Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte,
bañándonos con su luz.
Un diumenge més amb vosaltres per oferir-vos
habaneres des del balcó i comencem en un balset vell pescador.
Vell pescador que se'n va anar a viure molt lluny del seu mar,
sentat al sol d'un vell carrer, cantava un vell vals mariner.
Tenia barca, tenia rems, tenia molta força a les mans per anar a pescar amb il·lusió
i veure el sol sortir a l'horitzó i tot de cop se li ha costat el infant.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
i si Déu vol, petit infant, un jour n'hi tornaré.
menjant la pols d'un vell camí, sempre mirant a l'est,
mirant el blau on vaig passar tants anys.
enyoraré, o ploraré, o potser cantaré.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
Em comentava un dia el serrallo Ricard Bastó, pescador i canteire de la Coral Serrallo,
que havia sigut pescador durant 50 anys.
Com a ell, existeixen molts més.
Per tots vosaltres heu estat gairebé tota la vida lluitant entre les aigües de la mar.
Anava dedicada a aquesta cançó, perquè estava escrita pensant en vosaltres.
Josep Berguedà, component del duet de la taverna que avui ens acompanyen,
va compondre com dos enamorats.
Tot mirant cap allà va, veig marxar una caranyina,
amb la prou a cara al fer i el brugit de les gavines.
No estic sol mirant el mar, ben a pròpia una donzella,
una donzella, amb ses mans fredes com l'aire,
amb ses mans fredes com l'aire,
agomiada d'un pescador.
Cent anya o cent melangia,
o el record d'un vell amor,
la remor de les onades sembla que li trenqui el cor.
No pateixis, dolça noia,
potser demà tornarà,
i si l'horatge l'acompanya,
quan torni t'estimarà.
Però si el vent el vol engreja
i ferrumb a l'horitzó,
no et preocupis, vera nina,
que el meu cor és ple d'amor.
Tot mirant cap allà va,
veig tornar una taranyina,
amb la prou a cara al fer
i el brugit de les gavines.
No estic sol mirant el mar,
ben a pròpia una donzella,
que amb ses ulls d'enamorada,
veu com torna el pescador.
Un desig, una esperança,
un afany i un desamor,
el batec de les onades
sembla un batec al seu cor.
No pateixis, dolça noia,
potser demà tornarà,
i si l'horatge l'acompanya,
ell també t'estimarà.
No pateixis, dolça noia,
potser demà tornarà.
no pateixis, dolça noia,
no pateixis, dolça noia,
potser demà tornarà.
No pateixis, dolça noia,
no pateixis, dolça noia,
potser demà tornarà.
no pateixis, dolça noia,
no pateixis, dolça noia,
no pateixis, dolça noia,
i no pateixis, dolça noia,
no pateixis, dolça noia,
no pateixis, dolça noia,
i fa rum a un altre cop.
No et preocupis, vella nina,
que ja tens el meu amor,
que ja tens el meu amor,
que ja tens el meu amor.
A les barques, pel seu camí de l'entornada
quan van a la pesca,
els acompanyen uns ous
que voleien al seu costat,
fan dibuixos i passos de dansa.
Què faríem nosaltres
si poguessin convertir-nos en gavines?
Si fossin gavines.
Escolta'm, amiga,
escolta'm, companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
com saps que planeja,
amb ritme d'ensaire,
amb tu partiria
a fer sòls en l'aire.
Escolta'm, amiga,
escolta'm, companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
que els vecs uau es donen
amb ganes de gresca,
amb tu partiria
una uvada fresca,
faríem volades fins esnibulats,
dolces engronxades
damunt de la mare,
menjant sardinetes
fins no el poder més,
jugant una estona
en torn dels capcets.
Escolta'm, amiga,
escolta'm, companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
que els vecs uau es donen
amb ganes de gresca,
Escolta'm, amiga,
escolta'm, companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
que els vecs uau es donen
amb ganes de gresca,
amb tu partiria
una uvada fresca,
faríem desriure un so musical,
es niu penjaríem
més mig d'espanyal,
volant d'alces barques
quan surten d'esport,
dibuixant corones,
desitjant-li sort.
Escolta'm, amiga,
Escolta'm, companya,
si fóssim gavines,
gavinetes blanques,
com saps que planeja,
amb ritme d'ensaire,
amb tu partiria,
a fer sols en l'aire,
amb tu partiria,
a fer sols en l'aire.
Carrers estrets,
una font que pot ratllar gota a gota,
una parella enmig de la foscor,
una església,
un bar,
balcons on hi ha roba estesa,
un gat rebuscant entre escombreries,
pedres que poden parlar
de temps passats,
cultura, vivència, somnis, records,
tota una història,
el barri antic.
Un gat ha adormit al sol,
sota el porx i una parella,
com fan ales mortaí,
il·lumina la capella,
les setes i carreror,
mars floristes i drapaires,
esglésies i monument,
i aquella font que no ràgia.
Per què se'm fa
el cor petit
quan deixo el barri antic?
Quan deixo el barri antic?
si és tot senzill,
que el com bonic
aquí al barri antic.
Carrer més de mil cops transitat,
de travessi al llarg,
rere una baileta.
i aquell banc
en el racó més fosc
on seien tots dos
i es feia l'estreta,
vell record
que no podrà enterrar
la pols de l'oblí.
Del primer amor de ma vida
en un carrer
del barri antic.
L'aire dur l'olor del por
en tombar la cantonada,
gent de tot arreu del món
i una meuca estremada
roba estesa als balcons
d'una porta mal tancada.
Se sent la rumba cantar
i al costat una sardana
per què se'n fa
el cor petit
quan deixo el barri antic?
si és tot senzill,
qualcom bonic
aquí al barri antic.
carrer,
carrer més de mil cops
transitat
de travessi al llarg,
rere una baileta.
i aquell banc
i aquell banc
en el racó
més fons
on seien tots dos
i es feia l'estreta.
i ell recorda
que no podrà enterrar
la pols de l'oblí
del primer amor
de la vida
en un carrer
en un carrer
del barri antic.
del primer amor
de la vida
en un carrer
del barri antic.
en un carrer
Fill de família noble de Barcelona
va ser anomenat
conseller marítim
de la mateixa ciutat
i va complir la missió
sense renunciar
a la pirateria.
Va existir en el segle XV.
Era Joan Torrelles.
Torrelles.
El duet
La taberna
ens canta
de Carles Casanovas
al pirata
Joan Torrelles.
Per anau
un vaixell de vincanors
per allà
els confins blaus de la mar
per a llei
el vent de tramuntanya
vent que encabana
el berganti en la foscor
busca
busca
una nou
per enfonsar
busca
un vaixell
per abordar
més a l'est.
Mentre
el pirata navega
Deixa al darrere l'estela de sang i de foc,
flama d'amor.
Canta el pirata coberta,
canta somnis de llibertat.
Des de l'illa de Formentera,
al nord-est de Mallorca i al cel de Menorca,
fins a l'Empordà.
Sol que el mar a tota vela,
fins a l'illa d'Espelmador.
On fa més de cent trenta llunes,
entre les roques va enterrar el cofredor.
Diuen que no sap el que és la por,
diuen que l'han vist jugant l'amor.
i no perdona cap enemic carregat de rom i blanc.
canta el pirata coberta,
canta somnis de llibertat.
des de l'illa de Formentera,
al nord-est de Mallorca i al cel de Menorca,
fins a l'Empordà.
Sol que el mar a tota vela,
fins a l'illa d'Espelmador,
on fa més de cent trenta llunes,
entre les roques va enterrar el cofredor.
el seu tresor.
Les coses que diem a mitja veu,
prop de la persona que estimem,
solen ser paraules sentides,
intimistes, sinceres.
Escolta'm, posa't ara el més a prop que puguis del teu amor
i dedica'l uns minuts per dir-li amb tot el sentiment,
més o menys, el que diu aquesta habanera.
A cau d'orella.
M'agrada el blau de la mar,
m'agrada la tramuntana,
m'agraden les nits d'estiu
i el cel rogent de l'albada,
m'agrada dels pins l'olor
i dels matins la rosada.
Però més m'agrada el teu cos,
més m'agrada ta besada.
Res serà el món emplautant,
tu ets la raó del meu cant,
la melodia vibrant del meu cor,
que més m'agrada.
M'agraden els teus ulls verds
i ta mirada encisera,
M'agraden els teus cabells
quan la ventada els esvera.
M'agraden els teus petons
amb regús de primavera
i m'agrada el teu cos,
quan et canto una habanera.
M'agrada el teu despertar,
la teva veu riallera.
M'agrada la teva pell
i el teu somris vida meva.
M'agrada quan dius que sí,
ben fluixet i a caut d'orella.
M'agrada dur el teu record
si som molt lluny de calella.
Res serà el món emplautant,
tu ets la raó del meu cant,
la melodia vibrant del meu cor,
que més m'agrada.
M'agraden els teus ulls verds
i ta mirada encisera,
M'agraden els teus cabells
quan la ventada els esvera.
M'agraden els teus petons
amb regús de primavera
i m'agrada el teu posar
quan et canto una habanera.
M'agrada el teu despertar,
la teva veu riallera.
M'agrada la teva pell
i el teu somris vida meva.
M'agrada quan dius que sí,
ben fluixet i a caut d'orella.
M'agrada dur el teu record
si sóc molt lluny de calella.
si sóc molt lluny de calella.
M'agrada dur el teu record.
Si formeu part d'alguna coral
que interpreta avaneres,
poseu-vos en contacte amb nosaltres
i anirem a conèixer-vos i escoltar-vos.
podeu trucar durant la setmana
a Tarragona Ràdio
i donant-nos el vostre telèfon.
De Frederic Sirés,
escrit a l'any 1928.
El duet
La taverna canta
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
La Gavina
Oh, gavina voladora que boleges sobre el mar,
i al pas del temps mar en fora vas voltant fins arribant
a la platja assolellada, platja de dolços record,
on dia i nit i festada la nina dels meus amants.
Quan la vegis sola però la quieta onada,
porti la besada que li envia el més fervent,
digues-li que sento dolça mala enginia,
i que penso en ella en tot moment.
Oh, si igual que tu gavina el mar pogués travessar,
arribar a la platja on tan dolça recordar,
i veure la imatge bruna amb un suau despertar,
de la nina que entre somnis és tan gran acariciar.
quan la vegis sola però la quieta onada,
porti la besada que li envia el més fervent,
que li envia el més fervent,
digues-li que sento dolça mala enginia,
i que penso en ella en tot moment.
i que penso en ella en tot moment.
I amb la rumba habanera,
que sonarà ara l'ola, la tabernera, us diríem adeu.
Al control Sílvia us ha parlat javier,
us esperem el diumenge a dos quarts de deu del matí
a Tarragona Ràdio Havaneres, des del balcó.
Adéu-siau.
Ja de negra a nit busquen a xopluc entre la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner geovat i batifot,
amb folar negre lligat al coll,
el ro de so que es perdona vida si hi ha dolador.
Corre a l'ola, posa'm un got de vi i et cantaré una cançó.
i mentre li canta una vanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis,
clau una rialla,
i mirant coqueta pica l'ullet al noi de calella,
grunxolant el cos marcarà el compàs d'aquella vanera.
El teu cos m'encena, el teu cos em pot molar teta vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella l'ola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.
Quan arriba el vespre a la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'ennamorar.
Amb la guitarra i un got de vi cantarà alegre tota la nit,
cançons de cuba, cants de mulates i blau marí.
Corre a l'ola, posa'm un got de vi i et canto tota la nit.
I mentre li canta una vanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balancet, els pitxis clau una rialla.
I mirant poquet, pica l'ullet al noi de calella,
grunxolant el cos marcarà el compàs d'aquella vanera.
El teu cos m'encena, el teu cos em port moleteta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella l'ola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.
mans a la cintura, balla amb sultura pel seu amant.