La música que es fa al segle XXI
La setmana passada us vam mostrar un bon exemple
de que la qualitat musical, la bona música, encara té un lloc als nostres dies.
Ara és el moment, un altre cop, de revisar vells temes amb la tecnologia més actual.
Com hem dit alguna vegada, aquesta fórmula és força arriscada.
Però esclar, de vegades cal arriscar-se, i encara més quan la base sobre la que es treballa és bona, molt bona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
El passat 17 de desembre
vam tenir el gust de conèixer una versió disco
del mític tema dels Casey and the Sunshine Band,
Please Don't Go, a càrrec dels Digital Games.
Vam passar de l'any 1979 al 1985,
com si el temps no tingués cap important.
Ara, amb el mateix menys preu pel pas del temps,
hem fet un salt fins al 2002.
Hem hagut d'esperar 23 anys
per poder escoltar aquesta nova versió
de la cançó de la Mà dels W.
Aquesta gent, per cert, no en tenien prou
amb una sola versió, en van fer unes quantes
que no volem deixar d'escoltar.
La primera que acabeu de sentir es titulava
More or Less vs. RMN Club Edit.
I ara tot seguit, un exercici d'imaginació
King Blue Absolute Superstring Swedish.
I want you, I want you, I want you, I want you,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Aquesta setmana passada han caigut a les nostres mans un parell de joies musicals de difícil accés.
Hem hagut de fer una recerca per internet, la xarxa per aconseguir-les.
Es tracta de dos recuperatoris de la formació anglesa de New Age Cocteau Twins.
El primer, editat l'any 1999, és un compendi de grans cançons que van de l'any 1982 al 1990.
El segon CD és un recull del pas d'aquesta formació pels estudis de la BBC amb el John Peel com a principal culpable.
El perillada comprèn des del 1982 al 1996.
El que acabem d'escoltar pertany al primer treball que us hem presentat i es titulava Heaven o Las Vegas de l'any 1990.
Ara, del mateix disc, marxem cap al 1985 per escoltar Paul Claude White.
15 min.
10.
H warden però nois internes del Burns de l'anyدة.
Fin bé
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Chol
!
r!
R!
R!
R!
R!
R!
R!
R!
R!
R!
És més, a les estudis d'aquesta emissora britànica,
a la nit del dissabte del 3 de desembre del 1983,
en viu i en directe,
Cucle Twins va registrar un tema
que a nosaltres ens ha cridat molt l'atenció
perquè sona molt, molt bé.
Ens ha frapat només el primer cop de sentir-lo.
Esperem que a vosaltres es passi el mateix.
Es diu així, From the Flagstones.
És un tema que, per cert, gràcies a aquest disc,
l'hem descobert.
No havíem escoltat anteriorment
i ha estat una gran troballa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat, l'Urani de Tarragona
de Tarragona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
어떻게 Wil ут
tromba!
Fins demà!
Prima de la culpa
attilanca!
Parla de la culpa
transgressió, per primera vegada
posarem alters músiques
que són molt alters natives
però que no són natives
del país entès com a
països catalans
Sí, però van tocar aquí a la ciutat de Tarragona
Sí, de fet hi ha vincles
es poden integrar
Sí, i les van fer nostres
Sí, de fet jo els adoptaria
de bon grat amb aquesta gent
perquè són maquíssims
Comencem a desvetllar
misteris
i escoltem directament
la primera peça
que és del 1995
estem parlant d'una formació
François Regí Camposat
i les en fan ruix i sonen així

Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

i que ens va enganxar, en certa manera,
per la crua, la crueltat, en certs moments.
Sí, la veritat és que poden ser molt durs i molt dolços.
Suposo que és el que em fascina, d'aquesta gent.
Després parles amb ells i són la cosa més tubeta del món.
És el que vaig poder copsar a la sala zero,
que hi havia moments crus, allò de la guitarra,
però eren dues guitarres, un baix i una guitarra,
i percussió.
Però semblava que hi hagués 50 guitarras.
Hi havia moments, ho semblava.
Hi havia altres, molt suos com...
Altres, que era la música, perdó, la veu de la Chiara,
o d'ell, que la sentirem ara, del François Rigi Camposat.
I bé, saben fer aquestes coses que ens apassionen.
Aquest tema es diu Catalunya 36.
La densità di questo fondo accarezza il nostro collo
Estrige.
Estrige.
Estrige.
Estrige.
Aquesta peça està en un disc del 1998,
que s'anomenava Reus Ljubljana.
De fet, tots els discos d'aquesta formació
tenen noms de ciutat.
El primer es deia Esfinusche Tunis,
el segon Reus Ljubljana,
el tercer, Taurizano Cajarc,
el quart era Davos Leros,
i el cinquè, el que van presentar aquí,
es deia Rostock Namur.
Això és perquè ells solen fer una gira per any,
una gira per disc, concretament,
i posen en els discos el nom de les ciutats
on comencen i acaben la gira.
Bé, no sé per què, però m'ho suposava.
Era evident, no?,
el començament i el final de gira.
I entre mig ve a saber les ciutats que visiten.
i que viuen, que jo sàpiga,
han viscut a Berlín, han viscut a Bèlgica,
a França, a París,
ara estan a Itàlia, al Taló.
Ells diuen, estem al Taló d'Itàlia,
la capital que tenen a prop és Bari,
i de tant en tant es passegen per Europa
i passen per aquí, per Catalunya.
El contacte amb aquesta gent,
i d'aquí ve l'excusa una mica
per col·locar-los en aquest programa,
és el Gat,
és aquell personatge de Barcelona
que porta la discogràfica G3-3G,
i crec que el punt on es van conèixer
va ser amb un grup encantador,
també en aquesta línia,
però potser més cabreteros,
més de festa,
que es deien el Gran Teatro Amaro.
En aquell grup el François cantava,
i el Gat,
quan li permetia les seves altres activitats,
actuava també amb ells.
Igual com el Gat,
actua amb el Pascal Comelade,
és tota aquesta taranyina underground,
diríem,
que s'estén no tan sols pel país,
sinó per altres països.
Sí, això,
per ser undergrounds,
res s'embaix ja als grans grups,
perquè les llides que han fet
i amb els discos que han anat traient,
això,
res s'embaix ja als del circuit comercial, oi?
Ells viuen d'això.
No sé si els hi sobren línies,
però el que no els hi falta segur és vida,
són una gent super vital.
O sigui,
avís pels navegants,
per la gent que escolta emissores
amb músiques comercials,
que sàpiguen que si remouen les pedres,
a sota de les pedres,
hi ha un circuit underground,
i que sàpiguen molt bé.
i que sàpiguen molt bé.
I anem a sentir la tercera peça,
i última,
per avui,
de François Regí Cambusat,
que és en Fran Roche.
Aquesta sí que és de l'últim disc,
va sonar molt forta,
molt intensa,
en el Zero.
Puc donar fe?
Aquesta és més la línia que porten ara,
aquest disc és del 2002,
és el Rostock Namur,
i la peça es diu
L'Escamot Roig,
una altra connexió amb Catalunya.
I de fet,
juraria que aquest títol
va sortir d'aquí,
de Reus concretament,
i de Tarragona,
d'una actuació que van fer
el 13 de gener del 2000,
al Febre Q.
I aquella actuació es va gravar,
la van batejar
com un estil
anarco-xansón.
i algú,
el que va publicar a la portada,
de nom Francesc Vidal,
responsable també d'aquesta gravació,
els va batejar com
Quico Cambusat
i l'Escamot Roig.
I d'aquí van treure,
suposem,
aquest títol d'aquesta cançó.
En aquest disc
hi ha títols
en diferents idiomes
i una altra que crida l'atenció
és una que es diu
Barrio Chino,
no l'escoltarem,
i l'altra que es diu
Calle de los Desemparados,
és a dir,
que van introduint
coses
que ens toquen de més a prop.
Jo crec que algun dia
s'acabaran instal·lant aquí
perquè els tractem molt bé.
Sí,
sembla que sí.
Doncs,
molt bé,
gràcies
una altra setmana més
per la teva
inestimable col·laboració.
Avui hem obert un parèntesi,
el tornem a tancar
i d'aquí a dues setmanes
tornem a les coses
més natives.
Sí,
les properes
seran més natives,
suposo.
A no ser que passi
alguna cosa com aquestes
entremig
i tornem a transgradir
que també ens agrada.
a la Generalitat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Evidentment, tampoc marxarem, no abans, sense esmentar que he fet possible el programa d'avui.
En primer lloc, a la nostra tècnica particular, la Núria Cartanyà,
l'hem d'agrair l'esforç que fa cada dimarts a l'hora de posar-se davant del micròfon.
Sí, fa molt bé. Avui l'hem fet treballar més el compte.
També avui hem tingut una altra Núria, la Núria Calvo, que ens visita setmana sí, setmana no,
i amb la seva secció, el Tret Músiques Natives, avui una mica més especial, aquesta secció.
Res més, us emplacem d'aquí a set dies, aquí a Trona Ràdio. Salutacions amb Beta.
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
Beta75, arroba, tinet.org
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio, produït per Beta75.
Un programa de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Bé, atkanta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Marcus i sunk fort della Moncalde!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit