CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
La gran dècada dels 90.
El bàsquet del CBT es va consolidar als anys 90.
Va ser l'època que molts joves van enganxar-se a l'esport de la Cistella.
Aquells vespre al Sant Jordi, amb el pavelló ple de gom a gom
i els crits de CBT, CBT,
que feien tremolar les rederies de la canxa.
Els rivals, amb pedigrí que desfilaren per Tarragona,
Caja Cantàbria, Colla d'Ovellalba, Nàutico Tenerife,
Unicaja de Màlaga, Mataró, Canàries, Caja Bilbao, Gijón...
Va ser el gran moment del bàsquet tarragoní.
I aquells jugadors, dels que ja han parlat,
Mitch Smith, Guales, Parísio, Torrabies...
Però n'hi ha dos que mereixen tractament particular.
El Berni Álvarez, un producte nat de la pedrera del CBT,
malgrat que començés de molt jovenet a la Salle,
un gran encistellador i un magnífic triplista
que després triomfaria el Pemesa i el Caprabo Lleida.
Un jugador que va fer vibrar molts, molts dies al Sant Jordi
i molts, molts diumenges va ser factor decisiu.
L'altre, una autèntica institució del club,
el base Artur Martí,
un jugador amb una força, una rapidesa i una direcció magistral.
L'Artur va ser mirall per a molts joves jugadors,
jo el compraria, salvant les distàncies, amb el Chichi Creus.
Vaja, si més no, amb el nostre Chichi,
un jugador de més, de Reus, que va arrelar fort a Tarragona.
Fuera una època meravellosa,
a la que només li va mancar l'ascens,
o si més no, guanyar la Lliga Catalana a Calafell
envers l'Arazena, aleshores el Papiol.
Aquella bècada també hi hagueren jugadors
que van donar molt de si al CBT,
el gran treball rebotejador de l'incombustible Jordi Canals,
que encara té el repte de pujar a l'Eva aquest any amb l'ABT,
els triples inversemblants de Jordi Tombas,
la increïble regularitat de Ros Guales,
els bons moviments de l'Andalusia Baristo Blázquez,
a qui no van respectar les lesions.
D'altres jugadors van decebre
i no van donar tot el que acabia a esperar d'ells.
Però, tal vegada, el moment més trist d'aquesta època
fou el 26 d'abril de 1996,
quan el cinquè partit per la permanència a l'Eva
es va perdre a casa contra el balneari Arxena per 65-74
i es perdé la categoria que després recuperaria els despatxos.
També foren moments dolorosos
el silenci de les administracions locals i autonòmiques
en la gestió del pavelló de la joventut.
No hi havia eleccions pel mig.
Encara que tot es va poder arreglar
quan l'any 1995
es va poder, per fi,
inaugurar el pavelló del Serrallo,
que passaria a ser el nou habitatge del CBT.
Però, que a hores d'ara
i amb la mirada posada a l'ACB
s'ha quedat petit.
CBT, CBT, CBT.
Hola, molt bona tarda.
La història del Club Basquet de Tarragona
que estem recordant des de fa ja cinc mesos
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
té alguns moments molt especials.
Són dates i són llocs
que passaran segurament
a la memòria col·lectiva de jugadors,
de tècnics i d'aficionats.
Una sèrie de quatre programes
que comencem avui justament
estaran dedicats a reviure
uns moments molt concrets,
molt especials i molt feliços
la majoria dels casos
de la història del Club Sabatista.
Aquesta setmana
ens situem en l'any 1991
i en una ciutat, la ciutat de Càceres.
Allà, l'equip masculí sènior
del CBT jugava la fase descens
a la primera B.
La divisió ara equivale
al que seria la Lliga LEP.
Per recordar aquells dies,
avui tenim diferents convidats.
El primer el saludem a través del telèfon,
era l'entrenador d'aquell equip,
el Vicenç Saneuja.
Vicenç, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
I també saludem
dos jugadors aquí
als estudis de Tarragona Ràdio,
dos jugadors d'aquell moment,
l'Eduard Canals, Edu, bona tarda.
Hola, bona tarda.
També el José Martínez.
José, bona tarda.
Bona tarda.
Ens acompanya un directiu,
el Paco Franco.
Paco, bona tarda.
Bona tarda.
I un company periodista d'aquesta casa,
el Joan Andreu Pérez.
Joan Andreu, bona tarda.
Bona tarda.
És el moment,
és el programa que volem dedicar
aquella fase d'ascens de l'any 91 a Càceres.
Vicenç, com arriba l'equip
a jugar en aquella fase d'ascens?
Com s'arriba?
Bé, crec que va ser...
Bé, vam arribar molt justos de forces
perquè vam tindre que fer
un esforç final molt important
a la Lliga perquè,
bé, faltàvem deu partits,
pràcticament estàvem fora,
teníem que guanyar nou dels deu partits,
en van guanyar nou,
tres d'ells a la pròrroga
i vull dir,
vam arribar molt cansats, no?
El que passa que, bueno,
que en principi,
el fet d'arribar-hi,
la il·lusió i la gent que espanyia,
doncs, bueno,
vam anar el millor possible, no?
El que passa que el primer partit
el vam fer molt bo
i el segon,
doncs, ens vam vindre una miqueta a baix
en el tema que vam perdre de 13
contra l'equip de Gallec
i, bueno,
i l'últim partit,
jo crec que va ser,
doncs, bueno,
una miqueta el reflex de com vam arribar, no?
Molt, molt, molt mangat de forces ja, no?
I els jugadors com recorden?
Com es va arribar aquella fase d'ascens?
Recordeu això?
Que anàveu ja molt cansats,
molt justos de forces, Eduard?
Home,
malgrat que hi era un dels jugadors
que jugava menys,
doncs sí, sí,
que es veia cansament físic, no?
I de part de la directiva
també hi havia moltes ganes de pujar.
i d'alguna manera
potser una mica de pressió també,
però bé,
jo crec que al final,
doncs,
encara que no
no s'assolís l'ascens,
doncs,
l'important va ser
l'esforç
de l'equip
i dels jugadors.
José?
Bé,
la veritat és que
era una,
bueno,
la possibilitat
d'aconseguir
un ascens molt,
molt important.
Me'n recordo
que,
que, bueno,
que es van
amb molta,
molta il·lusió,
que sabíem
que era molt complicat,
perquè els equips
eren equips
de molt nivell
i que,
possiblement,
doncs,
després del primer partit
que es va guanyar,
doncs,
la,
la,
el següent partit
que van perdre,
després ja,
bueno,
es van baixar una mica
els braços
i,
i l'últim partit
contra,
contra l'equip
de Tenerife,
em sembla que era,
doncs,
ja va ser,
bueno,
un pur tràmit
perquè ja no hi havia
possibilitats
de fer res.
Com era aquell equip,
Vicenç?
Com el definiries?
Home,
jo crec que era un equip
molt,
molt de la casa,
no?
Vull dir,
hi havien,
pràcticament,
excepte en,
en,
en Jaume
i en Miquel Anton,
els d'altres,
pràcticament,
tots havien sortit,
o eren de Tarragona,
o havien estat jugant
en equips de Tarragona
durant molt de temps,
no?
I,
jo recordo que era un any
molt,
molta il·lusió,
no?
Molta il·lusió,
i que,
a més a més,
jo crec que vam
il·lusionar molt
la gent,
el fet que,
doncs,
el pavelló de Sant Jordi
i molts partits
se quedés petit
i que la gent
estigués molt al damunt,
jo vaig viure
amb molta intensitat,
no?
Potser també era
la novetat
i també,
no sé,
que la gent
tenia ganes
d'haver a bàsquet
de qualitat,
no?
Era,
doncs,
un equip fet a casa,
això vol dir que
tenia molt de mèrit
arribar a la fase d'ascens.
Home,
jo crec que,
a veure,
durant la temporada,
jo crec que vam demostrar
que l'equip
se va anar fent,
no?
O sigui,
no vam començar gaire bé,
a la primera fase,
doncs,
bueno,
no vam fer tot el que vam poder,
també perquè faltava
acoplement
i perquè la gent
a poc a poc
es tenia d'anar
acostumant
a anar a altres sistemes
d'entrenament
i de manera de fer,
i jo crec que,
bueno,
que l'equip mateix
era un equip,
doncs,
jove,
amb ganes,
que tenia la punta
d'experiència
que feia falta
i els dos jugadors
que es va portar de fora,
doncs,
crec que van completar
un molt bon equip,
no?
Recorden els jugadors
com eren els entrenaments
aquella temporada
amb el Vicenç?
Era molt dur
el Vicenç
com a entrenador,
o no?
No,
no,
molt bé,
com sempre,
bé,
ja feia anys
que el coneixia,
ja,
però,
bé,
a mi m'ha agradat
sempre la seva forma
d'entrenar.
José?
Es pot dir la veritat,
eh?
O s'hauria de dir la veritat?
No,
no,
jo crec que,
a veure,
el Vicenç
era un equip
que ja estava
doncs
en una categoria
i en un nivell
i en unes perspectives
d'arribar
a un objectiu
molt important
i jo crec que el Vicenç
va agafar l'equip
i va aconseguir
primer arribar
a l'objectiu
que era
Càceres
i jo crec que
el seu paper
com a entrenador
va quedar
a un molt bon nivell.
Després parlarem estrictament
d'aquells partits
a Càceres
però l'equip
doncs
gràcies a la bona temporada
se situa
amb les possibilitats
de jugar
aquesta fase de 100
és la primera vegada
a la història del club
que l'equip sènior masculí
juga en una fase de 100
i s'ha d'organitzar
en fi
tota la logística
i aquí
el directiu Paco Franco
em sembla que
ens haurà d'explicar
com afronta el club
per primera vegada
doncs
això
un desplaçament
d'aquestes característiques
no?
Perquè era la primera vegada
Sí, sí
com bé dius
doncs
era la primera vegada
que bueno
que com a experiència
volíem a veure
què és això
d'anar a jugar
doncs
unes fases
no?
El problema
va començar
amb que bueno
havies de començar
a organitzar
havies de començar
a preparar-ho
no sabies com fer-ho
no sabies com
perquè clar
amb una distància
de Tarragona a Càceres
són molts quilòmetres
i no podies fer
res més
sinó
des de la distància
intentar organitzar-ho
no?
El que passa és que bueno
sembla ser que estava ja
pràcticament tot organitzat
i simplement
havíem d'anar a Càceres
a jugar a les fases
i
a Vitansa
amb el que
estava programat
i ens teníem preparat
Qui ho havia organitzat?
Bueno
ho havien organitzat
des de Càceres
la federació de Càceres
ho havia organitzat
però
ja van començar
els programes
només arribar a Càceres
perquè
bueno
ens van assignar
no sé si
no sé si denominau
hotel
posada
o no sé
no sé
Vicenç
tu com ho definiries?
Home
no és que
com que et sentíem riure
Sí
no no
deixa el que acabi
el Paco
doncs va
acaba Paco
Sí
i
bueno
arribem allà
després
de no sé quantes hores
de viatge
perquè clar
a més a més
anàvem només
amb un unit xòfer
i clar
havíem de parar
les hores
que corresponia
no?
això va ser una vivència
ja
la primera vivència
del recorregut
el viatge
el viatge
bueno
s'ha de dir també
que no vaig ser
l'únic jo
que vaig organitzar el tema
que també va ser
en Jaimars
que entre tots dos
ho vam fer
i vam anar
també tots dos
i vau arribar a Càceres
i us trobeu amb la sorpresa
de l'hotel
entre cometes
l'hotel
jo no el qualifico
d'hotel
a més el qualifico
no sé
si d'un tubúrbio
de carretera
perquè no té
altre qualificatiu
la prova és que
inclús
vam haver de dormir
en habitacions
amb algú
inclús
amb algun plegatí
jugadors
directius
xofers
periodistes
molt malament
bueno
això
passem
com podem
la primera nit
però clar
en Sant Demà
els avions
plantegem
de dir
no
escoltar
aquí no podem
perquè recordeu
si l'endemà
ja havia de jugar
l'equip
o encara hi havia
un parell de dies
de marge
per entrenar
no no no
en Sant Demà
l'equip
havia d'anar a entrenar
havia d'entrenar
i em sembla
que per la tarda
havia de jugar
bueno
doncs
mentre els jugadors
se'n van anar a entrenar
el Javi i jo
se'n vam anar
a recórrer la ciutat
a veure si trobàvem
un hotel
per poder
estar en millors condicions
en millors condicions
i bueno
com que anàvem
amb una recomendació
de Tarragona
doncs al final
vam poder
recalar
a l'hotel
Medià de Càceres
però clar
per fer això
vam haver de fer
alguna cosa
que no és gaire
no sé
no sé com
habitual
o legal
fins i tot
sí
és a dir
a la gent
que abans d'anar
a dinar
o sigui
quan vinguessin
d'entrenar
que agafessin
els bàrtols
i que se'ls portessin
cap a l'autocar
però sense dir res
i quina va ser
la sorpresa
per tota
l'expedició
quan els vam
fer arribar
fins a l'hotel
Melià
el Felià Càceres
els jugadors
recorden totes
aquestes odissees
del viatge?
sí
sí
Déu n'hi do
Déu n'hi do
va ser un viatge
així
i a l'hotel
Edu tu com el qualificaries?
si és que es pot qualificar
el de la primera nit
just
era com un hostal
com un hostalet
però després ja
es va encarregar
la directiva
de col·locar-nos bé
sí
vam estar molt bé
al final
és a dir
un aplaudiment
per la gestió
del Paco Franco
i del Javi Mas
aquell dia
i tu José
com el definiries?
bueno
no sé
estàs les pel·lícules
aquestes del Tarantino
d'aquestes hotels
de motels de carretera
amb les cortines
de plàstic
que entra un tio
fotent tiros
a les parets
i això
és alguna cosa així
però a més a més
amb uns llits
bruts
un desastre
en aquesta expedició
anaven evidentment
jugadors
els tècnics
el Vicenç Saneuja
els dos directius
i també els periodistes
entre aquests
el Joan Andreu Pérez
i dos companys més
no Joan Andreu?
sí
el Josep Coqui
i el Fermín Morera
i anàveu
amb l'expedició
i us trobeu també
evidentment
amb el mateix viatge
i amb el mateix hotel
entre cometes
a la primera nit
sí clar
també ens hem de mirar
de dividir
les habitacions
i a mi em toca
el Josep i el Fermín
estan en una habitació
i jo estic amb l'Antoni
amb el conductor
perquè
bueno
va ser una nit
increïble
l'aspecte de l'habitació
perquè era bruta
és el que deia el José Martínez
el lavabo
jo de fet
jo crec que no em vaig
ni arribar a dutxar
perquè
entrar a lavabo
era entrar en un lloc
en el que no et donaven
gaires ganes d'entrar-hi
i en tot cas
la sorpresa aquesta
agradable
que l'endemà
quan
doncs
ens van donar
el canvi
el canvi radical
d'estar en aquell hotel
entre cometes
el Melilla Cáceres
que realment va ser
un canvi brutal
i amb unes facilitats
incribles
les que van posar
en aquell altre centre
Vicenç
tu recordes
aquella primera nit
sí
sí
i què?
va ser bastant dramàtica
va ser bastant dramàtica
perquè l'hotel
la veritat
és que
no
no
no reunia ni un mínim
de condicions
per poder-hi ni dormir
vist amb la perspectiva
de 13 anys que han passat
o de 12
millor dit
no podem posar l'excusa
que el CBT no pugés
de categoria
aquell any per l'hotel
no?
de la primera nit
no
això seria fer broma
sí, home
no, no, no
no van pujar
perquè no
perquè no ens tocava
aquell any
hi havia equips
que eren
que eren
molt més forts
que nosaltres
que tenien
molt més pressupost
que nosaltres
i realment
l'experiència
la inexperiència
una miqueta
també d'unes fases
la van pagar
jo inclús
apostaria
que aquella nit
després del cansament
del viatge
que lo normal
la gent
arriba cansada
i vol descansar
i vol dormir
jo no sé quanta gent
deuria descansar
poca
dormir
m'imagino que molt poca
el Paco va a dormir o no?
no, no, jo tampoc vaig a dormir
no vaig a dormir
el Joan Andreu Parés
recorda de dormir?
no, no, no
jo crec que fins i tot
me'n vaig anar a un tomb
perquè en aquella habitació
és que donava
amb perdó fàstic estar-hi
és que jo no vaig a dormir
perquè vaig a tocar
l'habitació
amb un parell de gamberros
te'n recordes d'algú
Vicenç?
no
i els jugadors
van dormir
o com a mínim
els aquí presents
o sí
els jugadors sí que van dormir
perquè estan molt cansats
o no?
no me'n recordo
si vaig a dormir
no se'n recorden
els jugadors?
us explicaré una petita
els jugadors
els jugadors s'estaven concentrats
en el bàsquet i
el bàsquet
o no?
sí sí
fixa't tu
fins a quin nivell
va haver algú
que va tindre
el capritxo
per dir-ho d'alguna manera
de pujar
un saler
amb sal
i va escampar
la sal
per dintre dels llits
això la primera nit
però bueno
jo m'imagino
que hauria de ser
home
no una
no una mostra
de protesta
però sí
una mostra
de dir que això és
això és
això no és
per naltre
molt bé
hi va haver-hi més problemes
després o no?
un cop situats al Melia
i a l'organització
va anar bé
sí sí
el que passa és que
ja vam trobar també
un mal ambient
com a organització
perquè bueno
a la pista
o per part dels dirigents
que organitzaven
sí sí
hi va haver molt molt mal ambient
és que aquell any
estava previst
que el Càceres
hi participés
i finalment
no hi va participar
pel que hi pintades
els pabellons i demés
és en veure cada dia
bueno de fet
el primer dia
quan vam arribar
als pabellons
hi havia pintades
sí sí sí
al mateix dia
vam estar en una reunió
jo vaig assistir
en una reunió
amb la qual
vam veure
que hi havia
un ambient
enrederit
sense
predisposar
d'ajudar
al mínim
en tota l'organització
però bueno
després ja
quan vam aterrissar
al Melia
tot va anar
com una
i després aquí
jo voldria
recalcar
sobretot
sobretot
amb una persona
que
sempre
jo recordaré
suposo que tothom
estarà d'acord amb mi
a l'Antonio
el xòfer
que ens va
portar
i ens ha portat
molts viatges
que jo hagués
tenint
molta il·lusió
que avui estigués aquí
perquè ell
va viure tantes vivències
més que n'antros
inclús
molt bé
doncs ens situem
ja en el Melia
estem ben instal·lats
a l'hotel de Càceres
i afrontem el primer partit
Vicenç
va ser contra el Gandia
i es va guanyar
no sé si va ser una sorpresa
en aquell moment
aquella victòria
home
va ser una sorpresa
perquè a veure
l'equip del Gandia
era un equip
jo diria que
de lo milloret
que hi havia
en aquelles fases
que passa que nosaltres
ja pretemporada
amb ells
havíem jugat un partit
i aquest partit
el portàvem
bastant preparat
teníem
ja en el partit
que havíem jugat
i després també sabíem
que ells podien tindre
algun problema
en algun dels jugadors
que tenien
perquè estava el Ciso Simón
el Nino Morales
el Paz Talán
tenien alguns jugadors
de molt de nivell
però havíem tingut
algun problema
durant la temporada
i potser
nosaltres vam intentar
jugar a les nostres cartes
que era
jugar ràpid
defensar dur
i en el primer partit
ens va sortir bé
els vam agafar
bastant desprevinguts
i vam guanyar
de 8 o 9
va ser un partit
que per mi
va ser el millor
de les fases
i un dels millors
de la temporada
com recordeu
aquell partit?
us queda alguna
imatge
o algun record
en concret
aquell partit
d'aquell debut
en fase de 100
contra el Gandia
Edu?
no?
no, ningú especial
no recordo
però va ser un partit
fàcil o no?
fa molt de temps
d'això
fa molts anys
l'Edu
l'Edu ha perdut la memòria
és que ha jugat
molts partits després
són molts partits
i molts anys
que han passat
no, no recordes res
en concret
Jose, tu recordes
alguna cosa?
a veure, jo me'n recordo
estava lesionat
jo estava lesionat
estava a la banqueta
però
a veure, me'n recordo
que
bueno
que hi havia
hi havia
a veure
no hi havia
gaire ambient
a les grades
però me'n recordo
que hi havia
molta
molta
es jugava molt
els equips
venien molt
conscienciats
a la pista
hi havia
hi havia
hi havia
moltes ganes
de guanyar
era
bueno, eren
d'aquells
partits
que veies
que
te jugaves
molt
i que
sabies que s'havia fet
un gran esforç
per arribar-hi
i que
tenies que aprofitar
el partit
per intentar
bueno, hi havia
molta il·lusió
i jo crec que
es va
jugar molt bé
i van
aconseguir
guanyar
i va ser
una gran
alegria
Joan Andreu
recordes
algun especial
d'aquell partit?
Jo en conjunt
dels tres partits
recordo
a banda d'una
experiència
increïble
perquè era
la primera
meva
a nivell
professional
a nivell
de persona
que ha anat
seguint
habitualment
al Club
Bàsquet
Tarragona
però a nivell
en conjunt
de passar-m'ho
molt bé
de
el que
parlàvem
en programes
anteriors
de ser
una autèntica
família
que vivia
aquelles fases
i sí que
recordo
especialment
el partit
contra el
Dinos Gandia
que crec
que aleshores
deia
Dinos Gandia
de veure
pràcticament
l'equip
molt preparat
com deia abans
el Vicenç
era un partit
que se l'havia
preparat molt bé
el cos tècnic
i que
era
factible
guanyar
malgrat
tenir aquestes
individualitats
del conjunt valencià
com tenia
aleshores
Comenceu molt bé
Vicenç
però després
la bona feina
no continua
i perdeu
contra els equips
de Corunya
i de Tenerife
per quines raons
si és que
hi ha raons tècniques
que ho expliquin
o simplement
una mica
que l'equip
era inferior
o tenia poca
experiència
respecte als rivals
Bé
Nosaltres
Per el segon partit
vam plantejar
jo crec que
amb la fe
d'intentar
guanyar el partit
i si no
i si més bé
no
si no podíem guanyar
per almenys
no perdre
de més de vuit
no?
Perquè en aquelles hores
que se classificaven
els dos primers
de grup
i llavors
perdre de menys
de vuit
significava
que guanyant
l'últim partit
estaves dintre
no?
El que passa
que
vull dir
i vam portar
molt bé el partit
però faltant
4 o 5 minuts
va sortir
un dels germans
de l'Artega
que jugaven
a l'altre equip
i ens va clavar
un parell
de triples seguits
i ens en vam anar
una miqueta del partit
no?
I jo crec que
la clau
va ser
l'experiència
d'aquest tio
que bueno
ells eren
tenien molt bon equip
la veritat
però és que aquest tio
en aquell moment
del partit
ens va clavar
se'n van marxar
de 15 a 16
i no va haver
manera de rebaixar
no?
Al final no sé
si van perdre
de 13
i bueno
i allí
se'ns va anar
una miqueta
tot el tema
de la il·lusió
i el poder estar
el poder estar
a la segona fase
Paco
com recordes
aquells partits
des de la pista?
Home
jo recordo
que
que bueno
com bé s'ha dit
es va començar
molt bé
amb molta il·lusió
amb moltes ganes
com bé ha dit Vicenç
es va preparar
molt bé
el primer partit
i jo no descarto
que bueno
que la inexperiència
per ser
la primera vegada
que anem
amb unes fases
doncs això
a veure
puguis o no puguis
té un
té un
baremum
no?
i bueno
els dos últims
els dos
després dels dos
partits
doncs bueno
van ser
el que bé ha dit
el Vicenç
no?
és
l'arribar
com es va arribar
a les fases
i que bueno
que tard o aviat
el cansament surt
i surt
després d'haver
d'haver aconseguit
una victòria
i a vegades
moltes vegades
penses
bueno
hem guanyat
hem guanyat
amb un equip
que era molt difícil
guanyar
però bueno
moltes vegades
també inconscientment
penses que bueno
que això està fet
no?
serà més fàcil
i moltes vegades
i la realitat
és que és al revés
després costa
guanyar
i després
potser
també
una casualitat
no?
és a dir
quan la primera línia
la passem molt malament
amb un
i guanyem
seranem al Melià Castilla
i perdem
potser que haguessin
continuat
exacte
potser sí que haguessin
hagut de continuar
no Vicenç?
ara
home
el Vicenç
i els jugadors
haurien canviat
una derrota
per una victòria
a canvi de l'hotel
o no?
no crec
vols dir?
home
un ascens
ben val
una madereta d'hotel
no?
ben val
ens vam deixar
molta il·lusió
el que em va costar
una miqueta
entre Javi i jo
després d'haver perdut
el tercer partit
aixecar l'ànim
de la gent
perquè la gent
ho va passar
molt malament
molt malament
perquè es van anar
amb moltes il·lusions
i clar
es va perdre
tota aquella il·lusió
que es feia
a l'últim partit
no?
no sé si l'Edu i el Jose
després van continuar
l'equip
jo vaig continuar
una temporada més
però el que passa
és que després
amb els problemes físics
que tenia
ja no vas continuar
jugant pràcticament
l'Edu
jo vaig assolir
l'ascens
és a dir
jo t'ho volia
ho volia preguntar
justament
perquè jo no sé
si la inexperiència
és a dir
passar una prova
com la de Càceres
després vas ajudar-vos
a l'equip
no?
a tenir més experiència
de cara a l'any següent
no?
la novetada sempre es paga
no?
és el que es diu popularment
jo crec que sí
que ens va anar bé
a tots
ens ha agradat
ja directament
no?
assolir-ho
però
costa perquè et trobes
equips molt forts
et trobes els millors
clar
quan vas a una fase de 100
tant adones potser
de la duresa
dels rivals
no?
és a dir
en fi
que els rivals
són forts
sí, sí, i tant
no et pots prendre ningú
en broma
i a més
són partits
que en dos dies
si perds dos partits
ja estàs fora
o sigui
és una molt del tant
Vicenç
tu estàs d'acord
amb això?
la novetada es va pagar
a Càceres
però després
es va guanyar
un any després?
sí
sí, sí
a part que l'equip
també era diferent
el segon any
però jo crec
que el primer
em va pagar
molt la novetada
i també
vam pagar
molt
l'atenció
de tota la temporada
no?
perquè vull dir
no va ser una temporada
molt tranquil
en l'aspecte
que la gent
jugués
i estiguessin
tranquils
i els resultats
anessin bé
tot el contrari
jo crec que els resultats
van anar
més bé
van anar
de malament a bé
cap al final
i va ser una temporada
vull dir
que la vam patir molt
i la vam tindre
que lluitar molt
per poder estar-hi
fet és
vull dir
que fins a l'última jornada
no ens vam classificar
per anar-hi
que va ser
casa contra Granollers
i a més a més
que teníem un rival
com el Calella
que vull dir
que el Calella
era
la nostra bèstia negra
ens va guanyar
els 4 perdits
aquella temporada
i va pujar
no?
sí
i després
també estava
en l'equip
que vam quedar empatats
i vam passar davant
a l'Alcúlia
també tenia
molt bon equip
vull dir
va ser una temporada
molt dura
perquè
vull dir
hi havia
molta il·lusió
amb la gent
però aquesta il·lusió
se transformava
en pressió
no?
doncs cada vegada
que perdies
era com un enterrament
allò
aquella fase
d'ascens
com comentava
abans
suposa el desplaçament
també de 3 periodistes
el Fermi Morera
malauradament
desaparegut
del Josep Coc
i del Joan Andreu Pérez
Joan Andreu
és també la primera vegada
segurament
que els mitjans
de comunicació
de Tarragona
s'aboquen
amb el Club Vasco
Tarragona
sí
posteriorment a Gandia
hi va haver
més número
de periodistes
que es van desplaçar
fins a
potser per la proximitat
fins a la mateixa
població valenciana
però allí
ja hi eren 3
ja eren
els dos mitjans
de comunicació
escrits
i l'emissora
local
que retransmetia
els partits
no de la manera
que ho fara
però
ja començava
a oferir els partits
doncs
en moments puntuals
els casos de Càceres
que jugaven
les 100 de categoria
i bé
doncs
només recordo
que ho vam viure
tots 3 plegats
en la gara d'assentats
com a aficionats
cridant
CBT
CBT
en moments
en què no entravem
per directe
doncs
evidentment
en els moments
que emetíem
doncs
narrant tot allò
que passava
a la pista de Càceres
una última cosa
perquè només
ens queda un minut
Vicenç
aquella experiència
es paga
no pujant de categoria
però és l'inici
aquella data
aquell 91
a Càceres
és l'inici
de la dècada triomfal
del Club Basca Tarragona
o d'una època
de grans èxits
al CBT
bueno
jo crec que sí
que en principi
jo crec que va ser
la culminació
d'una feina
més que
dir que allí
va començar
si el club
no s'hagués iniciat
i s'hagués portat
de la manera
que s'estava portant
i també
tens que tindre en compte
que va aparèixer
un esponsor
que vull dir
que va ser
el que va ajudar
una miqueta
a fer l'estirada
vull dir
tot això
no haguéssim arribat
en aquest punt
no?
jo crec que
tota la trajectòria
del club
el que va haver
és una culminació
de tot aquest fet
no?
i aquella temporada
vam tindre la sort
de viure la gent
que hi érem
doncs avui
avui l'hem volgut
recordar
des d'aquest espai
del club
Esca Tarragona
amb totes les anècdotes
incloses
del desplaçament
del viatge
i de l'estada
a la ciutat
extremeña de Cáceres
avui ho hem fet
a través del telèfon
amb Vicenç Saneuja
Vicenç
moltes gràcies
per atendre aquest programa
i molta sort
amb tu
gràcies
gràcies al Vicenç Saneuja
gràcies als jugadors
que ens han acompanyat avui
l'Eduard Canals
i el José Martínez
gràcies al directiu
Paco Franco
i gràcies també
al nostre company
de Tarragona Ràdio
Joan Andreu Pérez
a tots
gràcies
i fins la propera
adeu-sia
bona nit
de Tarragona Ràdio