Música
Comencem habaneras desde el balcón.
Una de les sabaneres més antigues que coneixem en català
amb una melodia dolça i una lletra molt curta
és aquesta d'autor desconegut que canta el duet dels Teus Ulls.
Música
Dals Teus Ulls
Una mirada que en sanguera en lo meu cor
Una flama per mi ignorada
Que en diuen amor
Dals Teus Ulls
Dals Teus Ulls
Una flama per mi ignorada
Que en diuen amor
Des d'aquell jornina meva
Ma vida és un cruel torment
Et contemplarem cada estrella
Doncs moro d'enyorament
Des d'aquell jornina meva
Ma vida és un cruel torment
És un cruel torment
Et contemplarem cada estrella
Doncs moro d'enyorament
Doncs moro d'enyorament
Doncs moro d'enyorament
Una habanera cubana del segle XIX
Pensada per a veu de dona
I carregada d'innocència i sensualitat
També desconeixem l'autor
Canta Sílvia Pérez
Vivir en la Havana
En la Havana
En la Havana
A pesar, a pesar del calor que hace allí
Pasar la vida en una hamaca
Pensando en ti, pensando en ti
Yo quisiera vivir en la Havana
Yo quisiera vivir en la Havana
A pesar, a pesar del calor que hace allí
Pasar la vida en una hamaca
Pensando en ti, pensando en ti
Yo no puedo vivir sin ti
A la Havana he de volver
En busca de aquel amor
Que le das a otra mujer
En la Havana
En la Havana me regalaron
Un tarrito de rica miel
Y al probarlo se despertó
En mi pechito un vivo querer
Yo no puedo vivir sin ti
Yo no puedo vivir sin ti
Yo no puedo vivir sin ti
A la Havana he de volver
En busca de aquel amor
Que le das a otra mujer
En la Havana
En la Havana me regalaron
Un tarrito de rica miel
Y al probarlo se despertó
Mi pechito un vivo querer
Que le das a otra mujer
Y al probarlo se despertó
Que le das a otra mujer
Y al probarlo se despertó
Que le das a otra mujer
Y al probarlo se despertó
Que le das a otra mujer
A Palafugel, a finals del segle XIX
Les corals dels tapers, com la taponera
Cantaven danses americanes corellades
Com aquesta transcripta
A l'abril de 1890
Que ens canten el duet Arjao i Cástor Pérez
La Cimarrona
La Cimarrona
La Cimarrona
Va a calazar
Va a calazar
Va a calazar
Tranxar les preñas
El zarzal
El zarzal
Rompe el zarzal
Recuerda un siente del patio hogar
Roba sucre
Si roba la paz
Del furor sin igual
Del más cruel capataz
Quiso un día escapar
Escapar
Del más cruel capataz
Del más cruel capataz
Si, si
Y alló en el monte la soledad
Si, si
Alló la dicha
La libertad
Si, la libertad
La cimarrona va a calazar
Ay, si
Tranchar las peñas
Rompe el zarzal
El zarzal
Rompe el zarzal
El zarzal
Rompe el zarzal
Recuerda un siente del patio hogar
Roba sucre
Roba sucre
Si, roba la paz
El furor sin igual
Del más cruel capataz
Quiso un día escapar
Escapar
Del más cruel capataz
Del más cruel capataz
Si, si
Si, si
Y alló en el monte la soledad
Si, si
Alló la dicha
La libertad
Si, la libertad
Hay, son los angustiados
La cimarroncita
Viendo el cielo azul
Ay, lácima roncita, sí, hay del país proscrito en que vio la luz.
Ay, solos angustiados, lácima roncita viendo el cielo azul.
Ay, lácima roncita, sí, hay del país proscrito en que vio la luz.
Originariamente era bolero.
En el temps es converteix en abanera perquè a algú le va agradar canviar el ritme.
De Juan Carlos Vera y René Coleman al duet en Soferation, La casita blanca.
Busco un rincón lejano donde contigo solito estar.
Quiero olvidar mis penas, nacer de nuevo, decir adiós.
Con el cariño nuestro fundar un templo para rezar.
Con el candor de un sueño viviré uno para los dos.
Tendrás un altar, un altar divino de amor.
Junto a un verde vino feliz, construiré un lugar junto a ti.
Con alma en la voz, te diré mi canto de amor.
Con tus besos santos, ni bien, me hablarás de Dios.
Lejos del mundo entero, no habrá rencores, ni habrá dolor.
Nuestra casita blanca, ni darle dicha, siempre será.
Cuando la noche suene, bajo la luna de nuestro amor.
Todo el jardín del cielo, para nosotros, florecerá.
Tendrás un altar, un altar divino de amor.
Junto a un verde vino feliz, construiré un lugar junto a ti.
Con alma en la voz, te diré mi canto de amor.
Con tus besos santos, ni bien, me hablarás de Dios.
Una altra americana, corejada, ens arriba des de Palafruixel,
cantada pel duet Arjau i Cástor Pérez,
i que en el seu temps la interpretava la coral de Tapers, la Taponera,
de Bartomeus en La Barqueta.
De Garbil lo ben avança, ja se cansa cap al mar,
la barqueta per allà de benestar.
Ja les zones ondulant-se, a la plaixa van guiscant,
la barqueta ens espera, salteu nena, i endins va.
Al mar, al mar, al mar, al mar, al mar.
Dins la barqueta, en poeiria, balançajant-nos a mig del mar.
La brisa dolça de marinada, la nostra barca farà gronxar.
Dins la barqueta, en poeiria, balançajant-nos a mig del mar.
La brisa dolça de marinada, la nostra barca farà gronxar.
Anem remant, anem remant, l'aigua tallant, l'aigua tallant.
Ves m'escoltant.
Inneta de ma vida, tu sol ets mon tresor.
La imatge és tu a qui estimo, un regal amb una flor.
La flor que vull donar-te, amor del meu amor.
La flor que jo ets regal, va juntant el meu cor.
Inneta de ma vida, tu sol ets mon tresor.
La imatge és tu a qui estimo, un regal amb una flor.
La flor que vull donar-te, amor del meu amor.
La flor que jo ets regal, va juntant el meu cor.
El duet de Palafruixell ens canta d'Ortega Monasterio la balada del Lucas.
Jo tenia una caseta d'or al mar, jo tenia un jardí florit i un cel de pau.
Jo tenia una barca i una xarxa a la platja i una dolça matinada al despertar.
Quan vinguera gent de fora, gent del món, gent estranya que ajudava en l'amor.
Jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia i la cara que era el meu amor.
Ara hi penso d'ahir, en aquell jardí florit, en la mare que esperava el meu retorn.
En la cala solitària, quan el sol de la guitarra li portava una cançó.
Quan vinguera gent de fora, gent del món, gent estranya que jugava en l'amor.
Jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia i la cara que era el meu amor.
Ara hi penso dia i nit, en aquell jardí florit, en la mare que esperava el meu retorn.
En la cala solitària, quan el sol de la guitarra li portava una cançó.
Fins l'aroma dels meus pins i les flors d'aquells jardins, tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.
Ja no em queda ni la vela de la barca marinera, ni la cala que era el meu amor.
El meu amor, el meu amor.
Habanera catalana molt emotiva és aquesta que escoltarem interpretada pel duet
i escrita per Narcissa Oliver i Josep Bastons.
El pensament.
Si quan mires la mare t'ha uns ulls brillant, si ets feliç de contemplar la mà,
jo voldria tan sol ser capida, ni ta vida un instant alegrat.
Si després la gavina et molesta, si t'ho vols jo seré un rossinyol.
Cantaré un xitat a finestra, ni content tornaré a prendre el vol.
En aquests deliciosos moments que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent, no me'ls roba ningú.
i quan ja tornaré a córrer amunt cantant alegrement.
Portaré el meu vec una flor que m'haurà estat un pensament.
el teu cant, el teu vol vellau,
el teu cant, el teu vol vellau,
el teu cant, el teu vol vellau,
el meu cor trist, el colme de pau.
per aquests deliciosos moments que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent, no me'ls roba ningú.
i quan ja tornaré a córrer amunt cantant alegrement.
portaré el meu vec una flor que m'haurà estat un pensament.
el teu cant, el teu vol vellau,
el meu cor trist, el colme de pau.
Una lletra meravellosa, íntima,
una melodia gens fàcil de recordar,
però també, entrañable,
Gloria Cruz i Cástor Pérez
van fer aquesta manera cantada pel duet,
Vestida de nit.
Pinto les notes d'una habanera,
Pinto les notes d'una habanera,
blava com l'aigua d'un mar en nit,
blanca d'espuma, dolça com l'aigua,
gris de cabina, dourada d'imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge,
cerco paraules del temps,
complin els versos,
sense neguit,
els pins m'aprasten,
sento com callen,
el vent s'emporta,
tot l'horitzó.
Miro el paisatge,
geni de l'estat de l'estat del passat,
d'aquell món d'enyorança,
amor i calma,
perfumar d'alluna foc i rot,
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el racó.
Escampant amb canyella totes les cales
i empatxines fer-los un braçó.
Els vells en parlen plens de tendresa
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forcs i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventa, noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades, enamorades,
dones i pàtria, veus i flors.
Si pogués fer-me escata i amagar-me a platja
per sentir sons i tardes del passat.
D'aquell món d'enyorança, amor i calma
per fumar de lluna, foc i raó.
Si pogués enfilar-me a la onada més alta
i guarnir de palmeres el racó.
Escampant amb canyella totes les cales
i empatxines fer-los un braçó.
I empatxines fer-los un braçó.
I acabarem amb una gran veu, Sílvia Pérez,
interpretant una gran cançó.
Al control, Sílvia, us ha parlat Javier,
us esperem el proper diumenge a dos quarts de 10,
diem-vos abans que la quarta ni de veneres
de l'Hospitalet d'Infant tindrà lloc el divendres 1 d'agost
a les 10 de la nit amb els grups Boira de Lleida
i ben fort de l'Hospitalet d'Infant.
La cançó es diu Alfonsina i el mar.
La cançó es diu Alfonsina i l'Hospitalet d'Infant.
La cançó es diu Alfonsina i l'Hospitalet d'Infant.
i l'Hospitalet d'Infant.
La cançó es diu Alfonsina i l'Hospitalet d'Infant.
i l'Hospitalet d'Infant.
L'Hospitalet d'Infant.
L'Hospitalet d'Infant.
L'Hospitalet d'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
L'Hospitalet d'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
I l'Hospitalet d'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
D'Infant.
Un sendero solo de pena, muda llegó hasta la espuma.
Sabe Dios que angustia le acompañó.
Que dolores viejos cayó su voz para recostarse arrullada.
En el campo de las caracolas marinas.
La canción que canta en el fondo oscuro del mar.
Las caracolas.
Te vas al fonsino con tu soledad.
¿Qué poemas nuevos fuiste a buscar?
Y una voz antigua de viento y de sal.
Te requiebra el alma y la está llamando.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Y te vas hacia allá como un sueño dormido.
Y te vas hacia allá como un sueño dormida alfonsina vestida de mar.
Por senderos de algas y de coral.
Y fosforescentes caballos marinos darán una ronda a tu lado.
Y los habitantes del agua van a jugar pronto a tu lado.
Bájame la lámpara un poco más, déjame que duerma, nodriza en paz.
Y si llama a él no le digas ¿qué estoy?,
Dile que Alfonsina no vuelve y si ama a él no le digas nunca que estoy.