Açid, àcida, del llatí àcidus.
1. Que té un sabor picant, com el del vinagre.
1A. Sabor àcid, sabor de les substàncies àcides.
2. Química, relativa o pertanyent als àcids.
2A. Dit de les solucions o d'altres mescles on hi ha present un àcid lliure.
2B. Dit de les salts que contenen hidrogen substituïble per metalls.
2C. Reacció àcida, propietat dels àcids i de llurs solucions,
de fer virar els indicadors cap al color corresponent a la forma àcida.
3. Química.
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament
pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors
i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d'un altre grup anomenades bases.
4. Química analítica, nombre de miligrams d'hidròxic potàstic necessaris
per a neutralitzar l'acidesa lliure d'un gram d'oli de greix de resina.
5. Acid House, moviment musical de finals dels 80
que va sorgir de la barreja del disco funky i el tecno.
Es va caracteritzar pels ritmes repetitius i electrònics
i ens ha arribat als nostres dies molt transformats,
deguts als sintetitzadors de nova generació.
«Ehi ragazzi, come sono sexy questa sera.
Mi guardano tutti.
Mi sono messa anche le calze in mego.
Per chi mi piace proprio quel ragazzo
Il più bel DJ del mondo.
E questa notte sarà mio.
Me farò morire.
Questa notte sarà proprio mio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat!
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Bona nit!
Anem a encetar el programa número 193 de Radioactivitat.
Radioactivitat!
Un programa amb efecte 2000.
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Avui som a 18 març del 2003 i ja fa 1147 dies que vam estrenar el nou segle.
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Breu història de la dance music.
Aquest tipus de música té els seus orígens als anys 70, a les discoteques de Nova York, Chicago, Los Angeles i altres ciutats nordamericanes.
Els DJs començaven a incorporar a les seves sessions un component artístic. Es tractava de barrejar temes musicals del mític so de Filadèlfia amb el funky de l'època.
D'aquesta mescla en va néixer el típic so disco de finals dels 70. A principis de la dècada dels 80, a Europa, va irrompre el Tecnopop.
Més endavant apareixeria l'anomenat espagueti disco, de qualitat certament dubtosa. Per això a Anglaterra va sorgir l'estil High Energy, una adaptació del disco de finals dels 70.
Cap a finals dels 80 ja es parlava del house, producte de la barreja del disco funky i el tecno. Aquí va ser on els DJs van començar a fer els seus propis temes.
A partir d'aquí ja es podia parlar de nous estils com l'acid house, el trance, el big beat, el jungle, drum and bass, trip hop, etc.
Aquí començaran a sortir a la llum temes fets i produïts per DJs.
Actualment es parla de disco house i disco funky, house progressius o speed garage.
I això que esteu sentint és el tema que va posar sintonia aquest moviment del acid house.
Va sonar molt, era el referent d'aquest tipus de música. El que estem sentint portava per títol sex, acid sex mix, a càrrec dels senyors Edwards and Art Money.
Una formació del tot desconeguda, però amb uns ritmes del tot coneguts.
I nosaltres, en la nostra recerca de saber més del que va passar aleshores,
hem trobat a internet una petita història d'un símbol de l'acid house.
El petit article a internet que hem trobat porta per títol així,
It is on my mind, i diu així, d'aquesta manera.
Un mem és una mena de virus cultural.
L'idea va ser descrita per Richard Dawkins en el seu llibre El gent egoista.
Va ser, o que ve a ser el següent,
quan ensenyes al teu fill on ho vols a llençar una baldufa, estàs transmetent el mem baldufa.
Ben segur que, quan creixi, el nen ho tornarà a transmetre a la seva vegada.
Nosaltres naixem i morim, però els nens continuen jugant a les baldufes.
Els memes ens sobreviuen.
Això és el que hem fet abans amb l'Smiley.
Hem transmet el virus cultural a través d'internet amb els signes que posem als mails.
Sí, qui no ha vist un correu electrònic amb aquells signes que està content, està enfadat.
Això són smileys.
I són hereus d'aquest tipus de música a la City House on aquesta cara somrient era el referent.
I acaba l'article dient així.
Jo m'hi puc identificar molt.
Diu així.
No he pogut evitar recordar-me de la primera vegada que vaig veure un smiley.
Aquest símbol va néixer als 80 com a símbol de la cultura hedonista de la música a City House.
Nosaltres, en el seu moment, se'l vam fer nostre.
Possiblement vam tenir una sobresaturació d'esmiley.
Però, el que he dit abans, els smileys encara segueixen vius a internet.
És el mem, aquest virus cultural, que encara segueix transmetent i sembla ser per força anys.
Doncs bé, l'A City House, per sort, perquè la seva qualitat musical no era molt bona,
va degenerar amb un estil de música anomenat el New Beat.
i és precisament això que estem escoltant, una música més elaborada, una música de més qualitat.
Békens P agenda Google
Békens Daar
Fins demà!
Fins demà!
Un referent del New Beat, la música que va sorgir evolucionada de l'Acid House.
Eren, certament, les mateixes bases rítmiques, música repetitiva, minimalista, però amb una mica més de qualitat.
Tenim més mostres d'aquest moviment de finals dels anys 80.
1989, Flesh, un grup que segur que us sona, Speed Second.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
L'Acid, doncs, tenia aquestes constants repetitives.
però no tot era així.
No tot era així.
del New Beat hi van sorgir moltes formacions amb idees pròpies diferents a la que marcava l'estàndard.
una d'aquestes va ser Fat Gadget, que el 1989 es va atrever a anar més enllà.
que podríem fer servir la paraula va degenerar, però en el bon sentit de la paraula, perquè no va quedar malament del tot, sinó que li va donar una volta més al cargol i li va sortir una cançó com la que escoltarem tot seguit, Lady Shave, un tema fosc, diferent, però que s'emmarca dins del New Beat.
que partia d'aquest tipus de música, recordem-ho que va sorgir a finals dels 80, després del boom de l'Acid House.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els Fat Gadget li van anomenar Lady Saif, un nom bastant suau.
Ja sabem tothom què volia dir, no?
Lady Saif, em sembla que encara funcionen aquestes maquinetes per depilar per les senyoretes, no?
Doncs bé, li van posar un nom suau per un tema bastant cru,
un tema diferent del new beat convencional,
però, com dèiem, seguien les pautes repetitives, minimalistes d'aquest moviment.
Doncs, aquesta formació belga, també, això que escoltaven era del 1989,
va tenir una evolució força curiosa,
perquè ells, ja feia anys que estaven donant-li això de la música,
i van aparèixer en plena febre en tecno, el tecno-pop de principis dels anys 80,
i van fer una evolució cap al new beat.
I el que hem trobat, o el que escoltarem ara tot seguit, després de la troballa,
és un tema d'això, de quan conreaven l'estil tecno-pop.
1982, Fat Gadget, amb una cançó que porta per títol Es Wallow It,
i que podreu comprovar com van anar del tecno-pop al new beat.
Això sí, sense perdre el seu segell peculiar,
sí, perquè cada grup pot evolucionar,
però té aquella cosa que els fa especials.
En aquest cas, aquesta gent, insistim, Fat Gadget.
Aquí els escoltem amb ambients tecno,
però que no deixen de ser també crus,
com els agradava a ells retratar les cançons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I bé, és una mostra que van saber evolucionar.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.




Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I can't believe the news today
I can't close my eyes and make it go away
How long? How long must we sing this song?
How long? How long?
Too long
We can't be this one too long
Broken bottles under children's feet
And bodies strewn across the damn street
But I won't heed the veil of fire
Puts my back up, my back up against the wall
Sunday, bloody Sunday
Sunday, bloody Sunday
Sunday, bloody Sunday
Sunday
Let's go!
Sunday, bloody Sunday
The battle's just begun
There's many lost
Tell me who has won
Who has won
The trenches that we sing our hearts
And mother's children, brother's sister's gone apart
Sunday, bloody Sunday
Sunday, bloody Sunday
How long? How long must we sing this song?
How long? How long? How long?
Tonight
We can't be this one too long
Tonight
Tonight
Tonight
Tonight
Tonight
Tonight
Sunday, bloody Sunday
This song is called
Sunday, bloody Sunday
Doncs Sunday Bloody Sunday des de Denver, un concert que va sortir a didat en format de mini LP, amb unes cançons, Sunday Bloody Sunday, I Will Follow,
i pels seguidors d'U2 se'ns va quedar bastant curt, perquè clar, un concert com aquest, presentant un disc amb tanta força com guard,
doncs allò que se'ns va quedar una miqueta amb les ganes, no?, d'escolta més.
Sí, en lloc de somni LP, podria haver estat un doble LP.
Ho haguéssim agraït més, perquè en aquella època encara no circulaven massa concerts d'U2 a l'abast.
En tot cas, circulaven en format de cinta, i no s'escoltaven massa bé, i clar, a la gent que ens agradava U2 volíem més material en directe.
I de l'oficial, que s'assoltés bé, sí, sí.
El que sí que vam fer, i això és d'agrair, és editar-lo en format de video.
El concert sencer sí que es va editar en video.
Sí, però aleshores també els videos, evidentment, no sé si hi havia l'estèdio, la qualitat de sort no era.
desitjar-la. Avui dia amb els DVDs, doncs, tens imatge i so, estèreo, però esclar, som al segle XXI, i el 1983 encara...
Em sembla que feia tres anys que havia sortit el CD, tres anys que va sortir el 1980, quan es va comercialitzar,
i em sembla que també era un Averraris, o sigui, encara funcionava en discos de vinil.
Sí, sí. De fet, era el que hi havia, i, bueno, quan podíem veure-ho, doncs, perfecte, no?
No ens imaginàvem que d'aquí uns anys sortirien els formats digitals i encara en gaudiríem molt més en qualitat.
Doncs, per acabar amb aquest concert, què us sembla si posem una de les cançons que va ser també emblemàtica d'aquest disc?
Glòria. Home, una cançó d'aquelles que ens porten molts bons records.
La primera època dels sudors, quan eren mig panquis, perquè vam començar, veiem aquella fotografia del disc a l'octobre,
que els veus en aquelles pintes que dius, bé, són fills del punk o són del rock and roll?
Una mica, també, jo crec que es podien barrejar les dues coses.
Sí, sí, sí. Després van evolucionar i van anar cap als sous dos, però al començament...
Sí, sempre han estat una mica tastant les coses per no quedar-se les tancats, que això també és d'agraïns.
Aquest tema, Glòria, em recorda molt això, els començaments, que eren això, poc definits encara,
però molt bon, molt ben trobats, unes cançons, bé, com he dit, amb molts bons records.
Amb molts bons records.
Amb molts bons records.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bé, doncs, perdoneu que ens fiquem tan nostàlgics, tan sentimentals,
però els que vam conèixer els U2 al començament ens hi hem de posar per força.
Sí, no sé què penses, Limo, però els sentiments es porten a dins i quan surten n'hi ha que es part.
La veritat és que aquestes cançons et porten molt bons records.
Recordem-ho, Glòria, de la primera època d'U2, encara ni estava en projecte, el Joshua Tri, que és el disc que la gent va conèixer, aquesta formació irlandesa.
Bé, doncs, nosaltres, on jo et proposo, en aquest cas, un exercici així, un malabarisme,
lligar els U2 amb una formació que és dels nostres dies, però que, en certa manera, la seva música veu dels U2.
No sé si vaig equivocat.
No, de fet, el grup que tu estàs citant ara, que...
No he dit encara el nom.
Doncs sí, es pot apreciar també una mica aquestes reminiscències, el so d'U2 dels inicis, no?
Podem dir el grup Coldplay, que ara estava tenint bastant èxit en aquest segon disc.
Sí.
Bé, jo proposo una cosa.
Ha sortit del tema, la qüestió, perquè ells ens visiten a casa nostra,
concretament, el proper 11 d'abril, al Pavelló Olímpic de Badalona.
Un concert, doncs, sembla ser imprescindible.
I el que vull proposar és, si et sembla bé, Limbo, d'aquí a 15 dies,
parlant una mica més d'aquesta gent, del disc que va entrar l'any 2000,
que li va sortir Rodó, i d'aquest nou disc que va entrar l'any passat, el 2002,
que encara li s'ha sortit més Rodó.
Porten dos discos consecutius molt bons.
De fet, sí, a l'anterior disc ja tenia peces força interessants,
i destaquem algunes més que altres,
però aquest, en canvi, ja té...
és molt més homogènic quant a qualitat.
totes les peces, doncs, es nota molt més treballat,
però, vaja, de fet, tant un com l'altre són força interessants,
i sí, es podria fer, doncs, una mica de recopilació de cadascun i escoltar-nos els temes.
Bé, jo sé que tu ets un gran addicte al Coldplay,
per això t'ho he proposat que em parlis...
Doncs jo, encantat de fer-ho.
D'aquí 15 dies.
Doncs molt bé, sí, sí.
Per cert, t'he deixat escollir la cançó que és...
Warning Sign.
La que més t'agrada.
Doncs sí, de les que més m'agraden,
de les dos o tres cançons, per mi, millors del disc.
That I miss you so
A warning sign, you came back to hold me
And I realized
That you were an island
And I passed you by
And you were an island
To discover
Come on in
I've got to tell you
What a state I'm in
I've got to tell you
In my loudest tone
That I started looking
For a warning sign
When the truth is
When the truth is
I miss you
Yeah, the truth is
That I miss you
That I miss you
So
And I'm tired
I should not let you go
Causeき
I miss you
I miss you
I miss you
I miss you
scares me
I miss you
I miss you
So I crawl back into your open arms
Yes, I crawl back into your open arms
And I crawl back into your open arms
Yes, I crawl back into your open arms
Bé, doncs ens hem quedat, bé, sense paraules
Sí, és una cançó molt maca aquesta, la veritat
Doncs no res, hem llançat la proposta, l'has agafat, molt d'entusiasme
Perquè els Coldplay...
El Coldplay ara mateix és una de les coses que el més motivació em fa
Molt bé, doncs així d'aquí a 15 dies, si n'hi ha res de nou
Doncs ens portaràs informació i més músiques d'aquesta formació britànica
Revelació, testimoni dels nous temps que corren, les noves músiques
I ho vaig dir fa un parell de setmanes
Les esperances que ens donen els músics d'avui dia
Que no tot és aquella música que corre, que ja sabem, no?
De què parlem
Exacte, no, de fet
Que encara queda, encara resta qualitat, encara es fa música de la bona
De la que ens agrada a nosaltres, sí
Evidentment
Doncs molt bé, gràcies per la teva presència avui aquí a Redactivitat
Per parlar-nos una mica més dels directes d'O2
I t'esperem això, com he dit abans, d'aquí 15 dies
Molt bé, gràcies a vosaltres
I avui el temps és que ens ens tira a sobre
No tenim temps per res més
Però, com sempre, no volem acabar sense escoltar alguna cosa més
Alguna cançó que tingui algun missatge
I avui l'hem trobat una d'aquelles
Que va molt bé pel que està passant aquests dies a nivell mundial
El tema es diu així
Caos civil
És de la gran aventura
Una formació que conreava el tecno a Catalunya
Que va desaparèixer malauradament
El tema és del 1995
I si escolteu, després de parlar jo, escolteu bé la lletra
Sabreu d'acabar aquesta cançó
Sabreu per què he dit
Que és un tema que va molt bé per les coses que passen a nivell mundial
És més, és un tema que volem dedicar molt efusivament
A tres tanos que no afinen gens
Darrerament
George Bush, l'emperador dels Estats Units
El Tony Blair, l'emperador britànic
El José María Aznar, emperador de...
Bé, president del govern del País VIII
És una cançó que avui volem dedicar a aquests tres personatges
No serveix de res
No serveix de res
Un veu de algú
I tocar-lo en les mans
I plau l'odi
Que ho frega la pau
Dines bruts maten
Component la realitat
No hi ha línies
Hem de fugir d'aquí
I ara aquí tot que no aquí ni queda res
No és mentira
I espantats corren pels carrers
No és mentira
O és que ser germans no serveix
No serveix de res
Ni vencedors
Ni vencedors
Res val
Si ara aquí no queda res
Ni vencedors
Ni vencedors
Res val
Si ara aquí no queda res
Bé, hem d'agrair la col·laboració setmana rere setmana
De la Núria Cartanyà amb els plats
Sí, perquè es fa un fart de canviar discos de vinil
I és que a nosaltres ens agrada molt el so del vinil
I ella em sembla que no gaire
Però bé, la qüestió és que de moment
De moment em van rodant els discos aquí
I és gràcies a ella
A la tècnica habitual del programa
Avui també hem tingut per fi el Limbo
I res més
Salutacions d'en Beta
Que us emplaça d'aquí a set dies
Aquí a Tarraona
Aquesta és la nostra adreça electrònica
Beta75, arroba, tinet, punt, org
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio
Produït per Beta75
I els pantalons corren pels carrers
I els meus miradors
I els que ser germans no serveix
I els que ser germans no serveix
I els que ser germans
Ni vencedors
Ni vencedors
Ni vencedors
Res val
Si aquí no en queda res
Ni vencedors
Ni vencedors
Res val
Si aquí no en queda res
Ni vencetors
Ni vencedors
Visik
PAS
Si aquí si
oris
Ni vencetors
Ni vencetors
Ara
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.