Música
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte,
bañándonos con su luz.
Ella me habló en libertad, de callos y de manglares,
de guajiros y palmares, oíos y de su amor.
Mulata es, mulata es, la cuvanitat, que ya en la bahía,
fa molt temps volia cantar a la terra catalana.
Un dia me'n vaig anar, per veure terres llunyanes,
amb ganes de veure coses, vaig trencar el meu horitzó,
sense pensar que em deixava, a Catalunya el millor.
A Catalunya teniu, si entreu per al Pirineu,
una bahía que es una joia,
doncs enlloc la trobareu,
i si és per la costa brava,
no hi ha res més bonic.
A la mos, a Empúria Brava,
que l'Ella o l'Esterquí.
Encara hi ha molta gent
que no saben apreciar
les rambles, el Tibidabo
o els versos d'en Guimarà.
Si parlem de Montserrat,
de les serres la millor,
i una verge moreneta
que ens protegeix amb amor.
A Catalunya tenim,
Gaudí ens va saber donar,
una sagrada família,
que és l'orgull del català.
Una plaça Catalunya,
les fonts de l'exposició,
i un Montjuïc tot al fons,
un lloc de contemplació.
Tot això em rosegava
el cor, i així vaig pensar,
l'estranger no em donaria
tot el que aquí em vaig deixar.
Un dia vaig tornar i vaig resar amb els peus junts,
perquè em serveixi ma terra,
de mocador pels meus ulls.
A Catalunya tenim la història escrita amb dolor,
amb un timbaler del burru,
que va fer córrer el traïdor,
i en Jofre dit al palós,
si continuéssim buscant,
que va donar a Catalunya
les quatre barres de sang,
que va donar a Catalunya
les quatre barres de sang.
Era l'habanera a Catalunya tenim,
cantada i composta per Tito Corona.
Potser que aquesta no sigui la cançó més coneguda d'ell,
però la que ara sentirem molts de vosaltres
l'heu escoltat, versionada per diferents grups.
Ànima marinera.
Sempre he tingut
Ànima marinera
Sempre he tingut
Ànsia per navegar
Quan veig les barres
Merdents entre les zones
De la mar brava
Amb elles voldria anar
I les gavires
També les acompanyen
Per què no esperien
Així puguin tornar
Si es perd la canva
O s'ha amagat
O s'ha amagat la lluna
Dins de la platja
T'enrere
L'han deixat
L'han deixat
Home de mare
Era l'avi
Ara el meu pare també
Jo espero ser-ho algun dia
Quan la barca
Quan la barca acabaré
Pintaré
Pintaré el nom de la mosa
Que el seu amor
Que el seu amor andarà
I que m'esperi a la platja
Mentre
Mentre
Jo sóc a la mar
Jo sóc a la mar
Els mariners
Els mariners
D'aquesta terra nostra
D'aquesta terra
D'homes sencers
D'homes sencers
D'esprit lluitadors
D'homes sencers
D'homes sencers
D'homes sencers
quotes
L'amor
L'amor
Els acompanya
Deixant enrere
La mare
O un amor
I quan
A l'alba
Els de les barques
Tornen
Amb els seus homes
Que la vela
de la vela enplegat, cansats esperen,
arribar a la caverna i retrobar-se al voltant d'un cremant.
Oh, ma de mare era l'avi, ara el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia, quan la barca acabaré,
pintaré el nom de la mosa que el seu amor em drà.
Di que m'esperia a la plaça, mentre jo soc a la mar.
Tito Corona, nascut a Barcelona, formava part del grup Marinada,
actualment desfet.
Ell, a casa seva, s'ha gravat, s'ha fet els arrenjaments,
les veus i és l'autor de totes les cançons
que avui sonaran al nostre programa.
Com aquesta habanera, no te'n vagis, mariner.
Com aquesta habanera, no te'n vagis,
no te'n vagis, no te'n vagis.
Era una clara nit, els estels al cel brillaven.
Dos joves amorosits per la platja passejaven.
Els companys ja són a por, amb les barques preparades.
Sentia engoixa el seu cor, ell tenia que anar a pescar.
i ella amb amor li parlava.
No te'n vagis, mariner, no et fis d'aquesta calma.
que aquest mar que estima estar, és una caixa tancada.
Quin gaspura, mariner, segueix sempre les onades.
que elles tornen sempre a por, on t'espera el meu amor.
Tot contemplant la mar blava, que elles tornen sempre a por.
on t'espera el meu amor.
Tot contemplant la mar blava.
El pescador en el port, mentre la vela riava.
El pescador en el port, mentre la vela riava.
Contemplant la clara nit, li deia l'estimada.
Jo lluitaré amb el mestral, i amb la mar més abribada.
I si al fons tinc que anar, no deixis mai de pensar.
que un pescador t'estimava.
No te'n vagis, mariner, no et fis d'aquesta calma.
Que aquest mar que estima estar, és una caixa tancada.
Que aquest gaspura, mariner, segueix sempre les onades.
Que elles tornen sempre a por, on t'espera el meu amor.
Tot contemplant la mar blava, que elles tornen sempre a por.
On t'espera el meu amor.
Tot contemplant la mar blava.
El Teatre Principal de Tarragona
oferia, des de meitat del segle XIX,
valls i diversions populars per carnestoltes.
Els problemes es componien dels ritmes de moda a l'època.
El vals, la polca, de procedència bohèmia.
El xotis, original d'Escòcia.
El galop, d'Hongria.
I l'habanera, o americana, arribada de Cuba.
Tito Corona i su gabina blanca.
Com una galina blanca.
volant sobre el blau del mar.
Un dia vas vindre a mi.
com una galina blanca.
Volant sobre el blau del mar.
Un dia vas vindre a mi.
com una galina blanca.
Com una galina blanca.
Volant sobre el blau del mar.
Un dia vas vindre a mi.
Com una galina blanca.
Vaig saber que d'aquell dia
canviaria el meu destí.
Com una galina blanca.
Buscant sobre el port cansada.
Un lloc a on reposar.
com una galina blanca.
Com una galina blanca.
Vaig trobar la meva barca.
I de tu em vaig enamorar.
Vaig ser tu.
Vaig ser tu que en els meus ulls vas veure
aquell resplandor d'estels
brillant demanant amor.
Va ser tu.
Va ser tu la que vaig triar.
Entre totes les aus del cel.
Sense tu no puc navegar.
com una galina blanca.
Com una galina blanca.
Tu ets la que jo buscava.
Per poder-lo amb i estimar.
Com una galina blanca.
Tu ets la que jo buscava.
Per poder-lo amb i estimar.
Com una galina blanca.
Com una galina blanca.
Tu ets com el nostre sol.
Que mai deixa de brillar.
Com una galina blanca.
T'estimo com tu al volar.
volar sobre la terra i la mar.
Com una galina blanca.
Has entrat en el meu cor.
Amb tu jo vull navegar.
Va ser tu.
Va ser tu.
Va ser tu.
Va ser tu.
Que en els meus ulls vas veure.
Aquell resplandor d'estels.
Brillant demanant amor.
Va ser tu.
Va ser tu.
Va ser tu.
Va ser tu.
Va ser tu.
Va ser tu.
La que vaig triar.
Entre totes les aus del cel.
Sense tu no puc navegar.
Va ser tu.
Va ser tu la que vaig triar
Entre totes les ous del cel
Sense tu no puc navegar
A vegades sentim melenconia per un record
Per una vivència o per alguna altra cosa viscuda
I ens acompanya durant un temps
Tito Corona ens canta la seva venera
Que ens parla d'això, melangia
Miro de lluny les barques
Que del port surten de cap al mar
Sento gran malaltia
Pensant que un dia vaig navegar
M'acosto a la meva barca que ja endormida
A la sorra espanyol
Acariciant l'aliparro de quan lluitaven contra el vermí
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
A la sorra espanyol
No van tornar
No van tornar
Però la mar
Sembonica
I també traïdora
Pot fer oblidar
I compensar
Aquells dies tan feliços
Que tots tornaven
Un bon matí
Un bon matí
Quan arriben a la platja
Quan arriben a la platja
Amb les barques plenes
I tots cantant
I l'arrem va
I després dins la taverna
Una bandera
I un bon cremar
I després dins la taverna
Una bandera
I un bon cremar
Quan arriben a la platja
Quan arriben a la platja
Amb les barques plenes
I tots cantant
I l'arrem va
I després dins la taverna
Una bandera
I un bon cremar
I després dins la taverna
Una bandera
I un bon cremar
Tito Corona
Ha acompanyat a cantants
Com Demi i Russos
Josefín Báquer
Sacha Distel
Chatzat Nambur
Los Paraguayos
Rita Pavone
Julio Iglesias
Uns són llegenda
Altres ho seran
I acabarem el nostre programa
Escoltant-li
En una bandera
De la que no és autor
Però una bandera
Bastant coneguda
Jo te diré
Por qué mi canción te llama sin cesar
Me falta tu risa, me faltan tus besos, me faltan tus besos, me falta tu despertar
Me falta tu risa, me faltan tus besos, me faltan tus besos, me falta tu despertar
Yo te diré, por qué mi canción se siente sin cesar, mi sangre latiendo, mi vida pidiendo que tú no te alejes más
Cada vez que el viento pasa se lleva una flor, cada vez que el viento pasa se lleva una flor, pienso que nunca más volverás mi amor
No me abandones nunca al anochecer, no me abandones nunca al anochecer, que la luna sale tarde y me puedo perder
Y así sabrás, por qué mi canción te llama sin cesar, me faltan tus besos, me faltan tus besos, me faltan tu risa, me falta tu despertar
Cada vez que el viento pasa
Cada vez que el viento pasa se lleva una flor, se lleva una flor, pienso que nunca más volverás mi amor, no me abandones nunca al anochecer, que la luna sale tarde y me puedo perder
Y así sabrás, por qué mi canción te llamo sin cesar, me faltan tus besos, me faltan tus besos, me faltan tu risa, me faltan tu risa, me faltan tu despertar
Y así sabrás
Abans de tancar el programa volia felicitar els que el dia setze celebreu l'onomàstica. Recordar-vos que el dissabte passat es va...
El dissabte passat no, l'anterior, el primer dissabte de juliol es va celebrar la 37a trobada o cantada d'Havaneres de Calaia de Palafruixel, que parlarem més endavant quan tinguem alguna gravació.
També us diré que tinc una gravació del cor del Serrallo que vas fer fa uns dies amb una actuació que van tenir a l'església del Serrallo i que també més endavant sortirà aquí en el nostre programa.
I recordar-vos que l'1 d'agost, divendres a la nit, a les 10 de la nit, a l'Hospitalet L'Infant, la quarta nit de l'Havanera, amb l'actuació del grup de Lleida Boira i ben fort de l'Hospitalet L'Infant.
El control, Sílvia, us ha parlat. Ja bé, us esperem el proper diumenge a dos quarts de 10 del matí a Havaneres, des del balcón, Tarragona Ràdio. Bona setmana.
Mientras el alba naciente surgió por el horizonte, bañándonos con su luz, ella me habló en la bahía, con el viento en libertad.
De callos y de manduáres, de guajiros y palmares, oíos y de su amor.
Mulatae, mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita, que allá en Havana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Mulatae, mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita, que allá en Havana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Mulata, nunca loco, tra y phalfas, ma de llor色 de edad.
Sentados en la bahía contemplando el mar azul, yo le canté esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra pie.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!