Música
Un dijous més volem dedicar la primera hora del Ja Tardes,
quan passen poquets minuts de les 4,
a escoltar música d'aquella que ens fa venir ganes
d'anar-nos a la platja i estar mirant el mar, simplement.
Habaneres, Habaneres des del Balcó, l'espai setmanal que ens presenta el Javier.
Javier, bona tarda.
Bona tarda.
Seguim una mica, com cada dijous, de fet,
escoltant Habaneres clàssiques, més modernes,
i tu que entremig ens vas explicar una mica la història de les Habaneres,
que Déu-n'hi-do el que dona de si, eh?
Sí.
Avui, precisament, dedicarem l'espai a grups de les comarques tarragonines
dels que nosaltres tenim noció de que tenen gravacions,
o tenim... no s'han arribat les seves gravacions.
Començarem en un balcet popular,
crec que va arribar en el seu dia de l'Argentina,
cantat pel grup de la secuita Olla Barrillada,
titulat Golondrina Mensajera.
Golondrina, Golondrina,
tu que vas cruzando el mar,
dale un abrazo a mis padres,
que allá en la Argentina están.
i si tu los ves que lloran,
tu les debes consolar,
i les que aquí en nuestra España
nunca los podré olvidar.
que bonitas, que bonitas,
que bonitas,
que son las olas del mar,
cuando voy en mi barquita,
y unas bienes y otras van,
los luteros y la luna resplandeven sobre el mar.
y yo sigo navegando
con este alegre cantar.
Golondrina, Golondrina,
Golondrina,
golondrina,
tu que vas cruzando el mar,
dale un abrazo a mis padres,
que allá en la Argentina están.
i si tu los ves que lloran,
tu les debes consolar,
i les que aquí en nuestra España
nunca los podré olvidar.
que bonitas, que bonitas,
que son las olas del mar,
cuando voy en mi barquita,
y unas bienes y otras van,
los luteros y la luna resplandeven sobre el mar.
y yo sigo navegando
con este alegre cantar.
I del Tarragonés,
anirem cap a l'altre extrem de la província,
la Terra Alta.
El grup de les veus de Bot,
de Bot, esclar,
es oferiran una habanera,
de les més antigues,
que es coneixen escrites en català.
Autor Bartomeus,
titulada per uns
Prop d'una barqueta
i per altres
En la barqueta.
En la barqueta.
En la barqueta.
فó...
En la barqueta.
En la barqueta.
En la barqueta.
En la barqueta.
En la barqueta.
En la barqueta.
En la barqueta.
En la barqueta.
Ha sentat a prop d'una barqueta, hi ha una llineta que trist i plori,
ja fa temps que té el promès fora, ella pobretà l'enyora.
Velles ai, tu és cristalline, torneu-me al promès meu,
Torneu-meu de l'Uniesterre, torneu-meu suicidio verdeu.
Ah, que si el rei ja no és viure, ah, que és viure és un turneu,
Que si no me'l torneu pronté, ja em moro d'allò rameu.
Hores felices, felices, marem gaudir,
Tots junts estàvem a l'allà al meu jardí.
Tranquils sentíem, sentíem cantar els docent,
Mentre escollíem roses i clavem.
Un dia, l'onina, quina alegria,
Al moment de trobar-se un aimador,
La nina, el seu, alça els seus braços,
I ell, tan sols, li demana un xic d'amor,
Un dia, l'onina, quina alegria,
Al moment de trobar-se un aimador,
La nina, el seu, alça els seus braços,
I ell, tan sols, li demana un xic d'amor,
Un xic d'amor.
Estem viatjant per les comarques de Tarragona,
Avui en grups de veneres de les nostres comarques.
Ens n'anem ara al Baix Camp, a Reus,
On el grup Reusenc, Canya Dolça,
Ens cantarà un balset molt conegut,
Dels que sonen en moltes cantades de veneres,
Lletra i música de Josep Pujol Llibori,
Vell pescador.
Vell pescador que se'n va anar,
A viure al món lluny del seu mar,
Sentat el sol d'un vell carrer,
Cantava un vell vals mariner,
Tenia barques, tenia rens,
Tenia molta força a les mans,
Per anar a pescar amb il·lusió,
I veure el sol sortir a l'horizó,
I en tot el cor se li ha costat,
Infant!
Digues-me tu,
Que hi has estat,
Com és aquest teu mar?
El mar és bo,
El mar és blau,
El mar és calme i és temporal.
El mar és bo,
El mar és blau,
El mar és calme i és temporal.
I si Déu vol,
Petit infant,
Un jornit tornaré,
Menjant la pos d'un vell camí,
Sempre mirant l'alent,
Mirant el blau,
On vas passar,
Passar!
Enyoraré,
O curaré,
O potser cantaré.
El mar és bo,
El mar és blau,
El mar és calme i és temporal.
El mar és bo,
El mar és blau,
El mar és calme i és temporal.
El mar és bo,
El mar és blau,
El mar és calme i és temporal.
Informació de cantades davaneres de les que nosaltres estem enterats.
El dissabte 1 de febrer,
Ventfort a dos quarts de 12 de la nit,
El restaurant Les Bruixes d'Altafulla.
Des de finals de gener,
Des de finals de gener,
Fins a mitjans de març,
El celebrant tots els dissabtes,
Les garoinades a Calèja de Palafurgel,
En actuació de diferents grups en alguns restaurants d'aquella població.
I el diumenge 2 de febrer,
Al centre cultural municipal de Valls,
A les 6 de la tarda,
Segona cantada de maneres dels grups de les comarques tarragonines,
Amb l'actuació dels grups aires del tarragonès d'Altafulla,
Beles i vent de calafell,
Penllats de l'am de Valls,
Olla barrellada de la secuita,
Ventfort de l'Hospitalet de l'infant,
I Trams de Valls,
L'entrada lliure.
I parlant de Valls,
Des d'allà ens arriba el grup Trams,
Per a cantar-nos en música de Manuel Toda,
El meu oncle Valdomedo.
El meu oncle Valdomedo,
Que a Valor no li agradava,
I a Calella s'embarcaven,
Amb afany de ser un negrero,
Terra enllà vés un estrany,
I a l'esquena del negret,
Posa'm discreció el fuet,
Posa'm discreció el fuet,
Mirant solament el guany.
Bronxa, per què?
T'agronxa,
Vés mare amb dins,
L'aigua n'és ben tranquil·la,
i el cel és tot gris.
Penca de grito, penca,
Tots mones clau,
Jo vull al putó ara,
No en sóc un babau,
A les zones dansa,
Molt dolçament.
Ai, Valdomedo,
Ai, Valdomedo,
Ai, Valdomedo,
Fas malament.
El meu oncle n'està fart,
I amb vaixell de blanques veles,
Farcit de calés i peles,
Retorna a la seva llar,
I a la costa s'hi ha vestit,
Un casal de nova planta,
I una negreta li canta,
I una negreta li canta,
A l'orella amb lleu brugit.
Bronxa,
Per què?
T'agronxa,
T'agronxa,
Més mar en pis,
L'aigua n'és ben tranquil·la,
I el cel és tot gris,
Que encara grito ben quiet,
Dues bones clau,
Jo vull el puto ara,
No en sóc un babau,
A les zones dansa,
Molt dolçament.
Ai, boldomero,
Ai, boldomero,
Ai, boldomero,
Vas malament.
Al cap d'uns anys,
La nissaga,
Vivint amb l'esquena dreta,
Que estan hi virant de veta,
Més aquí la fa la paga,
I enllà terres de l'Habana,
D'on treuen el dineró,
Si fot la revolució,
Si fot la revolució,
I els hi toca passa gana.
Bronxa,
Per què?
T'agronxa,
T'agronxa,
T'agronxa,
T'agronxa,
Aigua n'és ben tranquil·la,
Oti.
Venc que negrito,
Venc que
Tots mones clau,
Jo vull el puto ara,
No en sóc un babau,
Els zones dansen,
Molt dolçament.
Ai, boldomero,
Ai, boldomero,
Ai, boldomero,
I en aquest viatge que estem fent per les comarques de Tarragona,
posant una mica d'imaginació amb el Baixell, que des del port de Tarragona es porta a totes les comarques de l'interior,
fem una parada a Reus, un altre grup d'habaneres d'allí, les veus de Reus,
ens oferirien una marxa d'Ortega Monasterio, una de les persones que més han fet i fa en pro de les habaneres,
amb títols tan coneguts com el meu avi, la barada de Lucas, Vicinxo i Encisadora.
Sous-titrage Société Radio-Canada



Sous-titrage Société Radio-Canada

...
...
...
...
...