Pocás, el campesino, hijo mío, que tienes en apenas escasos meses de vida
tantos dolores en tus ojos que esperan tantos llantos
por el fatal pensar que revelan tus sienes.
Tarda a venir a este dolor a donde vienes,
a este mundo terrible en duelos y en espantos.
Duerme bajo los ángeles, sueña bajo los santos,
que ya tendrás la vida para que te envenenes.
Sueña, hijo mío, todavía.
Y cuando crezcas, perdóname el fatal don de darte la vida
que yo hubiera querido de azul y rosas frescas,
pues tú eres la crisálida de mi alma entristecida.
Y te he de ver, en medio del triunfo que merezcas,
renovando el fulgor de mi psique abolida.
De Rubén Darío, Parcana Macana
de Rubén Darío, Parcana Macana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com elà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No ha trucat ningú avui!
La setmana passada vam tenir dues trucades!
Potser ha estat per motiu que no hem complert el que havíem promès de les espèlames!
I és un petit càstig!
Que no!
És un càstig!
El que passa és que potser ningú sabia ben bé que Rubén Darío va néixer a Nicaragua!
I és que avui ens trasladarem volant, no!
Volant no!
De una manera una miqueta més xula encara!
Amb la imaginació, però amb aquella imaginació del que ha estat,
de la persona que ha tocat i s'ha quedat amb unes quantes coses
i que se les guarda i se les emporta i diu...
I a més a més, penso fer l'exercici d'explicar-ho a tothom.
Que això té dues coses.
Primera, que has de saber el que dius.
Evidentment, has estat i tens unes experiències,
i has de tenir ganes, i has de comunicar.
A nosaltres ens agrada comunicar.
I avui, d'aquí una estoneta, portem a la comunicadora,
que ens farà el comunicar.
Però abans, ja que ja hem dit que som a Nicaragua,
imaginem-nos que ja hem arribat a Nicaragua,
avui pels petits, potser per no tan petits,
perquè parlarem d'un mite,
parlarem de com van començar les coses al món
des de la perspectiva de la gent de Nicaragua.
De com es va fer el món, com es va fer el sol,
i la llum, i les coses,
doncs, utilitzant un llibre.
que es titula
Un huegue me contó,
a cura d'en Maria López Vigil.
Un llibre
que ve de Nicaragua
i que ens el va portar
la Marta.
Una persona que segurament d'aquí una estona
també sortirà a la conversa,
tot i que ella no ho sàpigui,
però que, com que el nostre cor
és una miqueta, una miqueta, una miqueta
amb ella,
doncs podria ser que sortís a la conversa
i que d'una manera o d'una altra
li féssim arribar tots els nostres desitjos de sort.
Sí?
Doncs va,
a veure com s'ho maneguen aquesta gent
per crear el món.
Un huegue
me contó.
Ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí,
però abans
apaguem les llums, eh?
Encenem les espelmes,
els que els tingueu
i estireu-vos al sofà
sense fer res.
En el principio,
al comienzo de todo,
Nicaragua estaba vacía,
vacía de gente, pues.
Había tierra
y había lagos, lagunas y ríos
y muchos ojos de agua.
Pero no había ni mujeres
ni hombres para mirarlos.
Las mojarras y los guapotes,
también los cangrejos,
eran dueños de las aguas
y vivían en ellas
y hacían en ellas
lo que les salía.
También estaban los
cenzotles y los colibríes
volando alrededor de las flores
y los zanates instalados en los árboles.
Y estaban los árboles.
El jocot, el granadillo,
el jícaro, el malinche,
el chilamate, el cedro real
y un poco de árboles más.
Los perros zompopos
corrían entre las piedras
y los garrobos
salían a tomar el sol
sin que nadie los molestara.
Coyotes, conejos, leones y dantos
andaban de vagos por el monte
y se hartaban tranquilos.
Ya estaban los volcanes
cocinando lava y botando humo.
Pero todavía no había nadie
en Nicaragua.
Nuestra tierra estaba vacía.
Vacía de gente, ¿eh?
En el principio,
al comienzo de todo,
dicen que ya estaban los dioses.
Los dioses vivían allá
por donde sale el sol.
Nadie se asomó nunca
por el rumbo de los dioses.
El dios Tamagostad
era varón y guardaba
la luz del día.
De sus manos
venían todas las cosas buenas
y también todas las cosas
buenísimas.
La diosa
Cipaltonal
era mujercita
y guardaba la noche.
O más que todo,
guardaba el momento
de la noche
en que ya llega la luz
y empieza a ser de día.
Era la guardiana
de la aurora.
Cipaltonal
era linda.
Tenía la cara pintada
con los colores
del amanecer.
Claro,
Tamagostad
se enamoró de ella.
Se volvió
dundito por ella.
Para encontrarla
recorrió el cielo
a toda hora.
Pero no la halló.
Tanto y tanto
caminó Tamagostad
que todas las nubes
se dieron cuenta
de que era
un dios enamorado.
Un día,
una de ellas
se apiado de él
y le reveló
el secreto.
Mira, hombre,
a la linda
cipaltonal
solo podrás hallarla
si te alistas
para cuando el sol
abra su ojo
y deje escapar
su primer rayo de luz.
Solo entonces.
Tamagostad
hizo posta
en las mismas
nalgas del sol.
Se desveló.
Estuvo de vigilancia
hasta que un día
por fin
cuando el sol
abría su ojo izquierdo
logró mirar
a su amor.
Y su amor
lo miró a él.
y de ahí
cipaltonal
te quiero tanto,
tanto,
tanto.
Entonces
la cara pintada
de amanecer
de cipaltonal
se puso roja,
pero roja,
roja.
Estaba más linda
que nunca.
Tan linda
que Tamagostad
dio un brinco
por encima
del primer rayo
de luz
y
la besó
en la boca.
jodido.
Se oyó
gritar al sol.
Así fue.
Aquel día
el amanecer
no fue igual
al de otras mañanas.
Tuvo
tres mil
colores nuevos.
Colores
tan bonitos
como nunca
se había visto antes
y como nunca más
se volverá a ver.
De aquel beso
de nuestros padres
nacimos
todos nosotros,
los nicaragüenses.
Es que al cap
i a la fin
tot es resumeix
amb enamoraments, eh?
Chico busca chica
i chica encantadíssima
del chico.
Mireu,
a més a més
és que tinc
el llibre aquí
del Güemé Contó
amb les il·lustracions
de Nidio López.
Mira, Núria,
on sé?
Xulera.
a molts està menjant raïm
però
diu que sí.
Nois, tenim aquí
el llibre.
Potser d'aquí una estoneta
llegirem un fragment més
d'aquest àlbum
que ens va portar la Marta.
Parla d'això,
de les llegendes
dels mites
de Nicaragua.
Oi que
si fa o no fa
moltes vegades
s'assemblen
els mites
de creació
i de formació
de les persones
i del món
sigui d'on sigui
el país,
sigui quin sigui
el color de les persones.
Parlin com parlin,
pensin com pensin,
tot el que són
contes,
històries,
imaginació,
acudits,
xismes,
tot això
ens atensa.
Ep, ep, ep,
ens atensa.
Però vosaltres
ara el que hauríeu de fer
els més petitons
potser és allunyar-vos.
és a dir,
encendre la llum
aquella de dalt,
l'elèctrica,
no el sol,
que ara mateix
està amagada,
segurament està
festejant
amb cipal tonal
perquè ara
ni un ni l'altre
hi són.
Ara no sé pas
si ens explicaran
com es va fer la lluna.
Ja ho veurem
i les estrelles.
Però vosaltres
enceneu la llum de dalt,
apagueu l'espelma,
potser la barata
d'incens,
ets estirem,
i com que ja tenim
el pijama,
m'imagina,
passem cap al lavabo,
fem la remtada
de dents exhaustiva.
Ah, per cert,
jo conec
una dentista
que en sap de comptes.
A veure si algun dia
la convenç
perquè vingui aquí
i ens ho expliqui.
No solament compta
sinó allò altre
de les dents, eh?
I després
del tema de les dents,
petons,
abraçades,
el pare,
la mare,
els germans,
els tiets,
els avis,
els amics,
els cosins,
el profe,
la senyora de la botiga,
el senyor de la botiga,
a tothom,
i que sí?
Vinga,
que amb un petó diuen
que les nits
són més dolces
i que quan ens llevem
amb un altre petó
el dia
sembla
d'anar tan sucrada.
Molt bona nit.
jo no sé
moltes coses,
és veritat.
Dicen tan sols
el que he vist
i he vist.
Que la cuna
del hombre
la mecen
con cuentos.
Que los gritos
de angustia
del hombre
los ahogan
con cuentos.
Que el llanto
del hombre
lo taponan
con cuentos.
Que los huesos
del hombre
los entierran
con cuentos.
Y que el miedo
del hombre
ha inventado
todos los cuentos.
Yo sé
muy pocas cosas,
és veritat.
Pero me han dormido
con todos los cuentos
y sé
todos los cuentos.
Tots els contes
a Cana Macana
els dijous a la nit.
I ara com si
haguéssim agafat
aquell avió
que abans deia
vinga
ens n'hem d'anar
a l'altra banda
de l'Atlàntic
perquè Nicaragua
per cert
està sucat
per dos oceans.
Sí, també.
Ah, l'heu sentida, no?
Això ha estat
una mica un aperitiu
la veu de la Núria
perquè abans
per situar-nos,
per ambientar-nos.
La Núria,
com que ens ha portat
música de Nicaragua,
hem fet
una petita selecció
i hem pensat
que per què no
comencem
aquest periple,
aquest viatge,
aquesta odissea
amb la veu
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Fora de Castilla,
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
d'en Sílvia Rodríguez.
Se ha prendido la hierba
dentro del continente
las fronteras se besan
y se ponen ardientes
me recuerdo de un hombre
que por esto moría
y que viendo este día
como espectro del monte
jubiloso regía
El espectro es andino
con Bolívar y el Che
El espectro es andino
con Bolívar y el Che
porque el mismo camino
caminaron los tres
porque el mismo camino
caminaron los tres
Estos tres caminantes
con idéntica suerte
Estos tres caminantes
con idéntica suerte
ya se han hecho gigantes
ya burlaron la muerte
ya se han hecho gigantes
ya burlaron la muerte
Ahora el águila tiene
su dolencia mayor
Nicaragua le duele
pues le duele el amor
y le duele que el niño
vaya sano a la escuela
porque de esa madera
de justicia y cariño
no se afila su escuela
Andará Nicaragua
Andará Nicaragua
su camino en la gloria
Andará Nicaragua
su camino en la gloria
porque fue sangre sabia
la que hizo su historia
porque fue sangre sabia
la que hizo su historia
te lo dice un hermano
que ha sangrado contigo
te lo dice un cubano
que ha sangrado contigo
te lo dice un cubano
te lo dice un amigo
te lo dice un cubano
te lo dice un amigo
Núria, viatjar
amb el Silvio Rodríguez
quin gustasso, no?
Sí
Tens fet tips del Silvio Rodríguez?
Doncs allí Nicaragua sí
Aquí la tenim
la Núria
que aquesta nit
aquest vespre
llarg
ens acompanyarà
fins que no s'acabi el programa
parlant-nos
de
de la seva experiència
en aquest país
llunyà per nosaltres
per tu ara ja és
Ja és proper
És una segona casa
Exacte
Anava a dir-te
amb una paraula
amb una frase
una segona casa
Sí senyor
Encara no
clar, vosaltres dieu
ah, que ha anat a fer turisme
la Núria
que ha anat a
viatge de negocis
m'imagino que
els que acostumeu
a escoltar
Cana Macana
segur que
deveu imaginar
que la Núria
podria ser que hagués anat
de turisme
però no de negocis
per suposat
que no és
el tarannar
del nostre programa
parlar de
de negocis
sinó
d'unes altres coses
i no ben bé de turisme
no?
No, va ser
amb una ONG
des de
feia molt de temps
tenia la inquietud
de viatjar
en un país
de Latinoamèrica
i em vaig decidir
per Nicaragua
perquè des de sempre
m'havia cridat l'atenció
llavors m'he posat en contacte
amb una ONG
i vaig decidir
anar cap allí
Primer que tot
has dit
vas decidir tu
que anaves a Nicaragua
en el sentit
no és allò
que et diuen
ves a tal lloc
sinó que tu volies
anar a Nicaragua
ni a l'Àfrica
ni a l'Àsia
ni a Sudamèrica
volies anar a Centramèrica
en particular
en concret
a Nicaragua
us he de dir
que la Núria
té 21 anys
per aquells
que us interessi
o per els que no us interessi
però direu
i per què?
bé perquè
vulguis que no vulguis
tu et consideres
jove o gran
per haver fet aquest viatge
aquesta experiència?
Jo considero
que no hi ha edat
perquè
Toma ià
Toma ià
Toma ià
efectivament
no hi ha edat
no hi ha edat
per viatjar
tota edat és bona
jo no estic tan segur
que hi hagi o no hi hagi edat
no estic tan segur
perquè
voldria que sabéssiu
els que ens esteu escoltant
que també tenim en contacte
amb nosaltres
a la mare
de la Núria
bona nit Marina
bona nit
bona nit
hi ha o no hi ha edat
per anar
o per fer aquestes coses?
la meva filla és així
per la meva filla
no hi ha obstacles
no hi ha obstacles
i pels pares
d'una persona
amb 21 anys
que diu
escolta mamà
me'n vaig un mes fora
què passa aquí?
doncs tu pots imaginar
no?
no
explica'm-ho
bueno
que es passa molt malament
en un principi
s'intenta disvedir-la
de l'assumpte
però bueno
amb la Núria
no hi ha manera
quan a ella li entra alguna cosa
no és fàcil
que convence-la
i llavors
molt de patiment
molt
vull dir
s'ha de passar
per sapigueu
ho saben els fills
que els pares patiu tant?
jo crec que no
jo crec que s'ha de ser pare
per sapigueu
el que pateix
o sigui
sí
que els fills
han d'arribar
a ser pares
per el que
en si
dona
tot això
de patiment
no?
Núria
això és una càrrega
de profunditat
de ta mare
tu no eres conscient
de diguem-li
el buit
que deixaries
en marxar
tot i que no fos
molt temps
30 dies
jo sabia que ho passaria malament
però no pensava
que ho passessin tan malament
i a més clar
només me'n vaig anar un mes
però clar
també penso
soc la filla
me'n vaig un mes
en un país
que està molt lluny
també ho entenc
però
no sé
anava recolzada
no anava sola
anava amb una UNG
però clar
no volem recordar
la Núria
que té uns pares
patidors
sinó també
saber
aquest pare
aquesta mare
després
vista l'èxit
de l'experiència
perquè m'imagino
que durant aquest mes
no us vau poder comunicar
molt poquet
molt poquet
vaig parlar amb ells
tres vegades
d'en quina manera
amb què us vau comunicar
amb telèfon
amb telèfon
però ja des de llocs concrets
perquè bé
després ja anirem al lloc
amb esna
Marina
i un cop passat
aquest ensurt
aquest mal de panxa
aquest dolor de mare
tu què en penses ara
de la teva Núria?
llavors va ser
després del malestar
diguem
va vindre una miqueta
l'enveja
ah
fixa't
això no hi pensava
l'enveja
doncs de dir
la meva filla
ha fet alguna cosa
que jo
en si
m'hagués agradat fer
no?
sí
a veure
no sé
no sé com explicar-me
vull dir
coses que
que s'queden
allí guardadetes
no?
sí
que no les
no les arribes a fer mai
doncs bueno
és l'enveja
enveja sana
no?
m'enrefereixo
sí
que ella
i bueno
i satisfacció
doncs no veigis ja
doncs Marina
una satisfacció
i una alegria
que bueno
que compensa
el malestar
el patiment
el patiment
el patiment
Marina ho deixem aquí
perquè
era això el que volíem saber
molt bé
al després
moltes gràcies per
per haver acompanyat
amb aquest altre viatge
també de la Núria
doncs recolzant-la
també aquí
a la ràdio
gràcies i molt bona nit
gràcies a vosaltres
adeu bona nit
adeu
Núria
sembla ser que
tens sols amb la teva
sí
no vol dir que hi haguessis fugit
evidentment
però que
un viatge com aquest
en un principi
hi ha un obstacle
o hi ha un
no un impediment
però si una resistència
per part dels pares
no?
sí
però jo ho entenc
jo crec que és normal
tu ho entens
però fots el camp
jo foto el camp
vull dir
ah
jo ho entenc
explica'ns
com ho planteges això
hola bon dia
us he de dir una cosa
nena que estàs embarassada
no
que sempre faig
que he estat embarassada
em sembla
però ells ja ho sabien
que des de fa molts anys
jo em vine rondar
el cap pel cap
n'hermana a Nicaragua
i sempre els hi deia
però és allò que
bueno
ja se li passarà
la tonteria a la nena
però al final
vaig
o sigui això ja està bé covat
sí
jo ja ho anava anant dient
a poc a poc
i al final els hi vaig dir
mira que he trobat
una ONG
que m'agrada
i que a l'agost
me'n vaig
i al principi
no els hi va semblar bé
però després
els vaig
després d'aquell silenci
sepulcral
que es deia fer
me van dir
què cony has d'anar a fer tu allí
que està a l'altra punta
clar
i què cony
has d'anar a fer tu
en un país com a Nicaragua
Núria
això ara t'ho pregunto jo
a descobrir
a descobrir què?
a descobrir
altres realitats
altres cultures
i allí he après un munt de coses
en un mes
he viscut un mes
molt intensament
i les coses
que van aportar
la gent d'allí
durant molts anys
aquí no les havia sentit
aquí al nostre costat
tot i que
no parlarà
perquè no vol parlar
ja la Montse
que és amiga
de la Núria
jo només li demanaré
a la Montse que faci
que sí
o que no amb el cap
tu participes
del seu pensament
Montse
del fet aquest
de fer un viatge
així
pam pam
tan
diu que sí
ha fet així amb el cap
després
potser
ella ens explicarà alguna cosa
però bueno
ja mirarem de convèncer-la
molt bé
ens has parlat d'una ONG
parlem d'aquesta ONG
com t'ho vas fer
per fer el viatge
va
mira la ONG
jo estava llegint el diari
un bon dia
esmorzant
i vaig veure
que hi havia d'anunci
al diari
que es feien viatges
a l'estiu
amb 7M
i aquesta ONG
és una ONG
de sensibilització
i mira
vaig trucar
m'han fet una entrevista
i a partir d'aquí
vaig fer un curs
de formació
i tot això
però no correm
7M
i informació
has dit
7M
és una ONG
de sensibilització
7M
en si què vol dir
són sigles potser
sí
però no me la sé
7M
7M
és una ONG
aquí catalana
i és diferent
a les altres
perquè les altres
tenen un projecte concret
se'n van en un país
estan allí
temps
i fan un projecte
jo què sé
construir un poc d'aigua
o coses així
allí del que es tracta
és
tu te'n vas un mes
a conviure
amb una família
d'allí
i estàs amb ells
les 24 hores al dia
llavors quan tornes
com si diguéssim
la feina la fas aquí
i es tracta
de muntar
xerrades
conferències
exposicions
per la gent d'aquí
perquè la gent
se sensibilitzi
amb les realitats
d'allí
és a dir
tu ets un pont informatiu
que
sí
ho intentem
fas testimoni
d'una experiència
viscuda
has parlat també
vau fer un curset de formació
què ve a ser això?
bueno
doncs
el curset de formació
era
anar a Barcelona
i ens feien
ens parlàvem sobre el país
sobre el que ens trobaríem
ens venien gent
que ja havien anat altres anys
ens explicaven
les seves experiències
una mica de
ens explicaven
el que ens trobaríem allí
però clar
tu t'ho pots arribar a imaginar
però quan estàs allí
és totalment diferent
perquè ho vius
en la teva pell
és
és totalment diferent
sí
tu pots imaginar
tu has vist fotografies
segurament has vist filmacions
clar
però
la realitat és diferent
te'n fas la idea
però fins que no estàs allí al mig
en el meu ollo dius
vale
ara sé el que és Nicaragua
però fins llavors no ho saps
abans de partir
m'imagino que deies
fer coneixença
de les persones
que t'acompanyien a tu
perquè tu no vas anar sola
des d'aquí a Catalunya
sinó que no vas acompanyada
d'un grup
que suposo que us dieu
conèixer en el mateix
curs de formació
sí
persones d'arreu de Catalunya
d'arreu d'Espanya
d'on serien?
del Tarragonès
ah del Tarragonès
sí
o sigui d'arreu de Tarragona
sí sí
ahà
i qui eren aquestes persones
m'hi refereixo
edat
sexes
què és el que acostuma
a fer aquest tipus d'activitats
bueno
gairebé tot érem noies
només hi havia un sol home
i les edats eren molt diverses
i no ens coneixíem
ens vam conèixer en el curs de formació
que per mi això també va ser com una prova
vaig a Nicaragua
i vaig sola sense conèixer ningú
i llavors
hi ha persones que
que coneixo i
que durant
o sigui que les coneixeré
que has de conviure
sí
i per mi era una prova també
perquè
també t'has d'espavilar tu
quan estaves
quan estava a Nicaragua
hi havia moments que tenies
moments dolents
que necessitaves
abadir-te
però
i clar
havies d'aprendre
estar amb tu sola
i ser forta
i això també
per mi
em va servir molt
molt bé
estem a punt d'agafar
l'avió que porta la Núria
ja a Nicaragua
després de fer aquest curset
de conèixer
les seves companys
el seu company
i jo voldria preguntar-te una cosa
què portaves tu
Núria
el teu equipatge
per
fer aquest mes
què portaves així
què portaves
què portaves
el mínim
què era el mínim
una motxilla
potser
una motxilla
les xiruques
una mica de roba
i
para de comptar
o sigui
anàveu
força desprovistos
de
sí
per naltros
només portàvem això
però després
per ells
portàvem més coses
portàvem
colors
portàvem
van portar
un ordinador
també
per una escola
de Managua
i llibres
i medicaments
molt bé
jo ara li proposo
a la Núria
una petita joguesca
a la que podeu participar
tots vosaltres
que els escolteu
des de casa
i es tracta del següent
jo a la Núria
li proposaré
uns quants sorolls
que ara mateix
començaran a sonar
ella ha d'endevinar
quin és el soroll
quin és aquest so
i després
què és el que li evoca
amb la seva relació
del viatge
fet
em comuniquen
que t'hauràs de posar
els cascos
perquè si no
no sentiràs els sorolls
no podràs endevinar res
fixa't
fixa't
tant temps fora
eh
Sí
doncs
tal com te deia
farem escoltar un soroll
tu veus l'endivines
i si no
ja t'ajudarem
i després
a veure què és
el que t'evoca
amb la teva relació
en aquest viatge
a Nicaragua
i el fet
de saber
anar i tornar
significa també
una experiència
el fet d'estar aquí
i de dir
hi
on he tornat
tot i que ara
suposo que
has anat
atemperant
el globus
que en parlàvem
bé
anem pel primer soroll
què és això?
sembla que és un rellotge
és un rellotge
encertat
perfecte
podem treure el soroll
del rellotge
rellotge
temps
mira
això
allí
a Nicaragua
em va sobtar
perquè les hores
passaven molt lentes
molt molt molt
i el temps
semblava que no
s'acabava mai
o sigui
no estaven pendents
del rellotge
com aquí
a les 3 he d'estar allí
a les 4 he d'anar allí
allí les hores
passaven
i vivien
el moment
no estaven pendents
d'una maquineta
tan petita
com aquí
es porta la maquineta
aquesta?
no s'acostuma
com es determina
el temps?
hi ha algun rellotge
a algun lloc?
bé
tot s'ha de dir
que els nicaragüenses
són bastant impuntuals
i que si tu quedaves
amb un nicaragüense
ja podies
tu vas quedar
amb algun nicaragüense
per cert?
sí
va quedar amb algun
venga
ja comencem
a aprofundir
una miqueta més
perquè no tot
es quedarà
amb treball
el temps
el temps aquest
que també ens ajudi
a manifestar
que el lloc de destinació
de la Núria
no era el centre
en Managua
ni cap gran ciutat
sinó que
eres força
a dintre
sí
estava en les entranyes
com si diguéssim
vam estar primer
a Managua
però després vam anar
a dalt de la muntanya
en una comunitat rural
anomenada?
Chauite Blanco
Chauite Blanco
sí
digués
digués
no
que allí estàvem
totalment desconectats del món
allunyat dels rellotges
que per ser
com
ho experimenta
això
com
ho nota
o no tenir un rellotge
o no
dependre
a més a més
de no dependre del temps
saber que la impuntualitat
doncs és molt puntual
t'acostum
més ràpid
sí
jo ho portava molt bé
això de
no tenir rellotges
i no tenir presses
estava
amb mi salsa
si a més el temps
passa a poc a poc
doncs anem pel
soroll número 2
que és el següent
t'haurien de posar els cascos
què és això?
bueno
què?
la cadena
la cadena
la cadena
aigua
aigua
aquí cada cop
que estirem la cadena
no sé si se'm van
6, 7 o 8 o 10 litres d'aigua
una barbaritat
per cert aigua potable
aigua que podríem beure
sí
i què té boca tu
el fet aquest d'estirar
has vist que ha durat
força eh
aquesta estirada
parla'ns de la relació
amb l'aigua
bueno
allí a Chauite
evidentment
no teníem aigua
per agafar l'aigua
havíem de caminar
un bon tros
per la muntanya
i anar amb una mena
de pila
on hi havia un pou
i allí
l'aigua era molt
era com un tresor
i havíem d'anar
a buscar l'aigua
per cuinar
per netejar la roba
per rentar els plats
per dutxar-los nosaltres
i era molt
m'ho havia de dir
com un tresor
per exemple
l'aigua que bevíem
n'havíem de posar
allò de nosaltres
els occidentals
perquè no estem acostumats
a la seva aigua
i després
quan vaig tornar
me va sobtar
la quantitat d'aigua
que tenim
i la quantitat d'aigua
que malgastem
quan ens rentem les dents
quan ens dutxem
o coses així
i la veritat
és que és un canvi
molt bèstia
quan tornes aquí
et dones compte
que realment
es malbarat
i tots aquests recursos
tu fas
alguna cosa
no?
vull dir
ara canvies una miqueta
la teva manera
de fer les coses
potser
intento
estalviar
al màxim
i
i
i fer servir
el men
amb l'aigua
tot el que
el que no em faci falta
doncs no ho fer servir
ara amb la mal cor
m'imagino
que el dia següent
d'aterrar una altra vegada
aquí a Catalunya
arribes al·lucinant
i dient
jo canvio el món
i
oh que bons que són allà
i que dolents som aquí
més o menys
però
un
torna
a ser
allò que havia abans
d'anar a Nicaragua
és a dir
al principi
dius
jo l'aigua la faré anar
però després ja comences
a malgastar
o què?
estem mal acostumats
vull dir
jo vaig arribar aquí
i vaig dir
hòstia
vull canviar el món
saps?
però
ja porto dos mesos aquí
i m'estic acostumant
una altra vegada
a la societat d'aquí
i
digue'm una cosa
que quan vas arribar
vas jurar
que mai més faries
però que has tornat a fer
a veure deixa'm pensar
vinga
segur que hi és
sí
sí sí sí
sí vaig dir que mai més
em deixaria menjar el plat
i
i evidentment
me n'he deixat
algun dia el plat
és un
és un deute
que tinc amb mi mateixa
perquè
clar
allí el menjar
va molt escàs
i
i clar
allí te menjaves
tot el que tenies
tu menjaves
i aquí
el menjar
pues
abunda
i no ens en donem
compte
d'altres orquers
i algun dia
m'he deixat
alguna cosa al plat
i m'ha sapigut greu
gràcies Maria
per la teva sinceritat
abans
parlàvem ara d'aigua
hem parlat de menjar
de recursos
i sabeu
amb el petit conte
que he llegit
en la secció dels petits
hem fet anar
un munt de paraules
estranyíssimes
que per mi eren
estranyes
per la Sílvia
m'imagino que també
eren força estranyes
però alguna d'elles
a tu no t'ha estranyat tant
no sé si
perros zompopos
los zanates
quina eren
les mojarres
guapotes
el jocote
què és el jocote
el jocote
el jocote és una cosa
és una fruita
ah sí jocote
estàvem a los árboles
és una fruita
que menjàvem allí
xahuite
que bueno
era la muntanya
i estava tot ple
d'arbres de mangos
i de jocotes
i és una fruita
molt ácida
petiteta
que a les tardes
quan ens reuníem
amb els nens
anàvem a agafar
fruita dels arbres
a jocotar
sí
vamos a jocotar
vamos a jocotar
vamos a ver si jocotamos
a mi
parlant de jocotar
què has dit
que havies conegut
un noi i tal
no no no
que allí vaig conèixer
nicaragüenses
però
però allò no
m'imagino que algú
hi està posant-se
vermell
en el muntany
no
què tal les relacions
amb les persones
de per allà
a veure
hi ha de tot
però
fora de les
diguem-li
estrictament
formals
les relacions
que jo tenia
amb la meva família
i amb veïns
amb gent que
la relació és molt bona
o sigui
la que vaig tenir amb ells
va ser molt bona
va ser molt positiva
per mi
però el que no em va agradar
és que a mi me veien
com si fos
diferent a ell
saps
suposo que és normal
perquè
amb la manera de vestir
amb la manera de parlar
ja som diferents
però
no m'ha agradat
el trac
que tenien
com si jo fos
superiors a ell
i amb això
no és l'únic
que no em va agradar
però
però el trac
també es va ser
molt bo
molt bo
i em van tractar
com si fos
la seva filla
jo sempre dic
que tinc una segona família
allí
jo no sé si ho has viscut
tu i això Núria
però fa uns quants anys
quan els pobles
la gent
quan venien els de Barcelona
en certa manera
se'ls tractava una miqueta així
amb el sentit d'aquell
ai els de Barcelona
que si tenen el cotxe
o la música
potser era una miqueta
això
com si vinguéssiu persones
més il·lustrades
o potser
amb més recursos
i que
no ho sé
perquè després resulta
que és ben bé el contrari
és que fa ràbia
perquè dius
perquè pensen que
perquè tenim més coses
som
estem per damunt d'ells
i no és veritat
perquè ells m'han ensenyat
moltes coses de mi
que jo no sabia
i
i no
vull dir
la quantitat de coses
que tinguis
o de recursos
no té res a veure
amb la persona
com és
i no
vull dir
jo crec que ells
tenen molt per ensenyar-nos
a nosaltres
molt més
del que nosaltres
li podem ensenyar
a ells
fem un altre soroll
bueno
la canalla
què la canalla
la canalla
la canalla collonuda
hauríem d'haver vist
la Núria
que se l'ha il·luminat
la cara
se li han posat
les galtes
així com si
hagués tingut
un xute
de vitamina A
què la canalla
has portat
unes fotografies
no sé si
sí
sí
no sé si
en algunes d'elles
hi ha nens
sí
però parla'ns
de la canalla
i el que feu
amb la canalla
jo em passava
pràcticament
les 24 hores
amb ells
eren una
injecció
d'energia
a alguna cosa
descomunal
i no sé
estava molt bé
amb ells
molt molt
i ells
se'ls veien
molt feliços
perquè
aquests nens
no estan acostumats
a rebre carinyo
ni a que tu
els dediquis atenció
ni a fer-li jocs
i clar
nosaltres
ens dedicàvem
a estar amb ells
al carrer jugant
tot el dia
i la veritat
el carinyo
que m'han donat
és una cosa
que no els hi podré
tornar mai
segur?
bueno
jo crec que en aquests moments
els estàs tornant
encara que sigui
com un granet
de raïm
però
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
no sé
no sé si preguntar-t'ho
però t'ho vull preguntar
digues
què no et va agradar
de tot plegat
què no em va agradar
jo m'emporto
un record molt bo
de Nicaragua
el que no em va agradar
és
la meva
o sigui
jo vaig estar allí un mes
i em vaig quedar
amb les ganes
de quedar-m'hi
i realment treballar
d'estar-me més temps allí
i invertir
un temps
de la meva vida
en un projecte allí
se'm va quedar
un mal sabor de boca
perquè vaig dir
vale
ha passat un mes
i ara què?
saps?
i ara què?
i ara doncs
intentar
acostumar-se aquí
però no del tot
i no sé
i intentar lluitar
des d'aquí
si es pot
crec que ara seria
un bon moment
també per fer una miqueta
de memòria de la Marta
una persona
que va començar
pensant
que s'estaria uns mesos
a Nicaragua
i que
si no tinc mal entès
ja són 3 anys
aproximadament
que és allà
i que ja veurem
sé que tu vas estar
en contacte amb ella
la Marta
és una noia jove
que és pedagoga
que és del món
de les ciències
de l'educació
i que
està
amb un col·lectiu
de dones
no sé
si tu estàs més
sí
la vam anar a visitar
una tarda
ella està a Matagalpa
al col·lectiu
de mujeres
de Matagalpa
i ella porta
gairebé 3 anys allí
i va anar
com jo un mes
i s'hi ha quedat 3 anys
és una d'aquelles persones
que s'han enamorat
i que
ara Marina
tapa't les orelles
perquè ara li preguntaré
a la Núria
allò que tu no vols sentir
i és
el teu futur
el vols enfocar
en funció d'això
d'això
em refereixo
d'anar a veure realitats
a altres mons
en aquest moment
en aquests instants
només pots intervenir
de forma informativa
aquí
a Tarragona
però
tens projectes
que puguin ser
una miqueta més
abundosos
que no faci això?
m'agradaria
m'agradaria
i ho estic pensant
però
necessito temps
per
és difícil
jo ho vull fer
però
tampoc vull deslligar-me
del tot aquí
saps?
tinc una vida aquí
però
també m'agradaria
marxar un parell d'anys
o menys
no ho sé
en un altre país
però clar
també penso
que aquí hi ha moltes coses
de fer
no sé
ja veieu
que toca de peus a terra
que és força coherent
i que
un pot
estar força tranquil
tant mateix
m'imagino
que
això és molt bonic
fas un viatge
coneixes gent
t'esborrones
veus que el món
ai ai ai
tires una pedra al buix
i coses d'aquestes
però al mateix temps
jo m'imagino
que el teu cap
no paren de rebotar
els flaixos
de la Kodak
de la Nikon
això ho dic
té trampa
perquè ahir parlava
amb la Núria
i ella em confessava
que li sabia molt de greu
veure's allà
amb aparells
tecnològicament
molt avançats
i
i dient
i aquesta gent
escolta'm
què faig jo aquí
tu
jo no sóc metge
jo no sóc enginyer
jo no sóc paleta
jo no sóc
titellaire
què els hi puc donar jo
que no sigui
em vas confessar
que en alguns moments
et vas sentir
com una mica fotuda
sí
en alguns moments
sí
per exemple
quan passejàvem
pels assentaments
de Manaua
i anàvem tots
amb les nostres càmeres
d'últim model
doncs mai sentim
com si estiguéssim
en un circ
que no
i clar
suposo que és normal
però bueno
amb la
amb la
o sigui
és a dir
te veuen com un turista
i és normal
te veuen com una cosa
que ve
i saben que marxarà
i clar
te sents malament
perquè a mi m'agradaria
si vas allí
quedar-t'hi
i viure
com viuen ells
no anar amb les coses
que tinc aquí
senten
m'agradaria
continuem amb la Núria
ens queda molt poc temps
i abans de clore la seva intervenció
ella doncs
ens llegirà
unes reflexions
i abans d'aquestes reflexions
centrem-nos
ja en tornat aquí
com aquell que diu
i què és el que fas ara
per difondre
m'agradaria que ho em tronquessis
una miqueta
també donant una mica
d'informació
a les persones
que puguin estar interessades
en endinsar-se
com contactar amb Setem
anem a PAMS
què fas ara
aquí
en quin info
bé
ara en Setem
el que es tracta
ells li diuen
la tercera fase
es tracta de
difondre
el nostre viatge
per tots els llocs
on sigui possible
i estem muntant xerrades
i exposicions
per poder
per poder
sensibilitzar
la gent d'aquí
llavors la gent
que estigui interessada
Setem
està
ara no me'n recordo
ara me'n recordaré
del carrer
és aquí a Tarragona
sí, és aquí a Tarragona
baix al carrer Reial
però el número no el sé
per allà al carrer Reial
sí
tanmateix m'imagino
que sigui algú interessat
tu creus que entre
el jovent
les persones de la teva edat
es coneix això?
Setem
ONGs
en aquest tipus
a veure
hi ha de tot
hi ha de tot
hi ha gent que s'interessa
i hi ha gent que no
ahà
val
deixem-ho aquí
de moment
ara m'agradaria
que escoltéssiu
aquest soroll
no sé si ens hem deixat
un de soroll
ah
aquest, aquest, aquest
aquest d'aquí
què és això?
la rentadora
no, no és una rentadora
ah no?
no és una rentadora
s'assembla una mica
una rentadora
això és un avió
ah sí, sí, sí
és amb l'avió
amb el que tothom
sabeu per què vull dir
allò de la rentadora?
digueu el Júlio
allò de la rentadora
perquè un dia
a Llutxa Vuit
estàvem
bueno clar
rentàvem la roba mà
amb una pedra
i jo era una patata
rentant la roba mà
i em va preguntar
a la nena de la meva casa
que com rentava la roba
i els vaig dir
doncs amb una rentadora
i no, no sabien el que era
i els vaig haver d'explicar
i se'm feien creus
que per rentar la roba
la posessin dins d'una màquina
us adverteixo
que fa 30 anys
a Anglaterra
es pensaven exactament
el mateix
de Catalunya
vull dir
que a tot arreu
a tot arreu
coven faves
i ja
hem pujat en aquest avió
aquest avió
que arriba
a l'aeroport del Prat
vas aterrar
i de cop i volta
t'adones compte
d'aquells edificis
d'aquelles presses
d'aquells rellotges
de les rentadores
de l'aigua
llançada per tot arreu
del Sephora
del FNAC
de tota la rotlla
i aleshores
el cap et comença
a rodar
i aquesta música
que sentireu ara
és una música d'allà
de Nicaragua
de l'Ager
de l'anomnia
Existeixen pobles
que estan condemnats
a desaparèixer
que estan absents
de les nostres preocupacions i de les nostres pantalles.
Costa comprovar en quina facilitat els humans
ens oblidem de les coses que ens fan mal o que ens molesten.
Vivim en un cert conformisme que no puc acabar d'entendre.
Encara no fa dos mesos vaig visitar Nicaragua.
Allí he deixat uns amics i un país
que per la seva manera de viure ha fet que me'ls estimi.
Fins llavors sabia que la pobresa del món existia,
però no l'havia sentit com a meva.
Caminar pels assentamientos a Managua
significa caminar entre la pobresa.
És la lletjó i la desolació més absoluta.
És un infern que no s'acaba,
perquè són molts els que viuen així.
I estàs allà al mig amb la teva roba europea i la teva càmera
i et preguntes, com he pogut oblidar que el món és això?
Els assentamientos a Managua, les faveles del Brasil,
les inhumanes xavoles africanes,
els esderados sense sostre de la Índia
i sense anar més lluny,
a les barriades de moltes ciutats espanyoles.
La major part del món és així
i nosaltres som l'excepció.
Ells són la realitat del món.
Però no tot és negatiu en un viatge així,
perquè enmig de la misèria
he trobat gent amb una vida poderosa,
revolucionària, utòpica i plena de valors.
Ells em van fer els millors regals de la meva vida,
em van fer veure que encara queda gent transparent
que et regala el seu efecte a canvi de res.
vaig marxar d'aquell país
amb les ganes de donar-los les gràcies
per haver-me permès conèixer'ls
i per haver-me ensenyat en la fantàstica capacitat
de l'ésser humà
per sobreposar-se a les circumstàncies
i crear una realitat més digna i més justa.
Són ells els que ens ensenyen a viure la vida tal com és.
Són ells
No hauríem tornat a casa.
Jo no sé, a tu, per mi m'ha passat aquesta estona molt ràpid.
A mi també.
T'has deixat alguna cosa en aquest darrer minut?
Què vulguis dir?
Bé, m'agradaria dir que la gent que ens estigui escoltant
que s'ho plantegi i que aprofiti l'oportunitat
que hagués viatjar en un país de Latinoamèrica.
Núria, farem aquesta gravació i la enviarem a Nicaragua.
Digues alguna cosa en espanyol, que ens entiendan.
Vale.
Igual ho escuta gent des de Nicaragua.
¿Cómo se llamaba tu asentamiento?
Bueno, Chavuit de Blanco, es la comunidad.
Para la gente de Chavuit de Blanco, que sepáis que
desde Cataluña hay personas que de una manera u otra nos olvidamos
y que gracias a personas como Núria, pues creemos que el mundo puede ser mejor.
¿Sí, Núria?
Sí.
Ah, sí.
Enviarem, mirarem d'enviar aquesta cinta que d'una manera u una altra
doncs dongui fe de que els tenim presents.
Sí?
I a la gent que ens escolta, què els podem dir?
Doncs que s'animin i que facin un viatge així, que de veritat que val la pena.
Perquè veus realment com és el món i no el que tenim aquí.
Carai, carai.
I els Chavuit, muchos besos para todos.
Pues ja ho sabeu, molts petons per a tots vosaltres.
Amb nosaltres ha estat la Núria present, al seu costat la Montsa, el fons, la Sílvia, els controls
i la Judit, que tot s'ho mirava.
I des de l'allunyania del telèfon, la Marina, la mare de la Núria, que ens ha estat acollint a tots nosaltres.
Ei, que nemecanisseu-ho força bé.
A l'Agus us ha parlat i us diu que la setmana vinent vindrem amb morts.
Sí, perquè clar, és el tema aquest d'espanellets.
Sí, molt bona nit.
In gedacht.
impressions
I
tau
d'esperegt
t'es
d'esperegt
Fins demà!
Fins demà!