Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Diu així.
Visc, soc molt habilitada i peus i mans no tinc.
Amb palmes soc portada i els minyons entretinc.
Què és?
Te la tornaré a dir i si tu penses i trobes que l'endevines,
pots trucar al 244767 amb el 977 al davant
i, mira, qui sap, potser tindràs un milió de canamaquins a la teva disposició,
potser una bosseta de pedres i vidres de la platja.
Sí, per a orella.
Diu així, soc...
Sols una feixeta és el meu vestit.
Si el duc soc morta, si me'l lleven, visc.
Soc molt habilitada i peus i mans no tinc.
Amb palmes soc portada i els minyons entretinc.
244767 a Canama Cana.
La feixeta és el meu vestit.
Doncs sí, mentre t'ho penses,
podries escoltar aquesta música de la Penguin, Café, Orquestra.
Sí, i després ens n'anem els nens, ja.
Vinga, sí, vinga, Lluís.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
La feixeta és el meu vestit.
la feixeta és el meu vestit.
el meu vestit.
és el meu vestit.
no és el meu vestit.
la feixeta és el meu vestit.
la feixeta és el meu vestit.
la feixeta és el meu vestit.
no és el meu vestit.
no és el meu vestit.
no és el meu vestit.
és el meu vestit.
no és el meu vestit.
no és el meu vestit.
no és el meu vestit.
és el meu vestit.
no és el meu vestit.
no és el meu vestit.
que surt de la feixeta és el meu vestit.
no és el meu vestit.
que té peus, per dir-ho d'alguna manera,
de ferro.
Roda i roda i roda i roda i roda i roda i roda.
no sé si ara la pista és més entenedora.
Sí?
Doncs jo no ho penso dir,
perquè encara ets a temps,
en el transcurs del nostre programa,
de trucar al 244767
i dir-nos si és o no és el que tu penses
què és.
No ho sé.
No ho sé.
Tu creus que ho saps?
Truca'ns al 244767,
com ho acaba de fer, doncs,
qui és?
Hola, bona nit.
Hola, bona nit.
Hombre, com estem?
Molt bé.
Què tal, Marino?
Ja ho veus, estic aquí esperant.
T'estic sentint com una mica cansat.
Sí, estic cansat.
Oh, estic cansat.
Estic cansat.
Aquesta setmana la feina ha anat una miqueta...
Una mica dura.
La deixada.
Sí o què? El camión?
Sí.
Que has anat lluny?
Bueno.
Bueno, perquè te cuenta, no?
Sí, exactament.
Com estàs, Marino?
Ja veus.
Bé, bé.
En aquestes hores bé relaxat,
a casa...
No, no, no, encara no.
Acabo d'arribar, eh?
Ara?
Sí, sí, sí.
Des del 5 del matí acabo d'arribar.
Déu-n'hi-do.
El que passa és que tens problemes.
Sempre hi ha alguna pijadeta
que hi ha als camions
que t'han de reparar i bueno.
Va, de pijadetes i pijos
fins al món plat.
Sí.
Eh...
Marino.
Digues.
Que tu saps la resposta o què?
La baldufa.
Me'n caig en ronda.
Sense possibilitat d'error.
I amb contundència, la baldufa.
Sí senyor.
Enhorabona.
La baldufa.
Bueno, ho sabia abans, però...
Què, què, què, què?
Però com el vas dir que era molt difícil,
dic...
Bueno.
Ho sabies abans, Marino?
Abans que anonguéssim les...
les... les...
aquestes pistes finals?
Sí.
Ah, sí.
Això de la faixeta...
Està bé, no?
Està ben plantejat lo de la faixeta,
que és la... la seva roba i tal, no?
No, quan has dit el poble...
Eh?
Eh?
La baldufa.
Al començament dic...
Seran los adoquins,
però no, al final ja dic...
No, això la baldufa.
Que se juga molt als pobles.
Dic, bueno.
Molt ben pensat.
Allà por, ja, sí.
Molt ben pensat.
Marino.
Digue.
Et deixarem aquí un premi d'un milió de canamaquins,
que et sembla?
Molt bé.
Que el podràs canviar,
doncs ja veurem perquè el podràs canviar.
Sí.
Però la setmana que ve, com a mínim,
tindràs un exemplar dels milions de canamaquins,
que ara feia de temps que no en sortia cap.
Mira, m'ha estat molt bé que truquessis
perquè així els hi traiem la pols,
i en tindràs un perquè el puguis canviar.
Et sembla bé?
Molt bé.
Marino, gràcies per la teva trucada.
Vinga, Agustí.
Vinga, fins aviat.
Igualment.
Adéu.
I ara sí.
Avui us porto un conte que fa molt de temps que...
que tenia ganes de portar-lo.
I és que quan el vaig veure una vegada, una vegada,
a la biblioteca,
vaig pensar que aquest conte ha de ser especial,
perquè les il·lustracions en són especials,
i la història promet ser diferenta.
I sí, sí, sí, sí.
Després d'haver-me'l llegit,
vaig pensar, certament, que és diferenta.
Tan diferenta com podem ser els uns i els altres.
Tan diferents i tan iguals alhora.
Tan iguals i tan diferents tan mateix.
Sabeu de què va la història d'avui, nens i nenes?
D'una rata pinyada.
Eh?
D'aquells animalons que volen per la nit
i que sembla que siguin mosquits gegants
perquè no paren mai.
Quets cap aquí, cap allà volant
i sembla que no els puguis seguir.
Una rata pinyada.
D'aquelles que es pengen amb les ungles de cap per avall
i que tenen una visió especial
o que tenen una uida molt, molt, molt, molt esmolada.
Sabeu aquesta rata pinyada?
Es diu Estela Lluna.
En un bosc, calorós, molt i molt lluny,
una vegada hi vivia una rata pinyada frugívora
i el seu bebè acabat de néixer.
En un bosc, calorós, molt i molt lluny,
una vegada hi vivia una rata pinyada frugívora
i el seu bebè acabat de néixer.
Com s'estimava la rata pinyada mare
i el seu bebè suau i menut.
Et diré esta la lluna?
Li va dir en veu melodiosa.
Cada nit, la rata pinyada mare,
quan sortia volant a buscar menjar,
volia dur esta la lluna a tocar del seu cor.
una nit, quan la rata pinyada mare
seguia la intensa flaire de la fruita madura,
un mussol la va descobrir.
Volant silenciosament,
el fora ocell es va llançar sobre les rates pinyades.
Esquivant l'oigisclant,
la rata pinyada mare va provar d'escapar,
però el mussol va tornar a atacar una vegada i una altra
i va xocar amb estela lluna a l'aire.
Les seves ales de bebè
eren tan fluixes i inútils com el paper mullat.
Va anar caient, caient,
cada vegada més de pressa
cap al bosc que hi havia a sota.
Un garbuix frondós i fosc de branques
va aturar la caiguda d'estela lluna.
Un branquilló era prou petit
per a les potes diminutes d'estela lluna.
Envolcallant-se amb les seves ales
es va aferrar una branca prima
tremolant de fred i de por.
Mare!
Vaig esclar estela lluna.
On ets?
Cap a trenc d'alba.
La rata pinyada bebé
ja no podia sostenir-se més temps
i va tornar a caure avall, avall, avall.
Pam!
Estela lluna va aterrar de cap en un niu suau i flonjo,
espantant els tres bebès ocells que hi vivien.
ràpidament.
Estela lluna va sortir del niu enfilant-se
i s'hi va penjar a sota, on no la podien veure.
Va escoltar la ramor dels tres ocells.
Què ha estat això?
Va cridar Flap.
No ho sé pas,
però està penjat per les potes.
Va piolar Flitter.
Psst!
Que bé la mare!
Va xiu-xuejar Pip.
Aquell dia la mare ocell se'n va anar moltes i moltes vegades
i sempre va tornar a menjar per als seus bebès.
Estela lluna tenia una fam increïble,
però no pas d'aquella mena de coses esgarrifoses que la mare ocell els portava.
finalment, però,
la petita rata pinyada ja no ho va poder suportar més.
Va enfilar-se el niu,
va tancar els ulls i va obrir la boca.
Xap!
A dins.
I hi va caure una llagosta gran i verda.
Estela lluna va aprendre a ser com els ocells.
Estava desperta tot el dia i dormia de nit.
Menjava bestioles, tot i que tenien un gust horrorós.
Els seus costums de rata pinyada estaven desapareixent de depressa.
Tret d'una cosa.
A Estela lluna encara li agradava dormir penjada de les potes.
Una vegada, quan la mare se n'havia anat,
els bebès o ocells, curiosos, van decidir de provar-ho ells també.
Quan la mare ocell va tornar a casa,
va veure 8 potes diminutes aferrades a la vora del niu.
Iiii!
Vaig esclar.
Torneu a pujar aquí de seguida.
Encara caureu i us trencareu el coll.
Els ocells es van tornar a enfilar el niu,
però la mare ocell va aturar Estela lluna.
Estàs ensenyant als meus fills a fer dolenteries.
No et deixaré entrar en aquest niu,
a no ser que em prometis que obeiràs totes les normes d'aquesta casa.
Estela lluna li ho va prometre.
Menjava bestioles sense fer ganyotes.
Dormia el niu de nit i no es penjava per les potes.
Estela lluna es comportava com un bon ocell.
Tots els bebès van créixer de pressa.
Aviat el niu va començar a estar massa ple.
La mare ocell els va dir que era hora d'aprendre a volar.
Un per un, Pip, Flitter, Flap i Estela lluna van saltar del niu.
Les ales els funcionaven.
Sóc ben igual que ells, va pensar Estela lluna.
Jo també puc volar.
Pip, Flitter i Flap van aterrar sobre una branca amb molta elegància.
Estela lluna va provar de fer el mateix, però ai, ai, ai, ai.
Quina vergonya.
Va quedar mig enganxada, mig penjant.
Semblava, ai, que no ho aconseguiria mai.
Volaré tot el dia, va dir-se Estela lluna.
Així ningú no veurà com en sóc de maldestre.
Però l'endemà, Pip, Flitter, Flap i Estela lluna se'n van anar volant lluny de casa.
Van volar durant hores, exercitant les seves noves ales.
Eh, el sol ja va a l'aposta, va advertir Flitter.
Serà millor que tornem cap a casa o encara ens perdrem en la foscor, va dir Flap.
Però Estela lluna volava molt més endavant i no se la veia pas per enlloc.
Els tres ocells, preocupats, se'n van anar cap a casa sense ella.
Tota sola, Estela lluna va volar i volar fins que les ales li van fer mal i va caure en un arbre.
Vaig prometre que no em penjaria per les potes, va sospirar Estela lluna.
Així que es va penjar pels polses i aviat es va adormir.
No va sentir el soroll fluixet d'unes ales que s'apropaven.
Ei, ei, va dir una veu forta.
Per què estàs penjada del revés?
Els ulls d'Estela lluna es van obrir de bat a bat.
Va veure una cara d'allò més estrany.
Jo no estic pas del revés, ets tu qui ho està, va dir Estela lluna.
Ah, però tu ets una rata pinyada.
Les rates pinyades es penjen per les potes.
Tu estàs penjada pels polses.
Per tant, ets tu qui està del revés, va dir aquella criatura.
Jo sóc una rata pinyada i estic penjada per les potes.
Per tant, jo estic del dret.
Estela lluna estava confosa.
La mare ocell em va dir que estava del revés.
Va dir que això estava malament.
Malament per un ocell, potser.
Però no pas per una rata pinyada.
D'altres rates pinyades es van aplegar al voltant
per veure aquella jove rata pinyada estranya
que es comportava com un ocell.
Estela lluna els va explicar la seva història.
Menjaves bestioles, va caquejar una d'elles.
Dormies de nit?
Va dir estorada una altra.
Això és ben estrany, van murmurar totes.
Un moment, espereu.
Deixeu-me veure aquesta criatura.
Una rata pinyada es va obrir pas entre la multitud.
Que et va atacar un mussol, va preguntar.
Ensumant la pell d'estela lluna, va xiu-xiu-ejar.
Tu ets estela lluna?
Tu ets la meva filla?
Vas poder-te escapar del mussol?
Vas sobreviure?
Sí, va dir la rata pinyada.
Mentre em vol callar bastè la lluna amb les seves ales.
Vine amb mi i t'ensenyaré on podràs trobar la fruita més deliciosa.
Mai més no hauràs de tornar a menjar bestioles amb ta vida.
Però si és de nit, vaig esclar estela lluna.
No podem volar pas a les fosques que ens estavellaríem contra els arbres.
Nosaltres som rates pinyades, va dir la rata pinyada mare.
Podem veure-hi en la foscor.
Vine amb nosaltres.
Estela lluna tenia por, però es va deixar anar de l'arbre
i es va endinsar en el cel blau fosc.
Estela lluna s'hi podia veure.
Sentia com si dels seus ulls sortissin ratx de llum.
Era capaç de veure tot el que hi havia pel camí.
Ben aviat, les rates pinyades van trobar un mango.
I Estela lluna va menjar tanta fruita com li va cabre.
Uh!
Mai més en ma vida tornaré a menjar bestioles.
Els ho he de dir a Fip, Flitter i Flap.
L'endemà, Estela lluna va anar a visitar els ocells.
Veniu amb mi i coneixereu la meva família de rates pinyades.
D'acord, anem-hi, va venir-se Pip.
Ai, es pengen per les potes i volen de nit i mengen les coses més bones del món,
va explicar Estela lluna als ocells pel camí.
Mentre els ocells estaven entre les rates pinyades, Flap va dir,
em sento del revés aquí.
De manera que els ocells es van penjar per les potes.
Espereu, espereu que es faci fosc, va dir Estela lluna amb entusiasme.
Volarem de nit!
Quan es va fer de nit, Estela lluna se'n va anar volant.
Pip, Flitter i Flap van saltar de l'arbre per tal de seguir-la.
Ai, que no m'hi veig gens!
Va cridar Pip.
Jo tampoc!
Va esgaripar Flitter.
Vaig esclar Flap.
S'està ballarant!
Va dir pantejant Estela lluna.
Els he de rescatar!
Estela lluna es va llençar amb picat i va agafar els seus amics a l'aire.
Els va portar a un arbre i els ocells es van aferrar a una branca.
Estela lluna es va penjar de la branca que hi havia a sobre d'ells.
Estem fora de perill!
Va dir Estela lluna.
Llavors va sospirar.
Tant de bo vosaltres també poguéssiu veure-hi a les fosques.
Tant de bo tu poguessis aterrar de peus!
Va respondre Flitter, Pip i Flap.
Van estar-se allà dalt en silenci una bona estona.
Com podem ser tan diferents i sentir-nos tan iguals?
Va rumiar Flitter.
I com podem sentir-nos tan diferents i ser tan iguals?
Va preguntar-se Pip.
Crec que això és tot un misteri.
Va piolar Flap.
i estic d'acord, va dir Estela lluna, però som amics.
I això és un fet.
L'estel a la lluna de Janel, canon.
Oi que és un conte preciós?
A més, recordo que aquest conte anava amb un peluig, que era una rata pinyada.
Això després potser ens en parlarà a l'Alba.
Anava amb un peluig, no?
Sí, va sortir una edició que venia amb un blister.
Què és un blister?
Una espècie de pack fet de plàstic.
Ah, val, val.
Venia el llibre i venia la rata pinyada.
I això va durar molt poquet.
I després vam aconseguir nosaltres la rata pinyada que la vam portar als Estats Units,
que era més petitona, que era una monada xulíssima.
Com vols dir que va durar molt poquet?
El blister aquest vam fer molt poc, una edició relativament curta,
i es va absorir molt ràpidament, perquè era molt cocó.
Molt bé, molt bé.
Llavors ja va quedar només el llibre.
Un llibre preciós i les il·lustracions són genials,
i a més a més amb aquest missatge, no?
Allò, per què som tan diferents sent tan iguals?
Per què som tan iguals i tan diferents a l'hora?
Ui, ui, ui, ui.
Ui, que els nens comencen a badallar.
Escolteu, abans que marxeu, que marxeu, que marxeu,
avui te mos porto una cançó especial,
dels Titiriteros de Binefar.
A buscar música també d'aquí, eh?
Perquè, no, d'aquí, que els Titiriteros de Binefar gairebé ho són aquí,
a més a més parlant en català, el que passa és que canten en castellà.
I avui em sembla que la cosa va d'aigua i de mar i de...
Deixem els Titiriteros que ens canten la cançó, eh?
No aneu a dormir encara, eh?
A la una, a les dues i a les tres.
Un barquito chiquitito, había una vez un barquito chiquitito,
que no podía, que no, podía, que no, podía navegar.
Pasaron un, dos, tres, cuatro, cinco, seis semanas,
pasaron un, dos, tres, cuatro, cinco, seis semanas,
y aquel barquito, y aquel barquito, y aquel barquito naufragó.
Si esta historia parece corta, volveremos, volveremos a empezar.
Había una vez un barquito chiquitito, había una vez un barquito chiquitito,
que no podía, que no, podía, que no, podía navegar.
Pasaron un, dos, tres, pasaron un, dos, tres,
y aquel barquito, y aquel barquito, y aquel barquito naufragó.
Si esta historia parece corta, volveremos, volveremos a empezar.
y trynna aіш 아랭a de la mano y se otra vez.
Es una vez un gr ECDA que decía,
que antes había una vez,
I aquel barquito, i aquel barquito, i aquel barquito navegó.
Aunque esta historia parezca corta, no volvemos, no volvemos, no volvemos, no volvemos a empezar, nunca más, se acabó.
¡Mira, mira, una gaviota!
¿Dónde he?
Como tu cara de idiota.
I ara tots a dormir, que ja es fa tard.
Us odio la vostra amiga Carbonària.
Ai, Carbonària.
Sempre es planta aquí quan menys ho desitjo.
No l'hi feu massa a casa avui.
Avui potser alguns de vosaltres us hauríeu de quedar aquí de vetlla, com aquell que diu,
perquè ara mateix l'Alba entrarà aquí en escena per, juntament amb la Judit,
que la tenim per aquí, i que també ha col·laborat a l'hora de dir a veure qui és el guanyador o la guanyadora,
farà-me això.
Doncs, sí, no?
Hola.
M'han dit, Alba, que fa temps que la gent ja comença a preguntar, bueno, quan es darà aquí el guanyador o la guanyadora.
Sí, la veritat és que la gent està una mica nerviosa, eh?
Doncs fem una cosa. Els més petitets, els que ja teniu el pijama posat i us deixen estar una estona,
doncs esteu-vos una estona més perquè així sabrem qui són els que han guanyat aquest certamen,
amb les dues modalitats, eh? Fins a 12 anys i a partir de 12 anys.
I per als que ja aneu a dormir, doncs un petonet i fins un altre dia.
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
Mua!
De pequeño, en la cama, llamaba a mi viejo con burra, ja, papá.
Acariciame la oreja con un cuento de buena noche.
Pero mi viejo suspiraba, miraba de solaio el frontón concupiscente de mi frente,
y se andaba solemne y silente hacia la luz liberadora de su aparato de televisión, y yo lloraba.
Cana Macana, també per ànimes sense adobar, els dijous de 9 a 10 de la nit, a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio, a Cana Macana...
Bueno, donem el veredicte.
Tu trobes que hi ha algú que estigui ara com a frisor, allò, esperant?
Home, a mi sí, m'han vingut a preguntar, què, què, quin dia fareu?
Doncs avui.
Hem patit una mica, hem patit una mica.
Doncs avui.
Potser estaria bé que recordéssim una mica les bases aquestes, no?
Tot el plantejament i com s'ha anat desenvolupant això.
A veure, això es va convocar l'any passat, perquè ja estem a l'any que ve, diguéssim.
Teníem...
Ja som a l'any que ve, això està molt bé.
El tema era lliure, la data de lliurement era fins l'1 de febrer, hem de dir que tothom va entrar dintre del plaç.
Hi havia dues categories, una que era fins a 12 anys i l'altra que era a partir de 12 anys.
I hi havia un límit de... podia ser català o castellà, hi havia un límit de 3 fulls d'IN a 4, com a màxim, perquè era un certamen de compte curt.
Que en general s'ha respectat, també.
Sí, en general.
Després ja farem algun comentari.
Ja parlarem, ja parlarem.
Els membres del jurat són membres de Cana Macana i de Calilé.
I bé, doncs en principi, hem dit que la participació ha estat molt alta, ha estat molt contents, no?
Hi ha hagut molta participació.
Fem una cosa, nomenem els membres del jurat, perquè clar, membres de Cana Macana i de Calilé.
Molt bé, molt bé.
Vinga, jo dic que els de Calilé eren l'Alba i Marcos.
I de Cana Macana, la Judit i l'Agost.
Perfecte.
Ens hem posat d'acord, ens ha costat, però ens hem posat d'acord al final.
A veure, jo volia comentar que en total han participat 28 persones, 10 han estat a la categoria infantil i 18 a la categoria d'adults.
I la participació més jove que hem tingut és una de 4 anys, que m'imagino que ha estat en col·laboració de la mare o del pare.
La que considerem més pura és una de 7 anys.
I la més gran, la veritat, és que no ho sé, perquè els d'adults no posaven les edats a fora i, com que els sobres estan tancats,
quan obrim sabrem les edats dels guanyadors, com a mínim.
Sí, perquè vol dir que alguns dels participants més minuts posaven nom, edat i referències a fora, al davant.
Sí, això va costar una mica d'entendre.
Va costar. L'any que ve potser ho explicarem una mica millor, eh?
Doncs, no sé, si voleu... A veure, explica'm una mica.
Dintre de la... Hem creat uns guanyadors i uns finalistes.
I després hi ha alguns que creiem que val la pena esmentar.
Llavors, comencem per l'infantil, no? Perquè si un cas...
Sí, sí, sí, sí. Potser sí que tenim aquí...
A veure, tenim... En el cas d'infantil, hem decidit donar el Premi Exequo a dos guanyadors.
Exequo vol dir pels petitets.
A la vegada.
Pels petitets, que no ens hem posat massa d'acord i hem trobat que hi havia dos contes que eren super, super, super,
i que aleshores hem pensat, doncs mira, els hi darem una part del Premi a cadascun d'ells.
És a dir, compartir el Premi, eh?
Però que a l'hora de dir, eh, jo he guanyat un concurs, també ho pots dir, he guanyat un concurs.
A veure, direm primer el títol del conte.
A veure, són dos, eh? Comencem.
El primer seria Sharp i Xtec, que és un nom molt estrany.
Clar, clar, clar. Ara, ara. Aquí teníem.
Ara, els aplaudim.
I l'altra?
No veig entre el públic cap cara coneguda, però...
I l'altra, Sharp i Xtec.
I l'altra que ha guanyat el Premi, que és igualment guanyador, el Gran Regne de Neptú.
El Gran Regne de Neptú.
També un aplaudiment.
Aplaudiment.
Llavors, potser, procedirem a obrir els sobres, perquè qui han estat els guanyadors.
Té el gesto, el guanyador de...
Anem a veure.
Puc dir que el guanyador del...
O, millor dit, l'autor de Sharp i Xtec té 9 anys.
Ara mateix no et sabria dir si és d'aquí, però pel telèfon és d'aquí a Tarragona, em fa l'efecte.
I el seu nom...
El seu nom...
El seu nom...
El podríem mirar de trucar, no?
Podríem provar de trucar.
Podríem mirar de trucar, no?
I si no hi és, què farem?
Digues el telèfon.
Sí.
El telèfon és el 977-22-75 i dos números més.
El telèfon és el 977-22-75 i dos números més.
El telèfon és el 977-22-75.
Amb qui, amb qui?
En Germán Cúper Subí.
Ah, en Germán Cúper Subí.
I tu saps qui som nosaltres?
Els de la ràdio, els del concurs Cana Macana.
Hola.
I a tu et sona una cosa que es diu Sharp i Xtec?
Que guanyes el concurs.
A tu què et sembla?
Oh, no ho sé.
Qui et truca?
Qui et truca?
Els de la ràdio?
Sí.
Doncs, Germán, Alba.
Felicitats.
Moltes felicitats, Germán.
Gràcies.
Has guanyat, fa una estona que ho acabem de dir, però compartint el primer premi amb una altra persona.
Però que sàpigues que tu ets guanyador de la modalitat fins a tots anys del primer certamen de Conte Curp.
Cana Macana, Calilé.
Aplaudiments.
Germán.
Ah, sí?
Que estàs content.
Sí.
Sí?
Escolta, escolta, digue'ns una mica la història aquesta, com te la vas empescar.
És que a nosaltres ens ha encantat, eh?
Doncs mira, buscant dos noms qualsevols, l'ordinador, l'Xtec i l'empresa electrònica Sharp, vaig dir els noms.
Ahà.
I la història aquesta?
No, un carnaval de crim, dius?
No, l'altra.
La que ha guanyat, la del carnaval de crim, és una altra que has fet després, no?
Sí.
Aquesta.
Aquesta, sí.
Doncs diran dos noms.
Doncs, que sàpigues una cosa que ens ha agradat molt.
I que, bé, ara no sé si estaràs pendent del transistor també per saber, a veure amb qui comparteixes aquest premi.
És a dir, hi ha una altra persona, tenim aquí, doncs, un compte i obrirem el sobre.
I mirarem de trucar-lo perquè entre tu i ell o ella pugueu anar d'aquí uns dies, després ho direm, no?
Sí, després, si estàs pendent, després et direm quan és l'entrega de premis.
Farem en lliurement dels premis i podràs tenir la teva part per poder canviar-los per uns llibres.
Que estàs content, Germán?
Sí, sí.
Escolta'm, que escrius molt, tu?
Sí.
Sí?
Escolta, què et farà gràcia venir aquí a la ràdio un dia a llegir aquest conte?
O haurem de parlar amb els papàs, primer?
No, no, ja aniré.
Sí que aniràs.
Vindrà sol? Vindrà sol o què?
No ho sé.
Si vens amb els pares estarem molt contents, eh?
Quants anys tens?
Nou.
Nou, nou anys.
Bé, anem a pams.
Primer el que farem serà el lliurement de premis d'aquí uns quants dies, després ho direm.
Tornarem a trucar un altre dia per a veure si vols venir aquí als nostres estudis, a Cana Macana,
estar una estona amb el programa de contes de Cana Macana, perquè puguis llegir el teu conte.
Et sembla bé?
Sí.
Sí?
Doncs, Germán, enhorabona.
Moltes felicitats.
Gràcies.
Vinga, adeu. Molt bona nit.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
I continuem amb qui comparteix el premi. El títol era, o és?
Sí, sí, és, és.
El títol és El gran regne de Neptú. El pseudònim és Pau Sánchez, però no us penseu pas que,
Pau Sánchez es digui Pau Sánchez, sinó que té un altre nom. Mirem, a veure si podrem localitzar-lo a Pau Sánchez.
Sí, el telèfon.
Sí, em sembla que, Lluís, sí, agafes el telèfon, és el 24, 15 i dos números més.
Sí, sí, agafes el telèfon.
I em sembla que també hem pogut localitzar, posar-nos en contacte amb Pau Sánchez.
Pau Sánchez. Tu ets en Pau Sánchez?
Què?
Hola.
Hola.
Sí.
Què en sents?
Sí.
Tu no ets Pau Sánchez, que no?
No, no, soc.
El Pau Sánchez és un nom que utilitzes per quan no vols que et coneguin, que sé?
Sí.
Quin és el teu nom de veritat?
Enric Bertran.
Enric Bertran.
Enric Bertran, què saps per què et truquem?
No.
Vols que t'ho diguem?
Sí.
A tu et ve al cap un conte que es diu El Gran Regne de Neptú?
Sí, esclar.
Què és aquest, sí, esclar?
De què és aquest conte del Gran Regne de Neptú?
Que parla d'Albar.
Ah, sí?
I escolta'm, i què vas fer amb aquest conte quan el vas acabar d'escriure i d'il·lustrar?
A on el vas portar?
Al Calilé.
Al Calilé.
Per què?
Què hi feien a Calilé?
Un concurs de contes.
Un concurs, no em diguis.
Escolta'm, escolta'm, escolta'm, senyor Pau Sánchez o Enric Bertran, que no ho sé.
Què et semblaria si l'Alba de Calilé ara mateix et diguis una cosa?
Vale.
Hola, Enric.
Hola.
Felicitats.
Saps per què?
És el seu sant.
No, és el teu sant, eh, que no.
No.
És el teu aniversari.
Tampoc.
No.
Has aprovat mates o alguna cosa.
Què?
No.
Doncs t'hem de felicitar perquè has quedat guanyador del premi.
Sí?
Sí, senyor.
Has quedat guanyador amb un altre noi, que ja l'hem trucat.
fa una estoneta.
I tu també ets guanyador, eh.
Hem decidit que vosaltres dos mereixeu el primer premi.
Moltes felicitats.
D'acord.
Què et sembla?
Bé.
Sí?
Bé, és bestial.
Bé.
Que t'has quedat una mica parat.
Sí.
Sí?
Que no t'ho pensaves, Enric?
Que no t'ho pensaves pas que guanyaries?
No m'ho pensava pas.
No?
Doncs escolta'm, estem molt contents del bé que has escrit, del conte tan xuli,
i a més a més, escolta'm, que al final ens has fet unes quantes preguntes, no?
Molt darrere del conte, eh.
Què?
Com és el regne de Neptú que fan els...
Opla, pla, pla.
Sí.
Fixa't, com és un tauró.
Uh, com és un tauró, que ho saps tu?
Sí.
Sí, em sembla que sí, perquè aquí tens dibuixat un tauró que fas, que rifà.
Ja, doncs, Enric, mira, ara d'aquí una estona direm què és el que cal fer per anar a recollir el premi, eh?
D'acord.
Si no ho sentessis bé, no pateixis, que et tornarem a trucar perquè no es perdi.
I també et volia fer una pregunta, Enric, que et faria gràcia venir un dia aquí al programa a llegir el teu conte?
Vale.
Eh, sí? Ai, quin susto.
Mira, les orelles m'han tremolat, tot, en aquest vale.
Eh, però haurem de consultar amb els pares, eh, perquè no ho sé, no ho sé.
Els deixarem venir, també, els pares?
Vale.
Vale, Enric. Doncs escolta'm, Enric, moltes gràcies per participar i enhorabona, val?
D'acord.
Doncs fins molt ben aviat.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Molt bé, ja tenim els guanyadors, exequo, compartit, primer compartit de la modalitat fins a 12 anys, que han estat 9 i 7 anys els guanyadors.
Sí, ha estat, sí, sí, ha quedat ben...
Molt bé, però també no volem deixar la secció aquesta, la part dels més peques, alguns no tan peques, sense fer alguns recordatoris i mencions, perquè ens ho hem llegit i rellegit tot i havíem de triar un o dos guanyadors, com ha estat el cas, però havien possibilitats diverses.
Sí, a veure, jo volia fer, diguéssim que ha quedat finalista, eh?, un altre conte que es diu La princesa Anastàcia.
I l'autora, aquesta sí que va posar el seu nom directament, m'imagino que és, Paula Orbaneja.
Orbaneja, Paula Orbaneja. Enhorabona també, encara que no tinguis cap premi, encara que no et truquem, però també et demanarem que, a veure si vols venir un dia aquí a llegir el teu conte, enhorabona, perquè ens ha agradat molt, però esclar, ai, n'havíem de triar un, eh, Paula?
Però, enhorabona. Molt bé, doncs ara, com que anem una miqueta...
Sí, el temps, el temps, doncs, mirem de, com a mínim... Potser passem el tema...
O ho dicem per una altra setmana? Ha, ha, ha, ha. No, pobres, que ja pateixen massa.
Molt bé. Anem al...
Als guanyadors... Als guanyadors del... Al guanyador, no és compartit en aquest cas, hi ha un guanyador únic, i és el de la modalitat a partir de 12 anys, fins, fins, fins, fins, fins, que el cuerpo aguante.
Té. Aquí sí que hem discutit també una mica. Sí, aquí...
Aquí hi ha hagut diversitat d'opinions a través de tot el jurat, però, però, havíem de decidir-ho.
I tal. I el guanyador ha estat presentat amb el pseudònim, amb un lema, que diu així,
Lema Cana Albina. Aquest és el lema, no sé si ens estàs escoltant, Cana Albina, si ens escoltes, doncs que sàpiguis que tu ets la guanyadora.
Ara obrirem el... al sobre... el títol del conte és
el senyor Albinus a la classe de Ciències.
I l'Alba de Calilé ens dirà a qui correspon aquest lema.
Dic el nom?
Sí?
Sí.
Hem fet la...
El nom és...
Maria Teresa Clanchet Gas.
I amb la celeritat que el caracteritza, el Lluís ens ha posat en contacte amb la Maria Teresa.
Maria Teresa?
Hola, molt bona nit. Enhorabona.
Gràcies, moltes gràcies.
Tu esperaves?
M'ha fet molta il·lusió perquè fa molt de temps que escric i no trec res.
M'has fet moltíssimes il·lusions però no m'ho esperava.
Has dit que fa molt de temps que escrius?
Sí.
I no has tret res?
No.
No has tret res que refereixes a... no has guanyat cap concurs o no has publicat?
Quan era joveneta, el Club Maginet, se'n recordeu, que fèiem concursos de poesia i tot això.
Però ara ja el Club Maginet no fa res.
Llavors he presentat altres coses amb altres concursos, però res, ni un exècid ni res.
I va, dic, tornem a intentar una altra vegada.
Tornem-ho provar.
Doncs mira, aquesta l'has encertat, eh?
Aquesta l'has encertat, eh?
Guanyat-la, que guai.
Escolta, Teresa, per què no ens fas una mica comentari de l'obra que has presentat,
el senyor Albinus a la classe de ciències?
Doncs és un nen que té una mascota, que és un ratolí, un gàmster.
El que passa és que jo m'he ficat molt amb això de les malalties, aquestes de la pell,
que són molt blanquets.
i el barreja, doncs, en què li haurà d'una nena de la classe, amb els altres nens de la classe que estorben,
quan entra la senyoreta i tot això.
I mentre va explicar quin és el problema que tenen aquestes persones, aquests animals que són albins.
Fixat.
I, bueno, doncs, una miqueta això fa ben espiar un ratolí.
I dius que escrius més.
Sí.
Escolta'm, que sàpigues que encara que no guanyis premis, a cana, a cana,
necessitem gent que escrigui, que es vulgui passar les seves històries per radiar-les, eh?
Tingueu-ho en compte, també.
És que no tinc gaire temps, perquè tinc tres crios,
llegeixo molt amb ells, m'agrada molt llegir els contes,
i per Calilén he passat alguna vegada.
Però, clar, primer la feina, la casa, tot això que tenim els adults, fill,
tot això que et comptarà cada dia, no?
Vaja, vaja, que sí.
No sé si l'Alba et vol dir alguna cosa.
No, només ho volia felicitar.
Gràcies, Alba.
Felicitar-te i bé, i també et convoquem per aquí uns quants dies
que hi haurà lliurement dels premis
i també una mica de veure'ns les cares, no?,
les persones que, d'una manera o d'una altra, tenim aquest gust
per l'escriptura, per la lectura, per les històries.
A l'Agus i a la Judit es conec, eh?
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
És que tot som una família.
És que totes si ho conèixeran a mi, si se'n recordaran de mi, però...
Però nosaltres, quan hem triat el conte, no ho sabia.
No, no ho sabia, eh?
Això que sigui públic, que no ho sabia.
No, no, no, perfectament, perfectament.
Ara la Judit ha trencat aquí el gel.
Certament, certament, evidentment,
després de saber qui era, és a dir, d'obrir el sobre,
dius, ostres, sí, evidentment.
Però per suposat que abans, primer llegim
i només sota la nostra lectura, els nostres criteris,
donem als guanyadors, no pas per les coneixences.
Que bé, mira, Maria Teresa.
Doncs enhorabona.
Estic molt contenta.
Doncs disfruteu, perquè t'ho mereixes.
I moltes gràcies per estar en aquest món.
Gràcies.
Vinga, fins a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, adéu.
I tot i que hi hem donat a conèixer aquest guanyador,
no volem estar-nos de fer, doncs,
algunes mencions, alguns comentaris,
perquè, escolteu,
han hagut molts contes que també ens han arribat al cor,
que ens han agradat molt,
i en especial un que hauríem de dir que ha estat descalificat.
Desqualificat d'entrada,
i així, ja ho dic així a palo,
perquè accedia a una de les normes.
I voldria dir també que ha provocat certes discussions
si aquesta norma es podia saltar a la torera o no,
i al final el seny i el sentit comú també han tingut la seva preeminència
i ha estat descalificada.
L'obra, en particular, és una obra que ens ha agradat,
no és el cas de dir si fóri la guanyadora o no,
però sí una de les finalistes,
i que el seu contingut i la seva forma d'escriure ens ha interessat
i ens ha agradat, però que transgredia la norma.
I tot i que en el món dels contes està per transgredir-se,
en aquest cas no li han deixat passar.
És que transgredia molt.
I el conte titulat El desig perdut de sa petita Inès,
voldríem recalcar que ens ha agradat,
no el podem donar com a guanyador ni com a possible guanyador
pel fet aquest que ha doblat el nombre de pàgines,
de planes que eren les demanades.
Havíem posat com a límit 3 pàgines i aquest antes sí, és ben bon.
No direm el nom de la persona, perquè el tenim obert,
o el diem.
Com vulguis.
Doncs sí, diem-lo, va, sí, sí.
Corresponia, sota el pseudònim de Mandala,
a Ana Belén González Zortif i a Jordi Navarro Lliberato,
el desig perdut de sa petita Inès.
Però també hi ha més consideracions al voltant d'altres contes que hem rebut.
Per exemple, un que té, que té, que té, quin és?
El de l'Esgarip?
Sí.
Ah, tu mateix, Salva.
A veure, són dos contes que anaven amb el mateix pseudònim,
de l'Esgarip,
que hem cregut interessants comentar,
les històries són dolcetes, són molt mones,
i aquests van acompanyats d'il·lustracions.
I les il·lustracions estan molt bé,
i creiem que és interessant perquè és un treball...
Fins al punt que ens han plantejat que si l'any que ve
hi ha una nova convocatòria de Caramacana Calilé
proposar que hi hagi un apartat d'il·lustració.
Perquè no tan sols l'Esgarip ha presentat aquestes il·lustracions,
sinó també algun dels contes dels nens tenien il·lustracions
que ens han donat a pensar això.
Vull dir, hi ha gent que escriu i dibuixa,
i hi ha gent que només dibuixa.
L'Esgarip, els títols eren la rateta,
que va tenir por i la rateta vergonyosa,
i que corresponen a...
a Yvonne Fuster Forcadell.
Felicitats també amb ella.
Yvonne, felicitats,
igual que els que han estat descalificats també per haver pecat.
Però també hi ha una altra consideració d'una altra obra
que no hem donat com a guanyadora,
però sí que ens ha arribat al fons del cor.
I aquesta és una peculiar història que ens parla
i que està plena de noms i més noms,
i venga noms, ens ha desaparegut per aquí al mig.
No passa absolutament res.
Segur que si l'autor o l'autora ens està escoltant
deu pensar, sí, és meva.
N'hi ha dues consideracions.
Ens queda un minutet, Lluís,
a veure si ens donen temps per fer aquestes consideracions.
Una d'elles és la que es titula
Tots els nens del món dormen,
amb el lema Tots dormen,
i la persona que l'ha presentada es diu...
Es diu...
Es diu...
Que estic cobrint el sobre.
Rosalia Anglada Guajar.
Rosalia Anglada.
Enhorabona, ens ha encantat també.
Bona part del jurat ens ha encantat
aquesta història parcida de noms
que van i que venen,
que es llacen i es entrellacen.
I també,
per finalitzar,
i sota el lema de Gluc,
Gluc, Gluc, Gluc, Gluc, Gluc,
una altra història super, super guapa.
El terreny Pedraforca.
El terreny Pedraforca.
Obro el sobre en aquest moment.
Imaginatiu on no n'hi hagi.
Ingrid Ventura Rock.
Ingrid, que per cert, la Ingrid, eh?
Mira, és la nostra guanyadora de l'any passat.
La nostra guanyadora de l'any passat,
que bé, que era el sisè concurs Cana Macana.
Sabeu que aquest any el concurs el patrocina Calilé,
la llibreria de llibres infantils dedicats al món
de la lliteratura infantil i juvenil d'aquí a Tarragona,
el carrer Soler,
i que aleshores hem decidit dominar-lo
com a primer certament curt Cana Macana Calilé.
Sí, abans d'acabar, que ens facin fora,
el lliurament de premis es farà el dissabte 15 de març
a les 7 de la tarda a la llibreria Calilé,
al carrer Soler 4.
Esteu tots convidats?
Tots convidats.
Mirarem que els guanyadors ens facin la lectura, no?
Sí, ens encantaria.
Teniu una setmaneta llargueta per preparar-vos la lectura.
A totes les persones que heu participat
i vulgueu venir a llegir aquí,
nosaltres mirarem de trucar-vos i dir-vos-ho.
Que vingueu aquí a Cana Macana a llegir la vostra obra.
Sireu molt ben rebuts i ens honoreu amb la vostra presència.
Això ha estat tot.
La decisió del jurat ha estat difícil,
però al final ho hem aconseguit.
I avui, dia 6 de març del 2003,
hem aconseguit dir qui són els guanyadors.
En la part dels petitets hem parlat directament amb ells
i en la part dels de a partir de 12 anys també,
amb la Maria Teresa.
Senyors i senyores, us convoquem per l'any que ve una altra vegada.
Escriviu que això no costa res.
I si costa, doncs un esforç que val la pena.
I tant que sí.
No parlarem avui de la sermana lliure en català
perquè se'ns no val el temps,
però quan tornem a tenir l'Alba,
i això serà d'aquí un mes,
potser puguem prodigar-nos amb això i amb altres històries.
Alba, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Judit, gràcies.
Lluís, al darrere, els comandaments,
trucant quan havia de fer-se.
I a tots vosaltres que ens heu estat escoltant,
que ho cananegeu força?
Bé, com era això? Canamacanegeu?
Encara me'n recordo.
Molt bona nit i fins ben aviat.
Gràcies.