de Tarragona va tenir la sort
de comptar amb un exjugador, Patxi Saracho,
que coneixia tot l'intringulis del bàsquet
perquè a més va ser un dels fundadors de l'equip.
També el punt compta amb Òscar Messeguer
amb dedicació a l'esport de la Cistella.
Doncs bé, gràcies a aquests companys
s'ha aconseguit que el bàsquet es convertís
en un esport amb projecció ciutadana
i que el públic disposés d'una bona, acurada,
documentada i eficaç informació.
Al començament dels anys 80,
el dia de Tarragona publicava cròniques del Nàstic,
fins i tot de l'infantil,
i ni una ratlla dels senyors del CBT.
Aquesta esperpèntica situació,
surtosament, ha canviat.
I això s'ha aconseguit arreglar
i ara el bàsquet ocupa l'espai
als mitjans de comunicació que es mereix.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr choke.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
quan jugava. És veritat,
o sigui, el Diari de Tarragona...
Bé, el Diari de Tarragona... No sé si era...
Diari espanyol.
Puntualització.
En aquells moments es va deixar una...
La primera temporada es veu que li van fer gràcia,
però la segona ja, quan vam veure
que no teníem gaire futur.
Coincidint, l'altre dia, perdona,
a la presentació de la Copa Federació,
recordava amb el president del Club Tenis Tarragona,
l'Antoine Jordà, aleshores pivot
del Club Gimnàstic, els seus duels
a la pista amb Pati Serracho.
Com us tractaven els mitjans de l'època?
Que, clar, bàsicament era el Diari, no?
Us tractaven bé com a jugadors
i com a club, o no? A veure, el tracte...
El tracte informatiu, em refereixo.
No, no, no, a veure, érem...
Anava a dir l'escòria,
però les escombraries
de la informació esportiva, no?
Vull dir, érem un equip
acabat de fer que, bueno,
quasi teníem que demanar audiència
per sortir. Enric, replica.
No, no, no, hi havia un diari
que sí que s'ha portat molt bé amb ells,
que va ser el Dicen.
Ah, sí, sí.
El Dicen, doncs, a través de Pedro Peralto,
el meu cunyat,
va ser el que va tractar...
Sortíem en algunes fotos molt macas.
...aquest tema,
i va tractar tot el tema
de manera molt equànim
i sense decantar-se cap al Gimnàstic.
La majoria d'informadors
d'aquella època
reconec i reconeixem
que ens vam inclinar,
vam prendre partit cap al Gimnàstic
en aquella situació
i vam deixar molt, molt decantor.
És a dir, la ràdio,
i la premsa tarragonina
de la dècada dels 80
era clarament futbolera.
Sí, sí, sí.
I futbolera,
i amb el Gimnàstic de bàsquet
i no amb el CBT de bàsquet.
Ja ho deies
en el comentari inicial del programa,
hi ha una persona
que avui, malauradament,
no ens pot acompanyar,
que és el Fermi Morera,
i el qual jo crec que
en la seva memòria
val recordar i homenatjar aquest programa.
El Fermi Morera va fer molt, no?,
per justament potenciar
la informació del bàsquet.
Molt, va ser el que em va enredar
a mi a fer un partit de bàsquet
en directe per la ràdio,
i el Fermi va ser l'autèntic motor.
Jo crec que si el...
Van guanyar, eh, van guanyar.
Veu guanyar, sí, senyor.
I van avencions del final
amb el president del Gimnàstic
que va intentar agredir
el de la taula,
bé, una mica d'enrenou.
Però en reflexo
que si el CBT
i el bàsquet ha arribat on ha arribat,
jo crec que molta culpa
l'ha tingut el Fermi
perquè va dedicar pàgines i pàgines
als mitjans diferents que va estar
i les ràdios
dedicat a un esport
que en aquell moment era secundari
i ell li va fer agafar
un protagonisme que mereixia.
Jo fins i tot m'agradaria...
Ell va ser qui va acunyar
el terme de ser batista,
el CBT,
el jugar amb les sigles,
ell es basava
en el Clonatació Barcelona
que aleshores es deia escenavista
i ell ho va adaptar al CBT
i va parlar de l'equip sabatista, no?
Una miqueta va ser ell
i que ha creat una mica d'escola
a l'hora de fer les cròniques de bàsquet.
Era la dècada dels 80
on el futbol predominava molt
sobre el bàsquet.
De fet, continua sent encara
el futbol molt per damunt
de la informació del bàsquet.
Els altres companys periodistes,
el Joan Andreu Pérez,
el Josep Coque i el Rafa González
bàsicament s'incorporen
a principi de la dècada dels 90.
Suposo que com a periodistes
tot terreny,
però que toqueu bàsquet.
Sí, en el meu cas
recordo una anècdota
que no sé si el Xavier Mas
quan era...
No és de del diari,
que aquesta no l'explicaré
si voleu ja m'estirareu la llengua.
Sí, sí, després, després.
La primera informació
que em vaig incorporar
a Copa de Tarragona
va ser les 25 hores de bàsquet.
Jo anava un dissabte,
era les 4 de la matinada,
venia de Salou
i li vaig fer una entrevista
al Xavier Mas
que m'agradaria recordar
perquè, clar,
evidentment,
tornant de les 4 de la matinada
de Salou,
dic, mira,
em passo per les 25 hores de bàsquet
que estaran jugant
i li feia una entrevista
i va ser el dia
que em vaig presentar.
Què feien?
Un torneig a Salou.
L'any 89 era.
Sí, sí, sí.
Un torneig a Salou.
De peses,
xicament de...
I el primer contacte
dels altres companys,
Josep, Joan Andreu...
Va ser la temporada
que es va guanyar
a segona nacional
i van aconseguir
la classificació
per la fase d'ascens
de Càceres
a la temporada 90-91.
Va ser potser
quan el CBT
d'alguna manera
dins de la ciutat
es va fer major d'edat, no?
Quan tothom
va agafar
doncs aquella colla
doncs entre cometes
de sonats
que van agafar
i van ascendir-se
del nàstic,
van crear un equip
i deien
on van aquests?
Doncs aquests
van aconseguir
l'any 91
lluitar
per pujar
a la primera divisió nacional
la categoria inferior
per sota
el que era
ja aleshores
la Lliga
de la Societal
de Clubs de Bàsquet.
Joan Andreu?
Sí,
va ser l'etapa
en què
el Club Esquetarona
va jugar
aquelles fases
d'ascens de Càceres
que fins i tot
malgrat
organitzar-les
a la localitat
d'Extremenya
el conjunt local
no es va
no es va
no va participar
i això va provocar
que hi hagués pintades
els pavellons
recordo
amb el cava albacete
que hi havia problemes
amb el cava albacete
crec recordar
i res,
jo recordo
com a molt especial
i com a molt familiar
entre el que és
l'expedició
i els periodistes
que eren presents
que jo recordo
que eren
el Josep, el Fermí
i jo
que per cert
per ser menor d'edat
doncs em va tocar
dormir
en un plegatín
el plegatín
de fet
nosaltres tres
vam coincidir
en diverses expedicions
i sempre
a la premsa
es ficaven
a la mateixa habitació
i òbviament
era una habitació
doble en plegatín
evidentment
qui triava
era el Fermí
i tu després
home, òbviament
i el Joan Andreu
sempre
això sí
ell sempre tenia
el comandament
de la televisió
i quins records
hi havia del contacte
en aquella època
amb directives
jugadors
sempre una mica
la imatge
que ha donat
el Club Esca Tarragona
i això ja ho hem tingut
com a experiència
en els anteriors programes
és del bon feeling
del bon contacte
sí, però jo crec
que se senten marginats
en relació
a d'altres equips
de la ciutat
de Tarragona
sempre
el feeling existeix
és evident
i tenen una manera
de tractar
amb els mitjans
de comunicació
del qual
n'haurien de prendre
alguns clubs
també
que es consideren
importants
dintre de la ciutat
però sempre
es consideren
la gent del CBT
és molt orgullosa
en el bon sentit
volen que
el seu club
tingui el lloc
que pensen
que realment
es mereix
i tenen raó
Rafa
jo crec que sí
un tio
una persona
que d'igual manera
que et talli una entrada
et ven una Coca-Cola
i després et plega
la publicitat
de la pista
jo penso que aquella persona
se l'ha de respectar
encara que sigui
el mateix president
del Club Bàsquet Tarragona
que és el que
ha fet la directiva
perquè no només
són directius
d'aquells
de sortir als mitjans
sinó també
de treballar
i de treballar
traient xapapote
de tots els convidats
el més jove
és el Carles Cortés
s'incorpora al 94
bàsicament
amb el món del futbol
toques una miqueta
el bàsquet
però no gaire
amb això té raó
que diu el Rafa
és veritat que el Club Bàsquet Tarragona
té motius per sentir-se
doncs
agreujat
respecte a la informació
del futbol
jo crec que sí
que és molt evident
perquè històricament
també el Nàstic
en aquella època
feia
la tira de temporades
que estava segona bé
tampoc no tenia cap èxit
per dir
escolta'm
que es mereix
que tingui tot aquest reconeixement
el Nàstic
ha estat 20 anys
jugant a la mateixa categoria
i el Club Bàsquet Tarragona
a poc a poc
ha anat escalant
vaja
si fem una situació
paral·lela
dels dos clubs
veiem que
el Club Bàsquet Tarragona
puja una miqueta més
o sigui que
segurament
moltes vegades
tenen molta raó
el que passa és que
jo
per exemple
quan estaven explicant
les anècdotes
al principi de tot
jo al·lucinava
de veritat
perquè al·lucinava
que em diguessin
no, no
si és que
no sortia cap crònica
del CBT
clar, jo al·lucinava
perquè ara
a mi
no em cap el cap
és que és incomprensible
que no es parli
del Club Bàsquet Tarragona
que no es faci cap referència
per això
quan ho explicava l'Enric
jo dic
com pot ser
que el primer any
es fessin cròniques
i el segon
no es fessin ni una sola crònica
llavors entenc
el del Paco també
quan abans s'explicava
allò del full perruquial
també ho entenc ara
en això
les distàncies
s'han
han estat més curtes ara
entre futbol i bàsquet
per alguna manera
s'han fet més curtes
ara ho estava enviant
aquí
perdona Enric
ara s'ha incorporat
el Valls
o s'havia incorporat
la temporada anterior
al Valls
i s'havia de compartir l'espai
i segons quins diaris
hi havia alguna mena de conflicte
sí però em refereixo
si mirem la temporada 92-93
que el Nàstic
no va fer una bona temporada
de futbol
i va ser la temporada
del Midgesmit
que el que deia el Josep Coc
el CBT va estar a punt
d'arribar a l'ACB
pràcticament
el que era l'ACB
va ser per primera vegada
i única a la història
en què el bàsquet
va posar en perill
la primacia del futbol
a Tarragona
l'única vegada
i no va ser així
perquè no es va poder pujar
en aquella ocasió
i perquè el Nàstic
després va refoltar
una vegada
però en qual número
de socis i d'espectadors
recordo que el CBT jugava
molts partits
a l'acabar al Nàstic
i es notava
l'afluència d'espectadors
del Nàstic
sempre jugava
després del Nàstic
sempre
al Pabelló Sant Jordi
sempre jugava
però quan el CBT
puja al grup B
de la primera divisió
sempre jugava en dissabte
i llavors jo recordo
que nosaltres agafàvem
els Bartos
acabant del Nàstic
i de pressa i corrents
cap al Pabelló Sant Jordi
precisament aquell any
l'any de l'ascens
a agrupar de primera divisió
l'any del Midgesmit
contra Collado Villalba
que és el dia que s'accent
2.000 espectadors
al Pabelló Sant Jordi
imaginau-vos
que són espectadors
i al Camp del Nàstic
suposo que hi devien haver
uns 2.000 en aquella època
també 2.500
vull dir que aleshores
quan per primera vegada
i única
es troben gairebé
molt igualats
a l'esport del bàsquet
i el futbol
Vist des de fora
Patxi
tu estàs molts anys
al marge
per dir-ho d'alguna manera
del club
tornes després
com a periodista
de la primera línia
tu has vist una evolució positiva
en el tractament de la informació
al club Escatràon
en aquests anys o no?
A veure
la informació
sí que ha anat millorant
el problema és que jo
per exemple
en el meu cas
jo m'he incorporat
molt tard
jo realment soc
he començat a fer
les cròniques
del CBT
quan va pujar
l'ELEP
soc un privilegiat
en aquest aspecte
jo no he viscut
l'època
anava a dir
heroica
de la gent
que anava a treure
un breuet
del bàsquet
d'Arragona
jo he viscut
ja quan el CBT
tenia un pes específic
dintre de la informació
el que passa
digues
podeu parlar
quan vulguis
jo simplement
volia dir
per respondre
aquesta pregunta
mirem
quants periodistes
es desplacen
amb el Nàstic
i quants
ho fan
amb el club
Escatràon
evidentment
són desplaçaments
del club
Escatràon
desmesurats
però només cal
mirar això
per comprovar
d'alguna manera
quina importància
li donen els mitjans
però jo també
potser
s'hauria d'estrapolar
una miqueta
perquè si agafem
la resta de mitjans
de comunicació
dedicats a l'àmbit esportiu
el bàsquet
sempre s'havia tractat
d'una manera bastant
minsa
bastant minsa
a nivell de ràdio
les redaccions
també són minses
va ser a partir
del boom del 84
quan Espanya
guanya la medalla
de plata a Los Ángeles
i tal
que els diaris esportius
comencen a fer
quadernets
hi ha informació
de futbol
poliesportiva
i al final
hi ha un quadernet
dedicat exclusivament
al bàsquet
la qual cosa
ja li dóna
una importància
llavors la resta
de mitjans
els d'àmbit local
d'alguna manera
també capten aquest reflex
i diuen
carai
potser és més important
del que ens pensem
al bàsquet
el bàsquet comença
a moure molta gent
i aquí tenim
dos clubs importants
especialment el CBT
que és un club
estrictament de bàsquet
que això és molt important
que fins ara
no n'hi havia cap
i a partir d'aquí
és un club
que està fent
les coses seriosament
que va donant passades
dins de les categories
va pujant
va escalant
i arribant
i arribant
moltes vegades
el president
dels Reus Ploms
em diu
la sort que ha tingut
nosaltres
és que no tenim futbol
aleshores el CBT
en aquest cas
la sort que ha tingut
és que és un club
exclusivament de bàsquet
i pot pensar
tot el temps
en bàsquet
i altres clubs
han volgut ser
o han estat poliesportius
i aquesta diversitat
ha fet que
perdessin
molts
sencers
en el sentit
que no podien
concentrar
els esforços econòmics
que avui en dia
valen per fer això
i el CBT
el ser només de bàsquet
ho ha pogut fer
i penso que té un futur
davant seu
amb un problema
evidentment
que és el de la maca
d'un pavelló
però té un futur
molt important
perquè la gent
i la gent jove
si mirem la mitjana
d'edat
que val bàsquet
i clar
que val futbol
encara que el futbol
és molt més baixa
val bàsquet
i té molt més de futur
recuperant una mica
coses que dèiem abans
d'aquella època
primer dels 90
quan s'incorporen
el Josep
el Rafa
i el Joan Andreu Pérez
és època de viatges
és un moment
en què el CBT
també juga
a finals importants
està en un moment
de creixement
com eren aquells viatges
a part d'anècdotes
com les de Càceres
realment eren
expedicions
heroiques
o no
jo no em desplaçava
jo vaig estar cantint
simplement a les fases
jo recordo
quan vam anar
quan estava a l'època
del Joan Gariton
en dia
quan el CBT
possiblement va tenir
el seu millor equip
de tota la història
amb Bernie Alvarez
amb Jordi Tomas
amb tombes
Òscar Torràbias
amb Aparicio
el Vázquez
Gotarra
el Rous Wallace
que anàvem
cap a Samora
i a l'alçada
de Valladolid
una nevada
impressionant
que el Rous
al·lucinava
de què és això
jo estic a Espanya
tot blanc
i veritablement
impressionant
i va ser una
de les anècdotes
d'aquell viatge
després clar
lliatgeveu amb l'expedició
sí
què tal la convivència
amb els jugadors
jugadors tècnics
directius
que suposo
han estat diferents
en les èpoques
bé evidentment
els jugadors
estaven pel seu costat
i els periodistes
ens ajuntaven més
a el que és
el president
i el cos tècnic
cadascú dins l'autobús
sabia el seu paper
i per tant
no tenia que succeir
cap problema
dins l'expedició
els jugadors
pel seu compte
i anècdotes
de les concentracions
bàsicament
perquè els jugadors
ocupen 4 seients
quan viatgen
clar també és veritat
4 seients
agafen el macalà
se'l posen entremig
i els periodistes
que cada bo
al darrere de tot
evidentment
els genolls tocaven
a la barbeta
clàcids viatges
de 12 i 14 hores
podeu explicar
el que fèieu
quan arribàveu
no cal que expliqueu
només quan estàveu
visiteu moltes
fes tiraments
el viatge major
que jo he viscut
és una a Portes
17 hores
què és això
a Galícia
un poble
al costat
de Vigo
17 hores
i em recordo
d'una anècdota
del Wallace
en què
amb la truita freda
a les 12 de la nit
va dir
si no ganamos
con la palestra
que nos hemos pegado
malo
i llavors
doncs
me'n recordo
que fins i tot
crec que va ser
una cistella cebla
que ens va donar
una pròrroga
o la victòria final
va guanyar de dos
el CBT
sí
es va guanyar de dos
84-86
és que ho acabo
ho acabo de llegir
en el llibre
ho acabo de llegir
en aquella temporada
vam anar
en avió
a la Coruña
i vau perdre
i a més de molt
sí
sí
amb el Leim Macau
però quan es viatjaven a avió
una vegada
de tant en tant
es viatjaven a avió
però jo recordo
que vam estar dues hores
per sortir
perquè havia vaga
i ens van tenir dues hores
a dins de l'avió
o sigui
vam anar amb avió
però va ser un viatge
bastant llarg també
a Canadi suposo que hi havia
amb avió
sí, suposo que sí
amb qualsevol cas
més enllà de les èpoques
que ha viscut cadascú
dels periodistes
que avui ens acompanyen
quina imatge
creieu que dona
el Club Basca Tarragona
i que creieu
que transmetem nosaltres
els mitjans de comunicació
a la societat en general
la imatge que transmetem
els mitjans
a la societat
del Club Basca Tarragona
doncs d'un club
modest
orgullós
i que a base de treball
més que no pas d'economia
està recollint uns fruits
que sembla estrany
que amb aquesta modestia
tan proverbial
es puguin aconseguir
estant al costat
de clubs com el Caix Saragossa
que compra places
i que canvia entrenadors
i que fitxa jugadors
i que Tarragona
estarà l'any que ve l'ALEP
i Saragossa no ho sap encara
i jo confesso
que el viatge més llarg
que he fet amb la CBT
sigui de Calafell
20 km
el veurem a la final
de la Copa
contra
la Sena
la veritat
si és com
amb el futbol
he viatjat molt
amb el CBT
no he viatjat
és que l'Enric Pujol
és un home
cal dir-ho
identificat completament
amb el gimnàstic de Tarragona
i amb el futbol
més que res
o amb el futbol en general
vivim d'una època anterior
però no
sobre el que era
tothom t'han passat
jo vaig anar a Gijons
i ja a temps
després explico una anècdota
del viatge
a veure
cadascú
explica la seva anècdota
el CBT jo crec
que és un club exemplar
és exemplar
perquè
ha sortit
doncs del no res
d'un grup d'amics
que el van formar
ha mantingut
una estructura familiar
però que ho verem
no s'han desmarxat mai
han sabut treballar
amb les administracions
han sabut buscar espònsors
i ara que ja l'han professionalitzat
mantenen una línia
de coherència
molt important
crec que és un club
exemplar
a nivell de bàsquet
i a nivell d'esport
a les comarques de Tarragona
Rafa
explica anècdota
i explica el que vulguis
per cert
confeso públicament
que vaig dormir
amb un directiu
aquella nit
amb el Paco Franco
ell va anar a dormir
més aviat que jo
de fet
el mateix llit
no és novetat
jo crec que tots els periodistes
han passat pel llit
dels directius
això feia que la convivència
i la relació amb els directius
fos diferent
que amb altres clubs
amb el Paco
de fet teníem bona amistat
però allò ja va acabar
d'alguna manera
d'ajuntar-los més
però l'anècdota és que
no sé si era
crec que era
el viatge a Gijón
l'entrenador
el Sanjo
Jesús San José
tot el viatge
perdó
que vamos a poner
una película
de no sé què
que vamos a poner
i jo dic
és la primera vegada
que vinc
vaig de novato
anava sol
em callo
i no dic absolutament res
i estic més guapo
i abans d'entrar a Gijón
la pel·lícula
i en qüestió
que ja es poden imaginar
de què anava
callo
per animar els jugadors
per animar els jugadors
avui
hasta jo me'n vaig animar
però és
és un clàssic
va ser una broma
allò
és un clàssic
no diré el títol
de la pel·lícula
no era un western
no no no
era una pel·lícula d'amor
perquè ens entenguem
ara en canvi
habitualment
les que se solen repetir molt
són les de Torrente
ara per animar els jugadors
Torrente
Carles
la imatge del club
jo va canviar la pel·lícula
per les de riure
jo estic plenament d'acord
amb el Rafa
diria exactament el mateix
de gent treballadora
gent humil
això que deia abans
jo la imatge aquesta
de gent que quan acaba el partit
entre tots
intenten deixar el pavelló
com estava
justament abans
de començar el partit
doncs això
jo em quedo
amb aquesta imatge
i que donen canya
Rafa pintava
aprofitant que estàs
i que s'enfaden
s'enfaden i truquen
sí
sí
a més
et fan adonar
que moltes vegades
t'equivoques
en la teva feina
i de dir
no és que
això no és tan així
com ho veieu vosaltres
penseu que potser és més així
i parles amb ells
és que jo crec que hi ha
directius
que t'ho expliquen
d'aquesta manera
i encara que
entre cometes
et fotin una bronca
dius
no sé
és que té raó a més
en canvi
t'ho explica un altre
que també pot tenir raó
i al final
ni t'ho creus
ni ho vols creure
o la seva coherència
perquè a vegades
el funcionament
dels mitjans de comunicació
no és massa conegut
tampoc
fora dels mateixos mitjans
Patxi
i tu com ho veus
tu que has estat
a dins de la pista
i molts anys després a fora
home jo a veure
jo com a nivell de periodista
malgrat sigui del CBT
i fundador del CBT
sí, sí, de veritat
home, jo no he dormit
amb el Paco Franco
a la mateixa habitació
però recoman-ho, eh
però la veritat
és que apreten
sí, sí
és un club
que necessita
donar informació
i ser reconeu
jo crec que ells volen ser
més estimats
sí
i crec que s'ho mereix
se senten poc estimats
creieu?
sí, sí
sí, en part sí
en part sí
jo crec que a més
si els mitjans fóssim
d'una altra manera
l'Enric
fa una cara
hauríem de tenir apartats
específics
el problema que tenen
és que tenen
el referent del Nàstic
de futbol
molt proper
i llavors
el Nàstic
l'any passat va estar
segona A
se'ls va donant tractament
i ells consideren
que d'alguna manera
ells han estat
a la segona A
del bàsquet
que és la Lliga LEP
i el tractament
dels mitjans
potser no ha estat
el mateix
i tenen un altre problema
que hi ha altres entitats
a Tarragona
que els envegen
i aquesta enveja
fa que a vegades
arribi les administracions
i les administracions
frenen coses
per no discriminar
degut a aquesta enveja
d'altres clubs
de la ciutat
amb això
jo diria una cosa
no vaig a dir
el nombre
del que l'ha d'hi fer
digue'l
digue'l
digue'l
amb aquest problema
amb aquesta ciutat
el que existeix
és una enveja
però no una enveja positiva
sinó una enveja
dolenta
o sigui
normalment
molts clubs
el que envegen
és la situació
de l'altre
però
no volen estar
a la mateixa situació
que de l'altre
sinó que
l'equip
que està per damunt
baixi el seu nivell
per dir
bueno
així tots
som iguals
qui ho diu això
hi ha moltes envejes creieu
a veure
jo sento
bé
de fet
no sé si a les altres
els hi passen
i em critiquen
em sotaven per tot
però en fi
és un costum
que si parlem massa
del Nàstic
hi ha gent que em diu
que parlem massa del CBT
que hem de parlar
massa d'altres coses
i en canvi
hi ha entitats esportives
que són encantadores
a la ciutat de Tarragona
el Tàrraco
el mateix vòleybol
al qual no l'hem pogut fer
massa cas
jo crec que
Nàstic i CBT
són els dos equips
senyera
i no crec que
haguem d'anar
amb un cronòmetre
a saber si parlem
més d'un o d'un altre
el futbol és el futbol
i el bàsquet és el bàsquet
un matís al dia
entitats esportives
no en referia al Nàstic
i en altres clubs
de bàsquet
de la ciutat
altres entitats
de la ciutat
que doncs
tenen una enveja
potser no massa
s'han envers el CBT
i això fa
que alguns projectes
s'hagin paralitzat
segons explica
l'alcalde
algunes vegades
perquè
per quedar ben tothom
Gerard Andreu
alguna cosa
sobre això
que comentàvem
en relació
amb altres clubs
sí
de bàsquet
el que trobo a faltar jo
és que
els equips de bàsquet
de la ciutat
poguessin estar més units
jo
diria que
en altres ciutats
fora de Tarragona
els clubs de bàsquet
doncs
existeix més unitat
que no pas
la que existeix
a Tarragona
entre
un CBT
i altres entitats
que fan el mateix esport
que el conjunt
Tarragoni
en tot cas
doncs
espero
perquè
crec que
és una de les feines
que ha de fer
el nou director
el Dani Llorba
en aquest sentit
per millorar
aquest aspecte
que els clubs
de bàsquet
de Tarragona
puguin
mirar
d'unir-se
el més possible
i d'aquesta manera
fins i tot
els pavellons
d'un i altre equip
doncs
poguessin estar més plens
en els dies
dels partits
més representatius
dels equips
en una paraula
podríem definir
25 anys d'història
de muerte
de muerte
impressionant
xapó
un aplaudiment
com vulguis
feina
feina
i feina
bàsicament
amb progressió
és la paraula
del Josep
feina
jo diria
falta pavelló
falta pavelló
en el que falta
personal
falta pavelló
Enric
s'ha aconseguit
tot llevat
del local
del pavelló
penso que és l'única guinda
que li falta
en dos minuts
que ens queden
mirant el futur
que us volia preguntar
quin és el gran repte
del club
basquet de Tarragona
pujar de categoria
en l'equip masculí
tenir instal·lacions pròpies
quin creieu que és el futur
si el CBT ha arribat
fins aquí
és que l'objectiu
és pujar al graó definitiu
que és la CB
i crec que Tarragona
ha demostrat en guany
que té potencial
tant per afició
com per el que és
el basquet de Tarragona
potencial
per poder-hi ser
això era complicat
si el Nàstic
no ha pogut
treure quartos
de grans empreses
dubto que ho pugui fer
el CBT
i els diners
són molt importants
és a dir
equació
si el Nàstic
no ha pujat a segona
o no s'ha mantingut a segona
ni pot pujar a primera
difícilment el club
de Catragona
pujarà a l'ACB
que t'ho diguin els directius
més coses
el pavelló
jo crec que necessita un pavelló
i no la plaça de Toros
el plaça de Toros
perquè vingui finito de Córdova
el Juli
però no per jugar al basc
han de buscar un pavelló
recordem que Enric Pujol
és aficionat als Toros
què més?
jo estic d'acord
jo crec que això
de les instal·lacions
pot ser un factor més
que ajudi a consolidar
a més l'estructura del club
i que la ciutat necessita
un pavelló multiusos
escolta'm
a més a la Passa de Toros
no aparcarà la gent
ja farem el pàrquing
a sort
clar com a vista alegre
perquè els Toros no puntuen
no hi ha empats als Toros
Joan Andreu i Patxi
de cara al futur
que creio que és el més important
infraestructura de la pròpia entitat
pavelló
i després
ascens a la lliga ACB
que arribarà segur
Patxi
jo crec que s'ha de ser valent
l'ACB
senyors
així acabem aquest programa
que abans d'acabar
avui homenatjar
i en això segurament
coincerem tots
com hem dit abans
amb la persona del company
Fermi Morera
l'Enric Pujol
el va conèixer especialment
però tots
vam tenir molta relació
amb el Fermi Morera
que ens va deixar
ara fa uns anys
malauradament
i que va contribuir molt
a la informació
del club basquet
a Tarragona
així acabem aquest programa
el número 14
d'aquesta sèrie
de Tarragona Ràdio
dedicada als 25 anys
d'història
avui com a protagonistes
els companys periodistes
dels mitjans de comunicació
Enric Pujol
Patxi Saratxo
Joan Andreu Pérez
Josep Coc
Rafa González Carles Cortés
moltes gràcies
i fins la propera
adeu-siau
molta sort
bona nit
bona nit
idò-siau
la sete