El llame habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte,
amb la sintonía de Mulata es la cubanita, iniciem una semana més.
Habaneras, desde el balcó.
El passat 22 de juny va tenir lloc a l'església de Sant Pere del Serrallo
un concert organitzat per l'Associació de Veïns del Serrallo,
l'autoritat portuària de Tarragona i la parroquia de Sant Pere Apóstol
a càrrec del Cor Ciutat de Reus i la Coral Serrallo,
dirigís tots dos per Maricarme, Durant i Salvador.
I seran les dues corals que, gravat en directe,
ens interpretaran conjuntament, en principi, una cançó,
Blué, Munt.
Sol està la nit, silenci conformada,
la nit enamorada.
Oh, sol està la nit,
quan tot el món desigui,
lluny sense esperança.
Oh, doncs mai vindrà el curs.
del sol,
del traig vermell del sol,
la nit sense remor,
el cura els amagós.
Lamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentamentament.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per el mar verdisme de la calma paret,
aquest pandèixi cansarà,
el suport no trobarà.
Da-da-da-da-da, da-da-da-da-da.
Espeixant tot l'àrri mariner,
el serrallo de Tarragona,
el caire de la gent,
que et trobis en un lloc diferent,
perquè la gent en la va.
Tots veien en un gran cor
i la roba és la cançó
que cantava el pescador.
I deia la cançó,
amb gran certesa,
que dins la mar hi ha un presó,
que només els pescadors poden treure,
per un altre pis mal de la calma paret.
perquè quan veus i cançaràs,
els companys no trobaràs.
En els seus inicis,
els components de la coral serrallo
es reunien en el cafè Cascaró.
Un dels seus directors va ser l'Antoni Soler,
sec, però amb una perfecta oïda,
ja que quan algú dels cantaires desafinava,
anava directament per a dir-li i corregir-li.
Ens interpreten de Joan Andreu Garriga,
l'avi pescador.
A Sus Everyone
Comencem jo La La La La La La La La La La La
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
Jo tenia un amic que va ser passador, la literatura del cor m'encantava una cançó.
L'actual formació
L'actual formació de la Coral Serrallo es crea l'any 1970
sent la majoria dels components d'aquest barri mariner
i que per formar part d'ella només es necessita
un bon sentit del ritme, molta oïda i ganes de gaudir cantant.
Fa els assajos al local cultural de la confraria de pescadors,
fundat l'any 1945,
o amb temps enrere, feien ball, teatre, sarsuela, etc.
i que, si es pogués rehabilitar ara,
el podrien continuar utilitzant-lo els veïns
com un lloc d'expressió cultural.
La Coral Serrallo es canta de Joan Andreu Iguarriga
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serrallo Pescador
O Serr Didnó
que de barca en barca jugant aixent baix de feina.
Entra el celebre del mar,
que és la reta bonic,
a l'altre més d'estrès,
que no s'assemblen a l'altre,
doncs així és com els vells.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tu, tu per mi, ets el millor.
Ah, tu n'esco en les barques,
quina flaire que se sent.
L'aire que se'n porta al cel.
Quan falta llogar-nos aixec el ritme d'aquests vals.
L'aire que vinc amb amor
a aquesta ritme d'inventarà.
T'estimo i t'estimaré.
I sempre al món el ture.
Les sabaneres ens parlen, com deia abans,
de moltes coses,
de coses que els autors volen dir-nos.
Però podem fer una pregunta con fa,
la Marina Rossell.
¿De què hablas, habanera?
¿De què hablas, habanera?
Cajita de la nostalgia,
cancón de seda.
Abanera, la cancón sencilla és buona,
por lo que dice y lo que esconde.
Pero què esconde la habanera?
La cancón sencilla és buona,
por lo que dice y lo que esconde.
Pero què esconde la habanera?
Bona nit?
¿Dónde està el color, la calor, el olor,
el xarol, el vaibèn de la habanera?
El xarol, el vaibèn de la habana?
La cancón sencilla és buona,
la cancón sencilla és buona,
por lo que dice y lo que esconde.
Por lo que dice y lo que esconde,
pero que esconde la habanera.
Historias negras,
nació la cancón de seda,
de historias tristes amarradas a su vena.
Y un faro que en alta mar iluminaba la pena.
Se cruzaba con los barcos que acunaban la pobreza.
¿Dónde està el color, la calor, el olor,
el xarol, el vaibèn de la habana?
Habanera,
por qué no cuentas
que naciste en tiempos de guerra?
¿Dónde está el color, la calor, el olor,
el xarol, el vaibèn de la habana?
Habanera,
de qué no hablas?
De qué no hablas?
¿Cómo te olvidaste de eso?
Habanera,
de qué no hablas?
Era Marina Rossell i Carlos Cano,
el cantautor, granadino,
autor també de moltes habaneres.
Però farem ara una cosa molt curiosa.
Tornarà Marina Rossell a cantar la seva habanera,
però aquesta vegada en català.
de què parles,
habanera?
De què parles, habanera,
caixeta de la nostàlgia,
cançó de seda.
Els que et van cantar habanera,
els que van anar i tornar,
què van portar aquí,
què van deixar allà?
On és el perfum, el color, la calor,
xerol, alba i vent de l'Havana.
Habanera,
la cançó senzilla és bona,
per què diu i per què amaga,
què amaga l'habanera.
Històries negres, cicatrius,
feien la cançó de seda.
Històries negres, cicatrius,
el suro de l'Empordà
que ha de tap tapar les penes
i les barques d'alta fulla
que ens solaven la misèria.
Els que et van cantar habanera,
els que van anar i tornar,
què van portar aquí,
què van deixar allà?
on és el perfum, el color, la calor,
el xerol, l'alba i vent de l'Havana.
és el perfum, el color, l'alba i vent de l'Havana.
que no parles,
que obligas.
i us direm adeu al nostre programa d'avui,
i us direm adeu al nostre programa d'avui,
amb una altra cançó de Marina Rossell,
Bahia de l'Havana.
Abans voldria donar les gràcies a Mari Carmen Durán,
al president de la Coral Malloll,
a Llorenç Figueres i a Ricard Pastor,
de la Coral Serraio,
per l'ajuda que vam tenir d'ells
el dia de la gravació del que som oferit
en aquest programa.
El control Sílvia us ha parlat.
Javier, us esperem el proper diumenge,
a dos quarts de deu del matí.
Bona setmana amb Bahia de l'Havana.
Jo no he pogut dir-te adeu, amor,
no he pogut desestimar-te.
Han passat dies i temps, amor,
i també altres fregàncies.
Cuba, Cuba,
Chateau Trinidad,
i tu que mando caña,
pa' que ellos bailen
salsa de azúcar,
pa' que se encienda carbondel.
Pa' que ellos bailen
salsa de azúcar,
cuba, pa' que se encienda carbondel ron.
Cuba, Bahía de la Bahia.
Cuba, Cuba, Bahía de la Bahia.
Cuba, Cuba, Cuba,
Cuba.
Els records inundan el meu cap,
miro el mar i veig el teu mirar
NBA di dominiant ahí.
Mare aventura et trango els fons.
No has sabut donar-nos millor sort.
Cuba, Cuba, chato Trinidad y tú quemando caña
Pa' que ellos bailen salsa de azúcar, pa' que se encienda carbón de ron
Pa' que ellos bailen salsa de azúcar, pa' que se encienda carbón de ron
Cuba, Bahía de la Habana
Cuba, Bahía de la Habana
Cuba, Bahía de la Habana
Cuba, Bahía de la Habana