Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
perquè venen cap aquí, el Pedra Forca.
Però això serà d'aquí una estona.
D'aquí una estona, prepara't,
perquè avui hi haurà força contes.
I també, per suposat, força música.
I també, per suposat,
una endevinalla.
Que et voldria advertir que l'endevinalla d'avui
jo trobo que es cau molt
a tal com està el temps,
i també a tal com
fem pujar
el volum dels decibels
els dimecres a la nit
i molta gent, gairebé cada dia,
que surten als seus balcons,
a les seves finestres, apaguen el llum
i, com bé deien a la plaça dels despullats,
a la tele també.
La ràdio, m'imagino que també.
Sí, sí, sí, tot ben tancadet.
Surten fora a la balconera
o a la intimitat, al darrer d'unes cortines,
potser, i comencen a percutir
la cassola amb la cullera,
la cullera amb la cassola.
Més d'un voldria la cassola al cap d'algú,
però ens hi estem, ens hi estem.
Doncs, alerta, que l'endevinalla d'avui
té una mica a veure,
ja ens sentireu el contingut,
en el temps,
una mica també,
amb l'aspecte aquest semigastronòmic.
Per cert,
per fer-te rabiar una mica,
que sàpigues que ens estem prenent un te, eh?
i que si tu alguna vegada vens aquí
també ets convidat o convidada
a fer un te amb nosaltres.
Te i endavinalla.
No tots, eh?
Però els que volen,
sorprenen.
I l'endevinalla
diu així,
ah, no, no,
li demanen ajuda.
A la Ingrid la lliseixes tu.
Mira, és aquesta d'aquí, eh?
No val a dir la resposta
que ens han de trucar.
Sabeu la resposta?
Ens podreu trucar al 24, 47, 67,
amb l'inevitable 977 al davant.
Quan vulguis.
Doncs l'endevinalla diu així,
molt semblant a una cassola,
té ales, però no vola.
Què és?
Molt semblant a una cassola,
té ales, però no vola.
Malgrat el temps, potser?
Cana Macana, 24, 47, 67.
Què et sembla?
Tu vols rumiar
mentre et posem una musiqueta?
Ai, ai, rumia tu, rumia tu,
mentre arriba la música d'avui.
When you go on camping trips,
you stuck right out in nature,
la música d'avui té a veure, per suposat,
amb aquesta temàtica a favor de la pau
en contra de la guerra
que nosaltres mirem d'inserir
de tant en tant en els nostres programes.
Els dummies, els crashters dummies,
tenen una cançó que es titula
En el temps de les cavernes.
I és que sembla que hem tornat
en el temps de les cavernes,
quan totes les disputes es dirimien
a cop d'os,
a cop de costella.
El que sí que és cert
és que potser abans
no era tan devastador.
Ara,
els cavernícoles buix,
els troglodites asnar
i els burrocípedes
Blair & Company
ens demostren
que encara hi som,
a les cavernes.
Sí,
a les cavernes.
I laugh over parts
from the eggs
and monkeys
There's sometimes
when I lie awake
I feel the rainfall
on my tent fly
I think of all the insects
that are sleeping
I wonder if the animals
are dreaming
I see in the shapes
of my body
Left over parts
from the eggs
and monkeys
In the days of the cavemen
and mammoths
and glaciers
There's bugs and trees
We all food in
No pajamas
Doctors
When I finally get to sleep
I dream in Technicolors
I see creatures
come back
from the ice cage
Alive and deep
and thrilled
inside a zoo cage
I see in the shapes
of my body
Left over parts
from the eggs
Molt semblant
a una cassola
Té ales
però no vola
tot i que avui
podria volar
que és 24-47-67
Cana ma cana
Mammoths
Mammoths
And glaciers
Buds and trees
We all food in
Your pajamas
Dockers
In the days of the cavemen
Mammoths
And glaciers
Buds and trees
We all food in
Your pajamas
Dockers
Dockers
Potser no ho sabies
Potser no ho sabies
Ingrid, tu ho sabies?
Home, sí
Esclar, perquè l'estaves llegit
Què era?
Doncs era el barret
El barret
que se sembla
amb una cassola
que té ales
però no vola
L'hem tret
aquesta endavinalla
d'un llibre
de la col·lecció
Guix
titulat
Una capseta blanca
que s'obre
i no es tanca
i no
solament
hi ha endavinalles
també hi ha altres
coses tan divertides
com pot ser
un embarbussament
Què en saps tu d'embarbussaments?
Tu que ens estàs escoltant
ara mateix
jo t'en dic un
i no perquè me'l sàpigui
te'l dic
perquè l'estic llegint
però potser me la prendré
perquè els embarbussaments
van molt bé
per deslligar la llengua
Ah, sabeu?
Quan abans de parlar
quan abans d'actuar
quan abans de dir
quan abans de fer
tens la llengua
una miqueta dormida
que necessita
una mica d'escalfament
fas un parell d'embarbussaments
i de seguida
se't posa a to
per exemple
què us sembla aquesta?
Esperdenya, petunya, petenya
esperdenyot, petit, petot
la dic així de bé
perquè me l'estic llegint
vull dir si ara que és
esperdenya, petenya
segur que te passa a tu mateix
doncs mira
pren nota
esperdenya, petunya
petenya, esperdenyot
petit, petot
que en saps cap
d'embarbussament
si en saps cap
ens el podries fer arribar
ens truques i ens el dius
ah, i podríem fer
la nostra recollida
d'embarbussaments
n'hi ha molts, eh?
però molts, molts, molts, molts
de tant en tant
no s'enirà dient
en aquest llibre
però si tu en saps
algun o cap
que nosaltres no sabem
doncs ens el podries fer arribar
i així faríem pràctiques
i tindríem
la llengua una miqueta més
estirada
però
avui
a banda d'aquests
embarbussaments
de l'emdevinalla
us he portat
pels més petitets
un parell de petites
també
llegendes
populars catalanes
perquè
així regiran remenant
he trobat un llibre
de la editorial
Salvatella
que es titula
llegendes populars
catalanes
amb unes precioses
il·lustracions
del Francesc Salvà
i n'he triat dues
per avui
sempre
perquè aunque son
molt cortetes
molt cortetes
m'agradaria
llegir-vos
dues
la primera
la primera
és
perquè
els Pirineus
es diuen Pirineus
l'origen del Pirineu
es titula
i la segona
ui
una llegenda una mica
esgarrifosa
d'aquelles per explicar
les nits d'hivern
o les del principi
de primavera
d'un cavaller
que va viure
molts i molts anys
i que es deia
el cavaller
de mil anys
clar
amb aquest nom
una magsanya
que ha vist
aquests anys
que us sembla
les escoltem?
sí?
doncs va
encenem
les espelmes
i qui tingui
els bastonets
d'olor
endavant
també
després ja obriran
les finestres
apaguem
les llums
de dalt
i ja ho
comencen
els contes
temps era temps
a la pinímsula ibèrica
hi havia un rei
anomenat Tubal
que tenia una filla
anomenada
Pirine
bonica com les filles
dels déus
i hereva
de tot el rei alma
però un mal dia
va aparèixer
un monstre
gegantí
que tenia
tres caps
era Gerió
cruel
ambiciós
i sanguinari
no li va costar
gaire
desposeïda
la corona
i les terres
a Tubal
que va morir
lluitant
però
Pirine
va fugir
a les muntanyes
on va refugiar-se
quan el malvat Gerió
va saber
on Pirine
tenia la magatall
va incendiar
els boscos
de les muntanyes
on vivia
la desgraciada noia
ai
tot desapareixia
devurat
per les flames
per aquells dies
es va escaure
que Hèrcules
el més forçut
dels herois
de l'antiga Grècia
passés
per les terres
per les terres
de la Mediterrània
realitzant
els seus cèlebres
treballs
un capvespre
va veure
un gran resplendor
al nord
de la península
ibèrica
i s'hi va acostar
per veure
que era
quan hi va ser
a prop
va sentir
els planys
de la pobra
Pirine
Hèrcules

de les roques
vestint
una serralada
que anava
de mar
a mar
és així
com es va formar
el Pirineu
i es diu així
en homenatge
a la desventurada
Pirineu
el cavaller
de Milany
el cavaller
de Milany
era valent
i molt fort
tenia grans riqueses
i desitjava
una llarga vida
un dia
un pobre captaire
trucava a la porta
de casa seva
demanant hospitalitat
mentre conversava
amb el cavaller
vora del foc
de la llar
li sortia
a parlar
de la mort
el cavaller
s'enfadava
ja que aquest tema
no li agradava gens
i manifestava
que el seu desig
seria de viure sempre
el desconegut captaire
li assenyalava
un dels trons
que estaven
a punt
de ser llançats
al foc
i li digué
que la seva vida
estava lligada
amb la d'aquell tronc
un cop
el captaire
va marxar
l'anar
enterrada
al de les golfes
on ningú
no pogués
trobar-lo
van passar
anys i més anys
i el cavaller
envellia
i es feu
tan vell
que les forces
se li acabaren
però continuaria
vivint
mentre el tronc
que havia amagat
no fos cremat
arribar a viure tant
que es moriren
tots els seus fills
nets
i renets
ja ningú
no el coneixia
la casa ja era
d'uns altres propietaris
que per compassió
el respectaren
però sense saber
qui era
arribar a viure tant
que ja no es parlava
com quan ell era jove
el pobre
desesperat
no parava
d'assenyalar
en l'aire
cap a les golfes
volent indicar
on hi havia el tronc
però
ningú no l'entenia
fins que un dia
els amos de la casa
van assabentar-se
que a la ciutat
vivia un home savi
entès en llengües antigues
i li van demanar
una entrevista
amb el vell
que ningú no entenia
els van fer conèixer
i el vell
va comptar-li
el que li passava
i li demanar
que destruís el tronc
tot indicant-li
on era amagat
tiraren el tronc
al foc
a la mateixa llar
on mil anys abans
havia de ser cremat
a mesura que el foc
consumia el tronc
la vida del disortat
cavaller
anar extingint-se
fins que morir
d'alçament
després de tants anys
de patir
què us ha semblat
el cavaller
de Milany
i la llegenda
del Pirineu
totes dues
són cortetes
i totes dues
les podeu llegir
en aquest llibre
de l'editorial
Salvatella
llegendes
populars
catalanes
sense oblidar mai
el nom
de l'il·lustrador
que en aquest cas
és
Francesc Salvà
n'hi ha força
de llegendes
per exemple
no solament
aquesta que hem escoltat
del Pirineu
i la del cavaller Milany
també
hi ha la del cavaller
rotllà
i la llegenda
de les barres de sang
i després
una mica del segle
del naixement
del rei Jaume
el rei
i el terrisser
la sopa d'all
que tot plegat
són les aventures
que van tenir
els grans reis
del nostre país
de quan era
un país
de
veritat
ei
per cert
avui us he portat
una musiqueta
que l'heu escoltat mai
el Paco Ibáñez
no?
doncs
el Paco Ibáñez
canta una cançó
molt bonica
molt bonica
que té a veure
amb els contes
que ara ens agraden
que parla
dels llops
de les bruixes
dels pirates
el Paco Ibáñez
el Paco Ibáñez
el Paco Ibáñez
el Paco Ibáñez
El Paco Ibáñez
corla
alegre
que és
una
vez
un lobito
bueno
al que maltrataban
todos los
a los corderos.
Érase una vez un lobito bueno
al que maltrataban todos los corderos.
Y había también un príncipe malo,
una bruja hermosa y un pirata honrado.
Y había también un príncipe malo,
una bruja hermosa y un pirata honrado.
Todas estas cosas había una vez
cuando yo soñaba un mundo al revés.
Todas estas cosas había una vez
cuando yo soñaba un mundo al revés.
Érase una vez un lobito bueno al que ha asustado.
No me la cantaba, no os penseu.
Cada cop que sento la música del lobito bueno del Paco Ibañez,
una historia del Guaiti Solo.
A mi m'agrada cantar-la.
I segur que vosaltres també.
per cert, pels papás que em sembla,
em fa l'efecte que el Paco Ibañez vindrà ben aviat
a aquesta primavera al Teatre Fortuny de Reus.
No ho sé pas si aquí a Tarragona
i a Tarragona també tindrem l'aventura de...
Ha, ha, ha, ha.
que acaba de fer i que només entén una persona que hi ha per aquí.
Doncs l'aventura de poder-lo sentir aquí a Tarragona.
Si no, nosaltres ens trasladarem allà a Reus.
Escolteu una cosa.
Fa unes horetes que m'han trucat per telèfon i m'han dit
i sobretot no te n'oblidis Agus de dir
que d'aquí uns quants dies tornarà a tenir lloc
el tercer parc infantil de primavera
organitzat pel Casal d'Amic
al Centre Cívic de Torreforta.
Sabeu, durant els dies de festius de Setmana Santa
gent totalment d'una manera voluntària
es fa encàrrec d'obrir les portes del Centre Cívic
i allí dintre encabir activitats
que no les cremaria pas un foc
perquè us ho passeu força bé.
i no només per la canalla i la no tan canalla
dels barris de Torreforta
sinó per tots els que us hi vulgueu atensar
a passar una bona estona.
Em sembla que només val 3 euros
3 euros que són doncs les 400 i algo
i escatx, pessetes de les d'abans, enyorades.
Pessetes, per set.
Què hi trobareu allà dintre?
Doncs de tot.
Que si tallers, que si petits espectacles,
que si hi ha un taller de circo,
un altre de fer maquillatges,
que més, que més, no ho sé, no ho sé.
Ah, sí, enflables a fora
perquè et puguis passar una bona estona.
I tot això ja us ho he dit,
per 3 euros.
I quan, quan, quan, quan, quan?
Doncs a veure si ho tinc ben apuntat.
Em sembla que demà surta el propaganda.
Em sembla que és el dilluns, el dimarts i el dimecres,
que són els dies 14, 15 i 16 del mes d'abril,
i també el dia 17, només pel matí.
Horaris de les 10 i mitja a la una i mitja
i a la tarda de les 5 fins a les 8,
al centre cívic de Torrefort,
organitzat pel Casal d'Amic.
Ja sabeu que tots els diners recaptats
són perquè el Casal d'Amic pugui continuar
amb les seves activitats.
Sí?
Doncs venga,
que t'hi esperen, eh?
I ara ja sí.
Després d'això,
dir-vos que venga petonets a tot arreu,
si heu apagat l'espelma,
si heu obert la llum,
si et teniu el pijama posat,
val, m'alegro.
Doncs va, petons, el papa, la mama,
els tiets, els germans, els avis, els amics,
els contacontes, els escombreires,
a tots, a tots, a tots,
a tanqueu la tele i que paga a dormir.
Sí.
i la setmana vinent,
i tornem.
Vale?
Doncs venga.
Ah, i pels més grandets,
si voleu continuar,
ja ho sabeu, eh?
Que d'aquí hi ha res,
de cinc minuts,
escoltem la Ingrid.
Amb un conte,
te lo digo jo.
Venga, au, adeu.
No es zumal,
avcimna.
Emimen.
Ataña.
Aña.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!


Fins demà!
Fins demà!
Se puede aparecer
la primavera
especialmente en abril
en abril
que
m'ha agradat confondre,
confondre una miqueta
aquesta cançó,
especialment en abril
del Joan Manuel Serrat
que ha tingut,
una transformació
en la seva veu al principi
i un conte de Gianni Rodari
titulat Uno
i Siete,
un conte que
ara, doncs,
és especialment significatiu,
tot i que aquí, evidentment,
ara ja no som a temps de rectificar-lo
perquè els contes,
en principi aquests contes
no s'han de modificar,
ens falta el Hassan
que està destrossat
a qualsevol poble o ciutat
de l'Iraq,
el Hassan que no podrà,
potser pertany a un d'aquests homes,
el Hassan que no té cap culpa
que els grans es pensin
que el món és com un taulell d'escacs
que es pot matar el rei,
i llençar la reina
o utilitzar els peons,
que no ho som nosaltres els peons,
ja us ho ben dic jo,
que no ho som nosaltres els peons
per als fins,
les finalitats
que uns quants i celebrats
creuen
que cal assolir.
Cuentos por teléfono
de Gianni Rodari
amb la bona companyia
de Joan Manuel Serrat,
especialment en abril,
és que ja hi som,
a l'abril,
sabeu?
És un mes preciós,
preciós com el conte
que d'aquí uns segons
ja ens atarà
les lectures
dels contes
que van participar
en aquest primer certamen
de conte curt,
cana-ma-cana,
Calilé.
Què us sembla
si el embolcallem
amb els trobadors?
Compten i narren,
i narren i compten,
que un conte mai no diu mentides,
però tampoc veritats.
i veritats.
Compten i narren,
i narren i compten,
que un conte sempre diu mentides,
però també veritats.
El vent,
el fenomen savi que tot ho sap,
juntament amb la curiositat,
vella dama que naceja
per tots els racons de món,
expliquen unes històries
considerades autèntiques
cabòries.
Vegem-ne una
de molt estrambòtica.
Ring, ring, ring,
sonar el telèfon
i la Lali
l'agafar d'una revolada.
Digui'm,
contestar.
Hola, sóc la Txell,
i he pensat que,
com que fa uns quants anys
que no ens veiem,
podríem anar a passar
una setmaneta a la meva masia,
als peus del Pedraforca.
Què me'n dius?
preguntar la Txell.
Has dit,
podríem?
exclamar la Lali.
Qui més ve?
Ai,
que no t'ho havia dit,
es disculpa la Txell.
Sí, dona, sí,
també vindran en Gabri i en Gaudenci.
Sí, dona, sí,
com els vells temps.
D'acord,
vindré,
si no hi ha remei,
digué la Lali poc convençuda.
Molt bé,
quedem el dia 23 de juny
a les 7 del vespre,
a la porta de la Masia.
Saps com s'hi arriba, oi?
Sí,
apa, adeu Txell,
s'acomiada la Lali.
Adéu,
maca,
i emporta't una llanterna.
Després d'aquesta conversa telefònica,
la Lali començà a adobar les maletes,
ja que només quedaven tres dies
per a la gran excursió.
Records fugassos venien a la ment
de la nostra estimada Lali,
i, mica en mica,
anava fent memòria dels trets
i característiques dels seus amics.
La Txell sempre deia que tenia un bosc
davant d'una masia,
quan en realitat,
tan sols tenia una masia davant d'un bosc.
en Gabri i en Gaudenci,
dos borinots.
El primer tenia un gran do
per a la gastronomia catalana.
En canvi,
el segon era un pijo insuportable
superamic de la Txell,
però que la Lali rotundament detestava.
Pip, pip, pip, pip, pip, pip.
L'Eulàlia,
que aquest era el seu nom de pila,
va apagar d'un cop d'esperdenya
l'empipador despertador.
Avui era el 23 de juny
i havia d'anar a Pedraforca,
transbordant trens, autobusos
i anant una estoneta a peu.
Després d'un dia molt neguitós
de tant viatjar,
arribava a la set en punt
a la masia de la Txell.
Allí ja hi estaven en Gabri,
en Gaudenci i òbviament la Txell.
Tots tres la van saludar
i en Gaudenci feia una
de les seves insòlites bromes.
L'àliau, l'àliau, l'alieta,
toca, toca la trompeta.
Encara segueixes
amb aquestes insòlites bromes?
digué ella mig somrient.
El sopar ja està!
crida la Txell,
i tothom entrar a la masia.
Però l'alali,
investigar una estona
pel bosc de Pirroig,
amb rodals de faig i abets.
Tot plegat,
resultava un vell paratge
molt ovegós.
Quan de sobte,
darrere seu,
va sentir una mena de rialla
i alguna cosa
passar a Renceu,
fregant-li l'esquena.
Això sí,
molt dolçament.
Aquella cosa
no duia males intencions.
batua l'olla,
ara només em faltava heure-me-les amb les bruixes del Pedraforca.
aix,
mira que tinc mala xamba,
anava remogant la noia.
Però llavors,
els arbres d'aquell bosc
començaren a xiu-xiuejar entre ells.
Bruixes, bruixes,
fora les bruixes del nostre terme.
Segles enrere ens feren fora del Pedraforca,
i elles la vida ens arrebataren
i empraren
i empraren nostra muntanya
com a punt de reunió
per a les seves desgràcies.
La Lali ja n'havia tingut prou.
Aquell bosc estava encantat
i habitat per una mena de criaturàm enigmàtic,
com ara,
arbres que parlen,
coses que riuen
i et passen just darrere de la teva esquena.
i encara no ho havia vist tot.
Just quan es disposava a sortir de l'obegós paratge,
les branques dels arbres s'estiraren
i trenaren un pastell de barancatge
impossible d'hi rompre.
A continuació,
aparegué davant seu una esfera brillant.
En el seu interior
s'hi podia contemplar la imatge del sol i de la lluna.
l'Eulàlia
l'acaronà amb molta delicatesa
i a l'instant
es transportà enmig d'un sopar
del que semblava enfades.
A taula
hi regia un gran estofat de bou
i dos enormes formatges artesans.
Ja era hora, Lali!
T'estàvem esperant!
digué una d'aquelles estranyes criatures.
Vostès són fades?
preguntant curiosida l'Eulàlia.
No, no! I ara!
Nosaltres som les xanes.
Una mena de dames d'aigua
i aixecadores de pedres.
Per cert, jo em dic ginesta
i em pots tractar de tu.
la nostra obligació
era evitar que les bruixes
s'apoderessin del pedreforca,
ja que traurien a masses humans
i ens descobririen a nosaltres.
però de res ha servit.
I ara ens estem aquí, en aquest bosc.
Aquest bosc és un animàtic paratge
en el qual només hi poden accedir
les persones que nosaltres vulguem,
mitjançant l'esfera brillant.
Podem dir que és com una mena de dimensió paral·lela,
i utilitzar la xana, ginesta.
Fetes les presentacions
i havent sopat, la ginesta
mostrà tots els racons de l'ovegó esperatge.
Era meravellós.
Riarols d'aigua completament nítida
rejaven de roques del tot abruptes i argiloses.
Els arbres
densaven el pas del vent
i els matolls més alts forjaven
el més natural i psicodèlic laberint.
La curiositat de la Lali
mai s'apeivagava.
Així que preguntar,
em podries explicar la vostra història?
La xana se la va mirar
amb gràcia i narrar.
Les xanes habitem astúries
i allí ens nodrim d'estofats
de bou, suquets de peix,
verdures i formatges boníssims.
I com que no són partidàries
de l'alcohol, en comptes de cidre,
bevem suc de poma,
que ve a ser el mateix,
però sense alcohol.
Per altra banda,
fa molt de temps
un petit grupet de xanes
vam decidir d'anar a viure
a la muntanya del Pedraforca.
que ens feren fora.
Ara ens estem aquí,
gaudint i tenint cura d'aquest paisatge,
acaba dient la xana ginesta.
d'anar a viure.
Ah, molt interessant!
exclama la Lali.
I de mi, què en fareu?
La ginesta es va posar a riure.
Ha, ha, ha! Noia!
Ho dius com si t'haguéssim de coure la brasa
o estofar-te com un bou!
La Lali no entengué el significat
d'aquell estrany humor
que tenien les xanes,
però per si les mosques
no va deixar de prestar atenció.
Per fi! Ja hi som!
victoriosa la ginesta.
I tot seguit,
feu aparèixer uns bastons de fusta
i va fer sonar una estranya melodia,
picant amb aquells instruments.
De sobte,
una ràfaga de vent,
deixar al descobert un escriny de fusta.
I de l'interior d'aquest,
entregué un indument fet amb follaraca
i, en posant molt seriós,
li digué a la noia.
Lali,
a partir d'avui,
et nomeno missatgera de les xanes,
amb el sobrenom de Violeta.
La missió que se't confiarà
serà fer d'excursionista
per immensos paratges.
I mitjançant aquesta bruixola de fusta,
anirà sempre cap on en meni el vent.
Gràcies a vosaltres, xanes,
sempre us duré en el meu cor,
afirmar la Lali.
I just encara no havia acabat de parlar
que un núvol de pols
la transportà davant la masia de la Txell.
La nostra protagonista
s'adonà que no portava cap vestit de fulles,
cosa que li va fer pensar
que tot allò havia sigut una il·lusió.
Però, quan es posar les mans a les butxaques,
hi trobar la bruixola de fusta a l'interior.
La Lali entrà a la masia
i els seus amics li digueren que què li havia passat,
ja que portava els cabells esbutllats
i feia mala cara.
Ella no els hi va fer cas
i se'n va anar a dormir,
en una de les habitacions de dalt.
Eren just les dotze de la nit.
Les campanades anunciaven l'entrada
al dia de Sant Joan.
L'Eulàlia, mig endormiscada,
tregué el cap per la finestra
i mirà en direcció al bosc.
Li semblava veure una mena de resplendor màgica
i a cau d'orella
li vingueren les més harmonioses melodies
i una oloreta d'estofat de bou
i de formatges artesans encisadora.
Actualment,
l'Eulàlia Prats-Boraviu puja i baixa muntanyes
i turons quan s'avorreix.
Això sí, guiada sempre pel vent i la curiositat,
que aquesta història fantàstica us han explicat.
Comten i narren, i narren i compten,
que un conte mai no diu mentides,
però tampoc veritats.
Comten i narren, i narren i compten,
que un conte sempre diu mentides,
però també veritats.
Només cal saber on comença la mentida
i acaba la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
de la veritat.
Has escoltat el terreny Pedraforca,
l'autora, la Ingrid.
Està bé gravat, això que heu sentit,
l'ha llegit aquí en directe.
I ara que us sembla,
escoltar el Dominicà,
una veu dolça de la nova cançó francesa,
el pop francès.
de la veritat.
Sí.
Mi chanting.
De la veritat.
De la veritat.
Es laва.
Es lavar務cia.
De la veritat.
El spot del mundo.
Esplie stood.
De la veritat.
Es una persona.
Si es una persona.
Oh,
lo Czechos
percibowale pero la releasing.
Es la carta.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit