Sabeu, de vegades, la gent que estem enganxats a un determinat tipus de música ens desesperem
quan escoltem la producció musical dels nostres dies.
Això és lògic, en certa manera, doncs els anys 80 queden lluny, força lluny.
De vegades, davant d'aquest panorama, no tenim més remei que treure a la pols els vells discos de vinil
per a gaudir d'una música que ens va marcar, i molt.
Per sort, de tant en tant, van sorgint petites joies musicals que ens fan creure encara
que la música, la bona música, encara té un lloc en els nostres dies.
Música
Música

Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!













Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Aquesta és la data correcta dels Modiblus!
Aquí van fer una inflexió en la seva carrera!
Van tocar temes més espaials!
més espaials!
Sí!
Long distance Voyager!
Al viatger de llarga distància!
i fins aquí!
Nosaltres hem arribat a la primera part de l'espai!
perquè tot seguit!
Tot seguit!
Tenim preparat aquelles petites grans notícies!
que esperem que us agradin!
els dimarts a la nit!
radioactivitat!
els dimarts a la nit!
radioactivitat!
radioactivitat!
radioactivitat!
radioactivitat!

que no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
no!
Petites notícies!
curiositats!
actualitat d'internet!
Això i molt més a la miscel·lània de radioactivitat!
MissiOnline!
En la teva línia!
Doncs bé, avui aquí a Mission Line tenim dues petites grans notícies.
Hem anat al rebost de 3XL.net, aquesta pàgina web on podem trobar notícies de l'espai,
notícies d'ordinadors, d'informàtica, ben explicades.
Aquesta és una pàgina juvenil i aquestes coses tan serioses estan explicades d'una manera que s'entén molt bé,
de manera entenedora. I nosaltres, veient que s'entén tan bé, les volem traslladar a tots vosaltres,
perquè podeu copsar que de vegades les notícies tecnològiques no han de ser avorrides per força.
Les dues que tenim preparades avui, va sobre científics espia i sobre la trobada d'aigua a mar.
Sí, ja fa temps que en parlem d'això, però sembla ser que encara hi ha hagut més novetats.
I sembla ser que fins que l'home no arribi a mar, no pararem de parlar-ne de si hi ha aigua o no hi ha aigua.
Però, de moment, sembla ser que n'han tornat a trobar. Bona notícia, bona senyal.
Bé, comencem per la primera.
Científics espia. Diu així.
Imatges desclassificades de satèl·lits espia permeten fer descobriments arqueològics. Qui ho diria?
Si comencem a parlar de satèl·lits espia, segur que pensareu que la conversa necessàriament acabarà tractant temes militars.
Afortunadament, però, aquest no serà el cas, sinó que podrem parlar de descobriments fets gràcies a aquests temes.
El cas és que un grup de científics de la Universitat de Chicago ha tingut accés a fotografies desclassificades,
és a dir, que ja no es consideren secretes, de satèl·lits espies preses sobre l'Orient Mitjà i se n'han portat una bona sorpresa.
A les imatges es podia veure, entre altres coses, unes línies que recorrien la superfície de la regió ben igual que una xarxa de carreteres.
Des de terra, o fins i tot des d'avions a petita alçada, no s'havia vist res abans,
i és que els camins actualment no són més que porcions de terreny situat un parell de centímetres per sota de la resta.
Des de l'espai, però, amb més perspectiva, es pot veure com formen una gran xarxa de comunicacions.
Aquests camins, de més de 5.000 anys d'antiguitat, serviran ara per trobar restes arqueològiques importants.
Per tal de fer-ho, ni haurà prou a mirar on es troben els nusos més densos,
ja que, probablement, allà abans hi havia d'haver nuclis de població rellevants, i començar a excavar.
Tot això, a més, ens donarà una millor idea de com eren aquelles civilitzacions ja fa temps desaparegudes.
El descobriment, aquí descrit segurament, no serà només una anècdota en els llibres d'història,
sinó el començament d'una nova manera de fer arqueologia.
És d'esperar que ara les imatges desclassificades comencin a ser analitzades des d'un punt de vista científic.
A veure si així, la humanitat sencera es pot treure autèntics beneficis, i no només els exèrcits.
És allò de la tecnologia militar utilitzada per fins civils, en aquest cas la ciència de l'arqueologia.
Doncs, ja veieu, ara que estem amb els tambors de guerra que no paren de sonar de fons,
és una bona notícia que tots aquests estris militars serveixen, o sí, pensem nosaltres que tenen més utilitat
en aquestes qüestions científiques que no pas les que tots pensem i sabem per què serveixen.
Finalment, esperem que no tinguin que utilitzar-se.
Bé, és una de les notícies que teníem.
Els científics espien, en aquest cas els satèl·lits militars que ajuden els arqueòlegs.
I ara anem per la trobada d'aigua a Mart.
Un grup de científics afirma que als pols de Mart hi ha milions de litres d'aigua.
Quasi res. I és una notícia que ja fa temps que anem dient aquí a Radioactivitat de tant en tant.
Perquè si no és una sonda és un satèl·lit, i si no és un satèl·lit és el telescopi de Hubble.
Però la qüestió és que ja fa temps que se'n parla i la qüestió és que és un bon senyal
per algun dia poder arribar a l'home en aquest planeta veí.
La notícia diu així.
Sempre que es parla d'anar a un altre planeta és Mart, el protagonista de la conversa.
Les raons, perquè així sigui, són moltes.
Però les principals són dues.
Primer, que és un dels planetes més propers a la Terra.
I segon, que és força semblant a la nostra llar.
Per poc que hagueu llegit sobre Mart, ja sabreu, per exemple,
que en el passat rius i mars cobrien la seva superfície,
però que en un moment donat l'aigua va desaparèixer misteriosament.
Bé, com a mínim, això és el que podríeu haver llegit fins ara.
Però us sembla que les teories han canviat i que potser l'aigua ha estat a la fi trobada.
Això, almenys, és el que defensen els científics de l'Institut Tecnològic de Califòrnia
i l'objectiu de la trobada ha estat l'observació dels casquets polars del planeta vermell.
Des de l'any 1966, els astrònoms pensaven que el gel que es formava
estava compost de diòxid de carboni a molt baixa temperatura.
Amb el temps, però, les observacions van semblar a indicar que dins seu
també hi havia d'haver aigua congelada encara que no estava del tot clar.
Ara, totes aquestes idees poden haver passat a la història,
ja que les dades que ens arriben des de les darreres sondes que orbiten el planeta
semblen indicar que no és que dins seu hi hagi una mica d'aigua congelada,
sinó que és, en realitat, el component majoritari dels casquets.
Així, doncs, el misteri de l'aigua marciana podia estar resolt.
Si les sospites es confirmen, els futurs colonitzadors de mar
ho podrien tenir molt més fàcil per tal de construir les seves ciutats.
Caldrà, això sí, idear la manera de portar l'aigua fins als futurs assentaments humans,
però, com a mínim, ens estalviarem haver-la de dur des de la terra.
En tot cas, ja tenim per on començar.
Doncs bé, és una bona notícia que fa que, després de la desgràcia del Columbia,
ens doni una mica d'esperances que la carrera de l'espai ha de continuar.
Sí, és el que en pensem nosaltres i esperem que és el que penseu també tots vosaltres,
que més val investigar coses útils, mai se sap,
que no pas destina tant de diners per a aquestes qüestions militars que dèiem abans,
coses inútils, no val la pena.
Doncs bé, anem acabant l'espai d'avui.
Queda molt poc temps i tenim preparat un final bastant tranquil,
bastant relaxant.
La coneixeu, oi?
És ella, és l'Ènia.
Des del 1988, des del seu primer disc en solitari,
bé, primer disc, va ser el segon,
però el primer que es va atrevir a llançar-se al món de la música en solitari,
perquè el primer va ser uns anys abans per encàrrec de la BBC,
els Celtes.
En aquest cas, doncs, el 88 és quan va fer el pas
d'anar al món de la música amb les seves pròpies cançons,
sense cap mena d'encàrrec.
I el que estem sentint és un d'aquests temes
que cada cop que l'escoltem
ens posa els pèls de punta.
Exil és un tema que, a més a més, va servir
per una banda sonora d'una pel·lícula.
No em pregunteu quina, però la vam poder sentir.
Bé, ens acomiadem.
Avui no hem pogut tenir el limbo,
estava previst que ens portés les seves músiques,
estàvem de ple amb els sudors,
però qüestions de força major ja van dos cops,
no ha estat possible la seva presència.
Esperem, esperem, algun dia poder-lo retrobar.
qui sí que hi ha estat acompanyant-nos
a l'altre costat de la peixera,
la nostra tècnica habitual en aquesta cinquena temporada
de reactivitat, la Núria Cartanyà,
que ho ha fet molt bé amb els discurs de vinil.
I bé, res més.
Salutacions cordials d'en Beta.
Us esperem d'aquí a set dies,
aquí, a Terreona Ràdio.
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
Beta75, arroba, tinet.org
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio
produït per Beta75.
鬼 una brà.
Perpeur
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!