Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Comencemos la espai
Habaneras desde el balcón
Era una flor
en un libro escondido
un viejo jazmín
de una antigua ilusión
Más que un amor
Era un alma de amarte
y allí fragante dejó constante prueba de amor
Encerrada en el río
Desde el niño quedó
cual un suspiro
de una niña cubana
por su novio español
Desde el barco le dijo su adiós
Me voy a España
Prometiéndome un día
volver a Cuba
cuando acrobó la flor
Y al alejarse
un mar de olvido
Les separó
Antigua flor
Y al alejarse
En un libro olvidado
En un libro olvidado
En un libro olvidado
Años después
Una niña la lloró
Y al preguntar
Y al preguntar
Y al preguntar
A la pueblo asombrada
Llorando el viejo
Llorando el viejo
Dijo a la nieta
Con emoción
Esa flor
Esa flor
Es una flor
Es un árbol
Que me fue
Mi amor
De un día
Y ahí está
Todavía
Donde yo
La dejé
Junto a su palmeral
Le juré
Que volvería
Que me llevo
El destino
Hació el camino
De mi deber
Como testigo
De aquel cariño
La flor guardé
De aquel amor
Puedo esta flor
De aquel cariño
Quedo esta flor
Hem sentit
La primera manera
Del programa d'avui
Era una flor
De Dullos y Romo
Interpretada
Per Morralla
En la propera
Ens parlen
D'una sirena
Heu vist vosaltres
Alguna?
El pescador
Que ens descriu
L'autor de la cançó
Rosquelles
Sembla que sí
La sirena
Vaig trobar-lo
Aquella nit
Al fons
D'una taverna
Era un vell mariner
Foll
Que en vi ofegava
Les penes
Entre gots
De vi cançons
La seva història
Explicava
Que la dona
Que estimava
La mar
Se la van portar
Us prometo
Us prometo
Que l'he vist
S'ha convertit
En sirena
I a les dits
De temporal
Em torna
La platja serena
He sentit
La seva veu
En dies
De mar
En calma
Dels esculls
Arrasarats
Em canta
Per consolar-me
Quan el sol
Marcha
Polent
Al bo
I arriba
Una barca
És la del vell mariner
Que cerca
La seva
Aïmada
Cada dia
Fa el mateix
Del mort
No pot
Aïllunyar-se
Que la dona
Que estimava
No la pot
Oblidar
Us prometo
Que l'he vist
S'ha compartit
En sirena
I a les dits
De temporal
Em torna
La platja
Serena
He sentit
La seva veu
En dies
De mar
En calma
Dels esculls
Arrasarats
Em canta
Per consolar-me

S'ha convertit
En sirena
Morraia
Morraia
Morraia
Es un peix petit
Considerat
De poro
Való
Pero
A base
De morraia
Podem fer un caldo
Sabrosísimo
Que de unido
Morraia
Es també
El nom del grup
De habaneras
Que avui
Estan nos altres
Una habanera popular
Cubanita preciosa
Soy el cubanita preciosa
Que me adorabas
Flor hermosa
De un jardín
Soñé
Primorosa
Hermosura
Que me embeleza
Tu figura
De querubí
Leí
Leí
En tus ojos
De cielo
Como un consuelo
Que anunciaba
Mi triste dolor
Soñé
Cubanita preciosa
Que en tus labios
Derrota
No hay otro amor
Soy el
Humanita preciosa
Que en tus labios
Derrota
No hay otro amor
Un jardín
luido
Sabroso
Que se
Abriahne
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
He parlat en altres programes que l'habanera i el bolero
són ritmes tan semblants que a vegades la mateixa melodia
es fa de les dues formes musicals.
Sobretot, temps enrere, quan viatjaven les cançons per l'altlàntid
i entre anades i tornades es confonien els ritmes.
Un bolero de Casanovas i Bastons es canta a Morralla,
però no diguis a ningú perquè és el meu secret.
Un bolero de Casanovas
i a tu ara sí, parlem d'amor.
Jo sé d'una caleta reserada
que ningú més no sap per on s'hi va.
Si vols t'importaré, no he estimada
i al teu costat el temps s'aturarà.
t'ensenyaré els racons d'aquella cada.
T'explicaré els secrets que hi guardo jo.
Sabràs com és de dolça una besada i quanta màgia té una nit d'amor.
Si vens a mi a conèixer aquell baratge,
t'estimaré com mai ningú ho ha fet.
damunt la fina sorra de la platja,
t'explicaré els secrets que hi guardo jo.
T'ensenyaré els racons d'aquella cada,
t'explicaré els secrets que hi guardo jo.
Sabràs com és de dolça una besada
i quanta màgia té una nit d'amor.
Si vens a mi a conèixer aquell baratge,
t'estimaré com mai ningú ho ha fet.
Damunt la fina sorra de la platja,
coneixeràs els doig del meu secret.
Jo sé d'una caleta reserada,
que ningú més no sap el seu camí.
on guardo aquell secret, noia estimada,
que a prop de Palamor es faig descobrir
en mi,
a Palamor.
Si formeu part d'alguna coral i canteu habaneres,
truqueu a Tarragona Ràdio
i ens posarem en contacte amb vosaltres.
Animeu-vos.
Des de 1840,
que coneixem la data de la primera vanera
publicada a l'Havana,
titulada L'amor en el baile
i firmada en les inicials C.P.
S'han escrit, cantat i publicat
moltes més, afortunadament.
Com aquesta, que desconeixem l'autor.
Mi madre fue una mulata.
Mi madre fue una mulata
y mi padre un federa,
yo teniente de una fragata
que va y viene de ultramar.
Cada vez que me veo
rodeado de mar,
cojo yo mi guitarra
y me pongo a cantar.
Y pregunto a mis penas
quién lo pudiera hallar.
El rostro divino
que un pobre marín
no pudo alcanzar.
Mil veces busqué la suerte
sobre las olas del mar.
Mil veces quise la muerte
y no la pude encontrar.
No llores, mi vida.
No llores, mi amor.
Mira que las lágrimas
me causan dolor.
si llores, si llores, si llores la ausencia
del bien que te amó.
Llora, vida mía, llora, vida mía,
también lloro yo.
Mil veces busqué la suerte
sobre las olas del mar.
Mil veces quise la muerte
y no la pude encontrar.
No llores, mi vida.
No llores, mi amor.
Mira que las lágrimas
me causan dolor.
Si lloras la ausencia
del bien que te amó.
Llora, vida mía, llora, vida mía,
también lloro yo.
Llora, vida mía, llora, vida mía,
también lloro yo.
Si estén malalts,
tenemos que cuidarnos
para poder estar bien
lo más sabía posible.
pero si la malaltia
es por culpa de la mor,
el millor
es procurar estar
al costat de la persona
que estimem.
Morralla
ens canta
Malalt d'amor.
Si del mar
tu fossis
les onades
jo em voldria
ser el rocà
i esperar
les teves abraçades
amb esquitxos
amb esquitxos de salat
i si fossis el mar
clar
jo voldria ser l'anat
que no vega el teu cos
pam, pam, pam, pam, com una manja d'os
perquè em sé malalt de bo
si tu no hi és
perquè lloro el teu besant
si tu te'n vas
per això
i tal com més
vull saber-te
sempre al meu costat
si del cel
tu fossis
les estrelles
jo em voldria
ser l'anat
per poder
treguir-les molt més velles
dibuixades
al teu pit
i si tu fossis valer
jo em faria
mariner
per tenir ben a prop
el teu cor
com un moviment de gros
perquè em sé malalt de bo
si tu no hi és
si tu no hi és
perquè lloro el teu besant
si tu te'n vas
per això
i tal com més
vull saber-te
sempre al meu costat
per això
si tu te'n vas
si tu te'n vas
per això
i tal com més
vull saber-te
sempre al meu costat
per això
i tal com més
vull saber-te
vull saber-te
vull saber-te
al meu costat
al meu costat
i tal com més
per això
i tal com més
per això
i tal com més
tots tornem
tornem
amb els tres treballs
perquè les vacances
s'han acabat
també
els pescadors
del port de Tarragona
per tots els
que gairebé
surten cada dia
a la mediterrània
aquest balcet
amb el que us direm
adeu
Morralla
canta
de Burjats
i Casanovas
al control Núria
i us ha parlat
Xavier
i us esperem
el proper diumenge
a dos quarts del matí
a Tarragona
ràdio
pescador
sóc
d'una cala
al vell mig
de l'Empordà
lluna plena
lluna plena
riallera
fan alet
del meu camí
la tranyina
matinera
salparà
de bon matí
pescador
sóc
d'una cala
al vell mig
de l'Empordà
pebla
de l'Empordà
de la costa
brava
nina
del
Mediterrà
fent tijoc
enxaca
gronxa
la barca
de boner
sentirem
com xiu
l'alvell
xiu
l'on vell
quan s'acord
per anar a pescar
a la granja
i el llego de matinada
que tinc la peça calada
i el palà
m'ho de per llevar
i més tard
quan surti el sol
i més tard
quan surti el sol
i més tard
quan surti el sol
i més tard
quan surti el sol
la poca s'enfilaré
per anar a vendre
la panera
de llagosta
i de roger
de llagosta
i de roger
van tijoc
gronxa
que gronxa
la barca
de boner
sentireu
sentireu com xiu
l'alvell
marra de napes calçat
al vespre
al vespre
i a la vegada
també a la bromejada
i amb l'encesa
que ha faltat
i quan la lluna és ben clara
he de sortir el calamari
que vol la mare
que vol la mare
rissada
i amb foscor
no vol menjar
en tijoc
gronxa
que gronxa
la barca
de boner
sentireu com xiu l'alvell
bufa, bufa, mestral
bufa, bufa, gelò
bufa, bufa, grecà
que gronxa
ben fort
que no tinc vent
a la vela
i voldria
arribar
fort
si
bufa
la
trebundana
i la mar
no vol calmar
jo faré
la migdiada
i ja
pararé
demà
vent i
jo
gronxa
que gronxa
la barca
de boner
sentireu com xiu l'alvell
patir jo
gronxa que gronxa
la barca
de boner
sentireu com xiu l'alvell
a l'alvell
lluna
lluna
plena
riagera
panaleta
al meu
demà
la
cadira
matinera
se'l farà
de bon matí
pescador
pescador
d'una
jala
el
ben
esticat
al
davant
part
havia
de boncet
ariat
quilow
può