Música
Amo la sintonía, de mulata es la cubanita, iniciem.
Habaneras, desde el balcón.
A Vilasá de Mar va a existir un capitán que portaba mercaderíes o negres,
dependent del viatge, i es va portar la dona negra des de Cuba,
que per cert era casada allà,
i per sortir de l'illa amb ella i que no la troessin,
la va embòlica en una vela i la va pujar a la mesana del baixell.
Aquest no és el cas de la cubana que parla la vanera que sentirem.
Cubanita preciosa.
Soñé, Cubanita preciosa,
que te adoraba, flor hermosa de un jardín.
Soñé, primorosa hermosura,
que embeleza tu figura de querubín.
Leí en tu cara de rosa,
como un consuelo que anunciaba un triste dolor.
Soñé, Cubanita preciosa,
que en tus labios de rosa no hay un amor.
que en tus labios de rosa no hay un amor.
Bona nit
Un consuelo que anunciaba un triste dolor
Soñé, cubanita preciosa
En tus labios de rosa
No hay un amor
Ha cantat a l'habanera d'autor desconegut, que hem sentit, Cavall Bernat,
grut fundat per Ortega Monasterio l'any 1965.
D'ell també és la cançó següent, Encisadora.
Quan surt el sol començo a pensar en tu
I dels teus ulls a les em sento trist
El teu esmor, mineta encisadora
És la claror més gran del meu jardí
Quan ja no sigui més que un vell cansat
De veure clar les coses del meu món
Que no sabem on fa tanta esperança
Dolçament guardaré el teu record
Lluny de tu, lluny de tu
Cantaré, cantaré lluny de tu
El teu encis mariner
La teva calma planera
I el teu somris cara al vent
Lluny de tu, lluny de tu
Guardaré, guardaré, lluny de tu
Aquelles llors del camí
La teva alegre veu clara
La teva alegre veu clara
I l'aire fres del matí
Si jo pogués canviar el meu destí
Si jo pogués canviar el meu destí
I al teu costat cantar-te el meu amor
Sabies tu, dineta encisadora
El gran consol i la pau del meu cor
Com un amant que canta el seu neguit
Com un infant que crida vora al mar
Esperaré pensant que torni el dia
Que per sempre tindré al meu costat
Lluny de tu, lluny de tu
Cantaré, cantaré lluny de tu
El teu encis mariner
La teva cala planera
I el teu somris cara al vent
Lluny de tu, lluny de tu
Guardaré, guardaré, lluny de tu
Aquelles flors del camí
La teva alegre veu clara
I l'aire fres del matí
Del matí
Del matí
Ara canviarem d'estil musical i de compàs
Del dos per quatre
Ens en anem al tres per quatre
Ens arriba un balset
D'aquest mestre de les sabaneres
Que tantes grans cançons té compostes
Rosa del Port
Avui és la festa del Carme
La verja més feta
La verja més feta
La verja més feta
La verja més feta
marinera
I és la festa del Carme
Ja ve la meva estimada rosa del poc.
Avui és la festa del Carme, la verge més marinera.
I portarem a la barca roses de bo.
I si no pots venir amb mi, a la portonesa del cor.
Pensa que lluny de la cala el món s'acaba per tu i jo.
La rosa del porc quan surt a la mar, les blanques gavines la van voltejant.
Els braços alçats, a Déu criden tots.
I jo que t'envio els petons de dos en dos.
Quan vinguin les orenetes, quan torni la primavera.
Vindràs per sempre estimada al meu costat.
Veurem damunt de la Prada les flors de mar.
I tu, tan engrescadora, cantarina i riallera.
Vindràs per sempre estimada al meu costat.
Vine, retorna i tindràs.
Tindràs per acompanya.
Flors de Ginesta al torrer.
Aporositza la cala, caient la tarda, el sou conent.
Una altra cançó d'Ortega Monasterio cantada per Cavall Bernat.
Potser aquesta no us resulti massa coneguda.
Per això vull que l'escolteu.
Margarita i el mar.
Margarita, que lindo es el mar y el cielo.
Margarita, que l'escolteu.
Más cara al viento y al sol, parece un sueño.
Yo quisiera poderte besar como las olas que se acercan a ti.
Y en Enivá, en la noche callada y sensual del puerto.
Yo también te quisiera contar un dulce cuento.
Pero al verme tan lejos de ti, tan imposible, solo puedo decirte piensa en mí.
Piensa en mí cuando estés triste, cuando sufras.
Si tienes una pena piensa en mí, piensa en mí cuando te indagas la amargura.
Si estás enamorada, piensa en mí cuando estés lejos de mí, quizá recuerdes estas dulces horas de ilusión.
Si estás enamorada, piensa en mí cuando te indagas la amargura.
Piensa en mí cuando estés triste, cuando sufras.
Si tienes una pena piensa en mí, piensa en mí cuando te indagas la amargura.
Si estás enamorada, piensa en mí cuando te indagas la amargura.
Si estás enamorada, piensa en mí cuando estés lejos de mí, quizá recuerdes estas dulces horas de ilusión.
Si estás enamorada, piensa en mí cuando estés lejos de ti, quizá recuerdes que no te indagas la amargura.
Si estás enamorada, piensa en mí.
Si estás enamorada, piensa en mí.
Si estás enamorada, piensa en mí.
Si estás enamorada, piensa en mí.
De Donosti, Bichincho.
En el acordeo, hermosas palabras susurra de amor y de felicidad,
cantando a la vida y a la libertad.
Maitena, si tú no me quieres, me voy a la mar.
Mañana paseando tu calle ya no me verás.
Porque sin ti no sé vivir, mil veces perdido en las olas prefiero morir.
Entonces la bella maitena feliz contestó.
No vayas, Bichincho, amor mío, no te vayas, no.
Donosti, Donosti, Donosti.
Qué cosas tan maravillosas en San Sebastián.
Un día llegaron al puerto Mutribuco a Ratzalea.
Gentes del mar de Escalería.
Sus ojos brillaban felices, hablaban su lengua natal.
Y alberá, maitena, quisieron cantar.
He protagonizas de fan reveal el día.
Maitena es nauzu maiteta banaitsasora,
Meñeret saint dut difusiko gaurtika aurrera.
Zuga beri, ez de posi,
Itxazo naztuan galturik naia boderi,
Baina ara orduan maitena esan ziona,
Ez gero bitxinxo aldegin ere astara,
Donostia, Donostia,
Zubaizera la mundu atzin zora garria,
Zubaizera la mundu atzin zora garria,
Pero la habanera o la composición más conocida de Ortega Monasterio es una que tothom la canta.
Bé, tothom, potser no, però quasi, quasi.
Inclús fora de Catalunya ens demanem als grups de maneres moltíssimes vegades que la cantem.
Sí, l'has encertat. El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi va anar a Cuba a bordo del català,
El millor barco de guerra de la flota d'ultramar,
El quimonell, el quimonell, el nostre amor i catorze mariners,
Els nens de Calella,
Eren nascuts a Palafroger.
Eren nascuts a Palafroger.
Eren nascuts a Palafroger.
Música
Eren nascuts a Palafroger,
Eren nascuts a Palafroger.
Quan el català,
Sortia a la mar,
els nens de Calella,
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...

...
...

...

...
...
...
...
...





...

...

...
...
...
...
...
...
...