Gràcies.
Moltes vegades hem reclamat que els organitzadors d'activitats sardanistes
es conscienciïn de la necessitat de portar a terme campanyes eficaces de promoció d'allò que fan.
La gran varietat d'opcions que tothom té a l'abast actualment fa que sigui necessari
fer-se notar, destacar entre la selva d'oferta lúdica.
En aquest sentit han posat molts exemples dins d'aquest àmbit de la sardana de promotors
que ho tenen clar això i generalment els funciona.
També és cert que una bona publicitat no es garantia de res,
i primer que tot allò que s'anuncia ha de ser atractiu de qualitat, naturalment.
Però també ha d'haver una continuïtat en aquestes estratègies
i sobretot no desanimar-se si malgrat tot a vegades no funcionen.
En altres àmbits, com els programes de televisió, per posar un exemple clar,
hi ha molts que malgrat una publicitat intensa i ben feta no funcionen de cap manera.
Aquesta setmana, i tornem a la sardana,
es va convocar una roda de premsa a Barcelona
per anunciar els actes de commemoració del centenari de Josep Maria Terrides.
Malgrat que hi van ser presents autoritats,
com el conseller de Cultura de la Generalitat,
no ha sabut veure cap crònica, per petita que sigui, a la premsa del país.
I això que no es tracta d'un músic conegut només com a compositor de sardanes,
ja que, com sabem, fa un l'autor, entre moltes altres peces,
del cèl·lebre postdoblex Les Canàries,
fins i tot himne oficial d'aquelles illes.
Sense ànim de mortificar-se, es pot fer un exercici curiós,
comprovar quantes notícies que sí van aparèixer
i a la secció de Cultura dels diaris,
els personatges que hi apareixen,
són més coneguts que enterrides per un ciutat de corrent.
Proveu!
Bon dia i salutacions des del programa sardanista de Tarragona Ràdio,
un dos i seguit.
Des d'ara i fins la una us oferirem molta música i informació sobre sardanes.
Us parlarem en directe, l'Àngel i la Tessa,
el control tècnic i tenim a la Núria.
I, com sempre, comencem anunciant-vos els temes de què tractarem.
Això serà amb el sumari.
I si hem de destacar una cosa,
encara que no apareixerà fins després,
fins a la part, diguem-ne, recta final del programa,
les notícies,
és dir que ja, encara que sigui no de manera oficial,
la colla nova Tarragona Dança,
campiona de Catalunya a la categoria juvenil,
almenys pel que fa als números,
matemàticament parlant, que ja és el que importa.
Encara queda la final de Valls d'aquí una setmana.
Hi haurà altres coses també referents a concursos de colles,
perquè també aquí ens trobem amb una mena de recta final
on s'estan decidint ja les classificacions finals.
Algunes, com aquesta de la nova Tarragona Dança,
ja virtualment campiona,
però no està tan clar la cosa dins la promoció del bàsic gran.
Ell i on es decideix les colles que pugen, baixen de categoria.
Diferències de mig punt, d'un punt, d'un punt i mig,
i entre aquest ball hi ha dues colles de la comarca del Tarragonès,
la Llantisca, la Constantí i la Tarragona Dança,
que es juguen, doncs això,
Romandre a la màxima categoria del campionat de Catalunya
o bé baixar, per dir-ho d'alguna manera, a la segona divisió.
Però també hi ha altres aspectes importants,
al marge de les colles i fins i tot de les sardanes,
d'altres aspectes que també ens interessen al nostre programa,
com avançar-vos pel proper cap de setmana
la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa.
A la part d'agenda, poca cosa hi ha pel que fa als aplecs,
però alguns de molt importants.
Demà, diumenge, l'aplec de les Roquetes a Barcelona,
sens dubte, un dels més importants de tot el calendari de l'any.
A l'Assemblea de Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Meridionals,
demà, una altra cita també interessant,
encara que sigui en un àmbit més reduït,
no tant potser popular, però també important,
a l'hora de preparar els aplecs.
Demà, a Tortosa.
Us anunciarem també això que us avançàvem ja,
només començar el programa,
l'aniversari del mestre Josep Maria Terrides.
I, a més a més, evidentment, la música,
que anirà esquitxant al programa.
Les sardanes es poden classificar de moltes maneres,
des de la molt relativa divisió entre balladores i de concert,
fins a altres que estableixen grups i subgrups
tan nombrosos com complexa volguem fer aquesta ordenació.
Podríem arribar a establir, per exemple,
un tipus de sardana que s'anomenaria com himne de plec,
i no és cap besties.
És a dir, una sardana que s'anomena
la plec de tal o qual poble o ciutat
i que acostuma a ser balladora,
amb aire enèrgic i amb aire també triomfal.
N'hi ha moltes d'aquest tipus,
tantes o més que plecs,
com la que avui en serveix per començar el programa,
la plec del meu poble, de Daniel Gasulla,
qui d'aquesta manera trenca una mica
amb la norma que us dèiem pel que fa al nom.
Pel que fa a l'estil,
comprovareu que, tot i que s'adapta a l'esquema que hem descrit,
hi aporta alguna sonoritat, un xic diferent.
La plec del meu poble, de Daniel Gasulla,
està dedicada a la plec de Martorell
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
i l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
i linterpreta a la cobla mediterrània.
l'interpreta a la cobla mediterrània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'haurà!
Vins demà!
D'un nou espectacle!
Va dir-hi la dança tradicional
és la mare de totes les dances
que és el fonament de qualsevol altre llenguatge coreográfic
Si això és així, la realitat és que la relació entre la dança tradicional
i les altres dances cançonareves és més aviat minsa
La jornada de debat d'enguany es planteja com una sessió de reflexió creativa
per vestir ponts de relació entre la dança tradicional escènica
i els altres llenguatges de la dansa
S'abordaran qüestions com l'experimentació en temes i formats tradicionals,
la fusió de llenguatges coreogràfics, la dansa tradicional com a eina
per al diàleg intercultural, l'homateurisme i el professionalisme
dels qui ballen dansa tradicional, l'exploració de nous sectors de consum
o la instrumentalització ideològica de la dansa tradicional i de les altres danses.
En el decurs del debat també es presentaran breument les propostes
que diferents coreògrafs no vinculats directament a la dansa tradicional
han fet partint de materials tradicionals en el marc del projecte Mare dansa.
Aquestes propostes es podran veure el vespre del mateix 31 d'octubre
en l'espectacle Mostra al Teatre Conservatori de Manresa.
La taula rodona es claurà amb un debat obert.
Actuarà de moderador Jordi Lara, l'escriptor i director del programa Nídia
de Televisió de Catalunya, que podeu veure cada dissabte.
I els ponents seran Caterina Larr, ballarina i coreògrafa, director de la literatura de dansa,
Sergi Gelaber, ballerí i coreògrafs de la companyia Gelaber i el Zopardi,
Marc Gómez, ballarina i coreògrafa de la companyia Marc Gómez,
Núria Font, realitzadora de videodansa, directora de la mostra de videodansa de Barcelona,
Delphi Colomé, compositor teòric i crític de dansa,
Joan Serra, ballerí i coreògrafs, director de la sectoria Mascaró,
i Albert Sanz, mestre de dansa i coreògrafs, director de les bars dansàries de Rubí del 1955 al 1990.
La jornada començarà a dos quarts de deu del matí amb una salutació institucional
i la presentació de l'espectacle Mare dansa.
Tot seguit intervindran els ponents i de dotze a dos quarts de tres de la tarda hi haurà un debat obert.
D'altra banda, cal dir que la Fira també preveu com a activitat complementària un espai per als artesans,
constructors, editors i distribuïdors de productes i infraestructures relacionades amb la festa i l'espectacle,
per tal que mostrin la seva feina a la Fira d'Estris.
Tots els inscrits tenen dret a un estant virtual al web de la Fira d'Espectacles de Real Tradicional de Manresa.
Apoteu-vos l'adreça, si esteu interessats en aquesta qüestió.
Després de les tres Bs, tres dobles Bs de rigor,
ve tradifiramanresa.com.
I tornem a la música, i és que aquest passat estiu,
els sardanistes de Tarragona, la cobla de la principal d'Amsterdam,
ens va proporcionar una de les ballades més interessants de la temporada,
al marge de la curiositat que podia suscitar la presència d'uns músics holandesos interpretant sardanes.
Ara els escoltarem amb una peça pertanyent al seu últim disc,
que és una sardana de Manuel Sedarri Puigferrer, un xic especial.
La va escriure l'any 1984, en homenatge al periodista, estudiós i crític sardanista Eugeni Molero,
traspassat aquell any.
Va ser una de les persones, en Molero, que han tractat d'una manera més seriosa el món de la cobla,
i això el va aportar a mantenir una estret amistat amb el mestre Puigferrer.
La sardana presenta la particularitat d'incloure uns compassos
amb un tempo diferent al de la resta i a l'habitual de la sardana.
En realitat és una sardana concebuda més per escoltar que no pas per ballar.
És l'última déu.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
La sardana presenta la particularitat d'incloure.
I si estàveu a voltant, s'haureu comprovat que aquesta sardana que hem escoltat no se diu gaire a les característiques de la que us presentàvem.
Es presentava el mòltim adeu de Manuel Sardana i Puigferrer amb la principal d'Amsterdam.
Per aquelles coses que passen, doncs sí, era una sardana interpretada per aquesta cobla,
però era una altra.
Crec que era l'esperit de principal, una obligada de tenora, d'in Josep Casú.
I ara sí, potser deixem aquella sardana pel proper programa i ara sí, deia, seguim amb la resta de la programació prevista per avui a l'1-2 i seguit.
Ara, l'agenda.
I així, de manera, diguem-ne, sobtada, d'un cap de setmana per l'altre, els aplecs baixen molt en quantitat.
De fet, només un aplec perquè és cap de setmana, però senyors, quin aplec?
Un aplec important per la quantitat de gent que arriba a assistir, per la qualitat i quantitat també de les cobles que s'hi ajunten
i després també per aquella mena de coses que de vegades són més difícils de definir però que fan que una activitat, una festa, tingui més atractiu que una altra.
Serà demà el 35è aplec de les Roquetes, a Barcelona, matí i tarda, al parc de la Guinaueta
i amb les cobles la principal de la Bisbal, Montgrins, la principal de Llobregat i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Ens consta que hi ha lloc previst, en cas de mal temps, i que hi haurà un homenatge, en tot cas, al compositor Josep Casú,
precisament l'autor d'aquesta sardana que realment hem escoltat ara mateix.
A la nit, concert a l'auditori amb les cobles la principal de la Bisbal i Montgrins i les bars d'en Saire de Rubi.
I pel proper cap de setmana, pel diumenge dia 9, 14è aplec de Sant Martí a Salou,
a dos quarts d'onze del matí i a dos quarts de cinc de la tarda, al parc municipal de Salou,
amb les cobles Sant Jordi, ciutat de Barcelona, Mediterrània i Reus Jove.
Per dinar hi haurà una paella popular a un preu econòmic.
I un aplec que servirà per tancar ja la temporada d'aplecs a les comarques meridionals,
perquè li ha de pena avançar-lo encara que sigui per d'aquí 15 dies.
I pel que fa a ballades a Sardanes, demà diumenge a Tarragona, si el temps acompanya,
una d'aquelles ballades a la sèrie que s'organitza a la plaça major de Sant Salvador
cada diumenge a les 12 del migdia amb música enregistrada.
Mitja hora més tard, a dos quarts d'una a Tortosa,
una ballada al parc Teodó González amb la coble a la principal repitenca.
I a l'una de migdia, Reus, amb Escalbó, amb la coble per a Manyanet.
El diumenge dia 2 de novembre, a les 12 del migdia,
també a Tarragona, a la plaça major de Sant Salvador amb música enregistrada.
Pel que fa als concursos de colles, encara força quantitat de concursos importants,
però amb l'advertiment conegut de cada any que són ja els últims concursos de la temporada.
No concretament aquests cap de setmana,
però sí que ens trobem ja en aquella recta final que us deia, començar el programa.
Demà diumenge, concurs força decisiu a Bellbís, a les 12 del migdia, al camp d'esports,
perquè se sabrà ja la classificació final pel que fa a la promoció 1 del bàsic d'honor.
També hi haurà colles del campionat de Tarraferma i colles lliures,
totes ballant amb la coble Salvatana.
Pel dissabte 1 de novembre, a les 11 del dematí a Girona,
al parc central, honor final, honor, punts lliures,
territorial, comarques llironines i colles lliures, amb la coble Ciutat de Girona.
A la tarda, concurs individual de Sardanes Reveses,
al pavelló d'esports Lluís Bacs, amb la mateixa coble.
I també avancem pel diumenge dia 2, un altre concurs decisiu,
a les 12 del migdia a Valls, a la plaça del Pati,
honor a la vi, final honor infantil, final honor juvenil,
i colles lliures, amb la coble contemporània.
Indio, indio, indio!
Ordes!
Pinito, robot, tisores, garrat!
Pel que fa a Esbars, aquest cap de setmana,
l'Esbars Santa Tegla celebra el seu 35è aniversari
en diversos actes interns, com un passi de vídeos,
competicions esportives i la proclamació de les pubilles i hereus d'enguany.
I hem deixat pel final, com sempre, una sèrie d'activitats diverses,
que no s'enquadren en cap d'aquests apartats de plecs
concursos ballades sardanes.
Encara que sí, potser ho podríem posar dins la plecs
perquè els afecta molt directament.
Serà demà diumenge, que tindrà lloc a Tortosa,
l'Assemblea General de la Coordinadora de Plecs Sardanistes
de les Comarques Meridionals.
Es tracta d'una trobada de tots els programadors de plecs
per, entre altres coses, establir el calendari de l'any vinent.
Tindrà lloc a l'Auditori Felip Padrell
i hi haurà algunes activitats complementàries.
Els acompanyants dels participants en l'Assemblea
podran gaudir d'una visita guiada
pels principals atractius de Tortosa
i al migdia hi haurà una ballada de sardanes
al Parc Teodó González
amb la cobla a la principal terapitenca.
Després hi haurà un dinar de germanor.
Tancem agenda i, altra vegada, la música.
De tant en tant, també ens ve de gust
escoltar una sardana de les que podem anomenar clàssiques,
d'aquelles que tothom coneix mínimament.
La sardana aviat les identifica.
La que ara escoltarem, a més,
és d'un autor amb moltes sardanes
que també podríem qualificar d'aquesta manera,
Vicenç Bou.
I en la recta final de la seva vida,
l'any 1952, va escriure el que seria
tot un cant a la seva vila, Torroella de Montgrí.
El seu fill, Rugelli, li va posar lletra
i ara fa un any el grup de veneres,
Terrandins, de Girona,
en van registrar una versió
amb la cobla bisbal jove.
Molts ja haureu endevinat el títol,
Torroella, Vila Vella.
Montaner, Montaner, Montaner,
Montaner.
Montaner.
Montaner.
Montaner.
Montaner, Montaner.
Montaner, Montaner.
Ets l'espill de l'Empordà, ets l'espill de l'Empordà.
Rota el fer i el teu de la muntanya, muntanya.
L'or del mar al dill, sota un cel rogent de l'Empordà.
Ets l'espill de l'Empordà, ets l'espill de l'Empordà.
I ets la cubrilla de nostra terra, oida.
I ets l'espill de l'Empordà.
I ets l'espill de l'Empordà.
I ets l'espill de l'Empordà.
D'altemariua fins a les dones, camps coberts de fruita i de perfum.
Déu de Guato, d'Aia, di la meva, escolta el cor.
L'espill de l'Empordà, ets l'espill de l'Empordà.
I ets l'espill de l'Empordà, ets l'espill de l'Empordà.
L'espill de l'Empordà, ets l'espill de l'Empordà.
L'espill de l'Empordà, ets l'espill de l'Empordà.
D'altemariua fins a les dones, camps coberts de fruita i de perfum.
Déu de Guato, d'Aia, di la meva, escolta el cor.
Escolta el cor.
Des de l'altarós i vell Montgrí, jo obviro les grises illes neves.
I els camins gemats a la resposta dels meus amors.
Dels meus amors, sí, dels meus amors, amors.
Fins ara en aquest programa hem parlat diversos cops del centenari del naixement del compositor Josep Maria Terrides.
I l'hem vist com una commemoració que pràcticament s'ha limitat a fer-ne's ment als espais especialitzats de la ràdio i la premsa
o dedicant-li una mena de cicle d'enregistraments com hem fet nosaltres.
Aviat, però, la celebració anirà més enllà, ja que el conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vila Joana,
va donar dijous el tret de sortida dels actes oficials d'homenatge a Terrides, que se celebraran, se centraran, millor dit, a Sant Pol de Mar.
La població en va néixer l'any 1903.
El programa es va presentar al Palau Robert de Barcelona i van assistir l'alcalde de Sant Pol, Manuel Montbiela,
el president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Joan Vidal i Gaiolà,
la filla del compositor, Blanca, i el promotor de l'homenatge, Carles Terrides.
El dissabte 22 de novembre hi haurà una conferència sobre la figura i l'obra del músic
a càrrec de la seva filla, Blanca, i del periodista especialitzat, Ignasi Pinyol.
Posteriorment, s'inaugurarà una exposició commemorativa a la sala de l'Esplai.
El dia 30 de novembre es farà la presentació oficial del disc 12 de 111,
Sardanes de Josep Maria Terrides,
un recopilatori de les peces més significatives del mestre
que interpretarà la cobla La Flama de Farners.
Després es farà una festa popular amb sardanes i peces ballables
a càrrec també de La Flama de Farners i de la ciutat de Terrassa.
A jornada es completarà amb la descoberta d'una placa commemorativa del centenari,
a la casa on va néixer Terrides, que actualment forma part del restaurant Sant Pau.
La seva propietària, la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda,
també forma part de la comissió organitzadora dels actes.
Aquesta comissió ha demanat la col·laboració de l'artista Sant Polenc, Pere Jaume,
que ha dissenyat la portada del disc.
La imatge, que també servirà per il·lustrar un llibret amb informació sobre el compositor,
mostra un mar d'on surten instruments musicals de cobla
com a metàfora de la simbologia que va envoltar Josep Maria Terrides.
Dimecres vinent, dia 31 d'octubre, finalitza el termini de presentació de les obres
que obtin el premi que convoquen anualment la Societat General d'Autors i Editors i la Fundació Autor.
Recordem, està reservat als socis de l'ESGAI, que té un premi únic,
que no es podrà declarar de cert i que la dotació econòmica és de 3.000 euros.
Les bases faculten el jurat, però, a atorgar dos exècits dotats amb 900 euros cadascun.
L'acte de lliurament del Premi ESGAI de Sardanes tindrà lloc en guany
al Teatre Auditori de Granollers el dia 16 de novembre.
El concert de Cluenda d'aquest certamen ha anat itinerant per diverses ciutats catalanes,
on també ha recordat la memòria dels compositors d'aquestes poblacions.
En guany, la música del mestre Josep Maria Ruera tindrà un especial protagonisme,
tot i que la part central de la vetllada estarà dedicada a donar a conèixer
les sardanes finalistes del concurs.
Remarquem que la data final de termini de presentació de l'obra serà divendres,
divendres, no dimecres com d'heu abans, divendres dia 31 d'octubre.
I apunta'm ara dues cites importants que tindran lloc al cap de setmana
els dies 8 i 9 de novembre.
Naturalment en parlarem més extensament en l'emissió corresponent,
però serà bo que actualitzem les agendes,
sobretot si tenim en compte que dissabte vinent és festiu,
que no hi haurà programa de l'un, dos i seguit.
Per una banda, el dissabte, la Unió de Colla Sardanista celebrarà una festa d'inauguració del seu nou local,
al carrer de Sant Quintí número 14, al barri del Clot Camp de l'Arpa, a Barcelona.
A partir de les 6 de la tarda hi haurà una ballada de sardanes amb la cobla contemporània,
diversos parlaments i un refrigeri popular.
L'endemà també a Barcelona tindrà lloc l'anunciat homenatge als sardanistes dels anys 40 i 50,
organitzat per les barri Lluís Millet i que compta amb l'adesió de nombroses entitats, organismes i particulars.
Començarà a dos quarts d'onze del matí al Parc de la Ciutadella,
amb la lectura d'un missatge a càrrec del Parabat de Montserrat.
A la tarda la festa començarà a les 4 al passeig de Lluís Companys, vora l'Art de Triomf,
i actuaran aquestes cobles, la principal de Llobregat, Ciutat de Terrassa, Parameñanet,
Vellpuig-Cobla i Cadaqués, que interpretaran preferentment sardanes dels anys 40 i 50.
L'home de passat van tenir lloc diversos concursos de colles
que van produir unes classificacions força interessants,
ja que formen part de la recta final del campionat,
emocionant en uns casos i ja definitivament en altres.
Parlem, com sempre, de les classificacions on hi ha presència de colles tarragonines.
A Banyoles, al migdia, hi competien les colles de la final B de veterans.
Amb un resultat idèntic a les dues sardanes,
el primer lloc fou per la colla Manresa d'Anse,
el segon per a Danseires del Ter i el tercer per a la Tarragona.
A la mateixa hora, a Terrassa hi havia diverses categories en joc.
En les semifinals de l'honor juvenil, impecable papel de la colla Nova Tarragona d'Anse,
que tot i que encara queda a la final de Valls,
matemàticament ja es pot considerar campiona de Catalunya.
Va aconseguir dos primers llocs, amb quatre punts cada un,
i va anar a seguida d'aquestes colles.
A la primera sardana, per la colla Esqueix, amb set punts,
Jovenalla de la Passió, amb nou, Laietans, amb onze,
i a més distància, les colles Montseny, Alba Garrotxina, Espígol
i Brans de Romaní, per a aquest ordre.
A la segona sardana, al segon lloc, l'ocupar la colla Esqueix, amb cinc punts,
el tercer, Jovenalla de la Passió, amb deu,
el quart, Laietans, amb onze,
i després les colles Montseny, Alba Garrotxina, Brans de Romaní i Espígol.
Hi ha més classificacions, més notícies,
però fem allò un parèntesi i anem a la música
i en aquest espai especial que anomenem la relíquia.
L'any 1970, el gran compositor instrumentista de tenora, Ricard Vila de Sau,
va retirar-se com a músic en actiu en aquesta segona faceta,
l'instrumentista, considerat el més gran tenorista de la història
i els últims anys havia format part de la plantilla de la Cobla,
la principal de la Bisbal.
Imagineu-vos, doncs, la responsabilitat que queia al damunt del tenora
que l'havia de substituir.
Era en Josep Roura, un músic excel·lent,
encara que sense l'aire de Divo,
que acompanyava altres instrumentistes.
Anys enrere ja havia assumit una situació semblant,
ja que havia agafat el relleu a la Cobla a Barcelona
d'un altre gran nom de la tenora, Josep Coll.
Potser per tal d'animar-lo,
en el moment d'entrar a la principal de la Bisbal,
l'aleshores director d'aquesta Cobla, Conrad Saló,
li va escriure una sardana obligada a la tenora,
que és devingut clàssic en aquest gènere,
que té un nom prou explícit, cant de coratge.
L'escoltem en una versió de la principal de la Bisbal
de l'any 1974,
amb el mateix Josep Roura a la tenora.
L'escoltem en una versió de la Bisbal
L'escoltem en una versió de la Bisbal
L'escoltem en una versió de la Bisbal
L'escoltem en una versió de la Bisbal
L'escoltem en una versió de la Bisbal
L'escoltem en una versió de la Bisbal
es va celebrar a l'Església de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
Recordem que aquests guardons reconeixen la tasca de difusió de la música i dansa catalana
i es lliuren anualment a diversos particulars entitats i empreses.
Entre els molts premiats, que ja vam relacionar en el seu moment,
destaquem Ricard Jovell Hortoneda, de les Borges del Camp,
amb la medalla al mèrit sardanista,
Josep Riumolló i Prefontàs, medalles al mèrit musical,
Monsenyor Valentí Miseracs i Grau, medalla al mèrit cívic,
Josep Bergalló i Badia, de Reus, medalla al mèrit de la dansa.
També ha estat reconegut amb un dels premis a la dedicació,
Manuel Alarcón i Montero, de la medalla de mar,
mentre que Tomés Gili Membrado va rebre el Premi als Estudis sobre la Sardana
per la publicació del seu llibre autobiogràfic Les meves vivències.
I d'un divendres a l'altre divendres, divendres vinent,
dia 31 d'octubre finalitza el termini per a la presentació d'obres
que vulguin participar en el 37è concurs fotogràfic a Plec Baix Camp,
que organitza la colla sardanista Rosa de Reus.
Es tractava de premiar obres en blanc i negre i o color
que s'adaptessin a un dels dos temes previstos en les bases.
Un és la Plec Baix Camp,
per a col·leccions de tres fotografies
realitzades en el 37è Plec Baix Camp el passat 21 de setembre.
I l'altre tema és costums tradicionals dels països catalans,
sardana, dansa, ballet, castells, festes, gegants, bestiari, processons, etc.
I hi ha 720 euros en premis.
La tramesa de les obres participants s'ha de fer a la seu
de la colla sardanista Rosa de Reus,
de l'Agrupació Excursionista Catalunya,
al carrer de les Galanes 10 I, apartat 324 de Reus.
El veredicte, exposició lliurament de premis,
es farà el dia 22 de novembre,
a dos quarts de nou del vespre,
al local de la colla castellera Xiquets de Reus,
al carrer de Roussic 4-8 de Reus.
L'exposic restarà oberta fins al dia 10 de desembre.
I tornem a parlar de resultats de concursos,
ara amb els que ens havien quedat pendents
a la primera part de les notícies.
En el mateix concurs que esmentàvem de Terrassa
hi ballaven les colles de l'honor infantil en semifinals.
A la primera sardana,
el primer lloc va ser per a la colla Xiroia,
seguida per petits galsarans,
salístia, bailets de l'Orfeo de Sants,
saglans de roure i petits terragona dansa.
A la segona sardana,
Xiroia repetia primer lloc,
ara seguida per petits galsarans,
salístia, glansarraura, bailets de l'Orfeo de Sants
i petits terragona dansa.
L'altra cita competitiva de diumenge era Roda de Barà
i van ballar les colles de la promoció 1 de l'honor gran
amb dues colles de la comarca del terragonès.
A la primera sardana,
el primer lloc va ser per a la colla Rialera de Vic,
amb 7 punts,
el segon per a Lllantiscle de Constantia amb 9,
el tercer per a les colles
aires de la passió d'Esparreguera
i Tarragona dansa amb 10 punts cadascuna,
el cinquè per a llavor de Montgrí de Torroella amb 12 punts,
el sisè per a Mirant el cel de Sabadell amb 18
i el setè per a Nostra Ensenya de Barcelona amb 20 punts.
La segona sardana va deixar primera la colla Rialera amb 6 punts,
seguida per a Tarragona dansa amb 8,
llavor del Montgrí amb 10,
Lllantiscle amb 11,
aires de la passió amb 12,
Mirant el cel amb 16 i Nostra Ensenya amb 21.
Com veiem, unes puntuacions molt ajustades
que a la classificació general de moment queden així.
En primer lloc hi trobem la colla Rialera amb 3 punts,
la segueixen la Lllantiscle amb 13,
la Tarragona dansa amb 14 i mig,
la Llavor del Montgrí amb 15,
la Nostra Ensenya amb 24 i mig,
l'Antaviana amb 28 i mig
i aires de la passió amb 31 i mig.
Tenint en compte que només les 3 primeres
es queden o pugen al bàsic d'honorar,
veiem que les puntuacions són molt ajustades
i que tot plegat no es decidirà fins a l'últim moment,
és a dir, demà el darrer concurs d'aquesta categoria a Bellvís.
I una altra classificació que té emoció,
almenys pel que fa als dos primers llocs
i pel que fa als punts de la classificació general,
és la del bàsic d'honor,
és a dir, la màxima categoria,
en la fase final de colles grans,
en la qual no hi ha colles de Tarragona,
però val la pena tenir-la en compte,
ja que és la que el cap de ball
ha de determinar la colla campiona de Catalunya gran.
Després del concurs de Terrassa que hem citat,
la primera posició l'ocupa la colla Mare Nostrum de Barcelona,
amb 15 punts,
encara que la principal competidora,
la colla Violetes del Bosc,
resta a dos punts menys.
Més avall, a la taula,
hi trobem la colla Roura amb 33 punts i mig,
mentre que 10 punts justos d'aquesta última
queda a la vall de Roura,
a 53 punts i resta la colla Enxaneta.
L'última paraula la tindran els concursos
que encara resten en aquesta categoria,
dissabte vinent a Girona
i el dia 9 a Aranysamunt.
I tornem a la música.
Tard o d'hora,
totes les colles sardanistes
procuren disposar d'una sardana dedicada.
És una aspiració ben legítima
que ha fet la Unió de Colles Sardanistes
i hagi pogut publicar tres discos
amb sardanes d'aquestes,
i sens dubte hi ha material per fer-ne molts més.
En el segon volum hi trobem la sardana
que us oferim tot seguit,
a la Conti,
una denominació amical
a la colla veterana Continuïtat,
de Terrassa.
L'autor és a mili journals
que els va oferir una sardana ben balladora.
La interpreta la Copla Marinada.
i tombs la pedlaria biếtondas길,
laommenies monuga
que cada centre denied
la ub allId götui en good
i lithu хочешь que elixir
a electromagnet
i el català
i viljal les society
hi ha material,
la ostracag
a Amazon
a la comune
i el perquè
i el Instead
té
Jedi
molti
inte
Yo
hi ha t increased
i
J
totes
el
i
stead
i
zyst
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!