Fins demà!
Fa uns dies es va presentar el programa de les festes de Santa Tecla d'enguany, la Festa Gran de Tarragona.
Els sardanistes ja ens preguntàvem quin un ens farien els programadors després de l'experiència dels últims anys.
De la mateixa manera que davant d'un infant a l'edat de fer entre maleadures, mai saps quina serà la propera,
si pintarà les parets a casa, si llançarà les joguines pel balcó, infinitat de coses més,
doncs també hem vist com en una ocasió no hi havia entenimat de la cobla, en l'altra faltaven les cadires dels músics,
o com va ser el cas de les festes de Sant Magí, la ballada no va sortir en cap programa.
De cara a Santa Tecla també han tingut el detall d'obviar el concurs de colles,
un dels més veterans i prestigiosos del campionat de Catalunya.
I l'única ballada de sardanes, que ja és trisc o haguem de dir en singular,
apareix mitja hora més tard de la prevista, de manera que se solaparà totalment,
o gairebé totalment, amb el castell de focs del dia de Santa Tecla. Perfecte.
Ah, una altra de les entremaliadures pròpies dels infants, quan comencen a parlar,
és quan diuen mentidetes, cosa que a tots ens fa molta gràcia.
I tornant a les festes de Santa Tecla, el casal Tarragoní va proposar,
que com que a vegades es contracten orquestres per a les rebel·les,
que també tenen formació de cobla, es podria aprofitar l'oportunitat per incloure alguna ballada,
amb l'interès afegit de gaudir d'una cobla diferent.
La resposta va ser que no estava previst que hi haguessin orquestres d'aquest tipus.
Ara veiem en el programa que el dia 19 actuarà a l'Avinguda de Catalunya,
la cobla Orquestra Meravella, i que el dia 22 a la nit,
en una de les rebel·les de la vigília de Santa Tecla, a la Rambla,
hi haurà la cobla Orquestra Rosalada.
Esclar que, com apuntava ahir la premsa local, hi ha hagut una retallada de pressupostos,
i naturalment, allò que s'obre és la xocolata del Llerú.
Salutacions i molt bon dia des del programa sardanista de Tarragona Ràdio,
un dos i seguit, últim dissabte d'agost,
i ens disposem a oferir-vos avui el programa en una versió reduïda
en motiu de la retransmissió de la Diada Castellera de Sant Fèlix.
Doncs us oferirem música, informació sobre sardanes,
i per a fer-ho som aquí en directe a l'Àngel, la Tessa, la Núria, el control tècnic,
i com és habitual, comencem amb el sumari d'aquesta edició reduïda, 382.
I, evidentment, haurem d'anar per feina en aquest programa d'avui,
us oferirem això sí, evidentment, l'agenda i notícies,
és una agenda en la qual caldrà destacar entre molts aplecs.
Ara hi ha aquests canvis, no només torneu molts de vacances,
només esperem que canviï el temps,
sinó que també en l'activitat sardanista veureu com augmenta el nombre d'aplecs,
disminueix el nombre de ballades,
augmenta també el nombre de concursos de colles, de Campionat de Catalunya...
Bé, anirem parlant de tot això,
i entre les coses que caldrà destacar és l'aplec d'avui, d'aquesta nit, a Cambrils.
Un aplec sempre atractiu, veure el mar,
i ja ho veureu que no anirà sol en aquesta programació d'avui a les notícies.
Us oferirem també notícia un cop més d'una altra novetat discogràfica
i, lògicament, caldrà avançar,
que és allò que ens oferirà el programa de Santa Tecla
en l'àmbit de les sardanes, les esbars i la música per a cobla.
L'excellent compositor Fèlix Martinetti Comín
va dedicar moltes sardanes a colles sardanistes,
amb les quals sembla que mantenia molt bona relació
i també s'endevina que l'estil d'aquell mestre
se ve amb els gustos que predominen entre les colles de competició.
Martinetti Comín va composar fins a l'últim moment
i prova d'això és que en morir va deixar alguns compassos
escrits d'una sardana fruit d'un compromís
amb la colla barcelonina Oreig.
La seva muller, la també compositora Pepita Llunell,
va agafar aquells primers apunts, els va completar
i els va donar forma de sardana.
Bé, d'aquí el resultat.
Aquesta sardana que ara escoltem interpretada
per la cobla marinada Oreig
i que avui volem dedicar a una jove parella
que han estat recentment pares, el Joan i la Mari.
Així que, per ells.
ija perquè sí sperrón!
Bé, d'aquí el costat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornem!
!
l'activitat competitiva!
No només les colles d'arreu de Catalunya,
sinó sobretot volem destacar les colles de la ciutat de Tarragona.
I finalitzem l'agenda d'avui amb un concert per avui mateix.
Avui dissabte a les 11 de la nit a Prades, al Casal, concert per la Cobla Reus.
I dit això tornem a la música.
Tornem per escoltar una interpretació de la Cobla Marinada,
amb la qual ho dançàvem el programa.
Ara serà una sardana de Jordi Molina,
un dels compositors contemporanis més apreciats.
La sardana que us proposem no és de les més conegudes d'en Molina,
però si us agrada el seu estil segur que també sabreu apreciar aquesta.
És una composició de l'any 1997 i es titula El meu Montornès.
d' secularista a Grà G kost perỵ d'emилась a novie salads.
A dofoliu de l'urbia,
他们 for full d'aqu 900 xflix per dir.
And l' bucket field existe,
però el que és la ciutat de Ricis guaseixer,
tantaそうですね mén plays.
Vid firewalls de ecrandest 조cc括 i titulari.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
!
!

!
!
!
!
!
!
...
...
...
...
...
!
!
...
...
...
...
...
...
...
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!