This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i això és una de les característiques del mes d'agost
tot i que més endavant n'hi haurà algun
hi ha un cop més entrats en el mes
concerts, com aquest que us dèiem del Vendrell
i actuacions dels bars
evidentment caldrà fer referència
a la pleca internacional de la Sardana
que ja s'està celebrant en aquests moments
d'una convocatòria musical
el memorial Pere Fontàs
d'un guardó que ahir es va atorgar
a la nostra ciutat
o es va decidir que s'atorgaria a la nostra ciutat
i el resultat del concurs de Seret
del passat dissabte
això i més, evidentment, amb molta música
fins a la una de la tarda
I comencem amb música, doncs
La cobla milanària és una cobla més prestigiosa
de Catalunya Nord i una de les de més
a alt nivell de tot el país
Fa pocs dies s'ha presentat un nou disc enregistrat
per aquesta formació d'aire desenfadat
i fins i tot transgressor, però que ofereix
unes interpretacions excel·lents
Després d'altres discos amb un contingut molt selecte
ara l'han titulat Grans Clàssics
tot i que el criteri seguit per triar
aquestes sardanes clàssiques pot ser discutible
el cert és que hi trobem títols força coneguts
al costat d'altres que no tant
com el que hem escollit per començar el programa d'avui
És una bellíssima sardana de Manuel Sedarra i Puigferrer
dedicada fa uns anys a una dansaire de colla
desapareguda molt prematurament
Maria Neus
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que creiem rellevant de l'àmbit sardanista, de la música per a la cobla o els esbars.
Avui, en realitat, en tindrem dos de temes.
I comencem pel primer, el més immediat.
Es tracta del 23è Festival Internacional de Música Pau Casals,
que cada estiu té com a escenari l'Auditori Pau Casals del Vendrell.
Des del passat dia 12 de juliol fins al 30 d'agost,
s'hi poden admirar les interpretacions d'orquestres, solistes, corals,
grups de cambra o quartets de prestigi.
I entre aquest munt d'excel·lents intèrprets d'arreu del món,
ja fa anys que hi ha un dia que s'hi pot escoltar bona música per a cobla.
Com és habitual, des de fa unes quantes edicions,
enguany l'encarregada d'aquest concert és la cobla mediterrània,
que té prevista actuar avui, a dos quarts d'onze de la nit,
i ho farà dirigida per Jordi Lión, que no és el seu titular habitual,
que és en realitat Jesús Ventura,
un dels responsables de la pleca internacional de la Sardana,
que s'està celebrant a Manchester.
Cal reconèixer, en com més, la tasca de suport a aquest tipus de música
del gerent del festival i de l'Auditori, el Juli Grandia.
Persona intel·ligent, aquí no cal explicar allò de que amb la cobla
es pot fer molt bona música.
Recordem que el recinte del Pau Casals també fa les funcions
de salar d'enregistrament dels discos que promou
l'entitat Músics per la Cobla, amb la cobla de Cambra de Catalunya,
i que ja ha donat com a fruit un bon grapat de discos del nivell.
Aquesta nit, la cobla mediterrània oferirà un programa molt interessant.
S'eviten els títols massa rebregats per molta qualitat que tinguin,
i s'aprofita l'immens patrimoni que tenim a l'abast,
amb obres extraordinàries i massa oblidades.
Tindrem l'oportunitat d'escoltar clàssics com Eduard Toldrà o Enric Casals,
amb sardanes com Puig Neulós i Angoixa, respectivament.
Però també autors d'ara i amb llenguatge actual,
com Jesús Ventura, amb la sardana lliure, Mileni,
i Jordi Molina, amb Santó de Balada.
La mediterrània també ens mostrarà dues interessants adaptacions
de peces no escrites originalment per a Cobla.
Una és una polca de Jules Pilvestre, anomenada Trio de Suó,
que serà tot un llumiment per a tres grans flaviolaires.
El director Jordi León, la solista de la Cobla actuant, Isabel Gregori,
i David Puertas, actualment no vinculat a cap formació en concret.
Els arranjaments són de Jordi León i Bernat Castillejo.
Tot seguit podrem escoltar Aquarell Art Naixentista,
un recull de danses europees del segle XVI fet per Jordi León
i l'exemplar glosa del Ball de Gitanes del Penedès de Joaquim Serra.
Es tancarà el concert amb una obra poc divulgada,
però interessantíssima com tota la producció de Manuel Oltra.
Variacions estilístiques.
En definitiva, una vetllada molt i molt recomanable.
Recordem-ho, aquesta nit, a dos quarts d'onze,
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, amb la Cobla Mediterrània.
I l'altre tema destacat del programa d'avui
és per anunciar un esdeveniment que s'ha de produir ben aviat,
el dissabte 16 d'agost.
Es tracta de la presentació, en el Mar de les Festes de Sant Magí,
d'un nou element que podria esdevenir amb el temps
com a característic de la Festa Petita de Tarragona.
Es tracta de les Contalles de Sant Magí,
un espectacle que ja fa temps que està treballant
a les bars Santa Tecla i que en guany, per fi,
es farà realitat de cara al públic.
Serà l'esmentat dia 16 a les onze de la nit
i a l'amfiteatre romà.
És un ball en forma d'entremès
que tracta de mostrar la vida i obra del patró de la ciutat.
Aquesta és l'explicació que les bars ofereix
en el programa de la nova proposta.
Una creació coreogràfica com a expressió de la popular,
però sentida,
devoció de Tarragona al Sant Hermità de la Profaganya,
que és recordada cada 19 d'agost.
Una representació que es fonamenta
en la senzillesa de la tradició de la vida de Sant Magí
i també en l'ús, d'una manera totalment original,
de les seves cobles.
Després de consultar diversitat de materials,
ens hem decantat, segueixen explicant,
per la simplicitat d'aclamatòria dels narradors,
tot incorporant una antiga formació,
com el corifeu,
i un cor de veus grec,
que subratlla i dona dimensió còsmica al relat,
la força de la paraula,
que explica la simbologia de cada quadre.
Els executants, dits pelegrins,
són els que efectuen les construccions
i les noies, testimonis de la llegenda,
acompanyen la representació
i ens mostren el sentiment i el dolor
de la tragèdia del Sant Hermità.
Creació, investigació i recerca constants,
respecte pel que és antic
i dedicació plena pel que és nou.
Les Vars Santa Tecla, amb aquesta representació,
vol aportar un sentit homenatge
al patró de la ciutat,
tot fent de la seva llegenda
material tangible
pels amants de les tradicions tarragonines.
Doncs aquesta és la declaració d'intencions
de les Vars Santa Tecla
sobre aquesta nova proposta
que es trenaran el dia de 16 d'agost
a l'Anfitrià de Terra Romà.
L'obra es divideix en cinc quadres,
encapçalats per un toc de convocatòria
i la marxa de pelegrins,
i es clou amb un contrapàs.
La coreografia de les contalles de Sant Magí
és del director de les Vars, en Jaume Guàs.
La música l'assigna Pilar López
i l'interpreta la cobla,
la principal del Llobregat,
ampliada amb percussió i sac de jamecs,
dirigida per Jordi Núñez.
També intervé a l'Aula de Teatre
de la Universitat Rovira i Virgili.
El vestuari és de Pau Fernández
i la direcció teatral de Joan Pasqual,
qui també fa el paper de Corifeu.
Doncs seguim pel que fa a la música
a la Catalunya Nord.
L'any 1985, la Vila de Seret
va convocar la primera edició
d'un concurs musical de composició de sardanes
que encara ara se celebra cada dos anys
conjuntament amb el poble de Banyoles.
En realitat, un any es convoca a Seret
per a sardanes i l'altre a Banyoles
per a obres de música per a cobla.
En aquell primer concurs,
la sardana guanyadora va ser tardural,
escrita per Lluís Lluenci Marill,
un compositor amb una obra d'una qualitat
i un bon gust exquisits,
qualitats que han estat reconegudes
moltes vegades en diferents certaments.
L'any 1999, l'obra del Ballet Popular
li va atorgar la medalla al mèrit musical
i el proper dia 17, precisament,
rebrà un nou homenatge
a la població de Sant Hilari Sacalm.
Ara nosaltres recordarem
aquella sardana del primer concurs de Seret.
Serà amb una interpretació enregistrada en directe
amb la cobla, la principal de l'abisbal.
És tardural de Lluís Lluenci.
Lluís Lluís Lluís
Lluís Lluís Lluís
Lluís Lluís Lluís
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i el diumenge dia 10 a les 6 de la tarda
a Gretallops, a la plaça, amb la Cobla Reus.
Per la mare d'actuacions d'esbars, des d'ahir fins diumenge,
l'esbar Sant Julià de l'Arbós participa en el festival de grups
de l'antiga Corona d'Aragó, que es fa a Favara de Matarranya.
El diumenge dia 3, a una hora no indicada,
a Capçanes, l'esbar d'Ensaida de l'Orfeó Rausenc.
El divendres dia 8, a les 8 del vespre,
els Pellaresos, a la plaça, l'esbar d'Ensaida de Tarragona.
I el diumenge dia 10, a les 7 de la tarda,
al Castell d'Escorna el Bou, actuació de l'esbar d'Ensaida de l'Orfeó Rausenc.
I tornem amb música.
Jordi Molina és prou conegut en el món sardanista
pel fet que es tracta d'un dels millors intèrprets de tenora
per haver format part d'algunes de les millors cobles
i per escriure sardanes molt atractives amb un llenguatge molt actual.
Darrerament, el Jordi s'ha pogut permetre el luxe
de desvincular-se de cap formació fixa
i dedicar-se a la composició, als arrenjaments,
a prendre mil i una experiències noves
o a acompanyar la companyia elèctrica d'arma, per exemple.
Una d'aquestes experiències que hem apuntat
és la d'oferir concerts amb grups de tenora soles.
Ja sigui en solitari, en duets, en quartets o en sextets,
ha demostrat que es pot treure un rendiment extraordinari a aquest instrument.
Fins i tot n'han registrat un disc del qual ja hem escoltat
algun exemple en anteriors programes.
i ara en tornarem a escoltar un altre.
Ara és homenatge a una peça estrenada al Festival de Paralada
i que és un arranjament en forma de rondó
fet a partir de fragments de sardanes molt conegudes.
Segur que identifiquareu melodies també molt conegudes
de Pep Ventura, Bou, Saló, Puigferrer, Vila de Sau o Garreta.
Però sobretot veureu com amb sis tenores
es poden fer coses increïbles.
Aquest sextet el formen les tenores Jordi Figueró, Jordi Carreras,
Josep Ferraz, Josep Coll, Pere Benítez i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
Fins i Martí Camós.
són el Ball de Bastons de Tàrrega,
el grup de bastoners de les Baix Santa Llucia de Reus
i les Bar d'Ensaire d'Arenys de Munt,
així com el grup de cavallets i grellers Sant Jordi de Manresa.
Avui la festa es claurà amb un ball folc
a càrrec del grup de música tradicional
Sants Enfot de Barcelona
i un correfoc amb la colla de Diables Caresos
de Santa Coloma de Caral
i el drac de Sant Jaume dels Domenys.
I demà la moça de grups folklòrics
tindrà com a protagonistes principals
els falcons de Piera
i la colla castellera Moixigangués d'Igualada.
A iniciativa de l'agrupació sardanista AMER
i del grup excursionista AMARENC Esquelles,
el dia 9 de juliol es va presentar
en aquesta vila de la comarca de la Selva
la primera edició del Memorial Pere Fontàs,
un concurs de composició de sardanes
que AMER vol promoure en record
d'aquest apreciat músic,
desaparegut ara fa justament un any.
La presentació d'aquest nou sortament musical
va tenir lloc en el marc incomparable
de la plaça Purixada de Mer,
amb un emotiu acte de reconeixement
a la trajectòria del mestre Pere Fontàs,
que es va fer extensiva a tots els compositors
i intèrprets AMARENC.
D'aquí a un any,
el Memorial Pere Fontàs
començarà a donar resultats
amb la presentació de les sardanes finalistes
d'aquest sortament
que es convoca amb el suport
de l'Ajuntament de Mer.
En el ple de l'Ajuntament de Tarragona
celebrat ahir,
es va aprovar la concessió
de diverses distincions
entre les que destaquen
dues medalles de la ciutat
en la categoria de plata.
També rebran el diploma
als serveis distingits
sis persones i entitats.
De tots ells,
en el nostre programa
volem fer esment
de Josep Sendra i Navarro,
ja que la proposta d'aquest guardó
la va formular
el Casal Tarragoní
per, entre altres motius,
el paper que Josep Sendra
va tenir en el monumentament
de Tarragona
com a ciutat pubilla
de la Sardana
l'any 1973
durant la seva etapa
com a president d'aquesta entitat.
Recordem que aquesta proposta
del Casal
ja es va fer pública
el passat mes de maig
durant la celebració
de la plec de la Sardana
a ciutat de Tarragona
i més concretament
amb motiu de l'homenatge
que l'entitat tarragonina
va oferir a Josep Sendra.
I com us dèiem
de fet ho hem apuntat
al començament del programa
dissabte passat
va tenir lloc
un concurs de colles
a Seret
i hi havia participació
d'una colla de Tarragona
a la categoria de grans
veieu quin és el resultat
primer lloc
Violetes del Bosch
de Barcelona
amb 8 punts
seguida de Gals Aran
de Rubí amb 20
tercera Horitzó
de Barcelona
amb 25
quarta L'Essència
de Tarragona
amb 31
cinc aires
de la Passió
d'Esparreguera
amb 40
sisena Mediterrània
de Figueres
amb 53
setena Lliure
d'Esjalés
amb 59
maig
Agosta
és la colla
que va quedar
en nou lloc
de Barcelona
amb 61 punts
en el desèix
a l'Esta
de Barcelona
amb 77
amb 11
en 6
de Manlliu
amb 79
i el 12
a la colla local
amb Montsbrases
amb 98 punts
en la immensa obra
per a cobra
del compositor
d'harta
de Sant Joan
en Tomàs
i Limbrado
ja hem comentat
moltes vegades
que hi podem trobar
sardanes
amb caràcters
ben diferents
balladores
la majoria
alegres
tristes
de concert
dins la imprecisa
categoria
de balladores
la varietat
també és gran
ara ens ocuparem
d'una sardana
representativa
de les que són
plenament de plec
i esclar
està dedicada
a una plec
el del Mas Nou
va ser estrenada
l'any 1974
i la temporada següent
va ser finalista
al certamen
la sardana de l'any
la plec del Mas Nou
de Tomàs Gil
l'escoltem amb la cobla
Ciutat de Cornellà
i espressen met laผpy
de los cast அத in 2008
i c adjustments
l'escribista
i cam ≤
i rec fuera
l'escribista
Bobby
going
quenar
pot
o
i
l'escribista
i
quickly
intens war
las
condes
i
España
i
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'escoltem!
per dir!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va Bell!
Doncs, mig minutet, aproximadament, per a la una de la tarda.
Fins aquí el nostre programa d'avui, l'1-2 i seguint.
Ens acomiadem fins ixapte vinent, ja ho sabeu, puntuals a les 12 del migdia.
Us hi esperem. Fins ixapte.
Fins ixapte.