Fins demà!
Fins demà!
I és que diumenge passat es va celebrar a Tarragona el 55è concurs nacional de colles sardanistes, una de les cites sardanistes més importants de l'any a Tarragona.
Malgrat tot, encara que enguany no hagi estat inclòs en el programa oficial de les festes de Santa Tecla, el concurs va funcionar força bé.
Bones colles, com ho són les de la promoció al bàsic d'honor grans, amb força públic, i a més un resultat magnífic per a les colles tarragonines.
El problema ha vingut després, quan en el llibre de visites al web de la Unió de Colles es va encetar una polèmica sobre els resultats d'aquest concurs,
i sobretot pel paper dels jurats.
A partir d'unes primeres intervencions, han anat exposant tot un seguit d'opinions amb rèpliques, matitzacions i respostes que en general han estat força correctes.
Potser massa sovint hi ha hagut un apassionament accentuat, però sembla que queden enrere altres polèmiques anteriors que van deixar molt mal de gust de boca en aquest mateix mitjà.
Tot plegat ha quedat clar que cal fer alguna cosa per millorar la tasca dels jurats.
La llàstima és que alguns hagin aprofitat l'ocasió del concurs de Tarragona per adonar-se i sembli que qüestionin el resultat d'alguna colla tarragonina.
Jo, a la veritat, les úniques notes negatives del concurs crec que van ser, per una banda, l'absència vergonyosa de representants institucionals tarragonins,
s'exceptuava amb el regidor d'Esquerra Republicana, que a més va fer de jurat de les colles lliures,
i per l'altre costat la Cobla, que va tocar amb una lentitud exesperant i va modificar el programa de Sardana Espectat amb el gris de sessió a darrera hora.
Ens seguirem parlant. Per part meva, tres més. Bon programa.
Bon dia i salutacions en directe des de l'estand de les festes situat avui a la Rambla Nova,
des d'on Tarragona Ràdio emet aquesta setmana la seva programació.
Doncs, després de la reflexió inicial de l'Ange, la títol de presentació,
que com ell mateix ha dit no pot ser avui amb nosaltres, ens disposem a iniciar el nostre programa número 385.
Tindrem tot una hora plena de comentaris, informació, opinions i, com no, sobretot, música de Cobla,
per acompanyar-vos en un matí de festa com el d'avui.
I tot això en el programa sardanista de Tarragona Ràdio, un dos i seguit,
que avui us presentem la Malla Rosa, la Tessa i el control tècnic el Lluís Marí als estudis centrals i la Núria aquí a l'estand.
Així doncs, comencem anunciant-vos el sumari.
Avui us parlarem del present, passat i futur de la Sardana a les nostres comarques.
Això que en principi queda una mica rocambolès té una explicació molt senzilla.
Sí, perquè el passat cap de setmana van començar les festes de Santa Tecla a Tarragona
amb el concurs de colles a la plaça Corsini, del qual en tenim els resultats.
I per aquesta mateixa nit us podrem anunciar la representació del retaule de Santa Tecla a la catedral.
I la setmana vinent, la ballada de festa major del dia de Santa Tecla
i pels qui vulguin anar de plec a Constantí i a Reus, entre d'altres que també us anunciarem.
També hi haurà altres festes arreu de Catalunya, com la d'aquest cap de setmana a Gramunt,
on els qui vulguin podran ballar sardanes, fer turisme i empalmar.
És a dir, no dormir durant tota una nit perquè s'han programat un munt d'activitats.
Tot això i molt més des d'ara i fins la una del migdia.
Comencem, com sempre, amb una sardana.
Procedent del món de les colles, Joan Lázaro és un dels no pocs balladors
que han volgut anar més enllà en la seva activitat sardanista.
De ben petit ja va poder estudiar música i després va formar part de les colles
com Flors de Maig o Dintre el Bosc, de la qual en va ser cap d'encer durant 12 temporades.
L'any 1983 va començar a escriure sardanes i actualment ja han estrenat més de 30.
Són obres en les quals hi podem trobar moltes influències d'autors que ell admira.
Ara escoltarem la que porta per nom El Pla de la Font,
dedicada a una plaça de la població de Súria.
La interpreta, la cobla, la principal de l'abisbal.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Súria.
Comencem parlant-vos de l'agenda d'activitats,
parlant-vos dels aplecs per demà diumenge.
A la tarda hi haurà un concurs de colles improvisades.
El 37è, a plec de Lleida, matí i tarda, a la plaça de Sant Joan,
amb les cobles contemporània Villpuig-Cobla,
juvenívola de Gramunt i municipal de Lleida.
S'oferiran un homenatge a la compositora Pepita Llonell
i a nivell pòstum a Fèlix Martínez Comín.
També el 37è, a plec del Baix Camp, a Reus,
a dos quarts d'onze del matí i a les cinc de la tarda,
al Santuari de Misericòrdia,
amb les cobles juvenívola de Sabadell,
Cadaqués, Reus, Nova Vallès i Reus Jove.
Hi haurà un gran nombre d'activitats complementàries
que comentarem més endavant a les notícies.
Pel dilluns, dia 22, el 59è, a plec de Sant Maurici,
a Caldes de Malavella, matí i tarda, a l'Ermita de Sant Maurici,
amb les cobles Ciutat de Girona i Cadaqués.
I el 53è, a plec de Tolosa de Llenguadoc,
matí i tarda, a la plaça Rebelent,
amb les cobles Milenària i Viladulesa.
I pel dissabte dia 27, a plec de la Barceloneta a Barcelona,
a la tarda, al Passeig Marítim,
amb les cobles Ciutat de Terrassa i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I el cinquè, a plec de Rubí, tarda i nit, a la plaça de Catalunya,
amb les cobles Juvenívola de Sabadell, Ciutat de Girona
i la principal del Llobregat.
I fent, potser ara, una mica de parèntesis,
perquè com que estem en directe, ja us ho hem anunciat,
aquí a la Rambla Nova, tenim moltes bandes i xerangues
per aquí al costat que estan fent música,
que és el que han de fer en els dies de festa.
clas
clas
clas
clas
clas
clas
clas
clas
clas
clas
I tornem a parlar-vos dels oblecs.
I tornem a parlar-vos programats pel dia 28 diumenge.
El 16è aplec de Colera, matí tarda al Pati de les Escoles,
amb les cobles Foment de la Sardana, Genizenca i Ciutat de Girona.
També el 16è aplec de Montgat, matí tarda al Parc de la Riera d'En Font,
amb les cobles Ciutat de Cornellà, Flama de Farners i Marinada.
Al matí, concurs de colles improvisades.
28è aplec de Sant Cugat del Vallès, matí tarda a la plaça d'Octàvia,
amb les cobles la principal del Llobregat,
Joveníbula de Sabadell, Mediterrània i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
A la tarda hi haurà concurs de colles improvisades.
També la plec de Tona, tarda i vespre, a les Feixetes,
amb les cobles Lluïsos, Nova Vallès i la principal de Coll Blanc.
I finalment el 21è plec de Constantí, a dos quarts de 12 del migdia
i a dos quarts de 5 de la tarda a les Escoles Velles,
amb les cobles Ciutat de Terrassa i Joveníbula de Gramunt.
A la tarda hi haurà exhibició de danses tradicionals,
amb el grup Vall Rodó i s'obsecarà tothom amb coca i cava.
Pel que fa a ballades de Sardanes,
pel diumenge dia 21, a les 12 del migdia, a Bandellós,
una ballada amb la cobla la principal de Tarragona.
El dimarts dia 23, diada de Santa Tecla,
a les 9 del vespre, a Tarragona, a la Rambla Nova,
amb la cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Pel que fa al divendres dia 26,
al migdia una ballada al Forja, amb la cobla Costa Brava.
I l'endemà, divendres dia 27, a les 4 del migdia,
amb un roig del camp, a la cobla Ciutat de Reus.
I a les 7 de la tarda, a Tarragona, a la plaça Cronista Sassé,
una ballada patrocinada per la matassaria Confort i Descans,
amb la cobla Reus, i interpretaran Sardanes i Valls Vuitcentistes.
Fem un petit apunt, i és que això és pel dissabte dia 27,
la ballada Montroig del Camp i la ballada a la plaça Cronista Sassé de Tarragona.
I pel que fa a concursos, per avui dissabte, a les 5 de la tarda,
a Gramunt, a la sala del teatre del Casal Agromantí.
Tercer concurs individual de Sardanes Reveses, amb la cobla Juvenívola de Gramunt.
I també per avui, però a les 8 del vespre, a Gramunt també,
a la plaça Font d'Andana, campionat de la terra ferma i colles lliures,
amb la cobla Riella.
Demà diumenge, a les 11 del migdia, a Barcelona, al Pla de la Catedral.
Concurs per a colles lliures, 5è trofè memorial Mosserrat Bullic,
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
A 2.45 de la tarda, a Sant Climent de Llobregat, a la plaça de la Vila.
Tercer concurs puntual per a l'honor veterà grup B i colles lliures, amb la cobla Ressor.
Dissabte vinent, a les 10 de la nit, a Igualada, al Camp d'Esports del Xifraret.
36è concurs vàlid per a la promoció 2, final honorà, veterà i colles lliures,
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
I finalitzem els concursos el diumenge, dia 28, a les 12 del migdia,
a Sarvera, a la plaça Major, campionat de la terra ferma i colles lliures.
I a 2.45 de la tarda, sitges a la plaça de la Fregata, honor infantil, honor juvenil i colles lliures,
amb la cobla Viladolesa.
Pel que fa als esbars, per avui dissabte, a 2.45 de la nit, a Reus, a la plaça del Teatre,
esbar d'Ensaire de l'Orfeo Reusenc i l'esbar Maig del Cercle Català de Madrid.
També a 2.45 de la nit, a Tarragona, a la catedral, representació del retaule de Santa Tecla,
amb l'esbar Santa Tecla i la cobla, la principal del Llobregat.
I pel que fa al diumenge, dia 21, a les 8 del vespre, a Tarragona, al Teatre Metropol,
representació de l'espectacle Camins per al Record,
a càrrec de l'esbar Manresà, ballet folklòric de l'agrupació cultural del Baixes.
I acabem l'agenda d'avui, anunciant-vos que la cobla Reus Jove
acompanyarà l'Àliga de Reus en les seves actuacions durant les festes de Misericòrdia.
El dimarts, dia 24, participaran en la Cercavila a partir de les 7 de la tarda
i el dijous, dia 25, matí i tarda, actuaran el Passeig de Misericòrdia i el Santuari
fent cercaviles i l'ofrena a la Mare de Déu.
La festa es clourà a les 8 del vespre, a l'interior del Santuari,
amb l'interpretació de tonades antigues de l'Àliga i el Vall Curt.
I tal com hem anunciat en l'agenda,
un dels actes de les festes de Santa Tecla que estem vivint aquests dies
és la representació del retaule de Santa Tecla
que tindrà lloc aquesta nit a la catedral.
El retaule de Santa Tecla és una creació coreogràfica fonamentada en la vida,
conversió i martiri de la patrona de Tarragona.
L'any 1987, el director artístic de les bars Santa Tecla, en Jaume Guas,
va trobar en un article escrit per l'historiador Josep Maria Sabater
una notícia sobre la celebració, l'any 1775,
d'una moxiganga que representava una alegoria de l'arribada del Sant Bras de Tecla d'Armènia.
Aquest va ser el punt de partida del projecte,
la realització del qual va ocupar 3 anys de laboriós i dedicat treball.
La primera fase fóu d'investigació
per intentar veure si es podia trobar documentació concreta i més àmplia,
no sols del seu caràcter històric, sinó també coreogràfic.
Entre altres fonts, també va ser estudiat amb tot detall
el retaule de la catedral de Tarragona
que va portar que Jaume Guas decidís donar el nom de retaule de Santa Tecla
a la composició que pensava dur a terme,
fonamentant-se en el coneixement de la documentació recollida.
Per això va fer una recreació coreogràfica
partint de la seva llegenda àurea
i de l'esquema pràctic del retaule existent a la catedral,
dintre d'un sobre i estricte sentit religiós,
però amb un criteri estètic actual i unes arrels ben nostres,
inspirant-se en les modalitats de construcció plàstica
que caracteritzen les moixigangues pròpies de les nostres comarques.
La partitura, de caràcter descriptiu i sinfònic,
seria realitzada per Francesc Assú per a coble ampliada
i també es duria a terme un disseny del vestuari especial.
Anys després de l'estrena,
aquella música va ser enregistrada per la coble,
la principal de l'abisbal,
i és aquesta versió la que ara us convidem a escoltar.
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Aurea
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I la resta, un cop ballades a Sardanes de Tarragona, sortiria en un taxi!
Correcuita, els de la Liris Blaus van enllugar un parell de taxis i un cop finalitzat el de la Imperial Ciutat, també marxaran cap a la Ciutat Immortal, donant-se la curiositat que els de la Roura es van assabentar del resultat tarragoní, on havien fet el primer lloc, per les notícies que els van portar els Liris Blaus.
Era un dels campionats que posteriorment foren considerats com de les carreres.
Aquest era el primer text i el segon fa referència a les normes de seguir en un concurs de sardanes.
I diu així, el 26 de setembre de 1943, en el primer concurs de les festes de Santa Tecla, organitzat per Educació i Descanso a Tarragona, van posar unes normes de com s'havia de ballar.
La primera diu, el danseire s'haurà de mantenir sempre de cara al centre de la Rullana.
Cal evitar l'encarcarament i l'excés de mobilitat.
En la posició dels braços cal parar esment que les mans no rebassin l'alçada de l'espatlla, es refereix als llargs.
No es mirarà mai el peu mentre es dansi i es ballarà sempre de puntetes.
No s'avisarà de viva veu el repartiment.
Els compassos curts seran ballats amb els braços caiguts i els compassos llargs amb els braços alts.
Doncs ja ho veieu, per sort les coses han canviat una mica des d'aquells anys 50 fins ara.
Això no vol dir que avui en dia no tinguem normes, que sí que les tenim a l'hora de ballar en un concurs,
però potser no són tan estrictes o tan carques diguem-ne com aquelles.
I en la recta final del programa d'avui queda un quart d'hora i tornem a la música.
Segur que tots els sardanistes haureu ballat alguna vegada la sardana Cap de Creus,
una sardana de caire plenament balladora i atractiva.
Alguns potser us haureu preguntat per si el seu autor, Rafael Cabrises,
va escriure més sardanes a més d'aquesta tan popular.
El cert és que sí, en va fer moltes més en la mateixa línia,
encara que cap d'elles va aconseguir assemblar-s'hi en popularitat.
ara la Cobla Cabaqués ens permet descobrir-ne una.
Es diu Margaridoia.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I per avui tenim preparada alguna que altra xafarderia, però preferim deixar-la per la propera setmana,
i tenir una secció ben plena ja queda ben segur que les festes de santa tecle generen moltes més.
Volem acabar el programa d'avui d'una manera relaxada
escoltant una altra sardana de caire ben ballador.
Un autor que fa temps que no era present en el nostre programa
i que cal considerar-lo important en aquest tipus de sardanes
és Pere Mercader i Andreu.
Va ser instrumentista de tenora i de tible en diferents cobles,
però cal destacar la seva participació
en la fundació de la coble Orquestra Salvatana l'any 1913.
Va escriure moltes sardanes d'un estil molt característic.
Una de les que han estat enregistrades més recentment
és Les Forns de Caldes, dedicada a Caldes de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Girona.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
La interpreta la coble Ciutat de Malavella.
Doncs són quasi bé la una del migdia i us hem de dir adeu i fins la setmana vinent.
Però no sense desitjar-vos abans que passeu unes molt bones festes de Santa Tecla.
Ens retrobarem aquí al programa Sardanista, un dos i seguit de Tarragona Ràdio,
i en parlarem amb tot detall.
I serà amb una sardana de Joaquim Palmada, un compositor de Banyoles,
que va viure entre 1865 i 1947.
Això vol dir que les seves sardanes són ben lluny de l'estil que predomina avui dia.
Però això no vol dir que no puguem apreciar els valors intrínsecs que té.
Només és qüestió de tenir en compte l'època en què fó escrita i posar-nos en situació.
La versió, però, és recent i van a càrrec de la coble, la principal de l'abisbal.
Escoltem, doncs, per acabar el programa d'avui i desitjar-vos molt bones festes,
la sardana titulada Amoretes, d'en Joaquim Palmada.
Amoretes, d'en Joaquim Palmada
Amoretes, d'en Joaquim Palmada
Amoretes, d'en Joaquim Palmada.
Amoretes, d'en Joaquim Palmada.
Amoretes, d'en Joaquim Palmada.
Amoretes, d'en Joaquim Palmada.
Amoretes, d'en Joaquim Palmada.
Amoretes, d'en Joaquim Palmada.
Amoretes, d'en Joaquim Palmada.