Música
Ella me abrió en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Comença l'espai
Habaneras des del balcó
Avui amb nosaltres el grup Peix Fregit
amb el seu últim treball enregistrat titulat
Sirenes
de Carles Casanovas i Josep Bastons
La sirena i la lluna
M'explicava
Que bolosa el parlar
Asseguts a la taula greixosa
D'aquell vell cafè
Una història
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Un dia la lluna de sobte fa el ple, de la sireneta il·lumina la cara,
i des d'aquell dia ja no se'n sap res, del cant que a les nits despertava les cales,
i diuen que diuen que diuen que han vist, quan vampa llunqueja la lluna a l'aigua,
a una sireneta de plata i de llum, i a una lluna blanca en poes cates,
a una sireneta de plata i de llum, i a una lluna blanca en poes cates.
I d'una manera actual que es va compondre fa poc, donarem un sol en el temps
i escoltarem una escrita cap a la meitat del segle XX.
Mi madre fue una muleta.
Mi madre fue una muleta, y mi padre un federal,
i jo teniente de una fragata que va i que viene para ultramar.
Cada vez que me veo rodeado de mar,
cojo la guitarra i me pongo a tocar.
Pregunto a mis penas, qu'en pudiera llar,
el rostro divino que un pobre marino no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte sobre las olas del mar,
mil veces quise la muerte y no la pude encontrar.
No llores mi vida, no llores mi amor,
no llores mi amor, mira que tus lágrimas me causan dolor,
me causan dolor, si lloras la ausencia del bien que te amó.
Llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.
Cada vez que me veo rodeado de mar,
cojo la guitarra, cojo la guitarra y me pongo a tocar.
Pregunto a mis penas, qu'en pudiera llar,
el rostro divino que un pobre marino no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte sobre las olas del mar,
mil veces quise la muerte y no la pude encontrar.
No llores mi vida, no llores mi amor, mira que tus lágrimas me causan dolor,
me causan dolor, si lloras la ausencia del bien que te amó.
Llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.
Llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.
L'hem vist passejant a la platja
i com deixava les seves petjades a la fina sorra,
fins que les zones de la mar que arribaven mortes i salobroses les desfeien.
L'hem vist contemplant l'horitzó com esperant algú que no arribava mai.
L'hem vist a la platja i l'hem donat un nom,
de Joan Tarrús, peix fregit i la nena del mar.
Mentre els canons tronaven al mar de Cuba
i la senyera fèiem fort d'unejar,
vora la nau vaig veure't una criatura
que en segle no semblava per un bonfà.
Ai, que jo m'hi acosto,
ai, que encara hi és,
ai, sembla que hi arribo,
però quan l'empaito
desapareix.
Nena del mar,
nena del mar,
vine aquí a mi,
vine aquí a mi,
que em sento sol
i cerco algú
que em doni amor.
senyera fèiem fort,
nena del mar,
nena de mar,
sents tu,
sents tu unir,
sents tu unir,
lluny de La Terra epic d'una guerra,
el meu pobre cor.
Una sirena alegre jo contemplava
de dalt de la coberta del meu baixer.
I no volia creure que era un miratge
de fina mella escata sinar que ve.
Ai, que jo m'hi acostum,
Ai, que encara hi és.
Ai, sembla que hi arribo,
però quan l'empaito desapareix.
Nena del mar, vine aquí amb mi
que em sento sol i cerco algú
que em doni amor.
Nena del mar, sents tu,
sento morir,
lluny de materna en tis d'una guerra
el meu pobre cor.
Nena del mar, vine aquí amb mi,
que em sento sol i cerco algú
que em doni amor.
He comentat ja altres vegades
que les sabaneres són cançons
que es cantaven i canten en molts països
des que van sorgir com a gènere musical
a la primera meitat del segle XIX.
Un d'aquests llocs és Mèxit
i, més concretament,
la península de Jucatán.
De Ricardo Palmerín,
Peix Freyit canta,
Golondrinas yucatecas.
Música
Vinieron en tardes
serenas de estío
cruzando los aires
con vuelo de voz
y en tibios aderos
formaron sus nidos
sus nidos formaron
guiando de amor.
Que blancos sus pechos,
sus alas que inquietas,
inquietas y leves
abriéndose en cruz.
Y cómo alegaban
las tardes aquellas,
las tardes aquellas
bañadas de luz.
Y así en la mañana
en la mañana
vinieron en alas
de la juventud.
Amores y en sueños
como golondrinas,
como golondrinas
bañadas en luz.
Más trajo el invierno
sus nieblas sombrías,
la robía mañana llorosa se fue.
se fueron
se fueron los sueños
y las golondrinas
y las golondrinas
se fueron también
se fueron también
y las golondrinas.
Y así en la mañana
y las golondrinas
y las golondrinas
y las golondrinas
y las golondrinas
se fueron también.
se fueron también
se fueron también
se fueron los sueños
y las golondrinas
y las golondrinas
y las golondrinas
se fueron también
se fueron también
se fueron también
se fueron también
se fueron los sueños
y las golondrinas
y las golondrinas
se fueron también
se fueron también
També.
Ninfes marines que sembla habitaven els esculls
i atreien amb un llurs cans els navegants.
Quan s'han quedat dubtant si existeixen o no,
en realitat, de Joan Rosquelles Peix Fregit
i la sirena.
Vaig trobar-lo aquella nit al fons de la taverna,
aquell vell mariner foll que amb mi ofegava les penes.
Entre dots de mi cançons la seva història explicava
que la dona que estimava la mar se la van portar.
Jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena,
que a les nits de temporal em porta la platja serena.
Jo he sentit la seva veu en dies de mar en calma,
dels esculls arracenats, en canta per consolar-me.
quan el sol marxa ponent, el moll arriba a una barca,
és la del vell pescador que cerca la seva imada.
Cada dia fa el mateix del mar, no es pot allunyar,
doncs la dona que estimava no l'ha pogut oblidar.
jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena,
que a les nits de temporal em porta la platja serena.
jo he sentit la seva veu en dies de mar en calma,
dels esculls arracenats, en canta per consolar-me.
jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena,
que a les nits de temporal em porta la platja serena.
jo he sentit la seva veu en dies de mar en calma,
els esculls arracenats, en canta per consolar-me.
jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena.
Està quasi davant del port de Tarragona.
Bé, potser una mica més a baix,
però, si volem, podríem veure-la amb una poca d'imaginació.
Inclús, fer aquesta ruta per la Mediterrània.
Escolten habaneres i cançons marineres,
com la balada de Gomercindo Riera i Ortega Monasterio,
cantada per a ells, fregit.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tornar a sentir sa cançó de la mar i desmènt.
beure de nou com el sol tan brillant i tan càlid,
damunt ses aigües tranquil·les es mou dolçament.
jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre els braços sentint com batega el teu cor,
deure els teus ulls lluminosos, sumits d'enyorança,
serà una nit, serà una nit plena de llum d'il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció,
i quan senti que tu em ratlles, que tu em ratlles tan solment,
sentiràs dins del cor sa paraula de la mar i després.
Fins demà!
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre els braços sentint com batega el teu cor,
beure els teus ulls lluminosos, sumits d'enyorança,
les teus ulls lluminosos, sumits d'enyorança,
les teus ulls lluminosos, sumits d'enyorança,
i els teus ulls lluminosos, sumits d'enyorança,
serà una nit, serà una nit plena de llum d'il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció,
i quan senti que tu em ratlles, que tu em ratlles tan solment,
sentiràs dins del cor sa paraula de la mar i després.
serà una nit, serà una nit plena de llum d'il·lusió,
tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció,
i quan senti que tu em ratlles, que tu em ratlles tan solment,
sentiràs dins del cor sa paraula de la mar i després d'esmalt i després.
Aquesta habanera que sentirem parla de donar.
Hi ha moments que donem coses o ens donem als altres,
però heu donat alguna vegada la mar?
És clar que aquí es tracta de donar-li la mar a la barca que estimem.
És la millor donació que podríem fer-li, o no?
De Josep Martí i Ricard Vila de Sau et dono la mar.
Tinc una barca a la platja
i un mar molt blau sense fi
Si no et fan por les onades
et portaré mar en dins
i fugirem de la costa
que amb la distància s'esmull
i ens mirarem la pineda
Cada vegada més lluny
Si les onades t'espanten
Dorma llunyant tot neguit
Jo et vetllaré la dormida
Arropideta
Ara ja et veig més valenta
D'aquest camí que faràs
Tot s'ha vestit com de festa
Per què m'agafes del braç
Quan aquest vent mou la vela
Tota la mar és camí
No t'ho pensaves que l'aigua
Ni festegessis així
Així
Ara no es veu ja cap rima
Cap rima
I no ens fa nos a ningú
Com que res més puc donar-te
Tota la mar
És per tu
Ara ja et veig més valenta
D'aquest camí que faràs
Tot s'ha vestit com de festa
Per què m'agafes del braç
Quan aquest vent mou la vela
Tota la mar és camí
No t'ho pensaves que l'aigua
Ni festegessis així
Així
Ara no es veu ja cap rima
Cap rima
I no ens fa nos a ningú
Com que res més puc donar-te
Tota la mar
Tota la mar
És per tu
La mar
És per tu
I acabem
I acabem amb una avenera
Que sona en freqüència al programa
Perquè parla d'aquests homes valerosos i treballadors
Que a vegades els toca lluitar amb la mar
Perquè es troba nerviosa i abribada
El control Sílvia us ha parlat javier
Us esperem el proper diumenge
A dos quarts de 10 del matí
A Tarragona
Ràdio a l'espai
Avaneras
Des del balcó
Peix fregit
Canta de Ramon Carreras
El llop de mar
Amb 70 anys a l'esquena
La pipa sempre flor de llavi
Contemplant la nit serena
Vora la mar s'hi passeja un avi
Tota una vida grunxat per les zones
En son bastó caminant a l'atzar
Contemplant la nit serena
S'hi passeja un llop de mar
Quan el temporal i la tremontana
Inflaven les veles d'un vell margantí
Jo veia ferrat al pal de Bassana
Cridava ben fort
El mar és per mi
Ara que ja es ve el vespre no marxa
Ja no va la pesca
Ja no té companys
Només fa passeig i enyora la xarxa
Camina feixut pel pes de tants anys
Quan el temporal i la tremontana
Inflaven les veles d'un vell margantí
Jo veia ferrat al pal de Bassana
Cridava ben fort
El mar és per mi
Ara que ja es ve el vespre no marxa
Jo veia ferrat al pal de Bassana
Ja no va la pesca
Ja no té companys
Només fa passeig i enyora la xarxa
Camina feixut pel pes de tants anys
Camina feixut pel pes de tants anys