Fins demà
Fa una setmana es va actuar a Tarragona a la Cobla, la principal d'Amsterdam,
una excel·lent formació de músics holandesos que cada dos anys realitza una gira per Catalunya.
Quan els organitzadors, el casal tarragoní els va donar la benvinguda,
després de les salutacions, el primer que van fer va ser demanar si no hi havia més llum.
Una cosa tan elemental com aquesta.
No sé què els van dir exactament, però esclar, no era qüestió d'explicar-los en aquell moment
que encara gràcies que Tarragona, la sardana i la música per a Cobla no mereixen cap consideració
per part d'alguns organismes, que temps enrere s'havien instal·lat llums adicionals
per tal que la Cobla actués amb més comoditat i no semblessin uns espontanis qualsevol al mig de la Rambla,
que abans el municipi aportava l'enterimat i que ara les entitats sardanistes l'han de pagar a l'Ajuntament,
que la ballada de Sant Magí ni tan sols s'ha posat al programa,
que el cicle de sardanes d'estiu s'ha hagut de retallar en cinc ballades,
que no hi haurà per la Diada Nacional, no n'hi haurà de ballada,
o que sí, n'hi haurà per Santa Tecla, és per la tossudria de la coordinadora sardanista.
Això de res és el més patètic de tot.
A la Festa Major de Tarragona de Sant Magí no hi ha sardana, segons el programa que s'ha distribuït,
i ha calgut fer gestions per tal que s'inclogui al programa l'única ballada de Santa Tecla,
i això no vol dir que aquesta estigui clar qui la pagarà.
Un cop més es demostra que aquells que han utilitzat la sardana,
a vegades barruerament, quan els ha convingut o estava de moda fer-ho,
després se n'han oblidat totalment i a més sembla que els fa nosa.
Ja ho deia Lluís Llach que el meu país és molt petit,
però potser els que és petit són determinades mentalitats.
Doncs molt bon dia, benvinguts a la edició 380 de l'1-2 i seguit,
al programa Sardanes, Esbars, Música per a Cobla, a Tarragona Ràdio.
Avui, doncs ja ho veieu, d'entrada ho haureu comprovat,
l'equip eixien serveis mínims, temps de vacances,
però el que segur que no falla és el programa
i la nostra intenció de portar-vos l'actualitat d'aquests àmbits
que us apuntau ara mateix a les sardanes, al món de la música per a Cobla i als esbars.
I en essència, bàsicament, allò que us portarem avui,
en aquest programa que ara mateix comencem, és el següent.
I, òbviament, en temps de festa major de la ciutat,
cal parlar d'allò que en aquesta festa major
fa referència a aquests àmbits que ens interessen al programa.
parlarem de ballades, d'actuacions dels bars
i d'una de les novetats que presenta aquesta festa de Sant Magí
ser la més important de totes, les contalles de Sant Magí.
Parlarem, a més a més, amb els seus responsables, els seus artífecs,
aquí mateix en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Més endavant, caldrà fer referència a altres coses.
També tindrem la nostra habitual agenda,
amb altres actuacions dels bars interessants
arreu de les comarques tarragonines.
Aquests dies, no només aquí a la ciutat de Tarragona,
parlarem de plecs, de ballades,
i també una referència més a la Universitat Catalana d'Estiu,
on també hi ha activitat sardanista,
i ja us ho avançàvem amb més extensió al programa anterior.
I un apartat dedicat a la discografia,
novetats discogràfiques interessants i singulars.
Avui ja ho veureu.
Anem a començar aquest programa des d'ara i fins a la una de la tarda.
I no acostumem a començar el programa amb una sardana obligada,
no sé per què, però avui sí que ho farem.
Serà una obligada de tenora interpretada per la cobla
La Principal de l'Abisbal, amb el seu solista actual,
en Josep Gisper,
i és la sardana Esperit de Principal,
escrita per qui va ser director d'aquesta cobla,
en Josep Casú, i pare de l'actual, la Francesca Casú.
El nom de la composició ja ens suggereix
que està dedicada a la formació musical
que ostenta el títol de cobla oficial de la Generalitat,
la principal de l'Abisbal.
Amb les dificultats pròpies d'una obligada,
s'intenta descriure musicalment l'esperit de la cobla.
Escoltem-la.
La Principal de l'Abisbal, amb les dificultats pròpies d'una obligada,
d'un série de l'Abisbal, amb les dificultats pròpies d'una obligada,
l'Abisbal, amb les dificultats pròpies d'una obligada,
de l'Abisbal, amb els dificultats pròpies d'una obligada de fer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no?
no!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
És la part de la música de les contelles de Sant Mallet!
És l'arribada de Magí i la Brufeganya!
d'Escoltem-la!
Escoltem-la, doncs!
!
!
!
!
dos quarts d'una i un minut i anem a l'agenda d'activitats per als propers vuit dies!
Comencem amb els aplecs!
Per avui mateix, el 14è aplec de Belllloc d'Urgell, a la nit a la plaça de la Creu de Terme,
amb els cobles i vaníbola de Gramunt i Tàrrega.
I més a propet, el 25è aplec de l'Alaixà, a dos quarts de vuit del vespre i a les onze de la nit,
a la plaça de la Vila, amb la cobla contemporània.
S'anuncia que hi haurà un sopar fred a la plaça.
Per demà, diumenge, el 16è aplec de Sant Hilari Sacal, matí i tarda a la plaça d'en Gravelosa,
amb les cobles, Ciutat de Girona, Flama de Farners, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
També el 27è aplec de Curnodella de Montsant, a les sis de la tarda i a les deu de la nit,
a la plaça de la Vila, amb les cobles, la principal de Tarragona i Reus.
Hi haurà un sopar de Germanó després de la ballada de tarda a la mateixa plaça.
Avancem a plecs pel proper cap de setmana, dissabte dia 23,
l'aplec de Sant Julià de Vilatorta, vespre i nit, a la plaça de Catalunya,
amb les cobles Flama de Farners i Lluïsos, amb concurs de colles improvisades.
El segon aplec dels Països Catalans a parada de Conflent,
dins la 35è Universitat Catalana d'Estiu.
A la tarda, a la plaça de la Vila, amb les cobles Casanovas i Mediterrània.
A la nit, concert amb la cobla Mediterrània.
I després, actuació del Marcel Casellas, la principal de la nit,
Sound System, al campus del Liceu Renovier.
I el diumenge, dia 24, a plec de Sant Feliu de Guíxols,
tarda i nit, al passeig del mar, amb les cobles Ciutat de Girona,
Cadaqués, Foment de la Sardana i Bisbal Jove.
I a plec de Vilanova d'Escornalbou, a dos quarts de set de la tarda
i a dos quarts de deu de la nit, a la plaça de la Font, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
I ballada de sardanes per avui mateix, a les set de la tarda, a Cunit,
a la plaça de Catalunya, amb la cobla Jove de Cunit.
També a les set, a la Bisbal del Penedès, a la plaça de l'Església, amb la vell Puig-Cobla.
A dos quarts de vuit, a l'Hospitalet de l'Infant, a la plaça del Coll de Balaguer,
amb la cobla Reu Jove.
A dos quarts de nou, a Flix, a la plaça de l'Església, amb la cobla Miran Font,
i a les deu de la nit, a Boterell, a la Font Vella, amb la cobla Ciutat de Reus.
Pel que fa, demà diumenge, a dos quarts d'una del migdia, al Forja,
a la plaça de dalt, amb la cobla Reu Jove.
A la tarda, a Santa Coloma de Caral, amb la Costa Brava.
I a les set, a l'Hospitalet de l'Infant, amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Passem el dilluns, dia dilluns, dia dilluns, a les vuit del vespre,
a Santa Coloma de Caral, a la plaça de l'Ajuntament,
amb la cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I a dos quarts de nou, a Flix, a la plaça de l'Església, amb la cobla Miran Font.
El dimarts, dia dilluns, a les vuit del vespre,
a les vuit del vespre, altra vegada a Santa Coloma de Caral, amb la cobla Montgrins.
I a les nou del vespre, a Tarragona, a la Rambla Nova, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
Recusem aquella ballada que no surt al programa oficial de la Festa Major.
Però sí, a les nou del vespre, a la Rambla Nova, ballada amb la ciutat de Terrassa,
dins dels actes de la Festa Major de Sant Magí.
Fem uns a l'ara fins al divendres, dia 22, a dos quarts de deu del vespre,
a la plaça Major del barri de Sant Salvador, Sardanes a la Fresca.
A les deu de la nit, al Vendrell, a la Rambla amb la cobla Reu Jove.
I a dos quarts d'onze de la nit, a la Rambla Nova de Tarragona,
última ballada del cicle de Sardanes d'estiu, amb la cobla la principal de Tarragona.
El dissabte, dia 23, a Sardanes al migdia, a Barberà de la Conca, amb la cobla Moga.
A dos quarts d'onze, a Rodonyà, a la plaça, amb la cobla Reus.
A la una, a l'Orbos del Penedès, a la plaça de la Vila, amb la cobla Ciutat de Terrassa.
A la una, també, al Catllà, a la Torre d'en Guiu, amb la cobla Reu Jove.
I a les set de la tarda, als Guillemets, amb la cobla la principal de Tarragona.
I acabem les ballades el diumenge, dia 24.
A les dotze del migdia, a Prades, a la plaça Major, amb la cobla Ciutat de Reus.
A les dotze, també, a Blancafort, amb la cobla Ciutat de Manresa.
A dos quarts de set, a Castellvill del Camp, amb l'Ermita de Sant'An, amb la cobla Reus.
I a les vuit, a Roda de Barà, al poliesportiu, amb la cobla Meravella.
Pel que fa a concursos de colles, ja ho sabeu, al mes d'agost, com una mena de parèntesi,
però que mai és total, perquè el dissabte vindent, dia 23, hi haurà dos concursos.
A les set de la tarda, a la plaça Major, amb la cobla Ciutat de Girona.
I a les vuit del vespre, a Roses, a la plaça Reola, amb la Foment de la Sardana.
Els dos concursos, evidentment, per a colles lliures, al marge de qualsevol campionat.
Parlem de concerts, de demà diumenge a les 6 de la tarda, al Forja, a la plaça de les Monges, amb la cobla Reus Jove.
I dissabte vinent, al migdia, els guiamets, amb la cobla La Principal de Tarragona.
I l'últim apartat de la nostra agenda, actuacions dels bars.
Avui mateix, en recordem un cop més, a les 11 del vespre, a Tarragona, a l'amfiteatre.
Estrena de les contalles de Sant Magí, amb les bars Santa Tecla i la cobla La Principal de Llobregat, augmentada.
Demà diumenge, actuació a les 7 del vespre a Flix, de les bars Sant Julià de l'Arbós,
o dos quarts de 10 a l'Ametlla de Mar, a la plaça Nova, al grup de danses de l'Alaixà.
I a les 10 de la nit, a Tarragona, altra vegada parlant de les festes majors de Sant Magí,
actuació de les bars d'Ansaire de Tarragona, amb la cobla La Principal de Llobregat.
Passem el divendres, dia 22, a dos quarts d'onze de la nit, a l'Arbós, a l'escenari del carrer Major,
nit de dansa de festa major, amb les bars Sant Martí de Barcelona,
i les bars Sant Julià de l'Arbós, amb la cobla La Principal de Llobregat.
I el dissabte, dia 23, una hora que no ens ha estat indicada, a Vista Vella,
actuació de les seccions infantil i juvenil de les bars Santa Tecla de Tarragona.
6 minuts passen ara de dos quarts d'una de la tarda, gairebé 100 minuts, i tornem a la música.
I atenció perquè ara us presentem molt bona música a Baracobla,
això sempre està garantit si apareix el nom d'en Juli Garreta,
l'home que va aportar característiques de música sinfònica a la sardana.
A vegades són peces intimistes, sempre peces d'orfebreria musical,
que conviden a caure en el tòpic de dir que delaten la professió de rellotger d'en Garreta.
Altres vegades adopten un caràcter més exaltat, gaire vidimne, com la càlebra sardana juny,
i en la que escoltarem ara aquesta força inspira dinamisme.
Diuen que Garreta no es preocupava gaire de posar noms a les seves sardanes,
i això ho feien els amics, els músics que les estrenaven.
La cara interpreta la Cobla Marinada, una composició de l'any 1910,
fins i tot va quedar sense batejar, i és per això que després se l'ha conegut com innominada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recordem, com ja vam comentar la setmana passada,
que dissabte vinent tindrà lloc a Preda Conflent la segona jornada de Cobla i Sardana
en el marc de la 35ªed境
de la Universitat Catalana d'Estiu
sota l'organització de la pròpia Universitat
i les Federacions Sardanistes a Catalunya
i del Rosselló.
Les activitats començaran a les 3, a la tarda
a Monteller de Sardanes,
sobre punts lliures
a càrrec de diverses colles sardanistes
al gimnàs de l'Iceu Charles Renovier, de Prada de Conflent.
Als vols de les 5, a la sala d'actes,
es celebrarà una taula rodona sobre el tema
de la sardana en un món globalitzat,
amb la participació de Vicenç Villatoro, escriptor i periodista,
Max Cabar, compositor, i Joan Domènech,
escriptor i delegat del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya, a Girona.
A partir de les 6 de la tarda, la jornada adoptarà un tot festiu
amb la celebració del que s'ha anomenat
el segon pleg dels Països Catalans,
a la plaça de la Vila, amb l'actuació de les Cobles, els Casanovas i Mediterrània.
A les 9 del vespre hi haurà un concert,
també a la plaça de la Vila, a càrrec de la Cobla Mediterrània,
que oferirà l'espectacle Canigó,
basat en l'obra d'aquest nom de Fèlix Martínez i Comín.
I a les 11 de la nit, al campus,
l'actuació de Marcel Casellas, la principal de la nit Sound System.
També vam comentar dissabte passat
que a més d'aquesta segona jornada de Cobla i Sardana,
la 35a Universitat Catalana d'Estiu
també preveu altres activitats.
En l'apartat de tallers, des de demà i fins dissabte vinent,
hi haurà un de sardanes a càrrec de Teres de Vinyes Garcia.
I en la part festiva encara hi haurà una altra oportunitat
de ballar sardanes, a més de la pleg.
Aquest dilluns, a les 9 del vespre,
a la plaça de la Vila, amb la Cobla Marimunt.
I ara parlem de discos,
una qüestió sempre d'actualitat en el món de la sardana
i la música per a Cobla.
Com que d'any, per aquelles dates,
el passat 18 de maig, a Vilaçà de Mar
es va celebrar la festa Vilaçà, un mar de flors,
una celebració que vol evidenciar
una de les màximes riqueses de la població.
Dins d'aquesta festa, en el transcurs d'una ballada de sardanes,
es va presentar un disc que, a priori,
podria semblar un més dels molts que apareixen
amb sardanes dedicades a una població.
En aquest cas, però, hi ha una característica
que el fa molt singular.
A més de 9 sardanes convencionals,
que, efectivament, estan dedicades a Vilaçà de Mar
i interpretades per la Cobla La Flama de Farners,
es complementa amb 7 enregistraments històrics,
des dels quals estan datats entre els anys 1905 i 1907
i un altre va ser publicat l'any 1918.
El motiu és que Vilaçà de Mar
hi té a la seva seu
una entitat privada, sense ànim de lucre,
anomenada Fono Vilaçà,
dedicada, segons anuncia el seu web,
a organitzar, participar i promoure
qualsevol activitat relacionada
amb la conservació, difusió, consolidació
de la cultura musical catalana
en les diferents formes de la mateixa.
Aquesta és la definició que publiquen.
També es proposen establir un fons
i un inventari fonogràfic,
especialment dels enregistraments
en 78 revolucions,
no catalogats per organismes oficials,
recuperar i restaurar en format digital
el fons musical,
sigui quin sigui el seu suport,
així com qualsevol altra activitat cultural
relacionada amb la música
i cultura tradicional catalana.
Igualment, aquesta entitat
té entre els seus objectius
facilitar l'accés al fons
a tota persona interessada
en treballs de recerca,
docència, divulgació, etc.
Que d'exclos indiquen
tot ànim de lucre
tant per als associats
com per a la mateixa associació.
Aquesta, però,
fixa unes tarifes mínimes
i simbòliques
per als serveis
que requereixi el públic.
Parteixen de la constatació
que pràcticament
fins als anys 1943-45
no es crea a nivell estatal
un control i dipòsit
d'enregistraments sonors.
Tot i això,
s'han trobat, diuen,
enregistraments que no figuren
en els catàlegs oficials
d'aquella època.
Fet que demostra
que aquells catàlegs
tampoc són massa fiables
i asseguren
els promotors de Fono Vilassar.
De moment,
han aplegat 1.045 títols
de sardanes
i 250 de cançó popular.
El seu catàleg,
accessible per internet,
inclou dades
sobre cada peça,
com la qualitat
de l'enregistrament restaurat
o sobre els intérprets.
Podeu contactar
amb Fono Vilassar
per mitjà d'aquest web.
les tres ve dobles de rigor
Fono Vilassar.tk
L'adreça de la població
és aquesta,
el carrer Sant Roc,
número 2,
primer, segona.
El disc que us presentem
ofereix una mostra
d'alguns dels enregistraments
més antics
d'aquest fons immens
amb obres de Pere Rigau,
Josep Serra,
Joan Manent
i Enric Morera.
D'aquí podem escoltar
la primera edició fonogràfica
de la Santa Espina.
Pel que fan
a les sardanes actuals
hi ha obres
de Ramon Iglesias,
Antoni Sagré,
Isabel Medina
i Joaquim Soms.
I ara us proposem
escoltar una d'aquestes sardanes.
No cal que us advertim
que estem parlant
d'enregistraments
molt antics
i tot i que s'ha realitzat
una curada tasca
de restauració,
el resultat necessàriament
sempre serà força diferent.
Cal escoltar aquestes peces
com allò que són,
uns documents històrics
que ens permeten endevinar
com sonaven les cobles
de fa cent anys.
Per exemple,
per això l'hem inclòs
en la nostra secció
de la relíquia.
I en aquests disc,
entre altres coses,
descobrim fins a quin punt
han canviat les coses.
La manera de dir,
la música,
la sonoritat del conjunt,
els detalls dels solistes.
va taquer, doncs,
un exemple extraordinari.
És la sardana Fent l'Uniu,
una obligada de Flaviol
de Pere Rigau,
un dels primers compositors
de certa categoria
en el món de la sardana
i un interpret extraordinari.
L'enregistrament
és de la cobla Montgrins
realitzat l'any 1907,
dos anys abans
de la prematura mort de Rigau,
que és qui interpreta
la part solista.
Escoltem com sona
Fent l'Uniu
amb Pere Rigau
i els mongrins.
Fent l'Uniu amb Peregrin
i els mongrins.
Fent l'Uniu amb Peregrin
i els mongrins.
i els mongrins.
Fent l'Uniu amb Peregrin
i els mongrins.
Fent l'Uniu amb Peregrin
i els mongrins.
i els mongrins.
i els mongrins.
i els mongrins.
Fent l'Uniu amb Peregrin
Fins demà!
Fins demà!
A vegades aquelles coses que el destí et porta a canviar les coses a última hora i em sembla que valdrà la pena.
Recordeu que les últimes setmanes hem anat seguint una xafarderia referent a la presència de les colles sardanistes a la pleca internacional de la Sardana.
Recordeu, aquest any es va celebrar a Manchester.
Però ve d'aquí que la versió que havíem donat era, diguem-ne, d'una banda, la versió d'una de les colles que, diguem-ne, s'havia sentit agraviada, per dir-ho d'una manera ràpida.
Però la casualitat, no ho havíem buscat, ens ha portat a que tinguem aquí, entre nosaltres, el director d'aquesta pleca internacional de la Sardana,
el Lluís Caldú, que en principi l'home venia per parlar-nos de les contalles de Sant Magí
i hem aprofitat per enxampar-lo d'aquesta manera, amb el més bon sentit de l'expressió, perquè ens ofereixen la versió de l'organització.
Si em permets, només abans resumeixo el que havíem dit fins ara.
La versió que teníem era que la colla de Sitges, Blanca Espurna, exacte, era una de les que havien de ser presents a l'ESBAR, a l'Aplec, exactament,
i l'última hora no hi podia anar. Aquesta era la versió que teníem nosaltres i s'havia convidat als ensaiers del Penedès
a assistir-hi amb el nom de la Blanca Espurna, cosa que a ells no els va semblar bé, van anar a l'Aplec, de totes maneres, pel seu compte,
amb la intenció d'actuar-hi i que no els hi van deixar. Vaja, dit així, en quatre paraules, era aquesta la versió.
Quina és la teva?
Bé, la nostra és la que sabia ja a la colla, en la que es va parlar, el que em sobte és que quan uns pactes o tractes,
es fan des de Barcelona, després es canvien o es intentin canviar. Jo també estic content d'haver-te trobat,
jo no ho sabia, que avui tindria que parlar de l'Aplec, jo havia canviat el xip perquè ja estic preparant l'Aplec d'Àustria,
que nosaltres treballem amb temps. La colla de Sitges va renunciar una setmana abans,
penso que és un temps una mica apretadet, perquè les coses, jo penso que les coses es poden fer amb temps
i ben fetes. L'Aplec treballa en un voltant de 25 grups i durant l'any es van seleccionant
i mai, mai nosaltres vam demanar que vingués una altra colla amb el nom seu.
En tot cas, nosaltres el que tenim un criteri, o intentem tindre'l, és que les colles no es repeteixin.
I així es va explicar amb un dels responsables, crec que és de la colla, el senyor Morros,
i es va arribar a aquest acord, que no havia cap inconvenient, ells poden viatjar, pot viatjar a tothom,
qui vulgui, era l'exemple que posava abans a qualsevol Aplec d'aquests de Sant Feliu,
si fa una copla i vol tocar, suposo que no podrà tocar-la, perquè ja s'ha seleccionat uns grups.
I a partir d'aquí, quan van arribar allà, el que em va sobtar és que van començar a parlar amb tot el nostre equip,
el nostre equip els hi va explicar, amb el nostre responsable musical, el senyor Jesús Ventura,
van parlar amb el mi, amb el Toni Vinyas, i van arribar al president.
I, evidentment, nosaltres no prohibim, no podem prohibir que vingui a qualsevol colla i balli.
el que podem permetre és que en un programa tancat, un programa que es treballa en temps,
un programa que es parla amb l'Ajuntament de Manchester, vingui a una colla i vulgui participar-hi.
Creiem que no és ètic, però està per respecte als altres grups.
De totes maneres, jo penso que els grups, la gent i les persones es coneixen pel seu treball,
per la seva manera de fer, pel seu criteri artístic i per la seva dignitat a l'hora d'assumir els seus compromisos.
Jo penso que aquí no hem d'entrar en un debat tipus Telecinco, no som el Pocholo ni la Pochola.
I penso que és bo, és bo, que si jo ja us convido a tu, Àngel, i a Ràdio Tarragona,
a qualsevol moment que vulgueu, a default, que és l'organització que fa la pleca,
a parlar-ne i a explicar.
Ja no es tracta de veritat, sinó els fets tal com són.
Intentem fer-ho el millor possible.
Evidentment que no tot s'aconsegueix i estem oberts a aquestes millores.
Cal dir que les colles que han vingut estan encantades, no crec que ens enganyin,
així ens ho hem fet arribar, la colla de Sabadell i la de Lleida,
i a partir d'aquí estan convidats a totes les colles a demanar, si volen vindre.
Ens agradaria que vulguéssim moltes més colles, cada dia també és més difícil de trobar-ne.
I a partir d'aquí no sé si amb això t'aclareixo aquesta xafarderia,
que no deixa de ser una xafarderia d'ho tocar, eh?
Perdona?
No deixa de ser una xafarderia d'ho tocar, eh?
Ah, va.
Jo penso que aquestes coses no hi hem d'entrar-hi.
Per dignificar la sardana, per dignificar els grups i per dignificar el que és la nostra cultura.
Al marge d'aquesta, diguem-ne així, anècdota, quina valoració en fas d'aquesta edició?
Jo personalment estic molt satisfet, perquè tot va anar molt rodat, tenien les seves complicacions,
pensem que estem en una ciutat que desconeix el que és la nostra cultura.
Nosaltres convidem sempre a la persona de l'Ajuntament,
aquesta any hem vingut de Gras, d'Àustria, i clar, com sempre, sorprèn els castells,
amb els diables a veritable por, perquè realment ells volen poder fer un correfoc,
però clar, un correfoc ballat i tallat, que això per nosaltres no és el nostre correfoc,
amb les actuacions de les ballades sardanes també molt bé,
després la recitat del desbars, el concert de Copla i Coral va ser tot un èxit.
Jo penso que en general, globalment, pensem que n'estem satisfets.
Perquè se suposa que l'objectiu essencial d'aquestes convocatòries
és donar a conèixer aquestes activitats, aquesta part de la nostra cultura...
Sí, exportar la nostra cultura i que la coneguin, no?
Perquè no deixa de ser molt desconeguda.
L'any passat vam estar a Copenhague, no? Fa dos, a Copenhague,
i realment vam quedar sorpresos de la gran varietat que tenim de cultura.
No deixem de vendre, o bé, de projectar aquesta àmplia representació
que tenim de cultura popular, que aquí coneixem tant.
I dius que hi ha pròpereu de l'any vinent?
Estem treballant en Gras, ja, ja estem, esperem,
després de les jornades internacionals, que també les organitzem al setembre,
que venen grups de l'estranger, ja de projectar a Ústria,
i des d'aquí convido a tots els grups a que ens envien una carta
per demanar la seva participació.
I, de fet, repetiu a Ústria, oi?
Ja s'havia fet un altre any.
El va fer a Innsbruck, sí, sí, però ens han demanat una ciutat de Gras,
i aleshores, bueno, pensem que des d'allà,
des del Departament de Turisme, estan molt interessats,
van estar molt satisfets i molt contents,
i la prova és que ens ho han tornat a demanar.
Perquè normalment són un centre català, una entitat de català...
Si hi ha casal català, ens donen com de mà, evidentment, sempre és molt millor.
Aquests ho demanen inicialment, o sou vosaltres que us oferiu?
Nosaltres ens oferim a partir del moment que sabem que hi ha un casal català,
deurem la seva col·laboració.
Pensem que sempre que hi pugui haver un casal català,
el seu ajut per el seu coneixement de la ciutat
i de la seva voluntat de participar,
hi hem tingut molta sort.
A l'Ossano ho va ser així,
tindrà molta sort de col·laborar amb ells.
Podem dir, doncs, que hi ha plec per temps, doncs?
Esperem que sí.
També, com les contalles, no depèn tant de les entitats.
sempre tenim una dependència d'aquestes institucions
que creiem que seguiran donant-li suport que es mereix,
tant les contalles com la pleca.
Jo és que venia a parlar de les contalles.
Sí, sí, que de fet era el tema pel qual us havíem convidat.
El tema que jo convido des d'ara a veure un espectacle diferent
i un espectacle nou i innovador,
i si més no, penso que valdrà la pena i la gent sortirà satisfeta.
Aprofitant, potser, els últims segons del programa, Jaume,
per recordar les dades i què consisteix així en general.
Avui a dos quarts d'onze, a l'amfiteat de Romà, a les contalles de Sant Magí.
A les onze, eh? A les onze, perdó, a les onze.
Sí, i veurem la vida de Sant Magí,
totalment diferent del que és el retal de la Santa Teta.
Aprofito una cosa per dir, doncs,
que dono les gràcies molt efusivament
a la nostra junta directiva de l'ESBAR,
a Cachada de Palarrosa,
que ha fet un treball increïble
perquè aquestes contalles sortissin al carrer
per part de molts institucions.
Molt bé.
La cita, doncs, és a les onze d'aquesta nit,
recordem-ho un cop més, remarquem-ho,
a l'ESBAR Santa Tecla,
amb les contalles de Sant Magí,
i esperem, doncs, que, com a mínim,
tingui el mateix èxit que aquesta taula de Santa Tecla,
que em sembla que no s'avisa en lloc més de Tarragona,
excepte, oi?, aquesta...
Aquella actuació estonera que es va fer a Poblet, potser?
Sí, a Eltz i a Poblet.
A Eltz, també?
Sí, a Eltz vam anar amb el seguici popular
i es va fer a Eltz i a Poblet.
I res, els últims segons de programa,
avui l'hem pogut muntar,
no només amb tot allò que tenim previst,
sinó, a més a més, amb aquests aclariments,
que crec que valia la pena fer-los,
vosaltres havíem apuntat com a xafarderia en el seu moment,
allò de l'Aplec,
però val la pena oferir totes les versions.
i, sobretot, anunciar-vos aquesta...
anava a dir, retaula, no?,
aquestes contalles de Sant Magí avui a l'amfideta romà.
Gràcies per haver estat amb nosaltres.
A vosaltres.
I gràcies als que ens escuteu.
Fins sempre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.