Fins demà!
Comencem el temps d'Avaneres des del balcó.
Aquesta setmana continuarem amb la cantada del Teatre Metropol de Tarragona
realitzada el diumenge 4 d'abril
per als grups d'Avaneres de les comarques tarragonines.
Aires del Tarragonès, d'Altafulla i l'Avanera de Joan Andreu,
noieta de Cambrils.
Una noieta de Cambrils,
Sireneta de la costa, amb uns pronusos i fornils,
rebre del mar fatal resposta, va ser un cop de mar somnat.
El causant de la tragèdia, viu amb moixuda i amb soledat,
pel cruel desig de la mar.
I quan les barques arriben al port,
un bol de gavinats li dóna color.
que mateix la noieta de bellíssims perfils,
sent nostàlgica pena des del port a conllis.
Sireneta, Sireneta, no me'l metis al teu encís,
no volem que les zones apresi i esdevinguis d'ona felicit.
Suè!
Una noieta de Cambrils,
Sireneta de la costa,
amb uns pronusos i fornils,
Revé del mar, fatal resposta, va ser un cop de mar sobtat.
Al causar-me la tragèdia, viu en gotxada i en soledat,
per cruel desigui de la mar.
I quan les barques arriben al port, un vol de gavines li dóna conor.
Tu mateix l'ambienta, de l'aïssis per fric.
Sent nostàlgica pena, des del port de Camprins.
Ciremeta, ciremeta, no emmetis el teu encís.
Volem que la zona s'apressin i esdevinguis dona feliç.
Volem que la zona s'apressin i esdevinguis dona feliç.
I no només davaneres es pot viure en el món mariner.
Hi ha altres ritmes, com el que ara sonarà a través de mariners de terra endins del serral.
D'Ortega Monasterio, el Bolset, la rosa del port.
Viven les barques velles, ja vénen les marineres.
Ja veu la meva esquimada, rosa del port.
Avui la festa del calme, la verja més marinera.
i portarem a l'almarca roses d'amor.
I si no vols venir a mi, em portenés a l'alcord.
Pensa que lluny de la cala, el món s'acaba per tu i jo.
La rosa del port, quan surt a la mar.
Els blanques garines la van protejant.
Els braços del sars, adeu quina em tors.
Jo que també els matons.
Me goza amb tu.
Ei, aquest braço!
Música
Quan tornin les ore netes, quan vingui la primavera.
Veurem damunt de la prada, l'escop del mar.
Tu tan engrescadora, cantadina i ria llena.
Quin gràs per sempre estimada al meu costat.
Quina retorna i quin gret.
Flors de gineix del corret.
amb moros dits a la cala.
Veient la tarda, el sol boner.
Al cerro del port, quan surt a la mar.
Els blanques garines la van protejant.
Els braços alçats, adeu quina em tors.
Jo que també els matons.
de dos en dos.
Vinga, aquests braços amunt.
Els braços alçats, adeu quina em tors.
Jo que també els matons.
de dos en dos, de dos en dos.
La transmissió oral ha possibilitat poder seguir cantant
habaneres antigues que, juntament amb altres de més recents,
han aconseguit que aquest gènere musical continuï, viu entre nosaltres
i formi part de la nostra cultura i tradició popular.
Bélas i Ben de Calafell interpretant de Sebastiàn Iradia la Paloma.
dix-la- Hoy, quan est littiu,
hen d'amia i d'amia a dinnat derició,
d'amiaix ja Deania.
"...�abament de la tornar esor,
a dirim una escena.
Enальные escenas de templ Ooh mental.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit