La història de l'electricitat
La història de l'electricitat, o millor dit, la història dels coneixements
i de les aplicacions de l'electricitat per a l'home, ha tingut diverses etapes.
Els clàssics de l'antiga Gràcia coneixien algunes propietats de la matèria
que s'han pogut identificar com a propietats elèctriques,
però no va ser fins al segle XVI que es retornaran a investigar
aquestes i altres propietats elèctriques de la matèria i dels fenòmens naturals.
La domesticació de l'electricitat va ser un poc més tard
i les aplicacions industrials van haver d'esperar al començament del segle XIX
amb la fabricació de les primeres piles.
El segle XX va ser l'escenari de la revolució elèctrica
amb infinitat d'aparells alimentats per aquest tipus d'energia.
Avui, ja en ple segle XXI,
se'ns fa molt difícil imaginar-nos un món sense electricitat.
L'electricitat no és més que un flux d'electrons
que passen per un material conductor
i aquest, com tots els cossos, té una resistència elèctrica límit.
Aquesta resistència pot arribar a generar calor.
El pas de l'electricitat per a aquests materials conductors
també poden arribar a alterar les coses,
com és el cas dels camps magnètics.
És aquest poder de l'electricitat a l'hora d'alterar les coses
el que més ens fascina de la mateixa.
Do you understand me now?
Do you understand?
Do you understand?
Do you understand me?
Do you understand me now?
Yes, I understand you.
Yes.
Yes, yes, I understand electricity.
Electricity.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Diuen que la primera observació sobre l'electricitat
la va realitzar Tales de Mileto l'any 600 abans de Crist.
Observar que petites partícules d'herba seca
eren atretes per un tros d'ambre
que abans havia fregat amb la seva túnica.
No sabem si això era fruit d'una experiència o de la casualitat,
però és la primera referència que es té del coneixement de l'electricitat.
També es diu que a Síria
les dones utilitzaven la rara propietat de l'hambra
per treure les fulles, palla i petites coses que s'enganxaven a la roba.
Però va haver de ser tres segles més tard
quan el filòsof Teofrastus, 374 a 287 abans de Crist,
va deixar per escrit aquestes observacions i altres
que va fer amb diverses substàncies,
fent d'aquesta manera el primer estudi científic sobre l'electricitat.
El romà Plini, del 23 al 79 d.C.,
conegut viatger i naturalista clàssic,
va fer també experiments amb l'hambra
i ho comparar amb la pedra imant.
També parlar d'un peix, del que sortien espurnes,
però no relacionar els fenòmens entre ells
i els citava senzillament
com a curiositats naturals dignes de figurar en el llibre que va escriure.
Al cap de 1.500 anys,
el metge i físic anglès William Gilbert
degueu llegir o degueu saber
alguna d'aquestes experiències fetes a la Grècia clàssica
i les va repetir.
Va estudiar els efectes produïts,
és a dir, l'atracció de l'hambra sobre unes fines partícules
i anomenar electricitat a aquest fenomen
de la paraula electron,
que és el nom grec de l'hambra.
Experimentar amb altres substàncies
i va observar el mateix fenomen en el sofre,
el lacre i algunes pedres precioses.
La reina Elisabet I li demana també
que fes uns estudis dels imants
per a millorar l'exactitud de les bruixules
usades per la navegació.
Aquest treball va ser la base
dels estudis posteriors d'electrostàtica i magnetisme.
Gilbert va escriure un llibre que titula
The Magnet,
on feia referència a Tales i a Teofrastus.
El Gilbert és el nom de la unitat de mesura
de la força electromotriu.
Anys després de la mort de Gilbert,
l'irlandès Boyle va demostrar
que l'electricitat perdura un cert temps
en els cossos després d'haver-los fregat.
A partir d'aquests estudis,
l'electricitat va despertar la curiositat
i va ser objecte de moltes investigacions.
L'àmbit científic de finals del segle XVII
va ser favorable a aquestes recerques.
L'any 1672, l'alemany Otto von Gericke,
del 1602 al 1686,
va desenvolupar la primera màquina electrostàtica
per produir càrregues elèctriques.
També descobrir que cossos
que no han estat electritzats per fricció
s'electritzaven quan es posaven en contacte
amb altres que sí que ho havien estat.
de la mediac excava a la presidència.
La primera gran aplicació
La primera aplicació de l'electricitat fora del laboratori
i de reduïdes aplicacions en el món de l'electroquímica
va ser en el camp de les telecomunicacions.
L'any 1835, Samuel Morse, mentre tornava d'un viatge,
va tenir la idea d'utilitzar un circuit electromagnètic
per transmetre informació.
El mateix any 1835 va construir el primer telégraf elèctric.
L'any 1837 intenta aconseguir finançament
per instal·lar el primer telégraf elèctric comercial,
cosa que no va aconseguir fins l'any 1843,
en què començava la construcció d'una línia telegràfica
de 41 milles que anava des de Baltimore
fins al Capitoli de Washington.
A Europa es desenvoluparen altres sistemes telegràfics,
però eren extremadament complicats
i al final va guanyar el sistema Morse
amb el codi de signes que tothom coneix.
En qüestió de molts pocs anys,
les línies telegràfiques es multiplicaren
coincidint amb la gran expansió del ferrocarril.
La il·luminació elèctrica va ser un altre camp
d'aplicacions de l'electricitat.
El llum d'arc havia nascut l'any 1809.
Del fonament de l'arc és molt senzill,
però poc pràctic.
Davey, la inventor de l'arc,
havia fet experiències amb metalls escalfats
fins a la incandescència.
Inclús els havia col·locat dins d'ampolles de vidre
per evitar la seva combustió fent el buit dins l'ampolla.
L'any 1845,
Star i King fabricaren el primer llum
amb un filament de carbó dins d'una ampolla de vidre
on havien fet el buit.
Aquestes bombetes funcionaren
durant una demostració patriòtica als Estats Units,
però un dels seus inventors morir
i l'invent quedarà oblidat.
Varen ser Edison als Estats Units
i Swan a Anglaterra
els que van fabricar el definitiu llum
d'incandescència comercial,
semblant als que encara s'utilitzen actualment.
Des de 1848,
Swan havia treballat amb filaments carbonitzats
semblant als que més tard faria servir també Edison.
El problema era aconseguir un buit
suficient per evitar la combustió.
Això no s'aconseguir fins l'any 1868
amb unes bombolles de vidre patentades a la mania.
Aquell any sortia al mercat un llum comercial.
Mentrestant, Edison treballava amb una idea diferent.
Un sistema complet d'energia
que volia incloure des de la producció
fins al consum
amb tots els accessoris que hi havia entremig.
Les primeres bombetes
les va fer utilitzant un filament de platí a 10 volts,
però tot d'una es va adonar
que la tensió havia de ser més elevada
si volia reduir les pèrdues de transport
i, per tant, el rendiment del sistema.
La tensió escollida va ser de 110 volts.
Experimentar el sistema l'any 1879
a la fàbrica d'electricitat de Menlo Park, de Nova Jersey.
Dos anys més tard,
presentar els seus productes a l'exposició de París,
on aconseguir un gran èxit.
L'any següent, posar en funcionament
la instal·lació de Pearl Street a Nova York,
que serviria de model
per a la major part de sistemes d'energia elèctrica
que s'instal·laran posteriorment.
L'any 1886 ja feia una primera instal·lació comercial
a la ciutat de Bufaló.
L'electricitat es generava a una determinada tensió,
després s'augmentava la tensió pel transport
i d'aquesta manera es reduïen les pèrdues de transmissió
i, finalment, es tornava a reduir la tensió
a les necessitats del consum.
Un corrent elèctric va ser transportat
a més de 160 quilòmetres de distància
a la tensió de 30.000 volts.
Avui dia és normal el transport a grans distàncies
utilitzant tensions de 300.000 volts.
Amb aquest sistema de la ciutat de Bufaló
comença la gran guerra entre els dos tipus de corrent.
Els arguments que donava Edison en contra del corrent altern
era el seu perill. Aquests mateixos arguments
eren exposats pels seguidors d'Edison
i figuren a petites obres de divulgació de corrent elèctric,
entre elles una d'un menorquí que defensava
el corrent continu l'any 1892,
quan es va inaugurar a Mahó la primera central
de les Illes Balears.
El pas definitiu per a la implantació del corrent altern
es deu a un altre invent o descobriment.
Nikola Tesla, que havia treballat a l'empresa d'Edison
i que l'havia deixada per incompatibilitat personal a Medison,
Tesla havia ideat un motor per a corrent altern
d'any 1883, però el seu ús depenia d'un sistema
de generació del mateix tipus de corrent
o de la transformació de corrent continu a corrent altern.
I va tenir poc èxit a un moment en què semblava
que el corrent continu havia de dominar els mercats.
Al cap d'uns anys, Tesla va idear un sistema
de generació d'energia elèctrica polifàsica.
Els corrents generats fins a aquell moment
utilitzaven un sistema de dos conductors,
fossin de corrent continu o altern.
La novetat de Tesla va ser, utilitzant les propietats
del corrent altern, desenvolupar un sistema
que permetia la generació simultània
de diferents corrents desfassades l'un amb l'altre.
A partir d'aquest moment es va parlar de fases
quan es feia referència als conductors elèctrics.
La utilització pràctica d'aquest descobriment
es va decantar cap a un sistema de tres conductors,
el corrent trifàsic.
D'aquest tipus de corrent altern
es podien utilitzar dues fases
per a les aplicacions domèstiques
i tres fases per a les aplicacions industrials,
amb una doble oferta que va suposar
un gran avenç en la comercialització
de l'energia elèctrica.
Tesla idear un motor elèctric trifàsic
que podia invertir el sentit de gir
amb molta facilitat
i no utilitzava escombretes,
és a dir, motors de manteniment molt més senzill
que els utilitzats fins a aquells moments.
El sistema de Tesla va ser utilitzat
pel grup Vestinghouse,
que amb el transformador que comercialitzava
va disposar d'un sistema complet
de generació, transport i consum
amb un rendiment superior
al que havia comercialitzat Edison anys enrere.
La primera instal·lació a gran escala
utilitzant el corrent altern trifàsic
va ser també la primera gran instal·lació hidroelèctrica
aprofitant les cascades del Niàgara.
A partir d'aquest moment,
la guerra ja estava definitivament guanyada
pel corrent altern.
El corrent continu tindria moltes altres aplicacions,
però no la de proporcionar
l'energia elèctrica bàsica
pel nou sistema que just acabava de començar.
Era l'any 1896.
Les torres d'alta tensió
ja tenien el camí lliure
per ser els nous elements del paisatge
com a estandards d'una nova era.
Aquesta música tan estranya
que acabem de sentir
no és res més que el resultat
d'una alteració musical
per part d'una gent anomenada
The Micronauts
i que procedien de la prestigiosa
Escola Parisenca
Atelier de Música Electrònic.
Ells van alterar
amb sons elèctrics
l'any 1998
un tema de les OMD
titulat Electricity
i així els hi va quedar.
Nosaltres el que farem tot seguit
és escoltar el tema
sense cap mena d'alteració,
ja sigui electrònica
ja sigui elèctrica.
Va ser un 28 de setembre del 1979
quan veu a la llum
una cançó homenatge
a l'electricitat.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui som a 18 de febrer del 2003 i ja fa 1119 dies que vam estrenar el nou segle.
Tço!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Suprem demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!