Sabeu, sempre, al llarg de la història, hi ha hagut algú que s'ha avançat al seu temps.
Podem trobar exemples en tots els camps, des de la ciència, passant per la literatura, fins a arribar al món de la música.
En el camp de la literatura hi trobem veritables visionaris d'un futur que, més tard o més d'hora, segur que arribarà, si és que no ho ha fet ja.
Jules Verne, al segle XIX, va escriure uns relats que al següent segle pràcticament es van acomplir.
Al segle XX, els autors de ciència-ficció van anar més enllà i, a hores d'ara, les seves prediccions encara resten inèdites.
Però no cal patir. O sí, que segur que se compliran. Temps al temps.
I què us hem de dir dels músics que van saber avançar-se al seu temps que no us hàgim dit ja?
Des del començament d'aquest espai hem incidit en aquesta qualitat innata dels compositors de música tecnològica i alternativa.
És una de les seves raons de pes.
Innovar i així, d'aquesta manera, poder anar molt més enllà, fins al límit de la imaginació.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Discovered by Madame Curie
Radioactivitat
Tune in to the melody
Radioactivitat
It's in the air for you and me
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
En el dia d'avui anem a encetar el programa número 212
quan ja fa 1.392 dies que vam estrenar al segle XXI.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tindran!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però abans d'incidir, insistir en el tema dels músics
que van saber veure la llum de les noves tecnologies,
de les noves músiques que van saber veure en el seu moment
que aquest tipus de música feta per sintetitzador tindria futur,
abans de passar a escoltar més exemples,
us volem comentar un autor de ciència-ficció
que ens va marcar i va marcar a molta gent, evidentment.
Un autor de ciència-ficció que també va veure la llum,
que també es va avançar al seu temps, el que dèiem.
En tots els camps, la ciència, la literatura, la música,
que sempre hi ha hagut gent que ha anat per endavant.
I avui l'autor és el senyor Ray Bradbury,
un senyor del qual tothom tindria que tenir els seus llibres
a la calapselera de nit.
És un autor que va néixer el 1920
i és un dels més coneguts de la ciència-ficció,
o com sosté José Luis Borges, de la fantasia pura.
Algunes de les seves obres, com Cròniques marcianes,
escrita el 1950,
o el Fahrenheit 451, escrit el 1953,
poden ser considerades entre els millors clàssics del gènere.
Per exemple, Fahrenheit 451 és molt més que una faula sobre un futur
aparentment acolorit i despreocupat,
però gris i dominat per l'adotzenament i l'estoltícia de la massa.
L'enfrontament entre l'administració d'un estat tot podereus
i els rars ciutadans que gosen desafiar les regles
que prohibeixen la tinença de llibres
és una paràbola de la nostra renúncia a la llibertat de la imaginació,
a la llibertat de la vida.
L'alegoria de Fahrenheit 451
sembla escrita expressament com una reflexió
sobre les actuals generacions teledictes, conformistes i indiferents.
Us llegirem un fragment d'aquest llibre
perquè us quedeu enganxats,
com han fet milions i milions de lectors.
És un llibre que, com he dit,
parla d'un futur en el qual els llibres són prohibits
i els bombers es dediquen a cremar-los.
Era un plaer especial veure les coses devorades,
veure-les ennegrides i canviades.
Amb el bec de lleutor a les mans,
amb aquest gran pitó escopint el seu creuser verinós sobre el món,
la sang llibretia dins el cap
i les seves mans eren les mans d'un admirable director d'orquestra,
interpretant totes les sinfonies de flames
i foc per abatre les parracades i carbonitzades ruïnes de la història.
Amb el simbòlic casc numerat 451,
el seu cap simple i els ulls esdenvinguts,
flames ataronjades,
només de pensar el que anava a passar,
va disparar el contacte d'ignició
i la casa va desaparèixer,
empassada per un foc que cremava el cel vespre,
vermell i groc i negre.
travessar un eixam de lluarnes
per damunt de tot
volia, com en el vell llacudit,
posar un caramel de pal dins el forn,
mentre les sales de colom dels llibres
s'agitaven nerviosament
i morien al porxo de la casa
i damunt la gespa,
mentre els llibres desapareixien
enremolins espornejants
i un vent enfosquit
per l'incendi que se'ls senduïa.
En Montang,
feu la rialleta salvatge
d'un home essucarrat i rebutjat per les flames.
Sabia que, de tornar del parc de bombers,
potser picaria l'ullet al seu rostre en el mirall,
còmic, barat,
que s'ennegrit la cara amb un suro cremat.
Més tard, en anar a dormir en la fosca,
el somriure ardent
encara li enreberanaria els músculs de la cara.
Pel que podia recordar,
era un somriure que no se n'anava,
que mai no se n'anava.
Així, d'aquesta manera,
encetava Frank Heid 451,
rei Bradbury,
una alegoria,
la destrucció
de la intel·ligència,
de la literatura,
de la manera de pensar lliure,
que
aconseguia un estat totpoderós,
que ho prohibia tot, fins i tot, llegir,
per no haver de pensar.
Un altre llibre,
molt reixit,
del rei Bradbury,
va ser Les cròniques marcianes,
un llibre que va escriure el 1950.
Es va avançar molt,
molt al seu temps,
perquè encara a hores d'ara,
l'home no ha arribat a Mart.
Algun dia ho farà.
De moment, el 1950,
el rei Bradbury
s'ho va imaginar,
s'ho va imaginar
que l'home arribava a Mart
i el més trist de tot,
com ha passat al llarg de la història.
Destruïa una civilització,
existent.
Per el rei Bradbury,
els marcians existien
i, malauradament,
els homes els destruïen.
I és allò,
la destrucció,
el que vol descriure
en aquestes cròniques marcianes
el rei Bradbury,
perquè no passi
el dia que l'home
posi el peu a Mart.
Llegirem un fragment,
i és la part final del llibre,
quan tot ja està dat i beneit.
diu així,
El pare havia insistit
a dur aquells papers.
Tenia el propòsit
d'anar-los llençant al foc,
un per un,
tal com feia ara,
assegut i satisfet,
mentre explicava
als seus fills
què significaven.
I és hora
que us facis saber
unes quantes coses.
Em penso que no
va estar gaire bé
d'amagar-vos-ho.
No sé
si ho comprendreu,
però us ho he d'explicar,
encara que no m'entengueu del tot.
Va llençar un full al foc.
Estic cremant
tota la una forma de vida,
igual que aquesta mateixa forma de vida
es crema ara a la terra.
Perdoneu-me si parlo
com un polític.
Al capdavall
vaig ser governador d'un estat,
un governador honest.
Per això m'ho odiaven.
A la terra,
la vida mai
no va saber
trobar el camí bo.
La ciència
va créixer
amb massa de pressa
i ens deixar enrere.
I la gent
es va perdre
en un batibull mecànic
com nens
amb sabates noves,
aparells,
helicòpters,
coets,
etcètera, etcètera.
Donaven importància
a coses
que no en tenien.
Donaven importància
a les màquines
per comptes
de donar-ne el fet
de dominar-les.
Les guerres
es van fer més grosses.
Finalment,
mataren la terra.
Per això la ràdio
està callada.
Per això nosaltres
n'hem fugit.
Tenim sort.
no queden més coets.
Ja és hora
que sapigueu
que això
no és cap excursió
de pesca.
He anat
enrere
darrerint
al moment
de dir-vos-ho.
La terra
ja no existeix.
No hi haurà
viatges interplanetaris
durant segles.
Pot ser mai més.
Aquella forma de vida
es demostrà equivocada
i s'escanyar
ella mateixa.
Sou joves.
Us repetiré
tot això cada dia
fins que us quedi
ben endins.
Va fer una pausa
per llançar
nous papers al foc.
Ara estem sols.
Nosaltres
i uns quants més
que aterraran
d'aquí uns dies.
són prou gent
per tornar a començar.
Prou gent
per fugir
de tot allò
i començar
un nou camí.
El foc
es feia un més alt
com per enfatitzar
el que deia.
Desaparegueren
tots els papers
tret d'un.
Totes les lleis
i creences de terra
es abarigueren
petites brasses
que ben aviat
s'enduria el vent.
Timothy
mirava
el darrer paper
de son pare
que llançava el foc.
Era un mapamundi.
S'errogava
i es retorçava
en l'escalfor
i fugia
com una papallona
negra
i calenta.
Doncs
representa
aquesta gent
es troben a Mart
i la terra
ja no existeix.
Un futur
no era
esperançador
però que
tal com van les coses
ens podem
preparar
pel pitjor.
hem il·lustrat
aquestes
breus
lectures
d'aquest autor
el rei Bradbury
1950
un llibre
les Còniques
Marcianes
i 1953
l'altre
el Frank
53
us hem llegit
aquests dos llibres
aquests dos
ferraments
per il·lustrar-vos
que aquest senyor
el rei Bradbury
es va avançar
i molt
al seu temps
i que no és
allò
utopia
no
és sincera ficció
que pot ser
que algun dia
es pugui
acomplir
en tots dos casos
sí
mai se sap
les persones
som així
bé
deixem aquests
mals auguris
i
tornem
tornem a la música
hem
hem escoltat
de fons
estem escoltant
de fons
per il·lustrar
aquestes breus
lectures
la part tercera
de Cronologia
un disc
de Jim Mitchell
que va editar
el 1993
una tonada
trista
que ens fa
veure
que possiblement
el futur
no sigui
com ens pensem
malauradament
però
per treure
a fer-lo
una mica
la cosa
escoltarem
la part quart
la part
número 4
d'aquesta
Cronologia
que és una mica
més alegre
perquè
diuen que
l'esperança
és l'últim
que es perd
que és
imer
mert
m sigue
m%.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no són!
viure!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
curige青!
D
!
estrany, un tema que
el podem treure d'un
treball que porta partitul rar,
o sigui, estrany, estrany del tot
i és una cançó
100%
sintetitzador electrònic, amb alguna
que una altra veu
i que ens porta a això,
a una societat del futur, on
les llibertats estan mancades.
És la impressió que ens fa a nosaltres, com
la impressió que ens fa a la cançó
que tot seguit escoltarem i que
també és del 1981,
el primer cop que la vam sentir, ens va
fer la impressió
que era
l'aproximació a una ciutat del futur,
una ciutat del futur després d'una
gran catàstrofe mundial.
Sí, una ciutat d'aquelles
on la gent pràcticament
comença de zero
després
d'aquesta gran hecatombe.
El tema porta per títol
Proacto de City, és d'autopilot
i de debò que ens fa
fer volar a la imaginació
i molt després, encara més,
d'haver vist pel·lícules
sobre la qüestió.
Escolteu i ho comprovareu.
la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en general!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ch stadam!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de qualsevol material electrònic que feia possible que pensés per tots nosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
per títol Anthem 1984.
És una cançó, un tema, en aquest cas, de 1980.
L'autor es va imaginar una societat bastant futura
i val a dir que sona encara molt bé.
Encara ens podem imaginar aquesta cançó
a una edat com el 2025, el 2050...
Sí, encara li queda acorda aquesta cançó
per poder seguir sent escoltada.
Doncs bé, anem per aquestes petites grans notícies
i parlarem d'un nou sistema que ha inventat la Philips
que porta per títol Easy Access
i que permet escoltar una cançó
tan sols talalejant la monologia
des del silló de la teva casa.
Sí, és aquelles coses de la tecnologia del segle XXI.
aquelles qüestions que, de vegades, quan llegim,
no sabem si és ciència-ficció o és realitat,
però em sembla que és bastant seriós, la cosa.
Diu així...
El sistema Philips Easy Access s'activa per la veu
i pot reproduir qualsevol cançó que es vulgui escoltar.
Imagina que esteu disfrutant d'uns moments de relax a casa,
asseguts en el sofà,
i voleu escoltar alguna cosa de música.
El dolent és que esteu massa cansats per aixecar-vos
i de voler trobar la música que voldríeu escoltar.
Ara, doncs, resulta que ja n'hi ha cap problema,
perquè amb tan sols talalejar la teva cançó favorita,
el teu sistema home entertainment intel·ligent
respondrà als teus desitjos
i començarà a reproduir la música que vols escoltar.
Et sona massa bo per ser veritat?
Doncs, ho creguis o no,
aquesta escena pot convertir-se aviat en una realitat
perquè ja està preparat el hardware
i la tecnologia necessària perquè això sigui possible,
gràcies a Philips.
Els investigadors acaben d'acabar recentment
les proves de camp de tecnologia
a la que Philips ha batejat com Easy Access.
Però com pot arribar un sistema home entertainment
intel·ligent a identificar una cançó
a partir d'unes poques notes?
Doncs bé, Easy Access utilitza un sistema
de reconeixement de la veu
que identifica la teva veu
i reprodueix la música que està realitzat
formant diferents patrons de notes.
Utilitzant aquesta informació,
el sistema home entertainment
revisa la base musical
que hagis amagatzemat en el teu equip estèreu
o a través d'internet.
Quan hagis localitzat la cançó que vulguis,
la reprodueix per tu.
Els investigadors de Philips han aconseguit
acortar el temps de resposta
fins a reduir-lo pràcticament en res
si tenim en compte la quantitat de dades
que Easy Access té que analitzar
per trobar una cançó.
I aquest és tan sols un dels usos possibles
d'aquesta tecnologia que fou desenvolupada
per facilitar l'accés a bases de dades
de gran tamany
i amb algun grau de complexitat
a través de senzilles interfaces.
Easy Access també té capacitat
per analitzar bases de dades
de vídeo i multimèdia
amb el que s'obre un món de nous productes.
Doncs ja ho veieu,
trageixeu qualsevol cançó que tingueu
a la base de dades
i automàticament el vostre equip,
intel·ligent, per suposat,
a vegades més intel·ligent que algunes persones,
doncs us la buscarà
i us la posarà a portes vosaltres.
I això, com deia aquesta notícia,
obre camps per qualsevol altra qüestió.
Per exemple,
te pateix veure aquella pel·lícula
que feia temps que no veies?
Doncs la demanes a veu alta
i us la posarà a l'equip,
al vostre petit robot particular.
Sembla sense ficció, no?
Doncs sembla que aviat serà realitat.
I és que el segle XXI ja té aquestes coses.
Doncs bé, era una de les notícies
que... petites, grans notícies,
que poden revolucionar
el món de la tecnologia
i que ara, doncs, passen així,
desapercebudes,
però que, possiblement, algun dia,
d'aquí a uns anys,
sigui la cosa més normal
demanar les coses a les màquines
sense apretar botons.
Sí, sí, avui dia, doncs,
sembla mentida,
però d'aquí a cinc o deu anys
demanar les coses amb la veu
sigui el més normal del món.
I tothom, possiblement,
pensar en el seu moment
que així ha estat sempre.
I no, el 2003,
encara no és possible,
però...
temps al temps.
Sembla ser que està a punt d'aconseguir-se.
De moment ja tenen el hardware.
Ara falta posar-ho en pràctica.
Bé, una altra notícia
que també sembla sense ficció,
que fa uns anys
sense haver semblat que era impossible,
doncs, cada vegada serà...
Ja és possible, ja és possible fer-ho,
però que, possiblement, d'aquí a uns anys
encara sigui més fàcil de fer-ho a tot arreu.
Ara, només a tan sols uns llocs,
però d'aquí a uns anys,
possiblement, doncs,
a qualsevol roca del planeta
puguis fer això que us explicarem.
Sí, perquè,
gràcies a les noves tecnologies
sense fils,
gràcies a les tecnologies
de les zones de ràdio,
accedir a internet
ja és possible fins i tot des d'una platja.
Sí, agafes el teu portàtil,
el teu ordinador portàtil,
i si hi ha...
ones de ràdio, internet,
per aquella platja,
doncs, t'enxufes
i passes dels cables
i d'estar lligat a casa.
Bé, és la notícia
que ara tot seguit us explicarem.
Resulta que les connexions
gratuïtes sense cables
revolucionen l'accés a la xarxa.
I diu així,
navegar per internet
enmig d'una platja
és possible si es troba
en una e-beach wireless,
o sigui, platja sense cables,
amb cobertura wifi,
la nova revolució
sense cables
per accedir a la xarxa.
Fins i tot ha sorgit
una nova tribu,
els war-shulking,
que estan recorrent el planeta
amb l'ordinador a l'esquena
en búsqueda de zones
on la connexió és lliure.
Una vegada trobades,
dibuixen sobre aquelles
el símbol internacional
del wifi.
És un d'aquells símbols
tipus smileys
que s'envien per internet.
Ara aquí a la ràdio
no s'ho puc reproduir,
però
és difícil
d'explicar-ho.
Però bé,
té el seu símbol
internacional del wifi,
que és la connexió
d'internet sense cables,
i és,
ja s'ho diem,
com un símbol
d'esmiley's
que estem acostumats
a veure
per internet,
els corres electrònics.
El fenomen
s'extén
per mils de punts
d'accés a internet
en aeroports,
hotels,
en els carrers
de numeroses ciutats,
i fins i tot
en la cima
del volcán Etna.
Sembla que allí
s'han trobat
de cobertura,
mitjançant les zones
de ràdio,
al volcán Etna.
i a Nova York,
on les targetes
que es substitueixen
al modem
costen 120 euros,
buscar els punts
coberts per wifi,
més de 5.000,
s'ha trobat,
s'ha convertit,
en aquest cas,
en un joc
amb mils de fanàtics,
tota una visió
democràtica
de la xarxa.
Sembla que a Nova York
se'ns dediquen
a buscar
aquests llocs
on la connexió
és lliure,
les zones de ràdio
es poden agafar
amb aquestes targetes
preparades
per wifi.
És la gran revolució.
Bé, doncs,
ens diuen que
ens queda poc temps,
que hem de començar
a marxar,
i ho farem
amb un tema
que és,
per partida doble,
avançat
al seu temps.
És un tema
d'Elvangelis,
hem de recordar
que ell,
amb les seves músiques,
es va avançar
molt
al seu temps,
però, a més a més,
és un tema
que va il·lustrar
la banda sonora
d'una pel·lícula
també molt avançada
al seu temps,
Blade Runner,
i és
un còctel
explosiu,
la unió
de dos qüestions
avançades,
la música
i la cinematografia,
però, a més,
aquesta pel·lícula,
com tothom sap,
és basada
en un gran llibre
del Filip Cadic,
somien les ovelles
amb androides,
perdó,
somien les androides
amb ovelles elèctriques,
ara ens hem equivocat
una mica,
però,
el cas
és que
aquest llibre
va ser la base
per fer
aquesta pel·lícula,
i aquí,
doncs,
va haver
com un petit trio,
literatura,
cinematografia
i bona música.
És
tot un exemple
d'avançar-se
al temps.
és
check 45
left.
Stop.
Enhança
15
to 23.
Give me
a hard copy
right there.
per la música
d'aquesta banda sonora
és la del començament,
hem escollit
el principi
de la pel·lícula
i el principi,
com no,
d'aquesta banda sonora.
Hem de marxar,
ho hem de fer
no abans,
sense recordar
que he fet possible
el programa,
hem tingut
els controls tècnics
una setmana més
i hi ha
van quatre
de seguides
a la nostra
estimada
Sílvia García.
també,
també ha col·laborat
al començament
del programa,
ha ficat
el seu granet
de sorra
la Núria
Cartanyà
amb les seves
veus
i res més.
Salutacions cordials
d'en Beta
que us emplaça
d'aquí a 6 dies
aquí,
a Tarragona Radio.
Aquesta és la nostra
adreça electrònica,
beta75
arroba
tinet.org
Radioactivitat,
un programa
de Tarragona Ràdio
produït per Beta75.
Ràdio
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!