Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa poques setmanes us anunciàvem l'aparició al mercat d'un disc amb sardanes relacionades amb Sant Sardorini de Noia,
una població amb una activitat sardanista remarcable.
L'enregistrament porta el nom genèric, ben apropiat, gran reserva, i va anar a càrrec de la cobla marinada.
L'obra, una sardana molt característica de l'estil de Ricard Viladasau,
escrita l'any 1987 durant les festes d'aniversari de la Filoxera.
I aquest és, justament, el nom de la composició, la Filoxera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
ятьсяu!
Vis les que no tenen perquè!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, doncs l'agenda, anem a veure quines possibilitats tenim de ballar sardanes,
almenys el recull que hem aconseguit aplegar nosaltres per al nostre programa, per a la nostra agenda.
I en primer lloc els aplecs per avui mateix, el 54è aplec de Dances del Món i Sardanes de Granollers.
Serà la nit al Parc Municipal Torres i Villar, amb les cobles Mediterrània,
Joveniu a la Sabadell, Ciutat de Mataró i la Lluísos, que actua sota el nom de Tarasca,
interpretant aquestes danses del món, que us dèiem.
Serà també en un concurs de colles improvisades.
També el tercer plec notur de Sant Sadorní de Noia, a la tarda i a la nit,
als Jardins de les Caves Montesquius, amb les cobles Joveníbola de Sabadell, Sant Jordi i Marinada.
I també per avui el nou aplec de Torregrossa, vespre i nit, a la pista poliesportiva descoberta,
amb les cobles Joveníbola de Gramunt i Vell Puigcoula.
Per demà diumenge, el 40è aplec d'Olot, matí, tarda i nit, al Parc Nou,
amb les cobles la principal del Llobregat, Flama de Farners i la principal d'Olot.
Com veieu, un cap de setmana, una mica de parèntesi pel que fa a plecs, tot i que n'hi ha,
però ja veureu com el proper, cap de setmana, que ara us avançarem,
l'activitat encara és més nombrosa.
Per el dissabte, dia 19, el 14è plec de Bellvis, vespre i nit, a la plaça de Catalunya,
amb les cobles Riella i Vell Puigcoula.
El 15è plec de Matà de Pere, vespre i nit, a la plaça de la Montanyeta,
amb les cobles Joveníbola de Sabadell, la principal del Llobregat i Viladolesa,
amb concurs de colles improvisades.
També el 30è plec de Sant Jaume de Llier, que tarda i nit, al davant del centre cívic i social,
amb les cobles Marinada i Nova Vallès.
I també el 17è plec, Bora a la Mar, de l'Hospitalet de l'Infant,
a les 7 del vespre i a les 11 de la nit, a la plaça del Coll de Balaguer,
del passeig marítim, amb les cobles Reu Jove i Ciutat de Terrassa,
amb sopar popular i concurs de colles improvisades.
I el diumenge, dia 20, el 50è plec de Ripoll, matí tarda,
el passeig de Regull, amb les cobles Ciutat de Girona,
Joveníbola de Sabadell, Ciutat de Cornellà i Vell Puigcoula.
El 39è plec de Sant Saloni, matí tarda, la rectoria vella,
amb les cobles la principal d'Àmsterdam, la principal de Llobregat,
Mediterrània i Cadaqués. A la tarda hi haurà concurs de colles improvisades.
I un altre plec, aquí a les comarques meridionals,
el 27è plec del Forge, a les 12 i a les 8 hores,
a l'ermita de Sant Antoni, amb la cobla Reu Jove.
I us parlem ara de concursos.
Per avui dissabte, a les 10 de la nit, a Vic, a la plaça Major,
Honor B, Territorial Comarques Barcelonines Grans i Veterans i Colles Lliures,
amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Per demà, diumenge, a les 2 quarts de 7 de la tarda,
a Vegas, a la plaça de la Vila, Territorial Barcelona Ciutat i Colles Lliures,
amb la cobla Sabadell.
A les 7 de la tarda, Calafell, a la plaça Catalunya,
Honor Veterans Group B i Colles Lliures, amb la cobla Reus.
Desabte vinent, dia 19, a les 2 quarts de 11 de la nit,
a Vilanova i la Geltrú, a la plaça d'Enric Cristòfol Ricard,
un concurs vàlid per a les colles de l'Honor C i Colles Lliures, també.
I diumenge vinent, a les 7 de la tarda, a Bellvei, a la plaça Catalunya,
Honor Veterà Grupar i Colles Lliures, amb la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Finitor, robot, quines hores, garrat!
Anxar!
Follinós! Follinós!
Dominiques!
I per la mare de ballades de Sardanes.
Per avui mateix, a les 8 del vespre, salou el passeig de Jaume I,
dins el cicle d'estiu, una ballada amb la cobla, la principal repitenca.
I a les 2 quarts de 11 de la nit, a l'Ammella de Mar,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
Demà diumenge, Sardanes, ben matineres, a les 11 del matí, a Santa Bàrbara,
amb la cobla, la ciutat de Reus.
A les 2 del migdia, a Banyeres del Penedès, a la plaça de l'Ajuntament,
amb la cobla, la ciutat d'Igualada.
A les 7 de la tarda, a Cunit, a la plaça del Casal, amb la cobla local, jove de Cunit.
A les 8 de la tarda, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla, Rassó.
I a les 8 del vespre, a Roda de Marà,
primera actuació a les comarques terrenines de la principal d'Amsterdam.
El dimarts, dia 15, a la tarda, a Torre d'en Barra, amb la cobla, Rosaleda.
Dimecres, dia 16, a 2 quarts d'onze de la nit, a Cambrils, al Parc del Pescador,
actuació de la cobla, reu jove, després de la processó de les barques,
en honor a la mare d'Edo del Carme.
Dijous, dia 17, a 2 quarts d'onze de la nit, a Tarragona, al carrer de Francesc Bastos,
al davant de la Casa del Mar, amb la cobla, la principal de Tarragona.
És una ballada en motiu de les festes del barri del Carme.
El divendres, dia 18, a 2 quarts de set de la tarda, a Reus, a la plaça Prim,
també, segle d'estiu, amb la cobla, la ciutat de Reus, en aquest cas.
A Tarragona, aquesta setmana, no hi ha ballada divendres d'estiu,
ja que s'ha traslladat el dijous al carrer del Francesc Bastos.
Passem ara el dissabte, dia 19, a la 1 del migdia,
a Pradell de la Teixeta, a la plaça de l'Església, amb la cobla, Reus.
A les 8 de la tarda, a Salou, el passeig Jaume I,
vora l'Espigó del Moll, amb la cobla, Reus.
I acabem les ballades sardanes, el diumenge, dia 20,
a les 12 del migdia, Pradell, a l'ermita de Santa Marina, amb la cobla, Reus.
I a les 8 de la tarda, el vendrell de la Rambla, amb la cobla, jove de Cunit, dins el cicle d'estiu.
I hem rebut una comunicació.
L'associació de veïns de Sant Salvador i Sant Ramon ens diu textualment,
aquestes a l'Amèrica ens han fet arribar,
aquesta associació posa en marxa un projecte cultural
perquè el barri pugui gaudir d'audicions de sardanes
i d'altres tipus de folclore català un cop per setmana mentre duri l'estiu.
Aquest projecte s'anomena Sardanes a la Fresca 2003,
es faran a la plaça major del barri de 2.15 de la nit fins a 2.15 de la nit
i aquest és el programa.
Els dies 18 i 25 de juliol, 8, 22 i 29 d'agost
i 5, 12 i 19 de setembre.
Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de l'ESBAR d'en Saire de Tarragona.
Doncs bé, sempre fa gràcia que tinguin el detall
de fer-nos arribar directament a aquesta informació.
Moltes gràcies a l'associació de veïns de Sant Salvador i Sant Ramon.
I us parlem ara d'ESBAR, ja que els propers dies 18 i 19 de juliol,
divendres i dissabte vinent, l'ESBAR d'en Saire de Tarragona
actuarà a Tudela, Navarra, dins d'un festival de danses.
I en un altre sentit, a Tarragona, recordem que a l'antiga audiència
resta oberta l'exposició de dibuixos,
les nostres tradicions dibuixos de Pilarin Vallès.
es pot visitar fins al 31 de juliol a l'antiga audiència, com dèiem,
de dilluns a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8 del vespre
i els diumenges de 10 a dos quarts de dues del migdia.
I tornem a la música.
Aquests dies la Gobla, la principal d'Ànsterdem,
està realitzant la seva gira bienal per Catalunya,
que el proper dia 22 els portarà a actuar a Tarragona.
Ja en parlarem la setmana vinent,
però de moment anem fent boca o orella
escoltant una sardana del seu últim disc anomenat Vent del Nord.
Hem triat una sardana de Max Havard obligada de Fiscorn, l'avivador.
Cal dir que aquesta cobla de músics holandesos
mai no ha fet servir el Fiscorn
i aquesta és la seva única diferència amb les cobles del Principat.
Fins no fa gaire, els papers de primer i segon Fiscorn
el feien dos bombardins, ja que no es fa a l'obtenir Fiscorns de qualitat.
Ara han substituït aquests instruments
pel que anomenen Font Beltubes,
una mena de tuba tenor en si bemol
amb la campana orientada cap endavant
que són utilitzades en les bandes dels Estats Units
i que sembla que són més propers al Fiscorn.
Escoltem doncs com sona aquesta obligada,
l'avivador, que Max Havard va dedicar al Fiscorn Aire
a Josep Riumalló, tot just jubilat en guany
de la principal de l'abisbal.
Ara és la principal d'Amsterdam amb el seu solista,
perdoneu si no ho pronuncieu bé,
Henk Benendal.
a Josep Riumalló, tot just jubilat en guanyol.
a Josep Riumalló, tot just jubilat en guanyol.
a Josep Riumalló, tot just jubilat en guanyol.
a Josep Riumalló, tot just jubilat en guanyol.
a Josep Riumalló, tot just jubilat en guanyol.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
.
...
...
...
...
!
...
Festejant la pubilla, fent referència a una de les sardanes més populars del pare,
la pubilla empordanesa, de la qual la sardana del fill,
fins i tot, com podreu comprovar, insinua alguns passatges.
Festejant la pubilla, de joc in serra, la interpreta la cobla de Cambra de Catalunya.
Festejant la pubilla, de joc in serra.
Festejant la pubilla, de joc in serra.
Festejant la pubilla, de joc in serra.
Festejant la pubilla, de joc in serra.
Festejant la pubilla, de joc in serra.
Festejant la pubilla, de joc in serra.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
Festejant la pubilla.
La pubilla.
La pubilla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bim adonится!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tothom que ho desitgi podrà ballar al concurs independentment de si té o no té colla.
Per això, en el moment de la inscripció, s'haurà de dir quantes persones volen ballar a la colla lliure.
Pel que fa a la jornada, aquesta és gratuïta per a tothom.
Només cal formalitzar la inscripció per correu electrònic a la Ux el més aviat possible,
ja que les places són limitades.
Diumenge passat va tenir lloc a Polinyà el darrer concurs de la primera fase de l'honor grup A
del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes.
Anem a veure quines classificacions s'hi van establir.
A la primera sardana, primer Violetes del Bosch de Barcelona amb 4 punts,
seguida per Mare Nòstrum de Barcelona amb 5 punts.
En tercer lloc, empat entre Roura de Barcelona i Vall de Roura de Calella amb 11 punts cada una.
En el cinquè lloc, un altre empat entre Enxaneta de Barcelona i Lleu del Montgrí de Torroella amb 18 punts.
I un altre, un tercer empat, en el setè lloc, entre les colles Llantisca de Constantí i Tarragona d'Anse.
A la segona sardana, el primer lloc va ser per Mare Nòstrum amb 4 punts,
seguida per Violetes del Bosch amb 5 punts.
Roura amb 10, Vall de Roura amb 13, Enxaneta amb 15, Lleu del Montgrí amb 12, Tarragona d'Anse amb 21 i Llantisca amb 22.
Moltes vegades els discurs de sardana són el fruit de la preocupació d'una entitat per donar a conèixer les composicions dedicades al poble.
Estan escrites per algun autolocal o hi estan relacionades d'una manera o altra.
Sovint la divulgació d'aquests enregistraments és molt limitada i es redueix a la població i poca cosa més.
És per això que pels col·leccionistes de discos com el que avui us presentem,
tenen un interès que va més enllà de la qualitat de les obres enregistrades.
Seria el cas, per exemple, del disc i l'APE que l'entitat Badalona sardanista va promoure l'any 1982
i que va enregistrar la coble a Montgrins dirigida per Martirià Font.
Enclou sardanes d'autors coneguts com Tomàs Gil,
però també ens permet conèixer compositors amb una divulgació molt més limitada.
Ho és per posar un exemple a Lluís Prous, director de corals i compositor nascut a Santa Coloma de Caral l'any 1881
i que va desenvolupar bona part de la seva carrera musical a Badalona, on hi va morir l'any 1951.
La sardana de Lluís Prous que trobem en el disc és aquesta, Tanyoro.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són Friends d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrin d'ara own.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 21 anys.
Són els Montgrins d'ara fa 20 anys.
de fet ho diem immediatament
però és una manera de començar
doncs els que haureu escoltat avui
aquest comentari introductori
algun potser s'haureu quedat sorpresos
sense acabar d'entendre a qui ens adreçava
no sé, no és que us ho diguem ara
no us direm noms
però sí que tornarem a reprendre
una xafraderia que recordareu
si segueu habitualment al programa
on comentava un fet
més aviat trist
un personatge que realitzava
un curset de sardana a Salou
un bon sardanista d'aquestes comarques
amb tota la bona fe, la bona intenció
doncs sembla que algú va
ja hem de posar-li pals a les rodes
perquè no tenia la titulació
com a monitor sardanista
que ja està bé, que hi hagi
vam comentar en el seu moment
que hi hagi aquestes titulacions, aquesta formació
per tal de fer una més bona tasca
però potser els esforços
els que promouen aquestes titulacions
els haurien d'encarlar en guanyar més adeptes
i no tant potser
preocupar-se de tants que fa uns ara
fan altres
almenys aquesta és la meva modesta opinió
la qüestió doncs va
va transcendir
sobretot a nivell d'entitats
com poder ser sardanista
unió de colles, etc.
no sé com haurà acabat
finalment aquests cursets
a les escoles
no sé si a les escoles
o en un altre àmbit
però en tot cas
gent jove
a Salou
o sigui que
ens arriben ressons
que impliquen
la bona part
de les mateixes persones
en un altre àmbit
a les Terres de l'Ebre
hi ha força gent
que treballa
per la sardana
i que promouen activitats
i hi ha persones
titulades
que disposen
d'aquest
reconeixement
que estan preparats
per ensenyar
a ballar sardanes
amb
coneixements
històrics
i fins a cert punt
podem dir que pedagogis
d'aquesta dansa
en tots els més diversos aspectes
ens comentàvem
sardanistes
a aquelles comarques
que
que ell sàpiga
n'hi ha 10
és a dir
poca broma
són gent que poden
fer molta feina
doncs va terquí
que d'anarament
s'han iniciat
uns cursets subvencionats
des de la Generalitat
i no s'ha tingut en compte
cap d'aquestes persones
i això
doncs
evidentment
ha creat
cert malestar
i sembla que la iniciativa
ve de la mateixa
de la mateixa font
de la xafraderia
anterior
és allò que dèiem
que a vegades
es fa molt bona feina
i potser
vull creure
que sense mala intenció
de vegades
doncs
el que es construeix
per una banda
es desmunta
per l'altra
i la setmana passada
doncs
estàvem alarmats
estàvem alarmats
perquè semblava
que no hi hauria
sardanes de Tarragona
el dia de la festa major
grossa
de Santa Tecla
ja seria ben trist
que al cap
de
més de segle i mig
de continuïtat
de sardanes
a la festa major de Tarragona
possiblement només
s'hagués interromput
per la guerra civil
però per cas
i potser
algun cas molt puntual
doncs
sigui ara precisament
que es deixi
d'haver sardanes
precisament
per una manca
de pressuposts
sembla que aquests dies
hi ha hagut moviment
en aquest sentit
i potser sí
potser sí que al final
n'hi haurà
doncs jo fins que no
les vegi
no ho vegi
el programa
ja contractat
doncs no m'ho creuré
però en tot cas
evidentment cal creure
en la paraula
dels responsables polítics
que són els que han assegurat
que sí
que n'hi hauria
encara que sigui
traspassant
doncs en comptes
d'atribuir-ho
al pressupost
del conveni
que existeix
entre l'Ajuntament
i la coordinadora
s'ha de llistar
doncs incloure-ho
dins el pressupost general
de les festes
de Santa Tecla
en tot cas
deixem el tema obert
i us l'anirem comentant
i tornem a la música
el mestre bandellent
Agustí Cui Grau
és el més prolífic
dels autors originaris
de les comarques
meridionals de Catalunya
exceptuant
el cas extraordinari
de Tomàs Gilimembrado
tot i la seva notable
aportació a les sardanes
i les obres lliures
per a Cobla
cal remarcar
la gran quantitat
d'arranjaments de danses
per als esbars
que ha confeccionat
ara n'escoltarem
un petit exemple
una breu dansa
que interpreta
la Cobla Mediterrània
el ball de Rentadores
de Riu de Pendís
de l' towardsà
d'aransjotr
i les pues
l'anirem
de la comarca
i les d'avui
de la tocha
temperatures
i els peters
i les d'àvers
deshortecins de la pear
plavi plan37
de win Gente
i les d'avui
a les veïnges
ad dealers
i els teens
per flexibilit
de la amb fyf
de l'anirem
amb laini
i bus
a imbal airline
amb la McKin
de la comun Hulda
de l'anirem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Senzillament textos de més diverses procedències que hem cregut interessant recomanar-vos, posar-los a la vostra consideració, revistes, llibres, webs, etc.
I primer que res, cal recuperar un tema que us comentàvem la setmana passada i al final ens ho vam deixar.
Vam parlar de l'inici dels cicles de sardanes d'estiu, vam parlar dels cicles que tenen lloc aquí a les comarques terragonines.
Al final ens vam oblidar de recordar que la Federació Sardinista de Catalunya un any més ha publicat un tríptic on es recullen les dades essencials dels cicles que es porten a terme arreu de Catalunya.
No hi són pas tots, en guany per sort sí que s'hi enclosa el de Tarragona, que els últims anys no hi era, trobem a faltar el de Salou, però hi són altres com el de Reus o el del Vendrell.
Un tríptic inicialment dedicant més que res als turistes, als visitants que poden tenir així una opció més de conèixer algun aspecte de la cultura del país.
i la distribució, òbviament, es fa en oficines d'informació turística, sobretot i hotels.
I no ens cansem mai de repetir, de recomanar-vos una revista, la revista L'Obra, que publica l'obra del Vallet Popular.
Una revista que només trobem de negatiu, que no es pugui trobar fàcilment en kioscos.
Funciona bàsicament per mitjà de subscripció.
Una revista amb un disseny, no diré innovador, però sí diferent, original, al qual no estem acostumats dins de l'àmbit molt voluntarista de la cultura popular i tradicional catalana.
Una revista que inclou continguts, molts de sardanes, d'esbars, però sense limitar-se a aquest àmbit, entrevistes...
I tot plegat, presentat d'una manera molt, molt professional i trígida, aquesta publicació per a Ruth Martínez,
periodista procedent al món de les colles, de la Vall de Roure, concretament, i que, insisteixo, fan una tasca admirable.
Ara han fet un pas més a l'hora de divulgar el contingut d'aquesta revista, i no arriba als kioscos d'un moment,
però sí que la podeu tenir a casa mitjançant internet.
L'adreça és la següent, les 3 B dobles, totcultura.com, i de fet és un apartat, és una de les opcions que s'ofereix a l'web de la Fundació Enciclopèdia Catalana,
no em sortia el nom ara. A l'Enciclopèdia Catalana té un moment molt, molt interessant,
sobretot adreçat aviament a la cultura en general, i a partir d'aquesta setmana mateix té aquest apartat
on hi podem trobar el contingut, ja d'internet, de la revista L'Obre,
però també amb una actualització constant pel que fa a agenda i notícies.
I una cosa curiosa, entre altres novetats respecte a la revista en paper,
permet accedir, en casos que convingui, a la base de dades, a les definicions,
en definitiva, de l'Enciclopèdia Catalana, sempre que trobeu visitant aquest apartat de l'Obre,
una paraula o un concepte que no sigui fàcil o molt comú,
on sempre hi ha possibilitat de connectar directament amb l'Enciclopèdia Catalana.
Hi ha una revista molt més veterana, amb una intenció semblant,
potser amb un disseny més conservador, per dir-ho d'alguna manera,
és la revista Som, amb una tasca realment meritori de fa bastants anys,
125 anys gairebé, arriba al número 228,
i presenta continguts també, essencialment, del món de la sardana, de la música paracobla,
però, com deia, en altre cas, sense tancar-se necessàriament a aquest àmbit.
Aquesta vegada, si us la recomanem, és perquè tracta, a més a més,
de temes habituals d'història, d'actualitat sobre el món de la sardana
i d'aquests altres aspectes que us deia,
hi ha una apartat que s'ha quedat atenció, on es tracta la qüestió del Fòrum 2004.
No sé si sabeu exactament a què consistirà, no sé si ho sap algú,
però, en tot cas, sí que ells, a més d'informar sobre allò que se sap ja,
que hi haurà de continguts d'aquest Fòrum 2004,
recull una sèrie d'opinions de persones significades dins el món de la sardana
o més o menys vinculada a la cultura catalana i que pot tenir una opinió al respecte,
però que em pensen que, en principi, no hi hagi cap mena de presència
d'aquesta música tradicional catalana en aquest que ha de ser
un gran conjunt de manifestacions culturals arreu del món.
I se suposa que Catalunya és el món i també hi hauria d'haver alguna cosa al respecte.
Recomanem que la llegiu, com en l'altre cas, tampoc és revista de quiòsc,
sinó que és revista de subscripció.
Si abans de subscriure-vos, evidentment, us interessa conèixer-la,
per parlar-la, veure-la personalment,
la podeu trobar, òbviament, en entitats sardanistes i a les biblioteques.
Això és tot per avui.
Gairebé acabem mig minutet per la una de la tarda.
Temps per dir-vos adeu.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.