Fins demà!
Comencem col programa de habaneras, habaneras desde el balcó.
A l'època de les primeres habaneras, com l'amor en el baile o l'arreglito,
inicis del segle XIX, s'incrementen les exportacions cap a Amèrica i Tarragona.
Es veu beneficiada amb el lloc, predominant els productes derivats del sector primari,
en especial vi i aguardent, però també s'exporta oli, avellanes i ametlles.
El grup mestral, mestre d'aixa, perdó, del maresme, ens canten de Frederic Xirés, la gavina.
Fins demà!
Oh, gavina bladora, que volteixes prop del mar.
I el pas del vent, mare en fora, vas volant fins arribar a la platja assolanyada,
platja de dolços records, on dia i nit infestada, la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola, prop la quieta a un altre,
doni la besada, te l'envio més fervent.
Digues-li que sento dolça mà l'angela,
i que en ella hi penso en tots moments.
Oh, si igual que tu, gavina, el mar pogués jo t'avassar,
gavina bladora, fins arribar a la platja, on tan dolç és recordar,
recordar i veure la matja bruna, en el seu bell despertó de la nina que entre somnis.
és tan gràcia.
I que en ella hi penso en tots moments.
que la vegis sola, prop la quieta a un altre,
doni la besada que li envio més fervent.
Digues-li que sento dolça mà l'angela,
i que en ella hi penso en tots moments.
Digues-li que en ella hi penso en tots moments.
als obviets, oh, gavina, oh, gavina, oh, gavina, oh, gavina.
El Cantàbric, el de les Antilles,
el Caspi, la Mediterrània, són noms de mar,
coneixedors de secrets dels navegants
que al llarg del temps han viatjat i viatgen solcant per les seves aigües.
Josep Fradera i Pere González parlant d'un mar,
en concret, en la seva manera cantada per Mestre Deixa, aquest mar.
Mestre Deixa, pot portar la pau, pot portar la guerra,
quan hi ha tempestat,
trangol desfarmat alluny a la terra.
Mestre Deixa, potser de les Antilles,
que no l'afolient i morrem i vela,
s'ho fer pescador, fitant l'horitzó de tot ja recela.
Tornant a la llar,
que en sudar la mar que ara està.
Tornant a la llar,
que en sudar la mar que ara està.
Tornant a la llar,
que en sudar la mar que ara està.
Dorm, vinga,
veurem-s'hi demà,
per guanyar-hi el pa i penjar la vida.
Tornant a creixer,
reverit potent al braç del patró,
de ment llet reutor,
prometor i es pot el seu sant Simó.
I bé la bonança,
reneix l'esperança,
la bona estrella,
en el cal ventral,
ja es veu el burlant de nostra capella.
Tornant a la llar,
que en sudar la mar que ara està.
Dorm, vinga,
veurem-s'hi demà,
per guanyar-hi el pa i penjar la vida.
Tornant a la llar,
Tornant a la llar,
que en sudar la mar que ara està.
Tornant a la llar,
que en sudar la mar que ara està.
Tornant a la llar,
florem-s'hi demà,
per guanyar-hi el pa i penjar la vida,
i penjar la vida,
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
La manera que serveix de fons musical i la pel·lícula, jo te diré.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
¿Por qué en mi canción te llama sin cesar?
Me faltan tus besos, me falta tu risa, me falta tu despertar.
I perdó la vida, i perdó la vida, i perdó la vida.
¿Por qué en mi canción se siente sin desay?
Mis ángeles latiendo mi vida pidiendo que tú no te alejes más.
Cada vez que el viento apasa se lleva una flor, pienso que nunca más volverás, mi amor.
No me abandones nunca al anochecer, que la luna sale tarde y me puedo perder.
Y así sabrás, ¿por qué en mi canción te llamas empezar?
Me faltan tus besos, me falta tu risa, me falta tu despertar.
Me faltan tus besos, me falta tu risa, me falta tu despertar.
Mestre Deixa va interpretar en el primer concurs d'Havaneras Inèditas
que es va celebrar a la Sala Escala de Barcelona, la melodia que sentirem.
Autora Rosa Mateu.
Per tornar a començar.
Vaixell tornes a port, portes el meu aimó, digues-li com algú, digues-li com algú,
digues-li com l'enyoro, digues-li com l'enyoro, amb el bailell al bé, li portarà el meu cap.
Ah, ah, ah, digues-li com algú, digues-li com algú.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no...
ja sento el teu cal
i a cada vida veu
sempre un amor
de penitada.
La mort
tant de com
te sonar
amb aquesta
traumada
per mi
i a la llum dels teus
amb el teu gosso
m'hi ha
tant de gins
a morir.
A la llum dels teus
de la llum dels teus
de la llum dels teus
de la llum dels teus
de la llum dels teus
de la llum dels teus
de la llum dels teus
de la llum dels teus
de la llum dels teus
No t'oblida en trista i en llorença,
por el corres i el solet,
i això és d'un cor meu, de tot, estima i tot,
donar-nos l'amor.
No t'oblida en trista i en llorença,
no torni mai més el senyor i no,
i que els nostres restos desagirin per tornar a començar.
No t'oblida en trista i en llorença,
no t'oblida en trista i en llorença,
i això és d'un cor meu, de tot, estima i tot,
donar-nos l'amor.
No t'oblida en trista i en llorença,
no torni mai més el senyor i que els nostres restos desagirin
per tornar a començar.
Per tornar a començar.
L'Habanera sorgeix a l'Habana
de la interrelació produïda entre elements d'estil popular i de concert.
Ens va arribar moltes,
i algunes encara es canten, com aquesta,
més treveix ahí, la perla de Cuba.
L'Habana
L'Habana
L'Habana
L'Habana
L'Habana
L'Habana
L'Habana
L'Habana
L'Habana
L'Habana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tengo celos del viento, celos de la pura brisa, celos de cualquier sonrisa, celos de tus pensamientos,
celos del blando sillón, celos del blando sillón, celos de tus pensamientos, celos del blando sillón, donde tu cuerpo reposa.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Que a mí me gusta, que a mí me encanta, que a mí me gusta tu delantar.
Que a mí me gusta, que a mí me encanta, que a mí me gusta tu delantar.
Sus ojos eran azules como las olas del mar de amor
y su cinturita curvada como la caña del pescador.
Y su cinturita curvada como la caña del pescador.
Quiéreme, niña, quiéreme, niña, quiéreme, siente.
Quiéreme tanto, quiéreme tanto como te quiero.
Y a cambio de eso yo te daré
La caña dulce, la dulce caña, la caña dulce y el buen café.
La caña dulce, la dulce caña, la caña dulce y el buen café.
La caña dulce, la dulce caña, la caña dulce y el buen café.
I arribem al final del programa Avaneres, des del balcó.
Ho farem amb un balset mariner que té moltes versions,
fins i tot també diferents títols.
Mestre Deixa i quan jo tenia pocs anys,
quan jo tenia quatre anys,
La calma de la mar o La calma.
Mestre Deixa i quan jo tenia poc anys,
Mestre Deixa i quan jo tenia poc anys,
Mestre Deixa i quan jo tenia poc anys,
La nós vamos a jinxar.
Mestre Deixa i quan jo tenia poc anys,
Mestre Deixa i quan jo denigmar la da.
Mestre Deixa i quan jo la globla.
Ai, mon amour, on veuré la petra,
on pel mestral més fort.
Fins demà, mon amour, on veuré la petra,
i em deia quan seràs gran, no et figuis mai de la calma.
No et figuis mai de la calma,
que sempre du el temporal.
Bufa el mestral, bufa el mestral,
bufa el mestral, bufa el mestral més fort.
Jo em prende bé la bella, que avui arriba a poc,
a poc, on veuré la petra,
on veuré la petra,
on veuré la petra,
bufa el mestral, bufa el mestral.
Semblava l'aigua oblidat,
la lluna plata semblava,
la barca no d'abans,
i jo amb l'ànima encantada,
i jo amb l'ànima encantada,
no veia no el temporal.
Bufa el mestral, bufa el mestral.
Bufa el mestral, bufa el mestral.
Bufa el mestral més fort,
jo em prende bé la vela,
avui arriba a poc,
on veuré la petra.
Ai, mon amor,
on veuré la petra.
El control, Núria, us ha parlat Javier.
Us esperem el proper diumenge a les 11 del matí a Tarragona Ràdio.
Ja és el voltor, ja és el voltor.