CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat sempre...
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
Una de les primeres coses que va fer en Pere Tobilla en arribar a la presidència
fou activar les col·laboracions amb els col·legis de la ciutat
per tal de trobar una pedrera de jugadors i jugadores de bàsquet
que dongués continuïtat al projecte del CBT.
I per primera vegada a moltes escoles de la ciutat
els nens van canviar la pilota de futbol per la pilota de bàsquet.
A més, hi havia nous col·legis a Tarragona
que per manca d'espai no disposaven de camps de futbol
i si en canvi tenien pistes poliesportives.
En poc temps, la Salle i Sant Pau van començar a fabricar
de manera espontània jugadors de bàsquet
mentre que el Serrat Corp donava jugadores.
Perquè les Teresianes eren feu de balnàstic
doncs el bon entrenador Miquel Vendrell ho tenia molt ben controlat.
Les 25 hores de bàsquet eren la paravó ideal
per ensenyar els progressos als joves jugadors i jugadores
i a meitat dels anys 80 ja van començar a disputar-se
el torneig d'escoles que en pocs anys esdevindria internacional
i un aparador fantàstic per veure les noves promeses.
I si el senyor masculí només ha rebut un 15% de jugadors sorgits
de les escoles, el senyor femení ha estat un model a seguir.
Un 70% de les jugadores han sorgit dels col·legis de la ciutat.
Esclar que per no faltar la realitat hem de dir que el projecte
es va copiar del que funcionava a la Salla de Gràcia
però quan un club copia en positiu, xapó.
Ja en temps de Xavi Mas el CBT va potenciar la seva escola
que en aquests moments controla prop de 350 jugadors
i té en competició més d'una vintena d'equits federats.
Però saben a més què s'entreu de treballar
amb molta qualitat de nens i nenes?
Doncs assegurar els espectadors del demà.
augmentar el teixit social
i fer que el bàsquet sigui a la ciutat
el segon esport en espectadors
però el primer en practicants.
Bé, si tenim en compte que les plantilles dels equips de bàsquet
les composen 10 jugadors i les de futbol 20.
Això és com una cabena de producció.
Si sempre la tenim produint
mai no haurem d'esperar per trobar una fornava nova.
El CBT amb aquest aspecte és també un exemple a seguir.
per hi ha un muscl exper momentys.
Bé, si� quen més.
No hi ha rappę, n' camping.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Be, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Fins demà!
És la de tenir instal·lacions pròpies.
Des de l'any 1978,
des de la seva fundació,
els equips de l'entitat han hagut de jugar i entrenar-se
en diferents espais de la ciutat, més o menys
ben condicionats.
Han tingut l'ajuda i el suport de diferents institucions,
sobretot de l'Ajuntament, de la Diputació
i de l'Autoritat Portuària, però aquesta
col·laboració mai no ha estat suficient
per aconseguir unes instal·lacions pròpies.
D'aquest recorregut
per pavellons i instal·lacions de tota mena
al llarg dels últims 25 anys,
volem parlar avui amb 5 convidats.
ens acompanyen en el programa d'aquesta setmana
Paco Franco, exdirectiu
i membre de la Fundació del Club Basqueta de Tarragona.
Paco, bona nit.
També ens acompanya Josep Lluís Inglés,
exgerent del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona.
Bona nit, Josep Lluís.
Un altre Josep Lluís, en aquest cas Josep Lluís Navarro,
cap de relacions externes de l'Autoritat Portuària.
Bona nit.
També tenim entre nosaltres
a Raül Font, tinent d'alcalde d'Esports
i delegat territorial de joventut de la Generalitat de Tarragona.
Bona nit, Raül.
I finalment saludem a Josep Miquel Sevil,
exdiputat provincial de Tarragona
i també exregidor de l'Ajuntament de la Ciutat.
Hola, bona nit.
Bona nit.
Benvinguts als 5 convidats.
Avui volem parlar d'instal·lacions.
Un problema que sempre ha tingut
el Club Basqueta de Tarragona
i que ja va començar des del seu inici, no, Paco?
No tenint instal·lacions pròpies.
Jo des que estic al Club
sempre hem tingut el mateix programa, no?
I avui casualment el títol del programa
m'ha cridat una miqueta l'atenció, no?
Perquè, clar, si venim aquí a parlar
suposo que no vindrem a parlar
de les instal·lacions del Club Basqueta de Tarragona,
sinó de les instal·lacions
que ens han deixat utilitzar a l'allar d'aquests anys.
Perquè si n'havessin tingut
les mateixes facilitats
que han tingut altres clubs de la ciutat,
avui no estaríem jugant l'EP,
estaríem jugant a CB.
Això d'introducció.
Això per començar.
La veritat és que el Club Basqueta de Tarragona
ha jugat bàsicament al pavelló Sant Jordi,
ho va fer durant molts anys,
gràcies a un conveni amb la Generalitat, no?
Amb la Secretaria General de Joventut,
que va ser durant molts anys, Raül,
la propietària de les instal·lacions.
Sí, i que encara és propietària, no?
El que passa és que en aquests moments
són unes instal·lacions cedides a la Universitat.
A la Universitat Rovira i Virgili.
Però jo diria que bàsicament
el CBT es va fer gran, va créixer,
al redor de les instal·lacions esportives Sant Jordi
de l'Avinguda d'Andorra, efectivament.
A banda d'això, Josep Lluís Inglés,
el CBT va utilitzar durant molts anys
instal·lacions esportives municipals.
Com va anar tot allò en aquella època?
Estem parlant mitjanys, anys 80?
Van començar justament,
pràcticament quan es va posar en marxa
el primer poliesportiu municipal,
que va ser el de Camp Cal, el 1985.
I allà què feien els equips del CBT?
I van començar bàsicament amb el que era la pedrera,
els equips inferiors, perquè per tot i per desplaçament,
perquè ells seguien utilitzant la Sant Jordi
des d'un bon inici.
I pràcticament encara ho estan utilitzant actualment.
És a dir, que no s'han desvinculat encara.
I això sempre s'ha regulat a través d'un conveni?
No, va mitjançant unes reservadores.
És a dir, com totes les entitats,
demanen uns horaris,
que pràcticament cada entitat
n'estaria un pavelló per ells.
Aleshores, bàsicament, se li procura donar
en proporció amb els equips que tenen,
amb la massa social que tenen,
i bàsicament qui s'emporta més hores a la ciutat
és el club basceta rural,
perquè és el que ha tingut fins ara
sempre també més equips a la ciutat.
Per tant, Paco, podem dir que en un esquema
durant els primers anys d'història del club
tenim un pavelló Sant Jordi
que serveix perquè els equips grans del club juguin,
no?
I unes instal·lacions esportives municipals,
en algun cas, o col·legis,
o altres espais on s'entrenaven tots els equips.
Bé, és que la veritat sí que he dit
que hi ha hagut una pregunta que sempre s'ha fet
i que jo encara no he sentit mai la resposta,
i és que amb el seu dia
la pregunta que es va fer és
per què es construïa el pavelló del Serrallo?
I a mi se'm va dir
que era per necessitats del Club Bàsquet Tarragona.
Per què?
Perquè estàvem utilitzant unes instal·lacions
amb les quals era una vergonya.
I dic una vergonya
perquè, sobtadament, jo era el responsable,
era el delegat de camp dels partits,
i era una vergonya quan venien els equips foresters,
quan estàvem a l'antesala de l'ACB.
O sigui, quan estàvem a primera divisió,
venien equips arrel de tot l'estat,
i quan venien aquí els feia vergonya
perquè havien d'utilitzar els vestuaris de la piscina.
i els hàrbits havien d'anar a utilitzar els vestidors de la piscina.
Ara, imagina't per un moment,
el mes de novembre, el mes de desembre,
el mes de gener, el mes de febrer,
a la mitja part, o sigui, abans de començar el partit,
a la mitja part i al finalitzar el partit,
cruzar tota la piscina, baixar els vestuaris,
i clar, la gent quan venia aquí
deien que no entenien com una ciutat de Comtarragona
tenia aquestes instal·lacions.
A raó d'haver pujat o pujada a categoria,
es va tindre que fer, cuta i corrents, un pavelló.
I aquest va ser a l'inici, i per mi,
el pavelló del Serrallo es va fer per necessitats
del Club Bàsquet de Tarragona.
Es digui el que es digui.
I el que no el vulgui entendre així
és perquè, i a més a més, una altra particularitat,
el pavelló del Serrallo s'està utilitzant,
a més a més del Club Bàsquet de Tarragona,
entitats que tenen instal·lacions pròpies.
Com quines?
Col·legis.
Hi ha col·legis que tenen instal·lacions pròpies
i, clar, com que s'ha de fer un reparto,
s'ha d'utilitzar també el pavelló del Serrallo
per aquestes entitats.
Que jo no dic que no tinguin l'obligació d'utilitzar-les,
però hi ha una necessitat del Club Bàsquet de Tarragona
que està pel damunt de totes aquestes coses.
Això és l'actualitat.
La història, però, ens remet als anys 80,
quan, com dèiem, els diferents equips del Club Bàsquet de Tarragona
utilitzen diferents instal·lacions
i a mitjans, 86-87, no?,
Josep Lluís Navarro va anar a parar també
a les instal·lacions del Port.
Com va anar, jo?
Sí, a veure, van coincidir dues accions, diria jo.
Per una, l'autoritat portuària començava a obrir el moll de costa a la ciutat,
començava a obrir aquells espais que havien estat en antics magatzems
i els dedicava una mica,
una mica els oferia al públic ciutadà perquè ho utilitzessin, no?
I, per l'altra, l'altra coincidència era que el CBT estava portant a terme una política molt bonica
d'expansió, d'estructura, de pedrera.
Tenia molts nanos, tenia molts equips i necessitàvem pistes per entrenar i fins i tot per jugar.
Jo recordo que amb el refugi número 1,
a Correcuita vam haver d'asfaltar el terra
i que pintar tres pistes de bàsquet amb el mateix local.
Vam pintar a terra tres pistes de bàsquet,
perquè, clar, el refugi número 1 són 2.200 metres quadrats
amb unes proporcions magnífiques per a la pràctica del bàsquet i del futbol sala,
i vam pintar ràpidament aquestes instal·lacions
i el CBT les va ocupar i les va omplir durant unes quantes temporades.
En aquesta tasca hi va col·laborar especialment Josep Miquel Sevil en qualitat de diputat provincial, no?
Sí, en aquella època era diputat provincial d'esports
i que va ser l'últim diputat provincial d'esports.
I bé, nosaltres teníem una partida per a instal·lacions deportives
que el que passa és que a nivell provincial el reparto era molt petit,
però bé, el problema del CBT era un problema molt conogut,
però jo voldria anar una mica més, paleta una mica més enrere,
perquè aquí s'ha parlat d'una sèrie de coses,
però clar, ningú ha dit que aquí l'any 89 resulta que a Tarragona
hi havia un dèficit d'instal·lacions esportives
que aclamava venjança celestial, i perdoneu l'expressió.
Clar, aquí es troba un equip de govern l'any 89,
l'any 89, que hi havia un pavelló en tota la ciutat.
Clar, llavors, ell té raó,
i hi ha un moment que el CBT fa una expansió important,
tothom va intentar fer coses,
fins al port, aprofitant, tot clar,
però què passava en aquell moment?
L'Ajuntament no tenia capacitat per fer tot el que es demanava a la ciutat
en aquells anys.
I clar, a veure, és que a mi em sap greu,
perquè clar, jo, passada que en aquell moment
vaig poder ajudar la CBT a través de diners de la Diputació,
però quan se construeix el poliesportiu al Serrallo,
a veure, és evident que teníem un CBT amb uns problemes brutals,
però era evident que la ciutat també tenia unes deficiències brutals.
A veure, s'havien de sumar moltes coses.
Clar, a veure, és que...
A veure, jo et formava part en aquell moment.
Era veritat, és veritat,
que la pressió potser més important era la del CBT.
I jo no ho nego.
Formava part de l'equip de govern en aquells moments.
Però també és veritat, és veritat,
que com a regidor tenies un problema de tota la ciutat.
Aquí tenim el senyor regidor d'Esports,
que ens dirà, a veure, quantes pressions rep cada dia
de tot el volumen de la ciutat.
Clar, però, a veure,
jo el que només vull fer referència és que
Tarragona, l'any 89, tenia un dèficit total.
Llavors, a veure, s'han fet coses.
No s'ha fet el que s'havia de fer, evidentment.
Potser perquè no s'ha pogut fer tot, tampoc.
Però, clar, a llibòrens els agràvis compartius...
És que, clar, és que quan parlem d'institucions,
o parlem de grans clubs de la ciutat de Tarragona...
A veure, si traiem el gimnàstic,
perquè això és una cosa...
El futbol sembla una cosa diferent.
Tots els...
Tots, tots, tots...
Tots els que hi ha a la ciutat de Tarragona,
tots han tingut problemes perquè partien de zero.
Curiosament.
Clar, partien, sí, sí.
Però, escolta'm, te'n puc explicar una altra.
Teníem una piscina aquí molt maca,
que els començaments també van ser gloriosos.
A veure, tot va ser molt gloriós, eh?
Entre cometes.
Mira, el problema de fons només n'hi ha un.
És que en aquesta ciutat el que fa falta
és un debat amb profunditat del tema d'instal·lacions.
Però un debat amb profunditat.
Però no polític.
El polític, que faci política.
I l'esport, que faci esport.
Perquè, clar, a veure,
jo tinc la percepció, eh?
I és un tema personal.
que amb el tema d'instal·lacions,
el que ha arribat a patir el Club Bàsquet de Tarragona,
al final arribo a la conclusió
que potser, potser,
el problema és que hi ha un petit temor
que estigui passant el que ha pogut passar
i està passant amb altres capitals
de la nostra Catalunya.
Per exemple, Girona.
Per exemple, Lleida.
Que el bàsquet ha desbancat el futbol.
I aquest podria ser,
baladament, el problema de fons.
I el que no estigui d'acord amb mi,
ho sento, però és la meva opinió.
A veure, que Josep Justo Navarro també volia intervenir.
Sí, jo ho sento, Franco,
però no puc estar d'acord amb tu.
Jo crec que...
No, jo crec que el problema que es dona a Tarragona
és el model de ciutat.
I això ens condiciona i ens afecta
de manera importantíssima.
I això és una cosa que tu no apuntes.
Ni Lleida ni Girona
tenen el model de ciutat que nosaltres tenim.
Nosaltres tenim una ciutat molt desvertebrada,
molt separada.
El 50% de la ciutat
viuen en nuclis residencials
allunyats del centre
o del nucli principal de la ciutat.
I llavors això porta,
diguem, els diferents equips de govern
a tenir que satisfer
a tots els diferents nuclis residencials dels barris
projectant i construint equipaments
que també tenen dret a gaudir-ne d'ells.
El tema del CBT
jo crec que és un tema
que tu el planteges molt bé
i és lògic
perquè crec que el CBT avui en dia
és un equip i un club
amb una entitat
per tenir instal·lacions,
per gaudir-ne d'unes instal·lacions municipals importants.
Però això, evidentment,
és un debat que requereix un temps
i un tractament.
Però el que s'ha donat...
Però una política.
No ho sé.
Jo d'això no hi entenc.
El que sí que puc dir
és que el que s'ha donat a Tarragona
fonamentalment
és aquesta desvertebració
és que tenim un barri
a Ferran i la Mora
que està a 6,8 km.
Un barri que és a Sant Salvador
que també està a 6,8 km.
Un barri que està a Bonavista,
Torreforta,
que també està a uns quants km.
I que amb un triangle
que va des de Ferran a Bonavista
que són 15 km
més 6 en profunditat
que són 45 km2
han de viure
una ciutat
de pocs habitants
relativament
en funció de la superfície
que són
120.000 habitants.
I a més a més
d'una manera
desvertebrada.
Això,
els diferents equips
de govern
diuen
que han de fer
un gran pavelló
perquè
amb una franja horària
reduïda
perquè
no s'oblidem d'això
els pavellons
com totes les instal·lacions esportives
són utilitzades
de 6 de la tarda
a 2 de la nit.
I ella
amb aquesta franja horària
de 6 de la nit
a 10 de la tarda
vol jugar a tothom allà.
Vol jugar a tothom.
A veure, Raül Font...
I aquest és un gran problema.
Siguin breus si pot ser
perquè tenim poc temps
però breus.
Jo suposo que tots diem
el mateix
encara que
potser
enfocat des d'una altra.
Jo crec que
efectivament
el CBT
quan comença
la ciutat
com apuntava
el Josep Miquel
jo crec que és correctíssim
és dir
l'any 89
hi ha una mancança total
d'equipaments esportius
a la ciutat
només hi havia
el pavelló de Camp Clar
i Punto
i el pavelló del Sant Jordi
com a pavelló
que no oblidem
ara ho veiem
tots molt llunyà
però era un pavelló
que venia
de l'antic
front de joventuts
de l'OGE
que havia
que hereda
l'OGE
i jugar allà
com podíem
i que curiosament
doncs hereda
la secretaria general
de joventut
de la Generalitat
com a únic
diguéssim pavelló
però perquè el gestionava
l'Albert Sant Jordi
i al començament
abans que existís
el CBT
doncs era un pavelló
que utilitzaven
i encara utilitzen ara
el dematí
tot el dematí
fins a les 5 de la tarda
l'Institut Politécnic
de Formació Professional
Francesc Vidal i Barraquer
que és
el que l'ha utilitzat
de tota la vida
des que es va construir
en els seus moments
perquè va haver-hi
unes sessions de terrenys
etcètera
que no cal entrar-hi
i a partir de la tarda
doncs es troba
no jo
s'hi troba ja
el senyor Selma
el cel sigui
que havia sigut
el primer delegat
d'esports de la Generalitat
després hi va trobar
el César Puig
i després jo
on doncs
entra el CBT
que era un grup d'amics
que més o menys
amb molta voluntat
comencen
i la situació
que succeeix
és que es fan grans
l'equip creix
van guanyant
van pujant de categories
van enxamplant la base
fan una feina
molt ben feta
a nivell de promoció
d'esport de base
i de pedrera
etcètera
i d'alguna manera
arriba un moment
en què ens trobem
damunt de la taula
amb un problema
dius
ostres
això ha crescut massa
això ha quedat petit
l'Ajuntament fa una aposta
en un moment determinat
la Secretaria General de Joventut
arriba amb un preacord
el Josep Maria Vila
director general de Joventut
per cedir-ho a l'Ajuntament
l'any 89
a través d'unes gestions
que havia fet
Joan Miquel Nadal
allò va quedar parat
vam entrar després
en unes converses
que el Franco recordarà
per cedir-ho
en el propi CBT
allà van haver-hi
va sorgir llavors
la Universitat de Rovira Virgili
que tampoc tenia
equipaments esportius
i curiosament
doncs
per aquelles qüestions
que a vegades passen en política
doncs en aquells moments
es va parar
i es va primar més
la Universitat de Rovira Virgili
que en aquells moments
estava fent una aposta forta
davant de la ciutat de Reus
etcètera
per aconseguir
una implantació important
universitària a la ciutat
i pel que sigui
doncs en aquells moments
prima això
i ens trobem
que efectivament
queda la cosa bloquejada
entra un nou equip de govern
es veuen unes mancances
es fa una aposta fort
jo penso
d'aquell equip de govern
d'aquella moció de censura
amb el Joan Miquel
al davant
i amb vosaltres
des del Partit Popular
i altra gent
es fa una aposta
forta i important
i es aconsegueix
la construcció del pavelló
del Serrallo
que en aquells moments
jo crec que
doncs el CBT
per dir-ho d'alguna manera
tal com estava
el Sant Jordi
a com va passar
a estar el Serrallo
jo crec que va sortir
i guanyant
d'una manera important
fent el salt del temps
molt ràpidament
Ricard
fent el salt del temps
en quines situacions
ens trobem ara?
home
ara fan falta
equipaments esportius
aquí s'ha apuntat al Franco
que si un col·legi
que si tal
home
són col·legis
que tenen espais
però a l'aire lliure
tampoc tenen espais
coberts
bé, en qualsevol cas
nosaltres ara
estem preparant
i tenim uns estudis fets
el Josep Lluís
a Anglès
ho pot corroborar
des del Patronat d'Esports
estem fent uns estudis
perquè nosaltres entenem
que en aquesta propera
legislatura de Tarragona
caldrien
com a 4 o 5
pavellons petits
sense grades
perquè puguin jugar
els equips de base
i perquè
es puguis fer
aquest esport de base
que la ciutat de Tarragona
necessita
i aquest estudi
que està fent
el Patronat d'Esports
i el Josep Lluís
hi ha participat
per encàrrec
de l'equip de govern
contempla
l'instal·lar
aquests micropavellons esportius
perquè donin una mica
sortida amb aquests problemes
al costat
d'equipaments educatius
justament per poder combinar
i que no ens passi
allò que deia el Josep Lluís
que dius
home, és que només funcionen
de 6 de la tarda en endavant
això és un altre debat
no, però això
no estem parlant
de l'història del club
no, no
sí que és un debat
tu parlaves d'altres clubs
la manera de lleugerir
que pugui haver-hi
més disponibilitat horària
en el pavelló del Serrallo
per entendre'ns
de cara al propi CBT
és intentant donar una resposta
en els altres clubs
i altres equips
de la ciutat
perquè puguin
tenir altres àmbits
i altres espais
a veure, fent una mirada enrere
de totes maneres
m'agradaria explicar anècdotes
el que passa és que jo crec
el dia 23 del 8 del 9
a veure, si us plau
vagin per ordre
perquè si no
jo crec que el Franco
el que està sospirant
és per veure si
d'alguna manera
la ciutat
construeix un pavelló
que d'alguna manera
primi les expectatives
de futur
que té el CBT
però el Club Escat de Raon
ha aspirat a tenir
instal·lacions pròpies
patrimoni propi
no que sigui de l'Ajuntament
no, no, no
a veure
això és el que
n'entros
i la pretensió de la Fundació
és aquella
serà un any
dos anys
no sé el temps que serà
el que passa és que
a veure
al pavelló del Sant Jordi
al pavelló del Serrallo
tenim un habitacle
d'un 40 x 1,40
nostre
res més
ni gimnàs
ni sala de
res
això és el que ens van
quan vam entrar allí
l'únic que teníem
era un quarto
d'un 40 x 1,40
no teníem les més
i explicant anècdotes
a veure
Josep Lluís Inglés
doncs no
que respongui
el Josep Lluís Inglés
l'habitacle no en teniu cap
perquè allò és
tot propietat municipal
teniu disposició
de molts
de molts espais
a veure
i podríem dir
que per exemple
l'Ajuntament
ha fet molt
perquè la inversió
l'any 92
que fa
tot i encara
que no havia passat
en mans municipals
el tema del Sant Jordi
és quantiosa
el sacrifici que fa
és importantíssim
es posa un esgrada
es posa un marcador
es posa un parquet
es posa tota la instal·lació
la il·luminació
tota nova
perquè vosaltres
es pugueu jugar
i pugueu tindre
la categoria corresponent
si no perdíeu la categoria
en cert moment
i a més a més
després
com deia el senyor
Sevil
es trobem en la situació
que a part
de col·locar
el pavelló del Serrallo
per la situació del barri
que ho sol·listava
també s'intenta aprofitar
un mòdul
que es diu
pavelló 3
que té unes mides determinades
perquè allí
hi puguin posar
el màxim de capacitat grada
amb l'espai físic
que dóna la instal·lació
perquè hi pugueu jugar vosaltres
aquesta és una situació
que es du a terme
és a dir
no es construeix
un gran peló
perquè no hi cap
allà dins
es construeix
segons les estats
del barri socialment
perquè a més a més
vosaltres hi pugueu jugar
perquè estàveu
que inclús estàveu limitats
al Sant Jordi
aquesta és la situació
que es produeix
quan vam tornar
de Càceres
el regidor d'esports
d'aquella època
ens va dir
almenys
em va dir a mi
quan jo baixava de l'autocar
i em va rebre a saludar-me
el pavidor de Sant Jordi
serà vostro
el 23 del 8 del 91
l'Ajuntament cedrà
el club bàsquet de Tarragona
al pavidor del Serrallo
incompliment
el dia 7 del 5 del 92
sí del Sant Jordi
estic parlant del Sant Jordi
estic parlant del Sant Jordi
el dia 7 del 5 del 92
segueixen les mateixes dificultats
si cap 6 mesos més
el dia 20 del 5 del 92
se'ns sugereix
jugar a Camp Clar
abans de descentar el Sant Jordi
el dia 2 del 10 del 92
joventut
no cedran instal·lacions
del Sant Jordi
a veure
d'aquestes anècdotes
d'aquestes dades
en podríem comentar moltes
el tema és que
entre
Ajuntament
el tema és que 25 anys després
el club bàsquet de Tarragona
no té instal·lacions pròpies
en antros
la paraula
la paraula més encertada
és putejats
Paco
però amb això
què han de dir els altres
l'Ajuntament us podem dir
que aquí
més no podia fer
perquè després de la gran inversió
que fa
perquè si pugueu jugar
més no podia fer l'Ajuntament
ara
si no ens ho donen a nosaltres
si no passen mans municipals
no podem fer res més
els que hi han col·laborat
és testic
de les reunions que teníem
que donàvem per fet
que el pavelló
del Sarallo
seria pel club bàsquet de Tarragona
de la notte a la mañana
no sé què passa
amb Joventut
Rovira
sí, Sant Jordi
perdó
Joventut
Ajuntament
Rovira Vigili
i no sé què
i a més a més
tinc documentació
que efectivament
és que no tenim temps
que el Paco Franco té raó
és a dir
que efectivament
el CBT
d'aquella situació
diguem-ne
no va tenir la sort
que potser
va sortir
i d'una manera
que segurament
el CBT
no hauria volgut
jo crec que va sortir
guanyant
amb el Sarallo
és a dir
superat aquella etapa
jo crec que és millor
el poble del Sarallo
que el Sant Jordi
encara que el remodelis
encara que facis
el que vulguis
i jo crec
que hi ha molta cosa
per endavant
que s'ha parlat
amb el propi president
amb el Rafa Pintado
i que hi ha una voluntat
de l'Ajuntament
per treballar endavant
difícilment
el CBT
podrà tenir patrimoni propi
si l'Ajuntament
l'hi ha de regalar
perquè l'Ajuntament
no pot regalar patrimoni
això
el Josep Miquel Sevil
i tots els altres
el Navarro
i el Josep Inglés
que esteu a la administració
saps que no es pot regalar
amb una entitat
en tot cas
es podria fer via concurs
o via tal
l'Ajuntament el que pot fer
és cedir unes hores
àmplies
i cedir
un pavelló allò
com si diguéssim
llaves en mano
i això que apuntava abans
estem treballant
perquè això sigui possible
però perquè això sigui possible
hem de resoldre
les legítimes aspiracions
que tenen altres clubs
molts d'ells també de Barca
però s'està treballant
amb aquesta línia
jo si em permeteu
i per l'experiència que tinc
jo crec
que el futur
ha de preveure
que els grans clubs
funcionen
amb una estructura pròpia
però que utilitzin
instal·lacions municipals
si no
econòmicament
la situació
es fa inviable
Franco
jo crec que
exclusiu
eh?
exclusiu
sí
sí
sí
però
però és que
nosaltres aquest avantatge
no la tenim
però és una utopia
hi ha instal·lacions municipals
que estan utilitzant-se
per una entitat exclusiva
que un club de la nostra ciutat
no n'hi ha cap
no n'hi ha cap
és una utopia
és una utopia
que un club de la nostra ciutat
dono'm el nom
amb la massa social
que pot moure
a veure si us plau
no parlin tots alhora
sisplau
no no no
camp de futbol
qui l'utilitza?
no els gestionem
tots
tots els camps de futbol
els utilitzen els seus clubs
la Floresta
ho fa la Floresta
el Campo Clar
el Campo Clar
i són tots municipals
són tots municipals
el model
el model
no ha de ser aquest
és la relació municipal
Franco
jo em sento
jo em sento
en nom de
no jo
l'Ajuntament
jo crec que em sento
injustament tractat
amb el que estàs dient tu
perquè home
diguem-ho tot
és a dir
una institució
com l'Ajuntament
amb el Joan Miquel
al davant
que és un entusiasta
del CBT
soci del CBT
impulsor del CBT
que cada any
i en guany
no parlem de diners
però ens n'anem
als 100 milions de passetes
entre una cosa i una altra
pitos i flautes
considerar que l'Ajuntament
de Tarragona
no intenta
o no vol
em sento
injustament tractat
amb el que estàs dient
saps que l'Ajuntament
fa una aposta
però que no tenim
la vareta de màgica
de Mary Poppins
i que tot allà
jo crec que tot allà
vull respondre
mira jo el voldria
portar-li la contrària
amb una persona
que no fa gaires dies
va sortir als mitjans
de comunicació
dient
que el pavelló del Serrallo
no serà mai
pel Club Bàsquet de Tarragona
qui ho ha dit això?
i a més a més
va dir
que l'Ajuntament
sempre ha recolzat
el Club Bàsquet de Tarragona
i ha encapçalat
l'alcalde
però que hi ha persones
hi ha gent
que no creu
en el futur
del Club Bàsquet de Tarragona
això ho va dir una persona
no fa gaires dies
quina persona ho va dir?
En la perspectiva històrica
Josep Lluís Inglés
ens convideu amb ell
i que us ho expliqui ell
amb la perspectiva històrica
per acabar
Josep Lluís Inglés
com a tècnic
i gerent
que has estat
durant 15 anys
el patronat
com es gestionen
les instal·lacions municipals
per tots els clubs
i esportistes?
Una situació inclús més
que hi ha
potser pensant
tan sols en el passat
i sinó
buscant el futur
hi ha una realitat
que està molt clara
que és que tenim
el que parlem abans
inclús en el començament
abans d'iniciar la tertúlia
una realitat diferenciada
de lo que és
l'alta competició
amb la promoció de base
això és el primer punt
que hem de reflexionar
i després també
hem de pensar
perquè els dos
són totalment incompatibles
és a dir
si un pavelló
com el Serrallo
deixem
que el primer equip
l'ocupi
és a dir
que l'utilitzi
al màxim d'hores
pràcticament
és que no queda hores
ni pel propi club
evidentment
estem
una altra instal·lació
i això és una situació
potser de futur
és plantejar-nos
començar a pensar
però és de futur
de dir
a veure
què és el que volem
què és el que n'estem
perquè no tan sols hi ha
el model de l'esport
sinó que també
molta gent demanda
fer esport a nivell individual
que aquest no és el cas
que tractaríem
però sí que
dintre
el que és la promoció
de l'esport de base
hauríem d'encaminar
de cara a veure
quin estat d'instal·lació
ens disposem
perquè tothom
volem jugar avui dia
amb unes comunitats
abans
tot el esport que es feia
es feia a l'aire lliure
i per qüestió de comunitat
tothom volem jugar
amb pavelló pista coberta
però qual cosa és dir
estructurem-nos
com ho fem
com ho realitzem
de cara al futur
potser pensar
quin tipus d'instal·lacions
necessitem
Aquest és un debat
que segurament
haurem de fer
en un altre programa
i des de Tarragona Ràdio
els convidem
a fer aquest debat
si creuen necessari
avui hem volgut parlar
del tema de les instal·lacions
al llarg d'aquests 25 anys
d'història
del Club Esca de Tarragona
ho hem fet amb 5 convidats
Paco Franco
Josep Lluís Inglés
Josep Lluís Navarro
Raül Font
i Josep Miquel Sevil
Tots 5
moltes gràcies
per participar en aquest programa
i fins la propera ocasió
Adocia
bona nit
Bona nit
Bona nit