Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
condició. També va tenir l'encert
d'encarregar peces noves a autors
actuals, i entre ells, alguns
dels que generen una obra més interessant.
És el cas de Jordi Paulí, que els va dedicar
a una sardana prou característica del seu estil
i li va posar el nom d'un indret emblemàtic
per als sardanistes madrilenys, que
cada setmana programen una ballada, música
enllaunada, generalment, al Parc del Retiro.
I aquest nom és el de la Font de la Sardana,
situada en una glorieta inaugurada
l'any 1964. La Font de la Sardana
s'ha pogut escoltar i ballar força
en els últims mesos, i ara us l'oferim
en la versió de l'esmentat disc per a la
Cobla, la principal de l'Avisbal.
de la Sardana s'ha pogut escoltar i ballar força
en la versió de l'esmentat disc per a la
de l'esmentat disc per a la sardana.
de la Sardana s'ha pogut escoltar i ballar força
en la versió de l'esmentat disc per a la sardana.
en la versió de l'esmentat disc per a la sardana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El proper dia 23 d'agost tindrà lloc
a Prada de Conflent la segona jornada de
Cobla i Sardana
en el marc de la 35ena,
edició de la Universitat Catalana d'Estiu, sota l'organització de la pròpia universitat
i les federacions sardanistes de Catalunya i del Rosselló. Aquesta és la notícia destacada
del programa d'avui.
El plantejament d'aquesta segona jornada és la de presentar les diferents potencialitats
de la sardana i la cobla a l'inici del segle XXI. Les activitats s'iniciaran a les 3 de
la tarda amb un taller de sardana sobre punts lliures a càrrec de diverses colles
sardanistes, al gimnàs del Liceu Charles Renovier de Prada de Conflent. Als vols
de les 5 de la tarda, a la sala d'actes de la seu de la Universitat Catalana d'Estiu,
se celebrarà una taula rodona sobre la sardana en un món globalitzat, amb la participació
de Vicenç Vilatoro, escriptor i periodista, Max Havard, compositor, i Joan Domènech,
escriptor i delegat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona.
A partir de les 6 de la tarda, la jornada adoptarà un to festiu amb la celebració
del que s'ha anomenat a segon aplec dels Països Catalans, a la plaça de la Vila,
amb l'actuació de les cobles als Casanovas i Mediterrània. A les 9 del vespre hi haurà
un concert, també a la plaça de la Vila, a càrrec de la cobla mediterrània,
que oferirà l'espectacle Canigó, basat en l'obra d'aquest nom de Fèlix Martínez i Comín.
I a les 11 de la nit, al campus del Liceu Charles Renovier, actuació de Marcel Casellas
i la principal de la NIT Sound System, una formació que inclou diversos instruments
de cobla que interpreten música ballable de diversos estils, però sempre amb força marxeta
sobre bases preenregistrades.
A més, aquesta segona jornada de cobla i sardana, la 35a Universitat Catalana d'Estiu
també preveu altres activitats. En apartat de tallers, els dies 17, 18 i del 20 al 23,
n'hi haurà un de sardanes a càrrec de 13 Vinyes Garcia, que té l'objectiu,
segons diu el programa, d'iniciar els aficionats a la dansa popular catalana
més representativa per remarcar-ne la riquesa artística i cultural.
I en la part festiva encara hi haurà una altra oportunitat de ballar sardanes,
a més de la pleg que hem esmentat abans, el dia 18 a les 9 del vespre
i a la plaça de la Vila amb la cobla Marimunt.
Era el tema destacat al programa d'avui, després tindrem més notícies,
després de l'agenda i abans, abans de l'agenda, l'altra vegada de la música.
Hi ha autors de sardanes que es produïn força i altres que dosifiquen molt més la seva producció.
Un d'aquests és Josep Maria Sarracán, col·leccionista de partissales,
estudiós dels grans autors de música per a cobla, dels quals aprèn tot el que pot
i després aplica en creacions totalment personals.
La que ara escoltarem és la primera que va escriure l'any 1970
i malgrat que recull alguns motius relacionats amb Montserrat, com podreu comprovar,
el resultat és del tot original.
El títol és Eixos penyals coberts de romaní
i correspon al darrer vers del Virolai de Verdaguer.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
La interpretació és de la cobla mediterrània.
I l'hora de l'agenda, l'agenda d'activitats sardanistes.
Aplecs, ballades, concursos, actuacions d'esbar, concerts...
Comencem per la part més nombrosa, que són els aplecs.
I per avui mateix hi ha aplecs a dues poblacions, almenys aplecs importants.
L'11è aplec de les Borges Blanques, tarda i nit als Jardins del Terrall,
amb l'escobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona, ciutat de Cornellà i juvenívola de Gramunt.
I hi haurà concurs de colles improvisades i també de punts lliures.
I també per avui, el 7è aplec d'Organyà, tarda i nit a la plaça de les Homilies,
amb l'escobla és la principal de Berga i Riella.
Per demà, diumenge, aplec a la Catalunya Nord, el 2è aplec d'Oceja,
matí i tarda a la plaça de Sant Pere i Sant Pau,
amb l'escobla és la principal de Llobregat i Milenària.
També el 33è aplec de Portbou, matí i tarda a la Rambla Vora la Mar,
amb l'escobla Genisenca, Foment de la Sardana i Ciutat de Girona.
Ja a les comarques meridionals, el 24è aplec d'Ull de Molins,
a les 7 de la tarda i a les 11 de la nit,
a la plaça de l'Església, amb l'escobla juvenívola de Gramunt.
16è aplec de la Vilella Alta, a dos quarts de 12 i a les 6 de la tarda,
a la plaça de les Heres, amb la Reus Jove.
i una pleca a la Figuera, matí i tarda amb la coble a la principal de Tarragona.
Pel que fa el dijous dia 14, 19a nit de la Sardana de Sitges,
a la nit als Jardins de l'Hort de Can Fals,
amb l'escobla contemporània i Ciutat de Cornellà.
El divendres 15, recordem que és festiu,
el 13è aplec de Colldejou, a les 7 de la tarda i a les 11 de la nit,
a la plaça del Sitjar, i hi haurà un sopar de Germano,
serà amb l'escobla Reus.
Pel que fa el dissabte dia 16, el 14è aplec de Belllloc d'Urgell,
a la nit a la plaça de la Creu del Terme,
amb l'escobla Jovení Bola de Gramunt i Tarragà.
I també el 25è aplec de l'Aleixà, a dos quarts d'avui del vespre,
i a les 11 de la nit a la plaça de la Vila, amb l'escobla contemporània.
Hi haurà un sopar fred a la plaça,
per al qual cal fer les comandes fins demà,
demà és l'últim dia, a l'Ajuntament.
Podeu fer el telèfon 977 815 005,
i cal dir que en cas de mal temps, aquesta pleca es faria al casal.
I pel que fa el diumenge dia 17,
el 16è aplec de Sant Lilari Sacalm,
matí i tarda a la plaça d'en Gravelosa,
amb l'escobla Ciutat de Girona, Flama de Farners i Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
I també el 27è aplec de Curnodella de Montsana,
a les 6 de la tarda i a les 10 de la nit,
a la plaça de la Vila, amb l'escobla,
amb l'escobla, dues cobla,
la principal de Tarragona i Reus,
i l'euro en sopar de Germenó,
i després de la ballada de tarda, a la mateixa plaça.
Pel que fa a ballades de sardanes,
per avui dissabte, a les 8 del vespre,
a Solou, al passeig Jaume I,
vora l'Espigó del Moll, amb la cobla Reus Jove.
Aquesta tarda, a una hora sense concretar,
a Bimbodí, amb la cobla Gironina.
Per demà diumenge, a les 12 del migdia,
a Gretallops, a la plaça, amb la cobla Reus.
A les 10 de la nit, a Cambrils,
al passeig de les Palmeres, amb la cobla Sabadell.
Per dilluns, dia 11, a la una del migdia,
a Llorenç del Penedès, amb la cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I un dia important, pel que fa a moltes coses,
a moltes festes, és el divendres, dia 15,
diuen que és el dia amb més festes majors de tot l'any.
Al migdia, hi haurà sardanes a Pallmoll,
amb la cobla Costa Brava.
També al migdia, a la Canonga, amb la cobla Marina.
A la una, al pla de Santa Maria, amb la cobla Reus Jove.
A les 7 de la tarda, a Cunit,
a la plaça de Catalunya, amb la cobla Jove de Cunit.
A les 7, també a Santa Coloma de Carol,
amb la principal de Ponent.
A dos quarts de vuit, a García, a la plaça, amb la Reus Jove.
A les 8 del vespre, a roda de barà,
al tenis barà, amb la cobla Ciutat de Cornellà.
A la mateixa hora, a les 8, a Altafulla,
a la plaça dels Vents, amb la cobla Ciutat d'Igualada.
A dos quarts de deu de la nit, a Tarragona,
però a la plaça major de Sant Salvador i Sant Ramon,
una ballada, dins el cicle
Sardanes-La Fresca.
A les 10 del vespre, al Vendrell, a la Rambla,
amb la cobla Sabadell, dins del cicle d'estiu.
També cicle d'estiu, el de dos quarts d'onze de la nit,
a Tarragona, a la Rambla Nova, amb la cobla
a la principal de Tarragona.
I a dos quarts de dotze, al Pla de Santa Maria,
a la plaça de l'Ajuntament, amb la cobla Reus Jove.
Passem ara, pel que fa ballades, el dissabte, dia 16.
A les 7 del vespre, a la Bisbal del Penedès,
a la plaça de l'Església, amb la vell Puig, cobla.
A dos quarts de vuit, a l'Hospitalet de l'Infant,
amb la cobla Reus Jove.
I a les 10 de la nit, a Botrell, a la Font Vella,
amb la cobla Ciutat de Reus.
Pel que fa al diumenge, dia 17,
a dos quarts d'una del migdia, al Forja,
a la plaça de dalt, amb la cobla Reus Jove,
dins la Festa dels Avis.
A la tarda, a Santa Coloma de Caral,
amb la cobla Orquestra Costa Brava.
I finalitzem amb una ballada, a l'Hospitalet de l'Infant,
a les 7 de la tarda, del mateix diumenge,
amb la ciutat de Cornellà.
Encara que l'agost és temps de vacances,
de colles, de concursos de colles,
ni algun, sempre n'hi ha algun o altre,
per a colles lliures, és a dir,
no inscrits dins cap campionat,
encara que crec que són vàlids també
en l'apartat de colles lliures
per al campionat de Catalunya,
sempre n'hi ha algun que procura
mantenir l'activitat.
Per exemple, el proper divendres, dia 15,
a les 7 de la tarda, a Manlleu,
a la plaça de Fra Bornadí,
concurs per a colles lliures,
amb la cobla Genissenca.
I tenim també tres concerts
per anunciar-vos.
Per avui dissabte, dos quarts d'onze del vespre,
a Vinyols, amb la cobla,
a la principal de Tarragona.
Demà diumenge, a les 6 de la tarda,
a Gratallops, a la plaça amb la cobla Reus.
I pel que fa a l'altre diumenge,
el dia 17, a les 6 de la tarda,
al Forja, a la plaça de les Monges,
un concert amb la cobla Reus Jove.
I acabem l'agenda
amb les actuacions d'esbars.
Per demà diumenge, a les 7 de la tarda,
al Castell d'Escorn, al Bou,
actuació de l'esbar d'en Saire,
de l'Orfeo Rauseng.
El dijous, dia 14,
a la nit,
al Molar,
espectacle,
Festa a Castelló,
a càrrec de l'esbar Sant Julià de l'Arbós.
El dissabte, dia 16,
i d'això en parlarem força més en dissabte vinent,
a les 11 de la nit,
a Tarragona,
a l'amfiteatre romà,
estrena de l'entremet,
les contalles de Sant Magí,
amb l'esbar Santa Tecla i la cobla,
la principal del Llobregat,
augmentada.
Pel que fa al diumenge, dia 17,
a les 7 de la tarda,
a Flix,
esbar Sant Julià de l'Arbós.
A dos quart d'edat de la nit,
a l'ametlla de mar,
a la plaça Nova,
actuació del grup de danses de l'Aleixà.
I a les 10 del vespre,
a Tarragona,
a la plaça de la Font,
actuació de l'esbar d'enseira de Tarragona,
i la cobla,
la principal del Llobregat.
Això, tant això com el que us hem anunciat el dia abans,
ja inclòs dins el programa de les festes de Sant Magí,
de Tarragona.
I dediquem ara un temps a escoltar una cerdana totalment de plaça,
amb unes característiques inequívoques
que la fan engrescadora de cara als balladors més dinàmics.
El seu autor, Miquel Tudal,
és un autèntic especialista en aquest tipus de sardanes,
en les quals, a més,
també fa treballar força tots els músics de la cobla.
El novembre passat s'estrenava Rubí,
aquesta sardana que interpreta la cobla,
Givonígola de Sabadell,
i que té una dedicatòria evident a Rubí de tot cor.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
en edició del certamen musical de Sardanes i Música per a Cobla,
que convoquen cada any l'Ajuntament de Mollet del Vallès
i l'entitat sardanista local Tradicions i Costums
ha adreçat autors de menys de 40 anys.
El jurat, presidit pel compositor molletanc Josep Solà,
integrat pels mestres Josep Casú, Jaume Cristau, Manola Oltre i Jesús Ventura,
s'ha pronunciat guardonant les obres següents.
Contrast, Sardana de Francesc Teixidor i Ponce,
autor nascut fa 37 anys, resident a Montcadre i Xac,
Història d'en Clau de Do, un conte musical per a infants d'entre 4 i 9 anys,
per a Cobla i Narrador, o Cobla i Quadracènic,
original de Daniel Pérez Fernández, de les Franqueses.
Es dona la circumstància que Francesc Teixidor
ha assolit el màxim premi del certamen molletenc
en les tres darreres edicions, amb les sardanes titulades
Contrast, premiada en Guany, Idili, guanyadora l'any 2002,
i Isabeleta, que va obtenir el premi en la vuitena edició.
Pel que fa a l'obra per a Cobla de Daniel Pérez,
titulada Història d'en Clau de Do,
el Juret ha valorat l'originalitat
i els valors didàctics i pedagògics d'aquesta composició,
a més del seu valor musical.
Cal remarcar que aquesta obra s'ha presentat en diferents versions,
en format més o menys complex,
que permet oferir-la com una audició musical tradicional,
amb un narrador,
o bé arribar a una escenificació teatral amb actors i Cobla,
en un espectacle ben singular.
L'estrena de les obres premiades en aquest desè certamen
Ciutat de Mollet de Sardanes i Música per a Cobla
tindrà lloc en dos concerts.
La Sardanes s'estrenarà el 17 d'agost
en el concert de la Festa Major d'Estiu
de Mollet del Vallès,
mentre que l'obra per a Cobla,
també guardonada en aquest certamen,
es donarà a conèixer en el concert de Nadal
de Tradicions i Costums el dia 25 de desembre.
El premi de composició de Sardanes
està dotat amb 601 euros
i el de composició de música per a Cobla
amb 1.202 euros.
I tal com vam anunciar fa unes setmanes,
s'ha publicat un llibre testimonial
sobre l'experiència conjunta
de diferents entitats del Baix Camp
organitzadores de la Plec de Plecs
al Castell d'Escornal Bou.
Aquesta Plec de Plecs
va començar a celebrar-se l'any 1986
fruit de l'esforç comú
de 12 entitats organitzadores
de Plecs de Sardanes d'aquella comarca.
Era una festa amb Sardanes
com a acte principal
i amb diverses activitats paral·leles
que el completaven.
El llibre Plec de Plecs
Castell d'Escornal Bou,
Baix Camp, 1986-2000,
explica l'experiència
de les 8 edicions vianals
de la Plec que es van organitzar
amb la intenció de deixar constància
d'un esforç
i una activitat ben concreta i peculiar.
S'inclou una memòria detallada
dels 8 plecs
complementada amb retalls de premsa,
fotografies i altres elements gràfics,
la reproducció dels articles
publicats en els corresponents
programes de la Plec
que mantenen absoluta vigència
i que bàsicament tracten aspectes
lligats a la comarca del Baix Camp
i un resum estadístic i analític
de cada entitat
que ha format part de la comissió
d'aquesta Plec de Plecs.
La presentació d'aquest llibre
va tenir lloc a Riu de Canyes
el 7 de juliol
i, tot i que no està a la venda,
s'ha distribuït a les biblioteques
i als ajuntaments del Baix Camp,
però també s'ha facilitat
a entitats, col·laboradors
i persones interessades.
Val a dir que tothom que ho desitgi
pot sol·licitar-ne un exemplar
tot adreçant-se
a la colla sardanista Rosa de Reus
que té la seva seu
al carrer de les Galanes
número 10, primer,
de la capital del Baix Camp
o a través de correu
a l'apartat 324, 43, 201 de Reus
o per correu electrònic
a cmunter.campus.uoc.es
i seguim amb el programa
un dos i seguit
a l'espai de sardanes,
música per a coul·lar
i esbars de Tarragona Ràdio
i com ja vam avançar
la setmana passada
durant les properes festes
de Sant Magí
s'incorporarà al programa
un nou element
amb voluntat d'esdevenir tradicional
les contalles de Sant Magí
a càrrec de l'esbar Santa Tecla
la interpretació musical
s'ha encarregat a la cobla
la principal del Llobregat
augmentada
una formació especialista
en aquestes tasques
com ho demostra cada any
per exemple
amb el retaule de Santa Tecla
de moment
ara escoltarem
aquesta cobla
amb dos petits fragments
d'una altra obra
realitzada per un esbar
en aquest cas
el d'en Saire de Rubí
ens referim a l'obra
Canigó
basada en el poema de Verdaguer
amb una música extraordinària
de Manuel Camp
aquí
la principal del Llobregat
també apareix augmentada
amb un quartet de corda
les percussions
de Ferran Armongol
i Santi Moles
el piano
del mateix Manuel Camp
i en algunes parts
que no són les cares
oferim
amb la coral Sant Jordi
els dos temes
que escoltarem
de Canigó
són ben diferents
un idíl·lic
anomenat Fades
un altre
molt més dramàtic
anomenat
Guifré
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Eren les fades
un dels temes
d'aquesta peça
Canigó
de Manuel Camp
amb la cobla
la principal de Llobregat
augmentada
i ara escoltem
l'altra part
l'altre fragment
com veureu
com dèiem
amb un caràcter
ben diferent
Guifré
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Mata Gentil
Bona nit
I és obligat parlar aquesta setmana de la pleca internacional de la Sardana, recordeu que era a Manchester, a celebrar el passat cap de setmana.
Hi va haver expedició de les comarques tarragonines, doble expedició, ara ho comentarem perquè forma part de les xafarderies.
I per una banda hi havia una expedició no oficial tarragonina, gent de l'agrupació sardinista Tarragonadansa, que com cada any preparen una sortida, generalment procuren que sigui coincidint amb la pleca internacional de la Sardana.
I doncs en els seus preparatius van programar anar a Londres i de Londres la idea era anar fins a Manchester.
A l'hora de la veritat es van trobar que tot allò que els havien promès als programadors, a les agences de viatges,
doncs es trobaven en que el viatge de Londres a Manchester els sortia per un ull de la cara, en definitiva, en tren.
I al final s'han quedat sense anar a la pleca pròpiament dit, de Manchester, s'ha quedat a Londres i prou bé que s'ho han passat.
És una anècdota, en tot cas, suposo que la pleca haurà anat prou bé, la pleca pròpiament dit, ja ens arribaran notícies en aquest sentit,
però l'única que ens ha arribat, i aquesta és la segona part de xafarderia de pleca internacional,
doncs és continuïtat també de la que us hem anat oferint aquestes últimes setmanes.
Anem a fer memòria. Resulta que sempre hi ha algunes colles convidades, amb la qual cosa tenen el viatge subvencionat pel part de l'organització,
i una d'aquestes colles, enguany, a última hora, no hi podia assistir. Crec que era la colla Blanca Espona de Sitges.
L'organització va proposar a una colla del Mandrell, a la d'Ensaires del Penedès, anar-hi en nom de la de Sitges,
però així, literalment, anar-hi portant el nom d'aquella colla.
Lògicament, la gent, els d'Ensaires del Penedès, doncs van dir que res de res, que ells hi anaven, seria amb el seu nom.
Ells tenien intenció d'assistir-hi, de totes maneres, sempre hi havien assistit oficialment,
i aquesta vegada, més a saber per què, doncs no els havien convidat, i a última hora, doncs sí.
La setmana passada us van comentar, recordeu que sembla que l'organització havia cedit,
vinga, va, doncs aneu-hi amb el vostre nom, però es veu que no, a última hora, doncs no, res de res.
Hi van anar, van assistir a la plec, i a l'hora de fer l'exhibició de les colles,
senzillament no els van deixar actuar amb la resta de colles.
Això que havien anat i s'havien pagat tots els viatges, etcètera, etcètera.
Com una actitud, trobo jo, com a infantil.
El que van fer a última hora, doncs va ser, si una sardana és la d'exhibició,
hi ballen les colles, a la següent, que en principi és per tot el públic,
fan l'exhibició ells i van tenir més públic, veja, tot el públic només per ells, en definitiva.
Bé, són anècdotes, coses curioses, i que et donen la sensació, en tot cas,
que aquesta organització de la plec internacional a la sardana no està del tot clara,
no sé, aquestes actituds són aquí una mica així com estranyes.
I una de les coses estranyes que hi havia en anys anteriors era el secretisme
sobre el lloc on seria la plec l'any següent.
Hi havia, això ho hem comentat en xafrateries anteriors,
hi havia males llengües que deien que era perquè als organitzadors
hi havia vinculació amb agències de viatges,
que pretenien tenir l'exclusiva en aquest, això.
No sé si és veritat, en tot cas, en guany ja s'ha anunciat
quin serà el següent a plec internacional de la sardana.
Serà a Ústria, es repeteix, doncs, estat, però no el lloc concret.
Si fa uns anys va ser a Innsbruck, vam tenir el gust d'assistir,
almenys una part dels que fem el programa,
en guany, l'any vinent, millor dit, serà la població de Grà,
es diuen que la segona en importància del país.
No sé què faran, doncs, els de l'expedició terragonina,
si ja han estat una vegada a Ústria,
si voldran repetir o provar sort, un viatge en un altre lloc.
Ara una xafraderia d'aquelles intemporals,
no és perquè no hagi passat en un moment concret,
sinó perquè ja fa uns anys,
i nosaltres ens hem assabentat ara,
ha de ser una anècdota, un cas curiós,
i us ho explicàvem la gent de la cobla a la principal de Llobregat,
llavors l'hem espantat fa un moment,
una cobla de categoria, amb prestigi,
i això ha fet que hagi estat sol·licitada moltes vegades
per actuacions de compromís,
per representar Catalunya amb moltes actuacions especials.
I sembla que l'any 82, ja veieu si anem enrere,
en l'ocasió del Mundial de Futbol,
a Madrid van anar en representació de la música catalana.
Eren uns altres temps, i ho dic entre altres coses,
perquè l'acte el va presentar aleshores l'alcalde de Madrid,
el Terno Galván,
i va presentar la cobla amb tota la bona voluntat del món,
i va presentar el nom de la sardana que interpretava
la plec de tardor de Conrad Saló com Reunió a l'Atardecer.
tota la bona voluntat, però, òbviament, no el va encertar gaire,
la plec de tardor a Reunió a l'Atardecer.
I d'una xafaderia, així, en perspectiva,
a una xafaderia en futur,
perquè, a més a més, no és que no només no ha passat,
sinó que ha de passar,
no que, a més a més, és amb aspiracions de renovar una miqueta
l'àmbit dels concursos de colles.
Sí, és que tenim un comunicat del grup sardanista Estol de Gramunt
i l'agrupació de colles sardanistes de les terres lleidatanes,
i és que estan organitzant no una festa, sinó una festassa de la sardana
per al proper 20 de setembre.
Escolteu atentament i aneu-vos plantejant d'anar a Gramunt,
ja que pretenen organitzar una festa, diuen,
punt de referència pel sardanisme de competició
i, per extensió, per a tothom.
Pel dissabte, dia 20 de setembre,
comencen amb un concurs individual de sardanes revesses,
a les 5 de la tarda,
a la sala del Teatre del Casal a Gramuntí,
amb la jovenívola de Gramunt.
Seguidament s'enllaça amb una ruta turística o històrica per la vila,
que s'inicia al mateix lloc en acabar el concurs,
això serà al voltant de les 7 de la tarda,
i que recorrerà a les parts més emblemàtiques de la vila
de la mà de quatre guies de l'oficina de turisme de Gramunt,
que aniran explicant els passats d'aquells carrers, places, esglésies, etc.
En acabar, començarà el concurs de colles sardanistes
a la plaça de la Fundandana,
concurs que esperen organitzar amb moltes novetats,
que ens diuen, atrevides i innovadores,
un concurs diferent als clàssics que estem acostumats.
Després del concurs,
un sopar popular al pavelló Firal,
a un mòdic preu popular,
diuen que serà entre 4 o 5 euros,
que a més a més inclourà l'esmorzar del dia següent,
que diuen que és xocolata calenta, desfeta i amb coca,
o sigui que ho estan preparant allò força bé.
Després del sopar popular,
balls tradicionals,
i després, jocs de nit o activitats de grup.
A més, han preparat llocs per dormir,
per les agrupacions o colles sardanistes,
que s'hi vulguin apuntar,
amb preus mòdics en els hotels
o en altres llocs de la ciutat de Gramunt.
Després, el dia següent,
l'endemà al matí,
després de l'esmorzar i així,
han muntat una activitat en motiu de l'any Guinobart,
i és una visita guiada al Museu del reconegut artista de Gramunt,
l'Espai Guinobart.
Totes les activitats són gratuïtes,
excepte aquest sopar amb esmorzar inclòs,
i bé, hi diuen que en fem la màxima divulgació possible
per al proper 20 de setembre,
perquè sigui una festa referent per al món de competició.
Jo espero que tinguin sort.
Està demostrat que quan els concursos s'organitzen així,
amb ganes de fer alguna cosa diferent i atractiva,
pensant en els balladors més joves,
que en definitiva són el futur de les colles,
doncs les coses funcionen.
I no serà perquè no tinguem exemples que ho demostrin,
i alguns amb força de veterania.
És a dir, que aquella excusa que les coses,
oh, perquè és estiu, és temps de vacances, res.
Ja us comentàvem la setmana passada,
que fa 15 dies, concurs de Seret,
fa 40 i escaig d'anys que se celebra,
i sempre amb moltes colles,
just quan la gent comença les vacances.
A primers d'agost.
i funciona.
I això ho voldria lligar amb l'última xafarderia d'avui,
l'únic que avui va molt més aviat d'anècdotes,
a part d'aquesta que ens deia la Tesa,
que digui, està una petita broma.
Llàstima que no pugueu veure el que ensenyaré,
però intentarem descriure-ho.
Ja li t'ensenyo això.
A veure com ho descriuris això, Tesa.
I presento un objecte.
Una pila d'aquelles antigues,
de les piles de fer llum,
les linternes,
aquelles que eren quadrades,
una pila d'aquestes quadrades,
amb una llumeta d'alt.
Així fet en pla encasolà.
I fica seret,
foment de la sardana,
des de 1957,
punts suspensius.
I hi ha com un fet així,
en pla encasolà,
fet amb material molt senzill,
de manera que si treus un paperet,
s'encén la llumeta.
Això doncs ve el concurs de seret.
Van donar una pila d'aquestes
a cada un dels balladors
que feien la sardana de Germanó.
I al final,
el concurs recordem que és de nit,
en aquella plaça de Braus,
fent diverses anelles concèntriques
que ocupen pràcticament
tota l'arena.
En plaça d'Aros hem de dir,
l'arena,
el llum és autèntic.
En un moment donat,
s'apaguen tots els llums
de la plaça
i tots els balladors
encenen aquesta pila.
És molt bo, eh?
Dit així.
Molt senzill, molt bo, eh?
És bo, és bo.
Vaja, la feinada que s'ha n'ha riat
per fer-ho,
encara que sigui senzill,
però per preparar...
És tenir la idea.
Ho hauríeu de veure,
perquè el mecanisme
és el més elemental,
però funciona,
i funciona de merda bé.
I el bonic de l'espectacle,
que us ho deia la setmana passada,
és l'espectacle que es muntava.
Visualment era extraordinari.
potser el gust,
potser va semblar nyonyo,
dit així,
però realment va ser
tot un espectacle
i un bon punt final.
I alguna cosa
deu tenir aquest concurs,
doncs,
no només per això,
evidentment,
si funciona,
si, com us deia,
el primer d'agost,
quan pràcticament
les colles
tanquen barraca
fins al setembre
per tornar a fer el campionat,
doncs hi van,
passen tot el cap de setmana allà,
i més hi van en quantitat,
omplen aquell concurs.
I les xafarderies,
doncs,
són la part més,
diguem-ne,
menys seriosa del programa,
encara que nosaltres
us oferim
amb totes les garanties,
eh,
encara que siguin xafarderies,
sempre hi ha aquell punt
de garantia
en què creiem
que són autèntiques,
i si no,
doncs ja ho diem,
ja ho comentem.
Ara ve una altra part del programa,
musical,
com d'altres que n'hi ha,
però que té també
la seva particularitat,
perquè és la relíquia.
i aquí he de dir
el meu culpa,
ara la pobra Núria
l'he atabalat,
i quan vaig preparar el guió,
no li vaig indicar
que en aquesta sardana
hi anava
a la sintonia
de la relíquia,
i el problema que sonés,
i ara la pobra
l'he deixat així
com a atablada,
és culpa meva,
ho he de reconèixer.
I ara, si et sembla,
presentem la relíquia,
ho fem al comentari,
i després ja tornem a sentir
la sardana
des del començament.
I pels que ens escolteu
el diumenge,
la repetició no,
però clar,
ara ho podem dir,
és allò del directe,
aquestes coses passen,
i mira,
tot fos com això,
a vegades diem mentides
sense voler,
o ens equivoquem de sardana,
en aquest cas
no ha sortit la sintonia,
perquè no estava el guió,
senzillament.
Doncs en la relíquia d'avui
ens quedarem l'any 1976,
en aquells anys
la cobla,
la principal de l'Avisbal,
van registrar
molts discos de sardanes
amb la discogràfica Discofón,
un dels quals
el portem avui al programa.
El solista de tenora
de la cobla
era Josep Roura,
a qui va tocar
la compromesa tasca
de substituir
el gran Ricard Viladasau
el 1970.
Tot i que de lluny
de la genialitat d'aquest,
Roura es va enfrontar
amb èxit
a programes compromesos
i aquells discos
en són testimoni.
La sardana
que hem triat avui,
però,
té més un valor històric
que musical,
ja que es tracta
d'una de les primeres sardanes
que Pep Ventura
va escriure
per a Cobla Configurada,
poc més o menys
com la coneixem avui dia.
És el petit bailet
en versió
de la principal
de l'abisbal
del 1976
dirigida
per Conrat Saló.
de l'abisbal
de l'abisbal
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Insisteixo, teniu oportunitat de conèixer més en aquest web.
A les tres B dobles, de rigor, punt principal del Llobreguet, tot seguit, punt com.
Podeu accedir-hi també mitjançant a l'web de la Federació Sardanista de Catalunya.
Doncs fins aquí el programa, ja a punt de sonar l'una de la tarda.
Tornarem a ser aquí el proper dissabte, ja ho sabeu, el programa un dos i seguit, a les 12 del migdia.
Que ho passeu molt bé, que no sigui res aquesta caloreta, balleu-ne moltes, sueu-ne moltes i que ho passeu molt bé.