No estes más deprimida, yo tengo la solución.
Unas copas y unos amigos y un poquito de roca y roda.
Muece tus caderas.
Val a dir que tota la música que està sonant al llarg del matí de Tarragona Ràdio
són èxits exactament d'aquell all 79, la música que s'escoltava a les ràdios
i que es ballava a les discoteques, perquè si parlem de vida quotidiana,
Jordi, quantes discoteques tenia la ciutat de Tarragona aleshores?
I quines eren?
Doncs en concret cinc.
Hi havia el tòtem, el zodiac, l'egipcis, l'explosión
i també el nalàuria hi havia el que abans es deia una buat.
Una buat.
Una buat.
També hi havia...
No es deia discoteques, es deia buat.
Un buat.
També hi havia la sala de festes màxims, que encara continuava mantenint-se.
Sala de festes.
Sala de festes.
Sala de festes.
I les festes sí feien, no?
I després el cafè cantant, tocant, que després ja es va reconvertir en un bar normal de nit,
però aleshores era el cafè cantant que, no sé si recordes,
que tenia molta entrada a cantautors sud-americans.
Sí, sí, sí, que hi va haver una temporada que hi havia actuacions en directe.
També els joves de l'època tenien certa tirada a anar cap a les discoteques de la costa,
de Salou, de Torredembarra...
Sí, els que podien i tenien mitjans de locomoció, sí.
Això pel que fa a vida quotidiana, continuarem incidint en vida quotidiana,
no només en les grans fites de la història,
però ara jo ja vull presentar els convidats d'avui,
que fa una estoneta que pacientment s'esperen que els saludem.
Primer que tot, agraïm absolutament a tots que hagin vingut avui,
aquí al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
senyor Josep Maria Requesens, primer alcalde de la Democràcia de Tarragona.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Tot això que ha explicat el Jordi, a vostè, m'imagino que li és molt familiar, no?
Sí, però em sembla que s'ha deixat alguna cosa.
Ja n'hi ha sortint ja, tenim un ratet per parlar.
I tant, que sí, anem fent una petita introducció i ja n'haurà sortint tot plegat.
Ens acompanya també el senyor Josep Cendra, regidor de Convergència i Unió.
Senyor Cendra, molt bon dia.
Bon dia a tot.
Moltes gràcies per venir.
Totalment.
Jo m'imagino que mentre anàvem parlant poc o molt li han anat donant el cap fent una miqueta de memòria, no?
Sí, perquè són molts anys, 25.
Per tant, si no fas una mica de memòria, moltes coses no les recordes.
Però això del temps és tan relatiu, no?
Segons que m'has mirat.
No, no, no.
Relatiu, però efectiu.
També és veritat.
Ens havia d'acompanyar el senyor Sebastià Barrufet, de fet ens havia confirmat la seva presència.
El senyor Barrufet viu en l'actualitat a Barcelona i resulta que està engripat.
Ens ha trucat aquest matí i la veritat és que feia una veu d'engripat, ha lamentat i sobretot m'ha dit
saludi a la resta de contartulis, sobretot que no s'oblidi saludar-los.
Nosaltres complim aquesta promesa.
Ens acompanya el senyor Àngel Ballver, regidor centristes de Catalunya l'any 79.
Senyor Ballver, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut i moltes gràcies per venir.
Gràcies.
I saludem, a més a més, el senyor Josep Anton Baixeres, en regidor del SUC.
Senyor Baixeres.
Efectivament, sí.
Què tal?
Bon dia i bon dia.
Bon dia.
I molt content de veure aquestes cares, algunes de les quals feia molt temps que no havia vist.
I és el que li anava a dir, vostès de tant en tant no es troben ni es veuen si no és per l'atzar o per alguna cosa com la d'avui, no?
Desgraciadament, no.
Falta aquí també un altre dels que eren cap de llista, podríem dir, que és el Francesc Xamart, en va sortir, regidor electe representant una candidatura veïnal.
Francesc Xamart fa unes tres setmanes aproximadament va marxar cap a Nicaragua, on hores d'ara s'ocupa d'una secretaria internacional que està vinculada als comitès Óscar Romero.
Abans de marxar, però, li vam demanar que parlés amb nosaltres i que ens comentés breument com recordava aquella època.
l'escoltarem d'aquí uns moments.
I hem deixat pel final, i si seguim la cortesia més clàssica, probablement és la persona que teníem que haver saludat primer, Teresa Batet.
Molt bon dia, Teresa.
Molt bon dia.
Saben què passa? Que en aquell ajuntament de l'any 79, la Teresa Batet era l'única dona regidora que teníem a Tarragona.
Com una floreta.
Com una floreta en mig de tant d'home, Déu-n'hi-do, Teresa.
Ara que es parla tant de paritat, de paper de la dona a la política.
Aleshores, jo crec que no es tenia gaire en compte això, no?
No, jo penso que hi vaig entrar per moltes coses, però una també per reafirmar la vigència del feminisme,
que la dona tingués veu i vot dintre dels ajuntaments democràtics, compartida amb tots els companys i amb tots els altres partits, naturalment.
El feminisme en aquella època de la transició era com una assignatura pendent,
i de vegades sí que es parlava, però no era un tema prioritari, si són realistes, eh?
Ni de bon tros en les formacions polítiques de l'època, no ho era.
No.
I diem-ne que jo he sigut feminista per reivindicar aquest dret de la dona a ocupar tots els llocs de treball.
No perquè no cregui que siguem tots iguals, perquè jo penso que, a veure, la il·lusió, l'energia i l'esforç de treball de fer les coses ben fetes,
les tenim tots, homes i dones, però com que llavors la dona es quedava molt a l'allà,
jo que tenia ganes d'aixecar una mica la veu, doncs per això vaig presentar-me.
Vostè notava que era diferent la seva presència, la que podia ser dels seus companys de consistori, homes tenien una deferència especial.
No.
Vostè es permetia alguna llicència perquè deia, escolta, soc l'única dona, doncs tira i faig el despatx.
No, no hi va haver, jo penso que si els hi preguntes a bé...
Ara els hi preguntaré a tots.
Hi va haver molt, molt de companyerisme i molt bon rotllo, que diríem ara, eh?
El sembla que comencem per aquesta qüestió.
Per què no hi havien dones als ajuntaments de l'època, en general, eh?
No només a Tarragona, sinó en general.
No n'hi havia enlloc, senyor Vallver, és el que vostè opina.
No, perquè no eren activistes en política, generalment.
Era un procés històric i corporació de la societat,
una manifestació del qual és els ajuntaments.
I per què no hi havia encara una creència en la realitat de la igualtat de sexes, eh?
O sigui, la gent no tenia confiança en aquesta realitat que existeix, eh?
Però no hi era, ara hi comença a ser.
Poquet, però hi comença a ser.
De mica en mica.
Abans de parlar pròpiament dit de la Constitució dels ajuntaments,
els sembla que comencem per la campanya, senyor Requesens.
Per dins de la campanya electoral, abans parlava el Jordi dels cartells,
comentàvem els eslògans...
Clar, vostè també observa la realitat actualment.
Vostè com recorda aquelles campanyes polítiques?
No, no la recordo massa.
Només recordo, i això també els altres companys,
en què recordaran, per exemple,
doncs un acte d'aquells per tractar de la qüestió de l'aigua,
que va ser preelectoral, i que tothom va dir...
I participava en tots els cops de llista,
perquè el que no ha dit l'amic Piqué és això,
que el problema de l'aigua era essencial en aquest tema.
Aquesta aigua salada que bevíem a Tarragona.
Exacte.
La ciutat de les Garrafes, comentava en aquest matí a la ràdio.
Hi havia dos problemes, l'aigua salada i per segons quins partits,
la privatització de l'aigua.
hi havia dos problemes, l'aigua.
Però més que arrere, l'aigua salada.
Era un dels punts on es fonamentava bona part de la campanya política local, no?
Aquesta era, esclar, era fonamental, evidentment, no?
Evidentment.
Això és el que recordo més.
Per l'altre, doncs...
No ho sé, no me'n recordo massa, mal de dir-ho.
Val a dir que poden intervenir quan ho decidin, eh?
Això vol ser una tertulia oberta.
Això de l'aigua com a cosa domèstica,
recordo que tenia una rentadora de plats que es va fer malbé.
Tota.
De l'aigua mateixa de la...
Sí, sí, sí.
I se't rovellaven fins i tot els plats, eh?
Sí.
Com a anècdota, ara sí que recordo que, per exemple, doncs,
havíem d'anar a fer un mítin a Bona Vista,
al teatre de Bona Vista,
a una sala que hi havia allí, no sé si era ben ben teatre,
però que no ho vam poder fer perquè els del PSU ens van impedir d'entrar, no?
i que féssim el mítin, eh?
Això sí que me'n recordo perfectament, no?
Senyor Baixeres, per al·lusions, eh?
No, senyor Baixeres no hi era.
No hi era el senyor Baixeres, vaja, doncs...
Però vostè recorda això que... no recorda aquest fet?
No, però això una mica es va tornar a repetir, encara que no tant,
a Sant Pere i Sant Pau.
És a dir, que això que es diu actualment bon rotllet
no n'hi havia en determinades circumstàncies, no?
No, tampoc era...
Dic, això va passar allà, a Bona Vista,
perquè a Bona Vista, doncs, era, el feuda del PSU,
que era en aquell moment, no?
I, esclar, era una mica...
Érem els competidors del PSU en aquell moment.
Però, vaja, tampoc va arribar a la sala al riure i molt menys.
Senyor Baixeres, perdoni.
No, no, jo també recordo una altra anècdota,
que amb unes actuacions que hi havia d'haver de partits
a la Caixa, a les sales de la Caixa,
a mi no em van deixar parlar.
I me'n vaig anar a buscar un cartell d'aquells
que hi havia que tapaven la boca
i deien llibertat d'expressió, eh, perquè no...
Nosaltres, Convergència, no sé per què, doncs no...
I no, no, no, no volíem deixar parlar.
És que les circumstàncies eren molt diferents.
I les persones que siguin més joves probablement pensin
quines coses que feien...
És que, clar, veníem d'on veníem, no?
I era tot molt diferent.
I tots érem molt inexperts, també,
en el tema de la política participativa.
Senyor Ballbé,
que volia intervenir vostè ara fa un moment.
Jo crec que eres totalment diferent.
Si es pot acostar una miqueta el micròfon,
li agrairíem.
No podem comparar res de l'ara
amb aquelles primeres eleccions.
En primer lloc, perquè vostè abans ha parlat de polítics.
De polítics, res, de res, de res.
Érem aficionats i prou.
Perquè de política no en sabíem res.
I de les propagandes i de tot això,
tot era diferent.
O sigui, no hi ha res que s'assemblin ara.
Ara hi ha unes organitzacions,
hi ha unes empreses que ja es dediquen a fer la propaganda,
i els polítics van a remoldre tot això.
I són polítics, també.
I són polítics de carrera.
Llavors, de polític de carrera no n'hi ha cap.
S'ha professionalitzat, s'ha professionalitzat, vols dir.
Eh?
El fet de polític s'ha professionalitzat.
Esclar.
Llavors, aquí hi havia polítiques.
Si no hi havia polítiques, si no hi havia res,
tot el de les dones era el mateix.
Si els homes ja no sabien fer política,
ni eren polítics,
les dones encara molt menys.
Perquè no n'havien fet mai,
com nosaltres no n'havien fet mai de polítics.
cap de nosaltres podíem ser d'un partit.
D'un partit creat d'avui dies abans.
Però de polítics, res de res.
Adicionats tots del primer a l'últim.
Eren persones reivindicatives, no?
Anaven per reivindicar,
estic completament d'acord amb tu,
anaven per reivindicar una sèrie de drets
a tots els nivells, però sí.
Bé, les primeres eleccions experimentals
en democràcia van ser les del 77.
al Congrés i al Senat.
I per tant, no n'hi va haver cap més fins als municipals.
Aleshores, nosaltres encara arrastràvem
els eslògans, les idees,
les intencions
de lo que es volia fer a nivell d'estat,
fer-ho també a nivell local.
En aquest cas, érem novatos,
sabíem els problemes que hi havia,
però entràvem a l'Ajuntament amb molta il·lusió.
il·lusió i companyerisme,
és a dir, tenen en compte que es va fer després un pacte
en dia de progrés,
on hi havia 4 o 5 faccions diferents
de partits polítics.
El pacte era per a electoral.
No es va fer després, es va fer abans.
És a dir, que va funcionar.
L'únic que va quedar exclòs,
potser no per culpa d'ells,
sinó per culpa dels que vam fer el pacte,
va ser el CD, els centristes.
Però, entre tots,
vam notar molt de companyerisme.
El que dèiem abans amb la Teresa Batet,
que era una dona,
si hi havia diferències amb ella,
llavors no, no hi havia cap...
L'únic que va haver,
quan la vam posar a les llistes
de la Convergència Junió,
va anar per el número 2.
Va ser que va ser un lloc molt important
dintre la Convergència Junió.
El dia no va anar,
el 4, el 5è o el 6è,
va ser el número 2.
I com a dona,
doncs, veritablement,
va fer un gran paper.
De tal manera que després heu vist
que han entrat dones a l'Ajuntament
i avui en dia,
penso que hi ha un percentatge bastant elevat.
Hi ha una presència,
com a dir, hi ha una presència.
La dona val, i es fa valdre.
Senyor Baixeres.
Ja que ens movem en el terreny de l'anècdota
i des d'un compte de vista subjectiu,
molt personal,
vaig tenir ocasió de tenir unes converses
amb Santiago Carrillo,
que en aquell moment era un nita,
era l'home de la perruca,
era l'home que a l'actualitat,
tenia una personalitat molt marcada
a tots els mèdia de l'època.
I això, doncs,
m'ha quedat en el record,
m'ha quedat més que d'altres anècdotes
que potser són molt més importants,
no sense potser.
Jordi, tens aquí una sèrie de dades
i una sèrie de qüestions molt puntuals
per als convidats, no?
No, a veure,
abans una cosa potser
que ens hem deixat de dir,
i és, diria,
l'esperit reivindicatiu
que hi havia al carrer,
sobretot d'una classe social,
aquesta que abans deia Jordi,
dels barris,
de les barriades.
Els aturats, els treballadors...
No, a veure,
era reivindicatiu
perquè, doncs,
això,
els barris estaven a mitjà,
i hi havia un sèrie de problemes econòmics
i que, a veure,
cada dia,
és a dir,
que en els primers temps,
cada dia hi havia alguna manifestació
o altra aquí a l'Ajuntament.
Me'n recordo una
que va estar vuit dies,
que eren uns mestres
que encara no sé ben bé
què demanaven,
perquè no eren,
em penso que eren aragonesos,
però que es van estar vuit dies
a l'Ajuntament dintre.
Aquest esperit reivindicatiu
volia dir això,
cada dia aquí
que demanaven alguna cosa o altra,
no demanaven,
exigien.
És a dir,
que el ver exigir
estava d'actualitat
en aquell moment,
no?
I que,
val a dir,
que els que venien a reivindicar
alguna cosa o altra
tenien,
doncs,
gran part de raó,
perquè, oi,
tenien unes mancances tremendes
en tot el llum
i en el barri on vivien,
no?
I això
va ser molt important
en aquell temps.
Després va venir
la desil·lusió
de tota aquesta gent.
És a dir,
que tothom esperava
que un Ajuntament,
en tres mesos i tal,
l'Ajuntament Democràtic,
no?
Aquella il·lusió,
aquella cosa
de l'Ajuntament Democràtic,
però que resulta
que la desil·lusió
va venir al cap
d'un any
o menys d'un any.
Llavors,
les reivindicacions
ja anaven d'una altra manera.
Ja tenien un altre caire,
no tan espontani,
oi?
i no tant,
doncs,
diem,
de bona fe,
perquè demanaven coses
que no tenien ni tal.
Això és una mica
que és molt important
en aquest temps.
Aquesta perspectiva dels barris
la recollirem d'aquí uns moments
reproduint aquella conversa
que els deia en Breua
que vam obtenir
en Francesc Chamar
abans de la seva partida
cap a Nicaragua.
Però el Jordi,
amb la seva visió
i perspectiva històrica,
també vol afegir
algunes coses, no?
Hi ha fet uns trets característics
així molt per sobre,
però hi ha un fet important
que lliga amb això
que deia el senyor
Joan Maria Requesen,
que és que, esclar,
Franco es va morir
el novembre del 75.
Les eleccions no són
fins a l'abril del 79.
Per tant,
han passat gairebé
quatre anys.
Gairebé quatre anys.
El franquisme sense Franco
és un moviment
o un règim
que ja no té cap tipus
de signe d'identitat
ni que hi ha
un aglutinador
comú
o un guia
al capdavant.
Per tant,
la ciutat
i totes les ciutats
de Catalunya i d'Espanya
és que es transformen
en unes menes
d'olla de pressió.
Hi ha un consistori
que gairebé
està deslegitimat
al carrer
i als partits polítics
de l'oposició democràtica
que ni tan sols
legalment
podien dimitir.
Havien de continuar
en el càrrec
perquè la legislació
que hi havia
en aquell moment
no els deixava dimitir.
Presidia el consistori
l'advocat
i empresari
Esteve Benó.
Per tant,
constantment,
com deia el senyor Recazent,
qualsevol reivindicació
dels barris,
qualsevol reivindicació
laboral,
qualsevol
el tema
de l'aigua,
tots aquests problemes
que sorgien
d'una ciutadania
que no veia
solucionades
les seves expectatives
per aquest ajuntament
franquista
últim ja,
les últimes escurrialles
que hi havia,
es transformava
de seguida
també
o paral·lelament
amb queixa
o reivindicació
política
de voler implantar
la democràcia
ja a l'Ajuntament.
Pel que deia
el senyor Àngel Ballver,
és cert que ells
no eren,
cap d'ells
eren polítics
en pràctica
de gestió
en l'administració
pública,
però sí que eren
polítics
i eren personatges
polítics
i sobretot
el suc
que funcionarà
durant aquests anys
a la clandestinitat
fins a la mort
del dictador
i fins a la seva
legalització
i ara que sí que es pot dir
que eren polítics
i durant molts anys
ho van ser polítics.
En la clandestinitat
que és molt diferent
en la democràcia.
Eren polítics.
Senyor Baixeres,
respecte a això
volia comentar alguna cosa.
Sí, jo no,
volia d'una manera
una mica tangencial,
volia aprofitar
la presència
de l'historiador
i això que acaba de dir
sobre la deslegitimació
pràctica
de les corporacions
d'aquell moment
a les corporacions locals
que hi ha un punt
que si ha estat estudiat
jo no ho he trobat enlloc
i potser és un defecte meu
i potser és ignorància meva
que és que jo recordo
que es van crear
una mena de comitès paritaris
o una cosa
per dir-ho d'alguna manera
entre els ajuntaments
subsistents
i deslegitimats
i caducats
que constantment
havien de ser
prolongats
per disposicions
del govern
perquè
anaven passant els terminis
i no es produïa
aquesta renovació
i els possibles
candidats
als ajuntaments democràtics
eren admesos
en unes reunions
en les quals
es parlava
dels problemes pendents.
Jo recordo concretament
de ser que
per exemple
una convergència
com el suc
jo no era militant
del suc
és a dir
jo era independent
i per tant
aquestes activitats
de partit
no hi era cridat.
Es reunien
els regidors antics
i els pretendents
possibles
i d'això
no he llegit
mai res enlloc
jo no sé
si existeix
algun vestigi
d'aquestes reunions.
Jo pel que sé
el que sí
que hi va haver
com que
el penúltim alcalde
Ricardo Vilarguís
va estar fins a l'any 76
és a dir
un any després
de la mort
del dictador.
Després
va ser substituït
per l'advocat
Esteve Benús.
Sembla ser
que hi va haver
dintre
de la corporació
franquista
alguns regidors
que van intentar
trobar
o establir
algun tipus
de lligam
o de relació
amb tota l'oposició
democràtica
o una part
de l'oposició
democràtica
però que això
finalment
no va quallar.
A pesar de tot
em consta
que reunions
hi va haver.
Hi hauria de ser
però diguem-ne
que aquell intent
que van haver
per part d'aquells regidors
com a mínim
d'una manera externa
i clara
i pública
no va funcionar.
Senyor Cendra.
Bé, no,
jo el que volia dir
és que polítics
sí que ho érem.
Ho érem
perquè sempre havíem
pensat en política
i ja ens venia
de família.
És a dir,
que això ens venia
de família
dels pares
i dels avis polítics.
El que entenc
que el senyor
volia dir
és que no teníem
experiència de govern
que és una cosa
bastant diferent.
És a dir,
la política,
l'il·lusió
ens venia
de la política
perquè quasi bé
tots
érem
antirrègim
totalitari.
Havíem sigut
més o menys
no represaliats
però
alguns represaliats
jo personalment
però érem
antirrègim
totalitari.
Això ho teníem
quasi bé tots
i volíem
crear uns ajuntaments
democràtics,
lliures
i bé,
el que no tenim
era experiència
de govern
però la vam adquirir
de seguida
i això és probable
perquè
degut a les penúries
que tenien els ajuntaments
poques coses
van poder fer de seguida
però
durant els anys
s'han anat fet
moltes coses
als ajuntaments
degut
a aquest govern
democràtic
que tenim.
D'aquí uns moments
continuarem parlant
sobretot
després de la constitució
d'aquell ajuntament
com era el dia a dia
com es transformava
la mateixa institució
perquè clar
no hem d'oblidar
que en paral·lel
des del govern central
s'hauria de legislar
tot allò
que tenia a veure
amb les entitats locals
per tant
també vostès
m'imagino
que a l'hora
de prendre decisions
tenien moltes limitacions
en aquella època.
Sí, fins i tot
en la premsa de l'època
després de les eleccions
hi ha una llibreria
de Tarragona
que feia publicitat
d'un llibre
que es deia
El manual del Confejal.
Déu-n'hi-do
jo no sé si vostès
el van arribar a llegir
després m'ho expliquen
anem a escoltar
el que ens comentava
Francesc Chamar
regidor
que va sorgir
de la candidatura
dels veïns
sobre aquesta primera
presa de contacte
amb l'Ajuntament Democràtic
l'escoltem.
Francesc Chamar
molt bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Un 19 d'abril
Francesc Chamar
arribava a l'Ajuntament
de Tarragona
com a regidor electe
per un col·lectiu
de veïns
i quan es va assabentar
només arribar
i que havia de dir
unes paraules
diu
ui, que malament ho tinc
perquè jo no sabia
que havia de parlar
en aquest acte, no Francesc?
Teníem una certa ignorància
del protocol
d'aquestes coses
perquè mai havíem viscut
un canvi
cap a la democràcia
jo havia nascut
pràcticament
dintre de la dictadura
del Franco
per tant aquestes coses
no en sabia res
i a més
potser
es van equivocar
o es van oblidar
d'avisar-nos
que hem de preparar
una mica
unes paraules
de salutació
amb aquell acte
que recordo
molt solemne
i molt significatiu
perquè suposava
el canvi
d'un sistema
a un altre sistema
més democràtic.
Es presentaven
partits polítics
de l'època
però Francesc Chamar
va arribar a l'Ajuntament
a través
d'una plataforma
d'un col·lectiu
de veïns
que es van constituir
ho tenia per aquí apuntat
perquè m'estic perdent
amb les sigles
de l'època
hi havia tantes formacions
polítiques
encara
CPV
efectivament
que era
candidatura
per la participació
dels veïns
dels veïns
i aglutinava
representants
veïnals
representàvem
gent significativa
en el camp veïnal
vull dir
nosaltres
no teníem
ni volíem tenir
una estructura
de partit polític
veritat
no era la nostra
vocació
diguem-ne
era el nostre desig
sinó representar
molt directament
el més directament
possible
els interessos
les necessitats
els anells
dels veïns
certament
la nostra candidatura
no va ser
massa ben acceptada
per determinats sectors
polítics
perquè creien
que els fèiem
la competència
objectivament
és veritat
els nostres vots
si no ens haguessin votat
a nosaltres
haguessin votat
potser a nosaltres
partits
però nosaltres
representàvem
una línia ideològica
que ens semblava
molt interessant
per portar-la a terme
i que per determinats partits
o determinades persones
potser els semblava
un pèl radical
bueno
potser sí
una mica radical
posem la mentalitat
de l'època
nosaltres de radicals
no teníem
especial consciència
de ser gent radical
el que nosaltres
teníem molt clar
és que volíem
defensar
el més netament possible
el més directament possible
i diria
inclús
si em permeteu
la paraula
el més noblement possible
els interessos
dels veïns
que durant tant temps
havíem viscut
no solament a Tarragona
si arreu de tot
l'estat espanyol
aquests veïns
que eren fruit
de la immigració
d'Andalusia
ara que estem parlant
d'immigració
bé
els barris de Tarragona
es va formar
diguem-li
molt ràpidament
grups humans
que van donar
doncs
l'aparició
de tants barris
i aquesta gent
havien passat
en temps de la dictadura
situacions
ben precàries
no manca
del més elemental
com a escola
sanitat
transports
il·luminat públic
etcètera
i això ens va
preocupar
un grup
de persones
que portaven
molt temps
ja dintre dels barris
i això ens va
animar
a formar
un grup municipal
vostè recorda
a grans trets
quines eren
les reivindicacions
o els temes
que es plantejaven
com a col·lectiu
veïnal
més urgents
per portar a l'Ajuntament
perquè es debatessin
perquè s'aprovessin
mesures
que milloressin
la condició de vida
dels barris de Tarragona
bé això és molt fàcil
perquè encara que la memòria històrica
moltes vegades falla
les coses que són tan evidents
encara ens queden a la memòria
no
faltaven coses
que avui dia
les tenim com a normals
veritat que la gent
sobretot la gent jove
ja no se'n dona compte
que això que ells
estan disfrutant
els seus pares
els seus avis
no ho tenien
en veritat
em refereixo per exemple
a qüestió de sanitat
des de la floresta
tenien que venir
o bé a Tarragona
la ciutat
o bé
la Cononja
per exemple
vull dir
no hi havia cap centre sanitari
prop per les qüestions urgents
en la qüestió d'escoles
naturalment
hi havia una manca d'escoles
bastant notable
el nostre barri
lògicament no tenia escola
ho vam aconseguir
a través d'una certa reivindicació
de manifestacions
i també
de repressions
per part de la famosa
policia nacional
de los gris
és veritat
el nostre barri
va néixer
doncs
extra ràdio
de la ciutat
va néixer
en un lloc
que encara no estava
dintre de pa urbanístic
això comportava
una sèrie de conseqüències
entre elles
per exemple
que no podíem tenir telèfon
ni telèfon particular
que
teòricament
es podia tenir
per uns preus
telèfon
avui que anem amb el mòbil
exacte
exacte
jo recordo
que en casa
vam estar
totalment aïllat
perquè no hi havia
manera de telefonar
veritat
els carrers
lògicament
no tenien
no tenien
asfalt
vull dir
carrers de terra
no hi havia
cap centre cívic
per tant
hi havia una mancança
molt
molt notable
i molt sentida
al mateix temps
per això
va ser possible
que la gent
s'aglutinés
es conscienciés
i realitzessin
tota una sèrie
de reivindicacions
solidàries
molt
molt macos
en aquest sentit
el sentit de solidaritat
estava molt present
i això és ben bonic
actualment
jo diria que malauradament
s'ha perdut
hem guanyat
diguem-li
amb benestar material
perquè aquests serveis
que acabo de citar
i altres molts
ja estan
tothom pràcticament
els té
amb les deficiències
i que encara
es pot seguir millorant
però bé
globalment
realment s'ha millorat
moltíssim
la situació dels barris
actualment
en relació
amb el que era
abans
dels ajuntaments democràtics
no hi ha dubte
objectivament
parlant
si mirem enrere
els darrers 30-40 anys
de la història
de la ciutat de Tarragona
el moviment
veïna
l'apareix
com un moviment
importantíssim
i transcendent
en els canvis
que es van produir
en l'època
de la transició
això no ho pot
en dubte
i afortunadament
els llibres d'història
local
també
recolleixen
aquest aspecte
Vostè recorda
com va ser
aquell dia
aquell 19 d'abril
va ser un moment
d'eufòria
lògicament
perquè era el final
de tot un treball
de tot un desig
d'arribar-hi
quan s'arriba
i s'assableix un objectiu
té la satisfacció
que s'ha fet
un bon camí
i llavors
va ser un moment
i recordo
el ple de l'Ajuntament
estava
a gom a gom
estava totalment
ple de veïns
per assistir
a aquell acte
que no deixava de ser
realment un acte
històric
per la ciutat
en què tot
el representant
dels partits polítics
amb les diferències
ideològiques
que hi havia
lògicament
perquè si no
no serien partits
diferents uns dels altres
però tots
amb el desig
de fer una gestió
transparent
eficaç
en benefici
de tota la ciutat
i potser jo diria
per part nostra
i també per part dels grups
no vull excloure ningú
en benefici també
d'aquelles persones
que durant tant temps
havien viscut més marginades
dintre de la nostra ciutat
Doncs aquestes eren
les paraules
que ens deixava
Francesc Chamar
abans de marxar
cap a Nicaragua
i la veritat
és que aquest adjectiu
és gestió transparent
ganes de treballar
malgrat les diferències
polítiques
unanimitat
per part de tothom
ganes
tot plegat
també ho recullen
les actes
d'aquella sessió plenària
són paraules
que sorgeixen habitualment
i que jo imagino
que vostès
estan en presents
com recorden aquell dia
el dia exacte
Molt bé
va ser un dia
personalment emocionant
per cadascú de nosaltres
després de tants anys
que hi havia
ajuntaments democràtics
per la meva part
jo recordo
el problema
d'haver de
fer un discurs
donant-lo
fent sentir
el que pensaven
els meus companys
de coalició
de Convergència i Unió
i
ahir
rellegia l'acte
d'aquella
Constitució
jo mateix
m'estranyo
que haguéssim
pogut dir
paraules
tan boniques
tots
senyor
senyor
Baixera
potser
com l'amic Sandra
recordava fa un moment
per nosaltres
eren les segones eleccions
però la sensació
d'immediatació
la sensació
de proximitat
amb els votants
només es tenen
jo crec
en unes eleccions municipals
i aquest sentiment
de constatar
amb xifres
amb dades objectives
que hi havia uns quants ciutadans
que confiaven
en la persona
del regidor
del conseller
municipal
per una tasca
o per aconseguir
uns objectius
i aquesta sensació
d'immediació
que deia
és molt reconfortant
és molt gratificant
només
després va ser moda de dir
senyor Valver
per exemple
realment
això has explicat prou bé
per tots
va ser una novetat
perquè
inclús
amb el que deia
abans
en Baixeres
i Terres
ai perdó
de què
nosaltres
jo he dit
que no érem polítics
però potser
ho tinc de rectificar
una mica
érem
descendents
de polítics
o sigui
la política
ens venia
per herència
faltava la pràctica
democràtica
exacte
però com a polític
sí
tu no tenies
experiència
familiar
no
però nosaltres sí
tu sí
i tu també
i jo també
el meu pare
va ser un grapat d'anys
de tot hi havia
entre els regidors
persones amb un passat
amb una experiència
sense
és la riquesa
justament
d'aquest fet
que hi hagués
aquesta
aquesta varietat
de perfils
de persones
Teresa Batet
és que una mica
política
ho és tot
no
que no siguem polítics
polítiques
fins i tot
en el mercat
o sigui
que jo penso
que la vida
està impregnada
de política
no
llavors jo
el que vaig sentir
aquell dia
era la gran il·lusió
doncs
de participar
juntament
amb els altres partits
en la transformació
del que jo veia
la realitat
més immediata
de cara al ciutadà
això era el que em feia
realment
una il·lusió
extraordinària
era com
era com
l'inici
d'una aventura
que encara
continua
però que
penso que
encara té un llarg
camí
per recórrer
clar
vostès a lo millor
pensen
que exagero una mica
però són conscients
que justament
per aquesta experiència
formen part
dels llibres
d'història local
tots vostès
jo en soc conscient
i n'estic
extraordinària
molt orgullosa
i satisfeta
de veritat
senyor Requesens
el primer alcalde
de la democràcia
a Tarragona
si alcalde
de la ciutat
em dirà
que no
l'omplia d'orgull
entre altres coses
clar
i historiador
clar
el curiós del cas
és que
a vostè li pesa
més la cosa
d'historiador
que d'alcalde
em penso avui
té la perspectiva
aquesta
de l'historiador
que sí
tot just
aquells dies
li havien de concedir
la beca Antoni Agustí
em sembla que no
però
ho ha sigut
tota la vida
historiador
i d'alcalde
no
el temps reclamatari
prou
no
però
haig de començar
per dir
que la meva família
sí que era política
el meu pare
va ser regidor
a les eleccions
i va sortir
regidor
a les eleccions
del 12 d'abril
de l'any 31
el que va portar
la república
per tant
ja teníem
una
a casa meva
i el meu germà
també va ser
un germà meu
també va ser regidor
l'any 36
per tant
sí que hi havia
una tradició política
familiar
en aquest cas
com passant
uns altres
ara
curiosament
curiosament
d'aquell primer
d'aquell acte
de constitució
de l'Ajuntament
en tinc molt poca memòria
en canvi
sí que tinc
molta més memòria
d'altres
sessions municipals
que van passar després
en la qual
ja estava involucrat
d'una manera directa
com ara?
com ara?
home com ara
per exemple
el que avui no es faria
és que l'altre
per exemple
que hi va haver
públicament
es van
es va votar
i es va acordar
els sous
de l'Ajuntament
i això va sortir
públicament
allí
allà es va dir
tal alcalde
90.000 pessetes
el regidor
60.000 pessetes
amb dedicació
exclusiva
al tanto
vull dir que
això
sí que me'n recordo
i me'n recordo
d'altres
d'altres problemes
que
bé
el problema
de l'aigua
per exemple
jo me'n recordo
que el mes
d'agost
vam fer
una taula
a la Rambla
en la qual
hi havia
el senyor Víctor Ferrer
pel PSUC
el senyor Franquès
de Convergència
i jo mateix
per representant
els socialistes
per explicar
al públic
al mig de la Rambla
doncs
el problema
de l'aigua
i tal
i
i
i
i
i
i
i
i respondre
les preguntes
que
el públic
que es passejava
per la Rambla
doncs
ens fes
això avui
és impensable
penso
vaja
almenys
no es veu
que sorti ningú
pel carrer
fer una taula
per
oi
per demanar
opinió
del públic
o per explicar
un cas
difícil
aquesta és una
altra
i una altra
de les coses
que recordo perfectament
és la manca de diners
és a dir
en aquell moment
si no recordo malament
l'Ajuntament
tenia un pressupost
de 300 milions
300 milions
de pesades
que no
es podia fer
molt poca cosa
però el cas
és que
si es volia anar
a buscar diners
o crèdits
en aquell moment
el banc de cadena local
estava esgotat
deia que ja no en tenia
més de calés
perquè havia
havia pagat
unes despeses
extras
de l'Ajuntament
sortint-se
i tal
no ho sé
el cas
és que
no hi va haver
cap d'allò
no hi havia
diners
és a dir
que per exemple
per poder fer
el parcament
de Sabedra
i anar a buscar
un crèdit
de 100 milions
de pesades
no volgueu saber
el que m'han patit
i ens el va fer
la caixa
no pas
l'entrecrèdit local
la caixa
de Catalunya
la caixa
que depenia
de la Diputació
de Barcelona
i per què
era polític
si no
tampoc
senyor
Requesens
vostè
ha fet referència
a la presència
del seu pare
i del seu germà
Daniel
en aquests
ajuntaments
republicans
després
passen 40 anys
de dictadura
i en el primer
ajuntament democràtic
vostè arriba
i és el primer
alcalde democràtic
de la ciutat
va fer
algun pensament
de veure
quins valors
i quins ideals
havia de
continuar mantenint
que es fessin
com de pont
després d'aquests
40 anys
doncs sí
que hi vaig pensar
molt
i encara hi penso
ara
és a dir
que
la meva família
doncs
és una família
en aquell moment
i encara
ara ho és
republicans
de tota la vida
oi
val a dir-ho
un això
m'ho va preguntar
un dels senyors
de l'OCD
un dia
a l'Ajuntament
a veure si era
i vaig dir que sí
que era republicà
i què passa
tu
encara ho soc
ara
oi
vull dir que sí
aquesta
dues coses
oi
aquest republicanisme
i l'evolució
a casa meva
doncs
de cap a
diria
cap al
catalanisme
d'aquella època
que en principi
no ho era
però això
va anar així
i que
també penso
moltes vegades
que el meu pare
s'hauria posat les mans
al cap
si hagués
sabut
almenys
una mica
potser li hauria
sabut greu
que un fill
si jo
fos socialista
també
val a dir-ho
era una altra
mentalitat
però
en el fons
teníem
coses molt comunes
i és que
sobretot
entenem
o entenc
jo també
que un polític
que hauria
de fer
galà
hauria
de demostrar
ser totalment honest
i quan dic honest
vol dir d'acord
amb el seu propi pensament
actuar d'acord
amb el seu propi pensament
no per la conveniència
d'un grup
de pressió
o del que sigui
Falten sis minuts
només per arribar
a les dotze
del migdia
fora interessant
en la mesura
del possible
que hi hagués
una darrera intervenció
per cadascun
dels convidats
sobretot
perquè el senyor
Valvell de Portà
jo tenia una fotocòpia
aquesta fotografia
de Constitució del Planet
jo
perdonin
però
estan tots tan joves
que dius
ui
vostès s'han vist
en aquesta fotografia
aquest esperit
que dèiem
de les actes
es nota
aquesta cosa
així tots estan
com traient pit
amb moltes ganes
es veu o no
estan d'acord
amb aquesta
deixa'm dir
deixa'm dir un moment
reténit
ho veus
reténit
reténit
reténit
que Requesent
s'ha referit
a la mancança
de diners
jo diria
que no és solament
la mancança de diners
és que era general
jo no sé
en aquest moment
quants assistents
socials
directament
o indirectament
depenen
de l'Ajuntament
de Tarragona
sabeu quants
n'hi havia
quan vam entrar
a nosaltres
n'hi havia
un assistent
social
amb totes aquelles
problemàtiques
dels barris
i de tot plegat
que comentàvem
trobo que això
ja és una dada
prou significativa
sí però no és només
això
és que cada barri
et reclamava
un centre cívic
cada barri
reclamava
un camp d'esports
cada barri
reclamava
fons públiques
passejos
i esclar
et venien les peticions
per tot arreu
i aquí
no podíem fer
no podíem donar
a tothom
és a dir
hi havia unes prioritats
i així vam anar fent
és a dir
que la primera decepció
que deia
els requagents
que potser havien tingut
els ciutadans
era que no els hi podies
donar tot el que demanaven
i tot el que necessitaven
perquè no es demanessin
perquè sí
era un dret
que exercien
però clar
quasi bé
tots ho tenen
totes les ciutadans
totes les ciutadans
que funcionen
el passeig
les fonts
etc.
Senyora Batet
jo si em permets
ja
per despedir-me
i ja que no estic
a l'avantguàrdia
de la política
sinó que estic
ja
a l'arrerguàrdia
de la política
però
continuaré fent coses
desitjar
que en aquest segle
que ha començat
XXI
s'assoleixi
la igualtat real
de drets
entre sexes
aquesta és
una prioritat
meva
després la consolidació
dels idearis democràtics
a veure
dels idearis democràtics
socials i de dret
que faci
dels nostres ajuntaments
un lloc
on la qualitat
de vida
social
de treball
i d'oci
siguin dignes
i que garanteixin
de cara als ciutadans
el ple gaudiment
dels seus drets
diguem-ne
que és un desig
és un desig
i objectiu
de moltíssimes persones
i que també
moltíssimes persones
comparteixen
el senyor
Vallveu ha portat
la llista
de totes les persones
que van ser
que van ocupar
un càrrec
que van ser regidors
d'aquell primer
ajuntament democràtic
el temps no ens permet
ara en aquest moment
dir-los-ho
però jo em comprometo
a vostè
que abans que acabi
el programa
a la una
jo els llegiré tots
li prometo
que ho faré
és que figurés
dintre d'això
la nostra salutació
a tots aquests senyors
que els 26
regidors
d'aquella època
27
26
jo tinc 26
també
el Martínez Lances
no va poder
prendre posició
a les actes
ho recull
és cert
a l'inici
de l'acte
de Constitució
de l'Ajuntament
aquí són 26
són 26
doncs senyor Vallveu
jo em comprometo
a llegir-los un per un
abans que acabi el programa
li dic perquè ara
ens envaiten les notícies
té la llista vostè
vostè me la deixa
per assegurar-me
que l'agiré
absolutament a tots
i que no em deixaré cap
Jordi Piqué
moltíssimes gràcies
per venir
per la feinada
que t'has fet
i que no hem pogut
treure tot aquest material
que havies portat
i que era realment preciós
però ben segur
que hi haurà un altre dia
perquè la memòria històrica
justament és això
és un valor que tenim
i que no hem de perdre
i que aniversaris com aquests
ens permeten treure-la
i afortunadament
tenim testimonis
que com dèiem abans
i deia la Teresa
que estava molt orgullosa
formen part de la història local
de la nostra ciutat
moltíssimes gràcies
a tots per venir avui
en aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio
i enhorabona
per la tasca
que vam fer a la ciutat de Tarragona
ara fa 25 anys
molt bon dia
moltes gràcies a vostès
per haver-ho fet
gràcies
i la felicitació