Saludem a l'Enric Casasallas. Bon dia, Enric.
Bon dia.
I l'Enric ens presentarà el seu company, acaba d'arribar pobre,
el deixarem respirar una mica.
El seu nom?
El Lluís.
Lluís.
Sí.
Com ho porteu, això?
És que fan unes cares...
Estressats.
Participar de l'entrada de músics i del concert dona punts, no?
No, estava mirant ara i no dona punts.
Ostres, si ho sabem us convoquem en un altre moment.
No, no passa res.
No passa res, haguessin vingut igualment al vermut.
Bé, anem a pams, eh?
Anem a pams perquè la cosa és digna d'explicar.
Hi ha qui diu, hola, festa, ningú fa res diferent,
ningú fa res original.
Mentida, eh? Mentida.
I al Rècord Guinness li ha sortit un col·lectiu competidor,
li ha sortit competència, que és aquest grup de joves.
Expliqueu-nos una miqueta quina és aquesta idea,
com va sorgir aquesta gràcia.
A veure.
Bé, tot va sorgir l'any passat,
en què la competició consistia en els 11 dies
que durava la festa major,
doncs qui anava a dormir més tard
aconseguia un punt.
A dormir?
A dormir més tard.
Això és un punt?
Sí, hi ha dos equips,
nosaltres som un,
i hi ha un altre equip...
Que no l'hem convidat.
Que no l'hem convidat.
Sou dolents?
Perquè sortir per la ràdio dona apunt.
Sí, i és el nostre equip rival, per tant...
És a dir, que todo vale?
Sí, sí.
Molt bé.
De fet, és un joc brut,
és una guerra bruta.
Molt bé, molt bé, com ha de ser, clar que sí.
I això ho vau començar a fer l'any passat?
L'any passat.
A iniciativa pròpia d'una gent que us coneixeu, no?
Sí, bueno, d'una nit.
Va començar en Catxondeu, una nit,
i la cosa es va anar institucionalitzant,
i bueno, vam fer unes bases,
vam fer unes normes i tal,
enguany les hem evolucionat,
ja hi ha,
potser hem concretat una miqueta els punts,
perquè l'any passat hi havia
molts buits en aquelles normes,
i cadascú interpretava com millor li venia,
però enguany doncs ja...
Doncs anem a Pants,
per què no comentem les bases?
Així jo crec que s'anirà perfilant una miqueta més l'aigua,
què us sembla?
A veure, hi ha unes normes mínimes,
perquè abans dèiem que tot val,
però un mínim de normes s'ha de seguir
perquè el concurs sigui forma.
Sí, sí, hi ha unes bases generals,
cada dia hi ha en joc dos punts,
el primer punt és per l'equip que marxi a dormir més tard,
i per el que tanqui,
i el segon punt és per l'equip que assisteix
a més actes del programa oficial de festes.
I llavors cada dia hi ha unes bases particulars,
que són uns punts concrets
que et donen per certs actes.
Per exemple, ahir a la nit,
baixar a l'àliga donava dos punts.
Dos punts.
I em faig saber que a Lluís i jo vam portar a l'àliga,
per tant...
Ho fem saber especialment a la Regina i l'Albert,
que són l'equip contrari.
I ells no.
Els fem saber que ahir vam aconseguir dos punts més.
Intueixo que teniu més punts que ells.
Sí, enguany hem anat millor.
L'hem passat van guanyar ells, hem de reconèixer.
Nosaltres som gaire bé com vosaltres
i també assistim a molts actes,
que no parlem als companys de la tarda,
que els portin a la tarda.
I perdoneu-me, eh?
Però, home, és que sap com a greu...
No, ei, no dic res, no dic res.
Doncs ho feu, això.
Ells mateixos, ja s'ho faran, ja s'ho faran.
Arribar al Niaio.
Vinga, més qüestions que estan a les bases.
Més punts.
Per exemple, el dia 20,
anar al retaule de Santa Tecla,
també era un punt.
I vau anar?
Van guanyar ells.
Ah, mira.
Bé, nosaltres...
La nostra tàctica l'hem enfocat més als punts de nit, eh?
Ja, ja.
Sou l'equip més perrero.
Sí.
I l'altre equip representa la part més tradicional de la festa,
la cosa més etnològica.
Sí, podríem dir, més o menys, sí.
Pensa que els altres són més grans d'edat,
llavors, clar,
no aguantantant.
Arriba un punt que l'edat pesa.
Pesa, és el que pesa.
Ui, com s'ho estiguin escoltant.
Però, bueno.
Prefereu-vos.
Més punts, més coses.
Més punts.
Doncs, per exemple, el dia de Santa Tecla,
es dona un punt a qui aconsegueixi fer-se una foto
amb alguna autoritat de la processó.
Amb l'arcabisbe val dos punts.
Home, això és poc, eh?
Hauria de valdre més, això, en aquesta ocasió.
Si sortir a la ràdio només val un punt,
l'arcabisbe dos.
Sí, però sortir a la ràdio,
més la ràdio de la ciutat, no és difícil.
Ah, no és difícil, eh?
Això no ho diguis, no ho diguis.
Que ells es pensen que ens ha costat.
És a dir, fotografiar-se amb l'arcabisbe, dos punts.
Sí.
Amb una altra autoritat, un punt.
Sí, sí.
Però penseu que a la processó
poden haver-hi autoritats, diguem-ne,
del govern autonòmic, fins i tot, eh?
No només local.
És igual.
És igual.
Tots computen igual.
Sí, sí.
Les bases estan escrites i això ho tenim clar, eh?
El que diuen les bases va a missa.
Molt bé.
Mai millor dit.
Sí, sí, sí.
Home, que això dels dos punts sí que és veritat.
El dia de la ressaca, per exemple, el dia 24,
el punt en joc és perquè aconsegueixi fer una ronda complerta,
fent una consumició, esclar, tots els bars, xiringuitos
i restaurants de la plaça del rei,
durant el concert de les violines.
Això l'endemà, l'endemà, d'úi?
Sí, la ressaca.
Doncs les violines fan una musiqueta animada,
però també tenen peces lentes, eh?
Algú pot caure ja a rodó, directament, eh?
Sí, sí, sí.
A veure.
En total, aviam, fent totes les proves,
quants punts es poden aconseguir?
Perquè no he anat sumant.
Ui, doncs no ho he...
Mira, l'em passat era molt senzill,
perquè eren 11 dies, 11 punts en joc,
però en guany, a l'haver més punts, doncs, bueno,
tenim una mica de descontrol.
De moment anem 6 a 3, és l'únic que sabem.
Vosaltres 6, els altres 3...
I bueno...
Feu cara de son, eh, realment.
Sí, és que sacrifica.
A més, bueno, jo no, però el lluís al matí treballa.
A quina hora hi ha una tridumia, avui?
Bueno, a quina hora hi ha una tridumia?
I es pot dir?
A les 5, quart de 6, potser.
Jo més aviat, perquè avui havia de treballar, però bueno.
I el que us ve a sobre aquest vespre,
i demà s'han de tecla, i tot plegat.
Home, ens hem de graduar molt l'energia,
perquè si no, pot ser que comencis molt fort,
i el tercer dia ja perdis els premsos.
El que ens va passar una mica l'any passat.
Vam començar molt forts, els 3 primers dies,
i després va de caure la cosa,
i l'altre equip va poder recuperar.
Aviam, vosaltres creieu que això pot anar més enllà,
és a dir, que en properes edicions
puguin participar-hi més equips?
Ara en sou dos, però podríem participar-hi més, no?
Ens agradaria, eh, tot i que nosaltres ho hem intentat,
inclús hem intentat fer fitxatges,
perquè les bases diuen que cada equip pot constar
d'un màxim de 5 components,
però la veritat és que està difícil la cosa.
Això com els contes infantils, no?
Aquell que es begui tot l'aigua del mar,
aquell que no sé que vosaltres,
el que aguanti més l'alcohol,
el que aguanti més sense dormir,
i aneu fent fitxatges.
Sí, però bueno, podem fer una crida,
ja aquí que estem a la ràdio,
per fer un càsting,
de cara d'en qui ve,
per poder agafar futures promeses.
Aviam, quanta gent envolta aquesta iniciativa?
Els equips són de dues persones?
Sí, som quatre.
Però teniu com una mica d'intendència, no?
Som quatre, bueno, sí.
I després tenim tots els col·legues,
tota la colla, que ens donen suport,
es canvien la jaqueta,
ara van amb un equip, ara amb l'altre,
segons els internet.
Oh, quina gent, de veritat,
és que hi ha un pam de net, eh?
Sí, sí, res.
Però bàsicament som nosaltres quatre,
dos i dos.
Vaneix així l'any passat.
Enguany esteu aguantant més que l'any passat?
Sí.
L'experiència és un grau?
Hem sigut més tàctics, enguany.
Ja teníem experiència.
Ja feu la tàctica.
Sí, sí, sí.
I aviam, el premi, quin és?
Bé, unes vacances pagades a Tarragona
durant les festes de Santa Tecla de l'any vinent.
El premi que l'any passat va ser un sopar.
A la Mercè.
Ah, no està malament.
I a part, l'equip perdedor havia de fer un trofeu
per l'equip guanyador, llavors.
I això qui ho paga?
Vosaltres.
El sopar a casa, eh?
A casa, que ja, a més, és passat festa i estem tots escurats,
ens vam gastar tot amb xartrés i...
De fet, hi ha menys demanar una subvenció a l'Ajuntament,
de cara a l'any que ve, per a veure si es podrien finançar.
Perquè, clar, això té una despesa.
Important.
En sabates, per anar amunt i avall, en bars, en bars, en cafès,
en caldets, també reconstituents, perquè, clar,
aguantar d'aquesta manera, Déu-n'hi-do.
Home, el que sí que és cert és que no heu publicitat gaire aquesta història,
però el boca a orella, doncs Artur Sortín,
ens va arribar a nosaltres també a través d'uns companys de la ràdio
i la gent ja comença a parlar de vosaltres.
No sé si bé, però comença a parlar de vosaltres, no?
Sí.
Home, és un bon recurs, eh?
Per donar a conèixer les festes, si no fos així,
jo, per exemple, el retaule no hi hagués anat mai de la meva vida.
Jo crec que la gent de l'Ajuntament s'ho hauria de plantejar
i fer l'oficial.
Nosaltres ens oferiríem com a col·laboradors,
donar un cop de mà.
Escolta, per la part que ens toqui a nosaltres,
ens comprometem a fer-ho arribar a la iniciativa,
si és que no els ha arribat encara, cosa que m'estranyaria,
doncs aquesta iniciativa, i calla, que potser l'any que ve
ho veiem en el programa oficial de les festes, no?,
que s'obri la convocatòria,
les inscripcions, de forma oficial,
a veure qui aguanta més.
Sí, bueno, la competició es diu
Fiesteros 2003,
va ser l'any passat, en guany Fiesteros 2004.
2004.
Qui es vulgui posar en contacte amb vosaltres,
doncs que es busqui la vida directament,
o us podem localitzar?
Sí, ens trobarà de festa major, normalment competint.
Si facin la cara així més
de cansats, d'acabats.
Sí, som nosaltres aquells.
Els últims de tancar, quan ja no queda ningú,
normalment només tenim vosaltres.
Vosaltres, clar, perquè és el que se'n va més tard,
aquí tanca carrers i tot això.
Acabeu de guanyar un punt, no?, pel que...
Sí, sí, sí.
7 a 3, el comptàveu ja quan m'heu dit el...
No, ja el comptàvem.
6 a 3.
Ja el comptàvem.
6 a 3 o 6 a 4, em sembla.
Sí, els altres potser estan fent altra cosa,
ara, que pugui donar punts, no?
És que ja la nit no va quedar clar,
aquí va anar més tard.
Llavors, ens hem de quedar...
Tenim una reunió de seguiment ara a la tarda,
per repassar punts,
perquè, a més, hi ha punts per aquí que ballen.
Home, aquí hi ha d'haver-hi una comissió,
una mena d'àrbitre, de síndic, no?,
que reguli tot això.
Falta un àrbitre, perquè, bé,
hi ha diverses discussions sobre el tema.
Podeu arribar a les mans, si no us hi poseu d'acord.
Sí, però bé.
No, perquè ens estimem molt.
El fair play, sobretot hi ha molt de fair play.
Quin és el proper repte aconseguit?
Ja el de la ràdio està superat, amb Escreix.
Quin és el proper repte que us proposem?
Seria de cara a aquesta nit aguantar,
ser els últims a anar a dormir.
L'Astra Canada, passareu per tots els escenaris.
Sí, sí.
Bé, això tampoc és important, eh?
El que importa és...
No l'ha de ser ni ballant, ni cantant, no, no, aguantar.
Sí, bé.
Asseguts en un banc per aguantar.
Demà implícit en aguantar, no?
Està aguantant, està aguantant bé.
Però...
I demà, doncs, jugarem per l'Empalmada.
La foto, eh?
Demà, aquí la foto.
Sí.
Demà la foto, sí, eh?
23, i demà la nit, abans jo un punt extra,
la nit de l'Empalmada,
que és perquè arribi empalmant
a l'entrada a l'ofici de la catedral.
Que entri a l'ofici.
Només entrar, eh?
No caldria quedar-s'hi.
Però sabeu que té dificultat això de la foto, no?
O no?
Bueno, no.
L'any passat es podia haver aconseguit,
si haguéssim volgut, però no...
Sí, sí, sí.
Ens ho fareu saber?
Sí.
I quan tingueu el resultat
i que guanyi el millor?
Sí, esperem que nosaltres...
Però bé.
Això jo no ho puc dir.
Només faltar sobre que no teniu àrbitre,
només cal que nosaltres prenem partits.
Fora lleig, eh?
Estem buscant, eh, àrbitre, però...
El que sí que és cert
és que ara, amb una miqueta bromes a banda,
són iniciatives divertides
que també dinamitzen la festa
i, home, esperem que l'any vener
tornem a parlar amb vosaltres
i que s'apuntin més equips encara, eh?
A veure, sí, ho esperem.
Moltíssimes gràcies, Enric, Lluís.
Molta sort, que guanyi el millor, insistim.
Gràcies.
Gràcies per venir avui,
malgrat la son que segur que teniu.
Molt bé.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu-siau, bon dia.