Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
I avui, després de la primera peça musical que us oferirem, d'aquí una miqueta,
començarem amb l'agenda, l'agenda d'activitats plena, plena de plecs,
com correspon a aquest moment de l'any.
Unes setmanes, que són realment esplèndides en aquest sentit,
podeu triar i remenar des de Catalunya Nord fins a les Terres de l'Ebre pràcticament cada setmana
una bona tanda d'aquestes manifestacions.
Vosaltres, així, només començar el programa, sempre volem escomprar cap a casa
i recomanar-vos el mes proper aquí a la ciutat de Tarragona.
Demà diumenge, plegmatí, tarda, a Mora d'Ebre.
Però hi ha altres propostes i ho veureu també en aquesta agenda d'activitats.
Aquesta nit, a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, una d'aquelles propostes que surten de l'habitual,
de la ballada de Sardanes, del concert, inclús, i de la fórmula de coble, d'intèrpret per coble.
En aquest cas, amb tenora, flaviol, segons els casos, i piano.
Una proposta que, insisteixo, serà aquesta nit l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
En parlarem més endavant.
Parlarem, evidentment, de més, més encara novetats discogràfiques.
Parlarem d'un resultat d'un concurs musical, dels Premis Francesc Basile.
Sembla aconseguir-se aquests propòsits que tenen la majoria de Sardanes musicals,
i és que sorgeixin noms nous.
I un altre resultat, un altre concurs, però diferent, en aquest cas,
el que tenia lloc diumenge passat a Santes Creus, en aquest cas, doncs,
concurs de colles sardanistes.
I parlarem, us anunciarem un programa de televisió de la setmana vinent,
i que val la pena remarcar, perquè tractarà, de manera important,
d'una de les danses catalanes, de les melodies també més importants
de tot el conjunt, de l'amplíssim conjunt de danses catalanes.
La Moixellanga del Gemassí, amb una recreació que s'oferiran exclusiva
per al programa Nidia de TV3.
Tot això, música, xafarderies, atenció, cap al final del programa,
fins a la una de la tarda.
Doncs ara donem pas a la música, i fem-ho amb una sardana
que ens inspiri energia i optimisme.
Una sardana que sigui engrescadora i ben feta alhora
és un repte que saben resoldre compositors com Joan Vilajoliu,
conegut sobretot per la seva tapa d'instrumentista de tenora
amb la cobla mediterrània.
Això queda tanrere, aquesta tapa, però esperem que no abandoni
la tasca de compositor.
Val la pena que segueixi creant obres com aquesta,
que l'any 1994 va dedicar a la plec de banyoles,
arbres blancs, que l'any passat van registrar la cobla salvatana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest cap de setmana, el 16è a plec de Sant Feliu de Guixols, matí tarda el Passeig del Mar,
amb les cobles Ciutat de Girona, Marinada, Cadaqués i Foment de la Sardana.
També el 49è a plec de Santa Coloma de Gramenet, matí tarda el Parc de Canzam,
i a la nit a la plaça de la Vila, amb les cobles el principal de la Bisbal, Salvatana i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
També el 25è a plec de Pineda de Mar, matí tarda el bosc de l'Ermita de Sant Jaume,
amb les cobles Flama de Farners, Premià i Mediterrània.
4 hores de Sardanes a Folgaroles, tarda a l'Ermita de la Damunt, amb les cobles Juvenívola de Sabadell i Vellpuig-Cobla.
I la plec que us havia avançat a començar el programa, el 30è a plec de Mora de Debre,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda a l'Ermita de Sant Geroni, amb les cobles Reu Jove i Ciutat de Terrassa,
per dinar hi haurà una paella gegant per tothom.
Pel que fa la setmana que ve, pel dijous dia 29, a plec de Vilallonga dels Mons, a la Catalunya Nord,
matí i tarda al Teatre de Verdó, amb les cobles als Casanovas i la principal de Llobregat.
Imaginem que deu ser festiu, dijous a França.
En tot cas, seguim amb els aplecs del Principat, el dissabte dia 31, 24è a plec de Mollerussa,
a la tarda als Jardins Municipals i a la nit al Pavelló Poliesportiu, amb les cobles Reu Jove i Juvenívola de Gramunt.
I sessió prèvia a la plec de Calella de l'endemà.
A la tarda, concert i a la nit ballada al Passeig Manuel Puigbert, amb les cobles Marinada i Juvenívola de Sabadell.
I ara sí, el diumenge dia 1 de juny, un dels més intensos aplecs de l'any.
Comencem ja a la Catalunya Nord, el 23è a plec del Boló, matí a la plaça de l'Ajuntament i a la tarda al Pati de l'Escola,
amb les cobles Milenària i la principal del Rosselló.
28è a plec de l'Escala, matí, tarda i nit, al Passeig Lluís Albert, amb les cobles Ciutat de Girona,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Foment de la Saradana.
I un dels aplecs amb més prestigi del país, també un dels més veterans,
el 76è a plec de Calella, matí i tarda al Parc del Mau, amb les cobles Marinada, Juvenívola de Sabadell,
Montgrins i la principal de l'Avisbal.
Al matí també hi haurà concurs de colles improvisades.
7è a plec del Macelles, matí i tarda a les piscines municipals,
amb les cobles Ciutat de Terrassa i Vell Puig-Cobla, amb exhibició de colles improvisades.
I ja a les comarques meridionals podrem trigar entre dos aplecs.
El 39è a plec de Bràfim, a les 11 del matí i a les 5 de la tarda a l'Ermita de Loreto,
amb la cobla per a Mañanet.
Enguany hi haurà un record especial pel mestre bràfimenc Joan Andreu, traspassat recentment.
També hi haurà un dinar popular, és a dir, gratuït per a tothom, i el sorteig d'un xai.
També faran una exhibició de vol d'ultra lleugers, membres de l'aeroclub al Camp de Vallmoll.
I el 20è a plec del Vendrell, a dos quarts de sis de la tarda i a dos quarts de nou del vespre a la Rambla,
amb les cobles, el principal de Llobregat, Mediterrània i Ciutat de Cornellà,
amb concurs de colles improvisades i entre les dues sessions de sardanes,
coca i cava per a tothom, a més de diverses rifes.
Iniciar el protagonisme en aquests dies és dels aplecs.
A les ballades és una activitat més intensa,
que com ja sabeu després es potencia molt més de cara a l'estiu.
De moment, però, us podem anunciar per demà, diumenge,
a les 12 del migdia a Prades, una ballada amb la coble para Mañanet.
I pel divendres, dia 30, a Reus, a la tarda,
als patis del col·legi para Mañanet,
una ballada amb les cobles del centre.
Pel que fa a concursos de colles, avui mateix,
a dos quarts d'onze de la nit, a Mataró, a la plaça de Sant Anna,
un concurs per a colles lliures, amb la coble ciutat de Mataró.
A dos quarts de sis de la tarda, abans, prèviament,
el 18è concurs individual de Sardana Reveses a l'Escola Valldèmia,
amb els premis Taronja, Llimona i el que anomenen Moduixots del Maresme,
la part, diguem-ne, humorística d'aquest concurs.
Serà amb la coble Costa Daurada.
I pel proper cap de setmana, pel diumenge, dia 1 de juny,
a les 12 del migdia, un concurs a Barcelona,
a la plaça del Doctor Trueta, territorial Barcelona-Ciutat,
i colles lliures amb la coble Rambles.
I a les 5 de la tarda, Camprodó, en el passeig Maristany,
territorial comarques ironines i colles lliures,
i amb la coble Bisbal Juga.
I ja per tancar aquesta cartellera d'activitats,
us anunciem un concert per avui dissabte,
a les 10 del vespre, al Vendrell, a l'Auditori Pau Casals.
Cicle Més Músiques, concert amb Jordi Figueró,
Tenora i Flaviol, i Jordi Vilaprinyó al piano.
Aquesta vegada també hi actuarà el violoncelista Lito Iglesias.
I torna'm a la música i una altra sardana.
Ara ens deixarem portar una estona per l'estil particular de Joan Lluís Moraleda,
un dels màxims impulsors als últims anys de les obres lliures per a coble,
però que també composa nombroses sardanes.
Com aquesta, que l'any 1996 va escriure per encàrrec de l'entitat Amics de la Sardana de Vilanova,
i que va ser estrenada a la Rambla principal
durant un acte d'homenatge a la memòria del gran compositor vilanoví Eduard Toldrà.
La versió que escoltarem és a la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
És la sardana Eduard Toldrà, mestre de mestres, com dèiem, de Joan Lluís Moraleda.
La versió que escoltarem és a la ciutat de Barcelona.
La versió que escoltarem és a la ciutat de Barcelona.
La versió que escoltarem és a la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
a la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona.
A les notícies d'avui.
A les notícies d'avui.
Tampoc faltarà una part dedicada.
A anunciar nous enregistraments de sardanes.
i música per a Coble.
A poc a poc.
Ens anem posant al dia.
almenys des del punt de vista de la informació.
Ja que una altra cosa.
És la disponibilitat material i efectiva dels discos.
No cal que us diguem.
Que bona part d'aquestes publicacions.
Són fruit d'iniciatives totalment altruistes.
I això no permet dedicar.
Una part gaire gran de l'edició.
A la promoció.
Entrem en matèria.
I comencem dient.
Que el passat dia 23 d'abril.
Es va presentar a l'Ajuntament d'Hostel Ric.
Un nou disc de sardanes.
per a la coble a la Salvatana.
Tot el títol genèric de sardanes d'Hostel Ric.
Aquest àlbum discogràfic.
Inclou un total de 13 composicions.
Directament o indirectament relacionades.
Amb aquesta vila de la comarca de la selva.
Al costat de sardanes ben populars.
Com Hostel Ric Palau de Pedra de Lluís Durant.
Festa a la plaça de Francesc Marrós.
O Una veu per Catalunya de Miquel Tudela.
Destaquen en aquest enregistrament.
Dues composicions escrites especialment per a aquesta edició.
Els portals d'Hostel Ric.
De Tomàs i Limembrado.
La Sardana 21 de Josep Farràs.
Que com a primer tenora de la coble salvatana.
Intervé a més en aquest CD.
Fent una gran interpretació de la sardana.
La font de ferro de Lluís Cotxo.
I també en la sardana Hostel Ric de Ramon Rosell.
Obligada de tible i tenora.
Comenca al remarcar la recuperació de dues peces històriques.
A les Terres Catalanes.
Sardana de Josep Coll dedicada a un personatge local.
I al refugi de Fèlix Martínez Comín.
Inspirada en un boniquindret molt proper d'Hostel Ric.
I un altre disc molt interessant, per cert.
La principal de la Bisbal han registrat 13 sardanes del seu director, Francesc Cassú i Jordi.
Un autor jove amb un característic estil que al llarg de 20 anys ha portat a terme una obra breu però molt interessant.
A més, tal com expressa Jordi Lara en el pòrtic d'aquest disc, Cassú és rebel amb si mateix i amb els altres.
Sempre amb exigència i honestitat personal.
Qualitats que són penyora de la música veritable.
Les 13 sardanes que donen contingut a aquest disc, que es publica sota el títol genèric de Nit al pont de Sant Agustí,
es presenta com l'obra sardanista integral de Francesc Cassú.
Els 13 títols que s'han inclòs són aquests.
Impressió, recordança, dolça de Nadal, de nit al pont de Sant Agustí.
A la Bisbal a plec d'argent, cent de cent, elegança de violetes, ferm amor, sardana d'en Tocassons,
al pati de l'abadia, 50 anys de festa, la ballarina i el soldat de plom i ben de llevant.
I dissabte passat a la nit es va celebrar al Teatre Jardí de Figueres
el concert de presentació de les 5 sardanes del XXIè Memorial Francesc Basil 2003,
un concurs musical que ja fa anys gaudeix d'un merescut prestigi per la qualitat de músiques que ha contribuït a generar.
El certamen es convoca en memòria d'aquell excel·lent compositor,
en el seu moment acaparador de tota mena de concursos musicals per a Cobla,
però avui dia potser insuficientment conegut pels sardanistes.
La interpretació de les peces va anar a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona
i en la batllada també hi va intervenir la Cobla Rossinyolets.
El jurat va atorgar el primer premi a la sardana Alcudolà de Josep Coll Ferrando,
un jove però ja consolidat com un dels millors intèrprets de tenor actuals
que sembla ara entrefort en el terreny de la composició.
El segon premi va ser per al veterà Joan Lluís Moraleda
amb la seva sardana Quan en tinc els braços.
Per la seva part, el públic assistent, que també podia votar,
va preferir la sardana Sallent de Pau Castanyer.
Encara ens queda material suficient per oferir-vos unes quantes edicions més
del nostre homenatge particular a l'obra del compositor Josep Maria Terrides
en l'any del centenari del seu naixement.
Recordem que anem recuperant antics enregistraments
a falta d'edicions noves suficients.
Avui ens situarem altra vegada en una etapa de joventut del mestre Terrides
a l'any 1925 quan va signar una sardana deliciosa a posta de sol.
La cobla salvatana la van enregistrar l'any 1981
en un disc molt interessant, mereixedor d'una darrera edició,
tant pel nivell que estava recuperant aquella cobla
després d'anys de certa decadència,
com per la selecció musical que s'hi va incloure.
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria Terrides
amb la cobla salvatana del 1981.
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Així sonava Aposta de sol de Josep Maria
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I acabem felicitant-nos pel fet que s'hagi aprofitat la recent remodelació de la plaça existent entre l'Avinguda de Catalunya i el carrer Hernández-Sanauja i que va ser inaugurada dimecres passat per batejar-la amb el nom de Josep Maria Salvador, el recordat activista en l'àmbit cultural i solidari traspassat ja fa uns anys.
Entre les múltiples activitats del Josep Maria també hi va haver una etapa important en la colla sardanista joventut tarragonina, encara que l'estima per la sardana no la va deixar de tenir mai i encara quan es va dedicar a altres activitats.
Per cert, la plaça és ben a prop d'on havia viscut.
I doncs tornem a la música.
Les danses que ens ofereixen els esbars són el fruit d'una tasca d'investigadors, coreògrafs, músics i evidentment els dansaires.
Part de la fenya prèvia a la posada en escena és d'investigació d'unes danses que moltes vegades resten gairebé oblidades.
Això és el que va fer l'any 1980 el coreògraf Joaquim Navarro, el Rosselló,
d'on va obtenir material per muntar un espectacle que va qualificar de retaula i que es va estrenar l'any següent al Palau de la Música Catalana.
Posteriorment, l'esbar d'ensaire de Tarragona el va incorporar al seu repertori i fins i tot va promoure l'enregistrament de la seva música junt amb altres peces.
És això justament el que ara us proposem, la quadrilla del Rosselló, amb una música adaptada per la cobla per Marx Haber i interpretada per la cobla contemporània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb aquesta música de fons comencem l'espai de les xafarderies.
Ja ho sabeu que són aquelles notícies curioses que en la majoria de vegades són reals però que per un motiu o altre se surten de l'habitual o petites notícies que ens han dit o ens han fet arribar d'una manera o altra.
De totes maneres intentem que sigui una secció divertida i avui la començarem completant les que us vam oferir la setmana passada.
Sí, perquè en van haver dues que per raons aquelles vegades inexplicables doncs van quedar incompletes.
Mea culpa, això sí, tot s'ha de dir.
En tot cas anem per feina i comencem primer parlant de la Cobla Reu Juba que us anunciàvem que estava preparant una actuació atípica per la festa major de Reus.
Una festa que realment inclou moltes propostes interessants, a més a més de les tradicionals, sempre de moltes de noves.
I en guany una de les idees que hi ha hagut ha estat oferir un concert conjuntament amb la Cobla Reu Juba i l'Orfeo Reusen.
Una formació aquesta ja vetrana però que darrerament té un director jove i amb ganes de fer coses diferents.
I això doncs ha coincidit amb aquesta intenció també de la Cobla Reu Juba de no limitar-se només a l'actuació en ballades i a plecs, concursos, etcètera.
Doncs el que s'han empescat aquesta vegada és recuperar una peça que havia quedat pràcticament oblidada, no sé si des que es va estrenar o si ja feia bastants anys.
Es tracta de l'himne a Reus, que en el seu moment havia compost el mestre Joan Goula i s'havia estrenat en versió per orquestra,
el cor mixt i banda de cornetes i tambors, el motiu de la inauguració del monument a Prim, el general Prim a Reus.
O sigui, un motiu allò important.
Una obra que havia quedat oblidada, com deia, però que ells han recuperat instrumentant-la,
és a dir, adaptant la versió que abans era per orquestra, per a Cobla.
I l'oferiran concretament el dia 24 de juny, dimarts dia 24, en motiu del concert de festa major que es farà a l'església de la Priolal de Sant Pere
i on també hi haurà una segona part on s'interpretaran sardanes cantades, la Cobla Reu Juba i aquesta massa coral de l'Orfeo Reusenc,
una mena d'actuació poc habitual, que ens oferirà aquesta primera part amb l'himne Reus,
una música totalment inèdita per a tothom que la pugui escoltar, que pugui existir, evidentment,
els que la van sentir estrenar ja fa molts anys d'això, va ser el 1892 concretament,
i a la segona part una selecció de sardanes totes molt conegudes, sardanes clàssiques,
que faran segur que sigui una festa prou divertida, prou interessant.
I una altra xafaderia que us deia la setmana passada, que també va quedar mitges,
era que us deia que segurament el cicle de ballades de sardanes d'estiu d'aquí de Tarragona,
que poc o molt suposo que es farà, i encara que sigui amb una reducció,
amb una retallada per aquells motius que us comentava abans,
doncs que es passarien a fer altra vegada a la Rambla Nova com feia anys.
El motiu que deia en aquell moment era que la proliferació de terrasses a la plaça de la Font
feia cada vegada que deia menys lloc per ballar, que no fos gaire còmode.
Però la veritat és que hi ha un motiu, potser més dur, més desagradable encara,
que ha fet que s'hagi adoptat aquesta decisió.
Aquest any passat s'havien viscut algunes experiències realment tristes,
amb colles d'infants, que pràcticament no deixaven ballar,
es posaven entre la gent i molestaven i feien les mil i una.
d'una situació que, dit així, pot semblar que sigui estrany,
que pugui fer que hagin de marxar unes ballades,
però realment va ser així.
Van produir algunes situacions tenses,
inclús amb familiars d'aquests infants,
i senzillament s'ha hagut de prendre aquesta decisió.
Una gent que habitualment estan en aquella plaça
i pràcticament se la senten molt seva,
i suposo que els fa nosa qualsevol activitat que no puguin controlar.
Aquesta és la realitat i aquests són els fets.
Hi ha una altra xaparaderia, que us dèiem,
deixàvem constància de la situació curiosa també
del web de la Colla Sardanista d'Ensèries del Penedès,
que era un web que anava molt per lliure,
volia ser diferent, i tan diferent, tan diferent,
que havia arribat a produir, segons sembla,
que la mateixa entitat que l'acollia arribés a...
Jo vaig fer servir l'expressió potser massa dura de censurar-la,
però el cas és que estava sospesa i només apareixia,
o sigui, contactàveu amb l'adreça correspondent al llibre de visites.
Doncs sembla que ara ha tornat, i ha tornat d'una manera especial.
Veieu el missatge que es troba un cop entres.
Benvinguts a la Plana de Cultura.
Avui podreu participar en el col·loqui sobre les cultures afroamericanes
i la problemàtica de la pujada dels preus sobre l'IPC del mes d'abril.
És a dir, s'ho prenen amb broma i de manera així,
doncs potser estripada,
i com a queixa, suposo,
per aquesta suspensió que hi ha hagut.
El que és curiós és que sembla que això es proveixi
dintre mateix d'una entitat.
Hi ha una sèrie d'enllaços
amb uns webs que, aviatment, no tenen res a veure
amb el que era fins ara aquest web
ni amb qualsevol altra de temàtica sardanista.
Anem a coses més, potser, que es comprenen més,
que s'entenen més,
a banda d'aquestes xafaderies, potser,
que surten una mica de to,
i és que corre per internet
i suposo que també per altres mitjans
una xafaderia sobre un sardanista prou conegut
dins l'àmbit de les colles de competició.
Si heu ballat en colles,
sobretot si heu ballat el bàsic d'honor gran,
segur que ho coneixeu, l'Oriol Martínez,
i ara la xafaderia és que l'home
fa de protagonista en un musical.
S'anomena Tropical Dancing Club.
Es pot veure al Teatre Sant Vicenç
de la Creu Alta de Sabadell.
I, a més a més, l'home participa,
és integrant d'un grup de música,
no sé exactament quin tipus de música fan,
però, segons sembla que aquest grup ja existia
als anys 70,
és la música comercial del moment,
que s'anomena Pajaros Locos,
i de moment actua per la zona de Barcelona,
i l'home fa de cantant,
doncs una activitat polifacètica.
Però per polifacètic,
que li diguin el Jordi Molina,
conegut sobretot com un dels millors
tenoristes de fa molts anys
dins el món de les cobles,
també com a excel·lent compositor.
L'home ha volgut experimentar noves coses,
ha deixat el fet de formar part
d'una plantilla d'una cobla,
i a part que pugui fer bolos,
i formar part de, per exemple,
l'Orquestra Sinfònica,
de la Cobla Sinfònica de Catalunya.
També participa en l'Elèctrica d'Arma,
properament seran aquí a Tarragona,
suposo que el podrem veure,
tot i que no sempre fan totes les actuacions
els mateixos acompanyants.
però ara l'última feta que podem dir,
entre les moltes que hem comentat altres vegades,
és que s'ha incorporat a una mena de formació
que no el sabré pronunciar bé,
però és alguna cosa així com
un workshop de Hot Boys Populares,
suposo que és francès,
és com una barreja,
això és igual,
deixeu-ho estar.
És una formació peculiar,
una orquestra d'instruments de doble canya,
integrada fins ara per dos músics occitans
i un nord-català,
que es va estrenar el febrer
a un festival de Marsella,
un festival de músiques diverses,
músiques del món,
com s'acostuma a dir darrerament.
El projecte es va iniciar el 2001,
amb el trió impulsat pel músic,
anomenat Filipe Neveu,
un músic de nims,
que toca el boe del Llenguadoc,
juntament amb altres músics,
que entre ells,
un tible, el Vicent Vidalú,
conegut sobretot dins l'àmbit sardanista
per formar part de la cobla mil·lenària,
del Rosselló,
interpreta el tible, com deia,
i ara hi ha afegit el Jordi Molina.
Segon sembla,
els reporters basen peces tradicionals
i de creació pròpia,
arranjades pel Filip Novo,
basades en música grega, turca
i d'altres tradicions mediterrànies.
Com a trió,
ja n'han registrat un disc,
que va aparèixer fa un parell anys
i que combina temes tradicionals
amb composicions d'aire jazzístic.
Doncs ja veieu que la mare no s'està de res
i va fent provatures
i va provant sempre,
amb la seva tenora,
i això sense que tregui,
que pugui veure'l algun dia o altre
amb alguna cobla,
fent algun volum,
alguna ballada,
alguna plec.
i de coses en teníem més.
Alguna xafateria,
potser que val de la pena
que la deixem per alguna propera setmana,
que tal,
una miqueta de la música
ja per acabar el programa.
Doncs vinga,
el compositor Enric Sanz
va néixer a Figueres l'any 1890
i va morir el 1953.
Havia estat director
d'una cobla mítica,
l'antiga Pep,
i va escriure
un centenar de sardanes
de caire senzill i melòdic,
balladores,
però sense estridències.
Contràriament a allò
que ha passat amb altres autors,
amb aquestes característiques,
malgrat el pas dels anys
i el regust d'una altra època
que flueix de les seves sardanes,
Enric Sanz encara
es presenten
en moltes programacions actuals.
Són sardanes
com l'obligada
de Flavió Alvaro al Niu,
Salta i batlla,
Sardana de les Bruixes
o Barcelonina Gentil,
sempre ben acceptades
pels balladors.
Ara n'escoltem una,
aquesta anomenada
Rafilets de Pastor,
encara que a vegades
també s'ha divulgat
amb el nom d'idili pastoril.
És la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!