I Ricard Laoz. Ricard, bona tarda.
Molt bona tarda, molt bona tarda des de la plaça de la Font,
des de les portes de l'Ajuntament de Tarragona.
Gairebé ensordidor, imagino que els nostres micròfons
poden captar l'ambient que es viu ara mateix aquí,
en una plaça ja pràcticament plena de gom a gom,
amb fortes mesures de seguretat,
amb una doble filera de tanques
que hi ha en el mig justament de la plaça,
des del carrer Portalet i fins a les portes de l'Ajuntament,
i a banda a banda de la doble filera de tanques,
milers i milers de persones que ja estan celebrant
l'ascens del nàstic a segona divisió A
i estan seguint cantant i ballant aquestes cançons,
com aquesta de Gloria Gaynor, I Wild Survive,
sens dubte, una de les cançons, un dels temes musicals més coneguts
al nou Estadi Municipal de Tarragona.
Fa pocs minuts ha començat l'espectacle preparat per l'Ajuntament de Tarragona,
un espectacle musical, un espectacle que inclourà d'aquí uns instants
també l'emissió a través d'aquesta megafonia d'alguns dels gols,
d'alguns dels moments més importants de la temporada del nàstic,
en aquest 2003-2004, en aquesta temporada de segona divisió B
que acaba de finalitzar i que ha finalitzat,
sens dubte, amb aquesta alegria, amb aquesta felicitat,
que és el retorn, tres anys després, un altre cop,
a la segona divisió A, a la categoria de plata del futbol estatal.
Tot un muntatge preparat per l'Ajuntament de Tarragona,
dirigit pel regidor de festes, Carles Sala,
al que mirarem de parlar, si ell mateix ens pot escoltar,
malgrat la megafonia.
Carles Sala, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
En fer, felicitat, enhorabona, també com a tarragoní.
Bueno, jo crec que avui estem tots d'enhorabona,
no hem hagut de patir,
a partir del segon molt jo crec que l'afició a l'estadi
s'ha de notar d'una tranquil·litat absoluta,
i aquí celebrant-ho, la plaça d'estada com a gom,
les cançons adequades que tota l'afició està seguint i esperant ja,
aquest autobús que més o menys a dos quarts de deu sortirà del nou estadi.
Què heu preparat des de l'Ajuntament?
Sobretot per a aquelles persones que potser encara estiguin venint ara
cap a la plaça, que vinguin de l'estadi amb tranquil·litat,
a part d'aquest muntatge musical realment espectacular,
amb una potència de so que crec que feia anys que es veia aquí a la plaça d'estadi.
En fi, què heu preparat des de l'altobús?
Bé, escoltarem gols del playoff,
gols que vau fer el Jordi Blanc a Tarragona de Ràdio,
el Carles Cortés a la cadena SER,
i mentrestant anirem explicant on està l'autobús,
i després un cop els jugadors arribin,
l'autobús arribarà fins a la font, fins a la font de la plaça,
allà baixaran de l'autobús,
aleshores posarem un tema musical
que els propis futbolistes han gravat
amb un estudi professional,
i a partir d'aquí els jugadors pujaran al balcó,
hi ha pirotècnia, hi ha traca,
vermella i blanca,
grana i blanca,
hi ha fruit.
Jo crec que aquestes festes n'altros hem de fer molt poca cosa.
La gent, la gent està de festa.
Realment, per tant,
la sorpresa, una de les sorpreses de la plantilla
és que han gravat una cançó
de mà musical que podrem escoltar aquí.
Una cançó que al camp no hem pogut escoltar gaire bé,
però estic segur que aquí, quan baixin de l'autobús,
sentirem molt i molt bé.
Gràcies, Carles, ja a disfrutar.
Gràcies igualment a vosaltres.
Enhorabona perquè heu fet una feina molt important
durant aquesta tota la temporada.
Jo avui al camp he vist persones
que avui era el primer dia que les veia al camp.
Al camp s'ha d'anar quan les coses van bé
i quan les coses van malament.
Quan fa fred i quan fa calor.
Per tant, moltes gràcies a Tarragona,
que heu estat a Tarragona Ràdio,
que heu estat també a totes.
Gràcies, Carles.
Carles Sala, el regidor de Joventut i Festes,
també eufòric en aquest ambient realment espectacular
que es viu ja a la plaça.
Quan hem arribat fa uns minuts,
doncs, en fi, la plaça encara no era plena
perquè hi havia molts aficionats,
milers d'aficionats
que havien de venir des del nou estadi,
però ara ja s'ha anat omplint la plaça.
El so és realment increïble.
Ara sona una cançó.
Arriba l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,
que se'l veu content i feliç.
Saluda a Carles Sala,
el regidor de Joventut i Festes.
Alcalde, ja l'hem sentit fa uns minuts
a través de la ràdio.
En fi, suposo que continua una mica en un núvol, no?
Això és una gran festa,
és un gran dia per Tarragona.
S'han fet bé les coses
i la ciutat s'ho mereix i val la pena.
I el projecte val la pena.
I hem de lluitar tots
perquè l'any que ve
tinguem una temporada tranquil·la
que ens permeti passejar el nom de Tarragona
per tot Espanya.
És un bon màrqueting per la ciutat
i en definitiva el treball que s'ha fet
i sobretot i per damunt de tot,
sobretot i per damunt de tot,
el que ha fet l'afició
ha sigut conduir l'equip a segona divisió.
És gràcies a l'afició.
L'hem vist votar a la llotja
del nou estadi.
Igual el fan votar també aquí,
saltar, eh?,
al balcó de l'Ajuntament.
Això de l'Ajuntament ja és més sèrio,
aquí ja no es poden dir segons quines coses.
Felicitats, alcalde.
En fi, parlarem més tard.
Felicitats a totes, Tarragona.
Gràcies a l'alcalde de Tarragona
que acaba d'arribar ara.
Són molts aficionats que van arribant.
Aquí també hi ha la porta de l'Ajuntament,
l'Agusti Mallol.
L'Agusti Mallol a valls no ha pogut parlar
els micròfons de Tarragona Ràdio.
ara pot parlar o no?
És una emoció tan gran
que la millor ciutat del món.
Això s'ho mereix tot, Tarragona,
i amunt els cors,
i això no té per damunt de la política,
per damunt de tot,
hi ha el sentiment unànim de Tarragona.
Avui Tarragona és una santa ciutat,
una gran ciutat,
i la felicitat que ha de portar
el futur d'aquesta ciutat.
Gràcies a l'agusti i a disfrutar.
Agusti Mallol que literalment està saltant,
està votant a les portes
de l'Ajuntament de Tarragona,
mentre continua per la megafonia
de la plaça de la Font.
En fi, aquest ambient realment espectacular.
Encara van arribant més persones,
tot i que ja podem dir
que es fa difícil accedir-hi
a la plaça de la Font
pel carrer de Sant Fructós,
és a dir, per la Boca Calle
o pel carrer Portalet.
També veiem algunes persones
que han arribat des de la zona,
des del carrer de Herrera Sant Domènec.
I en fi, han sentit a Carles Sal,
el regidor de Joventut i Festes,
l'autobus amb els jugadors del Nàstic,
s'aturarà a l'inici de la plaça
i després vindran caminant
per aquest passadí central
que s'ha format a la plaça de l'Ajuntament.
Nosaltres, com dèiem,
ens trobem a les portes de l'Ajuntament,
a les portes del Palau Municipal,
a dalt, a la rotonda del Palau Municipal,
fa uns minuts, també, quan hem arribat,
hem vist, com amb molta més tranquil·litat,
estan esperant l'arribada dels jugadors
algunes de les personalitats
que també han estat aquesta tarda
a la llotja del nou Estadi Municipal de Tarragona.
Autoritats que representen
el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat,
concretament, com ja hem comentat
al llarg de la retransmissió,
també hi són, avui, al Palau Municipal,
a l'Ajuntament de Tarragona,
el consellent cap de la Generalitat,
Josep Bargalló,
el director general d'Esports
del Govern català, Rafael Nyubó,
també hi ha el delegat del Govern de la Generalitat
a Tarragona, Javier Sabaté,
i el subdelegat del Govern central a Tarragona,
del Govern de l'Estat a Tarragona,
Joan Maria Avelló.
Seguidors del Nàstic,
avui no s'han perdut el partit
que han estat a la llotja
i que ara estan esperant
amb molta més tranquil·litat
que arribin els jugadors.
Estan, justament,
a la balconada del Palau Municipal,
una balconada guarnida
a tot l'ample de la balconada,
guarnida per la bandera de Catalunya,
per la senyora Catalana
i també al mig una bandera
del gimnàstic de Tarragona.
És el so,
és l'ambient que es viu
a aquesta hora del vespre,
emocionant d'aquest diumenge,
27 de juny del 2004,
una data que passarà a la història
igual que va passar el 24 de juny del 2001.
Ara fa tres anys
quan el Nàstic assolia
l'últim ascens a la segona divisió.
Avui es tornarà a repetir la història
amb alguns protagonistes
que són els mateixos.
l'afició d'aquests milers i milers
de seguidors tarragonins
que han seguit l'equip
durant tota la temporada
i que s'han aplegat ara
a la plaça de la Font.
D'altres protagonistes
són diferents.
El mateix president del club,
Josep Maria Andreu,
o els tècnics Jordi Vinyals,
i també Andreu Alfons Muñoz,
o també bona part de la plantilla.
queden pocs jugadors
d'aquella plantilla,
d'aquell equip que ara fa tres anys
va assolir l'ascens a segona divisió.
La gent continua esperant impacient
amb banderes, amb bufandes,
amb senyores catalanes...
I si et sembla bé, Ricard,
confirmem a veure si aquest autocar
que passejarà per la ciutat de Tarragona
que ha de traslladar l'equip al Nàstic
des del nou estadi fins a la plaça de la Font
ha sortit ja de les instal·lacions
del nou estadi.
Tenim una comunicació amb Jordi Sorignac,
serà l'encarregat de seguir aquest autocar.
Jordi, ha sortit ja la plantilla.
Molt bona tarda, Teresa, de nou.
Doncs la gent haurà d'esperar,
però haurà d'esperar una mica, no gaire.
Aquest autocar especial
de l'empresa municipal de transport de Tarragona
ja està gairebé a punt de posar-se en marxa.
Tot just acaba d'entrar ara precisament el conductor.
Es ha posat les sols en el contacte,
o sigui que aquí a escassos instants
arrencarà aquest autobús especial,
un autobús descobert.
Tots els jugadors estan al pis de dalt,
un pis, com ja han dit, descobert.
La gent haurà d'esperar els mateixos autobusos especials
en què el Barça celebrava els seus últims títols
amb el pis de l'escobert.
I el veiem on tota la plantilla,
amb tota l'expedició,
tots els components del nàstic,
al capdamunt.
En el pis de baix veiem algun directiu.
Ara mateix veiem el vicepresident de l'entitat,
el senyor Ferran Sánchez Camins.
També hem vist el president del club,
el senyor Josep Maria Andreu,
que s'ha ficat la samarreta del nàstic
al capdamunt de la camisa,
d'armat, entre cometes,
amb la bufanda grana,
com si fos en definitiva un aficionat més.
Hem vist que en aquest autobús
està tota l'expedició del nàstic.
També hi ha algun,
n'hem patit algun dels fills de jugadors,
però tampoc no hi ha ningú més.
S'ha procurat des del club
restringir molt bé l'accés
a aquest autocar,
a aquest autobús privilegiat,
que farà el recorregut
des d'aquí, des del nou estadi,
fins a la plaça de la Font,
on s'espera,
com ens comenta el nostre company Ricard Laoz,
milers de persones
per compartir l'alegria d'aquest ascenç.
El nàstic ja està a segona divisió.
Hem de dir que aquest autobús
està recobert
amb un parell de lones vermelles
commemoratives.
El nom,
amb grans lletres,
és clar,
Tarragona,
amb el nàstic,
on es poden veure sobreimpressionades
les fotografies
d'alguns dels jugadors,
d'alguns dels cracs
de l'esplantilla del nàstic,
com Antoni Pinilla,
com Diego Torres,
un escut gran de la ciutat de Tarragona,
un escut gran
del nàstic de Tarragona,
també,
i ara,
quan encara esperen
que l'aficinet
i que l'autocar,
volíem dir,
comenci a ser un recorregut,
ens deia abans,
el gerent del club,
ja hi ha un club
que la sortida
estava prevista
pels bous
de dos quarts
de deu de la nit,
encara falten
deu minuts
de rellotge,
però, vaja,
tenint en compte
que ja no queden
gairebé aficionats
aquí
a les instal·lacions
del nou estadi,
que ja està tothom
de l'expedició
dins de l'autobús,
suposem que no tardarà
gaire en sortir aquest autobús,
ara mateix veiem
com el gerent,
ja vinc un club,
té un peu a dins
i un peu a fora,
i està amb el telèfon mòbil,
suposem,
confirmant
amb algú
de protocol
de l'Ajuntament,
amb algun dels organitzadors
d'aquesta
grandíssima festa
per celebrar
l'ascens de segona divisió,
estan confirmant
si ja es pot donar
la sortida,
suposem que aquí
també hi ha d'intervenir
la Guàrdia Urbana,
per exemple,
que possiblement
haurà tallar els carrers
i coses
per l'estil.
Diego Torres
és un dels protagonistes
d'aquesta festa,
va amb una copa
de cartró,
on,
de forma
bastant casual
està assenyalada
el nom
de segona divisió
a la categoria militar
l'any que ve
al nàstic
de Tarragona.
Doncs,
ordenem al nou estadi
per confirmar ja
la sortida
d'aquest autocar.
Suposem que,
Ricard Lazo,
Ajuntament de Tarragona,
la impaciència
per l'arribada
dels jugadors
aquí
continua.
Continua
la impaciència,
però,
mentrestant,
l'organització
dels actes
de celebració
aquí a la plaça La Font,
com comentava
el regidor
Carles Sala,
doncs,
en fi,
s'està fent
més entretinguda
gràcies justament
a la presència
musical
amb aquestes
cançons
que han
entretingut
l'estona
aquí
dels milers
de seguidors
a la plaça La Font.
Ara,
mentrestant,
també,
l'organització
ha decidit
de posar
alguns
dels gols,
moments
dels gols
més importants
de la temporada,
que ara,
per exemple,
suposo que
ho sentireu de fons,
s'està sentint
un dels gols
de la temporada
que és celebrat
àmpliament
per
els milers
de persones
que s'apleguen
aquí
a la plaça
La Font.
El so
és realment
espectacular,
se'ns fa difícil
fins i tot
poder anar
des d'aquesta
posició
el que està passant
ara mateix
a la plaça
La Font,
així que farem
una petita pausa
i de seguida
tornem des d'aquí
amb nos protagonistes
per explicar-vos
l'ambient,
l'arribada
de l'equip grana
del nàstic de Tarragona
que ja és equip
de segona divisió A.
Doncs de seguida
tornem a l'Ajuntament
de Tarragona,
confirmem,
ara sí Jordi Sorinyac
que ha sortit
l'autocard
de les instal·lacions
al nàstic
o encara no.
En marxa
l'autocard
ja ha sortit
de la primera barrera
del camp
del nàstic
que ara està
en el parking,
en l'aparcament
de les instal·lacions
de l'estadi
està acabant
exactament
exactament
perquè també veiem
com hi ha preparat
dos autobus
més
un d'una companyia
privada
on veiem
per exemple
si no ha
a rem
les dones
i alguns familiers
directes
dels jugadors
en aquest segon autocar i també veiem un tercer autocar,
un servei especial de l'empresa municipal de transport
on hi veiem també altres gent relacionada amb l'expedició grana.
Aquest autocar del club, aquest autocar del Nàstic,
aquesta caravana grana en definitiva,
que anirà escortada en tot moment per a tres motocicletes de la Guàrdia Urbana
que vigilaran que aquest recorregut es pugui efectuar
sense els menys problemes possibles.
A la sortida, els jugadors estan acompanyades
per a dedicar-ho a les darreres aficionats que quedaven aquí al nou estadi,
que estan trillant, estan trillant, estan trillant...
I a més a més, també estan a entrar a un dels jugadors...
Se'ns fa difícil ara mateix poder escoltar Jordi Sorinyac
seguint aquest autocar amb els jugadors amb la palantilla del Nàstic,
a sortit ja del nou estadi de Tarragona.
L'objectiu, arribar a la plaça de la Font,
arribar a l'Ajuntament i compartir aquesta festa de l'ascens
a segona divisió A amb tots els ciutadans aficionats al Nàstic de Tarragona.
9 i 23 minuts.
Fem un petit parèntesi en aquest programa especial de Tarragona Esportiva,
la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara tornem.
Port de Tarragona, un centre de cultura i esport de la ciutat.
Vine a veure les exposicions dels Tinglados al moll de costa
i gaudeix dels atractius d'un passeig vora el mar.
El Port de Tarragona t'ofereix oci, cultura i diversió.
Port de Tarragona, amb el Nàstic al Playoff.
Des de sempre has hagut d'adaptar-te per seguir avançant.
Ara per fi arriba una cosa que s'adapta a tu.
Descobreix el nou Toyota Corolla Verso,
l'únic monovolum amb l'innovador sistema EasyFlat7
que et permet passar de dues a set places amb una sola mà
i sense haver de treure cap seient del vehicle.
Nou Toyota Corolla Verso.
Qualitat i enginy en set places.
Provil a Autofòrum, concessionari oficial Toyota,
carregasòmetre 42, telèfon 977-25-01-71
o 977-25-25-09, Tarragona.
Tarragona Esportiva, els esports a Tarragona Ràdio.
Seguim endavant amb les celebracions de les 100.
Tornem a l'Ajuntament de Tarragona. Ricard, endavant.
Sí, tornem enmig d'aquest so ensordidor.
Aquí a la plaça, a la fons, celebrant la victòria del Nàstic,
celebrant l'ascens i celebrant-ho amb un company periodista
que avui ha tornat a Tarragona, podríem dir,
per fer una cosa molt especial, que és animar la gent,
fer de speaker d'una manera, en fi, increïble.
Suposo que la gent que està per aquí a la plaça
i està escoltant la ràdio o està escoltant el David Prats,
perquè parlant del David Prats, en fi,
ja s'haurà donat de la força que té el David.
David, bona tarda.
Bona tarda, Tarragona.
En fi, estàs entusiasmat i estàs animant,
com mai.
Estic contentíssim perquè estic treballant a Barcelona,
avui estava treballant a València
i he vingut absolutament com una bala
per no perdre amb la segona part
i per no perdre amb aquest retorn del Nàstic a segona A, evidentment.
I com es fa això? Com ho fas?
Doncs entrant a l'autopista i anant amb una mica de compte,
això segur.
I la resta, doncs bé, visquent-ho
i recordant sempre que Tarragona s'hi viu de conya
i Tarragona és una ciutat que es mereix un Nàstic a dalt de tot.
Quin ambientasso, eh? No cal animar-los gaire.
És fantàstic, és absolutament fantàstic.
Gràcies, David, ja, continuar treballant.
Vaig-hi bé, molta sort.
El David Prats, que se'n va ràpidament
perquè és l'speaker, com dèiem,
d'aquest xou realment espectacular
que estem vivint des de...
En fi, ja des de fa una estona, esperant, ara sí,
l'autocar que vingui cap aquí, cap a la plaça de la Font.
Recordem que l'autocar s'aturarà a l'entrada del carrer Portalet,
a la Font, on de la mateixa plaça de l'Ajuntament,
doncs podran els jugadors venir cap aquí, cap a l'Ajuntament,
podran anar caminant, podran anar saludant els milers de seguidors,
encara que, com dèiem, hi ha una doble filera de tanques
i això ho farà difícil,
però segur que s'aproparan els jugadors
i podran saludar, donar la mà
i fer moltes abraçades a aquests aficionats,
els més privilegiats, que són els que estan en primera fila
i que són els que s'han trobat amb les millors posicions
per veure en directe aquest xou que presenta,
com ara podeu sentir, aquest so musical.
Carles Sala, el regidor de Joventut i Festes,
amb tot l'equip de Festes i de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona,
com si es tractés de la Diada de Santa Tecla,
treballant tots perquè surti perfectament l'organització d'aquest esdeveniment,
d'aquesta data històrica com és aquesta ascensa a segona divisió A
del gimnàstic de Tarragona en un dia que, sens dubte, passarà a la història.
Molta gent, molta gent a baix.
Aquest que sentiu és l'espeaker, amb el que parlava en fumament, el David Prats.
Ara anuncia aquella jugada, aquella aturada del penal,
l'aturada de Felip d'aquell penal contra el Real Madrid,
que va ser segurament la jugada, una de les jugades més decisives
d'aquesta temporada 2003-2004.
És el que se sent ara mateix a la plaça per fer millor l'espera dels jugadors,
que són els autècnics protagonistes en aquesta nit del diumenge 27 de juny del 2004.
Dèiem que la plaça ja és plena de gom a gom
i podem dir també que hi ha molta gent als balcons,
als terrats dels diferents edificis de la plaça,
que hi ha banderes, banderes de Catalunya, banderes de Tarragona.
Vèiem també una gran bandera, grana, amb els colors del nàstic que posa a segona.
Està situada des de la nostra posició a la dreta, des del Palau Municipal.
És una gran pancarta que penja d'un dels balcons
i, com dèiem, moltíssima gent que continua celebrant ara escoltant els gols
o les jugades més interessants de la temporada
estan celebrant aquests moments més interessants, més emocionants
que ha tingut l'any pels aficionats del gimnàstic de Tarragona.
Volem saber ara mateix on es troben els protagonistes,
on es troba aquest autocàrem als jugadors.
Què tal, Jordi? Jordi Sorinac, on te trobes?
Doncs mira, estem a 6 metres, estem a la via Augusta,
a 6 metres de l'Hotel Imperial de Tarragona,
per tant, que queda molt poca espera tots els milers de fiscinas
que estan a la plaça de la Font de Tarragona
perquè aquesta autocada especial, aquesta exposició de l'anàstic
li queda molt poca zona per poder arribar ja a la plaça de la Font.
Els jugadors, a la part de dalt d'aquest terrat
veniu algun d'ells amb la seva videocàmera,
els altres, com en Cel i Pinilla,
que estan vivint aquesta festa al costat del T7.
En definitiva, moltíssima alegria, moltíssima festa,
els cotxes, els plaços dels cotxes que ens segueixen al darrere o al davant
o a les que juguem en l'altra sentit de la circulació,
que no paren de sonar.
Això és, tot i que no és d'un bany de multituds
perquè hi ha una poca zona que s'acorda de l'avió Augusta,
a les desenes de persones que ens van trobant en algun punt,
els cotxes que es van aturant, ens saluden,
saluden l'expoïdició de l'anàstic i celebren,
que el club d'aquí deixa bona divisió.
Estem arribant a aquests moments a la rotonda del passeig,
per medes de la rotonda de l'hotel Impero Ferroso,
per tant, estem escassos metres de l'arribada de la plaça de la Font.
A mesura que ens anem acostant cap al fons d'arribada,
cap a aquesta plaça de la Font,
la festa entre els propis.
i avós el vau increscendo,
veiem el que continua Diego Torres a capdavant d'aquest fils de dalt,
amb aquesta copa de cartolans assenyalarà,
amb returador, que el dàstic i el d'equip de la segona divisió,
entrem en aquest moment a la rumba de l'Ega,
truca dels aficionats, truca dels jugadors,
aplaudiments,
plaça amb la seta d'autèntica fusta,
amb l'actura política que està a la fondament de l'entrada,
a l'entrada de la faça de la Font.
N'estem en aquest moment per davant de la festa de la Catalunya,
els jugadors del Nàstic han cantat allò la dia,
el segon de dia,
ara que ens han d'altres càmpics, veient i tot,
algun aficionat que es portin aquí a la plaça de la Font,
on estan les ganòries,
i totes les ganòries i tot amb un jugador del Nàstic,
i un jugador del Nàstic,
i un jugador del Nàstic,
i un jugador del Nàstic...
Doncs és el recorregut de l'autocàrem als jugadors del Nàstic,
ja ho veus, Ricard Lagoza, Ajuntament de Tarragona,
l'arribada de l'autocar està ja a punt de caramel.
Creix l'expectació a la plaça de la Font,
s'està entretenint el personal ara amb alguns dels gols,
com dèiem,
ara veiem justament que arriben
unes primeres motocicletes
amb agents de la Guàrdia Urbana
per obrir pas a l'autocar,
sentíem fa un moment el nostre company Jordi Blanc
en el recordatori d'alguns dels gols més importants de la temporada,
i com dèiem, s'apropa ja l'autocar del Nàstic,
ho explicava Jordi Sorinyà,
que la Rambla veia,
sobretot veiem des de la nostra posició,
nosaltres som al mig de la plaça,
podem veure, ara veiem, ara veiem,
com arriba l'autocar del Nàstic,
l'autocar descapotable
amb els grans triomfadors
d'aquest diumenge 27 de juny.
Realment espectacular,
s'ha girat l'autocar,
mirant cap a l'Ajuntament de Tarragona,
s'ha aturat en aquest punt de la plaça de la Font,
i aquí és justament on baixaran els jugadors
per poder ser a peu tot aquest tram
que nosaltres ara estem fent justament a la inversa,
estem anant des del Palau Municipal
per trobar-nos amb els jugadors.
Estem al mig de la plaça,
els jugadors estan saludant els milers d'aficionats,
han encès algunes bengales,
ara mateix moltes banderes,
moltes bufandes,
content d'estar feliç,
agents de protecció civil,
agents de seguretat privada també,
estan controlant el pas
que faran d'aquí uns minuts
els jugadors del Nàstic,
els jugadors i la directiva
encapçalada pel seu president,
Josep Maria Andreu,
a les portes de l'Ajuntament,
a baix, a la porta,
l'esperen, entre d'altres,
l'alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal,
i a dalt, al balcó del Palau Municipal,
entre d'altres autoritats,
el consellent de la Generalitat,
Josep Bargalló,
i el secretari general d'Esports
del Govern Català,
Rafael Niuvó.
Els jugadors saluden
des de la part de dalt,
des de la terrassa
del autobús,
saluden, fan unejar banderes,
i sobretot les bufandes
que porten fins a...
que porten,
que han portat fins aquí,
fins a la plaça de la Font,
fins a la plaça de l'Ajuntament.
La Guàrdia Urbana,
amb agents motoritzats,
estan vigilant,
justament,
que no hi hagi cap incidència,
ara,
quan els jugadors baixaran
i trepitjaran la plaça de la Font,
trepitjaran aquest espai
de l'Ajuntament de Tarragona,
aquest espai que avui s'ha vestit de grana
per viure intensament,
per viure com mai,
aquest nou ascens del Nàstica Segona
a l'autobús Tarragona,
amb el nas al frontal de l'autobús
Nàstica Segona.
Aquesta és la restauració
que li han posat,
justament,
a l'autocar
per viure intensament
aquesta jornada històrica.
Mentre,
a la megafonia
de la plaça de la Font,
sona la música,
la música,
la cançó,
la lletra
i la música
que li han fet
els jugadors
a aquest ascens,
els jugadors del Nàstic
que volen celebrar
d'aquesta manera
l'ascens
a Segona Divisió A.
Uniendo esfuerzos
ganaremos por ti.
Por ti.
Llevamos todos
tu color.
Por ti.
que es ganar nuestro corazón.
Por ti.
Iremos juntos
para compartir
la ilusión
de un viejo sueño
que hoy cumplí.
que es el orgullo
que es el orgullo
que es el orgullo
de ser hoy parte
de mi.
Gritando
Nàstic
sintiendo
lo dentro de mí
que es el orgullo
que es el orgullo
de ser hoy parte
de ti.
que es el orgullo
de ser el orgullo
que es el orgullo
de ser hoy parte
de ser hoy parte
que es el orgullo
que es el orgullo
que es el orgullo
que es el orgullo
de ser hoy parte
de ser hoy do
que es el orgullo
que es el orgullo
i saludant a l'ofició
al costat d'Alfons Buñó
Josep Maria Andreu
vestit amb una samarretta del nàstic
al costat d'Àngel Fernández
amb una altra samarreta
i Josep Maria Andreu
celebrant-ho d'aquesta manera
Josep Maria Andreu, felicitat
Gràcies, tio
Estic molt content
Estic molt content per aquesta taona
perquè som els millors i s'ho mereixíem
A celebrar-ho, Josep Maria Andreu
amb Àngel Fernández
i els altres membres de la directiva
amb Josep Maria Andreu
els jugadors, Fico Ramírez
Xavier Bartolo
ara s'abracen a l'alcalde
s'abraça també
amb el portaveu del grup municipal
socialista, Josep Félix Ballesteros
moments d'emoció
moments que
en fi, passaran a la història
sobretot pel que fa a les imatges
la persona assegurat
més feliç
en aquests moments
és el
president Josep Maria Andreu
ara Àngel Fernández
el vicepresident
que saluda Josep Félix Ballesteros
Joan Miquel Nadal
l'alcalde darrere de Josep Maria Grau
entrant en la comitiva
on els esperen
les dones, les nòvies
les companyes
els jugadors
els mitjans
els periodistes
els mitjans gràfics
és un moment de celebració
també hi ha el regidor
Jordi Sendra
tots els membres
de la junta directiva
Àngel Fernández
va faunejar
una bandera
està més que feliç
està boig
estic molt feliç
estic boig
és el meu complenys
ara li anava a dir
felicitats doble
gràcies
és un dia feliç
per mi
per tothom
per tot Tarragona
i per tota la gent
això és fantàstic
ara
s'ha de mantenir l'equip
no podem fer com fa 3 anys
ara treballarem
i no caurem
amb els mateixos errors
i ja tenim
una mica d'experiència
i tractarem
que
la temporada que ve
Tarragona
i els seus pobles
disfrutin d'un gran futbol
gràcies Àngel
a disfrutar Àngel Fernández
els jugadors
mentrestant
salten
enmig de la plaça
de la Font
veiem
alguns jugadors
amb perruques
altres pintats
amb el cabell
amb el cabell
de color vermell
estan saltant
literalment
al mig de la plaça
i estan saltant
i ballant
seguint
les notes
de l'himne
del Nàstic
estan contents
estan feliços
són els jugadors
segurament
els més joves
alguns
se'n van
cap enrere
de la plaça
de la Font
estan realment
com bojos
el Ips
s'abraça
a Diego Torres
a Belboades
amb una bandera
del Nàstic
també especialment
feliç
està content
mentre la directiva
s'ho mira
s'ho mira
amb alegria
també veiem
a Lluís Codina
en fi
tota la plantilla
saltant
estan votant


de la segona divisió A
amb un altre micròfon
amb Jordi Blanc
que pot seguir
els jugadors
per les escales
del Palau Principal
Jordi Blanc
bona nit de nou
amb els jugadors
del gimnàstic
de Tarragona
que estan entrant
al Palau Municipal
i parlant
amb un dels jugadors
del gimnàstic
en Fernando
Fernando
esto es pràcticament
inexplicable
increíble
la gente
lo que significa
aquí
y bueno
estoy muy contento
de
de
les paraules
de Fernando
un dels jugadors
del nàstic
que està pujant
també
per aquestes escales
veiem
Alejandro
Talavera
un dels directius
del nàstic
el Jordi Gurnals
veiem
el Xavi Bartolo
tots acompanyats
de les seves famílies
veiem
per l'altra
zona
ara arriben ja
al primer pis
de l'Ajuntament
cridant
oe oe oe oe
els quellits
dels jugadors
de campeones
campeones
a l'entrada
a l'Ajuntament
a l'entrada
a aquesta primera planta
de l'Ajuntament
Jordi
jo no sé si t'ho havies imaginat
mai això
no home
tot
imagina's coses
però sempre la veritat
supera la
la ficció
no?
i la veritat
és que és impressionant
això
suposo que
aquesta ficció
ara ho vols celebrar
al màxim
amb l'equip
com igual l'equip
ho vol celebrar amb ells
sí home
avui es tracta de
disfrutar
tots no?
hem patit molt
tots
i avui es tracta de
disfrutar-ho
i que tothom
gaudeixi
i ho pot dir
tot al màxim
esponent
molt bé
enhorabona Jordi
gràcies
el tècnic
del nàstic
Jordi Vinyals
que puja
una mica més
una mica més
al marge
ho feia
acompanyat
de la seva dona
del seu fill
sens dubte
també importants
per ells
aquí
a l'arribada
a l'Ajuntament
ara veiem
alguns dels
jugadors
del gimnestia
de Tarragona
que
que estan ja
pràcticament
a punt de sortir
a la balconada
de l'Ajuntament
amb jugadors
que estan saludant
a diferents
persones
que els estan
esperant avui
aquí
a l'entrada
d'aquesta zona
de l'Ajuntament
amb per exemple
els jugadors
com
Juanito Alfaro
Juanito
esto és inenarrable
en lo que se ve hoy
pues ja lo estàs viendo
esto és increïble
jo és la primera vegada
que lo vivo
però
no crec que vuelva
a vivir
otra de estas circunstancias
perquè la afició
que tiene el nàstic
no la encuentra
en ningun lado
molt bé
gràcies
David Morales
un altre dels jugadors
del nàstic
David
esto
esto tiene tela
la verdad
que no la había vivido
la verdad
que no la había vivido
nunca
y mira
ha merecido la pena
creo yo
el sufrir tanto
y ahora
ha pasado bien
con la afición
que se lo merece
enhorabuena
venga
gracias
els jugadors
del nàstic
saltant
cridant
campiones
campiones
votant
aquesta primera planta
de l'Ajuntament
els jugadors
que s'adrecen
cap a
intentem
apropar-nos
una mica
cap a
la primera fila
on hi ha
els jugadors
del nàstic
suposo que
d'un moment
a l'altre
sortiran
a la balconada
del
balcó principal
de l'Ajuntament
de Tarragona
i suposo que
serà el moment
apoteós
sort Josep Maria Andreu
surt l'alcalde
ara surt l'alcalde
estem al balcó
al costat
del consell
en cap
també
Josep
Paragalló
surten els jugadors
Jordi
óc
Lanzarote no ha podido acceder al ascenso
pero bueno, lo ha hecho el Nastic, que es el equipo con el que estás
y supongo que hoy hay un día de máxima felicidad
además has marcado un gol
Sí, hombre, está claro que
el Lanzarote era muy importante subir
pero ya como ellos no tenían opciones
yo creo que la gente que me quiere y la gente que
siempre me ha apoyado desde el principio
estará feliz de que hayamos subido nosotros
Muy bien, a disfrutarlo
Y a nosotros, el otro jugador canario, al Nastic
al Jacob, esto es impresionante
Sí, la verdad que sí, era
una cosa que nos podíamos imaginar
pero no podía ser para tanto
Oye, ¿y lo de la peluca?
No, porque como no tengo pelo y no me lo puedo pintar
pues bueno, una peluca
Muy bien, a disfrutarlo
Venga, gracias
El jugador, el Nastic, Jacob
que s'ha posat una peluca
perquè com ell diu, no es pot pintar el pel
perquè no en té
I ara sí, Ricard, que els jugadors del Nastic
estan ja a la tribuna de l'Ajuntament
Veiem els...
A veure si ara...
Ara sí que podem...
Parla el president Josep Maria Andreu
Que entre tots ho aconseguiríem
i ho hem aconseguit
Som els millors!
Nosaltres sí que som més que un club
Sou els millors!
Visca el Nastic!
Vesca Tarragona!
Us estimem!
Gràcies!
Gràcies, gràcies!
Gràcies!
Parlarà ara Lluís Codina.
Bueno, només dir una cosa, que aquest equip...
S'atura un moment, Lluís Codina,
perquè estan llançant un castell de focs artificials.
Lluís Codina ha abraçat el president Josep Maria Andreu.
És que com vosaltres i com nosaltres,
tots els jugadors i tots els que hem format part d'aquest èxit,
sentim els colors del nàstic com si fos la nostra pròpia vida.
I així ho seguirem sent la pròxima temporada
i tots els anys que tothom defensi el nàstic.
Visca Tarragona i visca el nàstic!
Ha parlat Lluís Codina.
La plaça celebra embogida l'ascens.
Els jugadors estan cantant amb l'afició.
Està el president també al costat del CAPI,
Jesús Mari Serrano.
I nosaltres al mig, al mig del balcó.
Els protagonistes, sens dubte, avui,
d'aquest balcó principal de l'Ajuntament de Tarragona
són la plantilla i Josep Maria Andreu.
Ara pararà Jesús Mari Serrano.
que ens ha costat molt de sacrificio,
però que, com a nosaltres, tot ha estat més fàcil.
Viva el Nàstic, viva Tarragona i viva la madre Casparià!
Perint de guerra, de Serrano.
Ara s'haurà Àngel Fernández, el vicepresident del Nàstic.
El micro s'ha anat cap a l'esquerra.
Parlava Diego Torres des de l'esquerra del Palau Municipal.
Ara vol parlar...
Visca el pa!
Ara vol parlar de Joel Fernández.
Visca el vi!
I visca la mare que ens va parir!
Sant Ayat, volíeu dir alguna cosa més?
Pel vicepresident, ara per lo Felip.
Bueno, la sorpresa que os queríamos dar
es una canción que hemos hecho toda la plantilla
para daros las gracias a la afición.
y creo que será muy bonito que la escucheis y la letra
porque ha sido trabajado por todo el mundo.
Y gracias por todo el apoyo que habéis tenido todo el año.
Sin vosotros no somos nadie.
Y visca Tarragona y visca Cataluña!
¡Eh!
¡Oh, eh!
Felip, un altre dels protagonistes.
Siento cerca tu emoción.
Canta, canta!
Siento nada el corazón
mirando juntos llenos de ilusión.
Siento el orgullo,
siento el orgullo de llevarte un nombre en mi corazón.
¡Vamos!
Gracias, aficio, por ti.
El sueño se ha hecho realidad.
Gracias por saber estar
en los momentos de dificultad.
Gracias por siempre.
Gracias por siempre.
Gracias por siempre.
Gracias por siempre.
Le paro en tu nombre en mi corazón.
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!

¡Vamos!
¡Vamos!


¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
És la cançó de guerra podríem dir d'aquest ascens en del nàstic a Segona División
amb tot el balcó ple de gom a gom de jugadors de dreta a esquerra des d'una punta fins a una altra.
Ara el micròfon s'ha anat cap a un cantó, mirem d'escoltar-lo.
i que aportin aquest equip a primera divisió.
Moltes gràcies.
Era Vinyals.
Jordi Vinyals.
Al micròfon.
I torna la música.
Jordi Vinyals que ha fet unes declaracions o un parlament molt curt.
Unes paraules que pràcticament no hem pogut sentir.
Ara el micro el té Alfons Muñoz.
Mirarem a veure si el podem escoltar.
Moltes gràcies a tothom.
La veritat és que sentim la calor que heu tingut tot l'any amb nosaltres.
I ho hem fet amb tot el carinyo del món.
Per vosaltres ho mereixeu tot.
Esperem que sigui el començament d'alguna cosa més important per Tarragona.
Visca l'anàstic!
L'altre entrenador, Alfons Muñoz, que ara passa el micròfon, va passant el micròfon dels protagonistes de la jornada.
I des d'una altra posició Jordi Blanc podrà continuar amb la narració del que continuen dient els jugadors perquè crec que tenen cor de persona.
Jordi, endavant.
Veiem els diferents jugadors que ara mateix estan saludant.
Veiem a Talavera, que és el que han enviat aquest missatge.
Veiem Fernando amb una perruca.
Veiem Carrión, Diego Torres.
Els diferents jugadors del nàstic estan a la balconada principal de l'Ajuntament.
Atenció que aquest és Manolo eh?
Le, le, le, le, le.
Le, le, le, le, le.
La, estive ca'n'ho, no.
La, la, la, la, la, la.
Le, le, le, le, le.
La, estive ca'n'ho.
La, la, la, la.
Manolo s'està convertint en l'animador de la festa.
Ha acabat Manolo, passa el micro inalambri cap aquí.
Ara serà el torc de Luis Miguel Carrión o Diego Torres?
Diego no s'anima. Medina, a part Medina va el micro.
Veurem a Medina, que és el que parlarà ara.
Se escucha? No, no, se escucha, se escucha.
Sí, sí, se escucha.
Oye, yo solo quiero decir que sois todos de puta madre.
No digas palabratas, joder.
Ha estat clar, concis i eloquent, eh?
Medina ha estat clar.
Vamos, Canarias, joder!
Aquest és un dels Canares.
Adiós, a segunda B.
Adiós, a segunda B.
Adiós, a segunda B.
Adiós, a segunda B.
Adiós, a segunda B.
Adiós, a segunda B.
Adiós, a segunda B.
El año que viene, Nasti Calaves.
El año que viene, Nasti Calaves.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
¡Adiós, a la B.
¡Hola, Euskadi!
El crit d'Egoi Sukia és el basc del gimnàstic de Tarragona.
L'any que ve, com ell molt bé diu, un Nasti Calaves.
I ara que els jugadors del Nasti estan ballant a la balconada de l'Ajuntament,
al ritme de Gloria Gaynor.
¡Que bote, que bote, que bote, que bote, que bote, que bote, Tarragona!
¡Que bote, que bote, que bote, que bote, Tarragona!
¡Que bote, que bote, que bote, Tarragona!
¡Que bote, que bote, Tarragona!
¡Donde están las mujeres!
¡Donde están las mujeres!
¡Las mujeres, donde están!
Ahora saludan a la ofició femenina
del dinastí de Tarragona,
que està aquí a la dreta de la balconada de l'Ajuntament.
¡Lulul, lulu!
¡Lulul, lulul, lulululu!
Fins demà!
Doncs hem descobert un altre speaker al Nàstic de Tarragona, aquest és Manolo.
La reverència que fan els jugadors del Nàstic a l'afició des de la balconada de l'Ajuntament.
Els solters celebren-ho per un costat.
Els que tenen fills com l'Antoni Pinilla amb la nena a l'esquena, el coll i puja.
La plàça de la Fins demà!
La plaça de la Fon ballant al ritme amb els jugadors del Nàstic.
La plaça de la Fon ballant al ritme amb els jugadors del Nàstic que estan a la balconada celebrant l'ascens del Nàstic a segona divisió.
Uneixen les senyeres de Catalunya, veiem les banderes del Nàstic, són les que uneixen en aquesta plaça de la Fon plena de gom a gom.
Amb el delegat de l'equip, el Josep Maria Grau.
Josep Maria, això és inenarrable pràcticament.
Això és massa. Una altra vegada, tornem a estar una altra vegada aquí, després de tres anys.
I la veritat és que ja no me'n recordava de l'altra vegada, però és impressionant.
La gent de Tarragona, com s'aboca amb aquest equip, pràcticament és inenarrable, com t'he dit abans.
Es va patir fa tres anys per assolir la segona A. Aquest any s'ha tornat a patir de valent.
el Nàstic és un equip de segona A per estar segona A i per tenir aspiracions més amunt.
Doncs sí, ja estem una altra vegada a la Liga Professional i esperem que, si no, l'any que ve, dintre de poc, estiguem més amunt d'on estem.
Enhorabona.
Moltes gràcies. A vosaltres també, eh?
Les paraules del delegat Josep Maria Grau mentre els jugadors ho segueixen festejant.
Le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le, le.
Vamos, Jesús Serrano.
Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, Jesús Serrano.
Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, Jesús Serrano.
La veo, la báncate.
Lluís Codila.
Lo, lo, lo, lo, lo, Lluís Codila.
Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, Lluís Codila.
Doncs ara els jugadors els van passant el micro d'un a l'altre.
Ara li ha tocat el torn.
Feli, feli, feli.
Feli, feli.
Feli.
Feli.
Feli.
¡Campeones, campeones, oh eh, oh eh!
¡Si, sí, sí, la segunda ya está aquí!
¡Que vos te tardes hoy!
He reventao el pico ya, no he reventao!
Derecha, izquierda, derecha, sigue-me, sigue-me, izquierda, derecha, derecha, derecha, derecha, derecha!
Pablo Luz, ara parla un dels jogadors de la casa, Álvaro!
Derecha, Pablo Luz, derecha, derecha, siga-me, siga-me!
Pablo Luz, derecha, derecha!
Un paso izquierdo, y un paso derecho, un paso izquierdo, y un paso derecho, un paso izquierdo, y un paso derecho, un paso izquierdo, y un paso derecho!
Alcantar! Alcantar!
Palmas!
Alcantar!
Veiem els entrenadors del Nasti que s'ho miren una mica més al marge, veiem pràcticament al final del balcó a Jordi Vinyàs, també veiem Xavi Bartolo, una mica més a prop de la balconada central,
d'Alfons Muñoz, amb el Quico Ramírez i els jugadors que segueixen animant la festa!
Sí, oi, sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Sí, oi!
Ahora canten conmigo!
¡Vamos, vamos, vamos, vamos!
¡Te reúna!
¡Vamos, vamos!
¡Dale, joder, dale, hostia!
Demanant la presència a l'alcalde, que de moment no el veiem per aquesta posició, però suposem que se tensarà cap al balcó principal.
els dos ho segueixen festejant amb aquesta plaça de la font plena de gom a gom. Pràcticament no hi cap ningú més, només hi ha aquesta mica de passadís central.
¡Vamos!
¡Dale, joder!
¡Vamos!
¡Dale, joder, joder!
¡Vamos!
¡Sígueme!
¡Vámonos del fondo!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
Todo el mundo nos vamos poco a poco abajo.
Todos juntos.
¡Abajo!
¡Abajo!
¡Abajo!
¡Que se quema!
¡Que se quema!
¡Que se quema!
¡Madrid se quema!
¡Se quema Madrid!
¡Madrid se quema!
¡Se quema Madrid!
¡Madrid se quema!
¡Se quema Madrid!
¡Madrid se quema Madrid!
¡Madrid se quema!
¡Se quema Madrid!
¡Madrid se quema!
¡Madrid se quema Madrid!
¡Madrid se quema Madrid!
Els crits aquests de Madrid se quema són els que han embugit més a l'afició del gimnàstic de Tarragona que està a la plaça a la font.
Els jugadors que ballaven el ritme d'aquesta cançó que està sonant per la megafonia instal·lada aquí a la plaça.
I Felipe Pequeniza que veiem que no abandona el casc.
Al igual que Fernando tampoc no abandona la perruca ni tampoc Jacob.
El cas de Jacob ja ens ha explicat abans que és perquè no té pèl però el de Fernando no sabem el perquè és.
Els jugadors segueixen festejant-ho al ritme que marca la música aquí al balcó central de l'Ajuntament.
Sembla que ara demanen la presència d'algun dels jugadors.
Ara sí.
Ara veiem que hem anat a buscar un dels jugadors del Nàstic.
i segueixen animant la festa des d'aquesta balconada central de l'Ajuntament.
Exagera mucho el jugador del Madrid.
Es penalti claro.
Quiero decir que el jugador se tira por el balón y se encuentra con el balón.
Hay pelea, hay pelea y cuidado con lo...
¿Qué le pasa a esos dos a vosotros?
Y al final nos van a hacer falta los cinco minutos.
Déu n'hi do. Quina manera de complicarse un petit.
Yo creo que eso es injusto.
¡Atención al penal!
Estan traient diferents talls de veu,
tal com ha anat la temporada del gimnàstic de Tarragona,
aquí a la balconada de l'Ajuntament.
Una balconada pràcticament plena de goma a goma i que no s'hi cap, Ricardo.
No s'hi cap.
Realment fins i tot hem vist el consell en cap de la Generalitat per Sergiu-se Parcalló,
que està en un extrem de la balconada sense poder sortir.
perquè, en fi, els jugadors, evidentment, que són els protagonistes d'aquesta nit,
no volen deixar, doncs, d'estar amb la seva afició.
Un dels aficionats és el regidor Jordi Sendra, content i feliç amb una copa de cava, Jordi.
Naturalment, jo crec que avui és un dia molt important
pels nàstic, pels seus aficionats i per tota la ciutat.
És un projecte que va més enllà de l'esportiu i que abarca a tota la ciutadania.
Jo recordo fa dos anys la cara del Joan Maria Andreu i de l'Àngel
quan vam baixar de segona A a segona B
i avui em satisfà molt i molt veure la seva cara d'alegria
perquè hem tornat a pujar a segona A.
Jo diria, a més a més, que és un èxit de l'afició,
no d'aquells que han vingut avui a omplir el palco ni el balcó de l'Ajuntament
perquè tocava i perquè era un acte públic i tocava,
sinó de tots aquells que, quan plou, neva, es perd, es guanya, es plora o es riu,
hi són.
I aquests són els carreramentes que mereixen l'èxit d'avui.
Jordi, a celebrar-ho ara.
A celebrar-ho, gràcies.
Gràcies al Jordi Sendra, un dels regidors habituals del futbol.
També un altre és el portaveu del grup municipal socialista de l'Ajuntament,
Josep Feliç Ballesteros.
Els polítics no ens han perdut la temporada del nàstic
i evidentment no ens han volgut perdre la temporada.
I m'imagino que Josep Feliç Ballesteros també és un home molt feliç.
Jo soc un home, sí, jo soc un home molt feliç, però a mi el que m'interessa més
és que aquí hi ha decenes de milers de persones molt felices,
que són les que cada partit han donat la talla a casa i fora de casa.
Per tant, això és un triomf d'una afició de 12 sobre 10 o de 15 sobre 10, no?
I després, home, l'actitud de l'equip aquest any ha estat fonamental
perquè no ha fallat quan havia de fallar.
Quan no havia de fallar, no ha fallat.
I aquest triomf no és d'avui, és de fa tres partits,
quan es va guanyar Tarragona, en un partit que era clau per les esperances.
Realment, avui és un dia magnífic per Tarragona,
pel nàstic, pels nàsticqueros, i en general per tota la gent jove,
que n'hi ha molta, que això és molt important.
A celebrar-ho, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Josep Feliç Ballesteros és un altre dels polítics.
En fi, també veiem Joan Maria Balló,
és un aficionat del nàstic de fa molts anys,
que ha deixat la localitat de preferent per la llotja en les últimes setmanes
perquè el van nomenar no fa gaire subdelegat del govern,
però avui, en fi, és com un nàstic que només un home molt fles.
Joan Maria, bona nit.
Bona nit.
I enhorabona per a tothom.
Sí, jo crec que és un gran dia per a la ciutat
i en general per a les comarques de Tarragona,
perquè després d'un breu parèntesis tornem a tindre l'equip a segona A.
Jo espero que en uns anys puguem arribar a la màxima categoria
i disfrutar del futbol, que és el que ens agrada.
Es pateix més a la llotja que a l'agrada?
Sí, perquè no pots expressar gaire sentiments.
A celebrar-ho, ara pot.
Sí.
Ara pot expressar els seus sentiments.
Sí, no, jo realment estic molt content,
perquè des de molt petit i he seguit sempre al gimnàstic
i realment veure una ciutat
que al voltant d'un equip de futbol
vibra d'aquesta manera, jo em sembla que és un gran dia.
Un gran dia.
Gràcies i a celebrar-ho.
Gràcies.
Joan Maria Balló, el subdelegat del govern central a Tarragona,
està ara en la sala d'actes,
perquè aquí s'ha organitzat una mica de pica-pica, d'aperitiu,
per justament totes les persones que s'han adreçat fins aquí,
fins a l'Ajuntament de Tarragona, a celebrar-ho.
I ara volem parlar amb una persona que crec que és molt especial
i que està molt feliç.
Ella no vol parlar, però jo li demanaré que parli un moment,
perquè és la dona del president,
és l'esposa del president Josep Maria Andreu.
Jo recordo que el divendres al president de Tarragona Ràdio
li dedicaré l'ascens a la meva dona.
Ara intentaria localitzar el president,
el que passa que no el trobo.
Si el pogués un trobo estaria bé,
però en qualsevol cas a la Teresa, a la dona del president,
també felicitats.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Com està? Què sent la dona del president del Nàstic?
Una felicitat infinita, de veritat.
Una cosa impressionant.
No es pot explicar en paraules de veritat.
Com ho ha passat avui?
És que, quasi que no t'ho podria ni dir,
és que de veritat ha sigut increïble, increïble, de veritat.
I ha patit pel president o no ha patit pel Josep Maria Andreu?
Moltíssim, moltíssim, com sempre.
Però avui Puig ha patit...
Ho ha patit menys, Puig que en altres partits,
perquè el 2-0 al final...
A la segona part hi ha estat millor que la primera.
A celebrar-ho.
Moltíssimes gràcies.
I gràcies, però, per tothom, per Tarragona, de veritat.
Moltes gràcies.
Gràcies a la dona del president del Nàstic.
Ara venia...
Ara ve el Josep Maria Andreu.
President, un altre cop bona nit.
Ja li he dit tantes vegades.
Ara pot trobar-se en un moment d'intivitat amb la seva dona.
Són molt feliços.
Han patit els dos, han patit moltíssim,
i ho hem aconseguit.
Jo sempre vaig dir que entre tots ho aconseguiríem,
i ho hem aconseguit,
per la nostra gent, per la nostra afició,
perquè realment la gent del Nàstic s'ho mereix tot.
solament des de veure com està avui la gent,
entregada completament.
Avui hem omplert el camp.
L'afició ha estat increïble, no?
Jo sempre vaig dir que aquesta setmana era molt important
que la gent del Nàstic estigués al costat del seu equip,
perquè avui havia de guanyar l'afició.
Aquest partit la guanya la gent, no?
I realment estic molt content, no?
Nosaltres sí que som més que un club.
T'ho asseguro.
Avui ho ha dit moltes vegades, això de som més que un club.
Sí, sí.
Divendres deia a Tarragona Ràdio que li dedicava,
especialment si algú li dedicava la Senja a la seva dona,
que ara la té aquí,
quan li fa patir amb ella, eh?
No, perquè els dos han patit moltíssim.
Ella sap que hi ha hagut molts diumenges que no podíem dormir
i que es ficàvem a parlar i que ho passàvem malament, no?
Perquè quan veies que les coses no sortien com volíem,
ho passàvem molt malament, no?
El que passa és que gràcies a ella
he tingut sempre el suport que necessitava per continuar endavant, no?
Perquè te puc assegurar que quan les coses no surten pateixes moltíssim, no?
Moltíssim, moltíssim.
Perquè veus que s'escapa i que la il·lusió de la gent s'ha perd, no?
I sabíem que aquest any era molt important, no?
I ella m'ha ajudat moltíssim, no?
Com els meus fills, no?
Que avui érem feliços, no?
I com tota la gent de Tarragona, no?
Perquè això és una victòria per tots els de Tarragona.
Ara que estem en un moment de certa intimitat...
Ricard, et demano que no marxi Josep Maria Andreu.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el president d'un altre club de segona divisió A.
És a Lleida, és el senyor Miquel Pons.
Crec que abans han pogut conversar,
però ara tenen l'oportunitat de tornar-se a saludar.
Senyor Pons, bona nit.
Hola, molt bona nit.
Doncs suposo que sentirà les paraules al president del Nàstic.
L'està escoltant.
Li pot donar l'enhorabona en directe?
Sí, a més són les paraules que les sento exactament igual jo
i, per tant, sé el que està pensant la Josep Maria.
I, tal com he dit abans, li repeteixo que sóc una persona sumament contenta
per l'ascens del Nàstic, perquè el Josep Maria s'ho mereix
i perquè, a part d'això, el Nàstic és un club amb un paral·lelisme amb el nostre
i, aleshores, em fico la seva pell i sé el que és això.
Per tant, moltes felicitats Josep Maria
i moltes felicitats a tota l'afició de Tarragona.
Miquel, moltes gràcies.
La setmana passada jo et vaig poder felicitar a tu
i avui és un dia molt maco pels dos, no?
Perquè jo sempre estaré content amb el Lleida i amb tu personalment,
perquè en els moments difícils sempre va estar al nostre costat, no?
I això no podem oblidar mai la gent de Tarragona.
Gràcies, Miquel.
I jo celebra-ho, Josep Maria, celebra-ho,
que ja ens arribaran moments més difícils
i ara celebra el que tant t'ha costat
i el que, quan tens a la mà, s'ha de valorar moltíssim.
De nou, moltes felicitats Josep Maria.
Moltes gràcies, igualment.
Un abraçat molt forta.
Gràcies, Maria, gràcies.
En directe, doncs, al president de la Unió Esportiva Lleida, felicitant.
Jo li volia dir, ara que estem en un cert moment d'intimitat,
en un raconet aquí del Saló d'Actes de l'Ajuntament,
ara li volia preguntar al president, que està abraçat a la seva dona,
si pensa continuar o no.
Bé, jo la setmana que heu vuit parlar amb el Consell, no?
I crec que el Consell s'ha de reunir i han de parlar, no?
I jo crec que continuarem tots endavant,
perquè aquest projecte no s'ha acabat, no?
i perquè la nostra gent s'ho mereix tot i...
i hem de fer encara un nàstic encara més gran, no?
És a dir, ens està dient que continuarà.
Bé, ho parlarem, no? Ho parlarem, perquè jo vull que tot el Consell ratifiqui el meu càrrec
i que estigui... i que continuï unit com hem estat fins ara, no?
Jo penso que si les coses van com ara, doncs continuarem, no?
perquè encara no hem acabat la feina, encara es queda una mica més.
La seva dona se'l mira...
Què diu la Teresa Patestan per vostè?
Vostè li demanaria que no ho seguís, no?, de president?
Sí.
Sincerament?
Sincerament, sí.
Que no continuïs.
Però el nàstic és el nàstic.
I veient aquesta ciutat al darrere...
és increïble, ho reconec.
Això és increïble, ho reconec.
Jo crec que veient la plaça com està i la ciutat al darrere,
és difícil dir que no.
Home, realment és difícil, però jo sempre he dit, no?,
que solament podem estar agraïts a la gent del nàstic
perquè en els moments difícils mai hi ha hagut ni una mala paraula
ni un mal gest, tot el contrari.
Sempre han sigut paraules de suport i d'agraïment i de recolzament, no?
I això un no ho pot oblidar, no?,
perquè t'he d'assegurar que hi ha hagut moments que han sigut molt durs, no?
Però bé, tot val la pena quan s'aconsegueix l'objectiu, no?
Vam aconseguir el playoff amb molt de patiment
i ara estem aquí, que era el somni, no?,
i avui aquest somni ja és una realitat.
Ja per acabar, se n'adona que ha fet història,
que acaba de fer història, vostè, com a president del nàstic?
Ha fet història a Tarragona, no?,
perquè a Tarragona, com te deia abans, som els millors, collons, som els millors.
Gràcies, president, i gràcies a la seva dona. Felicitats.
Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Una parella feliç, evidentment, avui.
Josep Maria Andreu i la seva dona, Teresa,
ha estat en directe als micròfons de Tarragona Ràdio.
Hi ha més convidats o més protagonistes?
Joan Andreu Pérez. Joan Andreu, endavant.
Doncs, com ha fet curiós, està amb la mare de Luz Sarreta,
el jugador del nàstic de Tarragona,
que avui, evidentment, ha volgut apuntar-s'hi a la festa de l'ascens de l'equip a segona A.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Sí .
Dijyr void.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
No
tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
el de Luzarreta. Sí, sí, sí.
Me dijo María, que es vecina
nuestra, de mi hijo, mejor dicho,
si quería la camiseta
y yo iba a ir con una roja
que ponía
mes nasty, que no sé qué más cosas
y cuando me dijeron de llevar
con el escudo y el nombre de mi hijo
pues enseguida le dije que me encargasen
una que yo encantada.
Por cierto, explíqueme una cosa. ¿Qué le ha dicho
Luzarreta de esta
temporada en Tarragona? ¿Se ha encontrado justo?
Está feliz
y es el sitio donde más
me gusta estar de todos los que ha ido
y su madre también. Gracias.
Yo encantada.
Gràcies a Joan Andreu Pérez. Amb els micròfons
per la zona del Palau Municipal
Jordi Blanc, que
en fi, amb Joan Andreu Pérez i Jordi Sioniac han tornat del nou
estadi. Per cert, la celebració continua al
balcó, però alguns jugadors ja s'han retirat
i amb un d'ells parlarà Jordi Blanc.
Doncs efectivament, al costat del Lluís Codina, amb ell
ja hem parlat al llarg de la nit, però a mi m'agradaria
que el Lluís ara rebés la felicitació
d'un excompaní del Nàstic. Lluís, bona tarda.
Bona tarda.
Suposo que a l'altre costat del fil telefónic tenim el José Antonio
Gordillo. Gordo, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
T'escucha ya Lluís, eh?
José.
Hombre, felicidades, tío.
Gracias, ya ha visto el mensaje, eh?
Sí, ya, bueno, tenía pensado llamarte esto, pero bueno, ya lo echamos.
Bien, felicidades, enhorabuena.
Que nos acordamos la gente que hemos estado aquí, a Ernesto, Juan Andrés, Álvaro y Serrano,
también nos acordamos de la gente que lo consiguió y que también en el intento se ha quedado en las puertas
y va para ellos también y para ti especialmente, José.
Muchas gracias, compañero.
Un abrazo, José.
Venga, un abrazo.
Hasta luego.
Adiós.
José Antonio Gordillo.
José, supongo que lo que están viviendo ahora, Lluís ya lo había vivido, pero supongo que buenos recuerdos, ¿no?
Sí, buenos recuerdos y Lluís tiene muchísima suerte de volverlo a repetir y la verdad que son recuerdos imborrables
y que, bueno, que lo disfruten y sobre todo y principalmente, pues, enhorabuena, felicidades a todos
y que, bueno, se ha conseguido algo muy importante y nada, nada más, poco más hay que decir ya.
Muy bien, José, que esta noche en Tarragón ha habido mucha gente que se ha acordado de ti, ¿eh?
Bueno, ya, imagino, pero ahora son otros los que están, que lo han hecho igual de bien que nosotros lo hicimos hace tres años
y nada, celebrarlo todo junto y, bueno, felicitar a los jugadores, a toda la plantilla, a todo lo que es el NAPI y a la afición,
que imagino que lo tienen que estar celebrando de una forma increíble.
Pues ahora mismo lo están celebrando muchísimo aquí en el balcón del Ayuntamiento, ¿qué te voy a contar yo a ti?
Sí. José, muchas gracias.
Venga, vosotros, adiós.
Hasta luego.
Gràcies, Jordi Blanc, que parlava amb José Antonio Gordillo i Lluís Codina.
Hi ha molts altres convidats.
Mentrestant, la festa continua al balcón de l'Ajuntament.
Alguns, en fi, alguns jugadors continuen al balcón, d'altres s'han retirat.
Hi ha molts aficionats també a l'interior de l'Ajuntament,
molts socis, molts aficionats d'aquells de tota la vida.
Un d'ells és el Josep Alegret de la Peña Nascic del Serrallo,
que, en fi, m'imagino que avui, com tothom, està immensament feliç.
Feliç del tot.
Avui és un dia d'aquells que, els nestiqueros, se sentim feliços
i, a més a més, el veure aquesta afició a la plaça La Font,
a veure aquí els jugadors,
és una cosa que no es pot explicar, s'ha de sentir.
I com que jo soc un dels que ho sento,
doncs soc l'home més feliç del món.
Li fa més il·lusió aquest ascens o el de fa tres anys?
Em fa més aquest.
I això que feia 23 anys que no ho optàvem.
Però a l'altre, doncs, no vam patir tant.
I aquest, com que hem patit, ho celebrem, doncs, al Grandi.
Avui no s'ha patit tant, però.
L'últim partit, la segona part, ja ha estat una mica més tranquil·la.
No, perquè el Nascic ha sigut molt superior a l'Orense.
Jo el domenatge passat vaig estar allà.
I vaig dir, empatant aquí, empatant al Madrid,
n'entros som campions.
Josep, a celebrar-ho.
Vinga, gràcies.
Josep Alegret, un altre dels molts socis
que estan, doncs, aquí, també, a l'Ajuntament de Tarragona,
celebrant-ho.
Mentre veiem, per exemple, l'Ernest Canete,
l'Antoni Pinilla, el Josep Maria Grau,
en aquesta sala d'actes de l'Ajuntament,
també veiem la Conxita,
una altra de les aficionades.
Ja han parlat, ens està assenyalant la mare de l'Usarretta.
Sí, sí, sí.
Ja hemos hablado con ella, Conxita.
Muy bien, Ricardo, muy bien.
¿Cómo estás?
Estoy contentísima, he llorado mucho, he sufrido mucho.
Pero estoy loca de contenta, Ricardo, ¿verá esto?
Esto no se paga con ningún dinero del mundo, de verdad, ¿eh?
Visca el last y que sigamos ascendiendo para arriba, ¿eh?
Gràcies.
Venga, gracias a ti.
Conxita Moreno, una altra de les aficionades
que no s'ha volgut perdre aquesta celebració.
Som ara a la rotonda del Palau Municipal.
Hi ha més protagonistes amb Jordi Blanc.
Efectivament, al costat de Jesús Mari Serrano,
el capital del nàstic.
Amb Serrano ja hi hem parlat abans,
però sí que m'agradaria que es posés aquí el pinganillo
perquè crec que a l'altre costat del fil telefònic
tenim a Santi Castillejo.
Santi, buenas noches.
Hola, ¿qué tal?
Buenas noches.
¿Qué tal?
Muy bien, nada.
Ahorabuena, ¿no?
Al Nascu por el ascenso.
Yo creo que merecido desde el primer día, ¿no?
Y bueno, nada, que esperemos que ahora
se consolidin en segunda división, ¿no?
Te está escuchando ya Serrano.
Hola, Jesúsín.
¿Qué pasa?
Enhorabuena, fenómeno.
Nada, otra vez.
Y tú ya has vivido esto otra vez,
y ya sabes que no es fácil y nada.
Ahora celebrándolo, pero tranquilo, Santi.
Hombre, hay que celebrarlo
y que se ha merecido durante todo el año.
Sí, a ver, a ver.
Bueno, a ver si nos vemos por aquí.
Sí, hombre.
Y nada, y nada.
Como vimos cerca, ¿no?
Un encima del otro, pero bueno.
Ya hablaremos y ya comentaremos.
Muy bien.
Vale, Santi.
Enhorabuena.
Venga, gracias, Santi.
Hasta luego.
Hasta luego.
Las palabras de Santi Castillejo.
Santi, supongo que ahora Jesús
y el resto de compañeros
están viviendo lo mismo
que tú viviste hace tres años.
¿Te imaginas ahora mismo
cómo está la Plaza de la Fon?
Sí, yo me imagino, ¿no?
Ahora disfrutar.
Y bueno, ya hablaré con ellos mañana, pasado,
o bueno, más adelante.
Ahora que disfruten que se lo merecen.
Muy bien, Santi.
Muchas gracias.
No, gracias a vosotros.
Doncs era el Santi Castillejo,
un dels jugadors de l'ascens de fa tres anys
que a final de temporada passada va marxar
i ara està jugant al Conquense
fins a final d'aquesta temporada.
Un altre dels exjugadors,
al igual que abans amb José Antonio Gordillo,
que ha volgut saludar els companys
d'aquell ascens d'ara fa tres temporades,
com són el Lluís Codina
i el capità de l'equip, el Jesús Mari Serrano.
Encara hi ha ambient a la Plaza de la Font
i amb molts aficionats.
Els jugadors ara, la majoria d'ells,
han entrat en aquesta rotonda de l'Ajuntament
per tal de refrescar-se una mica,
perquè suposo que la calor apreta
i per tant, doncs, han vingut fins aquí.
Ara potser és quan hi ha més jugadors per aquí, Ricard.
Sí, estan repartits per la zona de la rotonda del Palau Municipal.
Alguns també han entrat al Saló de Plens,
la majoria però ja han abandonat el balcó principal de l'Ajuntament.
És un cert moment de descans o de treva, podríem dir,
després d'haver estat moltíssima estona
celebrant-ho amb els aficionats,
alguns dels quals han començat ja a abandonar
la part central de la plaça de la Font.
Una plaça, la de l'Ajuntament de Tarragona,
que tornarà a deixar escrita en la seva història aquesta data,
la del diumenge 27 de juny del 2004,
la data en què ha tornat a viure un altre ascens
del gimnàstic de Tarragona a la segona divisió A.
Han passat molts protagonistes,
però ara, amb el micròfon de Jordi Blanc,
de seguida podrem parlar amb altres convidats.
Són molts els que encara no han abandonat aquesta zona,
tot i que ara hi ha una certa dispersió, com comentàvem,
hi ha aficionats, hi ha regidors de l'Ajuntament,
hi ha alguns dels, en fi, pràcticament tots els jugadors,
també directius, i en fi, busquem més protagonistes.
Jordi.
Sembla que el balcó pràcticament l'han abandonat ja
tots els jugadors d'al·làstic,
i molts d'ells ara han entrat al saló de plens de l'Ajuntament,
s'han endinsat cap a aquesta zona,
però sembla que a poc a poc aniran abandonant aquesta posició
aquí a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Veiem en Toni Pinilla, veiem diferents jugadors d'al·làstic,
com a poc a poc van abandonant aquesta zona.
També veiem ara David Medina com abandona aquesta posició,
i a nosaltres tenim a Felipe.
Qui no coneix el Felipe,
que és sens dubte una de les almas mater
que aquestes oficines d'al·làstic funcionen.
Felipe, se ha padecido molt, però per fi, de nou en segona.
Jo crec que ha sigut encara més euforia que fa tres anys.
La gent no necessitava molt això.
Jo crec que sí, perquè la afició que hi ha en Tarragona
ens mereix, no només un equip en segon A,
sinó jo crec que més arriba.
A vegades val la pena treballar per aquesta afició,
que tant treballa, però que tantes alegries també en donen a els jugadors.
El treball realment no importa quan veus aquests frutats.
Felipe, a disfrutat-ho.
Moltes gràcies, i tu també.
Les paraules de Felipe, una de les persones de les oficines d'al·làstic,
i el nostre company Ricard Lóz, que s'intenta apropar amb altres convidats.
Altres convidats són persones i veus que ja han aparegut al llarg de la nit,
però ara, potser amb una certa tranquil·litat,
doncs podrem parlar millor amb ells.
Com a mínim, aquesta seria la intenció de parlar un altre cop,
per ara més tranquil·lament, amb el vicepresident Àngel Fernández,
amb una immensa bandera, amb una copa de cava,
celebrant les últimes hores del seu aniversari.
No li hem preguntat encara quants anys fa.
Els vol dir o no?
Bona nit un altre cop.
Sí, pot dir.
Quants són?
Pots dir, un mes que l'any passat.
No ens ho diu?
L'any que ve, l'any que ve,
celebrarà un altre cop el seu aniversari.
I pujarem a primera.
Sí?
I tant.
Farem un equip, una plantilla tan competitiva,
que farem els possibles per estar a dalt i per estar en els llocs que es mereix Tarragona,
la seva afició, els seus socis.
I no tan sols Tarragona, ho he dit avui moltes vegades.
Tarragona, els seus pobles, seves comarques,
perquè Nàstic és un referent i tothom està al costat del Nàstic.
Jo avui he fet 56 anys i estic absolutament content,
després de 3 anys d'haver patit molt,
de celebrar avui i veure aquest ambient de la plaça La Font
i veure el que ha passat avui al Camp del Nàstic,
amb 12.000 persones, amb 40 graus, de calor.
Vull dir, no oblidaré mai.
Així, no és...
A veure, això de...
Nosaltres hem treballat, però nosaltres no hauríem pogut fer res
si no hauríem tingut al costat aquesta massa social,
4.500 socis,
l'alcalde Nadal al costat nostre.
Vull dir, és tota una unió de molts esforços
que avui han fet que Tarragona disfruti d'aquesta festa,
que se la mereix,
que fa 3 anys jo crec que injustament vam baixar a 2a Divisió B
i que a partir d'aquest moment jo crec que s'inicia una etapa nova
perquè no hem de caure amb els mateixos errors
i la responsabilitat és una altra.
Ha fet 56 anys, ja ens ho ha dit.
Jo crec que com a repte, senyor Fernández,
avui estaria molt bé imposar-se que abans dels 60,
abans que vostè faci 60, l'equip estigui a primera.
A mi m'agrada...
Jo crec que el repte que...
Jo tenia pensat perfectament abandonar
si avui haguéssim baixat a 2a B, ja ho havia parlat.
I el president i jo vam tindre un dinar no fa massa dies,
fa dos o tres dies,
en el qual vam plantejar-se la nostra situació
i la nostra continuïtat.
Crec que certament els esforços,
coratge que hem tingut que posar,
els moments tan dolents que hem tingut que patir,
passàvem perquè pugés a l'equip.
En aquest moment, doncs, jo puc perfectament garantir
que el president continuarà,
jo continuarem aquest nou projecte de 2a Divisió A
i puc perfectament també garantir
que farem un equip tan competitiu
que jo crec que no caldrà que jo compleixi els 60 anys
perquè d'aquí un parell d'anys, com a màxim,
puguem pujar a 1a Divisió.
Senyor Fernández,
espero que aquest hagi estat l'aniversari
fins ara més feliç de la seva vida,
però que encara en celebri un altre,
encara més eufòria.
Evidentment, ha estat l'aniversari
més feliç de la meva vida
perquè ha estat compartit
amb tantes mils de persones
que això és molt difícil.
Mai havia fet una festa tan multitudinària d'aniversari.
Evidentment que no.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies al vicepresident Àngel Fernández
que ens ha reconegut ja obertament
que seguirà el Consell d'Administració,
seguirà el president Josep Maria Andreu
i seguirà també ell
com a vicepresident primer de l'entitat.
I amb més protagonistes, Jordi Blanc.
Doncs efectivament,
un home que pràcticament
tota la nit que li vaig darrere
i no hi havia forma de poder parlar amb ell,
ara sí.
És el gerent del club, s'ha dit?
Bona tarda.
Bona nit.
Què dieu?
Això impressionant, no?
Sí, sí, l'ambient molt maco.
Per fi s'ha aconseguit l'ascens.
És el que el club tant i tant hi havia treballat
i per fi el n'estigués equip de segona altra vegada.
Sí, sí, com tu dius.
El desitjat accens ja el tenim aquí.
Al final tot ha anat bé.
L'afició no ha invadit el camp,
almenys en el primer tram de la celebració,
després sí, però bueno,
potser era una cosa que ja es podia preveure.
L'important és que això no sortigués a l'acte,
que els jugadors més o menys han pogut celebrar
el que ells volien
i ara aquesta gran rebuda aquí
a l'Ajuntament de la ciutat.
Sí, com tu dius, ha sortit tot perfectament.
Suposo que a partir de demà
el n'estig haurà de treballar de nou
per la propera temporada,
però suposo que ara l'important és la festa,
és gaudir tots plegats d'aquesta festa.
Jo no sé si per demà teniu alguna cosa ja preparada.
Bé, més o menys els actes esperen per la tarda.
Primer farem l'ofrent a Sant Magí,
n'hi haurà una recepció oficial
després aquí a l'Ajuntament
i a última hora farem el sopar oficial
que el farem al restaurant al portí de la Reina.
Després hi haurà recepció aquí a l'Ajuntament també, eh?
Sí, abans d'anar a sopar
n'hi haurà la recepció aquí a l'Ajuntament.
Demà pel matí ja acabarem de fixar sobretot a l'horari.
Molt bé, gràcies, gerent.
No res, a vosaltres.
L'anarabona també pel gerent del nàstic.
Com li dèiem abans en broma,
perquè moltes vegades ha sortit el comentari
al llarg de la temporada,
doncs també és un gerent de segona divisió.
Jo el que vull és parlar amb un dels jugadors d'Atlàstic,
amb el Fernando.
Fernando, lo de la peluca?
Lo de la peluca, bueno, la petaca grana.
Bueno, de todas formas,
ara Luzarreta li ha donat una bufatada.
Antes Jacob nos decía que su peluca era perquè no tenia pelo,
però no és tu caso.
No, no és mi caso.
Sino que ha sigut...
Bueno, ja lo teníem, hemos hablat amb la petaca grana
que nos iban a donar una peluca i una camiseta
i, bueno, pues aquí estem, la peluca.
Hace dos años conseguiste el ascenso con el Terrassa.
¿La celebración tiene algo que ver o no?
Nada.
Bueno, nada que ver, no.
No hay que... nada que ver, no.
Sino que aquí hay una afición que es impresionante.
Bueno, no se puede explicar con palabras,
esto hay que vivirlo y nada que ver,
nada que ver con el Terrassa.
A disfrutarlo.
Gracias.
Ay!
Doncs ara, Fernando,
i amb nosaltres el Jordi Avella,
un dels tècnics de la casa,
amb ell parlàvem abans del partit,
jo crec que ja hem parlat un munt de vegades
al llarg d'aquests darrers dies,
perquè està l'encarregat de veure tots els rivals del Nàstic.
Jordi, tu ja ho vas viure també en primera persona
fa tres anys, aleshores,
com a preparador físic de l'equip de Josep Maria Nogués.
Doncs sí, però, bueno,
penso que independentment que ho visquis 40.000 vegades
és indescriptible, no?,
el que s'arriba a sentir en un moment com aquest.
Abans ens deien que potser millor aquest any,
que aquell,
jo crec que cada temporada
o cada ascens que celebressis
seria totalment diferent,
no té res a veure l'un amb l'altre.
Evidentment, a més a més,
és una situació a nivell de ciutat
que, bueno,
la festa que s'arriba a muntar,
ara quan veníem amb l'autobús,
des d'allà al camp fins aquí,
ho comentàvem amb en Josep Sicar,
li deia, ja veuràs com està la plaça La Font, no?,
perquè, a més a més,
el ser de reunir
i veure la plaça del teu ajuntament
com estava fa tres anys
o com està avui
són coses que no se t'obliden a la vida.
El nàstic equip de segona A,
suposo que això també pel futbol basé
és una bona notícia,
perquè ara tots aquells jugadors
que tenen el futbol basé
tenen el mirall sempre
de l'equip que està a la divisió de plata.
Doncs, evidentment,
és un reclam més,
és, evidentment,
un dels millors equips de Catalunya
i, a més a més,
ara veure si aconseguim ser un referent
no només a nivell de Catalunya,
sinó a nivell de tot Espanya.
Ens consolidem a la segona A
com a club
i no patim problemes
com l'última vegada.
I a nivell dels petits,
doncs, imagina't,
el sentiment que es crea
a nivell de ciutat
davant d'un club com el nàstic
fa que tothom vulgui ser del nàstic
i és el que hem d'aconseguir,
que el nàstic sigui el patrimoni de la ciutat.
Molt bé, Jordi. Enhorabona.
Gràcies a vosaltres.
Doncs les paraules de Jordi Avella,
un dels entrenadors del nàstic,
un home que aquesta temporada
ha visionat pràcticament
a tots els rivals dels granes,
tant en la temporada regular
com també en aquesta recta final,
en aquesta lligueta,
lligueta de descens de segona divisió.
Un micrófon autònom
amb Jordi Blanc,
però també amb la...
entre les moltes persones que hi havia,
hi ha la novia de Diego Torres,
ella va molt contenta i molt feliç.
Què tal, com estàs?
Pues contentíssima,
todavía estoy que no me lo creo.
Tu has visto la celebración
desde el balcón de la derecha
del ayuntamiento
y qué veías.
Una pasada,
yo es que no me imaginaba esto,
está todo hasta el gorro
y no sé, una pasada.
¿Habéis sufrido mucho
las compañeras de los jugadores?
Muchísimo,
pero muchísimo,
no te lo puedes ni imaginar,
pero llorando y todo, eh.
Hoy, esta tarde.
Hoy y el partido del Lleida
desde que empezó la liguilla,
todo, todo.
Pues ahora a celebrarlo.
Sí, a ver, a ver,
muy bien.
Gracias, gracias a todos.
Gràcies a la nòvia de Diego Torres,
una altra companya d'un jugador
de la plantilla del Nàstic
que està en aquesta zona
de la rotonda del Palau Municipal.
Una rotonda que es comença a buidar,
el balcó ja es buit,
el balcó que queda amb la senyera
de Catalunya
i la bandera del Nàstic al mig
presidint aquest Palau Municipal,
aquest ajuntament que avui ha tornat a viure
una jornada històrica.
Els jugadors baixaran ara
per l'escala principal
i els esperen els aficionats
més engrescats
que no es volen perdre cap oportunitat
de poder saludar els seus ídols
al mig de l'Ajuntament.
Ara s'abraça un altre cop Josep Maria Andreu
amb els jugadors guarnits amb banderes,
bevent cava,
l'Usarret a saludar la seva mare,
baixen cantant
oe, oe.
Agafen el micròfon, fins i tot baixen
les escales del Palau Municipal.
Alguns dels jugadors
com Talavera, que en fi,
estan contents i feliços,
que viuen també una jornada
que per ells segur que encara no s'ha acabat,
perquè la festa continuarà.
Alguns d'aquests jugadors
ara s'apropen a l'entrada principal
del Palau Municipal.
moltes persones han abandonat ja
la plaça de la Font,
però encara els més incondicionals
doncs els esperen a les portes.
Enmig de mesures de seguretat,
ara surten, com dèiem,
Manolo, surten Talavera,
Jonathan,
s'abracen els jugadors,
mentre per la megafonia,
com poden sentir,
s'escolta una vegada més,
i ja són infinites,
s'escolta una vegada més
l'himne del Nàstic.
En una abraçada
es posionen els jugadors,
alguns dels jugadors de la plantilla,
amb els aficionats.
Ara, Diego Torres
saluda enmig de l'alegria
desbordant de l'afició.
Felip, que continua abraçant-se
els jugadors.
En fi, és un somriure continu
de tots els membres de la plantilla
dels 25 jugadors del Nàstic
que han fet possible
aquest descens.
Ara és el moment de l'abraçada
de l'aficionat
amb el jugador,
és el moment de l'autògraf,
és el moment de la fotografia.
un aficionat amb un tros
d'una xarxa
del nou estadi.
Perdona,
és un tros de xarxa, no?,
de la porqueria.
Sí, sí.
Un tros de xarxa
i també ha agafat
un tros de llespa.
Estàs boig.
He plorat
de l'emocionat
que estava.
Ara del Nàstic
està on hauria d'estar
sempre,
segona.
A celebrar-ho.
A celebrar-ho.
I l'any que ve,
la primera.
Gràcies a aquest aficionat
que va,
com dèiem,
amb un tros
de xarxa
del nou estadi.
Ara
s'han ajuntat ja
els jugadors
amb els aficionats
que els esperaven
a les portes
de l'Ajuntament
de Tarragona
mentre continua sonant
l'himne del Nàstic.
Un dels que més s'ho celebren
sense dubte
és Diego Torres
que continua portant
aquesta copa simbòlica
que representa
l'ascens
de segona divisió A
mentre,
com dèiem,
seguidors,
aficionats,
socis,
la gent més jove
segurament
intenta apropar-se
als seus ídols
enmig també
d'unes certes mesures
de seguretat
per prevenir
qualsevol incident.
Alguns aficionats
s'han encaramat
els fanals
que hi ha al costat
de l'entrada
de l'Ajuntament.
Del Palau Municipal
surt Joan Potau
i Albert Melendo
que ja han parlat
pels micròfons
de Tarragona Ràdio.
En fi,
Joan Potau
està
jo crec que més feliç
encara que fa dues hores.
Doncs sí,
sí,
a mesura
que van passant
les hores
ho savoreixes més.
Realment
és una sensació
tan o més bonica
que la de fa
tres anys
quan van pujar.
Realment és el comissional
perquè ha estat
una temporada
molt dura
i ha hagut moments
que es complicava
tot molt
però al final
el treball
ben fet
té els fruits.
Doncs vinga,
continuïs a celebrar amb tu.
Gràcies a vosaltres.
Joan Potau
que s'haurà acompanyat
d'Albert Melendo
també.
Ell m'ha sossegat,
l'Albert el veig
més tranquil.
Té una altra manera
de ser, no?
No, és que per desgràcia
m'he perdut el partit
perquè estava de viatge
i acabo d'arribar
fa tot just una hora
i clar,
ha sigut
una hora molt intensa
felicitant
i ara estic bastant
bastant aplacat
però molt content
de veritat.
Demà hi haurà temps
de celebrar-ho
que encara queda
molt per celebrar.
Queda molt per celebrar
la veritat
és que sí,
tot i que només fa dos anys
que no celebràvem
una festa així
però la veritat
és que tots
la desitjàvem molt
perquè el bon record
que ens va deixar
l'any de segona A
i aquell regust amar
d'haver baixat
doncs ens feia
tenir encara més ganes
de tornar a celebrar
una festa d'aquestes
i poder donar
una alegria a l'afició.
Tenim Jordi Blanc,
Jordi, alguna novetat?
Em volia quedar
amb aquests crits
que se senten de fons
de Diego, quédate, Diego, quédate
a veure si la directiva
agafa algú.
Diego, quédate.
Jo els hi anava a preguntar
els dos,
el Joan Botell i l'Albert Melendo
si han assaborit més
aquest ascens
o el de fa tres anys.
Tots dos
van ser dos grans alegries
però poder personalment
més aquest
perquè et sorties pressionat
des del primer dia
que l'obligació
que la gent
et posava damunt
era aconseguir-lo.
A l'altre
va ser molt bonic
perquè
va ser poder
una cosa
que es va venir
a tots de sorpresa
però jo personalment
he disfrutat més aquest
perquè, repeteixo,
personalment,
he patit
molt més enguany
que fa tres anys.
i l'Albert
quin prefereix?
Sempre prefereix
l'últim
perquè és el més recent.
El que passa és que
fa tres anys
la veritat és que
aquesta festa
era tan o igual
que la que estem vivint ara.
Jo la veritat és que
celebrar victòria
sempre m'agrada
i comparar
és molt difícil.
A celebrar-ho, doncs.
Gràcies, Joan Botell
i Albert Melendo.
en mig d'aquesta
generació que encara
continua aquí
en mig de la plaça
de la Font
amb crits
dels aficionats
que no paren de cantar.
La Cigna de Tarragona
La Cigna de Tarragona
La Cigna de Tarragona
Els aficionats
que no volen marxar
de la plaça de la Font
són els més incondicionals.
S'han sentit, per cert,
crits
en els últims minuts
mentre parlàvem
amb Joan Botell
i Albert Melendo
no sé si Jordi Blanc
ha pogut captar
han demanat
que continuï Diego.
Eren els crits
de Diego
quédate, Diego
quédate,
sens dubte.
Això anava adreçat
a la directiva del Nàstic
a veure si Diego
finalment a la segona A
jo crec que es podia quedar
perfectament
al gimnàstia de Tarragona
una altra cosa
és que no s'hagués assolit
la Cigna de Tarragona
però jugant a segona A
de ben segur
que Diego
es vol quedar aquí
i esperem
que així sigui
i puguem comptar
amb aquest gran col·lejador
també la temporada
vinent a la Divisió de Plata.
També cantava
l'anyo que viene
però no sé.
L'anyo que viene
Diego
quédate
crec que era
havia algun crit
també dedicat
als Reus de Bordiu
però en definitiva
i els crits
habituals
d'adies a segon de B.
Doncs són alguns
els crits
d'aquests
aficionats
ja més incondicionals
que encara
continuen
a aquesta hora
de la nit
aquí
a la plaça
de la Font
a l'Ajuntament
de Tarragona
són pràcticament
tres quarts
d'onze de la nit
per tant
fa tres hores
pràcticament
que s'ha acabat
el partit
han estat
gairebé
tres hores
de celebració
primer al camp
i després
als carrers
de la ciutat
i especialment
aquí
a la plaça
de la Font
els jugadors
amb la directiva
s'han anat
a sopar
recordem que demà
hi ha un sopar
més multitudinari
podríem dir
més oficial
i que ja havíem
un clus
i ens recordava
una miqueta
el timing
els actes
que hi haurà
Jordi
demà
dilluns
per celebrar
d'una manera
més tranquil·la
podríem dir
aquest ascens
a segona divisió
A
doncs efectivament
tal com deia abans
el Xavi Monclús
demà es visitarà
l'ermita de Sant Magí
després es farà
en aquest cas
la recepció oficial
a l'Ajuntament
de Tarragona
i després es farà
llavors sí
el sopar oficial
que es farà
el fortí
de la reina
per tant
aquest és el timing
de tot el que celebrarà
demà
el gimnestí de Tarragona
cal recordar
que ara aquest sopar
que es farà ara mateix
que farà ara
la plantilla
és molt més oficiós
que no és oficial
que allà reuneixen
doncs jugadors
entrenadors
directius
ho celebren
amb les seves famílies
en un restaurant
de la ciutat
i per tant
doncs per demà
queden
aquests actes
oficials
a la visita
l'ermita
de Sant Magí
visita l'oficial
l'Ajuntament
de la ciutat
i després
el sopar
ploenda
a la fortí
de la reina
podem anunciar jo
ja podem anunciar
volíem dir ja
que demà
el Sembra Nàstic
l'últim
l'últim programa
del Sembra Nàstic
de la temporada
el farem
doncs en directe
des d'aquí
des de l'Ajuntament
de Tarragona
justament des del lloc
on ens trobem ara
i doncs
on posem ja
el punt i final
aquesta retransmissió
aquesta programació
especial
que Tarragona Ràdio
us ha ofert
des de
les 4 de la tarda
han estat gairebé
7 hores de ràdio
en directe
per viure
una altra data
que passarà
a la història
del Nàstic
i de la ciutat
la del 27 de juny
del 2004
s'ha tornat a produir
l'ascens
de l'equip tarragoní
a la categoria
de plata
del futbol espanyol
s'ha tornat a produir
l'ascens
del Nàstic
a la segona
divisió A
ha estat una tarda
i una nit
plena
d'emocions
amb moltes veus
molts protagonistes
demà dilluns
continuarà la festa
demà dilluns
continuarà la celebració
demà dilluns
tindreu
tota la informació
de l'ascens
del Nàstic
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
des de primera hora
del matí
des de les 7 en punt
en el programa
el matí
de Tarragona Ràdio
després també
a quarts de 10
amb un resum
sonor
del mes
d'aquesta tarda
nit
doncs hem perdut
aquesta comunicació
amb l'Ajuntament
de Tarragona
estàvem tancant
ja línies
acomiadant
aquest
Tarragona Esportiva
especial
d'aquest
diumenge
27 de juny
el diumenge
que ha significat
l'ascens
del Nàstic
a segona divisió
companys
des de l'Ajuntament
de Tarragona
alguna cosa
apunta
alguna cosa
afegir
sí
apuntem
per acabar
la retransmissió
com dèiem
que demà
farem
tota una programació
especial
també a la sintonia
de Tarragona Ràdio
des de primera hora
al matí
amb els diferents
espais informatius
de l'emissora
al matí
de Tarragona Ràdio
amb un reportatge sonor
del que ha estat
el més destacat
de la jornada
d'avui diumenge
a la nostra ciutat
i amb el sempreanàstic
com dèiem
especial
des de l'Ajuntament
de Tarragona
a partir de les 8 del vespre
tot i que abans
segurament ja us oferirem
la retransmissió en directe
de l'ofrena
del gimnàstic
de Tarragona
a Sant Magí
al patró
de la ciutat
és el moment
ja de posar
el punt i final
aquesta transmissió
com dèiem
que començava
a les 4 de la tarda
i que ha fet possible
des del punt de vista tècnic
Joan Maria Bertran
Lluís Comas
i Sílvia García
a la redacció
com a periodistes
cobrint
l'esdeveniment
des de l'estudi
o especialment
des del nou estadi
i des aquí
des de la plaça de la Font
han estat
Teresa Ortega
Jordi Sorinyac
Joan Andreu Pérez
Jordi Blanc
i qui us parla
Ricard Laoz
hem comptat
amb els comentaris
durant el partit
els comentaris tècnics
de Menxi
i de Josep Maria Nogués
i pel programa
per aquesta programació especial
de 7 hores
han passat infinitat
de veus
protagonistes
veus que han
ens han explicat
el que han sentit
amb l'ascens del Nàstic
a segona divisió A
és el moment
de posar
doncs el punt i final
aquesta transmissió
és el moment
també
d'acomiadar-nos
amb la música del Nàstic
amb la música
del record amb l'himne
del club
que avui ha pujat
a segona divisió A
i que deixa
la ciutat de Tarragona
en la categoria de plata
del futbol espanyol
posem doncs
com dèiem
el punt i final
aquí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
aquesta programació especial
dedicada al Nàstic
des aquí
des de la plaça de la Font
des de l'Ajuntament
de Tarragona
gràcies
adeu-sia avui
bona nit
a la dreta
per Diego Torres
atenció
a la passada
bona capa
Jonatán
atenció
Jonatán
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
la nàstic
quina jugada
quin color
és la qual
el gol
de Jonathan
el 7
de la primera
ara sí que el nàstic
és equip de segona
ara sí que és el segona
el gol de Jonathan
el 7
de la primera
el gol
del nàstic
nàstic 1
a obre
100 0
ens porten il·lusions
que ens fan viure
l'esport i la glòria
amb orgull
a totes
decepcions
nàstic
nàstic
crida
a la presió
a la presió
d' otur
promised
a Washington
Diga
al
Sorra, el nou Estadé, el 20 de la segona, el premi per el Nàstic.
Ara sí que casi xom, ara sí que casi xom.
Nàstic 2, obrem-se 0.
S'es portant a la sal, un escut que escriu la nostra història,
un escut que neix d'un sentiment.
La pilota que la mourà el Nàstic amb una falta que li ha fet a Antonio Pinilla.
Final, final, final, final.
El Nàstic a segona, el Nàstic a segona, el Nàstic a segona.
El Nàstic ho ha aconseguit, el Nàstic a segona.
Dos anys, un mes i dos dies després,
el Nàstic torna a la divisió de plata del futbol estatal.
El de cap, mentre es gruta l'esport.
Nàstic, nàstic, crida l'afició.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Canten els petits, criden els més grans.
Nàstic, us ha aconseguit.
Nàstic, nàstic, nàstic.
Tarragona Ràdio felicita el Nàstic de Tarragona i a la seva afició.
Per l'ascens a segona.
Felicitats, Tarragona!
Tarragona esportiva i l'esport de Tarragona a la ràdio de la ciutat.
Gritando, nàstic, sintiéndolo dentro de mí.
Crece el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí.
Uniendo esfuerzos, ganaremos por ti.
Por ti, llevamos todos tu color.
Por ti, es ganar nuestro corazón.
Por ti, iremos juntos para compartir
la ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
Gritando, nàstic, sintiéndolo dentro de mí.
Crece el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí.
Gritando, nàstic, sintiéndolo dentro de mí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
Por ti, llevamos todos tu color.
Por ti, es ganar nuestro corazón.
Iremos juntos para compartir la ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!