Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Cantaven els grills i la lluna es reflectia a la bassa com en un mirall!
Però vet aquí!
Que un núvol la va tapar!
Mireu com són les coses!
El reflex de la lluna es va apagar just en el moment que l'asa bevia!
On dia!
El pelut s'ha begut la lluna!
Va exclamant però tot admirat!
I va arrencar a córrer cap al poble cridant els quatre vents!
El pelut s'ha begut la lluna!
El pelut s'ha begut la lluna!
I tothom va sortir disparat cap a la bassa per veure la meravella!
I ben cert!
La lluna no hi era!
Llavors van inspeccionar l'asa pam a pam per veure on se l'havia ficada!
L'un li va tocar la panxa!
L'altre li va mirar les potes!
Un altre dintre les orelles!
Semblava una visita del mitge!
Però no van trobar res de res!
Obrim-li la panxa!
Va dir algú!
No!
Tirem-li un amp per la gola!
Va dir un altre!
Per sort!
La lluna va tornar a sortir tot a trapella sobre la bassa!
Mireu!
Si és aquí!
Va dir en Perot!
Llavors van engrescar-se i la van voler pescar!
Quina vaginada!
Ho van provar amb tot de coses!
Amb un filat de caçar ocells!
Amb canyes de pescar!
Amb un rasclet!
Amb una pala de forner per remenar al fons!
I en Perot!
Vinga a intentar fer veure la lluna el pelut una altra vegada!
Però ja sabeu com són de tossuts els ases
quan no volen fer una cosa!
I pesca que pescaràs!
Es van passar tota la nit mirant d'agafar la lluna!
Però no hi havia manera!
No hi havia manera!
Fins que a punta de dia tothom se'n va tornar cap a casa!
Amb la cua entre cames!
I quina son que tenien!
Llavors la lluna va picar l'ullet!
Adéu-siau!
Adéu-siau capcigranys!
Va dir!
I va deixar que el sol que es cargolava de riure
ocupés el seu lloc a la bassa!
L'asa que es va veure a la lluna!
Ja heu vist eh!
L'asa d'asa no entenia res!
En tot cas eren els altres que eren ben rucs!
Pensar-se que la lluna havia anat a parar al fons de la bassa!
Mare de Déu senyor!
Mare de Déu senyor!
Però no patiu!
Ja sabeu com són les coses!
De vegades en fem de bones!
I de vegades en fem de no tan bones!
Jo us voldria dir d'aquest llibre d'aquest conte!
Que és un conte popular d'Occitània!
i que ha estat adaptat per Renata Matieu
amb unes precioses il·lustracions d'en Francesc Salvà!
De l'editorial La Galera!
L'asa que es va veure la lluna!
I jo abans d'acomiadar-vos
avui m'agradaria que també escoltéssiu una cançó!
Perquè jo estava repassant les cançons que a mi m'agraden pels peques!
I clar!
Sempre vaig a parar els titiriteros de Vinéfer!
I...
Adivina!
Una cosa m'he encontré!
Dos veces la diré!
Jo no sé pas si vosaltres també us passa això
que quan trobeu una cosa dieu
Ei!
M'he trobat una cosa!
Si ningú diu res me la quedo!
A veure com s'ho fan els titiriteros
per cantar aquesta història!
Una cosa m'he encontrado!
Siete veces lo diré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Una cosa m'he encontrado!
Seis veces lo diré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Una cosa m'he encontrado!
Tres veces lo diré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Una cosa m'he encontrado!
Tres veces lo diré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Una cosa m'he encontrado!
Una cosa m'he encontrado!
Una cosa m'he encontrado!
Una cosa m'he encontrado!
Tres veces lo diré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Una cosa m'he encontrado!
Una cosa m'he encontrado!
Si no aparece el amo, para mí me la quedaré!
Una vez de nada, si no aparece nada, para mí me la quedaré.
Santa Rita, Rita, Rita, lo que se da no se quita.
Ja ho sap dir en català perquè segur que també deu tenir el seu verset de quan et trobes una cosa i ai que me la quedaria i m'agradaria que fos meva perquè m'agrada tant i fa tant de goig però ja ho saps probablement tingui un propietari i potser aquest propietari voldria recuperar aquella cosa tan bonica que t'ha arribat al cor i ai que és difícil despendre-se'n d'anella i tornar-la i tan maca que n'era però esclar cada cosa és d'en qui és.
I després quan veus aquella cara de satisfacció que fa el teu amic o el papa o la mama o qui sigui que l'ha perduda dius oh que bé he tornat allò que havia trobat com a mínim com a mínim no et donen les gràcies.
Bé, de vegades no n'hi ha prou, no? Però mira, ja està bé també.
Bé, jo crec que per avui pels petitats, petitats, petitats, potser ja n'hi ha prou.
Us ben prometo que tornarem amb més contes, amb més històries sempre i quan.
Tingueu la vostra espelma, el vostre bastonet d'olor, hàgiu apagat les llums, però ara ho hem de fer a l'enrevés, hem d'apagar l'espelma.
Potser ja s'ha acabat el bastonet, però hauríem d'encendre ara la llum de dalt del sostre i començar a estirar-se i com que ja tenim el pijama posat, doncs fer la processó.
Després d'arremtar-se les dents, a repartir a dret i a tort petons d'ojo, el pare, la mare, els avis, els germans, tiets, cosins, amics, els mestres i a tots els que us trobeu cada dia.
I us fan somriure de bona veritat, sí?
Doncs vinga, recordeu, un conte a Cana Macana.
Molt bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Estan disposats a que se'ls faci una mica de repte el seu enginy o la seva imaginació o fantasia.
I és que avui no porto una endivinalla.
No porto una endivinalla perquè, caig un ronde, havia pensat, mira, com que la història dels petits dona una mica per fer preguntes,
i com que aquella bandilla de venets de tanocs d'aquell poble que volien agafar fos com fos la lluna,
van enginyar-se-les de les maneres més dispars, més inversemblants, més poc assoltes, havia pensat que,
mitjuntant-ho amb el una cosa m'he encontré, dos veces la diré, doncs he pensat que una cosa m'he encontrado.
És a dir, que m'he trobat una cosa i és un llibre, un llibre que es diu Llunes llargues, de l'autora Maria José Castillejo.
És un llibre que tinc aquí, un petit llibre de contes curts, d'aquells de reflexionar i d'imaginar i de fer pensar i de passar una bona estona,
contes, poesia, narrativa, i m'agradaria que aquest llibre fos a parar algú.
Algú que ens truqui aquí, a Cana Macan, al 244767, amb el ineludible 977, al davant, a Tarragona Ràdio,
i si aquest algú o alguna que ens truqués per endur-se aquest llibre ens encertés o, com a mínim, ens pogués dir un parell o diverses de les maneres
que les persones del poble on vivia l'Asa d'en Perot van engeniar-se o van provar per aconseguir la Lluna,
per a veure com la traien de dintre d'aquella bassa.
Si tu creus que recordes o que saps com miraven de fer-s'ho els vilatants de la casa aquella on era el Perot i el seu asa
per pescar, per agafar la Lluna trapella, truca'ns al 244767 i, mira, tindràs un llibre, sí?
I mentre tu romies o mentre decideixes si truques o no truques, o esperes a que truqui un altre per dir
oh, jo ja ho sabia, jo ja ho sabia, m'agradaria també que escoltéssiu aquesta cançó.
Ja sabeu que venen temps durs pel que fa a l'estabilitat de la pau mundial, venen temps difícils
i que suposo que caldrà prendre posicions i agafar actituds responsables i compromeses.
Jo penso que no estaria gens malament que escoltéssim una peça de Cat Stevens que a mi em té el cor robat
i que es titula Peace Train, suposo que vol dir el tren de la pau.
Doncs un tren de pau carregat per tots vosaltres, de la mà de Cat Stevens.
Now I've been happy lately, thinking about the good things to come
And I believe it could be something good has begun
Oh, I've been smiling lately, dreaming about the world at one
And I believe it could be, someday it's going to come
Cause out on the edge of darkness, there rise a peace train
Oh, peace train, take this country, come take me home again
I've been smiling lately, now I've been smiling lately
I've been smiling lately, thinking about the good things to come
And I believe it could be, someday it could be something good has begun
Oh, I've been smiling lately, thinking about the good things to come
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mini!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
és que em sembla que s'està acabant
ja el plaç
perquè porteu
els vostres contes
al primer certamen, conte curt
Cana Macana Calilé
hi ha 300.000 contes aquí
esperant que facin alguna mena
de veredicte
però encara, encara podríem
acceptar-n'hi uns quants
perquè teniu de temps fins l'1 de febrer
d'aquest any
podeu portar aquí els vostres originals
dels contes curts o bé a la llibreria
Calilé, que és el carrer Soler
d'aquí Tarragona a vora el mercat
ja sabeu, aquella llibreria que de tant en tant
ens envia aquí l'Alba i ens parla
de històries, de contes, principalment
dels contes que ella té
al seu abast. Ho recordo una mica
convocatòria de contes curts de tema lliure
en dues modalitats fins a 12 anys
i a partir de 12 anys. Les bases del concurs
són a la llibreria Calilé
o també les podeu demanar aquí
al programa de ràdio Cana Macana
i podeu enviar-nos
fer-nos arribar a les vostres obres
fins al dia 1 de febrer
hi ha premis
hi ha premis en les dues modalitats
són uns premis
basats en uns quants euros
en llibres
són uns bons premis
jo crec que val la pena
que us animeu
i que escriviu
també voldria animar-vos
a que demà
a partir de les 8 de la tarda
al Museu d'Art Modern
d'aquí Tarragona
assistiu a la presentació
de la novel·la
La música del bosque
d'Ignacio Sanz
la presentació anirà a càrrec
de Juan López Carrillo
poeta d'aquí la terra
i Ramon García Mateos
també poeta i professor
d'aquí de les nostres terres
és a la sala d'actes
al carrer Santana
número 8
demà divendres
dia 24 de gener
i voldria fer palès
l'interès
de l'arribada
de l'Ignacio Sanz
en el tema aquest
de la presentació
de la novel·la
La música del bosque
i és que
a banda d'escriptor
aquest senyor
és contacontes
organitza trobades
de contacontes
i pel que
nosaltres no el coneixem
personalment
però pel que llegim
en l'opuscle
que ens han fet arribar
és una persona
força interessant
si em permeteu
us llegeixo
una mica
una mica
de la presentació
que pot incloure's
dintre de la música
del bosque
diu així
dios creó el mundo
en seis días
i el séptimo
descansó
jo ja llevo
descansando unos meses
repasando la Biblia
mentre recuerdo
mi vida
que guarda
cierto paralelismo
con la de dios
lo digo sin jactancia
a veces pienso
que ya se podía
haber estado quieto
dios nuestro señor
o haber creado
el mundo
en menos tiempo
en cinco días
por ejemplo
o sea
limitarse a crear
la luz
la luna
las estrellas
y las constelaciones
los mares
los peces
los pájaros
los animales
terrenos benignos
y las plantas
la cabra
por ejemplo
para que hizo dios
a la cabra
això podeu trobar
a la música del bosque
segurament una novela
força divertida
repeteixo
ja són a dormir els nens
heres
Fins demà!
El qual, com que tenia una parròquia més aviat pobra, per tal de guanyar-se la vida,
anava amb una egua portant mercaderia d'aquí cap allà, tot envoltant les fires de Públia,
comprant i venent, anant d'aquesta manera.
Va fer molt bona amistat amb un altre que també feia el mateix recorregut,
un traginer anomenat Pietro, de la ciutat de Tresanti,
el qual, en senyal de reconeixement i d'amistat, anomenava compadre Pietro.
El que passa és que en Pietro no anava amb una egua per fer de traginer,
sinó que s'acompanyava per un humil asa.
Això sí, cada vegada que arribava a la ciutat de Barletta,
el capellà s'emportava amb Pietro a la seva església i allà el tenia,
honorant-lo tal i com podia, amb senyal d'amistat i d'afecte.
Pel que fa al Pietro, el que vivia a la ciutat de Tresanti,
com que era més pobre que una rata,
doncs la veritat és que tenia una casa amb prou tasfina suficient
per encabir-lo en ell, a la seva jove i vella muller, i a l'asa.
I cada cop que, ho sent, ja ni de Barolo compareixia a la ciutat de Tresanti,
se l'emportava a casa seva en justa reconeixença de l'honor que rebia a Barletta.
Però, esclar, com que la casa era tan petita,
un cop que tenien la mola preparada,
el que feia el capellà era atjaures amb un munt de palla
al costat de la seva aigua i de l'asa,
i no podia dormir amb un llit com Déu mana.
La dona d'en Pietro, que coneixia tots els favors i els honors
que el capellà li feia al seu marit cada vegada que anava a Barletta,
hauria volgut anar-se'n a dormir a la casa d'una veïna,
una tal que era presa d'Ijudici i Leo,
per tal que el capellà pogués dormir tal i com li corresponia
amb tots els honors al costat del marit.
Però el capellà mai s'hi avenia, no volia mai anar-se'n a dormir al llit.
I sempre li deia que no, que no, que no, que tranquil·la, que no passa res.
Un dia, la dona d'en Pietro, que havia insistit amb més vehemència,
va rebre aquesta resposta.
Ai, com ara ja mata, com ara ja mata, us he de dir una cosa.
i resulta que jo sé de certs encanteris.
I quan jo vull, agafo i converteixo la meva egua en una jove mossa,
en una regatxa i m'hi estigo una estona.
I en acabar, eh?, quan jo vull, la torno a convertir en una egua.
Ai, tu comprendràs que no em vulguis separar de la meva bèstia.
La gemata s'ho va creure i va quedar meravellada i de seguida se'n va anar a explicar-ho.
El seu marit tot dient-li, ah, tu què dius que sou tan amics?
Doncs vinga, demana-li el secret de l'encanteria i així em podries convertir en egua
i tindries un asa i una egua.
I d'aquesta manera podries guanyar més diners amb el teu negoci.
I quan tornéssim a casa, em tornes a convertir en persona i ja està.
Us he de dir que Pietro era una mica venet i...
s'ho va creure.
Ai, un curt de camvals, jo diria.
I així és que de seguida se'n va anar a veure el capellà
i tal com va poder, li va exposar les seves pretensions.
El capellà prou, que va maldar per treure-li del cap aquelles veigianades.
Però tot veient que no podria aconseguir-ho, al final va accedir.
Vene, vene, vene, si tu m'ho demanes.
Jo, jo t'ho faré.
Domani, demà al dematí, abans que el sol hagi sortit,
us presentareu a la meva camriola.
I aleshores, us ensenyaré com se fa l'encanteri.
Però, alerta, alerta,
perquè és dificilíssim enganxar-li la cua a l'egua.
En Pietro va quedar meravellat
i se'n va anar a dormir amb la seva muller, la gent mata.
Frisosos com estaven d'esperar el nou dia,
no van dormir gens ni mica.
I abans que sortís el sol, ja eren aixecats,
trucant a l'establia perquè el capellà els hi expliqués
filparram de com havien de fer
per tenir el poder de l'encanteri.
Monsenjani de Barolo va aparèixer
vestit amb la seva camisa de dormir
i amb una llàntia a la mà.
I els va dir,
heu de saber que jo per res del món diria el meu secret a ningú.
Mai vosaltres.
Vosaltres m'ho heu demanat.
He per la qual cosa jo us ho faré,
però us he de fer una advertença.
sigui el que sigui el que veieu o el que es faci,
heu de fer tot allò que jo us digui.
Ja us podeu imaginar que al matrimoni li van dir que sí,
que d'acord, que farien tal tot el que el capellà els digués.
Amb la qual cosa va començar el ceremonial
de l'encantament, de la transformació de la dona en una egua.
Monsenjani va demanar a la dona que es despullés
tal com havia vingut al món
i que es posés de quatre grapes al terra,
talment com si fos una egua.
I després es va atensar en Pietro,
li va donar la llàntia i li va dir
Pietro, escolta ben bé el que jo et diré
i fixa't ben bé en el que faré
i guarda't si no vols que tot s'esgarri
de dir paraula,
sigui el que sigui el que veguis,
sigui el que sigui el que escoltis.
En Pietro va dir que així ho faria
i que es guardaria molt
d'interrompre la sessió fos el que fos el que vegués
o fos el que fos el que sentís.
Aleshores el capellà es va atensar a la noia,
la gent mata,
i li va dir a cau d'orella exactament
les mateixes paraules
que acabava de dir el seu marit en Pietro
i ella va dir que sí,
que faria tot el que se li demanés.
I en aquell moment
va començar el ceremonial.
Molt de misteri.
El capellà es va atensar a la noia que recordeu,
noeta de pèl a pèl
i de quatre grapes com si fos una egua,
i tot posant-li molt cerimoniosament
la mà al cap va dir
que aquesta testa
siga una bona testa d'aigua.
Després li va agafar els cabells,
tot trobant-los sedosos i suaus,
i li digué
que aquesta cabellera
sia una bona crinera d'aigua.
i va anar continuant
i va anar tocant-li
els braços,
demanant-li que es convertissin
en potes,
i quan va arribar als pits
els va trobar redonits
i molt ferms,
i, oi,
se li va desvetllar aquell
que ningú havia cridat,
i tot posant-se calentó
va dir
que aquestes tetes
sien unes bones tetes d'aigua.
I així va anar continuant,
dient
a les natges,
a les cuixes,
al ventre,
a l'espatlla,
fins que no va arribar
el moment
de ficar-hi la cua.
I aleshores,
mossèn Jani
es va aixecar la camisa
i va agafar amb les mans
el piolet que tenim
tots els homes
per anar a picar
i el va introduir
dintre del sol
que les dones
tenen com bé de Déu.
I tot cerimoniós
digué
que aquesta cua
sea una molt bona
cua d'aigua.
Caramba!
En Pietro,
que fins aleshores
havia estat callat
mirant-se'ho tot
molt atentament
en veure allò,
es va desvetllar
i va dir
mossèn Jani,
mossèn Jani,
la cua no,
la cua no,
la cua no,
mossèn Jani
es va aturar
tot treient-se
el piolet amb la mà
després que el líquid
en virtut del qual
totes les plantes
s'enfilen
s'hagués escorregut
i li digué
tot anotjat
però Pietro,
però no t'havia dit
que fos lo que fos
lo que veguessis
lo que sentessis
no diguessis
ni paraula
ara s'ha esguerrat
i no podrem tornar
a fer
l'encanteri
home,
mossèn Jani
la cua no,
em podíeu haver dit
Pietro,
clava-la tu
la cua!
a més a més
mossèn Jani
la clavàveu molt avall
no sé si us n'adonàveu
ai
fillo meu
fillo meu
és que tu
sent la prima vegada
que ho haguessis fet
no te n'hauria sortit
tan bé
com jo
aleshores
després de sentir
aquestes paraules
la pobra genmata
que fins aleshores
no havia dit res
sinó que havia
suportat
tal com havia pogut
el plaer
que havia rebut
es va aixecar
i tota encarant-se
enotjada
al seu marit
li digui
ai Pietro
Pietro
que desgraciat que ets
on has vist tu
un egua
que no tingui cua
ets pobre
i més pobre
hauries de ser encara
on has vist tu
un egua
sense cua
ai tota emprenyada
el pobre genmata
se'n van tornar
al llit
ja us podeu ben pensar
que en Pietro
s'ho va rumiar
a força
i va decidir
que
continuaria
amb el seu
antic ofici
acompanyat
del seu
bellasa
i així va ser
el dia següent
se'n van tornar
a caminar
a caminar
dels camins
de Puglia
acompanyat
per
Jani de Barolo
però això sí
sense tenir esme
de demanar-li
mai més
cap altre consell
aquest és un conte
aquest que heu sentit
un conte
que el podeu trobar
al De Cameró
de Bocatio
ja sabeu
un munt
de contes
explicats
dia a dia
per diferents
personatges
el conte
aquest és el
de
l'asa
l'egua
o bé
les malefetes
de Mosenjani
el que sí que és cert
és que ara mateix
no recordo el títol
del conte
que no fa pel cas
però sí que
us demano
que de tant en tant
repasseu
les pàgines
del De Cameró
que no solament
trobareu
contes
picantons
com aquest
potser no aptes
per tots els públics
en certa manera
sinó que
també n'hi ha
d'aquells que fan
pensar
i que carai
doncs dius
que anem
amb el Bocatio
algun dia parlarem
d'una manera una miqueta
més extesa
del Bocatio
i com que anàvem
d'ases
i de bèsties
i de cavalls
i d'aigües
m'agradaria que escoltéssiu
perquè a mi també m'agrada molt
una peça
del Camerón
que es titula
Potro
eh?
Potro
cavalls i tal
i que qual
de ràbia
i de miel
el Camerón
el Camerón
el Camerón
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
la faula!
Una d'aquelles faules que sempre fan reflexions sobre el comportament dels humans, sobre un mirall de les besties dels animals,
i per suposat que té com a protagonista un ase.
La faula aquesta és de Félix Maria de Samaniego, del qual també hem de parlar algun dia d'aquests, ja en tenim dos, ell i abans havíem dit en Bocatio, i la faula aquesta, que us la llegiré en castellà, es titula, i és la faula primera,
el asno, el asno y el cochino.
Envidiando la suerte del cochino, un asno maldecía su destino.
Yo, decía, trabajo y como paja, él come harina, berza y no trabaja, a mí me dan de palos cada día, a él le rascan y halagan a Porfía.
Así se lamentaba de su suerte, pero luego que advierte, que a la pocilga, alguna gente avanza, en guisa de matanza, armada de cuchillo y de caldera,
y que con maña fiera dan al gordo cochino finsangriento.
Y dijo entre sí el jumento, si en esto para el ocio y los regalos, al trabajo me atengo y a los palos.
El asno y el cochino de Félix María de Samaniego.
en té unes quantes més referides a la relació aquesta de l'ase, com és l'ase i el gos, l'ase i les granotes, que totes tenen a veure una mica,
ja veieu que al final hi ha aquella mena de comentari, de com han de ser les coses que hauries d'haver fet per no, o què és el que cal que facis per, és a dir, la moralina, la moralina que és en si l'essència de totes aquestes faules.
Carai, què és això que sona? El Paco? Potser sí que és el Paco Ibáñez.
Avui m'agradaria acomiadar el programa amb una de les cançons del Paco Ibáñez, musicant al coiti solo.
A tu t'han dit alguna vegada que no sirves per a nada? Això és cana macana.
El Paco Ibáñez
Cuando yo era pequeño siempre estaba triste y mi padre muy serio y moviendo la cabeza me decía hijo mío no sirves para nada.
Me decía hijo mío no sirves para nada.
Me decía hijo mío no sirves para nada.
Después me fui al colegio con pan y con adioses.
La tristeza a mi lado y el maestro gritando.
Este niño no sirves para nada.
Este niño no sirves para nada.
Luego vino la guerra, la muerte yo la vi.
Y cuando hubo acabado y todos la olvidaron, yo siempre seguí oyendo.
No sirves para nada.
No sirves para nada.
De tristeza en tristeza por los peldaños de la vida caí.
Y un día la muchacha que amo me dijo y era alegre no sirves para nada.
No sirves para nada.
No sirves para nada.
Ahora vivo con ella.
Ahora vivo con ella.
Voy limpio y bien peinado.
Y tenemos una niña.
a la que a veces digo también con alegría no sirves para nada.
Hija mío no sirves para nada.
loving.
No sirves para nada nada.
Liar prende la vuelta la vuelta.
Y ahora vi un punto raccдаc.
Vamos Señor re Minute.
Temple en K USA!
Te siento muy rico.