Fins demà!
Aquests dies ens ha arribat la notícia que Josep Roig,
que des de fa 10 anys és gerent de la Federació Sardanista de Catalunya, deixa el càrrec.
Ho ha estat des que l'aleshores president de la Federació, Joan Vidal i Gaiolà,
el va cridar per incorporar-se a l'equip que preparava el primer congrés del sardanisme.
Un cop va acabar aquell congrés, ja vam comentar que ens semblava magnífic,
una bona notícia que un element com Josep Roig, amb força experiència en la gestió cultural
i més específicament en l'àmbit tradicional, restés treballant per la Federació.
Ara, tot i que ignoro les causes concretes de la seva marxa
i potser calgui quedar-se amb l'argument que cita en la seva carta de comiat,
quan diu que ha arribat l'hora de finalitzar aquesta etapa
i de donar un nou rumb a la seva trajectòria professional,
la veritat és que aquesta mateixa emissiva diu moltes més coses.
Diu, per exemple, que sempre ha defensat la feina desconeguda i feixuga
de les juntes directives i ho seguiré fent,
encara que la manera de funcionar d'algunes d'elles no m'hagi semblat la més adient.
I afegeix, he intentat lluitar contra les capelletes i contra aquells pobres d'esperit
que pel sol fet de ser el senyor tal o la senyora qual
es creuen en possessió de la veritat absoluta.
Esclar que per a algú acostumat a treballar de manera seriosa i professional
li deuria costar molt fer-ho amb la manera de funcionar
de la majoria de les entitats sardanistes,
amb un malentès voluntarisme i el lema no escrit però real,
d'entre tots ho farem tot.
Sigui com sigui, el Josep Roig pot marxar feliç per la feina feta,
mentre ell ha estat vinculat a la Federació Sardanista,
que està promogut no només l'esmentat congrés,
sinó que també s'ha participat en l'Expo Cultura,
s'ha celebrat de manera brillant l'any de la tenora,
s'ha fet front a la qüestió de la situació legal i fiscal de les entitats, etc.
Ara, a veure si la Federació entén o no que cal un altre personatge similar.
Bon dia i moltes salutacions des dels estudis de Tarragona Ràdio
en el moment que comença el programa setmanal de Sardanes,
que en diem un dos i seguit.
En aquesta edició número 388 us parlarem l'Àngel i la Tessa,
el control tècnic que tenim en Lluís,
i com sempre comencem el programa amb el sumari
i amb una dedicació molt especial
a un tarragoní que malauradament ha traspassat.
I sí, evidentment, a vegades hi ha notícies
que no són tan agradables de donar,
com és quan algú ens ha deixat,
i a més a més quan és algú que hem tingut,
que és la sort de tractar relativament de prop.
El mestre Joan Juncà es deixava ahir,
un músic tarragoní de nivell, de categoria,
que ha treballat diversos aspectes de la música,
i entre ells les Sardanes,
un tema, un aspecte de la música del país
que ell tractava amb molta estimació.
Li dedicarem una part del programa,
el programa en conjunt,
aquelles dedicatòries que tant fem,
però també el nostre tema.
Farem una petita vocació de la seva experiència musical
i també escoltarem alguna obra seva.
Però hi ha altres aspectes dins el programa
que ens ha deurà resseguir durant aquests temps,
que ens resta fins a la una de la tarda.
Hi haurà l'agenda,
on destacarem evidentment els aplecs importants
d'arreu del país,
i un aquest cap de setmana aquí a les comarques meridionals,
l'aplec de Flix,
de Flix, perdó,
demà,
diumenge.
Però també resseguirem els concursos de colles,
les ballades,
les actuacions dels bars,
i en l'apartat de notícies
ens farem ressò d'activitats ben diferents,
des d'aquesta festa dels súpers,
on els més joves de les colles sardanistes,
i no colles,
en principi,
hi podran participar,
avui i demà.
parlarem dels premis,
ja no s'anomenen premis,
sinó la festa dedicada,
festa musical,
a Joaquim Serra,
que ja es prepara pel mes de desembre,
parlarem de l'aula de música tradicional i popular,
etcètera,
evidentment també els resultats de concursos de colles.
I una bona manera de començar el programa
pot ser amb una sardana d'en Josep Cassú.
Són composicions fruit d'un profund coneixement de la cobla
i dels gustos dels balladors.
Aconsegueixen, doncs,
comploure gustos molt diversos fent ballar,
encara que sempre amb un evident bon gust musical.
La cobla flama de Farnés,
que actualment és dirigida per Cassú,
interpreta una sardana
que el mestre va dedicar l'any 1997
a un sardinista d'artés,
en Toni Bruch,
traspassat per aquelles dates.
I ens ho fem venir bé,
i òbviament també podem dedicar-la
a la memòria del mestre Joan Juncà.
És les notes d'un adeu.
Farnés
Farnés
Farnés
Farnés
Farnés
Farnés
Farnés
Farnés
Farnés
Farnés
Fins demà!
Ahir ens arribava la trista notícia del traspàs del músic tarragoní Joan Juncà i Albert,
de qui sabíem del seu delicat estat d'assolut des de fèiem temps,
però el cert és que a tots ens ha sobtat que ens hagi deixat en un moment que ha semblat prematur.
Havien escut a Tarragona el dia 8 de maig de 1927.
Va estudiar música amb el seu germà Josep, un músic excel·lent,
la carrera del qual es va troncar molt aviat per culpa de la Guerra Civil.
Joan Juncà va reprendre els estudis musicals l'any 1939 amb el mestre Gómez
i far harmonia i composició amb Josep Ferrer,
tot i que després va esdevenir autodidacta.
Va formar part de diversos grups de música lleugera
i aviat va començar a escriure peces que li van publicar d'editorials del país i d'altres d'estrangeres.
Amb el temps, encara que la seva tasca professional va seguir altres camins,
no va abandonar la música, sobretot per la seva dedicació a la composició.
Ha treballat la música religiosa amb obres originals,
realitzant orquestracions i arrenjaments per a cor, orga i orquestra,
molts dels quals s'interpreten a la Catedral de Tarragona.
És autor, per exemple, de l'obra Tarragona 900 anys,
estrenada precisament a la Catedral per l'Orquestra Sinfònica del Vallès
amb motiu del 9è centenari de la restauració de la seu metropolitana.
I encara relacionat amb la Catedral de Tarragona,
col·laborava molt, molt sovint amb l'escola Cantorum d'aquesta basílica tarragonina,
que precisament ha participat, actuant en directe, en els funerals
que potser encara s'estan celebrant en aquests moments,
començaven a les 11 del matí a la Catedral de Tarragona.
Joan Junca també va escriure amb molts goig,
un gènere revitalitzat els últims anys per agrupacions d'aficionats.
Però hi ha un terreny de la composició que el mestre
no només va treballar amb gust i encert,
sinó amb certa intensitat durant un temps, la sardana.
La primera, Dolça Vesprada, està datada l'any 1945,
però la major part de la seva producció és dels anys 80 i 90.
Són títols com El Camp de Tarragona, La Gran nit de Sant Joan,
Colla Cossetània o La plaça de la Font.
Moltes vegades va obtenir guardons a diversos certaments musicals,
com el concurs Pau Casals del 1980,
on va ser seleccionada la sardana Xaloc,
el de Santa Coloma de Caral, l'any 1978, amb Joventut Colomina,
el Conrat Saló de 1988, amb l'àvia Teresa dedicada a la seva esposa,
el concurs de Tordera de l'any 1988,
on va ser finalista amb Sant Esteve de Tordera,
el Francesc Basil, de 1989,
on també va ser finalista amb Ramonet de Figueres, etc.
Joan Juncà era nebot d'un dels noms clàssics
de la composició sardanística, Antoni Juncà i Soler.
L'any 1992 va ser anomenat fill predilecte de la ciutat
per l'Ajuntament de Tarragona,
i abans, en l'àmbit sardanista,
va ser homenatjat l'any 1980 pel Casal Tarragoní,
a la Plaça Ciutat de Tarragona,
i el 1990 per la Colla Cossetània,
que li va dedicar un concert
on es van interpretar diverses sardanes seves.
Precisament, l'única sardana que tenim a l'abast
en disc compacte és la que el mestre Juncà
va dedicar a aquesta colla
i que va enregistrar la cobla marinada.
Escoltar-la serà el nostre modest homenatge
a la figura d'aquest músic tarragoní
que ahir ens va deixar.
Escoltem, doncs, Colla Cossetània,
de Joan Juncà, amb la cobla marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
improvisades. També per demà, el 18è plec
de Gabà. A la tarda, al Parc Municipal
Torrelluc, amb les cobles Sant Jordi i Ciutat
de Barcelona, Ciutat de Cornellà i
Ciutat de Terrassa. 32è plec de
Súria, a la tarda, a la plaça de Sant Joan.
Amb les cobles, la principal de la Bisbal,
Jovení Bola de Sabadell i Súria.
Al matí hi haurà un concert al Teatre
Foment Cultural, amb la principal de la Bisbal.
I a la tarda, un concurs de colles improvisades.
També el 33è plec
de Tardó de Toralló, a la tarda, a la plaça Nova,
amb les cobles Contemporània i Sabadell.
Hi haurà un concurs de colles improvisades, també.
I al 36è plec del Remei, a Flix,
a 3 quarts d'11 del matí i a les 4
de la tarda, a l'Ermita del Remei,
amb les cobles Marinada i Reus Jove.
A la tarda hi haurà un concurs de colles improvisades
i se servirà un baranar
amb coc ràpid i viadols.
En cas de mal temps, se celebrarà el Poliesportiu Municipal.
I passem ara el dissabte, dia 18.
Hi haurà la... no és una plec, ben bé,
però val la pena incloure-ho dins aquest apartat
perquè és potser més inclus que una plec.
La competència de cobles joves dins les festes
de Sant Martirià a Banyoles. A la tarda,
a la plaça Major, amb les cobles Vellpuig-Cobla,
Bisbal Jove, Milenària i Viladolesa.
Pel que fa al diumenge, dia 19,
el 29è plec de l'Hospitalet de Llobregat.
Matí i tarda, al Parc de Can Buixeres.
Amb les cobles, el principal de Llobregat,
ciutat de Cornellà i Marinada.
A la tarda, concurs de colles improvisades.
El 7è plec de Tardor de Vic. A la tarda,
amb les cobles, Flama de Farners i Mediterrània.
Amb concurs de colles improvisades.
I acabem anunciant-vos la competència
de cobles grans dins les festes de Sant Martirià a Banyoles.
A la tarda, a la plaça Major,
amb les cobles, ciutat de Girona,
Montgrins, el principal de l'abisbal i Salvatana.
I les ballades de Sardanes.
Avui mateix, ara al migdia,
amb una hora en principi indeterminada,
s'anuncia una ballada mirabet amb la coble Rosaleda.
Per demà diumenge, a les 12 del migdia,
a la plaça Major de Sant Salvador de Tarraona,
amb música enregistrada.
Un cicle que encara ha de durar fins al mes vinent.
Així doncs, pel diumenge vinent,
dia 19, també altra vegada,
a les 12 del migdia,
a la plaça Major de Sant Salvador de Tarraona.
I també a les 12 del migdia,
pel diumenge 19,
a Prades,
a la plaça Major,
una ballada amb la coble Reus.
Pel que fa a concursos,
ens trobem en un moment important de la temporada.
Concursos decisius,
a vegades,
i d'altres menors,
però en conjunt activitat força notable.
Avui mateix,
a dos quarts de nou del vespre,
a Verdú,
a la plaça Major,
dins el campionat de la Terraferma
i també per a Colles Lliures.
Demà diumenge,
a les 12 del migdia,
a Castellbisbal,
al Camp Municipal d'Esports.
Promoció 2,
Honor Infantil,
Honor Juvenil,
Campionat d'Honor de Punts Lliures
i Colles Lliures,
amb la coble Ciutat de Terrassa.
I també demà,
a les 5 de la tarda,
Igualada,
al Teatre Municipal de la Taneu Igualadí,
el 8 de concurs individual
de Sardana Reveses,
Trofeu Sardana d'Aragent.
Recordar un concurs
que la setmana passada comentàvem
que volia ser una miqueta diferent,
renovador,
amb un munt d'ingredients complementaris,
com actuacions teatrals,
etcètera,
etcètera.
I actuarà la coble
Juvenil Volat de Gramunt.
I a les 6 de la tarda,
també de demà,
diumenge,
un concurs al Vendrell,
a la plaça Nova.
Honor a la B,
final A,
Batarà i Colles Lliures,
amb la coble Ciutat d'Igualada.
I avancem els concursos
del proper cap de setmana,
el diumenge,
dia 19,
a dos quarts de 12 del matí,
a Banyoles,
a la plaça Major,
final B,
honor Batarà i Colles Lliures,
amb les cobles Ciutat de Girona
i Salvatana.
A la mateixa hora,
dos quarts de 12 del migdia,
a Terrassa,
a l'escola Pia,
honor final,
honor infantil,
honor juvenil
i Colles Lliures,
amb la coble
i joveniu la de Sabadell.
A la tarda,
dos quarts de 6,
concurs individual
de Sardana Reveses,
al mateix lloc
i amb la mateixa coble.
A dos quarts de 6 de la tarda,
Praixana,
al carrer Joan Maragall,
campionat de la terraferma
i Colles Lliures.
I a les 6 de la tarda,
a Roda de Barà,
a la plaça dels Pins,
promoció 1 i Colles Lliures,
amb la coble Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
I l'últim apartat de l'agenda,
el dels esbars.
Demà diumenge,
a les 6 de la tarda,
aquí a Tarragona,
al Palau de Congressos,
trobada de grups veterans,
organitzada per l'esbar d'Anseira
de Tarragona,
en intercanvi amb l'esbar de Figures.
I pel proper cap de setmana,
pels dies 18 i 19,
l'esbar Santa Tegla
actuarà a les Preses,
a la comarca de la Carrotxa,
amb l'espectacle Trium,
creat amb motiu
de la celebració
del centenari
del naixement dels esbars,
conjuntament amb l'esbar
Ciutat Comptal de Barcelona
i l'esbar Marboleny
de les Preses.
I abans de les notícies,
altra vegada la música.
Darrerament,
des de diversos sectors,
s'ha reivindicat
la figura i l'obra
del compositor
Josep Maria Vilà i Gandol,
un músic excel·lent
de Sant Feliu de Guíxols,
que va tenir la disord
de morir massa jove,
amb només 33 anys
i, a més,
en plena guerra civil.
La seva obra per a Cobla
és de gran qualitat
i amb personalitat,
encara que permet intuir
el mestratge
que va rebre
del seu convilatar,
Juli Garreta.
Una música, però,
que fins ara
havia estat divulgada
en contagotes,
fins que la Cobla
de Cambra de Catalunya
n'ha publicat
un magnífic disc
que inclou
una bona selecció
de sardanes
i obres per a Cobla,
del que ja hem tingut
l'oportunitat
d'escoltar-ne
algun exemple
en anteriors programes.
Ara el que farem
és escoltar una versió
d'una sardana
de Josep Maria Vilà
enregistrada
per la Cobla Ciutat de Girona.
Noies gironines.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Sobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
i obres per a Cobla Ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Aula de Música Tradicional i Popular és un programa formatiu del Centre de Promoció de la Cultura Popular Catalana
destinat a l'ensenyament de la música i els instruments tradicionals a través d'un pla d'estudis únic
creat especialment per desplegar curricularment i fixar de manera unificada i amb criteris professionals
l'aprenentatge d'aquests instruments, amb la intenció de facilitar i promoure la futura normalització
de l'ensenyament de la música tradicional en els centres d'ensenyament musical.
Els cursos que van començar el passat dia 6 tenen per objectiu tot els músics vinculats a esdeveniments de tipus tradicional i popular
com entremesos i danses tradicionals, balls de places, arcaviles, rues i seguissis, concerts de música tradicional, etc.
de les eines necessàries per a la formació musical.
L'Aula de Música té lloc a Barcelona, Figueres, Lleida, Tortosa i Vilaseca.
Els cursos han estat reconeguts pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
com a activitats adreçades al professorat i s'impartiran les següents assignatures.
Acordió diatònic, cant, dolçaïna, fiscorn, flavioli tamborí, gralla, instruments de pua i guitarres,
percussió, sac de jamecs, tarota, llenguatge musical, harmonia, arranjaments, instrumentació,
canció i polifonia, folclore, didàctica, etnomusicologia, dansa, llenguatge específic i solfeig rítmic.
Com sempre, ara procurarem posar-vos el corrent dels resultats aconseguits
per les colles tarragonines en els concursos en els quals participen.
En aquesta ocasió ens hem de fer ressò dels concursos celebrats diumenge passat
a Cornellà de Llobregat i l'Avisbal del Penedès.
El concurs de Cornellà va ser al migdia i formava part de la final B per a colles de veterans.
A la primera sardana, en primer lloc, va quedar la colla Manresa d'Ansa, amb 3 punts i mig,
seguida per a continuïtat de Torroella de Montgrí, amb 5 i mig, i la Tarragona, amb 3.
A la segona sardana, el primer lloc va ser per a la continuïtat, amb 3 punts,
seguida per a Manresa d'Ansa, amb 6, i la Tarragona, amb 9.
A la tarda, a l'Avisbal del Penedès, competien les colles de l'honor infantil en la seva primera fase.
En aquest cas, al primer lloc, fou per a la colla Glans de Roure, de Barcelona, amb 6 punts,
el segon per a petits Galsaran, amb 7 punts, el tercer per als petits Tarragona d'Ansa, amb 9,
el quart per als bailets de l'Orfeo de Sants, de Barcelona, amb 14,
el cinquè per als petits Montserratins, d'Igualada, amb 15,
i el sisè per a la colla Xerau, de Cerdanyola, amb 20 punts.
A la segona sardana, el primer lloc va passar a ser de la colla Petits Galsaran, amb 4 punts i mig,
el segon per a petits Tarragona d'Ansa, amb 5, seguida per a Glans de Roure, amb 8,
petits Montserratins, amb 16, Xerau, amb 17, i bailets de l'Orfeo de Sants, amb 18.
En la categoria de colles lliures hi participava en solitari la veterana Tocs de dansa, de Tarragona.
En grans, la Tarragona dansa va obtenir el primer lloc i la danseira és del Penedès del Vendrell, el segon.
Curiosament, cap colla va aconseguir resoldre la sardana Rebessa.
I com ja vam avançar a la Unió de Colles Sardanistes, ha convocat una taula rodona oberta a tothom
per parlar de la problemàtica de les colles petites i prendre nota de les idees i sugeriments que ells puguin plantejar.
Inicialment, però, es va convocar pel dimarts 14 d'octubre, però sembla que l'interès que aquesta iniciativa havia despertat
i el fet que molts dels interessats havien demanat retrasar-ho una mica per poder-hi assistir,
que s'ha decidit canviar la data de celebració fins al proper dimarts 21 d'octubre.
Per raons de capacitat, però, es demana que els interessats confirmin abans la secretaria de la Ux la seva assistència.
La cita, doncs, és el proper dimarts 21 d'octubre, de 21 a 23 hores, a la seu de la Ux, al carrer de Sant Quintí, número 14, de Barcelona.
El passat dia 3 d'octubre van començar els cursos de dansa catalana que ofereix el Bar d'Ensaire de Tarragona,
on es poden aprendre ballets catalans, encara que aquesta entitat remarca que també es dona importància
a altres aspectes que consideren igualment importants per al desenvolupament complet dels infants,
com la memòria, la lateralitat, el ritme, l'atenció, etc., en forma de jocs dansats.
Això fa que els infants, al mateix temps que es diverteixen,
aprofitin els 100 temps de lleure.
Aquest curs coincideix amb la durada del curs escolar
i poden participar tots els nens i nenes que tinguin edat compresa entre els 6 i els 14 anys.
La convocatoria també indica que aquests cursos permeten una sèrie de trobades de germanor
amb altres nens i nenes d'altres esbars de les comarques properes i de la resta de Catalunya.
Es pot obtenir més informació a l'esbar d'Ensaire de Tarragona,
que té la seva seu a la plaça Prim, número 6.
El telèfon de contacte és el 977 22 75 02.
La música que escoltarem tot seguit és una peça sol·licitada per un oient del programa, la Teresa.
Aprofitem l'oportunitat per recordar a tots els que escolteu
que el programa resta obert a qualsevol sol·licitud que ens voleu fer en aquest sentit,
de la mateixa manera que ens agradaria rebre cartes, informacions, opinions, etc.,
sobre allò que ens ocupa en el programa,
sardanes, esbars i música baracobla,
o també ens podeu demanar la radiació de qualsevol peça d'aquest àmbit
amb l'única limitació de la que la tinguem a l'abast.
Us podeu posar en contacte amb nosaltres per qualsevol mitjà,
amb carta, tramès a la misura,
l'avenguda de Roma número 5,
vist primer, per telèfon al 977 24 47 67,
preferentment mentre realitzem el programa,
poc abans o poc després,
i finalment per correu electrònic.
que en aquest darrer cas, el més pràctic és que ho feu a aquesta adreça,
a lopetella, dues eles al final,
arroba uoc.edu.
I la peça que ens ha demanat la Teresa de Tarragona
no és una sardana,
encara que sí que hi intervé una cobla.
Es tracta de la versió que la cobla de Cambra de Catalunya
va enregistrar d'un títol d'un autor clàssic de la música llatina,
Beni Moré.
El músic argentí afincat a Catalunya, Jorge Serraute,
en va fer l'arranjament de la música.
El Jordi Lara va adaptar la lletra
i la cobla, i la cobla.
I es va veure reforçada
per una eficient secció rítmica
i la veu de la Lucrécia.
És Mira'm quina gràcia.
Mira, xica, xa, xa, con cola catalana.
Agua.
Mira'm quina gràcia ramena, alzó del mambo las catalanas.
Mouan la cintura y las calmas, igual, igual que las cubanas.
Mira'm quina gràcia ramena, alzó del mambo las catalanas.

Mouan la cintura y las calmas, igual, igual que las cubanas.
Mouan la cintura y las calmas, igual, igual que las cubanas.
Mouan la cintura y las calmas, igual, igual, igual que las cubanas.
Por eso.
Guaita moreno, con canto y remelo.
Mouan la cintura y las menas.
Mire, u nenas, que el baile aluña las penas.
Mouan la cintura y las menas.
Si bailas el mambo, mamita, así conmigo,
mírame cómo te arrambo.
Bóbala, sin duda, va a ser mambo.
Dice...
Mambo.
Agua, agua, oye.
Escucha cómo ve ese trombón.
Sopla, niño, sopla.
Como escucha, nena, rompe la cadena.
Mueve la cintura, nena.
Moviendo tu cuerpo con ese chacha y con mi cobla morena.
Mueve la cintura, nena.
Porque mira cómo se mueven rico las catalanas y las cubanas.
Mueve la cintura, nena.
Mueve la, mueve la, mueve la, niña.
No hay más nada.
Qué lindo.
Ai, quina gràcia.
Ai, quina gràcia.
I ara que ja tenim el ritme agafat, així més distès,
doncs les tefarderies, però avui potser només una.
Vinga, deixem així un tastet només,
perquè de fet tampoc ens queda massa temps i volem dedicar l'última part del programa a acabar amb una sardana.
I no sé si heu vist aquests anuncis que fan per televisió, per diferents cadenes.
no faré cap valoració sobre l'anunci en si, només constatar que aquests anuncis de la nova tongada de la favada litoral.
No sé si heu vist diverses al·lusions a tradicions de diferents parts de l'estat espanyol.
Una d'elles és sobre la... a Catalunya, vaja, en definitiva.
El primer que apareix és un senyor vestit amb barretina, la part més tòpica,
i tocant el Flaviol.
Després surten senyors...
De fet no l'he vist massa en detall l'anunci,
però aquest inici sí,
el que si us fixeu,
el Flaviolaire aquell és un Flaviolaire de veritat,
el Jordi Figueroa, que a més a més toca molt bé la tenora,
i a mi em costa entendre que s'hagi prestat per aquesta tasca,
però vaja, com diuen tots hem de menjar cada dia,
i és un músic professional,
i mira, tot ajuda a fer bullir l'olla, que diuen.
un anunci que, com deia, s'ajunta o forma part d'una campanya,
i participen altres aspectes de la part tradicional tòpica
de diferents parts de l'estat espanyol.
Deia una xafraderia, però l'altra potser no és ben bé xafraderia,
és constatar aquesta campanya de publicitat molt ben entesa,
que tenen a Banyoles,
amb la seva gran festa de la música per a Cobla,
moltes ballades sardanes, concerts, etcètera,
amb moltes dosis d'arrenament d'innovació,
i com deia, amb propaganda molt ben feta,
van emetent diferents emissions de missatges,
pels més diversos mitjans, internet, correu, etcètera.
Per exemple, ens ha arribat una postal on hi ha tot un muntatge
que fa al·lusió al lema de la festa, el coco.
El coco es refereix a la competència de Cobles,
grava tot el coco amb una imatge amb un cap.
Doncs així, un coco, això és el de menys.
En definitiva, la imatge, si no l'important,
insistim sempre, és que cal entendre que una festa,
no hi ha prou amb fer-la ben feta,
sinó que s'ha de promocionar adequadament.
Re, acabem el programa últims 5 minuts
amb una última sardana,
una sardana d'una altra que segur que no us deu sonar
pràcticament gens,
fora dels que són de la seva població,
i que val la pena escoltar
amb el sentit aquell de les sardanes balladores plenes.
Som Ciutat Pobilla, d'Antoni Gumpaus,
amb la cobla Sant Jordi.
Torbilla & Dryению
Endungja
Gras pencil
En��� leisten
stare
emente
Egg
A
obscure
Du
Profili
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!