Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
infem-lo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I com sempre...
Gairebé sempre...
Comencarem amb la agenda d'activitats...
Després de la primera serdana...
Això sí...
...del programa.
I en l'agenda...
Veurem...
Comprovarem...
Que segueix intensa la activitat...
pel que fa als aplecs i per als concursos de colles,
les ballades de sardanes una mica menys,
i posats a destacar l'aplec de Constantí, de demà.
Esperem que el temps els acompanyi, de totes maneres.
I altres aspectes de l'activitat sardanista,
ja en l'apartat de notícies, ens farem ressò
a l'atorgament de la creu de Sant Jordi
al foment de la sardana Banyoles, crec que cal felicitar-se'n,
i també un recordatori de l'anunciat homenatge nacional de Catalunya
al sardanisme dels anys 40-50,
que s'anuncia pel 9 de novembre.
També ens farem ressò de resultats, de concursos,
d'un homenatge que s'està preparant el director dels bars, Salvador Fà,
i també, pel que fa a l'àmbit de les colles,
una jornada que es prepara de cara a buscar aquelles solucions,
aquelles noves vies, que us dèiem abans en començar,
que alguns concursos sí que ho saben trobar.
I, evidentment, en aquest concurs de Gran Munt,
que us deia, es van buscar algunes propostes diferents,
en tenint el handicap que no hi era un concurs bàsic de cap mena de categoria,
però se'n van sortir i van tenir força colles.
Això de moltes més coses en parlarem fins a la una de la tarda,
combinant, òbviament, música per a cobrar.
Fa uns anys, una bona colla de músics joves procedents de l'àmbit de les cobles
es van anar incorporant també al col·lectiu de compositors de sardanes.
Molts ho van fer aportant sardanes amb un aire nou,
amb idees fresques i un bagatge important pel que fa a la formació musical.
Ara, noms com Jordi Molina, Jordi Paulí, Daniel Gasulla o Joan Jordi Baumala,
per posar uns pocs exemples, ja són noms consagrats i molt apreciats entre els sardanistes.
Ara tornarem a escoltar una d'aquelles sardanes que més van impactant els inicis d'aquests autors.
Es tracta d'un enregistrament recent de la pleg jove,
que Jordi Molina va dedicar l'any 1988 al primer pleg de Sant Sadurn i de Noia.
La interpreta la cobla marinada dirigida pel mateix Molina.
Abenica
Abenica
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
de...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
convocatòria anual conjuntament amb el foment
de Seret dels concursos de música
per a Cobla, l'organització fa uns anys
de la sardana que a donar la volta a l'estany,
la recerca de nous alíciens per a fer
més atractiva la festa de Sant Martirià
i etcètera. Sens dubte, és un guardó
ben merescut.
I convé anar fent memòria
d'una iniciativa que ja hem anat comentant
diverses vegades i que ha de tenir lloc el proper
dia 9 de novembre, l'Homenatge Nacional de Catalunya
al Sardanisme dels anys 1940-1950,
una gran diada en honor dels sardanistes
que en els anys de gran repressió
posteriors a la guerra de 1936
van tenir l'encert i el coratge
de treballar per la sardana com a símbol de catalanitat.
Aquesta manifestació, promoguda
iniciativa de l'ESBAR Lluís Millet
de Barcelona, compta amb un ampli suport
de més d'un miler d'entitats, estaments
i personalitats d'arreu de Catalunya.
La festa es desenvoluparà al Parc de la Ciutadella
de Barcelona, el segon diumenge del mes
de novembre, amb la participació de l'Escobla
Ciutat de Terrassa, Vellpuig-Cobla,
Cadaqués i Pare Manyanet de Reus
cedides per les respectives diputacions
provincials. L'acte central de l'homenatge
al sardanisme dels anys 40-50
tindrà lloc al punt del migdia del 9
de novembre, amb la participació de
l'abat de Montserrat i l'estrena de la
sardana d'homenatge, escrita especialment
per aquesta ocasió pel mestre
Agustí Cuí Grau, amb lletra de
Maria Isabel Pijuani Piques. Els
organitzadors anuncien que està oberta la campanya
d'adhesions a aquesta manifestació de
reconeixement de la tasca d'enaltiment i
defensa de la catalanitat, desenvolupada
pels sardanistes d'aquells anys.
Les persones i entitats que hi estiguin
interessades poden canalitzar la seva adhesió
adreçant un simple escrit a l'Associació
Cultural i Folclòrica Esbar Lluís
Millet, al carrer de Maspons, número 6,
08-012 de Barcelona.
També s'ha establert un servei telefònic
d'atenció per a totes aquelles persones i
entitats que vulguin informar-se i
prendre part en aquesta manifestació,
que funciona dilluns, dimecres i divendres
entre les 11 i la 1 del migdia,
a través del número 93-238-02-91.
I sembla que avui les notícies tenen una
connotació comuna, i és la dels
homenatges. Primer era un reconeixement
institucional a una entitat, després
el projecte d'homenatge a un moviment,
i ara parlem de la intenció del que estan
preparant els socis, amics i simpatitzants
de l'Esbar d'Ansaire de Tarragona
el seu director, en Salvador Fai Llimiana.
El cas des que d'enguany Salvador
fa complar 50 anys com a director
dels bars, una experiència que l'ha portat
per a diverses agrupacions de la ciutat
i també d'altres comarques. A més,
s'ha pogut crear una autèntica nissaga
que segueix aquesta tasca, principalment
per mitjà de l'Esbar d'Ansaire de Tarragona,
però també des de diversos aspectes,
el seguici popular de Tarragona, per exemple.
La intenció és dedicar-li la jornada del proper
dia 8 de novembre, centrant les activitats
en una actuació de l'Esbar al Teatre Metropol
i un sopar a l'Hotel Ciutat de Tarragona.
I per completar la secció de notícies del programa
hem de parlar de resultat de concursos.
Diumenge passat, les colles de veterans
tarragonines, toc de dansa i Tarragona
van participar en una nova competició
del seu bàsic, el B, que tenia lloc
a Sant Climent de Llobregat. Anem a veure
quines classificacions es van establir.
Van ser idèntiques a les dues sardanes,
fins i tot amb els mateixos punts exactes.
El primer lloc va ser per la colla Rossó,
amb tres punts, i en segon lloc la toc de dansa
de Tarragona, amb sis, seguides per danseires
de maig amb nou punts, continuïtat amb dotze
i Tarragona amb quinze. També cal dir
que la colla toc de dansa va ser una de les que van
resoldre i repartir correctament la sardana
a la revésa.
I també diumenge passat es va celebrar a Barcelona
al Pla de la Catedral, el 53è
concurs de colles sardanistes, organitzat
per les colles de Barcelona, per aquelles colles
lliures d'arreu dels països catalans que hi estan
interessades. Cal recordar que aquest és el mateix
concurs que fa uns anys ja celebrava normalment
el poble espanyol i que tenia i segueix
tenint molta anomenada. El resultat
va ser el següent. En quant a colles de
la vins, va fer primer lloc la 18 de juny
de la Passió d'Esparreguera, colles infantils,
la xarau de Sardanyola. En quant a
juvenils, la colla Nova Tarragona d'Anse de Tarragona
amb veterans, les reels de dintre el bosc
que també va guanyar el trofeu memorial
Montserrat Bullic i quan a colles grans
la riallera de Vic.
Per cert, que la Unió de Colles Sardanistes
anuncia que el dia 14 d'octubre
tindrà lloc una taula rodona
per a la promoció de danseires de colles
al nou local de l'entitat, al carrer
de Sant Quintí, número 14 de Barcelona.
Els interessats ja poden inscriure-s'hi
personalment a l'adreça esmentada
o per qualsevol dels mitjans habituals,
telèfon, fax o correu electrònic.
Un minut passa ja de dos quarts d'una de la tarda,
esteu a la sintonia Tarragona Ràdio i com cada
dissabte i els diumenges en repetició,
una miqueta més aviat, us parlem de Sardanes
i ara n'escoltarem una de Sardana.
I donem pas a una de que era molt més planer.
És una composició de Lluís Cotxo,
un dels solistes de tenora més destacats
de la història de la Sardana,
sobretot per la qualitat de les seves interpretacions,
però també pel fet que va ser un dels que van
completar una carrera més dilatada,
iniciada ben jove i tancada amb més de 90 anys d'edat.
Els que el van conèixer a l'època daurada d'aquesta carrera
asseguren que la seva especialitat
eren les llargues melodies de tenora
amb pianos gairebé impossibles en aquest instrument.
És lògic, doncs, que moltes de les seves sardanes
incloguin papers destacats per a la tenora
sense necessitat d'arribar a la qualificació d'obligades.
La principal de la Bisbal ens n'ofereix una,
al Castell de Sarrià,
evidentment amb la participació del tenora,
Josep Gispert.
Sous-titrage MFP.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Algunes xafarderies que reservaríem per avui.
Doncs ha arribat el moment d'iniciar aquesta secció
i avui us parlarem de diferents concursos i xafarderies sobre Santa Tecla,
Gramunt i altres coses, ja ho veureu.
Primer ens podríem situar al concurs de colles de Santa Tecla.
Recordeu a la plaça del Mercat, des de fa uns anys ja sembla que s'ha trobat
aquest lloc com a més idoni, almenys de moment,
i en guany ja ho vam anunciar.
Hi havia com a part negativa que no va sortir el programa de festes de Santa Tecla
amb l'argument que oficialment començava l'endemà,
quan una vegada anterior s'havien posat una secció que es deia actes previs
i s'incloïa aquest concurs.
Doncs res de res.
També algú ha trobat a faltar que se'n fes el ressò mínim necessari
a la premsa local, tot i que cal dir que el punt sí que ho va fer l'endemà,
una crònica del concurs donant resultats i comentaris que estaven prou bé,
en fotografia inclosa.
i també allò que vam detectar, que no havia agradat gens als organitzadors
i a molts dels presents, és que no hi hagués cap representació institucional
de l'Ajuntament, el cap de vall és qui pagava,
i malgrat que no hagi sortit el programa de festes,
és un acte que fa 55 concursos que es realitza,
no anys, com vam dir errònicament, perquè no hi ha hagut continuïtat sempre,
sinó que va haver uns anys de parèntesi, però en definitiva una solera,
crec jo, una tradició prou arrelada, com perquè es mereixi que se la tingui en compte.
I fins ara gairebé sempre hi havia hagut aquesta representació d'algú de l'Ajuntament,
però aquesta vegada ningú de l'equip del govern, cal entendre.
Sí que hi va haver el regidor Xavier Magro, que fins i tot, com l'any passat,
va fer de jurat entre les colles lliures.
Recordem que havia estat d'en Saire de Colla, fa anys, a la Colla Solixent,
i conjuntament amb altres personatges avui en dia,
també coneguts en altres àmbits que no tenen res amb la Sardana.
Algún dia ho comentarem, això, perquè va ser una colla una miqueta especial,
en aquest sentit.
Doncs bé, el concurs de Santa Tecla, malgrat tot,
va tenir força èxit, sobretot per les colles de la ciutat,
amb uns resultats gairebé millorables,
i pel que fa a la presència de públic,
que és un altre aspecte crec també important,
doncs Déu-n'hi-do, tenint en compte que no havia hagut aquesta publicitat
que podria haver donat a les tècnoles del programa de les festes.
I hi ha un altre aspecte, post-concurs.
La polèmica que es va generar a internet,
mitjançant el llibre Visites a la Unió de Càdres Satanistes,
algú va interpretar, o almenys això és el que va donar a entendre,
que s'havia afavorit a les colles locals.
Més que res, la colla local Tarragona Dança,
perquè es referia al campionat de Catalunya,
en la fase on es decideix quines colles pugen-baixen
de la primera divisió, per dir-ho i si en termes futbolístics,
i com es decideix tot això,
en tot un seguit de concursos,
dels quals el de Tarragona en forma part.
Una polèmica que a poc a poc va anar posant-se al seu lloc,
es van amatitzant les coses en diferents intervencions.
Els que havien anantat la primera pedra
van venir a reconèixer que no la cosa no anava per Tarragona,
ni per les colles de Tarragona,
sinó que al final tothom va confluir
en què calia fer alguna cosa en el sistema de jurats.
Un sistema que, evidentment,
això sí que totalment està d'acord,
i estem d'acord que cal que es renovi
i que es busquin noves solucions.
De totes maneres, a vegades, el bal ja està fet
i s'assembla aquesta sospita,
aquesta manera de cosa que s'afobreixen les colles locals
i cal tenir en compte,
i això ja es va apuntar en aquesta polèmica,
que només hi havia un jurat de la ciutat de Tarragona
i fins ara, al campionat,
i pel que fa més concretament a aquesta part del campionat,
no n'hi ha vingut mai cap,
i cap colla s'havia queixat
quan el concurs anterior,
precisament la colla de Tarragona d'Anse,
l'anterior concurs,
va rebre bastó de valent,
diguem-ho així,
el que fa a la classificació.
I va ser precisament aquí,
quan em va canviar les coses,
quan va haver aquestes queixes.
Bé, la polèmica la podeu seguir encara,
suposo,
amb els missatges que queden allí,
en el llibre de visites,
a la Unió de Colles Sartanistes,
i que cadascú es faci la seva pròpia opinió.
Però hi ha altres coses sobre les festes de Santa Tecla,
i també reconeixerem les nostres errades.
En aquest cas era un oblit,
perquè a l'hora de repassar
els aspectes en els quals intervé la Sartan,
o la música per coble,
o els instruments de coble,
ens havíem oblidat d'anunciar
una proposta nova, interessant,
si més no original,
com és l'actuació de la principal de la Night Sound System,
una de les moltes iniciatives del Marcel Casellas,
on utilitza, com a base una coble,
en aquest cas treballant,
interpretant en directe música
amb una base preenregistrada,
i en definitiu no s'interpreta en pas sardana,
sinó música ballable,
de diferents estils,
moltes barreges, etcètera, etcètera.
Van actuar dins el programa
de les festes de Santa Tecla,
estava dins el programa,
i nosaltres, a veure si abans ho vam oblidar,
i valia la pena
que us ho haguéssim recomanat.
I també hem apuntat,
hem apuntat moltes vegades,
i avui ho hem tornat a fer,
la necessitat d'oferir coses diferents
per treure de les cobles,
les colles, millor dit, de concursos,
sobretot en l'aspecte dels concursos lliures.
La setmana passada ja us anunciàvem
una d'aquestes propostes,
la d'Agramunt,
on un concurs que no era
vàlid per cap campionat,
és a dir, tot per colles lliures,
o amb una població allunyada
del nucli central de l'activitat sardanista,
tot i que també per la zona
hi ha colles sardanistes,
doncs va aconseguir captar moltes colles
i fer una festa diferent i atractiva.
I això és el que la valoració
d'aquells mateixos ens han fet,
amb el comunicat que ens han fet arribar
sobre aquest concurs.
I diu així,
la gent del grup sardanista STOL
com a organitzadors
i l'agrupació de colles sardanistes
de les Terres Lledatanes
i la Federació Sardanista
de les Comarques de Lleida
com a col·laboradors,
estem molt satisfets
amb tot el desenvolupament de la festa.
I és que les dades parlen per si soles.
520 persones a sopar,
110 persones a les rutes turístiques,
130 van passar la nit a Agramunt,
19 colles de competició,
dues colles improvisades
i més de 30 joves del Saltem i Vallem
i més de 100 coets de pirotècnia.
Un dels plats forts de la nit
va ser quan després de la sardana de Germanó
i de punts lliures,
que va ser la punteira
i per cert va ser molt ben interpretada
per una jove cantant,
les llums es van apagar
i van donar pas
a uns petits però intensos focs artificials.
Un detall que va acabar de donar
un aire diferent a tota la jornada.
La valoració que fan des del grup sardanista Estol
és excel·lent en quant a la resposta de la gent
i estan més que satisfets
amb com es van desenvolupar les dues jornades.
Són conscients que algunes coses
podrien millorar-se
i les tindran en compte en futures ocasions.
Està bé que es tinguin en compte
aquests aspectes
i sobretot felicitats
per aquest bon resultat d'aquesta nova iniciativa
i demostra que si hi ha ganes
de fer coses diferents
i de renovar els resultats,
s'obligeixen.
Però encara m'agradaria dir una cosa més
sobre les festes de Santa Tecla
i ja era previsible
i al final la ballada
la ballada en singular
de les festes de Santa Tecla
amb la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
jo recordo que crec que és
la millor cobla d'aquests moments.
Ens va començar a oferir una ballada
realment ferma,
amb força gent
i el que era previsible
és que acabaria ajuntant-se
amb el Castell de Focs
tenint en compte que enguany el castell
s'ha avançat mitja hora
la ballada va sortir denunciada
mitja hora més tard
de la que havia d'haver estat
doncs el resultat previsible
a més a més
a l'hora en què s'havien ja interpretat
quatre sardanes
va començar a provisquejar
no massa
però va començar a fer-ho
i va ser definitiu
ja per sentenciar
aquella ballada.
Una llàstima,
una vegada tenim una cobla
de categoria
però molts insisteixo
la millor del moment
doncs va acabar d'aquesta manera
i tot per manca de consideració
de tenir en compte
aquestes activitats sardanistes.
Sembla que no és un cas únic
i hem vist també
en llibres de visites
perdó
en aquest cas
de la Federació Sardanista
de Catalunya
on algú es queixava
de que el com semblant
va passar a Barcelona
dintre les festes
de la Mercè
i en aquella ocasió
amb la cobla
els mongrins.
Es queixava també
de la poca sensibilitat
amb aquest tipus d'activitats
pel que fa als programadors
els organitzadors
de les festes
de ciutats importants
com és aquest cas
Tarragona
o Barcelona.
I pel que fa
a la presència
d'instruments
propis de la cobla
en altres formacions
encara vam tenir
una altra sorpresa
una sorpresa agradable
des de les festes
de Santa Tecla
i és que si heu seguit
el seguici de la ciutat
ja sabreu
que una de les formacions
musicals habituals
des de fa uns anys
és el grup de ministrés
sonat
que el formen
una sèrie d'instruments diversos
molts d'ells
d'instruments tradicionals
eminentment catalans
tarotes
flaviols
etcètera
i des d'enguany
han pogut veure
també dues tenores
en una ocasió
en van veure una
suposo per necessitats
d'acompanyar
d'activitats
i un dels instrumentistes
doncs
un dels tenores
de la cobla
la principal de Tarragona
el Rafael Guinovar
incorporat
doncs
en aquesta
aquesta nova activitat
en aquesta nova faceta
doncs
felicitats
i endavant
el disseny de la fraternista
aquí
anem cap a la música
ara no serà precisament
una sardana
en el seu moment
la cobla Sant Jordi
va ser designada
cobla oficial
de la ciutat de Barcelona
de manera que ara
ens cal esmentar-la
com a cobla Sant Jordi
ciutat de Barcelona
aquí no havia de ser
només un títol honorífic
com sembla
que ho és
el de la principal
de l'abisbal
com a cobla oficial
sinó que l'ajuntament
de la capital catalana
es comprometia a utilitzar la cobla
per a promocionar
la sardana
i la música
per a cobla
no és el moment ara
de determinar
si això s'ha complert o no
el cert és que
entre altres coses
l'Institut Municipal de Cultura
i la cobla Sant Jordi
ja han publicat
dos discos
que rescaten
de l'oblit discogràfic
i a vegades general
d'algunes peces
de música
per a cobla
d'un interès
innegable
en alguns casos
ja hi havia registraments
però aquests
ja eren introbables
el segon dels discos
ha aparegut al mercat
no fa gaire
inclou obres
de Josep i Joaquim Serra
Agustí Burgunyo
i Manuel Oltra
nosaltres comencem
a escoltar-lo avui
amb la primera
de les obres del disc
la marxa solemnial
de Josep Serra
també és la més antiga
del 1898
i figura en el catàleg
de l'autor
com una marxa
de processó
i segons el director
de la cobla
Sant Jordi
Jordi León
acusa de forma evident
les influències
de la música de Verdi
tan en voga
en aquell moment
escoltem doncs
la marxa solemnial
de Josep Serra
amb la cobla
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona!
Fins demà!
I gairebé l'una de la tarda,
darrer pocs segons,
mig minut
just per dir-vos adeu
i agrair-vos que com cada setmana
digueu nosaltres
a la sintonia Tània Ràdio
i amb un dos i seguit.
Tornarem a ser aquí
el proper dissabte en directe
i els diumenges
en diferit
a les deu del matí.
I tornarem
perquè mentrestant
estem preparant
tot allò que
que us oferirem
al proper programa.
Molt bona setmana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!