Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
més joves, de cobles amb ganes
de fer coses noves, i entre aquestes coses
hi ha discos, potser fets amb uns criteris
diferents, de ganes
de portar coses originals.
Parlarem també del concurs fotogràfic
que durant fa força anys organitza
la Colla Satanista Rosa de Reus, que avui
dona a conèixer el veredicte del jurat
i inaugura alhora l'exposició de les obres
presentades. Això i més,
música, evidentment, amb algun
disc nou i algun altre de més
antic, fins que arribem a la
una de la tarda. I comencem, doncs,
en música, i és que Frederic Sirés, nascut
a Begú l'any 1899
i mort a Palau Frugell el 1971,
va fer una aportació realment
important a la música popular i tradicional
catalana. Autor de moltes obres
corals, cal remarcar, però, que junt amb
altres músics va publicar l'any 1966
el llibre Calella
de Palau Frugell i les Habaneres,
amb el qual es va contribuir a rescatar
moltes cançons a punt de desaparèixer
i es va facilitar el posterior esclat
de les Habaneres. També va ser l'autor de la
celebra Vanera a la Gavina, un altre element
decisiu en la popularització d'aquest gènere
als últims anys. També va escriure Sardanes,
una de les quals, dansa eterna,
va obtenir cert ressò ja fa bastants anys.
L'any passat, la cobla, la principal de l'abisbal,
la va tornar a enregistrar en una versió
que ara us proposem d'escoltar.
És dansa eterna de Frederic Sirés, amb la principal
de l'abisbal i Josep Gispert a la tenora.
Sardanes
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
i Josep Gispert a la tenora.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dia 30!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui del vespre, a Reus, al Palau Bufarull,
dins la Festa de Santa Cecília,
amb concert a càrrec de les cobles i bandes
del Col·legi per a Mañanet i la coble Ciutat de Reus.
I acabem l'agenda amb actuació d'esbars.
Avui mateix, a les 6 de la tarda,
al Palau de Congressos d'aquí de Tarragona,
trobada d'esbars veterans,
organitzada per l'esbar d'en Saire de Tarragona.
I tornem a la música,
i és que són molts els compositors
que han aportat a la sardana els nivells de qualitat musical.
Un d'ells va ser Josep Maria Vilar i Gandol,
deixeble aplicat del gran Juli Garreta,
que va tenir, però, la dissort de morir massa jove,
quan encara podia dir moltes coses noves musicalment parlant.
De totes maneres, les sardanes a les obres de música
per a coble que es conserven
són d'una tècnica i una sensibilitat admirables.
Us oferim un exemple extret del disc
que la coble de Cambra de Catalunya
ha enregistrat recentment
i que realment ha representat tota una descoberta
d'unes obres, la majoria de les quals
restaven més aviat oblidades per les cobles i el públic.
Es tracta de la sardana Muntany Amunt,
datada de l'any 1924,
quan Vilar tenia 20 anys.
És la coble de Cambra de Catalunya,
dirigida per en Jordi Molina.
d'una tècnica i de l'any 1924,
d'una tècnica i de l'any 1924,
d'una tècnica i de l'any 1924,
d'una tècnica i de l'any 1924,
de l'any 1923,
de l'any 1924,
d'una tècnica i de l'any 1924,
d'una tècnica i de l'any 1924,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Juan!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!