Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Dijous, dijous, diumenges, Sílvia, no ens entenem, demà passat, dels divendres, em diu la Sílvia, dels divendres, jo volia fer una mica d'informador i gairebé ho desgavello, tant se val perquè m'han arribat, veus, que és un programa d'aquells que ens agrada a tots, a tots, a tots, com a mínim, els que escolteu-me cana-ma-cana n'estic seguríssim, perquè si us agrada la fantasia, no us agradarà el misteri, també?
allò de les coses del més enllà, d'aquelles coses que no s'expliquen d'astrologia, potser de misteris d'aquí i d'allà, dels racons, coses misterioses i coses potser de futur.
No us ho perdeu, no us ho perdeu perquè això, en certa manera, també enxampla l'oferta de Tarragona Ràdio, que no es limita a programar coses que estiguin enllaunades, sinó que un programa fresc, en aquelles hores, doncs, la veritat és que interessa,
interessa per als que ens agrada tot plegat. Doncs vinga, som-hi aquí. Avui, què us podríeu ofertar? Avui, per suposat, ja sabeu que la dinàmica d'aquests darrers programes, i la respectarem és aquesta,
tornarem a tenir el Miquel Iglesias, que mateix està repassant alguns apunts del camí que ens continuarà portant, i probablement avui puguem avançar i arribar força lluny, força lluny.
Tot dependrà d'una visita que també tenim pendent d'una gent que ens ha de fer la lectura d'un dels contes que es van presentar en el primer certamen de conte curt,
Cana, Cana, Cana, Macana, Calilé, i que portava per lema, només ho direm així, Mandala. Mandala era el lema, però el títol del conte, i ara el trec de dintre del sobre, era aquest,
el desig perdut de sa petita Inés. En un principi, avui haurien de venir unes quantes persones a fer la lectura d'aquest conte,
a fer la lectura dramatitzada d'aquest conte, perquè és que s'ho val, és un conte força especial.
No ho sé si ho recordeu, quan vam fer una mica de comentari dels diferents contes que havíem rebut,
que n'hi havia un que havia accedit al nombre de pàgines, i per la qual cosa, com que havia infringit, en certa manera,
les regles del joc, no va poder entrar en concurs, automàticament va quedar eliminat.
Tanmateix, val a dir, que va ser un dels contes que més ens van arribar al cor, per la temàtica, pel tractament,
per la manera de ser escrit, per la forma de la presentació, per tot plegat,
i que vam pensar que tot i no haver guanyat o no haver pogut entrar dintre dels finalistes
mereixia una menció especial.
I aquella és la que li vam donar, menció especial, amb això es va quedar.
Però totes, totes de totes, de totes, nosaltres hem fet el possible perquè aquest conte es pugui llegir aquí
i si no és avui, si era un altre dia, ja veurem com serà.
Tanmateix, estigueu atents perquè avui el deseig perdut de sa petita Inés s'hi pot ser
i, per suposat, continuarem caminant fins a Santiago.
I ara, i ara, i ara, i ara, i ara, va, que no falti, l'endevinalla.
L'endevinalla, en certa manera, ens serveix també per derrobellar el dit, eh?
Sí, perquè després de l'endevinalla, pensant l'endevinalla, podeu trucar al 244767
amb el 977 de Tarragona per posar-vos en contacte amb nosaltres
a veure si sou capaços d'encertar-la.
Avui, vigileu, eh?, perquè aquesta endevinalla té nassos.
És a dir, no us penseu pas que sigui d'aquelles que, au, vinga, ja està, de pressa i corrent-la
i encertada, ja ho sabem.
No, convé pensar-la una miqueta.
Mira que bé, ja sento la musiqueta.
Em deixeu fer un tragat de te.
Els contes i el te s'ha venen.
I l'endevinalla d'avui em diu així.
Si encara no m'endevines, et diré que al capdavall, molts cops sense ser cap asa, fins i tot em pugen a cavall.
Va, te la torno a repetir, eh? Te la torno a repetir.
Si encara no m'endevines, et diré que al capdavall, molts cops sense ser cap asa, fins i tot em pugen a cavall.
No ho sé si la saps, no ho sé si la coneixies, no sé si te l'han explicada o algun cop l'has sentida.
Però si et veus en cor de dir quina és la solució d'aquesta endevinalla, truque'ns al 24 47 67.
I farem una cosa. Mentre tu repenses, vull que escoltis una música que avui és especial,
perquè hem portat totes les músiques que portem, són cantades per dones.
Veus precioses, veus encisadores, veus trencadores, com la de Beth Gibbons.
Veus trencadores, veus trencadores, com la de Beth Gibbons.
Veus trencadores, veus trencadores, com la de Beth Gibbons.
La coneixes Beth Gibbons? No.
Tu no ets Beth Gibbons, no? No.
Qui ets tu?
Soc Pere Cranxet.
Ai, hola! Hola!
Com estàs?
Bona nit, per fi us puc escoltar.
Ah, sí? I això que et presentes als concursos, eh?
Sí.
Què me'ns expliques?
Doncs que he sentit l'endevinalla i no sé si la sé.
Escolta'm, escolta'm, abans hem de parlar, entre cometes, de negocis.
Sí.
Perquè voldria que sabéssiu que la persona que està parlant amb nosaltres, que s'ha posat en contacte,
no solament diu que sap l'endevinalla, que ara ho veurem, sinó que també va participar en el concurs que anava a Cana Galilera.
Sí.
I quina va ser la teva obra?
El senyor Alvinus a la classe de Ciències.
I al senyor Alvinus a la classe de Ciències li va succeir alguna cosa rara?
Quan?
Amb aquell concurs?
Exacte.
Doncs que s'ha donat a conèixer molts i molts nens.
Perquè després del concurs també l'han conegut aquí a Sant Salvador, a l'escola.
Sí.
L'han conegut també a altres escoles.
Sí.
I que és mig famós a Tarragona, entre els nens.
Per què? Ella no ho vol dir, però ella va ser la guanyadora.
Avui estem parlant amb la guanyadora del primer concurs curt Cana Macana Calilé.
Sí.
Què?
Molt contenta.
Escolta'm, quins llibres vas triar?
Quins llibres vaig triar? Endevina com t'estimo, El Regal,
després un dels meus fills va triar una enciclopèdia de l'automòbil,
perquè està boig amb els cotxes,
i l'altre, un del Miquel,
que hi ha un ascensor que puja i baixa del Miquel i que també l'haureu conegut.
És a dir, vau aprofitar de totes totes el premi repartit i familiar, no?
I com que per la nena ella no podia triar perquè és molt petita, l'hi vaig triar jo.
Bé, jo deia que havíem de parlar de negocis perquè, tot i ser una de les guanyadores,
perquè, saps, la setmana passada van venir aquí els nens,
els que van guanyar a SEC o l'Enric i el Germán.
Ens van llegir les seves històries, i no, i no solament ens van llegir les seves històries,
sinó que vam fer una aportació extra de poesia que ens va deixar a tots aquí estupefactes.
Molt bé.
Escolta, i tu què? Quan vindràs?
Quan te la llegiré, quan me diguis.
Perquè quan vam començar a comentar-ho em vas dir que...
Em anava malament.
Em anava malament.
Sí, per això avui per fi us puc sentir perquè és el primer dijous que tinc lliure.
Molt bé.
Doncs el dijous que ve que el tens lliure també.
També.
Què et sembla si ho mirem perquè puguis venir?
Perfecte.
Va, vinga, de moment deixem-ho aquí.
i això ja ens posarem en contacte més personalment amb tu per lligar el sac dels contes.
I ara anem a la part que ens pertoca, que era el tema aquest de l'endevinar.
Jo te la penso repetir perquè m'encanta repetir-la.
Mira, diu així.
Molt bé.
Si encara no m'endevines, et direc al capdavall, molts cops sense ser capaça, fins i tot em pugen a cavall.
Què és?
No sé si ho sé, eh?
No.
Però m'ha vingut així com una llumeta.
Pot ser una motxilla?
Pot ser una motxilla?
Doncs no, no, no, no, no, no, no és una motxilla.
Bueno, el Préssim tindrà una pista, no?
Diré una cosa, no la penso dir perquè potser tindrem una altra trucada en el transcurs del programa.
Sí.
Però he de dir que tot i no ser una motxilla, que és fred, fred, fred, fred, fred.
Fred, molt fred.
Hauríem de dir que això, que no és una motxilla.
No, no.
Escolta'm.
Digue'm.
Ho deixem aquí?
Molt bé.
I, de totes maneres, quedarem per la setmana vinent.
A veure si pots acompanyar-nos aquí en directe als estudis, val?
D'acord.
Doncs bé, una abraçada.
Me diré alguna cosa, doncs.
I tant, que sí.
Molt bé, a gust.
Bona nit.
Gràcies per la trucada.
Bona nit.
Adéu.
Doncs no, no, no, no, no, no, no.
No era pas una motxilla.
Ah, ah, ah, ah.
Jo ho he dit abans, eh?
Alerta que l'endevinalla d'avui és una cosa de naso.
Sí, se l'esporta, eh?
Si encara no m'endevines, et diré que al capdavall, molts cops sense ser cap asa, fins i tot em puja a cavall.
Què pot ser?
Què pot ser?
Alguna cosa que sense, jo què sé, ser asa, li pugin a cavall.
Mmm.
Us voldria donar una pista.
La pista és que estem parlant d'una part del cos.
Ai, quina cara he posat la seva, i ja.
24, 47, 67.
Acabem de sentir la Beth Ejimons i ens anem a la sintonia dels petits.
Encara ets a temps de trucar.
24, 47, 67.
Cana ma cana.
When the wind turns on the shore lies another day.
I cannot ask for more.
When the time bell blows my heart.
And I have scored a better day.
Well, nobody made this war of mine.
And the moments that I enjoy.
A place of love and mystery.
I'll be there any time.
Oh, mysteries of love where war is no more.
I'll be there any time.
What?
Do you want to licenses?
I'll be there any time.
We'll talk to each other.
Well, it's funny.
I'll be there any time.
Carai, carai, avui l'endevinalla era més difícil que altres vegades,
tot i que hi ha edat una bona pista, és una part del cos humà.
Quina pot ser? No ho sé. La mà, el peu, el nas, el cap, el clatell, la clenxa, les dents...
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Encara sou a temps de trucar. En el transcurs del programa, si voleu trucar per a veure si l'encerta o l'endevinó,
ho podeu fer, ja ho sabeu.
Però ara, ara, l'estona del conte.
Pels més petitets, pels més petitets.
Avui us porto una història, una història d'un follet que m'acurto.
Sí, sí, sí, però escolteu, que és una mica galindain, una mica espavilat,
i que no és d'aquells que et concedeixen tres desitges o que et fan feliç.
No! Ai, ai, ai, ja us he de dir un secret, gairebé tots els follets el que fan és posar la traveta
i fer que ens donuem una bona ensopegada.
Alerta amb els follets. Alerta! Alerta amb els follets!
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
Alerta amb els follets.
600.
Això és, i no és browser que fa molt, molt i molt de temps.
Que hi havíem en un poble...ہ.
que fa molt i molt i molt de temps
que hi havia en un poble
no sé pas on era aquest poble
hi vivia un moliner
i aquest moliner
un dia va tenir l'ocasió
d'anar a parlar amb el rei
i esclar, ja sabeu, el moliner
quan va veure el rei es va quedar tan enlluarnat
que ell va voler-se fer el xuleta
ja sabeu, no, allò
el mil homes, el que tot ho sabia
el que tot ho tenia, així és que no se li va
ocudir altra cosa que dir-li
al rei que ell tenia
una filla
que filava la palla amb or
hauríeu d'haver vist
quins ulls va posar el rei
no s'ho podia pas creure
de bona veritat, que la teva filla pot filar
la palla amb or, oi tant
la meva filla
tanta com en vulgueu
agafa el seu fust
i la seva filosa i feina fa
i feina fa, resulta
que tot, que tot, que tot
ho pot filar, ve-te aquí doncs
que en aquestes el rei va pensar
doncs si la teva filla
és així d'aquesta manera
potser voldria
casar-me amb ella
el cas
és que va fer pujar
a la seva filla
perquè anés al palau del rei
i complís la seva paraula
tal i com li havia dit
tal i com li havia dit
el moliner
la noia la filla del moliner
va pujar fins dalt
al palau del rei
i quan el va atendre
el rei
se la va mirar
i li va dir
escolta
m'ha dit el teu pare
que tu files la palla
i la converteixes en or
i si és que mira
et diré una cosa
passa per aquí
que hi ha
una gran cambra
i així va ser
va obrir una cambra
i a dintre de la cambra
hi havia un dot
un flec
un peix
una cosa grossa
terrible
de palla
i vinga palla
i més palla
la noia s'ho va mirar
així com estorada
i el rei li va dir
mira noia
si és veritat
que ets capaç
d'afilar la palla
amb or
em casarem tu ara bé
si no és així
que sàpigues
que demà et faré penjar
ai la pobra noia
quan va veure allò
no sabia pas
com fer-s'ho
perquè ella
mai de la vida
havia afilat
palla amb or
però
la noia es va tancar
dins de l'habitació
va mirar-se al fust
va mirar-se a la filosa
i
va començar a plorar
i encara no havia
començat a plorar
com aquell que diu
ben plorada
que se li apareix
per un racó
que no sabia pas
però no havia sortit
una mena de fullet
cama curt
desnerit
que li fa
ah
escolta'm
si tu no pots
filar la palla
ja te la filaré jo
però
que em daries
a canvi
ella
li va dir que
a canvi
li daria un braçalet
el fullet
es va guardar
el braçalet
i va començar
a afilar
de pressa
tan ràpid
tan bé
que en un tres
i en un no res
aquella palla
es va convertir
tot en fils d'or
i el dia següent
el rei quan ho va veure
va fer
oh
tenies raó
però el rei
encara no se n'havia fet
tip d'hora
i sí
és que va conduir
a la noia
amb una altra habitació
va obrir la porta
i va veure
que aquella habitació
que era molt més gran
que la primera
era plena de palla
i de palla
i de palla
i ai mare de Déu senyor
mira noia
si enfiles
tota aquesta palla
amb or
et casaràs amb mi
però si no ho fas
et penjaré

convertida en or
però
ai
el rei encara no en tenia prou
i per tercera vegada
li va dir
mira noia
veus aquesta altra cambra
veus tota aquesta palla
vull que me la tornis
a convertir en or
i pobre de tu
que no ho facis
si demà
aquesta palla és hora
et casaràs amb mi
i si no
vull que sàpiguis
que et penjaré
i et deixarà ben morta
ai la noia
quines esgarrifances
per tercera vegada
havia de fer allò
que no podia fer
i si és que es va tancar
i quan va començar a plorar
el fullet
que se li torna a presentar
i li diu
ei
ei ei
ei ei
avui
què és el que em podràs donar
si vols que treballi per tu
i et convertessi
aquesta palla en mort
la noia
li va dir
que no tenia res més
i que no li podia fer cap present
no
pateixis noia
només voldré una cosa
que quan tinguis
el teu primer fill
me'l quedaré jo
d'acord
la noia
va pensar
que bé
mira
que havia de passar
molt de temps
i potser ja no se n'en recordaria
el fullet
i a més a més
com que no havia sigut mai mare
doncs no sabia què fer
jo m'imagino que qualsevol persona
que hagués sigut mare
hagués dit
no no no
però la noia va dir
ah val
eh
li anava el coll
li anava el coll
havia de fer alguna cosa
i si és que la noia
va acceptar el tracte
i el dia següent
de vell nou
la cambra va ser convertida en or
i esclar
el rei
va complir la seva paraula
i es van casar
sí sí
sí sí
però va passar un any
i després de l'any
plis plas
sí sí sí
un marrec preciós
més bonic
més buf
amb unes galtones
i la noia
estava allà tota eixerida
mirant-se el marrec
i que se li apareix
el fullet
eh
eh
vinga
busca el teu fill
tracta
es tracta
la noia esgarrifada
perquè havia estat mare
i aleshores ja sabia
què és el que era ser mare
i va dir
no no no no
però el fullet
volia cobrar
el que li havien promès
la noia li va dir
que no
i el fullet
per enfotre-se'n una miqueta més
li va dir
bé
et faré una cosa
per donar-te una miqueta de coll
et faig una proposta
si endivines
el meu nom
et quedaràs el teu fill
ara ve si no l'endivines
me l'emportaré cap als inferns
i li va donar tres oportunitats
ai pobre noia
us podeu pensar
vinga a pensar
i a rumiar noms
primer va començar
amb els noms de la Bíblia
que si no
ei
se'hi es jacopi
i tal
i que quali tots aquests
i capi
el fullet
que no
que no
que no
no ho és
no ho és
no ho és
et queden dues oportunitats
la noia estava esgarrifada
va enviar emisaris
per tot arreu
que li portessin
els noms més estrafolaris
per tal de poder-ho encertar
i poder-se quedar
amb el seu fill
perquè aquell fullet
no parava
de tensar-se
amb les sungles esmolades
eh ja us he dit
que els fullets
fan
maleses
més aviat eh
ai sí
és que
aquella noia va començar
a dir
noms estranyíssims
no et diràs
passar de llarg
no et diràs cama de bé
no et diràs aigua de peix
i el fet
no no no no
no em dic així
no soc passar de llarg
ni cama de bé
ni agafa peix
i la noia
estava desesperada
perquè només
li quedava
una oportunitat
aleshores
abans de l'oportunitat
va agafar el seu nen
i
i va dir-li al seu marit
al rei
que estava molt trista
i el rei li va dir
ah doncs estiguis trista
perquè mira
avui mateix
jo n'estic molt de content
fixa't que abans
d'arribar aquí al palau
que n'havia anat de cacera
he passat pel davant
d'una casa
molt molt estrafolària
on hi havia una fogaina
i al davant de la fogaina
tot voletant
una mena de follet
un home estrafet
un home que m'acurt
molt petit
que no parava de dir
avui pasto
demà faig cervesa
i l'altre m'enduc
el marrec de la reina
que bé que ningú no sàpigui
que em dic saltacatrec
quan va sentir allò
a la reina
va dir
ara ja ho sé
es diu
saltacatrec
i si aquella mateixa nit
se li va aparèixer
el follet
que es volia emportar el nen
què reina
que el saps
el meu nom
i ella li va dir
tu
et dius
saltacatrec
i en saltacatrec
es va quedar
tan esturat
tan esgarrifat
que li haguessin encertat
el nom
que diuen
que va donar
una puntada
tan forta al terra
que se li va enfonsar
fins i tot el peu
i de la revolada
es va agafar l'altra cama
se la va partir
per la imeïtat
i diuen
i compten
i compten
i diuen
que aquell follet
entremaliat
es va amagar
per un forat
que se'l va emportar
cap a l'infern
ho ho ho ho
ei
el salte que trec
del Jacob
i el Wilhelm Grimm
contes populars
mireu
mireu
ara ja comencen aquí
a prendre posició
la gent
de l'aula de teatre
de la Universitat
Rovira i Virgili
que avui ens porten
això
la interpretació
la dramatització
d'un conte
i els autors
que han vingut
també els autors
bona nit
senyors i senyores
vaja vaja
apunt
apunt
apunt
mentre es van
seient
nens
nenes
ep
m'imagino
que ja us heu anat
posant el pijama
que heu apagat la llum
la llum
la llum de les espelmes
i que heu encès
la llum elèctrica
i que ara ja
venga
que si rentar-nos els dents
i processó
de petons
i abraçades
per aquí i per allà
perquè ara
ara ara ara
canviarem una miqueta
el planning
eh
i mentre vosaltres
aneu passant
aquests senyors
i aquestes senyores
per cert
és apte per tots els públics
eh
aquest conte
us hi podeu quedar
una estoneta més
sí
doncs venga
molt bona nit
per als que aneu a dormir
i alerta
que d'aquí d'aquí
d'aquí una mica
de res
mentre posem
una mica
de música
eh
començarem
amb el conte
del desig perdut
de sa petita
Inés
jo no sé
muchas cosas
es verdad
digo tan solo
lo que he visto
y he visto
que la cuna del hombre
la mecen con cuentos
que los gritos
de angustia del hombre
los ahogan con cuentos
que el llanto del hombre
lo taponan con cuentos
que los huesos del hombre
los entierran con cuentos
y que el miedo del hombre
ha inventado
todos los cuentos
yo sé
muy poques cosas
es verdad
pero me han dormido
con todos los cuentos
y sé
todos los cuentos
tots els contes
a cana macana
els dijous a la nit
Quisiera
abrir
lentamente
mis venas
mi sangre toda
verterla
a tus pies
para poderte
demostrar
que amar
no puedo más
y entonces
morir
después
y sin embargo
tus ojos azules
azul que tiene
el cielo
y el mar
viven cerrados
para mí
sin ver
que estoy aquí
perdida
en mi soledad
sombras
nada más
acariciando
mis manos
sombras
nada más
en el temblor
de mi voz
pude ser feliz
y estoy en vida
sufriendo
entre lágrimas
viviendo
el pasaje
más horrendo
de este drama
sin final
sombras
sombras
nada más
entre tu vida
y mi vida
sombras
nada más
vinga
i después
de sentir
una miqueta
de sombras
de la
Xabela
en col·laboració
amb l'Anna Belén
doncs
què us s'assembla
si us deixo
ja
amb aquesta
cosa especial
m'agradaria
que els que ens escolteu
poguésseu ser aquí
perquè s'ho val
quan la ràdio
o els nostres estudis
i la Sílvia
diu
somplen
somplen
somplen
somplen
perquè és un dels nostres
desitjos
que s'ompli
això
sí
doncs vinga
avui una intervenció
especial
les sombras
en mi rincón
el desig perdut
de sa petita Inès
ve d'aquí una vegada
un petit poble
perdut
al vell mig
d'enormes muntanyes
on ja quasi
no hi vivia ningú
i on la majoria
de les seves
grans i velles cases
es trobaven
en estat ruïnós
tancades
des de
ja feia
molts anys
quasi tots els seus
antics habitants
s'havien anat marxant
a les ciutats modernes
buscant el benestar
i un treball
que els assegurés
el futur
que allí
deien
no podien trobar
podríem dir
que era un poble
abandonat
ja no hi havia gent
als seus carrers
i places
ni botigues
ni escola
ni festes
ni res
res obert
de fet
no era tot
ben bé així
el curiós
singular
d'aquest poble
era que
malgrat l'abandonament
que patia
tenia una gran oficina
d'objectes perduts
en la que treballaven
totes les poques
persones
que encara vivien
en aquell indret
que fèieu una oficina
així
en un poble
pràcticament
deshabitat
us preguntareu
doncs
resulta que era
coneguda en el món
sencer
que era la més
antiga i especial
de totes les oficines
d'objectes perduts
i que es podien trobar
tots aquests objectes
arreu del planeta
terra
sí sí
així era
en elles sols
hi havia
coses
trobades
i recollides
directament
per les fades
que vivien
en pobles
muntanyes
i ciutats
i de fet
eren elles
les mateixes
que convertien
aquells objectes
només tocant-los
en objectes
plens de màgia
i de propietats
meravelloses
únics
però
això sí
per poder-los
recuperar
i gaudir
de la seva màgia
les persones
que buscaven
els seus objectes
perduts
tenien que aconseguir
primer
trobar aquell
llunyà indret
amagat
on es trobaven
guardats
i després
desitjar
intensament
amb totes
les seves forces
recobrar
el seu objecte
perdut
i descobrir
què és el que
feia tan important
i necessari
per sobre de tot
creure en entusiasme
i admiració
que les fades
existeixen
Inés
era l'encarregada
d'obrir les portes
a primera hora del matí
tots la coneixien
per sa petita Inés
deien en el poble
que era una fada
que s'havia enamorat
d'un humà
i ja es coneix
que està prohibit
per les fades
estimar els humans
i per això
malgrat que ningú
li sabia l'amor
l'havien convertit
en humana
sa petita Inés
no sabia mai
cap a on anar
passadís amunt
passadís avall
anava rient
i la gent
no entenia per què
sempre puntual
arribava a l'oficina
obria la porta
deixava les seves coses
i començava a passejar
mirant-ho tot
sense perdre's cap detall
un dia d'aquells
sense voler
va trepitjar
un desig
que anava rodolant
per terra
va obrir els ulls
com dos carabessons
i va
ofegar un
ai
Pau
arriba més tard
era l'encarregat
de posar ordre
els objectes perduts
el seu pare
jo havia fet
quan era més jove
i el seu avi també
i l'avi del seu avi
i així fins a arribar
on el temps
desapareixia
quan Pau aquell dia
va arribar
es va trobar
sa petita Inès
amb els ulls
embadalits
i quieta
com una estatueta
se la va mirar
i li va dir
torna
sa petita Inès
torna
sa petita
se'l va mirar
de dalt a baix
de baix a dalt
i el va començar
a escridassar
com has pogut fer-me
això?
com?
però què he fet jo ara?
no ho entenc
fixa't bé
no veus res
al terra?
en Pau
es va quedar
mut d'espant
va mirar al terra
i va veure
un deixits
tot xafat
i ara
què havia de fer?
estava perdut
enmig de l'oficina
i sa petita Inès
el mirava
per primera vegada
com mai
l'havia mirat
no
no tinc paraules
va dir
no veus que això
no em serveix
fes alguna cosa
sisplau
aquella incòmoda conversa
es va aturar
quan de sobte
es van sentir
unes paraules
que venien prop
de la porta d'entrada
que hi ha algú?
sí
aquí estem
va contestar
agradablement
sa petita Inès
dirigint-se
a un senyor vellet
que acabava d'entrar
suposo
que això
és l'oficina
d'objectes perduts
sí
així és
digui'm
què voldria?
em veuràs senyoreta
ja fa tant de temps
que ni me'n recordo
quan
vaig perdre
com li diria
tant de treball
i de no tenir temps
per estar
el vaig perdre
i clar
primer no em vaig adonar
però després
amb el pas del temps
sí
i és que el temps
ho fica tot
al seu lloc
perdoni senyor
hi ha gent esperant
li digui en pau
mirant a un nen
que estava de peu
prop del mostrador
i no tenim tot el temps
per vostè
ja ens agradaria
ja
però no pot ser
què està buscant exactament?
doncs això
el temps
el temps
crec que ha perdut el temps
que se'n passa massa ràpid
que no puc assaborir-lo
com voldria
que el puc retenir-lo
que em poden ajudar a trobar-lo
i tant
li digués a petita Inès
sense emparsar-s'ho
ni un segon
i donant-li alhora
una capceta metàl·lica
això
és el que vostè busca
el senyor
l'obrí de seguida
aquella bonica capceta
estava plena d'arena de platja
perdoni
digué el vellet
amb decepció
però jo el que busco
es tens
i no...
sí, sí, sí
ja ho sé
però cregui'm
això justament
és el que vostè necessita
suposo que vostè sap
que aquesta oficina
és especial
probablement
no hagués vingut
a veure'n
si no fos així
avisa'r
el cartell
que ja ha penjat
just entrar
sota la porta
sí
l'he llegit
amb atenció
tots els objectes
que hi ha
en aquesta oficina
són màgics
han estat portants
personalment
un per un
per fades
de tot el món
sols funcionen
per a aquelles persones
que s'ho creguin
de debò
de debò
doncs ja ho sap
provi-ho amb tot
el seu convenciment
i veurà
com recupera
el que busca
d'acord
acceptar el senyor
Vallet
aleshores
va tornar
a obrir
la capceta
agafar amb suavitat
aquella arena
de platja
i només
deixar-la relliscar
sobre els seus dits
es va imaginar
ell mateix feliç
radiant
assegut tranquil·lament
a la vora del mar
prop d'on havia vingut
amb tot el temps
del món
gaudint del moment
controlant el temps
vivint-lo intensament
mentre aquell Vallet
marxava
tot content
de l'oficina
amb la seva
capceta
ferrada
sota el braç
com el millor
dels tresors
en Pau havia
començat a atendre
el nen
que feia estona
s'esperava
què et passa nen?
ja fa molts dies
molts mesos
a casa han deixat
de donar-me
carícies
tampoc me'n donen
a l'escola
ni els companys
i les enyoro
les enyoro molt
vull trobar les carícies
que abans tenia
això és complicat
remugar Inès
de fet
qui pot ser
han perdut les carícies
no ets pas tu
sinó els altres
però deixa'm un moment
que pensi
què puc fer
ja ho sé
de seguida
l'Inès
agafa una gran
caixa de fusta
plena de dibuixos
de flors
i li donar
a aquell nen
mira
aquí dins
hi ha
totes les carícies
que durant anys i anys
quan eres més menudet
et van donar
o et vas imaginar
que et donaven
tots els teus pares
els teus amics
els teus familiars
estan totes
totes aquí guardades
cada cop
que et necessitis alguna
sols has d'obrir
la caixa
i de ben segur
que te'n sortirà una
de nova i ben bonica
la caixa
també serveix
per una altra cosa
que t'agradarà
quan surti
cadascuna
de les seves carícies
guardades
la gent que estigui
al teu voltant
recordarà de sobte
el moment tan preciós
i bonic
que va viure
acariciant
i tornarà a fer-ho
gràcies
gràcies
adéu
digué l'infant
quan se n'anava content
amb la seva caixa
un cop va marxar
aquell nen
Inès i Pau
van tenir
una estoneta
de descans
no hi havia
cap altra persona
esperant a les oficines
fixa't Pau
va dir-li ella
més tranquil·la
i relaxada
és curiós
que portem
tants anys
i tants anys
endevinant desitjos
i donant objectes
perduts a la gent
que ens ve a visitar
i tu encara
no has descobert
el meu
qui t'ha dit
que no ho sé
i va posar
aquella cara
d'interessant
que tan sols
en Pau
sabia ficar
ja tornes
a jugar amb mi
sempre fas el mateix
però mai
em dones una resposta
doncs avui
si vols
et donaré
una resposta
a la teva pregunta
sa petita Inès
va fer cara
de sorpresa
però no es va espantar
va agafar aire
i li digué
Pau
quin és
el meu objecte
perdut
però en aquella oficina
no esperava
ni un sol moment
i quan semblava
que ella estava
a punt
de respondre-la
Inès
havia començat
a atendre
un altre visitant
aquest cop
un pallasso
que havia arribat
demanant
trobar la imaginació
que bé havia perdut
hola
bon dia
què desitja
miri
resulta que
he perdut
la imaginació
sap
fa molts
molts anys
que em dedico
a fer riure
els nens i nenes
d'aquest món
però de sobte
una temporada ençà
crec que se m'han
acabat les idees
i que ja no faig riure
no sé què fer
ni què inventar-me
ni com fer coses noves
ho he provat tot
i no me'n surto
m'he quedat fent
el mateix que feia
fa anys
idèntic
sense ganes
i necessito
trobar
una mica
de
l'imaginació
que he perdut
per recuperar-les
bé bé
deixi'm un moment
que pensi
com se'l pot ajudar
ja sé
ja sé
miri
li digué en pau
a l'hora
que li donava
una dotzena
de globus allargats
de tots els colors
això
sí sí sí
sí sí
ja sé
doni'm
doni'm
digué el pallasso
quasi bé
prenent-los
de les seves mans
i només tocar-los
el pallasso
va començar a somriure
en un tres
i no res
ja estava jugant
amb aquells globus
i donant-los
mil i una forma
acompanyant-les
al mateix temps
de divertides
imitacions
amb cares
sons i postures
plenes de gràcia
ara una flor
ara un ocell
un lleó
una serp
un gos
un barret
un llaç
el pallasso
agraït
se n'anà
tot content
gràcies
gràcies
ja puc tornar
a anar
un altre cop
per places
carrers
xircs
parcs
ja puc tornar
a fer el que més m'agrada
ajudar a riure
nens i nenes
gràcies
tornaven a estar sols
a l'oficina
semblava que no hi havia
ningú més esperant
i en Pau va aprofitar
aquell moment esperat
es va tombar cap amb ella
i amb molta cura
va agafar una petita ampolla
que portava
a la seva boixaca
i se la va donar
sense dir una paraula
sa petita Inès
la mirava bocabadada
dins hi havia
una papallona
d'ales molt grans
i milers de colors
plena d'interrogants
li demanà
l'has portat
sempre a sobre
i mai me n'has dit res
no estava gens sofesa
tan sols
desitjava sentir respostes
ja saps
que no podem donar
objectes perduts
a persones
que no els demanen
i fins ara
mai no m'ho havies demanat
sa petita Inès
se n'adonava
a seguida
del significat
del seu objecte perdut
va recordar
un temps
en què ella
era una fada
i portava objectes
perduts a l'oficina
va tancar els ulls
i va sentir
aquell aire
diferent
de les ales
al volar
de sobte
quasi sense adonar-se'n
va oblidar
el que acabava de sentir
i va enlairar-se
per l'oficina
estrenant
les ales noves
que l'acabava
de regalar en pau
però al tornar a terra
i obrir els ulls
el va trobar
mirant-la fixament
i va recordar
amb emoció
el seu petit secret
ara ja pots marxar
primer
m'has de dir
quin és
el teu objecte perdut
no t'ho diré
no sé quin és
com a fada
que ets
ara l'hauràs de trobar
han passat mesos
des d'aquella darrera conversa
és un matí plujós
en pau està atenent
a una mestra
que acaba d'arribar
a l'oficina
demanant recuperar
la paciència
que abans tenia
amb els nens i nenes
sense que ell la vegi
sa petita Inès
apareix volant
per la porta d'entrada
des d'aquell dia
ella ha tornat
tots i cadascuns
dels dies
que han anat passant
un darrere l'altre
sense excepció
i sempre portant objectes
centenars d'objectes
que troba perduts
per tot arreu
es queda observant
vigilant
no ser vista
com en pau
atent la nouvinguda
sí com li deia
he perdut la paciència
fa molts anys
que em dedico a això
i mai
mai m'havia passat
però ara de veritat
que no sé què em volen dir
els meus nens i nenes
no els escoltant
no els entenc
i em fico molt nerviosa
massa nerviosa
m'agradaria tenir més paciència
però no sé pas com fer-m'ho
i això que abans
en tenia un bon grapat
deu ser que se m'ha acabat
o que l'he perduda
no sé
se li acuta alguna cosa
per ajudar-me a trobar-la
el principal és que vostè vulgui trobar-la
tingui
li digué mentre li donava
unes ulleres
això l'ajudarà
unes ulleres?
sí
sí
unes ulleres
però pensi que no són unes ulleres qualsevol
són molt especials
són les ulleres d'escoltar
n'ha sentit a parlar?
mai?
cada cop que vostè s'adoni
que ha perdut
o està perdent la paciència
s'ha de ficar ràpidament
aquestes ulleres
i pensi que
mentre les porti posades
ha d'escoltar amb molta atenció
el nen
o la nena
que en aquell moment
li estigui parlant
però per sobre de tot
ha de mirar-li els ulls
i no ha de deixar
de fer-ho
mentre es duri la conversa
els ulls parlen
els ulls escolten
els ulls estimen
recordi
és molt important
sempre que les porti posades
ha d'escoltar
i mirar els ulls de l'altre
si no
no serviran de res
depèn de vostè
les ulleres només ajuden
gràcies
i bon dia
digué la mestra
que quan marxava portant les ulleres
d'escoltar
ja posades
fou aleshores
quan sa petita Inès
buscava en Pau
hola Pau
mira què et porto avui
hola Inès
digue'm
respon ell
feliç de tornar-la a veure
et porto una flauta
una pilota
i una ploma
algun d'aquests
és l'objecte perdut
que busques?
pregunta amb interès
no
ho sento
cap d'aquests
és el que jo busco
però de totes maneres
gràcies per seguir-ho intentant
sa petita Inès
arriba sempre il·lusionada
buscant en Pau
i li dona un nou objecte
però mai l'encerta
i sempre ha de tornar
però no penseu
que això l'angoixa
perquè així pot seguir
al seu costat
i tu saps
quin és l'objecte d'en Pau?
i tu saps
i tu saps
arrossegada i tot
els heu sentit
heu vist que avui
la dramatització
del conte ha estat especial
el somni perdut
de sa petita Inès
i ho hem aconseguit
perquè aquí tenim
amb una de les autores
l'Anabel
i el Jordi
hola bona nit
hola bona nit
ai respira filla
amb ella no l'heu sentida
perquè no era
de les que interpretaven
la història
però sí que
ets tu l'autora
o una part no?
una part
va explica'ns com es fa
un conte entre dues persones
ui
aquest ha sigut una mica
per ordinador
ah
tres persones
és a dir
ordinador
eren dues persones
però el que feien
era escriure
una part d'ell
perquè el Jordi Navarro
és l'altre
que ha escrit el conte
i llavors
ell escrivia una part
m'ho mandava a mi
i jo li modificava
una mica
feia una mica
el meu també
l'enviava
i el mateix
i ara el morbo
ara el morbo
perquè sabeu que
vau quedar eliminats
automàticament
només d'ensenyar
diu
caramba
quin munt
quin munt de fulls
és veritat
els va saber greu
no?
perquè jo crec que
jo els vaig veure
el dia del lliurement
de premis
allà a la Calilé
i a l'Anabel
feia una careta
de ratolina
com dient
que guanyo
que guanyo
que guanyo
me sap greu
no?
sí home
una mica
perquè
a veure
ho vam presentar
i no pensàvem guanyar
però quan
vam veure
també una mica
el que havien escrit
l'altre
i això
que havia agradat molt
doncs
doncs sí
sabia una mica
mal
però
però està bé
perquè
ho hem pogut comptar
i això està bé
i ho heu portat aquí
a més a més
escolta'm
no ens ha donat temps
perquè ja no sé
què passa tan acabat
de llegir la història
com si us haguéssim
de fer pagar
l'entrada
o alguna cosa
s'han aixecat
que quan hauríem de haver pagat
nosaltres l'entrada
digue'ns més o menys
qui eren les persones
que estaven aquí
molt bé
doncs el narrador
era el Joan Pasqual
sí
el Pau era l'Oriol
és que a veure
els cognoms
no els noms
doncs el Pau
el Pau era l'Oriol
la petita
la petita
la petita
la petita
la petita
la petita
la petita
el Pau era l'Anti
l'avi
el vell
era el Lluís
després
el nen
era la Sandra
i
m'assembla que em deixo
et deixes
et deixes a la mestra
la professora
que és la meva
fixa't que s'ha de posar
unes ulleres
per tenir pacients
que les porta
les porta
les porta
les porta
té molta paciència
en altres
té molta
però el que no s'has dit
i
per acabar
quin era
el desig
perdut
a veure
nosaltres vam fer el conte
amb una pregunta
precisament
no
no
no ho diguis
perquè és que cadascú
ha de pensar en desig
cadascú
ha de fer el seu final
a mi em va dir algú
que podia ser la Pau
la Pau
és que
a mi el que m'agrada
és sentir discutir
els altres
o sigui
home
discutir
no és la paraula exacta
però
quan ho vam llegir
la primera vegada
el conte
tots nosaltres
no per ensenyar
i tot això
el que feien era
al final és aquest
no no és aquest
no
però com pots dir
que és aquest
no
i això
ens agrada molt
moltíssim
veure que
que provoca
que provoca
l'inquietud
de la gent
i que
que no és de ser vida
què
se'ns acaba
no
ai ai ai
i ha anat d'un pèl
a més a més
perquè han arribat
fregant fregant fregant
havíem dit
entre 10-15 minuts
no no no
Anabel moltes gràcies
per ser amb nosaltres
moltes gràcies
el nom de tota la companyia
que és aquí al darrere
la peixera
acompanyant a Sílvia
que han interpretat
aquest conte
Miquel
que l'hem tingut avui
aquí de convidat de pedra
el Miquel no diu res
però
hem fet un vescanvi
hem dit que la setmana vinent
farem un especial
camí de Sant Jaume
perquè es pugui esbravar
Miquel
ens puguem esbravar tots
i puguem
i puguem tirar
la Sílvia
sembla que té calor
perquè està fent vent
i això vol dir
que l'assumpte s'estacava
senyors i senyores
ha estat un plaer
aquesta nit
que anar a mecanitzar-ho
amb tots vosaltres
els controls
ha estat la Sílvia
hem parlat amb una amiga
que vindrà també
la setmana vinent
hem tingut aquí
l'aula de teatre
de la Universitat Rovira i Virgile
sí, vaig bé
i el Miquel
que ens ha donat el vistiplau
que anar a mecanitzar-ho
força bé
i recordeu
feu contes
que paga la pena
vinga, molt bona nit
tiau
d'arragona ràdio
d'arragona ràdio
es beleza
d'arragona ràdio
d'arragona ràdio
d'arragona ràdio
ahhhh
s Ibri
pen b bucks
beep
с