Un jove jardiner persa li va dir al seu príncep, a mi senyor,
«Salveu-me, senyor, salveu-me! Aquest matí m'he creuat amb la mort, m'ha amenaçat amb la mirada.
S'ho prego, senyor, per pietat, compadiu-vos de mi, voldria fugir d'aquí, marxar a llum, voldria anar-me'n fins a Ispahan».
El bon príncep li va deixar els seus cavalls i així el jove jardiner va poder fugir de la mort, refugiant-se a Ispahan.
Per la tarda, el príncep es va trobar amb la mort i li va demanar «Escolta, aquest matí com és que li has fet al meu jardiner un gest d'amenaça?».
«T'equivoques», li respon la mort, «no ha estat pas un gest d'amenaça, sinó de sorpresa.
El feia lluny d'Ispahan aquest matí, saps? És allí on hauria d'emportar-me'l aquesta nit».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana.
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana».
«Kana Makana.
«Kana Makana».
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No és bonic.
Però hi anava cap a casa, posava per la Rambla.
Jo no sé si us heu fixat,
darrerament anuncien molt les festes de Halloween
de determinats centres d'oci,
de determinades sales de festa.
I em vaig creuar amb un personatge.
I dic personatge
perquè anava disfressat com si
fóssim a les dates de
Carnaval.
La disfressa, una túnica negra,
una suposo que careta,
en forma de calavera,
i portava una dalla.
Anava repartint a la gent
folletons, octavetes,
que m'imagino que convidaven a anar
a un o altre lloc dels que abans he esmentat.
El cas és que quan es va croar amb mi,
en allargar-me el seu paper,
jo me'l vaig mirar als ulls
i, si en plan mofeta,
li vaig dir
què?
A mi quan em tocarà el dia?
Es va quedar parat.
Em va retenir el paper
i em va mirar fixament.
Jo estirava el paper cap a mi
i ell no se'l deixava treure dels dits.
Aleshores em va començar a agafar
com una mena d'esclai i pensava
és una disfressa, no?
Ho és?
I al darrere hi ha un noi o una noia o...
No ho sé pas.
El cas és que em va clavar la mirada
fins al punt que em va fer dubtar
de que jo no hauria pas
d'haver fet aquella pregunta.
Quan m'arribarà l'ara a mi?
Aquella espera
va durar
segons que a mi se'm va fer una eternitat.
Una eternitat mortuòria.
A la fi va obrir els dits,
em vaig quedar amb el paper i...
vaig respirar com allògerit
perquè mentre s'allunyava
vaig sentir capullo.
Bé, i això em va passar ahir.
és ben cert, és ben cert.
I em va passar ahir, m'imagino,
perquè ens atencem en aquesta nit màgica
o no tan màgica
que és la de Tots Sants
i després la de Difons.
I avui volem fer un programa
que té una mica a veure amb tot plegat.
Ja heu sentit abans aquella història,
una versió de Jax Cocteau.
l'avís de la mort.
el gest de la mort.
el que és el que és el destí.
Ja t'hi pots amagar, ja.
que ella arriba.
Avui en tindrem de coses especials
amb la mort de companya.
també voldria dir
per aquelles persones
que no esperen la mort,
sinó que esperen l'espelme,
que ja la teniu.
Sí, sí, sí.
Aquí els estudis de Tarragona Ràdio
per les dues persones
que van trucar fa un parell de setmanes
i van endevinar les endevinalles,
que sàpiguin que tenen a la seva disposició
un lot,
un parell,
d'espelmes.
Una de gran,
una altra de no tan gran,
però això sí,
amb els millors desitjos
de Cana Macana.
Per cert, sabeu, no?
Cana Macana,
Tarragona Ràdio,
els dijous a partir de les 9,
fins i tot amb telèfon.
Fins aquí hem arribat.
24, 47, 67.
Va d'endevinalla?
Va d'endevinalla.
Una altra,
hi ha un espelme pel mig.
Diu i sí, l'endevinalla.
És molt curteta,
molt curteta,
molt curteta
i alerta,
perquè la nit s'ho val.
Tinc tall
i no menjo mai.
És això, eh?
Tinc tall
i no menjo mai.
Què deu ser,
què deu ser?
Alerta perquè us dareu una pista
perquè els que vulgueu trucar
al 24, 47, 67,
quan després
escoltem la música
que farà de bressol,
doncs ho pugueu tenir
més fàcil.
La pista és aquesta.
Terrible, terrible, terrible, terrible.
Aquesta és la pista,
una pista musical.
Repeteixo,
tinc tall
i no menjo mai.
I què et sembla
si mentre escoltem
el Paco Ibáñez
amb el seu testament,
música i lletra
d'un recens
traduïda a l'espanyol,
tu repenses
i mires de trucants
aquí a Cana Macana.
Hi ha una espelma
o una bosseta
de pedretes
o potser
un...
com es diu ella
per guardar
les pàgines?
Un marcafulls?
Un marcapàgines de llibres?
Un...
Sí?
Sí?
Un punt de lectora.
Paco Ibáñez.
Me pondré triste
como sombra
cuando el Dios
con quien siempre voy
me diga
con la mano
al hombro
vete pa' arriba
a ver si estoy
la tierra
entonces
y al cielo
todo tendré
que abandonar
aún estará
de pie
el roble
el de mi caja
funeral
aún estará
de pie
el roble
el de mi caja
funeral
antes de ir
a hacer
el oso
con las ánimas
de Plutón
quiero otra vez
estar celoso
otra vez
dar mi corazón
una vez más
decirte quiero
una vez más
de satinar
al deshojar
el crisantemo
que es Margarita
funeral
al deshojar
el crisantemo
que es Margarita
funeral
Dios
Dios quiera
que mi viuda
sienta
al enterrarme
un gran dolor
que no necesite
cebollas
para demostrarme
su amor
y que tomen
segundas
nupcias
esposo
de mi calidad
así podrá sacar
provecho
de mis chinelas
y mi ajuar
así podrá sacar
provecho
de mis chinelas
y mi ajuar
que sea dueño
de mi esposa
que beba
y fume
en mi hogar
pero que nunca
le parta
un rayo
mi jaca
se atreva
a montar
aunque no tenga
yo
ni pizca
ni sombra
de perversidad
si tal hiciera
mi fantasma
le vendría
a perjudicar
si tal hiciera
mi fantasma
le vendría
a perjudicar
Hola, molt bona nit
Hola
Ens dius el teu nom?
Ingrid
Hola Ingrid
Com estàs, bonica?
Bé
Què tal?
Escolta'm, que truques parlem de vinalla
Sí
Sí, tu has pensat bé?
Sí
M'imagino que amb la pista que t'he donat
fàcil, fàcil, no?
Sí
Ah, doncs venga Ingrid
a per allà
A veure, el ganivet
El ganivet
Sí senyora
Molt bé
Ingrid
Sí
Enhorabona
Gràcies
La Ingrid ja és
una persona canamacanera
Escolta'm Ingrid, ja saps no
que s'ha convocat
el segon concurs
canamacan a Calilè?
Sí, sí
Ja preparada per escriure?
Suposo que sí
Suposo que sí
Doncs venga
Escolta'm Ingrid
Continuem amb el programa
Moltes gràcies per estar aquesta nit amb nosaltres
i un petonat
Vindràs a recollir l'espelma
o el punt de llibre
o les pedretes?
Què vindràs a buscar?
L'espelma
L'espelma
t'esperarà la setmana vinent
D'acord?
D'acord
Gràcies per trucar Ingrid
Ciao
Adéu
Avui pels petits
un conte
una història
però alerta
que fa una mica de cosa
eh
avui
que avui tot va de morts
no us espanti pas
si sentiu coses així com
terribles
i
brrrr
A veure
Avui dues espelmes
en comptes d'una
que hi hagi una miqueta més de llum
i d'olor
força eh
amb el pijama ben posat
estiradets al terra
reunits al sofà
ben col·locats
a la butaca
amb la llum aquesta de dalt apagada
perquè comença una història
que per cert
és una adaptació d'un conte
del País Basc
Sí, sí, sí
que es titula
La Marieta
Això és
i no era
que una vegada
hi havia una nena
que es deia
Marieta
La Marieta
era bona nena
tot i no
obeia la primera
quan jugava
i la mare la cridava
la nena contestava
ja vinc mamà
però no hi anava
només feia cas
quan la cridaven
tres o quatre cops
i els crits
parien un to de mena
d'aquells
un dia
sa mare la va enviar
a la carnisseria
a buscar fetge
però va tenir mala sort
perquè pel camí
va trobar-se
amb les seves amigues
la Carmeta
la Roser
i la Txaro
que jugaven a la plaça
i es va quedar amb elles
Oi
s'ho van passar força bé
sí, sí
tant i que se'n van oblidar
que ja es feia tard
i quan ja portaven
una estona jugant
ai, ai, ai
a la Marieta
li va venir el cap
allò del fetge
ui
apa
que ja són les set
i tancaran la carnisseria
va sortir corrent
de pressa
acompanyada
per les altres nenes
pensa
que la carrera
els va fer perdre
el buf
però van fer tard
en arribar a la botiga
ja havien baixat
la persiana
ai
pobra de mi
la mare em farà la pell
que puc fer ara
la Carmeta
la més espavilada
de la colla
li va donar una solució
pateixis
que tot té solució
tots els fetges
són semblants
i fan el mateix gust
ho he sentit
te dir
mira
aquest matí
hem portat
el cementiri
el senyor Agustí
i ara és el dipòsit
esperant que l'enterrin
no passa res
si anem
i li prenem el fetge
a ell ja no li cal
i tu sí que en tens necessitat
tenien por
però van decidir
anar-hi totes plegades
quina altra cosa
podien fer
tal dit tal fet
que li he guanyat temps
i se'n van anar
corrent al cementiri
després d'una estona
la Marieta
va arribar a casa seva
amb el fetge
del senyor Agustí
dins d'un paquet
has fet tard
havia molta gent
a que el carnissé
mama
i després
he acompanyat
la Carmeta
a una botiga
perquè volia
que l'aconsellés
per triar uns mocadors
i després
ja en sabia
de dir mentires
la Marieta
ho feia bé
però tant se val
sa mare
en va sortir convençuda
va anar a la cuina
i
va frigir el fetge
la sopa
ja feia estona
que l'havia fet
que no sopes
Marieta
no tinc gaire gana
mamà
i em fa mala panxa
encara tindràs
febre
no ho sé pas
mamà
però que et faria res
que aquesta nit
dormís amb l'àvia
no ho sé per què
però tinc una mica
de por
ja eren al llit
l'àvia
i la neta
la Marieta
es trobava
més a gust
però no parava
de pensar
amb el cementiri
i amb el senyor
Agustí
mort
no va poder agafar
el son
fins a mitja nit
i de sobte
es va despertar
sobressaltada
algú havia donat
uns cops
a la porta
de la casa
àvia
que no sents
els cops
no pateixis
deu ser el vent
la porta
que no ajusta
prou bé
després d'una estona
es van sentir
unes passes
a l'entrada
de la casa
i una veu
molt cavernosa
que va exclamar
Marieta
torna'm
el fetge
que m'esperàs
la nena
es va ixoplugar
a la vora
de l'àvia
qui deu ser àvia
calla nena
que ja marxarà
però la veu
se tensava
no marxaré
marieta
marieta
ja sóc
a la primera
escaleta
els graons
de fusta
de fusta cruixien
com si un pes
molt gran
se'ls hi recolzés
un vent fred
entrava
per la porta
oberta
del carrer
la nena
s'abraçava
l'àvia
que mirava
de mantenir
la calma
resant
molt
rojet
la veu
de l'escala
repetia
molt lentament
molt
solemnament
i molt
cavernosament
marieta
torna'm
el fetge
que
m'esperàs
àvia
què pot ser
no pateixis
filla meva
que ja marxarà
no marxaré
marieta
ja sóc
a la segona
escaleta
els segons
que passaven
entre una
i altra
reclamació
passaven
com una eternitat
perquè no es feia
ja de dia
l'àvia
volia encendre
l'espelma
de la tauleta
de nit
però li fallava
l'ànim
la nena
estava paralitzada
pel terror
i se n'enrecordava
de l'escena
del cementeri
i un altre cop
cada vegada
més propi
i insistent
marieta
torna'm
el fetge
que m'esperàs
àvia
qui pot ser
no pateixis
filla meva
que ja marxarà
no marxarà
marieta
sóc a la tercera
escaleta
marieta
torna'm
el fetge
que m'has
prest
àvia
qui pot ser
no pateixis
filla meva
que ja marxarà
no marxarà
marieta
ja sóc
a la
quarta
escaleta
marieta
torna'm
el fetge
que m'esperàs
que m'esperàs
que m'esperàs
no pateixis
filla meva
que ja marxarà
no marxarà
no marxarà
marieta
ja sóc
la cinquena
escaleta
marieta
torna'm
torna'm
el fetge
que m'esperàs
àvia
que tinc
molta
por
però la veu
va continuar
ja sóc
vora
del llit
ja és
meva
ui
quina
bo
aquí hem saltat
tots
de l'enxurt
però perquè et passi
una mica la por
escolta els titiriteros
de Binèfer
que parlen
que parlen
dels morts
del monasteri
a tu
de l'enxurt
que et passi
Fins demà!
Prou, prou de tombes que ja són gairebé les 9 i mitja i segur que més d'un ha tremolat, perquè l'ensur final és que ens ha fet aixecar fins i tot els micros que teníem aquí als estudis de Tarragona.
Vinga, enseneu l'allongarant, apaguem les espelmes, les barretes de fer olor, ens estirem, badallem una mica i...
Vinga, després de rentar-nos les dents, que més d'un ja les teníeu ben netes, petons per aquí i per allà, al pare, la mare, els germans, els tiets, els cosins, a les àves...
Ai, l'àvia de la Marieta, fins i tot a la mateixa Marieta, el senyor Agustí, pobre senyor Agustí sense fetge, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai...
I a tots els vostres amics, oi que sí? Oi que sí que vosaltres de tant en tant feu bondat?
Doncs vinga, alerta, eh, que els fetges mancars. Molt bona nit, un petonet i fins la setmana vinent.
Jo no sé muchas cosas, és veritat. Digo tan solo lo que he visto, i he vist...
Que la cuna del hombre la mecen con cuentos.
Que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos.
Que el llanto del hombre lo taponan con cuentos.
Que los huesos del hombre los entierran con cuentos.
Y que el miedo del hombre...
Ha inventado todos los cuentos.
Yo sé muy poques coses, és verdad.
Pero me han dormido con todos los cuentos.
Y sé todos los cuentos.
Tots els contes. A cana me cana, els dijous a la nit.
Uau.
Uau, la funebre de Chopin.
Us preguntareu i...
Uf, caramba, caramba, això és com etètric.
És que s'ho val, eh, perquè...
En primícia, no crec que ho hagi aconseguit ningú.
Però nosaltres sí que hem anat a la mateixa casa de la senyora Mort.
És una dona, és una dona, per cert, i l'hem entrevistat.
No és que li hagin fet grans preguntes perquè ens imposava la seva presència.
Però tant mateix vull que sabeu que el que sentireu ara és un enregistrament en directe a la casa de la mateixa mort.
I no parlem de la Montse Ortells Rodríguez de Tarradellas.
No, parlem amb la mort.
Molt bona nit.
Déu-vos guardi.
És un honor per nosaltres tenir-te de tan a prop.
Imaginem que aquesta nit no treballaràs ni que només sigui per una estona.
Jo sempre treballo, però estigueu tranquils.
Miraré de reposar una estoneta.
Si més no, mentre duri el programa.
La mort és molt vella.
Sempre treballa i està tan cansada.
Li ve de gust un te mort?
Gràcies, molt agraïda.
Però no sé pas si m'ho puc permetre.
Tinc tanta feina que un relax no sé pas com m'aprovaria.
Va, que m'ha dit que reposaria una mica.
Prenguis el te.
Encara no s'ha mort ningú, tot i ser de màquina.
Però vostè té molts anys.
Ha vist moltes coses i les que li queden per veure.
És cert.
L'amor és tan vella com la vida i serà el darrer que veurà en els seus ulls.
És molt cruel, senyor amor.
No t'ho pensis pas.
Jo no sóc altra cosa que una estona cobre la porta a l'eternitat.
I després?
No ho sé, ja t'ho he dit.
Jo no sóc altra cosa que una estona...
Per cert, de les moltes històries que s'expliquen de les seves aventures,
amb quina es quedaria?
Amb totes, és clar.
La fama em fa venitosa i em fa l'aga que es parli de mi.
Tot i que n'hi ha una que m'empipa una mica.
Sembla que els mortals se'n vulguin rifar sempre,
però mai ho aconsegueixen, saps?
Em fa tenir penjada d'un arbre sense que jo pogués fer res.
No pots imaginar com se m'acumulava la fama.
No m'extranya.
També t'he de dir que n'estic una mica farta que em representeu tan vella, lletja i fosca.
Sempre envoltada de siris mitja apagats, mitja encesos,
llanties mortuòries, jamecs espectrals.
Mal que us pesi, jo tinc cura del meu aspecte.
Si tingués temps, aniria al gimnàs i fins i tot em buscaria un noviet.
A més a més, aquesta música fúnebre, lletja, pesada,
que us caficava a posar-me cada cop que m'atanço.
Em fica dos nervis.
A mi no m'agrada aquest rotllo.
I que li vindria de gust?
A mi el que em fa feliç és la cançó francesa, saps?
Em xifla.
Doncs, anem-hi.
Plus bleu que le bleu de tes yeux,
je ne vois rien de mieux,
même le bleu des cieux.
Plus blanc que tes cheveux dorés,
ne peut s'imaginer,
même le blanc des blés.
Plus pur que ton souffle si doux,
le vent même au moins doux,
ne peut être plus doux.
Plus fort que mon amour pour toi la mer,
même en furie ne s'en approche pas.
Plus bleu que le bleu de tes yeux,
je ne vois rien de mieux,
même le bleu des cieux.
Si un jour tu devrais t'en aller
et me quitter,
mon destin changerait tout à coup.
du tout autour.
Plus gris que le gris de ma vie,
rien ne serait plus gris,
pas même un ciel de pluie.
Plus noir que le noir de mon cœur,
la terre en profondeur
n'aurait pas sa noirceur.
qui ho hagués dit de la mort?
jo que la feia tant.
Però ben mirat,
mai no es pot dir res de ningú.
Adéu,
mort,
fins ben tard.
La mort se'n va al darrere de les veus d'en Piaf
i el breu,
música francesa.
que ho hauria pensat?
Però nosaltres continuem
amb la nostra odissea,
amb el nostre viatge.
I dic odissea
perquè ara mateix estem
sentint un fragment
d'Orfeu i Eurídice d'en Gluck.
La veritat és que
és una música que ens servirà una mica
per fer un viatge.
Un viatge dels que van als inferns.
En altres moments havíem parlat
de l'Eurídice i de l'Orfeu,
també del rapte de la Proserpina,
també dels cestis
i admet una història d'amor
dels mana,
de les baixades als inferns,
dels herois.
Però avui
volem parlar de
o llegir,
millor dit,
un fragment de l'Odissea,
de l'anada de
Ulisses,
l'Odisseu als inferns,
per consultar l'oracle de Tiresias,
el Vident,
l'home que
podia veure el futur,
que no pas
el que tenia al davant.
Però va ser la
la maga Cirza
qui li va dir
què és el que havia de fer
per poder anar a veure
en Tiresias.
Encalleu el veicell
tocant a les gorgues
profundes de l'oceà
i tu ves a l'estatge romàntic
de l'Hades
fins a l'Indreton
dins la Queron
precipiten les aigües
el Piriflegalleton
i el Còcit
que és un braç de les tics
i a la roca i el peu
el conflent dels dos rius sorollosos.
Aleshores, senyor,
acostant-hi a frec,
com et mano,
cava una fosa d'un colze
o així tan llarga com ample
i el seu entorn aboca
per tots els difunts
tres ofertes,
la primera de llet amb mel,
de vidols la segona
i la tercera d'aigua
i en salgau de blanca farina
i aleshores suplica
els difunts
i llorstestes i nanes
prometent que en tornar a Ítaca
dintre les sales
inmolaràs una vaca vessiva
i serà la més vella
i acaramullaràs la foguera
amb coses preades
i per tiresi
a sol mataràs
de banda un xai negre
sense clapa
el que més a les vostres ramades
llueixi
quan hauràs implorat
l'il·lustre poble de l'ombra
ofereix un anyell
i una ovella negra
torcent-los cap a l'èreb
al front
però tu també gira't d'esquena
al corrent del riu
i veuràs com et turba
innombrable de seguida
acudeixen els bufs
dels difunts que moriren
i...
heu sentit?
cal fer una ofrena
aquí
ens parlen de mel
vidols
i llet
i no trobeu que nosaltres
també en fem d'ofrena
els difunts
una ofrena que
anomenem panellet
doncs
aquesta nit
aquesta nit
per parlar una mica
dels panellets
que tots sabeu fer
segurament
hem portat
amb la distància telefònica
a un especialista
Xavier, bona nit
hola, bona nit
com ho portem això?
molt bé
a punt d'entrar a la feina
m'imagino, no?
doncs t'interromparem
una estona
perquè ens parlis
res, breument
de com fer bons panellets
bueno, la receta
és molt
molt fàcil
ah, vaja
comencem bé
un quilo de sucre
un quilo de sucre
un quilo d'omella
un parell de patates
bullides
i 4 o 5 ous
tot això ben barrejat
deixat reposar
i llavors fan els típics panellets
del que vulguis
que si els vols de pinyons
que si els vols de codonyat
de llimona
de llimona
el que vulguis
molt bé
i avui en dia
la gent no té fàcil
compre un mella
amb pols
i ja està
escoltem, Javier
m'imagino que també
el secret
deu ser el forn
sí
tu tens un forn industrial
evidentment
nosaltres parlem
d'un forn casolà
què cal tenir en compte?
primer
que estigui
una miqueta fort
uns 200 graus
o 210
i la bona és
que no tingui gens de sola
és millor posar
en dos llaunes
perquè de seguida
s'acrem en de la sola
molt bé
això és molt important
moltes estones
s'han d'estar els panellets?
no
quan els poses dintre
i quan comencen
a granyar una miqueta
ja està
fora
ja està
fora
que són llavors
que s'obren
doncs llavors ja fora
perquè si no
encara vas a quedar
endurs com una pedra
doncs Javier
moltes gràcies
per la teva informació
per la teva col·laboració
menys esforços de panellets
m'imagino
t'agraden
fas una hora
a la teva professió
Javier
del forn socies
d'aquí
Tarragona
el carrer Unió Veritat
sí
Unió Apodaca
Apodaca
del carrer Apodaca
bon pa
bons panellets
vinga
salutacions
molt bona nit
i gràcies
per estar amb nosaltres
i continuem amb el tema de la mort
i és que
canviant una miqueta
la temàtica
resulta que l'Ajuntament de Tarragona
ha fet una convocatòria
força especial
bé
ja està feta realment
segurament
segurament el lliurament dels premis
tindrà lloc
el dia dels difunts
o el de tots sants
no ho sé ben bé
això no ens ho va dir
el senyor Punyat
el senyor Punyat
és un tècnic de l'Ajuntament
en la secció
de pompes fonestes
i que va tenir el gust
de parlar amb nosaltres
amb Cana Macana
directament des del cementiri
on es realitzava
un peculiar
un peculiar concurs
al mig del cementiri
no us ho perdeu
i que nosaltres
en pic ho vam sentir
vam dir
això és per Cana Macana
perquè evidentment
aquestes
jo li diria una mica
poques soltades
de l'Ajuntament
i fan moltes
de poques soltades
però és que aquesta
ens va semblar
Cana Macanera
a tope
escolteu
aquest enregistrament
de res
fa tres dies
que vam fer
el cementiri
municipal
d'aquí Tarragona
aplaudim
la idea
de l'excellentíssim
Ajuntament de Tarragona
que en col·laboració
amb els serveis funeraris
de la ciutat
ha tingut l'encert
de promocionar
la festa dels difunts
amb una peculiar iniciativa
que sense cap mena
de dubte
impactaran l'opinió pública
de la nostra patrimònica
urbs
a ningú se li escapa
que els darrers anys
les tradicions
més nostrades
han patit
en benefici
de l'anomenat
Halloween
un arraconament injust
els nens
no parlen
de tots sants
o del dia dels difunts
sinó que utilitzen
el terme Halloween
per donar forma
a una més
de les nostres festes
diluïdes
per l'imperi
de Walt Disney
però com ja hem apuntat
l'Ajuntament de Tarragona
amb la inestimable
col·laboració
dels serveis funeraris
un cop més
ha posat fil a l'agulla
per ser capdavanter
en la contraofensiva
en l'anomenada operació
per tots sants
els difunts morts
però catalans
és per això
que Cana Macana
avui és aquí
al cementiri
de Tarragona
on podran observar
tots els que ens escolteu
que hi ha un cert rebombori
tot i que
nosaltres hem provat
de mantenir
un cert respecte
per allò
on es tractem
però és que
realment
la iniciativa
que porta
l'Ajuntament
de Tarragona
surt
de tota
mena
de lògica
per això
ens hem posat
en contacte
amb el senyor
Ramon Punyet
tècnic de l'Ajuntament
de Tarragona
i cap de serveis
forestors
de l'Humos Nisipi
podreu sentir
els que escolteu
Cana Macana
també
que hi ha com
com un murmuri
de gent
hi ha molta gent
avui al cementiri
molta
i no pel fet
que vagin
a honrar
a venerar
els seus difunts
sinó per un altre motiu
que ara mateix
ens explicarà
el senyor
Ramon Punyet
senyor
Punyet
hi ha un greu problema
amb el tema
de la pèrdua
dels costums
miri
això que aquí
dintre nosaltres
mentrestant
el cavaller
i altres culturetes
ja no saben què fer
per halar gratis
nosaltres
mirem pel costumari
si la gent passa
de tots sants
i els difunts
hem de fer
algun calcon
sembla ser que
segons estadístiques
del tot fiables
s'ha apreciat
un cert descens
en la visita
als cementiris
en la compra
dels crisantems
en l'adquisició
d'espelmes de difunts
i les misses d'encàrrec
per no esmentar
la creixent idea
que la inceneració
és més saludable
que la inhumació
de sempre
troba
ja s'ho poden
treure del cap
on aniríem a parar
de tota la vida
els morts
han estat
prop dels vius
això d'escampar
cendres
és una vagenada
que no pot
portar
res més
que disgustos
però
com vostè
deia
l'ajuntament
ha posat fil
a l'agulla
aquesta imposició
dels yanquis
ja s'ha acabat
imposició dels yanquis
és una cremació
això mateix
aquí encara
no s'ho han pres
seriosament
però ja arribarà
aquest costum
fixi's en l'Ira
que allà mateix
allí
no paren
deixem-ho córrer
senyor Punyat
el que ens ocupa
és la iniciativa
de l'Ajuntament
per tal de retornar
la gent
a l'ancestral costum
de retre homenatge
als difunts
vostè ho ha dit
per tal de fomentar
la mona a la terra
que ens ha d'acollir
a darrere hora
hem ideat un concurs
el guanyador
o guanyadora
podrà gaudir
d'una concessió
durant un període
de temps
per estipular
d'un ninxul
per quan calgui
com hauran
pogut llegir
a la premsa
ordinària
les bases
per participar
en aquest concurs
eren ben senzilles
a l'abast
de qualsevol
humil treballador
de la zona
el concurs
en si
consisteix
en una prova única
els participants
convenientment equipats
tenen dues hores
per obrir una fossa
en els terrenys
del cementiri
qui faci
el forat
més ben fet
i més profund
en el temps indicat
guanyarà
l'esmentada
concessió
d'un ninxul
durant un temps
per tal de facilitar
la feina
de la brigada municipal
proveirà
els participants
amb un pic
una pala
uns guants
i un casco
homologats
hi ha dues categories
la P
i la R
la P
és la dels pobres
i la R
la dels rics
que també es moren
i en què es diferencien
les categories?
ara veurà
senyor Nadal
senyor Nadal
ja pot atensar-se
que som a punt
que hem de començar
com pot comprovar
els que s'ho poden
permetre
també gaudeixen
d'algun petit avantatge
què t'ha dit
els participants
van atensant-se
per recollir
les eines
Déu n'hi do
la quantitat
de persones
que han acudit
a la crida
veiem de tot
gent gran
de jove
de tots sexes
i condicions
cal remarcar també
la quantitat
d'excavadores
i bulldòssers
que ha convocat
el concurs
Déu meu
tants rics
i a Tarragona
el perímetre del cementiri
on es du a terme
el concurs
ha estat convenientment
senyalitzat
i tothom es va situant
en els llocs marcats
senyor alcalde
ciutadans i ciutadanes
l'Ajuntament de Tarragona
es congratula
en convocar
aquest primer concurs
per tots sants
els difunts morts
però catalans
per fomentar
per fomentar
una torna
als vells costums
agraïm
a tots els participants
l'aportació
feta d'un cistell
de panellets
i una ampolla
de vidols
per tal de finançar
l'enògens
menys cert
que és que
escoltem
mentrestant
l'himne
composta expressament
pel concurs
mentre les darreres
paules
del senyor Punyet
ressonen
entre les parets
dels nínxols
del cementiri
de la ciutat
l'himne
del concurs
d'excavadors
de tombes
Tarragona 2003
un cistell untolde
Donem inici al primer concurs d'acabadors de tombes 2003.
Endavant!
Tres, dos, un segundos...
Sense treva, tothom disposat a fer un forat més gros que el del veí per tal de tenir dret a un nínxol com si d'un apartament a la manga del mal menor s'estractés.
Però, acas no és cert que la mort té un preu?
Morir-se no és tan gratós.
Tot un cúmul de mal de cap per als que queden.
Un enterrament com Déu mana val un picó.
I tan sols la impressió dels recordatoris fa que un quedi retratat.
El transport de la caixa val un dineral.
I cal convidar a Ginebra els amics en record de l'estimat o estimada de torn.
Els fills no paren d'emprenyar fent preguntetes de per què fa pudor l'àvia.
i gairebé sempre t'enterren, plou.
I et fot el conjunt que en el mateix moment de la darrera pelada planejaves tornar a portar per la boda de la Susana i el Jacint.
Morir-se escar.
I tota aquesta gent que avui s'ha congregat al cementiri de Tarragona lluiten per una plaça gratis a l'eternitat.
Collons, collons!
El tot Déu!
Perdoni, perdoni, estem entrevistant amb un concursant i ens podria dir, ens podria dir, vostè de què es queixa?
Que no ho he vist que només m'han donat un posto que hi havia pedra.
Caramba, sembla ser que certament hi ha rics, hi ha pobres.
Parlant de rics, anem a veure com li van les coses al senyor alcalde,
que de moment sembla que va avançant força amb la seva eina.
Senyor alcalde!
Senyor alcalde!
Impossible, impossible, de tot impossible amb el solell que fa la seva excamadora, el darrer model.
Déu-n'hi-do!
Endavant, endavant, endavant.
Continuarem nosaltres aquí en el cementiri entrevistant amb uns altres participants.
Veiem aquí un forat, ens adeixem aquest forat.
Oh, el forat és profund, però han aturat la feina.
Mirarem dins del forat.
No es veuen els pics, no es veuen les pales ni els cascs.
No hi ha cap...
Rectifiquem, rectifiquem.
Estan picant, continuen picant, perfectament picant!
Marxeret!
Gràcies, gràcies, continuarem.
Senyor Punyet, en definitiva, aquesta primera convocatòria, tot un èxit.
Ja ho veu, Tarragona sempre ha de ser capdavantera a l'hora de protegir tot el seu patrimoni cultural.
Atenció, atenció, atenció, sembla ser...
Sí, sí, sí, sí, sí, efectivament!
Sembla ser, senyor Punyet, que tenim un guanyador, si ens vol acompanyar.
Sembla ser que es tracta, precisament, del lloc ocupat pel senyor Juárez.
Déu-mos en guarda, el senyor Juárez, envoltat de gent.
Anem a veure, el forat és llarguíssim, ens aprofundim, entrem a la tomba.
Mar de Déu, senyor, el senyor Juárez, com si estàs buscant una subvenció per la Mediterrània,
ha aprofundit tant i tant i tant, que ha empalmat amb la mateixa cova urbana.
Senyors i senyores, els que ens estau escoltant a Cana Macana, en primícia, en directe, aquesta mateixa nit,
el senyor Juárez, dientra quin forat ha fet, ha empalmat amb la cova urbana de la ciutat.
El guanyador, crec jo, senyor Punyet, d'aquesta primera edició d'Acabadors de Tombes,
havent enllaçat un nou segment de la cova urbana de Tarragona,
ha de ser, trobo jo, que el senyor Juárez.
Tanmateix, senyor Punyet, enhorabona per aquesta primera convocatòria.
Moltes felicitats.
Moltes gràcies.
Moltes felicitats i esperem que l'any vinent es torni a repetir
aquesta iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona per fer front al Halloween.
Aquesta ha estat, doncs, l'enregistrament d'aquesta història que hem tingut.
Ja desconnectem amb l'enregistrament.
Sabem que es repartiran els premis un dia d'aquests,
però, tanmateix, parlen qui ve.
La segona edició d'Acabadors de Tombes d'aquí, de la cementiri de Tarragona,
esperem que tingui el mateix èxit que el que hem desitjat el senyor Punyet,
cap tècnic dels serveis funestos de la ciutat de Tarragona.
Deixa'm una miqueta amb el Lluís Llec, mentre ara entrarem en una altra cosa.
El que són les rondalles funeràries.
Les rondalles funeràries, segons l'amada,
es veixeu en dret del folclore de Catalunya i dels costums,
el bressol a la tomba,
doncs venien a ser que quan la gent es moria,
els que feien la vetlla entretenien el temps de dues maneres,
criticant-se, ponderant les virtuts dels morts,
i, per suposat, explicant contalles, contarelles,
que tenien a veure sempre amb una protagonista,
la senyora mort o l'acte de morir.
Aquestes rondalles s'explicaven en aquests casos
de defunció, de bressol, del mort, de vetlla,
i suposa que també amb les nits fosques i tenebroses
de la tardor i a l'hivern.
Què us semblen?
Escoltem una mentre es fon aquestes campanades a mort del lloc.
Vet aquí que una vegada un gegant, al i gros, com una muntanya,
topar pel camí amb un esquitx de dona que el d'aturà.
El gegant, molestat per la pretensió d'aquella manudència,
l'he preguntat,
i tu qui ets?
Que t'atreveixes a encarar-te amb mi?
Sóc la mort, que vinc a cercar-te i m'has de seguir.
El gegant es feu un tip de riure i se li abraonar.
Van anar a la barreja i qui va a sobre i qui va a sota.
El gegant, amb la seva gran força,
deixar la mort, feta amb el bé de tan massagada i desllurigada
que restar, estesa a terra sense poder-se moure ni a l'anar,
fins a tal punt que si no hagués estat la mort,
que no es pot morir mai,
perquè aleshores no es moriria ningú
i aviat el món no s'hi cabria,
de segur que la mort s'hauria bent mort.
Mentre estava estenellada a terra,
s'escaigué passar un brau minyó molt valent i molt forçut
que en veure una dona estesa a terra s'hi acostar i la retornar.
Quan la mort es trobar refeta li digué
Aquí on me veus, jo sóc la mort.
Et vull agrair el favor que m'has fet.
No et puc pas salvar la vida perquè és llei que tots hem de morir.
Però et deixaré viure força
i molt abans de morir-te et faré avisar pels meus ajudants.
Dites aquestes paraules,
la mort se n'anà tot rencaixant de tan massagada.
Aquell minyó visqué anys i panys i encara més i sempre valent,
fort i brau com quan tenia 15 anys.
Veus aquí, com quan ja era vell,
molt vell,
un dia sentia un gran dolor,
una altra tingué una febrada
i una altra unes punxades que no el deixaven respirar.
A la fi se li presenta la mort que li digué
Bé, ja has fruit prou de la vida i et vinc a cercar.
Ui, vas dir que abans de morir em faries avisar pels teus ajudants
i encara els espero.
M'has enganyat!
Però qui són el dolor,
la febre
i les punxades
si no ajudants meus?
Apa!
Segueix-me
i no rondinis més
i se l'emportar.
I se l'emporta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Millor dit, que potser arribarà a esmorzar, es convocarà també a la millor, qui sap, algun sopa alternatiu pel preu, doncs, de pocs dinerons.
Però això, si era el dia vuit o és el dia nou? Ai, no, és el dia cinc de novembre. Escolteu, vigilava'm la mort.
Un sueño.



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!