CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
Els actes del 25è aniversari.
A l'11 de setembre del 2002,
la Junta del Club Bàsquet Tarragona,
presidida per Rafa Pintado,
i la Comissió dels Actes del 25è aniversari,
amb la presidència de Xavi Mas,
va donar el tret de sortida dels actes
del primer quart de segle de vida del CBT.
I ho va fer de manera molt original.
El dia 14 de setembre,
a l'auditoria del Camp de Mar, davant de 600 persones,
es van presentar tots els equips del CBT
i es va presentar la història dels 25 anys del club.
Bé, dels 24 anys de vida.
I per què?
Doncs, preguntem-li l'autor del llibre, Enric Pujol,
per què ha escrit el llibre un any abans?
La resposta us ho dono naturalment.
M'agrada que em faci aquesta pregunta,
podríem dir,
perquè, d'aquesta manera,
durant la temporada 2002-2003,
el públic pot anar adquirint el llibre,
coneixent la història del CBT
i pot participar dels actes.
Aleshores, al mes de setembre,
es pot, i tal vegada així se farà,
publicar una separata de 16 pàgines,
afegint aquesta temporada
i tots els actes desenvolupats
al voltant del 25è aniversari.
I els actes han estat molts.
Concurs de dibuix,
presentació del logo del 25è aniversari,
presentació de l'Himna del Club,
que ja hem memoritzat tots,
edició d'un programa de ràdio,
Tarragona Ràdio, aquest,
i altres actes com la inclusió de l'aniversari
a la nominació de Tarragona,
Ciutat del Bàsquet Català,
partit d'exhibició
i una exposició dels 25 anys de vida del club.
Finalment, s'espera fer un sopar de gala
l'11 de setembre d'enguany,
en el que es vol convidar a tots els jugadors
i jugadores que han estat el primer equip.
Aquest pot ser, tal vegada,
un dels moments més emotius i màgics de l'aniversari,
perquè serà un veritable retrobament
amb el passat i el present.
Però el més important és implicar a tota la ciutat
en la celebració dels actes
i que Tarragona s'adongui
de que el club que té
hi ve les possibilitats esportives i socials
que plega el CBT.
Ah,
i molt important,
que l'Ajuntament prengui nota
de la manca que té la ciutat,
un gran palau d'esports,
perquè algun dia,
no massa llunyà,
el primer equip pugui arribar a competir
a la Lliga ACB.
va a la l
Hola, molt bona nit.
Aquesta setmana el programa de Tarragona Ràdio,
que dediquem a la història del Club Esquet Tarragona,
no parlarà precisament ni de jugadors o jugadores,
ni de tècnics, ni d'entrenadors,
ni de competicions esportives en concret.
Durant la propera mitja hora, durant els propers minuts,
el que volem fer és analitzar l'origen, el paper i els objectius
de la Bàsquet Tarragona Fundació Privada.
Un enys relativament nou,
que avui pren un protagonisme especial en aquest programa.
Per parlar de la Fundació Privada, doncs, del CBT,
avui ens acompanyen cinc convidats.
El seu president, el senyor Rafael Pintado.
Senyor Pintado, bona nit.
Hola, bona nit.
També ens acompanya el vicepresident de la Fundació,
el senyor Javier Mas. Bona nit, senyor Mas.
Hola, bona nit.
I ens acompanyen tres vocals, membres del patronat de la Fundació,
com són el Paco Franco. Paco, bona nit.
Bona nit.
Loli Sales, bona nit.
Bona nit.
I el seu germà, Lluís Sales. Bona nit, Lluís.
Bona nit.
Amb els cinc convidats, doncs, mirarem d'explicar-vos
què és aquesta fundació privada del Club Bàsquet Tarragona.
Una fundació, Javier Mas, relativament nova, relativament recent,
i creada justament al voltant d'aquest 25 aniversari, no?
Sí, la història va anar de la següent manera.
El Rafael, quan el mes de juny del 99
va decidir d'alguna manera engrescar-se amb el tema l'EP2,
jo feia dos anys que havia deixat la presidència del club,
la veritat és que quan la vaig deixar estava una miqueta cansat,
i aprofitant que ell ens va engrescar tots una miqueta amb aquest projecte
i aprofitant que l'any 2002-2003 se celebrava el 25 aniversari,
em vaig reunir amb ell per veure si podíem intentar fer un llibre.
I després del llibre ja va vindre que vam crear una comissió,
després de la comissió que vam crear l'any 2000, el maig,
vam estar un any reunint-se, vam pensar en constituir una fundació
per tema bàsicament fiscal i jurídic per separar una miqueta del club,
que el club es dediqués a la part esportiva i a la part d'organització
i econòmica i nosaltres a la part més social,
que és la mancança que teníem i sobretot de patrimoni,
i el desembre del 2001 vam constituir la fundació.
És a dir, és una fundació que té un any i mig.
Per què té avantatges crear una fundació en un moment determinat
pel Club Escataragona?
Lluís.
Bé, jo crec que és a tots els nivells,
principalment sí, fiscal o d'aportacions,
per part de la gent que vol fer algun tipus d'aportació
a una part de la cultura que és l'esport,
i en segon lloc, el que no es vol involucrar a un club,
que moltes vegades dona por.
El club, ostres, la teva aportació, on va?
Equip professional, va ser, segons quina activitat,
doncs saps que la fundació no és estrictament un ens
que ha d'afavorir el que és el desenvolupament esportiu
d'un equip o d'una categoria,
sinó que és la formació del bàsquet dins del jovent,
i és el punt principal del que són els estatuts.
L'objectiu principal de la fundació seria tenir aquesta presència social,
anar més enllà del que és estrictament competició esportiva?
Sí, en efecte.
Vull dir, aquí el que es tracta, tal com deia el Lluís,
és que d'una manera potencies moltes ajudes
que molta gent, en principi, no vol ajudar
o no vol estar en un equip professional,
i el fet que vagin els diners al primer equip,
que vagin al club,
doncs et poden dir, ostres, que desvarien cap al primer equip.
D'aquesta manera, les aportacions de fundació
han de ser sempre parlant del bàsquet base,
segons marquen els estatuts,
que al final cap és perquè es fa una fundació,
per intentar que l'esport base vagi endavant,
en aquest cas, perquè parlem concretament
d'una fundació dedicada a l'esport.
El que sí que està clar és que,
a part d'això, hi ha una part important,
que penso que és aquest futur
que començarem segurament a partir del mes de setembre,
quan s'acabin els actes del 25è aniversari,
que serà començar a moure aquest patrimoni
que, a més, cada club serà un patrimoni de la fundació
i que, a més, és molt més fàcil agafar ajudes
de cara a la creació d'un patrimoni propi.
La fundació naix el desembre del 2001,
però m'imagino que els mesos previs
són molts els problemes i els inconvenients de tot tipus,
legals, econòmics, de buscar suports.
Com van anar aquells mesos, aquell període?
Des que naix la idea fins que es concreta?
Nosaltres, des de maig del 2000,
hi harem un grup d'unes 8 a 10 persones
que, d'alguna manera, ja teníem clar
que volíem arribar a constituir una fundació
i, quan ho vam decidir, que va ser el juny del 2001,
vam començar a buscar les col·laboracions
i les abortacions de determinats socis,
entre els quals estàvem els de la comissió,
i, al final, vam aconseguir engrescar 41 persones.
El tema legal, doncs, ens vam, d'alguna manera,
documentar amb tota la legislació que existeix,
sobretot catalana, que és nova, recenta, no?
Vam intentar complir tots els requisits
legals que ens demanaven
i, per ara, doncs, no hem tingut cap tipus d'inconvenient.
El que sí que volia insistir
és que la fundació té dos grans objectius.
El primer objectiu és, d'alguna manera,
lligar bàsquet amb cultura.
Quan diem cultura, diem llibres,
diem pintura, diem música, diem oci,
diem teatre, diem de tot.
I l'altre segon objectiu important
és aconseguir tindre patrimoni.
Quan diem patrimoni, vol dir un local,
un terreny, quatre parets,
una taulada, dues cistelles,
un vestuari, etcètera, etcètera.
Jo crec que aquest és el gran repte
que tindrem a la fundació.
Segurament després ja parlarem de tot el futur,
però encara parlant de l'origen,
des del punt de vista de redacció d'estatuts,
tot això va ser molt complicat.
Lluís, en aquell moment?
Home, tots neixem dins del que és el...
hem de neixer dins del que és el procés
de formació d'una fundació.
Tu tens experiència en altres temes
de lo que són associacions
o societats mercantils.
t'has de posar.
Però, bueno, cadascú sap lo seu
i on no arribes et documentes.
Hi ha lleis i textes legals
que t'has d'estudiar.
A més, hem sofert ja una modificació
molt recent que ens ha afectat
com a fundació.
Una modificació obligada.
Sí, sí, per llei.
Per llei.
Hi ha una llei nova que ens afecta
i que ens beneficia
sempre en pos del que jo crec
que és el futur.
que la gent ha de col·laborar
en el desenvolupament de la cultura
i, en aquest cas, de l'esport.
Llavors, s'estableixen una sèrie de deduccions
a nivell fiscal
per aconseguir aportacions de la gent.
Que la gent, que el ciutadà
col·labori en aquests docents
que han de desenvolupar el que és l'esport.
I, en aquest cas,
la Fundació del Bàsquet Tarragona
el que ha de fer és obtenir finançament
de la gent que ha d'entendre
que les seves aportacions
no han de ser penades econòmicament
sinó que han de tindre
un petit reclam fiscal
i, en aquest cas,
tenen unes deduccions
que, a partir d'ara,
són bastant bones.
La Fundació neix
amb 41 aportacions,
amb 41 persones
que posen diners.
I després, com ha anat tot això?
Si han anat col·laborant més?
A mesura que han fet activitats,
hem anat buscant els recursos necessaris
per fer cap a totes les activitats.
El que és evident
és que si organitzem una activitat
i no tenim recursos,
no la farem.
Aleshores, el que sí que hem fet
és intentar mantindre aquest fondo
de la Fundació de Calés,
no gastar-se'l.
Ens hem gastat una part
amb el tema del llibre,
que l'intentarem recuperar,
però les altres activitats
que s'han anat organitzant
s'han anat autofinançant.
autofinançant.
És el que deia ell,
el Lluís Sales,
en el sentit que
és molt de reclam
el fet de donar un donatiu
a una fundació,
de donar un donatiu a un club
per les avantatges
fonamentalment fiscals.
Per exemple,
un donatiu d'una societat
a una fundació
dona 100 pessetes
i al final
se pot estalviar
un 65%,
un 70%,
el qual vol dir
que només n'hi costa 30%
amb la nova llei.
Clar, això és un avantatge.
Amb un club
dona 100 pessetes
i només te'n pots
d'alguna manera
estalviar 35%.
Clar, és que és molta diferència.
En aquest any i mig
de vida de la fundació
ha fet un llibre,
ha fet diferents actes
amb motiu del 25è aniversari,
ha promogut un programa
de ràdio com aquest.
Què més coses heu fet?
Si és que n'heu fet més coses
o quines altres penseu de fer?
Loli.
Vinga.
Que és vocal.
Una de les 13 persones
que composeu el patronat, no?
Sí, senyor.
Anem a veure.
Hem fet ja molts actes
pel tema del 25è aniversari.
Vam començar
amb un concurs de dibuix.
anava dirigit a nens
de tota primària,
o sigui,
des del primer
fins a sisè.
Vam tindre
molt bona participació
i aquests dibuixos,
per exemple,
que van arribar
molts dibuixos
al club,
després han participat
a l'exposició
que hem fet
aquests dies passats.
Hem fet
el llibre,
que ja tothom coneix,
hem fet
l'himne,
també.
Hem fet
una exposició,
que ens ha donat
molta feina,
però trobo que ha sortit
molt bé.
I hi ha més projectes
encara,
com pot ser,
estem ara
buscant una mascota
pel club,
també.
Sí,
ara dintre del poc
la posarem en marxa.
Què obrireu?
Que fareu un concurs
d'idees?
Sí, senyor,
farem un concurs
d'idees
i encara hem de discutir
uns premis,
però pot ser interessant.
I també estem projectes
fer una auca
amb la història
dels 25 anys.
Tot això
és relacionat
amb aquest 25 aniversari.
Correcte.
Com funcioneu
com a patronat,
Paco?
Us aneu reunint
periòdicament?
Van sorgint les idees?
Primer van les idees
i després suposo
que els busquen els diners?
O hi ha aquest coixinet
que comentava
el Javier Mas
que teniu encara
partida endavant
d'aquests projectes?
No, no,
aquest coixí no el toquem,
que per això està, no?
El que sí,
com bé ha dit el Javi,
és que intentem
que cada acte
que celebrem
o que intentem celebrar
el puguem fer
amb la tranquil·litat
que econòmicament
no tinguem
moltes despeses, no?
O sigui,
que no ens costi cèntims, no?
El que passa
és que l'oli, perdona,
s'ha deixat d'un petit detall
que el resultat
del concurs de dibuix
es va fer al calendari
Ah, sí,
un calendari
d'aquest any 2003.
Amb els millors dibuixos,
per dir-ho d'alguna manera.
12 dibuixos guanyadors.
13.
A veure,
tot això
té un nom
i ho vull ressaltar.
Encara que moltes vegades
hi ha persones
que no els agradi
ser protagonistes, no?
I bé,
tot això té un nom
i el nom
és Javi Mas
que va ser
el que es va engrescar
a tots
a portar endavant
tot aquest projecte, no?
I és un projecte
a què a tothom
li va agradar,
tots estem contents
i tots estem treballant
doncs, bueno,
mà en mà, no?
que qualsevol cosa
que es fa
primer és debat,
si es pot fer
la fem
i si no es pot fer
no la fem.
Perquè en principi
hi havia previst
fer moltes més coses
de les que en principi
teníem programades, no?
Però clar,
ens estimaven més,
si teníem 25 coses
a fer, només no podíem
fer 13,
només n'ha fèiem 13,
sinó,
si no n'haguessin
pogut fer 7,
només n'hagués
fint 7, 7, no?
A veure,
tot això,
a més a més
del nom de Javi Mas,
té a més a més
un altre grup de gent
que a mi m'agradaria,
però bueno,
no oblidar-nos d'ells
com a companys
del patronat
i que també hem col·laborat
amb tota aquesta tasca,
com poden ser
la Conxi,
que no m'ho vull deixar
el Joan,
no m'ho vull deixar
el José,
no m'ho vull deixar
el Pep Salla,
no m'ho vull deixar
i etcètera, etcètera, etcètera.
Sempre ens deixarem algú,
però en fi,
la menció està feta.
Jo ho vull dir
tots els que no hem dit.
Sí,
el que passa és que,
bueno,
són els que m'han vingut així
ara a bòtia pronta
a la memòria,
no?
I, bueno,
totes les coses
que s'estan fent
les han fet
perquè les han pogut fer,
primer perquè les han volgut fer
i després perquè les han pogut fer
i sembla que
tothom està content
del que hem arribat a fer.
Potser està mal dir, Loli,
però de totes les coses
que heu fet fins ara
n'hi ha alguna
de la que estigueu especialment satisfets
pel nombre de participants,
per l'acollida que ha tingut?
Dir que potser està de mal dir
perquè, clar,
tot suposo que ha anat prou bé,
però...
Sí, no,
ha anat bé,
però anem a veure a mi
les dues coses
que destacaria jo personalment.
Una va ser el concurs de dibuix
perquè ens va portar feina,
hem vist que hi havia col·legis
que col·laboraven encantats,
o sigui, molt bé,
i perquè he participat molt activament,
però a part també l'himne.
L'himne?
Sí.
La presentació de l'himne,
sí, espectacular
i molt emotiva.
A mi m'ha quedat al cap.
I ara què fareu amb això
de la mascota,
ja que estem pensant
en el futur més immediat?
Com ho penseu organitzar?
Bueno,
doncs farem un concurs,
convocarem un concurs.
I qui podrà participar?
Qui vulgui?
Tothom.
Tothom.
Tothom,
qui vulgui, sí.
Et pots apuntar, eh?
Sí, sí, sí.
És a dir,
nens,
joves,
grans,
qui vulgui.
Qui vulgui.
I què busqueu?
Una imatge
que representi el club
a partir d'ara?
Correcte.
Sí.
La mascota
volem que representi el club.
El que passa
és que ens agradaria
una mascota
que representés el club
i la ciutat, no?
Ja sé que aquí
no tenim cap animalet,
penso jo que pugui ser
representatiu de Tarragona,
però serà la mascota
que sortirà a tot arreu.
A tot arreu.
El Javi està satisfet
d'alguna de les coses,
especialment de les que s'han fet fins ara?
O tampoc vol destacar cap?
No, a mi el tema de l'himne,
la veritat és que
tots els companys del Patronat
ens vam emocionar
perquè va ser una cosa
que no intuïam,
jo no intuïa
que fos una cosa tan emotiva,
però el fet d'escoltar
una música que han fet pel club
i la lletra que han escrit pel club,
una orquestra de 69 joves
que la van tocar molt bé
i tres persones que van cantar
amb el cel·lò de la Diputació de Plens,
que és un cel·lò molt maco,
doncs la veritat és que
se'ns va posar tot la pell de gallina.
I després, bueno,
perquè a mi m'ha tocat molt també,
la meva gran il·lusió
des del principi
era que hi hagués una història
escrita del club, no?
Que quedarà per tota la vida.
Com a mínim ja tenim
el primer llibre dels 25 anys,
o sigui, d'aquí a 50 en fem un altre,
però com a mínim
ja hi ha alguna cosa escrit del CABD.
I dels recursos econòmics
que s'han anat assolint,
que s'han pogut anar agafant
al llarg d'aquest any i mig,
n'esteu prou satisfets
des de la Fundació?
Sí, jo crec que sí,
perquè hem d'agrair
a les empreses
com per exemple
l'Autoritat Portuària,
a l'Associació Empresarial Química
de Tarragona,
a l'ADAU,
m'ha de deixar algú segur,
a Caixa Tarragona,
que també ens ha col·laborat,
bueno,
una sèrie d'entitats
que gràcies a elles
i al seu suport,
també vull agrair
a Tarragona Ràdio
públicament
totes les facilitats
que ens ha donat
per fer aquesta sèrie
de 21 programes,
que al principi
quan vam vindre
no ens esperàvem
tantes facilitats.
Jo crec que és una miqueta
el reflexe
que la gent vol ajudar
i si hi ha projectes
engrescadors senzills
i bonics,
doncs tiren endavant.
I el president del club,
que alhora és president
de la Fundació,
com s'ho mira?
Des de la perspectiva
de president del club,
el paper que ha jugat
la Fundació
en aquest 25 aniversari
o que està jugant?
Com a president del club,
m'ho miro
que era molt important
el fet
de retrobar
una gent
que havia col·laborat
durant molts anys
al club
amb tasques directives,
que una mica
s'havia diluït
potser per aquells anys
o aquells vuit anys
que pràcticament van estar
i que van tenir
molta feina
o que vam tenir
perquè també estaven
aquelles juntes.
Passava que t'excusaves, eh?
No.
I que
i que verdaderament
per mi
el fet
de quan el Javi
es va
parlar
de fer això,
des del punt de vista
de club
m'ha agradat molt
perquè
veia que podíem
retrobar
tota aquella gent
que en un moment
d'un moment
havien col·laborat
i la veritat
és que
40 i escaig
persones
que van estar,
que són patrons
de la Fundació
és important
perquè hi ha molta gent
que havien estat
a la Junta
que no han estat mai
a la Junta
però que són del club
de fa molts anys.
I això és important,
és aquell esperit
que a vegades
volíem tenir
i que no trobàvem
i que almenys veiem
que verdaderament
va sembrant
i queden coses.
Continuem tenint
una assignatura pendent
perquè si durant 25 anys
han passat
2.000 persones
en el club
o 3.000
que només tinguem
1.000 socis
és pobra.
Però bé,
hem de continuar treballant
i jo penso
que la il·lusió
que s'ha marcat
des del fet
de la Fundació
les ajudes
que hem rebut
per part de molta gent
entitats
que han col·laborat
amb la Fundació
que també estan
col·laborant
amb el club
penso que això
és important
i que el fet
que jo sigui
president de la Fundació
és més que res
perquè els estatuts
els van fer així
i que...
És un càrrec decoratiu?
Home,
decoratiu tampoc
perquè saben
que a vegades
penso que
t'has d'implicar.
Jo a vegades dic
que jo veia
a les juntes
del Paternà
però que no hi treballo
perquè jo penso
que tinc massa feina
amb el club
però que pensem
que van pensar
o quan es van fer
els estatuts
que era important
que el president
del club
estés al front
de la Fundació
sempre hi ha
algun matís
que pot ser
que alguna vegada
no ho estés
però que bàsicament
era important
que estés
perquè moltes coses
van lligades
si anem a parlar
d'un patrimoni
que a menys
que el club
tingui una veu
davant d'aquesta
part patrimonial
que es vol encetar
des de la Fundació
i ara et parlo
com el president
de la Fundació
que des de la Fundació
es volen crear
a partir que acabin
els actes
del 25 aniversari.
Acabem de parlar
dels actes
del 25 aniversari
el punt final
és
l'arribada
és el setembre
heu parlat
del concurs
de la mascota
què més teniu preparat
pel setembre
o abans del setembre?
No, pel setembre
els actes finals
serien
el sopar
el sopar
que fem cada any
però aquest any
volem fer
fer una mica més gran
fer un sopar
No, el volem
perdona
el volem catalogar
com a sopar de gala
per acabar
la cuenda
d'aquestes celebracions
seguint
Convidats
és a dir
aquí vindria
tota la gent
vinculada amb el club
durant aquests 25 anys
aquest seria l'objectiu?
A veure, en principi
tota la gent
que estima el club
hauria d'estar obligada
a vindre
obligada
obligada
O sigui, a veure
que s'entengui
l'obligació
és col·laborar
amb el sopar
i participar
amb el sopar
no perquè no s'entengui
que l'obligació
és que vinguin
simplement a sopar
i no tinguin
cap despesa econòmica
Tenim data i lloc
per al sopar
Loli, tu
que tu
tu ets col·laboradora
amb el sopar
Bueno, sí
però
perquè me l'ha apuntat ara
Anem a veure
el sopar
seria el dia 10 de septembre
Vigília de la Diada
Vigília de la Diada
i el lloc
seria el Forti de la Reina
El Forti de la Reina
Capacitat màxima
300 persones
potser, no?
No, no
Els que siguin
Sí
Teniu tot el fortí
per vosaltres
Bueno, no ho sé
no sé si tant
però ojalà
tot s'ompli
I més enllà de l'11 de setembre
és a dir
més enllà d'aquesta data
que simbolitza justament
l'inici
l'origen del Club Asca Tarragona
ara fa 25 anys
més enllà d'això
quin paper li queda a la Fundació?
Què fareu a partir d'ara?
Doncs
tancarem ja l'etapa
dels actes aquests
del 25 aniversari
i anirem
per exemple
doncs com ha comentat abans
el Javi
un dels temes
que tenim en ment
i que trobem molt important
és de buscar un patrimoni
anar a veure
si podem aconseguir
tindre un joc
pel club
I com es busca patrimoni?
Teniu la fórmula màgica?
No, però bueno
estem pensant
estem pensant
estem buscant idees
ja veurem
no ho sé encara
i a llarg plaç
començar a preparar
la celebració
del 50 aniversari
No, això ja li toca
a una altra gent
Però la Fundació
evidentment
continuarà
Javi
quin és l'objectiu
de la Fundació
després del 25 aniversari?
Perquè això neix
ho dèiem al principi del programa
com una idea
com un complement
als 25 anys
els 25 anys passaran
d'aquí uns mesos
i després què?
Bueno
bàsicament
intentar buscar patrimoni
després també
promocionar l'esport
de la base
com deia Lluís Sales
intentar
buscar ajudes
per la canalla
fomentar la cultura
no sé
fer algun tipus
de premis anual
o bianual
econòmic
vinculat amb
jo què sé
l'article esportiu
millor
de les comarques
de Tarraúna
es poden fer moltes coses
amb aquest tema
de la Fundació
és qüestió una miqueta
de tindre
les idees clares
però el que sí
que està
tenint que estar molt centrats
tal com ha dit
la Loli
és
hem d'aconseguir
tindre un terreny
que com l'obtindrem?
doncs pagant-lo
buscant aportacions
dels 41 socis
dels 50
dels 60
dels 80
el que està molt clar
és que la Fundació
en el moment
que es va constituir
va ser
calés d'aquestos socis
que la vam començar
i jo també estic convençut
que si algun dia
ens surt un terreny
o una oportunitat
per aconseguir-lo
jo estic convençut
que si s'han de pagar
una sèrie de diners
els socis aquests
estaran disposats
com a mínim
a posar la firma
perquè no deixes
de ser patrimoni
i quan ja tens un terreny
ja és molt
tot el més
és molt més fàcil
Lluís
des d'una perspectiva
més legal
més legalista
com seria en la teva
professional
com es pot aconseguir
patrimoni
o com es poden aconseguir
més aportacions
econòmiques
a la Fundació
bé
primer de tot
entenent
què és la Fundació
jo crec
i aquí
està molt orientada
ha estat molt orientada
d'inici
al 25è aniversari
però no té res
a veure
són dues coses
totalment diferents
la Fundació
té sentit
per si mateixa
i agafar aquest sentit
quan acabi
el 25è aniversari
perquè
ara s'han fet
un plec
d'activitats
dirigides
a aquest 25è aniversari
i això
ha replegat gent
al voltant de la Fundació
però la Fundació
neix
i jo crec
la meva opinió
és que neixerà
a partir
que s'acabi
aquest 25è aniversari
els esforços
aniran
cap a on ha d'anar
a la Fundació
captar per descomptat
donatius
de gent
i fomentar
el que és el bàsquet
el bàsquet
de base
aquest bàsquet
de base
a Tarragona
es necessita
i això serà
un resultat
que agafarà
el Club Bàsquet
Tarragona
igual que agafaran
altres clubs
de la nostra ciutat
però jo
tinc claríssim
que la Fundació
naixerà
activament
a partir
que acabi
el 25è aniversari
és a dir
que el veritable
paper
el tindreu
a partir del setembre
estic convençut
perquè a més
la nova llei
facilitarà
i facilita ja
ara
les aportacions
i dona
un tractament fiscal
molt bo
i això ho ha d'entendre
la gent
i ha d'entendre
que la cultura
i dins de la cultura
l'esport
tan sols
tira endavant
amb aportacions
de la gent
o de les entitats
a veure
de la mateixa manera
que en un període
de temps
relativament curt
van sortir
no sé si van ser
23 o 27 idees
o 27
23 o 27
bé
temes
per
fer celebracions
del 25è aniversari
a partir del setembre
perquè
la nostra dinàmica
és així
doncs
jo estic segur
que sortiran idees
per aportar coses
de cara a un futur
a la Fundació
amb aquesta nova etapa
l'oli
també quedrà
donar a conèixer
més la Fundació
és a dir
explicar
què és la Fundació
publicitar la Fundació
perquè la gent
no relacioni
simplement Fundació
amb 25 anys
no
això serà una feina
constant
que tindrem que fer
publicitar
i anar
donant-nos a conèixer
sí, sí
és evident
perquè ara és possible
que tothom
vincula aquesta gent
només s'han organitzat
o s'han reunit
o s'han ajuntat
per celebrar el 25è aniversari
no
és el que diu el Lluís
la nostra feina
ha de començar
a partir del setembre
intentar fomentar
l'esport base
lligar esport amb cultura
fomentar les activitats
i després també
intentar fer
o buscar el patrimoni
preparar una miqueta
la Fundació
en el sentit
que es vagi arrelant
sobretot amb el tema
patrimonial
perquè d'alguna manera
assegurarem
el futur del club
com deia abans
el Rafa
hem estat 25 anys
de nòmades
anant d'un costat
cap a l'altre
i agraïts a tots
els que ens han facilitat
els llocs per anar
a poder jugar a bàsquet
però jo crec que
ja ens han fet
prou grans
els socis fundadors
i ara el que busquem
és una certa tranquil·litat
en tindre
algú propi
no ve d'un any
no ve de dos
no ve de tres
o sigui
nosaltres quan vam
constituir el club
teníem de 18 a 23
en tenim 25 més
trigarem 10 anys
a tindre instal·lacions pròpies
no ho sé
però la idea
és aconseguir-ho
en un any
en dos
en deu
és igual
no tenim pressa
avui segurament hem fet
un programa molt seriós
perquè la Fundació
és una cosa molt seriosa
però no em diran
que no s'ho passen bé
quan es reuneixen
alguna cosa divertida
deuen fer
o deuen pensar
alguna idea esbuja errada
segur que han tingut
i que no l'han portat a la pràctica
no em senyalis a mi
mira't el Paco
i ho entendràs clar
quines idees
podem confessar avui
que han tingut
i que han posat
damunt de la taula
però que en canvi
no han sortit
bueno pues
més d'una vegada
quan ens hem reunit
a part de treballar
doncs ens preparem
els nostres sopars
i ho celebrem
i ho disfrutem
un castell
amb el Paco
d'en Xaneta
seria increïble
sí
han pensat en fer
una colla castellera
i pensa que hi ha aquí
la pinya
pinya
bona bona bona
bueno pues
no es descarta
la possibilitat
que el club
inclús
doncs bueno
que sí
samarreta ja tenim
que sí
tenen samarreta?
tenen cabís
per mi sí
el president del club
jo se'n refia
d'aquests vocals
i tant que sí
i confia
i penso
home
per descomptat
perquè penso
que s'ha demostrat
s'ha demostrat
al llarg de molts anys
que es pot confiar
amb la gent
i a més a més
jo penso
que dintre del club
en molts moments
ja hem format
un cert grup de gent
que som
més amics
a part de
companys de junta
però
en alguns grups
en molts moments
som més amics
i continuem
amb aquell esperit
del que vam fundar
el club
lògicament
ara estem
amb una dinàmica
potser
més professional
amb el que
respecta
el primer equip
i potser
s'ha perdut
una mica
en algun moment
que hem de reconduir
una mica
el fet d'aquest
sobretot
de la part de baix
la part
de l'amistat
i de la família
un últim missatge
Xavier
com es pot posar
qualsevol persona
que ens estigui
escoltant amb la fundació
pots posar-nos en contacte
amb el club
bàsquet
o amb les oficines
al teléfono
977
244937
244937
és el teléfono
de la fundació
i allà els donaran
tota la informació
sobre la fundació
que deixin missatge
i nosaltres ja els trucarem
i els informarem
de qualsevol tema
que tinguin
i si volen
col·laborar
fantàstic
atenció al concurs
de mascotes
que ben aviat
es farà públic
i podrà participar
tothom que vulgui
el Club Bàsquet Tarragona
busca una mascota
per celebrar
aquests 25 anys
d'història
així acabem
aquest programa
que avui hem dedicat
justament
a la Bàsquet Tarragona
Fundació Privada
un any
relativament nou
un any i mig
de vida
que avui ha tingut
el protagonisme
d'aquest espai
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb els convidats
Rafael Pintado
Javier Mas
Loli Salas
Lluís Salas
i Paco Franco
moltes gràcies
per la seva participació
i fins la propera
adeu-siau
bona nit
swim
C-Roll
C-Roll
Sob un gran club
i anem fent història
Portem amb orgull
el nom
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.