La història de l'electricitat
La història de l'electricitat, o millor dit, la història dels coneixements
i de les aplicacions de l'electricitat per a l'home, ha tingut diverses etapes.
Els clàssics de l'antiga Gràcia coneixien algunes propietats de la matèria
que s'han pogut identificar com a propietats elèctriques,
però no va ser fins al segle XVI que es retornaran a investigar
aquestes i altres propietats elèctriques de la matèria i dels fenòmens naturals.
La domesticació de l'electricitat va ser un poc més tard
i les aplicacions industrials van haver d'esperar al començament del segle XIX
amb la fabricació de les primeres piles.
El segle XX va ser l'escenari de la revolució elèctrica
amb infinitat d'aparells alimentats per aquest tipus d'energia.
Avui, ja en ple segle XXI,
se'ns fa molt difícil imaginar-nos un món sense electricitat.
L'electricitat no és més que un flux d'electrons
que passen per un material conductor
i aquest, com tots els cossos, té una resistència elèctrica límit.
Aquesta resistència pot arribar a generar calor.
El pas de l'electricitat per a aquests materials conductors
també poden arribar a alterar les coses,
com és el cas dels camps magnètics.
És aquest poder de l'electricitat a l'hora d'alterar les coses
el que més ens fascina de la mateixa.
Do you understand me now?
Do you understand?
Do you understand?
Do you understand me?
Do you understand me now?
Yes, I understand you.
Yes.
Yes, yes, I understand electricity.
Electricity.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Diuen que la primera observació sobre l'electricitat
la va realitzar Tales de Mileto l'any 600 abans de Crist.
Observar que petites partícules d'herba seca
eren atretes per un tros d'ambre
que abans havia fregat amb la seva túnica.
No sabem si això era fruit d'una experiència o de la casualitat,
però és la primera referència que es té del coneixement de l'electricitat.
També es diu que a Síria
les dones utilitzaven la rara propietat de l'ambre
per treure les fulles, palla i petites coses que s'enganxaven a la roba.
Però va haver de ser tres segles més tard
quan el filòsof Theophrastus, 374 a 287 abans de Crist,
va deixar per escrit aquestes observacions i altres
que va fer amb diverses substàncies,
fent d'aquesta manera el primer estudi científic sobre l'electricitat.
El romà Plini, del 23 al 79 d.C.,
conegut viatger i naturalista clàssic,
va fer també experiments amb l'ambre
i ho comparar amb la pedra imant.
També parlar d'un peix, del que sortien espurnes,
però no relacionar els fenòmens entre ells,
i els citava senzillament,
com a curiositats naturals dignes de figurar en el llibre que va escriure.
Al cap de 1.500 anys,
el metge i físic anglès William Gilbert
degueu llegir o degueu saber
alguna d'aquestes experiències fetes a la Grècia clàssica
i les va repetir.
Va estudiar els efectes produïts,
és a dir, l'atracció de l'ambre sobre unes fines partícules
i anomenar electricitat a aquest fenomen de la paraula electron,
que és el nom grec de l'ambre.
Experimentar amb altres substàncies
i va observar el mateix fenomen en el sofre,
el lacre i algunes pedres precioses.
La reina Elisabet I li demana també
que fes uns estudis dels imants
per a millorar l'exactitud de les brúixules
usades per la navegació.
Aquest treball va ser la base
dels estudis posteriors d'electrostàtica i magnetisme.
Gilbert va escriure un llibre que titula
The Magnet,
on feia referència a Tales i a Teofrastus.
El Gilbert és el nom de la unitat de mesura
de la força electromotriu.
Anys després de la mort de Gilbert,
l'irlandès Boyle va demostrar
que l'electricitat perdura un cert temps
en els cossos després d'haver-los fregat.
A partir d'aquests estudis,
l'electricitat va despertar la curiositat
i va ser objecte de moltes investigacions.
L'àmbit científic de finals del segle XVII
va ser favorable a aquestes recerques.
L'any 1672, l'alemany Otto von Gericke,
del 1602 al 1686,
va desenvolupar la primera màquina electrostàtica
per produir càrregues elèctriques.
També descobrir que cossos
que no han estat electritzats per fricció
s'electritzaven quan es posaven en contacte
amb altres que sí que ho havien estat.
Sous-titrage Société Radio-Canada
La primera gran aplicació de l'electricitat fora del laboratori
i de reduïdes aplicacions en el món de la electroquímica
va ser en el camp de les telecomunicacions.
L'any 1835, Samuel Morse, mentre tornava d'un viatge,
va tenir la idea d'utilitzar un circuit electromagnètic per transmetre informació.
El mateix any 1835 va construir el primer telègraf elèctric.
L'any 1837 intenta aconseguir finançament per instal·lar el primer telègraf elèctric comercial,
cosa que no va aconseguir fins l'any 1843,
en què començava la construcció d'una línia telegràfica de 41 milles
que anava des de Baltimore fins al Capitoli de Washington.
A Europa es desenvoluparen altres sistemes telegràfics,
però eren extremadament complicats i al final va guanyar el sistema Morse
amb el codi de signes que tothom coneix.
En qüestió de molts pocs anys,
les línies telegràfiques es multiplicaren,
coincidint amb la gran expansió del ferrocarril.
La il·luminació elèctrica va ser un altre camp d'aplicacions de l'electricitat.
El llum d'arc havia nascut l'any 1809.
Del fonament de l'arc és molt senzill, però poc pràctic.
Davey, la inventor de l'arc,
havia fet experiències amb metalls escalfats fins a la incandescència.
Inclús els havia col·locat dins d'ampolles de vidre
per evitar la seva combustió fent el buit dins de l'ampolla.
L'any 1845,
Star i King fabricaren el primer llum
amb un filament de carbó dins d'una ampolla de vidre
on havien fet el buit.
Aquestes bombetes funcionaren
durant una demostració patriòtica als Estats Units,
però un dels seus inventors morir i l'invent quedarà oblidat.
Varen ser Edison als Estats Units i Swan a Anglaterra
els que van fabricar el definitiu llum d'incandescència comercial,
semblant als que encara s'utilitzen actualment.
Des de 1848,
Swan havia treballat amb filaments carbonitzats
semblant als que més tard faria servir també Edison.
El problema era aconseguir un buit suficient per evitar la combustió.
Això no s'aconseguiria fins l'any 1868
amb unes bombolles de vidre patentades a l'Amania.
Aquell any sortia al mercat un llum comercial.
Mentrestant, Edison treballava amb una idea diferent,
un sistema complet d'energia que volia incloure
des de la producció fins al consum
amb tots els accessoris que hi havia entremig.
Les primeres bombetes les va fer utilitzant un filament de platí a 10 volts,
però tot d'una es va adonar que la tensió havia de ser més elevada
si volia reduir les pèrdues de transport
i, per tant, el rendiment del sistema.
La tensió escollida va ser de 110 volts.
Experimentar el sistema l'any 1879
a la fàbrica d'electricitat de Menlo Park, de Nova Jersey.
Dos anys més tard, presentar els seus productes
a l'exposició de París, on aconseguir un gran èxit.
L'any següent posar en funcionament
la instal·lació de Pearl Street a Nova York,
que serviria de model per a la major part
de sistemes d'energia elèctrica
que s'instal·laran posteriorment.
L'any 1886 ja feia una primera instal·lació comercial
a la ciutat de Bufaló.
L'electricitat es generava a una determinada tensió,
després s'augmentava la tensió pel transport
i d'aquesta manera es reduïen les pèrdues de transmissió
i, finalment, es tornava a reduir la tensió
a les necessitats del consum.
Un corrent elèctric va ser transportat
a més de 160 quilòmetres de distància
a la tensió de 30.000 volts.
Avui dia és normal el transport a grans distàncies
utilitzant tensions de 300.000 volts.
Amb aquest sistema de la ciutat de Bufaló
comença la gran guerra entre els dos tipus de corrent.
Els arguments que donava Edison
en contra del corrent altern era el seu perill.
Aquests mateixos arguments eren exposats
pels seguidors d'Edison
i figuren a petites obres de divulgació
de corrent elèctric, entre elles
una d'un menorquí que defensava el corrent continu
l'any 1892,
quan es va inaugurar a Mahó
la primera central de les Illes Balears.
El pas definitiu per a la implantació del corrent altern
es deu a un altre invent o descobriment.
Nikola Tesla, que havia treballat a l'empresa d'Edison
i que l'havia deixada per incompatibilitat personal a Medison,
Tesla havia ideat un motor per a corrent altern
d'any 1883, però el seu ús depenia d'un sistema
de generació del mateix tipus de corrent
o de la transformació de corrent continu a corrent altern.
I va tenir poc èxit a un moment en què semblava
que el corrent continu havia de dominar els mercats.
Al cap d'uns anys, Tesla va idear un sistema
de generació d'energia elèctrica polifàsica.
Els corrents generats fins a aquell moment
utilitzaven un sistema de dos conductors,
fossin de corrent continu o altern.
La novetat de Tesla va ser,
utilitzant les propietats del corrent altern,
desenvolupar un sistema que permetia
la generació simultània de diferents corrents
desfassades l'un amb l'altre.
A partir d'aquest moment es va parlar de fases
quan es feia referència als conductors elèctrics.
La utilització pràctica d'aquest descobriment
es va decantar cap a un sistema de tres conductors,
el corrent trifàsic.
D'aquest tipus de corrent altern
es podien utilitzar dues fases
per a les aplicacions domèstiques
i tres fases per a les aplicacions industrials,
amb una doble oferta que va suposar
un gran avenç en la comercialització
de l'energia elèctrica.
Tesla idear un motor elèctric trifàsic
que podia invertir el sentit de gir
amb molta facilitat
i no utilitzava escombretes,
és a dir, motors de manteniment
molt més senzill que els utilitzats
fins a aquells moments.
El sistema de Tesla va ser utilitzat
pel grup Vestinghouse,
que amb el transformador que comercialitzava
va disposar d'un sistema complet
de generació, transport i consum
amb un rendiment superior
al que havia comercialitzat Edison anys enrere.
La primera instal·lació a gran escala
utilitzant el corrent altern trifàsic
va ser també la primera gran instal·lació hidroelèctrica
aprofitant les cascades del Niàgara.
A partir d'aquest moment,
la guerra ja estava definitivament guanyada
pel corrent altern.
El corrent continu tindria moltes altres aplicacions,
però no la de proporcionar l'energia elèctrica bàsica
pel nou sistema que just acabava de començar.
Era l'any 1896.
Les torres d'alta tensió ja tenien el camí lliure
per ser els nous elements del paisatge
com a estandards d'una nova era.
Aquesta música tan estranya que acabem de sentir
no és res més que el resultat d'una alteració musical
per part d'una gent anomenada The Micronauts
i que procedien de la prestigiosa Escola Parisenca
Atelier de Música Electrònic.
Ells van alterar amb sons elèctrics l'any 1998
un tema de les OMD titulat Electricity
i així els hi va quedar.
Nosaltres el que farem tot seguit
és escoltar el tema sense cap mena d'alteració,
ja sigui electrònica, ja sigui elèctrica.
Va ser un 28 de setembre del 1979
quan veu a la llum una cançó homenatge a l'electricitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.

itat.
itat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.

u d'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
A l'universitat.
Fins demà!
Electricity
Electricity
Electricity
Electricity
Electricity
Electricity
Radioactivitat.
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat.
It's in the air for you and me.
Radioactivitat.
Discovered by Madame Curie.
Radioactivitat.
Tune in to the melody.
Bona nit, tenim en centre el programa número 189 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
It's in the air for you and me.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Avui som a 18 de febrer del 2003 i ja fa 1119 dies que vam estrenar el nou segle.
El segle.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Un centre électronique
L'art politique
Un âge atomique
Culture physique
Cuisine diététique
L'âge dynamique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Un âge atomique
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que portava per títol molt coneguda la cançó
Do Weather in Electric Dreams,
tots dins dels somnis elèctrics.
I only knew you for a while
I never saw your smile
Till it was time to go
Time to go away
Time to go away
Sometimes it's hard to recognize
Love comes as a surprise
And it's too late
It's just too late to stay
Too late to stay
We'll always be together
However far it seems
We'll always be together
Together in Electric Dreams
Because your friendship that you gave
Has taught me to be brave
No matter where I go
I'll never find a better prize
Find a better prize
No matter where you're miles and miles away
I see you every day
I don't have to try
I just close my eyes
I close my eyes
We'll always be together
We'll always be together
However far it seems
We'll always be together
Together in Electric Dreams
We'll always be together
We'll always be together
Together in Electric Dreams
We'll always be together
Fins demà!
Doncs sí, això passava el 1984, la pel·lícula Electric Dreams, els somnis elèctrics, sembla ser que va passar sense pena ni glòria.
Això sí, la cançó, el tema principal, ha arribat als nostres dies perquè va sonar molt i encara es pot seguir escoltant amb alguna que una altra en redició.
Recordem-ho, la cançó en qüestió es titulava Together in Electric Dreams, tots amb els somnis elèctrics,
i era composta pel Giorgio Moroder i cantada per el Philip Hockey, 1984, torno a insistir.
I ara, després de sentir un tema molt elèctric, molt comercial, anem per un tema del Giamet i el Jarré,
que el 1981 va voler fer també un cert homenatge a l'electricitat, però en aquest cas els camps magnètics.
Sí, perquè és el 1981 quan aquest compositor francès traia Magnetic Fields, un dels seus treballs que recordem molt bé, amb molt bon gust de boca.
La part quart d'aquest treball sona així i que sona molt bé, escolteu-lo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I've seen things you people wouldn't believe.
Attack ships on fire off the shore of Orion.
I watched sea beans glitter in the dark in the ten hours a day.
All those moments lost in time
like tears in rain.
All those moments lost in time.
You water...
There are kinds of locks on fire off the air...
alsoien.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Bins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tecnologia espacial, se'ns presenta
com una màquina antiga que n'ofereix
totes les garanties de seguretat que caldria.
Com pot ser tot això?
Per tal d'entendre-ho, ens hem
de remuntar una mica al passat,
fins als anys 60 i 70.
Aleshores, per anar a l'espai, només
es podien fer servir coets convencionals,
és a dir, d'aquells que
no es poden fer servir més d'un cop.
Això, esclar, encara hi ha la
cursa especial i va fer-se
plantejar als tècnics la possibilitat de construir
un aparell que es pogués utilitzar moltes
més vegades i que no obligués
a construir cada cop un llançador
nou. El resultat, com
alguns ja ho haureu esbrinat,
va ser el transbordador especial.
Encara que en el seu
moment va ser tota una revolució,
el transbordador especial tenia certes
particularitats que obligava
a fer servir un servei força
car de manteniment. En acabar
la Guerra Freda, però
els nord-americans no els
calia fer servir la seva tecnologia
especial per demostrar al món
que ells podien més que la resta
i, com a conseqüència, van treure diners
dels projectes especials.
Podeu imaginar d'on es van retirar
gran part dels diners? Doncs sí,
del manteniment dels transbordadors.
I va ser allò realment tan greu?
Malauradament, sembla ser que sí.
I per què? Quan una nau
entra a la Terra, sempre ho fa
a unes velocitats realment grans
i això té grans conseqüències.
Heu tret alguna vegada la mà per la finestra
del cotxe anant a 120 km per hora.
Segur que notareu
que notàveu el vent tirant-vos cap
cap al darrere. Imagineu, doncs,
que el que seria si anéssiu
200 vegades més ràpid.
El fregament amb l'aire seria pitjor
que anar fregant amb una paret de pedra
a la velocitat d'un vehicle normal.
Això és clar,
desgasta la nau i fa que necessàriament
certes parts es facin malbé
i hagin de ser reparades
o substituïdes.
Si el manteniment, doncs, no rep
tota l'atenció que mereix,
una nau pot ser
que no estigui en condicions
de tornar a repetir el vol
amb totes les garanties d'èxit.
Aquesta notícia, doncs,
dona
algunes
notes
d'on pot anar
la cosa,
la qüestió de l'accident.
És la notícia de
T6L.net.
Una mica agosarats,
possiblement, però ells,
els que han escrit
aquesta petita, gran notícia,
són del parer
que hi va haver una manca
de manteniment
per destinar
aquests diners
a altres qüestions
com poden ser
aparells de guerra.
Sí, els nord-americans
darrerament tenen molta falera
per la guerra,
qui sap
si tenen raó
aquesta gent
dels T6L.net.
La notícia segueix
amb més preguntes.
Diu així,
la pregunta que ara
tothom es fa respecte
a l'accident de Colòmbia
és ben clara.
Què és el que ha passat?
Nosaltres, esclar,
no tenim les respostes,
però sí coneixem,
segons la NASA,
la causa més probable
de la catàstrofe.
Podria tenir
molt a veure
amb un incident
al qual no se li va
donar gaire importància
en el seu moment.
Durant l'enlairement,
això sí que està provat,
una peça
del dipòsit de combustible,
aquell
gran mig vermell
que porta a sota seu,
va sortir disparada
i va colpejar
la part inferior
de l'ala esquerra
de la Colòmbia.
Això,
la qual cosa encara
no està provada,
podria haver fet saltar
un nombre considerable
de les peces
d'aïllament tèrmic
que protegeix la nau
a la reentrada
a l'atmosfera.
La pèrdua de peces
d'aïllament,
encara que sembli mentida,
és normal
durant l'operació
d'enlairement,
però l'incident
podria haver afectat
un nombre més gran
del normal.
Podria haver passat
a més que les peces
perdudes fossin
especialment importants,
però de moment
tot és pura especulació.
El que així se sap
és que quan a Colòmbia
entrava a l'atmosfera,
des del control de terra
es va enregistrar
un augment de temperatura
a l'exterior
de l'esquerra
de la nau,
la que va rebre
l'impacte
durant l'enlairement.
A l'interior,
però,
tot semblava normal.
La nau,
de fet,
estava fent
les maniobres
programades
per tal d'anar frenant
i en el primer gir
cap a la dreta,
que és quan la part
esquerra es troba
més exposada
a l'atmosfera,
es va perdre
la comunicació
amb els set membres
de la tripulació.
Per tal de confirmar
aquesta teoria,
però,
encara s'hauran
de fer
uns quants estudis.
La NASA,
de fet,
ja ha tirat endavant
dos estudis
per determinar
les causes
de la catàstrofe,
un propi
i una altra
per part de gent
aliena a l'agència.
Així,
si tots dos grups
arriben a la mateixa conclusió,
es podrà tenir
certa confiança
en els resultats.
El que podem
gairebé assegurar
és que,
independentment
de quines
s'hagin estat
les causes
de l'accident,
aquest produirà
una aturada
significativa
de les activitats
especials
de la NASA,
com a conseqüència
a la construcció
de l'Estació Espacial
Internacional,
la ISS,
anomenada
ALFA,
es veurà
seriosament
endarrerida,
ja que era
el transbordador
l'aparell
amb la responsabilitat
de les futures
ampliacions.
Veurem,
doncs,
on es porta
la tragèdia
de la Columbia?
L'únic
que es pot saber
del cert
és que
a res de bo.
I,
redondant
amb la teoria
que es van
treure mitjans
de manteniment
a la NASA,
és la notícia
que el senyor
Bush
de Nord-Amèrica
se va afanyar
després de l'accident
a dir que
destinarien
més recursos
a la NASA.
Què vol dir això?
Que sembla ser
que estaven mancats
perquè aquests recursos,
tornem a insistir
en la teoria,
van ser destinats
possiblement
a qüestions
militars,
cosa que a aquest senyor
li agrada molt.
Sí,
tots sabem
quin teu calç
del senyor Bush.
Doncs bé,
acabem.
Acabem el programa
i no ho fem abans
sense escoltar
un bon tema,
un tema d'aquells
que ens agraden molt
a nosaltres
i esperarem
que a vosaltres
també.
Sons
amb fascination,
sempre almenys
1984
i és que
és un títol
d'una cançó
que ens fascina
perquè són
els sons
i la fascinació
que produeix
a l'escoltar
aquesta cançó.
clínica
L.O.
Bé, doncs hem d'excusar
el senyor Limbo, que no ha pogut
estar amb tots nosaltres per coses de força
major, l'esperem d'aquí 15 dies
qui sí que ha estat, com és
habitualment, és la nostra tècnica
particular dins de la peixera
la Núria Cartanyà, no es perd
cap programa de reactivitat
interessant
que no es perdin els programes
i res més, us emplacem d'aquí
a 15 dies, aquí a Traumar Ràdio
Salutacions d'en Beta
Aquesta és la nostra
adreça electrònica
Beta75
arroba
tinet.org
Radioactivitat
un programa de Tarragona Ràdio
produït per Beta75
Un programa de Tarragona Ràdio
Un programa de Tarragona Ràdio
Un programa de Tarragona Ràdio
Un programa de Tarragona Ràdio
Institut s'o por
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.
My son, one last, send me a morning.